i l'alcalde li va dir que així no es podia viure al seu poble i que, alabatxitxau!, però que tenia l'obligació
de
recomanar-li,
en
nom
de
l'autoritat, que se n'anés. Però no se'n va voler anar. I des d'aquell dia que és a la plaça del poble amb un porquet vidriola al cap, fent de monument a l'estalvi. L'esperança que té és que, amb el temps, l'alcalde li ha promès que potser li podrà encarregar una placa de marbre per posar-li als peus
amb
una
inscripció
que
hi
digui
senzillament: «Monument al Poeta del Porquet Banquer».
60