Issuu on Google+

Mapa amb els principals conflictes del món al segle XX

Óscar Ramírez Rocío Trenado Juan Pablo Martínez Andreu Jiménez 4º ESO -A-

1


En aquesta síntesi, anem a tractar de resumir un greu problema que afecta a la societat actual. Es tracta dels conflictes, les guerres, que s’han patit els últims anys i les que encara perduren hui en dia. És sols un exemple més de la quantitat d’avenços socials i morals que encara queden per fer. L’ 11 de setembre de 2001 els EE. UU. Van patir un atac terrorista. Dos avions de passatgers que havien segrestat els terroristes es van estavellar contra els gratacels del Word Trade Center a New York. Açò va suposar un nou ordre mundial nomenada la guerra contra el terrorisme internacional, liderada per el Estats Units. El grup responsable dels atemptats de L’11-S es anomenat Al-Qaida, Formada per un grup d’islamistes radicals i liderada per Ossama bin Laden. Bin Laden nascut a l’Aràbia Saudita prové d’una família multimilionària i té negocis per tot el món, A causa del 11-S Bin Laden era un del terroristes més buscat per la INTERPOL. Com una dada interesant Bin Laden va col·laborar amb els Estats Units a la guerra contra Afganistan, com venjança a l’atac contra les Torres Bessones i amb l’objectiu de capturar a Bin Laden, els Estat Units van bombardejar i envair l’Afganistan el 7 d’octubre de 2001. Els talibans es van fer famosos per la

Ossama Bin Laden

violència contra la població civil i la violació dels drets humans. El paper de l’ONU, va ser molt important al recolzar als Els Estat Units quan van iniciar unilateralment els atacs contra el règim talibà i les bases d’Al-Qaida l’octubre de 2001. L’eix del mal es una expressió que va nàixer en un discurs de George W. Bush el 29 de gener de 2002 que era el actual president dels Estats Units en aquell moment. Aquella denominació va servir per assenyalar, des dels Estats Units, els països que suposadament albergaven i defensaven terroristes.

Els Estats Units van iniciar els atacs a Iraq el 20 de març de 2003. El motiu va ser que a Iraq s’hi amagaven armes de destrucció massiva. Una altra de les justificacions va ser que Saddam Hussein, dictador i cap del govern iraquià, amagava i ajudava terroristes. Darrere de les invasions i posteriors guerres de l’Iraq i l’Afganistan s’hi trobaren interessos econòmics i estratègics. Es tractava, segons alguns analistes, de controlar una de les regions del mon mes importants quant a recursos energètics. La guerra de d’Iraq va produir un fenomen que no s’havia vist mai fins aleshores: l’aparició d’un moviment mundial contra la guerra, amb manifestacions multitudinàries en diversos punts del planeta. A

banda

de

tots

aquests

problemes,

hi

ha

molts

més

conflictes

arreu

del

món.

2


Un d’ells, és el conflicte entre Israel i Palestina és un dels més antics que hi ha actualment. Les disputes territorials en són la causa principal, però també hi intervenen altres factors, com ara la religió, per les diferències entre musulmans i jueus.

Mapa dels canvis geogràfics que ha patit Palestina.

Altre exemple de conflicte, és Somàlia que està situada a la part oriental del continent africà, on es viu una guerra civil que va començar el any 1991. Un altre problema va ser Iugoslàvia, que era un estat multiècnic amb tensions internes que , durant el domini socialista, van quedar relegades a segon terme. Les guerres lugoslaves es van caracteritzar per la seva especial brutalitat i per les continues neteges ètniques. Molts dels dirigents que van provocar aquells conflictes han estat acusats de crims de guerra i crims contra la humanitat. Més encara, Ruanda, situada al centre d’Àfrica. El 1994 va esclatar un greu conflicte de caràcter ètnic entre Hutus i Tutsis. Els radicals hutus van començar una matança massiva i indiscriminada de tutsis, que

va

arribar

a

la

xifra

de

800.000

morts.

El narcotràfic a Mèxic, es tracta d’un conflicte entre govern mexicà i els càrtels de la droga que dominen el tràfic amb els Estats Units. Totes aquestes guerres i conflictes, tenen un benefactor clar, en aquest cas, Estats Units que és el principal exportador d’armament a escala mundial. Continuant amb els conflictes, no podem deixar escapar un dels més coneguts de la historia, la Guerra Freda. S’anomena Guerra Freda el període compres entre el final de la segona Guerra Mundial l’any 1945 i la desaparició de l’URSS el 1991 . Aquest nom fa referencia a l’ambient tens que va regnar durant aquest període, l’enfrontament entre els dos grans blocs: El Bloc Capitalista, liderat pels EE.UU, y el Bloc Comunista, liderat per l’URSS Cada Bloc defensava unes idees polítiques i econòmiques diferents.Econòmicament, el bloc capitalista defensava la propietat privada, l’economia de mercat, l’acumulació de capital i la cerca del màxim benefici. Per altra banda, el bloc comunista defensava una economia que posava ens mans de l’estat els mitjans de producció i la planificació de l’economía. Políticament, el Bloc Capitalista defensava un sistema democràtic, basat en la sobirania popular, la separació de poders, el reconeixement dels drets i llibertats dels ciutadans i pluralisme polític. No obstant, en països d’aquest bloc s’implantaren dictadures per impedir l’expansió del comunisme. El Bloc Comunista implantà democràcies populars governades per un partit únic que concentrava tot el poder polític. Se caracteritzava per l’absència de llibertat dels ciutadans.

3


Tant els Nord-Americans (capitalistes) com els soviètics (comunistes) van crear institucions i organitzacions per establir aliances internacionals . El Pla Marshall era un programa d’ajudes dels EE.UU cap a Europa per a recuperar-se després de la segona guerra mundial. Es beneficiaren principalment Gran Bretanya, RFA, Italià i França. Per altra banda, el COMECON va ser la resposta de la unió Soviètica al Pla Marshall. L’objectiu era coordinar les economies dels països satèl·lit i comunistes. Per tal de defensar Europa de la Unió Soviètica, es va crear una organització anomenada OTAN. En formen part un gran nombre de països d’Europa. I com a resposta soviètica, van crear el Pacte de Varsòvia, que era una organització militar per a defensar els països sota la seua influència. Durant la guerra freda, les dues superpotències van iniciar una cursa armamentista, i van competir en la construcció d’armes en un gran poder de destrucció (bomba atòmica). La igualtat entre els armaments de les dues superpotències va fer que la carrera armamentista arribara a un equilibri de terror provocat per la por a la destrucció total, va evitar un enfrontament directe. També, es va desenvolupar una cursa espacial en que els dos blocs van competir en l’enviament a l’espai de satèl·lits i essers humans. La Unió Soviètica va portar a terme la primera missió espacial (1961) i els Estats Units van aconseguir enviar el primer home a la Lluna (1969). L’inici de tota aquesta guerra, va ser el bloquieg de Berlín. Després de la Segona Guerra Mundial, Alemanya havia quedat dividida en quatre sectors d’ocupació. Tres anys després, Els EUA, Gran Bretanya i França van crear una nova moneda per a reconstruir Alemanya. Açò va posar de relleu l’economia capitalista i provocà que l’URSS bloquejara l’arribada a Berlín de mercaderies per terra. Al dia següent, els occidentals começaren a proveir la ciutat des de l’aire. Açò va donar lloc al pont aeri, que durà un any. Després d’aquest episodi, es va consumar la divisió d’Alemanya en zones occidentals (RFA) i la oriental (RDA). Però, abans de la Segona Guerra Mundial, els conflictes ja estaven molt presents, com la guerra de Corea. Corea era una colònia japonesa. Que després de la guerra es va dividir en dos estats, un comunista (Nord), i un dictatorial (Sud). Les tropes nord-americanes acudiren a defensar a Corea del Sud després que Corea del Nord l’envaira. S’inicia una guerra molt catastròfica. Corea del Nord, amb l’ajuda de Xina, va aconseguir que els nordamericans accediren a negociar. Finalment, al 1953 es va firmar l’amnistici i es va tornar a la divisió d’abans de la guerra. Com hi havien tantes guerres, s’intentava pacificar la societat, i després de la mort de Stalin l’any 1953, va haver una etapa de distensió de la Guerra Freda anomenada: coexistència pacífica. El líder de l’URSS, Nikita Khrushchov impulsà la indústria de béns de consum en detriment de la industria armamentística i va afavorir la competència pacífica. El 1960 presidència els Estats Units John Fitzgerald Kennedy, va

4


promoure aquesta política. Es van prendre diverses iniciatives, van destacar les negociacions mantingudes per limitar la carrera armamentística. No obstant, els conflictes van continuar.

El primer d’ells va ser la construcció del mur de Berlín l’any 1961. Hi havia grans diferències entre les condicions de la vida de la RFA i la RDA, la RFA era molt més rica i estava dirigida per un règim molt més democràtic que el de la RDA. En l’any 1960 això havia arribat a suposar una greu crisi socioeconòmica per a la RDA.

Mur de Berlín

El segon dels conflictes va ser la crisi dels míssils. En 1961, Cuba es va convertir en la primera república socialista d’Amèrica. El 1962, els Estats Units van iniciar un bloqueig polític i econòmic contra el País.

Míssils aeris

.

El tercer conflicte greu va ser la guerra de Vietnam. Des de l’independència de França l’any 1954, el Vietnam es trobava dividit en dos estats: la República Democràtica de Vietnam, regida per un sistema comunista, al nord; i la República de Vietnam, règim dictatorial i anticomunista, al sud.

5


El règim del sud es va tornar impopular i va provocar el sorgiment de guerrilles comunistes. Amb el suport de Vietnam del Nord, es va enfrontar a Vietnam del Sud, que rebia suport dels Estats Units, que va participar activament en aquesta guerra. La guerra de Vietnam va ser el conflicte més sagnat d’aquests anys. Els Estats Units van bombardejar i van utilitzar el napalm a més d’altres agents químics. Açò va provocar un rebuig de la política estatunidenca. Finalment, l’any 1968 va llançar un atac sorpresa que va provocar que els Estats Units es vegeren obligats a negociar la pau, que es va firmar a París l’any 1973. Aquets acords no van acabar fins al 1975, el país va quedar sota un règim comunista. Cap als anys vuitanta, l’URSS es trobava en desavantatge respecte als Estats Units per la ineficàcia de l’economia, que provocà greus problemes econòmics. Mikhaïl Gorbatxov va promoure un comunisme reformista. L’any 1985, Gorbatxov, va posar en funcionament la Perestroika, un programa de reformes liberalitzadores. Una de les més importants, va ser l’econòmica, que impulsà la iniciativa privada.

Mikhail Gorbatxov

Aquestes reformes de Gorbatxov, desencadenaren l’oposició al comunisme i a l’estat soviètic. En els següents anys, les repúbliques soviètiques no russes es van anar declarant independents i substituïnt els règims comunistes per democràcies parlamentàries. Com a la RDA, on les protestes ciutadanes es van succeir fins que el 1989, el president dimití, el mur de Berlín es va obrir i Alemanya es va reunificar. L’any 1991, el Pacte de Varsòvia es va dissoldre i les tropes soviètiques es retiraren dels païos del pacte. Finalment, Gorbatxov va dimitir i la Unió Soviètica també va ser dissolta. S’iniciava un nou ordre mundial amb els Estats Units com a única superpotència. Es posà fi així a una de les pitjors guerres de la història, però en cara queda posar el punt i final a moltes més, que pel que es veu, no sembla que vagen a acabar-se. I açò, fa que pensar, ja que, si tot el món està en contra de les guerres, per què hi segueixen havent tantes? La resposta és senzilla, perquè darrere de cada conflicte s’amaguen molts interessos polítcs, econòmics i geogràfics. Quins límits tenen aquests interessos?

6


Per a la realització d’aquesta síntesi, hem utilitzat:

-Apunts del segon bloc que ens ha proporcionat el mestre de història.

Açò és degut a que al tindre dos temes, no podíem incloure en un síntesi molts més detalls del que es donaven.

7


Síntesi Guerra freda i conflictes dels darrers anys