Page 1

HISTÒRIA, segon de batxillerat  Apunts Incomplets ∙ Andreu Guiu i Puyol, professor  ‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐   

  Enllaços    Edu365 | Batxillerat  Història d'Espanya ‐ Viquipèdia  Història de Catalunya ‐ Viquipèdia  Temes d’història contemporània ∙ Buxaweb  Personatges d'història contemporània  Vocabulari d'història contemporània  Història. Secretaria d'Universitats i Recerca. Generalitat de Cat  Models d'exàmens i criteris de correcció ∙ juny 2013 i anteriors  Història Súnion: Prepara't la prova PAU d'Història  Història d'Espanya i Catalunya (2n batx) ‐ Armand Figuera  IES‐SEP Montilivi. Apunts Història 2n BAT  2n BAT‐H.Espanya | HISTORIATA  Base documental d´Història Contemporània de Catalunya (XIX‐XX)  6.2 Història Contemporània d’Espanya‐ Sapiens.cat  Classes virtuales de historia, Caty González Torrijos  ~  Apunts Incomplets, basats en el llibre Crònica, Andreu Guiu


Història de 2n de Batxillerat. INS Vescomtat de Cabrera

Tema 1: Precedents 1. Una breu història política de Catalunya fins al 1714. Entre els diferents pobles prer___________ (tribus ind´_________ que es van trobar els r________ quan van conquerir la P________ I______________) cal destacar als i_________, que vivien al lle_______ peninsular. Vivien en poblats fort______________ com ara U__________, al Baix E______________; practicaven l’a______________ i la r______________, tenien armes de ferro com la f_________ o e__________. La peça més coneguda de l’escultura i________________ és la __________ d’___________. Durant el primer m___________ abans de Crist, arribaren a la península diferents pobles “co_________________”, bàsicament com_____________: els f__________ procedents de l’actual L___________, els g______________ i els c_________________ o p___________, aquests darrers procedents de C__________, a l’actual T____________. Els gr___________ van crear “c_____________” a la costa de la futura C______________, com ara E_____________ no gaire lluny del poblat indígena d’U____________. Coneixem com a “guerres p____________” als enfrontaments entre C___________ i R____________, dues potències que es disputaven la Mediterrània o____________. Roma s’acabà imposant. L’any ____ aC, els romans desembarcaven a E___________ i iniciaven la co___________ de la península, un territori que els grecs anomenaven Ib__________ i els romans anomenarien H___________. Els romans dividiren la península en províncies del seu I___________; un exemple era Lusitània, amb capital a _____________ (l’actual M__________). Al territori de la futura Catalunya, els romans crearen ciutats emmu__________ com ara T_________, B_________ o Ge______________. La llengua dels conqueridors era el _________, del qual deriven el c_________, el c__________ o el g___________. En tots els àmbits, es produeix una r_______________ del territori. La barreja d’indígenes i romans es coneguda amb el nom d’hispanor____________ (12). L’Imperi romà va acabar amb les invasions de diverses tribus procedents del centre i nord d’Europa: són les invasions dels “bàr_______ del n______” o “invasions g______________”. Mentre els fr_________ ocupaven la Gà________, els v__________, els a_____________, els s______________ i, finalment, els v____________ ocupaven Hispània. Foren els vi______________ (12) els que aconseguiren dominar finalment les terres peninsulars fundant el “regne v___________” que tenia la capital a T_____________. L’any _____, tropes mu________________ o isla______________ penetraven per l’estret de G____________ i derrotaven el darrer rei v__________________ (Roderic) a la batalla de G____________. Recordem que després de la mort del profeta M_____________ (632 dC), els àrabs (ara amb una nova fe religiosa coneguda com a I________) van iniciar una gran expansió territorial que el portà a conquerir el nord d’______________. Anomenen “Al-____________” als territoris de la península en poder dels m_______________, des de la seva entrada l’any _____ fins a la conquesta del regne de G___________ l’any _______; _______ anys de presència musulmana en terres peninsulars (mapa 13). Un exemple d’art musulmà és la ___________ de S__________, m____________ de la m___________ d’aquella ciutat (12). 1


Història de 2n de Batxillerat. INS Vescomtat de Cabrera

Pel que fa a la futura Catalunya, podem parlar d’una “C_____________ V_____________”, àrea situada al nord del riu L_______________ que s’alliberà del domini is______________ a la darreria del segle ____________ (com ara Ba____________, Gi__________ o Ri_____________), i d’una “C_____________ ______” que va restar sota control m_________________ fins a mitjan segle ____ (com ara Ll__________, Ta_________ o To___________) ; ho podràs comprovar en els mapes 12 i 13. O sigui que entre els Pirineus i el Llobregat es va crear una zona poblada per cris___________ i políticament dividida en c_________ dirigits per uns c_________________ nomenats pel rei f__________; recorda que encara no es pot parlar de França sinó del “regne dels f______________”, amb reis tan famosos com ara Carle____________ ( imperi carolIngi, mapa 12). A finals del segle ____, el comte de Barcelona G_________ el P________1 va iniciar una llarga “d__________ de sobirans de C____________”, coneguda amb la denominació de “Casal de ______________”. Els fills de Guifré se’n van proclamar h_________, sense esperar ser nomenats pel rei f___________, aprofitant l’afebliment de la m___________ f____________. Dels diferents comtats d’aquesta Catalunya V________, el de Barcelona comença a tenir una cada més clara h_____________ (predomini). Durant aquests segles de l’Edat Mitjana es quan neix el c___________, com a llengua r___________ derivada del _________. El monestir de R____________ o les pintures r_______________ de la vall de _________ són d’aquesta època. Mapa de l’actual Catalunya al segle XI (consulta mapes 12 i 13). Pinta’l:

Al segle _______, el matrimoni entre R__________ B_______________ IV (comte de B_____________) i P______________ (hereva del regne d’A___________) dona lloc a la corona d’A___________ o confederació c___________-a______________; els comtes de ____________ són també reis d’________________, Aquests comtes-reis eren descendents de ____________________ . Fou el mateix R_________ B____________ ____ el que va conquerir To___________ i L____________ als musulmans; és a dir els territoris que hem anomenat “C___________ __________” (13). Durant l’època de la corona catalanoa____________ es produí l’expansió m___________________________: durant el regnat de __________ I el _______________ es va produir la conquesta dels regnes musulmans de M________________ i de V_________________ (14 i mapa 15). Els catalans que anaren a “rep_____________” les noves terres hi 1

Guifré I de Barcelona, dit “el Pilós” (c. 840 - 897), Guiffredus primus comes Barchinone. 2


Història de 2n de Batxillerat. INS Vescomtat de Cabrera

portaren la seva ll____________. Més tard foren conquerides les illes de ________________ i S_______________ (és l’època d’uns mercenaris anomenats al________________) i la meitat sud de la península italiana (amb N____________ com a ciutat destacada) (14). El monestir de Pob______ o l’església g_________ de Santa Maria del ________ (a B_____________) són exemples de l’arq____________ d’aquesta època. Durant aquesta època medieval, la Península Ibèrica (no podem parlar d’___________, totalment inexistent) estava dividida entre “m_________ i c____________” que ___ formaven dos bàndols. Observa la situació al segle XIII: L________ i C_________________, N_____________, la corona d’A_____________ (A_____________, C____________, V____________ i les illes __________________), P______________ i _______________ (mapa 14). L’any 14___, la mort sense d_______________ del rei M________ l’Humà suposà la fi del casal de B____________, iniciat amb G_________ el P__________. Nou c______________ (representants dels territoris de C___________, A___________ i V____________) reunits a C_______ van proclamar rei a un noble c____________ de la família ______________. Observa els territoris que formaven part de la corona d’A_________ o catalano-a________________ (mapa 15). Al segle ____ es va produir el matrimoni entre dos prínceps, F_______ (hereu de la corona catalanoa__________) i I___________ (hereva de la corona de ____________), que acabarien essent els “R________ C________________”. Així va ser possible la “unió de c_________________” o “unió d____________________” dels dos grans territoris peninsulars (observa el mapa de la pàg. ______); les corones de C__________ i d’A___________ compartien uns mateixos reis o s_________________, però mantingueren les ll_____ i ins____________ de govern respectives; els castellans eren es____________ a la Corona d’Aragó i viceversa (16). Com pots veure comparant els mapes 14 i 16, és en aquesta època que Castella es va ann_____________ G____________ (l’últim territori governat pels musulmans, amb l’A___________ com a palau reial) i N___________ (un petit territori cr_______ del nord). El mateix any de la “conquesta de Gr__________”, l’italià C_________ C_____________ descobria A____________ en nom de la corona de _____________ (18). Els musulmans que no van fugir van ser obligats a c____________________2, la minoria j__________ va ser ex_____________ i el Tribunal del Sant O_____ o I___________ iniciava la seva criminal història (16 i 17). Després de la mort d’Isabel i de Ferran, l’any ______ el seu nét C__________, fill de la reina J________ (Juana la L______) i de F________ d’Habsburg (Felipe el H___________), va fer-se càrrec dels regnes h__________________ amb el nom de ________ __. Amb ell s’inicia la dinastia o fa_______________ dels H___________ o À____________. De Ferran, avi m___________, rebia la corona d’__________; d’Isabel, à____ m__________, heretava la corona de C________; dels avis paterns rebia À_________, Fl_________, etc. Observa al mapa 16 les quatre h____________ que va rebre __________. A més, durant aquests anys, els castellans estan conquerint els imperis a_________ (M__________) i inca (P__________) (18). Observa també el mapa 25.

2

Conversos: 3


Història de 2n de Batxillerat. INS Vescomtat de Cabrera

Dibuixa i acoloreix el mapa polític de la Península Ibèrica de l’any 1492, abans de la caiguda de Granada (14, 16):

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´ Utilitza els espais buits per a vocabulari o ampliacions.

4


Història de 2n de Batxillerat. INS Vescomtat de Cabrera

2. Trastàmares, Habsburgs i Borbons. Genealogia dels reis castellans i hispànics: Tr_________________, Àu________ o Ha____________ dels segles XVI i XVII (16, 17), Bo________ dels segles XVIII (21), XIX i XX. Indica els anys de regnat. Pinta cada d__________ amb un color diferent. Indica, a un costat, els períodes sense reis.

5


Història de 2n de Batxillerat. INS Vescomtat de Cabrera

3. Catalunya dins la monarquia hispànica (segles XVI i XVII) La dinastia dels À_______ o H__________ començà a regnar sobre els regnes hispànics l’any 1516. Carles I i el seu fill F_____ II van recollir l'herència de l'autoritarisme dels Reis C_______ i el reforçaren al llarg del segle _____. Amb Carles I (C______ ____ com a emperador a__________) va començar l'imperi h___________ a Eu_______ (mapa 16) i a A_______ (mapes 16 i 25) , que es va mantenir durant el regnat de Felip II, tot i que el títol d'em____________ i els territoris au________ quedaren deslligats de la Monarquia Hispànica (17). En aquest conglomerat de regnes que formaven l’imperi dels À_________ el lideratge de C_________ era indiscutible: Felip II va escollir ___________ com a c_____ reial i els nobles _________ van ocupar la majoria de c_________ polítics, r__________ i m___________3[17] L'any 1_____ es va produir a Catalunya una revolta contra els intents uniformitzadors impulsats per la monarquia de Felip ___ i el seu “valido”4 el comte duc d’ _________. És l’anomenada “Guerra d___ ________________”. Catalunya es proclamà in___________ però, posteriorment, la Generalitat dirigida per Pau C_________ va buscar la protecció de _________ . Després d’uns _______ anys de guerra, Catalunya va capitular davant les tropes c__________. Poc després es va signar el tractat dels_____________: la monarquia hispànica va cedir a F____________ els territoris catalans del R__________ i la meitat nord de la C____________ (observa el mapa de Catalunya l’any 1______, abans de l’amputació) i la monarquia francesa inicià una política d’ass______________5 dels territoris que ara anomenem "Catalunya N_____” (text i mapa 17) Amb els reis del segle XVII (F_____ ___, F_____ IV i C______ II), l'imperi inicià una lenta decadència: era la fi de l’h______________ hispànica a E_______ (94 a 97). La decadència de la monarquia h_____________ va coincidir amb l’enfortiment de la monarquia fr_________, sobretot durant el regnat de Lluís ___ de França, el rei Borbó conegut com a “el rei ______” prototip d’una nova forma de monarquia: l’a________ (17) Esquemes:

Himne, Els S_______, Corpus de Sang, inici de la Guerra dels S____________, 1640, Felip IV. Diada, Onze de Setembre, final de la Guerra de ____________, 1714, Felip V Borbó. 4. El segle XVIII: els Borbons (20). Des del 1700, la dinastia dels __________ regnava a Espanya. La mort sense descendència de _______ II (era est_____), últim monarca de la dinastia dels À_________ o Habsburgs, va desencadenar una guerra a nivell e__________ i h___________ anomenada “Guerra de S____________”, en la qual Catalunya estava en el bàndol oposat als fi___________ o borbònics (partidaris de Felip d’Anjou, el net del rei fr_______). A nivell europeu, la guerra va acabar l’any _______, amb el tractat d’U_________: observa que G____________ i M____________ va passar a mans de _______________ (text i mapa 20).

3 4

Secretaris d’e_______, mi_______, intendents; c_________, b________; al__________ de la Marina; etc, etc.

5

Assimilació: escoles en llengua f___________ o funcionaris enviats des de P______ a Per__________, per exemple. 6


Història de 2n de Batxillerat. INS Vescomtat de Cabrera

Catalunya es va quedar sola davant de les tropes borbòniques i encara resistí _________ mesos. L’11 de s__________ de 17___, Barcelona va ser ocupada pels exèrcits borbònics (espanyols i fr_____________). Felip d’Anjou, convertit ara en Felip ____, esdevingué el primer rei espanyol de la nova d_________ dels B_________. Catalunya i els altres regnes de l’antiga Corona d’Aragó, que s’havien oposat a F______, van perdre els seus “f______” o “c________________” (lleis pròpies, antigues, tradicionals) i van ser assimilats a la corona de C________ (decrets6 de N_____ P________ de 1716) (20). Observa la p_________ del decret a la plana 21. La monarquia hispànica castigà el Principat7 amb mètodes de te___________ mi___________ i re___________ sis_____________. Les institucions catalanes foren suprimides: la G_______________, les C______ Catalanes i el C________ de C______8 de Barcelona. Una de les mostres del caràcter repressiu del nou règim fou la construcció a Barcelona de la Fortalesa de la C___________ , operació per a la qual calgué destruir una gran part del barri de la R________ (dossier 84), un dels més cèntrics i poblats de la ciutat. La gent que es va quedar sense casa per culpa de la construcció de la C_________ no sols no va rebre cap ind_____________ sinó que, a sobre, va ser obligada a col·laborar gratuïtament en la de__________ de casa seva i en l'edificació de la nova f__________ mi___________. Amb la nova dinastia s’imposà, doncs, l’ab___________ reial i la centr___________9 política (20). 

Esquema dels dos bàndols de la Guerra de Successió:

6 7

Els sobirans del P_________ de Catalunya (la suma dels diferents c_________ catalans medievals) ostentaven la dignitat de Comte de Barcelona. 8 Consell de Cent: 9 Centralització: 7


Història de 2n de Batxillerat. INS Vescomtat de Cabrera

5. L’Edat Moderna i l’Edat Contemporània. Completa TOTA la taula:

Moderna Contemporània

Cronologia Reis Catòlics Els Àustries (segles XVI –XVII) Els Borbons del segle XVIII Regnat de Carles IV Guerra del Francès Regnat de Ferran VII Regnat d’Isabel II Sexenni revolucionari La revolució de setembre Regnat d’Amadeu de _________ Primera República Regnat d’Alfons XII Regència de Maria Cristina d’Habsburg Regnat d’Alfons XIII Dictadura de Primo de Rivera Segona República Guerra civil Dictadura franquista Transició cap a la democràcia Consolidació de la democràcia i de l’autonomia

Pàgines

6. Comenta aquesta pintura: “Borbó invertit” (Museu de l'Almodí, a Xàtiva):

8


Història de 2n de Batxillerat. INS Vescomtat de Cabrera

ANNEXOS

Borbó invertit  El 17 de junio de 1707, las tropas borbónicas incendiaron Xàtiva. Era la consecuencia directa  de  la  Batalla  de  Almansa,  punto  de  no  retorno  en  la  Guerra  de  Sucesión  y  luz  verde  al  dominio del rey Felipe V. Ahora, 300 años después, la ciudad arrasada por la ira del monarca  castellano  se  venga;  le  aplica  una  oprobiosa  quema  al  reflejarlo  en  la  mayoría  de  sus  monumentos falleros para, mañana, verlo arder cómo el imaginó que ardería la ciudad a la  que  quiso  borrar  hasta  su  nombre,  y  que  después  llamó  San  Felipe.    El  rey  borbón  ya  arrastra  años  de  castigo  en  Xàtiva.  Sabido  es  que  su  retrato  del  museo  municipal de L'Almodí cuelga en posición invertida, para que el visitante sepa de su odio. Esa  misma  posición  es  la  que  ha  reflejado  la  falla  de  la  Junta  Local  Fallera.  El  monumento  de  Xavier  Herrero  muestra  un  Felipe  V  fuera  del  cuadro,  pero  igualmente  cabeza  abajo:  «Capdavall tenim al respon sable i així està, per vida castigat. Açò seria hui inimaginable: a  un  borbó,  voltejar‐lo  la  ciutat»  .  Y  es  que  «En  Almansa  es  va  perdre  un  poc  més  que  una  batalla. És important que açò es recorde, doncs ens cremaren com una falla» , remata otro  de  los  versets  .  La  falla  insiste:  «Fa  300  anys  la  història  canvià  i  el  Regne  de  València  es  cremà. Els nostres furs a fer la mà i totsÉ Vinga, a parlar en castellà» .   

Xàtiva   Durant  la  Guerra  de  Successió  Espanyola,  Xàtiva  (a  vegades  coneguda  com  la  Gernika  valenciana),  va  patir  dos  setges  de  les  tropes  felipistes,  el  primer  setge  per  les  tropes  del  Comte de les Torres de Acorrin, però l'any següent, ja sense Joan Baptista Basset i Ramos i  davant d'una artilleria més pesada, les muralles de la ciutat van ser assaltades en dos punts i  el Castell patí molts danys. Tot i això, les tropes de d'Asfeld, que provenien de la victòria a la  Batalla  d'Almansa  no  pogueren  arribar  fins  el  Castell  a  causa  del  seu  caràcter  elevat  i  es  dedicaren a bombardejar‐lo. Aquest sols es rendí després que la guarnició majoritàriament  anglesa, i en oposició a les intencions de maulets i catalans, pactà amb el francés l'eixida el  12 de juny de 1707 (després d'aproximadament d'un mes llarg de setge). Poc després va ser  incendiada i els seus habitants deportats a La Manxa. El nom de la ciutat es va canviar pel de  San  Felipe  o  Nueva  Colonia  de  San  Felipe  (vegeu  el  següent  dossier  [1]  i  també  l'entrada  Extermini  de  Xàtiva).  Per  aquest  motiu  es  conserva  el  quadre  de  Felip  Vé  cap  per  avall  al  Museu de L'Almodí de Xàtiva. 

9


Història de 2n de Batxillerat. INS Vescomtat de Cabrera

Rafael de Casanova  Era fill de Francesc Casanova i Solà, propietari rural  i antic batlle de Moià, i de Maria Comes i Sors. Va  estudiar  dret  a  l'Estudi  General  de  Barcelona,  professió  que  va  exercir  fins  a  ser  escollit  tercer  conseller durant la Guerra de Successió Espanyola.  En 1696 es casà amb Maria Bosch i Barba.  El  25  de  gener  de  1706,  per  mort  del  conseller  tercer de Barcelona, Jacint Lloreda, correspongué a  Casanova d'ocupar el càrrec. Un any més tard, el 6  de  febrer  de  1707,  l'arxiduc  Carles  el  nomenà  ciutadà  honrat.  Amb  aquest  títol  assistí  a  les  sessions  del  Braç  reial  de  la  Junta  de  Braços,  inaugurada  a  Barcelona  el  30  de  juny  de  1713.  Entre  les  primeres  mesures  adoptades  figurà,  l'11  de juliol de 1713, la creació de la Junta Secreta de  cinc  persones  destinada  a  estudiar  les  propostes  emeses pel tinent mariscal Antoni de Villarroel, cap  de les forces catalanes. Un d'aquests cinc membres  va ser Rafael Casanova.  El  25  de  juliol  de  1713  les  tropes  de  Felip  V  de  Castella  ataquen  Barcelona  i  les  defenses  de  la  ciutat  resisteixen.  El  30  de  novembre  de  1713, Casanova és nomenat conseller en cap de Barcelona, màxima autoritat de la ciutat. El  càrrec duia aparellat el grau de coronel de la Coronela, la milícia ciutadana, que era la base  més nombrosa de la guarnició, i el títol de cap militar de la plaça. Un any més tard, la situació  de la plaça era desesperada a causa de la manca d'aliments i pólvora i la gran quantitat de  ferits. Tot i així, les defenses superaren els assalts del 12, 13 i 14 d'agost, on Casanova va ser‐ hi  present.  Davant  la  desesperada  situació  de  la  plaça,  el  duc  de  Berwick,  comandant  de  forces assaltants, proposà la rendició el 3 de setembre. Casanova, remarcant l'estat en què  es trobaven i anunciant que la reserva de pólvora no cobria sinó les necessitats de dos o tres  dies, exposà a l'assemblea de la Junta de Braços la conveniència de gestionar un armistici de  dotze dies. Aquesta proposta no fou compartida per la majoria de membres de l'assemblea i  la lluita continuà.  El dia de l'assalt final de les tropes borbòniques, l'11 de setembre, Casanova va presentar‐se  a  la  muralla  amb  la  senyera  de  Santa  Eulàlia,  venerada  pels  barcelonins,  per  tal  de  donar  ànims  als  defensors.  Segons  la  tradició  aquesta  senyera  només  podia  utilitzar‐se  en  els  moments de greu perill per a Barcelona. Durant l'assalt va ser ferit greument per una bala a  la cuixa, éssent traslladat urgentment al col∙legi de la Mercè, on hi havia un hospital de sang.  El 15 de setembre, el Mariscal Duc de Berwick abolí el Consell de Cent, segellant els arxius,  escrivanies y arques de dipòsit; el mateix dia 15 de setembre, tots els consellers del Consell  de  Cent  foren  exonerats  del  delicte  de  Lesa  Magestat.  Els  béns  de  Rafael  Casanova  foren  embargats,  i  a  partir  d'aleshores  passà  a  residir  a  la  propietat  del  seu  fill  a  Sant  Boi  de  Llobregat, tornant a exercir com a advocat fins al 1737, any en què es va retirar. Morí el 1743  a Sant Boi de Llobregat. 

10


Història de 2n de Batxillerat. INS Vescomtat de Cabrera

La nissaga dels Borbons, El Punt, 2 maig 2004. 

11


Història de 2n de Batxillerat. INS Vescomtat

Tema 2: Crisi i caiguda de l’Antic Règim 1. Estudiarem aquí, molt resumit, el període 1808-1874. Fases polítiques: Monarca

Pàg.

Fase política

Ideologies polítiques predominants

La guerra del Francès: El primer restabliment de l’absolutisme: El Trienni Liberal: La Dècada Ominosa1: Minoria d’edat de la reina Isabel: La Dècada Moderada: El Bienni Progressista: La descomposició del règim moderat: El Sexenni Democràtic:

2. Eix cronològic:

3. Durant el segle XIX Espanya va viure un difícil procés de canvi polític: de l’ab___________ al lib______________. Els primers intents de dur a terme una revolució l_________ es van produir com a reacció davant la invasió n___________ (1808-1814), però va ser després de la m____ del rei F_______ ___ que va culminar la instauració a Espanya del l____________ (41) A partir d'aquest moment, els monarques van veure limitats els seus p______ per la C__________ i el P____________. Però els liberals m___________ van imposar un règim polític amb una participació molt r____________ (dret de ____ restringit a les persones ri______) i amb unes llibertats lim________. Els intents de d_______________, sobretot durant el S__________ Democràtic (1868-1874) van fracassar (41, 67) En el conjunt espanyol, la i_________________ va tenir lloc amb retard respecte als països més industrialitzats. El XIX és el s______ del “fracàs de la R___________ Industrial a Espanya”, mentre Cat__________ es convertia en “la fàbrica d’E__________”. Així, al començament del segle XX Espanya continuava sent un país a___________ on tan sols uns quants nuclis reduïts s'havien industrialitzat (C__________, el País B_____, M______...) (95) 4. La Guerra del Francès i la crisi de l’Antic Règim (42, 43): la Revolució F________ i les Guerres N_____________ van desestabilitzar tot Europa. En aquella època, el rei espanyol era ____________ que tenia com a primer ministre a M_______ G_________ (l’amant de la reina). L’any 18___, Napoleó va aprofitar les desavinences entre el pare _______ i el fill_________ per a c___________a B_________ (França), on els va fer a_________ ; 1

Ominosa: 1


Història de 2n de Batxillerat. INS Vescomtat

aleshores, Napoleó va nomenar rei d’Espanya el seu g_______ J_______ B____________. Mentrestant, les tropes na______________ havien envaït Espanya, fet que provocà la r__________ del poble de M____________ contra els ocupants f___________. Començava la “G_______ del F_________” (mapa _____). La única ciutat que no va caure en poder dels francesos va ser C_________ on, en plena guerra, es van reunir r____________ dels territoris espanyols i l’any 18___ van aprovar una llei anomenada “C____________ de C________”, que defensava les idees del l_____________, la sobirania __________, la divisió de _______, els d________ dels c____________ i el s__________ u____________ . 5. La restauració de l’a___________________ (44). Derrotat Napoleó, el rei _____________ tornà a Espanya el 18_____. Els l_________ pretenien que el monarca jurés immediatament la Constitució del 1812, mentre els a_______________ van pressionar perquè es restaurés l’a______________. Ferran VII va donar suport als a___________ i molts l_________ van ser em___________ o ex__________; altres van haver d’e___________ o van passar a la c_____________ (44). El final del regnat de Ferran ___ està marcat pel conflicte d__________2; dos personatges es disputaran la successió del rei: la seva filla ________ i el seu _______ C__________ (47); a la mort del rei, l’any 18____ es va iniciar la primera g________ c___________, una autèntica guerra civil entre els a_____________ o c__________ (que donaven suport a C_________) i els l____________ o i___________ (que donaven suport a ____________); els c_______ foren derrotats. Durant el segle XIX, hi haurà tres g________ ca___________: a la tercera, el pretendent carlí es feia anomenar __________ (48, 49, 55, text i imatge 70) 6. La i______________ de les c________ a____________. Durant el regnat de F__________ es va produir la i_____________ de les colònies que Espanya tenia a ___________ . Els rebels americans, dirigits per homes com ara S_______ B__________, es fan enfrontar violentament amb les tropes espanyoles (imatge ____); al final, aconseguiren alliberar-se de la dominació espanyola, creant noves r_____________: des de M__________ fins a A____________ (45) 7. El regnat d’Isabel II. La reina Isabel II (1833-18__) va donar suport als liberals m__________ (cons_____________), que eren partidaris de la s_________ compartida entre el ___ i les __________ (el rei o la reina continuaven intervenint en la p___________), volien un sufragi c________ molt l________ (que només permetia votat i ser elegits els ciutadans de les classes altes: n_________ i b__________) i eren contraris a la llibertat d’asso____________ (tenien por dels si__________ obrers) i a la llibertat de c_______ o de r_________ (53 ...) Ideologies i tendències polítiques durant el regnat d’Isabel II, indicant algun personatge representatiu (53): - Carlins: . - L___________ moderats3: . - L____________ progressistes: . - Demòcrates i republicans: . Algunes reformes liberals que acabaren destruint l’Antic R___________: 2

Dinàstic:   Conceptes com “l__________”, “m_____________”, “pr______________” o “d________________” poden  resultar equív_______; no han de ser intrepretats .................................  

3

2


Història de 2n de Batxillerat. INS Vescomtat

 Dels pro______________. L'eliminació de les proves de netedat de s_____4 i de noblesa5 per accedir a c__________ de l'Administració, la llibertat d’i_________6 i comerç, l’abolició dels g_________7, l’abolició dels d_______8 , la supressió de les d_________ interiors9, la dissolució del règim s__________10, la d_____________11 de les propietats de la noblesa i la d_____________12 dels béns de l’Església (51).

 Dels mod______________. La divisió provincial establerta l’any 1833 (Ca__________ passa a ser la suma de quatre p_________ espanyoles). L’adopció d’un únic sistema de pesos i mesures, el sistema m_______ d__________13 (un invent de la Revolució F_________), per a tot l'Estat espanyol; i van quedar abolits els pesos i les mesures trad_________14. Es va crear la G__________ C______ (1844), un cos armat amb finalitats civils però amb estructura m__________. La llei Moyano (un min______ mod______), que establia l'obligatorietat de l'ensenyament pr________ i era una eina de c_______________15 per als territoris catalanoparlants16 (54) La vida privada d’Isabel II. Davant dels problemes del regent E__________, es va decidir nomenar a I________ II com a r_______ d’Espanya a l’edat de ___ anys. Des de molt jove, Isabel II va mostrar una s______________ molt activa. Ara calia buscar-li ma_____: als 16 anys l’obliguen a casar-se amb el seu cosí Francisco de Asís, del qual es deia que tenia tants amants m__________ com la mateixa Isabel. El poble cantava: "I______ona tan frescachona y don P______o tan mariquito”. Isabel II va tenir 19 a_________ coneguts; a cadascun dels embarassos d’Isabel s’atribueix un h_______ diferent; cap dels seus f______ vius va ser legítim. Ca_______ sincera, es va deixar influir per personatges com el Padre Claret o per Sor Patrocinio, que formaven part de la “ca___________” (persones que influeixen extraoficialment en les decisions d’alguna aut_________ important). Va perdre el tron l’any 18___, als 38 anys. Va morir a París, l’any 1901. Observa, a la pàg. 55, Isabel II jurant la ___________ de 18___. 8. El S_______ D_____________ (18__-18___). La reina Isabel va ser d___________ per la Revolució de 18_____. Els revolucionaris defensaven un liberalisme més p___________ i d___________ (144), com es pot llegir en el m_______ de la pàg. 87; volien s________ u_____________ per a escollir unes noves C_________. La reina va tenir que ex_________ i un militar català, el general P_______, va convèncer A_________ de S________ (príncep italià) perquè fos _____ d’E__________. Però Amadeu va dimitir molt aviat i aleshores les Corts proclamaren la R____________, en mig d’una enorme inestabilitat p__________ ; un dels presidents d’aquesta efímera17 Primera R___________ 4

Netedat de  Noblesa 6 Llibertat d’indústria:  7 Gremis  8 Delmes  9 Duanes interiors:  10 Règim senyorial:     11 Desvinculació:    12 Desamortització:    13 Sistema mètric  14 Exemples de  15 Eina de castellanització:  16 Territoris catalanoparlants:  17 Efímera:  5

3


Història de 2n de Batxillerat. INS Vescomtat

va ser el català Francesc P___ i ___________ (71). El període comprès entre la Revolució de 18___ i la fi de la Primera R___________ es conegut amb el nom de S_________18 Democràtic (68 i següents) 9. Personatges (dues línies per cadascun): Carles IV (42): . Goya (42): . Ferran VII (44): . Sucre (45): . Riego (46): . Isabel II (48): . Espartero (52): . Narváez (53): . Prim (56, 69): . Amadeu I (69): . Pi i Margall (71): .

18

Sexenni: 4


Història de 2n de Batxillerat. INS Vescomtat REALES ADULTERIOS CON DESCENDENCIA      Isabel de Borbón y de Borbón celebró solemnes nupcias con su requeteprimo Francisco de Asís de Borbón y de Borbón el  10 de octubre de 1846. Ese matrimonio nunca fue consumado, a pesar de lo cual la virtuosa reina tuvo once embarazos,  de  los  que  se  lograron  cinco.  Son  conocidos  los  nombres  de  sus  engendradores,  porque  las  golferías  reales  eran  la  comidilla de palacio, desde donde se extendían a toda Europa. El número de sus amantes ocasionales, los que podríamos  ahora  denominar  ligues,  resulta  incalculable.  Los  duraderos  comienzan  con  el  general  Francisco  Serrano,  apodado  por  ella  El  General  Bonito,  y  siguen  con  tres  músicos,  Mirall,  Solera  y  Frontera,  pero  esos  adulterios  no  lograron  descendencia. Los hijos de Isabel II y sus procreadores fueron los siguientes:    Isabel, nacida el 20 de diciembre de 1851, alias La Chata, hija de José Ruiz de Arana, apodado El Pollo Arana, ennoblecido  con  el  título  de  vizconde  de Mamblás.  Disfrutó  el  dudoso  honor  de  ser  el  amante  oficial  de  su  soberana  entre  1848  y  1856.    Alfonso, nacido el 28 de noviembre de 1857, alias El Puigmoltejo, por ser hijo del teniente de ingenieros Enrique Puig  Moltó,  creado  vizconde  de  Miranda  por  tan  señalado  favor  al  engrandecimiento  de  la  dinastía.  Motivó  una  escena  sangrienta en palacio, cuando el rey consorte quiso entrar en la cámara regia, acompañado por el general Urbiztondo,  ministro  de  la Guerra,  el 26 de  abril de 1857,  para  demostrar  el  adulterio  de  su  presunta  esposa.  Lo  impidió  Narváez,  custodio de la antecámara, hubo lucha, Urbiztondo mató al marqués de los Arenales, ayudante de Narváez, y El Espadón  mató a Urbiztondo, dos muertes declaradas naturales. Pero Narváez tenía algo de dignidad, y como se negó a firmar el  ascenso  antirreglamentario  de  Puig  Moltó,  dimitió  de  la  presidencia  del  Gobierno  el  15  de  octubre  de  1857.  La  preponderancia de Puig Moltó en el real lecho duró casi dos años, de julio de 1856 a marzo de 1858. Según el Diccionario  de la Real Academia Española, es hijo bastardo “El nacido de unión ilícita”. Al ser bastardo, Alfonso no podía legalmente  reinar.    Pilar, nacida el 4 de junio de 1861, hija de Miguel Tenorio, nuevo amante real entre 1858 y 1865, nombrado secretario  privado de la soberana el 20 de abril de 1859.    Paz, nacida el 23 de junio de 1862, hija de Tenorio. Casada con el príncipe Luis Fernando de Baviera, en su palacio vivió  Tenorio desde 1890.    Eulalia, nacida el 12 de febrero de 1864, hija de Tenorio.    Otro  bastardo,  Francisco  de  Asís  Leopoldo,  nacido  el  24  de  enero  de  1866,  y  muerto  a  los  veinte  días,  fue  el  último  vástago de Tenorio.    Los últimos amantes duraderos de la virtuosa reina, versión vaticana, fueron Carlos Marfori, introducido con esa misión  en palacio por su tío, el general Narváez, que le nombró ministro. La reina le concedió el marquesado de Loja por los  servicios prestados. Fue el que la acompañó al exilio, convivió con ella en el suntuoso palacio Basilewski, en París, y la  satisfizo hasta 1880.    Le sustituyó Ramiro de la Puente, creado marqués de Alta Villa, garañón real durante seis años, hasta 1886. Por fin, se  llevó  al  lecho  a  un  húngaro  llamado  Haltmann,  que  le  alegró  los  últimos  años,  hasta  su  muerte  el  9  de  abril  de  1904.  Como escribió un ingenio de la Corte, “No pudo conseguirlo hasta la tumba. / Por fin descansa con las piernas juntas.”    EL CONSORTE FIEL    Frente a tanta promiscuidad, su esposo putativo demostró mucha mayor fidelidad a su amante oficial, Antonio Ramos  Meneses, al que por ese motivo apodan los historiadores “el fiel Meneses”. Pasaron el exilio en el espectacular castillo de  Épinay–sur‐Mer, con algunas dificultades económicas, por lo que Francisco de Asís denunció a su presunta esposa ante  los tribunales de Justicia de París, reclamando que le pasara la pensión a que tenía derecho. La ex‐reina poseía una de las  mayores fortunas de Europa, muy bien colocada, y la Junta Revolucionaria de Madrid cometió la estupidez de tolerar en  octubre  de  1868  que  un  delegado  de  la  ex‐reina  se  llevara  de  palacio  todas  las  joyas  de  la  Corona,  que  lo  eran  de  la  nación. El 8 de abril de 1870 se publicó el fallo a favor de Francisco de Asís, otorgándole una pensión de 150.000 francos  anuales.  El  rey  consorte  chantajeó  siempre  a  su  real  pareja,  para  que  le  surtiera  de  dineros  con  los  que  mantener  su  pequeña corte, amenazándola con no reconocer a sus hijos putativos.       Pero  no  le  bastaba  con  el  dinero.  En  agosto  de  1868,  en  vísperas  de  la  Gloriosa,  la  convenció  para  que  otorgara  a  su  compañero el ducado de Baños con grandeza de España de primera clase, confirmado el 31 de julio de 1875 por Alfonso  5


Història de 2n de Batxillerat. INS Vescomtat XII. Además en el mes de junio de 1874 la chantajeó para que solicitara a Pío IX la concesión de la gran cruz de la Orden  de Cristo para su compañero.     http://fresdeval.blogspot.com/2010/06/las‐virtudes‐de‐isabel‐ii.html 

Los  Borbones  han  sido  tradicionalmente  mujeriegos,  empezando  por  el  primero  de  ellos,  Felipe  V.  Fernando  VII  tuvo  cuatro  esposas  y  numerosas  amantes  y  qué  decir  de  su  hija  Isabel  II,  de  cuya  relación  con  el  capitán  de  ingenieros  valenciano,  Enrique  Puigmoltó  nació  nada  menos  que  el  rey  Alfonso  XII.  Sabemos  que  fue  así  por  la  correspondencia  vaticana  y  en  concreto  por  una  carta  manuscrita  de  Isabel  II  a  Enrique  Puigmoltó  asegurándole  que  el  hijo  era  suyo.  Alfonso XIII tuvo muchos amantes, de ahí el conocido hijo bastardo Leandro Alfonso de Borbón. Entrando en materia, el  rey Juan Carlos siendo príncipe tuvo una relación con Olghina de Robilant, una periodista italiana, cuando tenía 18 años.  Hacía dos meses que había matado accidentalmente a su hermano Alfonso que estaba a punto de cumplir los 15 años  tras disparársele un pistola en la residencia de los Condes de Barcelona, en Estoril, Portugal, en 1956. Supongo que el Rey  habrá conocido a otras mujeres antes de casarse con la Reina e ignoro si tiene alguna relación sentimental más. 

Mesures de pes unça (onça) lliura ½ lliura quarta ½ quarta arrova quarteró quintar (quintal) ● Mesures de capacitat unça mitgeta mesura almud ½ almud arrova ½ arrova barcella ● Mesures de longitud xem pam peu braça vara ½ vara ● Mesures de superfície pam cana (canya) quartó fanecada http://www.iesevalorpego.org/socrates/mate/mesurestrad1.pdf

6


Tema 3. La  Restauració durant el segle XIX  1. Períodes en què podem dividir la Restauració: 1875-1931. La Restauració (74 i següents): La crisi de la Restauració (147 i següents): 2. Eix cronològic del període 1875-1902:  3. El retorn dels Borbons (74) El fracàs de la m__________ d'Amadeu I, el descrèdit de la P________ R_________ i l'esclat de la t_________ guerra c_______ havien creat a Espanya un estat d'opinió favorable al retorn de la monarquia. Per tal de facilitar la restauració de la monarquia b__________, la reina Isabel II a________ l'any 1870 a favor del seu fill A______. El príncep residí a París i a Viena i, finalment, anà a estudiar a l'acadèmia m________ de S___________ (prop de Londres) per consell d'Antonio C_________ del C________, cap del partit monàrquic a________. Cánovas volia que el restabliment de la monarquia b___________ en la persona d'A_________ es fes d'una manera pacífica, sense intervenció de l'____________ i amb un ampli suport de l'opinió p_________ espanyola. Però el 29 de ___________ de 1874 el general Martínez C_________ es pronuncià1, sense esperar l'autorització de C________, a S________ (Valencia) i proclamà el príncep Alfons ____ d'Espanya. El govern r__________ dimití i es formà un primer govern m__________ presidit per Cánovas. E1 9 de _________ de 18___, Alfons XII desembarcà a ____________, i cinc dies després entrava triomfalment a M_______ (imatge _____) El nou règim es va iniciar amb dos èxits destacats. L'any 1876, el govern de Cánovas va derrotar els ________ i va decretar l'abolició dels ______ o lleis tr_____________que fins aleshores havien garantit un cert autogovern de les províncies basques. De tota manera, el sistema fi______ del País Basc i de Na___________ continuà basant-se en el c_______ econòmic, segons el qual la recaptació d'i___________ estava en mans de les institucions b_________, que negociaven amb el govern central la q________ que li havien de lliurar. Cánovas, d'altra banda, també va imposar una solució p______________ al conflicte cubà (pau de Z_________, 1878): àmplia amn________2, abolició de l’es____________3 (aprovada posteriorment) i la promesa de r__________ polítiques. 4. Els fonaments del sistema canovista (74) Cánovas, conscient del descrèdit en què havia caigut la monarquia espanyola, pensava que la r______________ borbònica no podia ser una simple repetició de la monarquia d'___________. Així, la nova monarquia no es podia fonamentar en l'antiga constitució moderada de 18___ (pàg. 54), sinó que calia redactar una nova c____________. Cánovas volia eixamplar la b_____ s_________ de la monarquia amb l'adhesió de molts polítics i sectors socials que el 18____ havien facilitat la caiguda d'Isabel II i que havien donat suport a la monarquia d'A__________. Base s_________. Els t_____________ cerealistes castellans i andalusos i les b____________ catalana i basca van ser els suports fonamentals del règim de la Re_____________. Aquests sectors conservadors van acollir amb entusiasme el retorn de la m_____________, perquè garantia la tornada a un sistema d'o______ que havia de fer possible l'allunyament del perill r_____________. D’altra banda, l’ex__________ i l’Es_________ també donaren suport a la restauració de la m____________ i a un règim netament cons_____________ i escassament

1

Pronunciament: un sector de l’ex_______ surt al carrer i es mostra favorable a una determinada opció p____________ Amnistia: 3 Esclavatge a Cuba: l’a__________ va ser decretada l’any 1886; els esclaus afroa____________ que treballaven a les pla___________ de canya de s_______ dels hisen______ blancs, passaran a ser obrers assa______________. 1 2


demo___________. L’estabilitat del règim es fonamentarà en l’alt_____________ en el poder dels dos partits di______________. Terratinents cerealistes: grans p Burgesia catalana: Burgesia basca: Partits dinàstics: 5. La Constitució de 1876 (74, 75) * Esquema de les constitucions d’Espanya. Canviar la c_______________: equival a un canvi de règim? _________________ . 1845: mon__________, liberal mo_____________ (època d’____________) 1868+1= ____: __________, m___________, d______________ (Sex______, Am_______) 1875+1= ____: mo________, li_________ però no del tot d___________ (Res___________) 1931= R_____________, dem_______________. 1975+3= _______: mo_____________, dem_____________ (regnat de Joan Carles I...) Quants anys porta vigent l’actual c_______________): _____________________________. La Constitució de 1876 consagrà el sistema polític de la R______________. Aquesta constitució era una mena de síntesi de les de 1845 (m_________) i 1869 (d___________). Reconeixia una àmplia declaració de d______, però la seva concreció es deixava per a les ll_______ ordinàries4, que tendiren a restringir-los, sobretot els drets d’im________, exp_________, ass___________ i reu_________. Garantia la separació dels tres p_______. Establia la sobirania c____________ entre la Co_______ i les C______, donant un fort pr___________ al rei (dret a v____5, nomenament de m_____________6...). Les C______ (el poder le___________) estaven formades per dues cambres: el Congrés i el Senat. El Congrés es componia de d___________ elegits a raó d'un diputat per cada ____________ habitants, però ___ es concretava el sistema d'elecció; inicialment, la llei electoral7 establí el sufragi ___________, però el govern del Partit Liberal de S____________ restablí el sufragi ___________ masculí l'any 1890. En canvi, el Senat estava format per dos tipus de senadors: els v___________8 (n______, alts comandaments de l'e________ i determinades dignitats e____________9 o per nomenament de la C_________10) i els electes, que ho eren per sufragi censatari dels grans contribuents11. El Senat era doncs una cambra molt eli______12, gens de___________. La polèmica més important es donà amb relació a l'article que afirmava el caràcter c_________13 de l'Estat espanyol, però alhora garantia la tolerància envers les altres r___________, que podien exercir el culte p______14. La Constitució de 1876 estigué vigent fins al 192315 i, per tant, és el text c_________________ que més anys ha estat en vigor a Espanya. En total hem vist unes ____ característiques d’aquesta c__________ . · Compara l’article 21 de la Constitució de 1869 (liberal-d_______________, del S.................., pàg. 87) amb l’article 11 de la Constitució de 1876 (liberalconserv_____________, de la R_______________, pàg.90. Explica-ho amb paraules teves, però si copies algun fragment, posa’l entre cometes: . . . 4

Les lleis ordinàries desenvolupen Dret de vet: 6 El rei conservava, doncs, el poder .................................................................................................................................... . 7 Llei electoral: 8 Càrrec v___________: 9 Dignitats eclesiàstiques: 10 La Corona: la institució .................................................................................................................................... ................ 11 Grans contribuents: 12 Elitista: 13 Un Estat conf________ té r_________ of_________; un Estat l______ no en té. 14 Culte públic: obrir t___________, fer p_____________, etc. Culte privat: ..................................................................... 15 L’any 1923 ...................................................................................................................................................................... . 2 5


. . . . . . . . . . 6. Bipartidisme i “torn pacífic”. La manipulació electoral i el caciquisme (75, 76) El sistema polític de la Restauració es basava en el t_____ p_________ en el govern de dos p________ d_____________ -és a dir, que reconeixien la monarquia d'Alfons XII-, el c_____________, dirigit per C___________, i el l_________ o fusionista, liderat per S___________. El Partit C______________ va aplegar molts antic m___________ i gaudia d'una àmplia base social entre tots els sectors d'ordre16: la b__________, els t____________ i la jerarquia e_____________. El Partit L_______ va recollir sectors p______________, demòcrates i republicans desencisats pel fracàs del S____________, i va aplegar un ampli espectre de classes m________ o mitjanes a_____. L'alt___________ dels dos partits dinàstics fou confirmada, en ocasió de la mort d'Alfons XII, en el denominat pacte d'El P________ (1885)17 i es mantingué al llarg de la r_______________ de Maria Cristina d'Ha_________ (1885-1902), ví_____ d'Alfons XII. Però, a diferència del model b__________ en què s'inspirava el règim c__________18, a Espanya els governs _____ eren fruit de la lliure decisió dels electors expressada en les _____________. La p__________ del sufragi, el f________________ del sistema electoral, s’estructurava en dues institucions bàsiques: el m__________ de la Governació i els c_______ locals. Esquema:

El ministre de la G_____________19 era l'encarregat d'elaborar l'encasillado o nòmina [la llista] de d____________ que havien de sortir elegits en cada circumscripció o prov________. Les ordres emanades del ministeri eren seguides amb diligència pels g____________ civils (un a cada capital de p__________), que donaven instruccions a alca_______ i cacics locals. Les tu_____________ [“pu....................”, imatge 148], o trampes electorals, incloïen totes les fases del procés. En l'elaboració del c______, aquest era engrossit amb un gran nombre de d_________ [imatge ____] o de desconeguts; el dia de les eleccions, alguns f___________ subalterns s'encarregaven de fer la roda votant en nom seu. En determinades meses s'afegien v_______ a grapades o es falsificaven els r____________. Aquesta pràctica també es repetia sovint a les juntes electorals, encarregades de fer el recompte global de les m_______. Cal destacar, a més, el fenomen del caciquisme. Els c_________ [imatges ____ i _____ ] eren individus o famílies que, pel seu poder e___________ o per in____________, controlaven una determinada c______________ electoral [un poble, per entendre’ns], especialment en àrees ru______, amb molta població anal_______. Una bona part de la població estava supeditada als seus interessos, atès que els cacics podien donar ______ a la gent o deixar-la sense i resoldre o complicar els t____________ administratius, manipular el sorteig de les q_________, etc. Allí on apareixia un rebuig organitzat, les partides de la p______20 s'encarregaven de tornar les coses al seu lloc. Tot i que el caciquisme va ser comú 16

Sectors d’ordre: El temor dels dos partits dinàstics 18 Règim canovista: 19 Ministeri de la G__________: equivalent a l’actual M________ d’___________ (presons, policia, estrangeria, DNI...) 20 “Partidas de la porra”: 3 17


als àmbits rurals i u_______ d'Espanya fins a començaments del segle ____, en els nuclis _______ més importants el control caciquista era més difícil, com es demostrà l'any 1893 quan els candidats r_____________ guanyaren a moltes c_________ de província. Totes aquestes pràctiques es recolzaven en un ab___________21 generalitzat, de prop del 80% del cens. L'a_________ de la població i el desencís de les forces d'o__________ al sistema expliquen, en part, aquesta tendència. Cal recordar que gairebé el 75 % de la població espanyola era a_____________. 7. Els partits d'oposició (77) Malgrat el m__________ (control gairebé t___________) del poder que exercien els dos partits di__________ (bip_____________), hi havia altres partits que, especialment a partir de 1881 -moment en què el primer govern S___________ els legalitzà-, concorrien a les eleccions; alguns aconseguiren una petita representació p_______________. Els grups d'oposició22 al règim polític de la Restauració eren els c_________, els r___________, els s____________ i, posteriorment, els reg______________. El carlisme, malgrat la d___________ de 1876 (tercera g_______ ca_________), continuava gaudint del suport d'un important sector de l'opinió pública. Els carlins mantenien una notable implantació en algunes regions, especialment ___________. Els republicans estaven dividits en diversos partits. Un d’ells, el Partit F_________ de Pi i Margall, era el més ben organitzat i gaudia d'un ampli suport, sobretot a C__________, on va tendir cap al c______________. Els nuclis marxistes23 estaven organitzats, des de 1879, en el Partit S_________ O________ Espanyol (PSOE), que dirigia el tipògraf24 P_______ I____________. La seva implantació territorial era escassa, limitada als nuclis i_____________ del nord (País Basc, Astúries) i a Madrid; no fou fins l'any 19___ que aconseguí el seu primer d________ a les Corts. En algunes nacionalitats d'Espanya, a més, sorgiren moviments r____________ i n____________ que aspiraven a aconseguir el reconeixement de la seva identitat a través d'un cert grau d'a_____________ política. A més del catalanisme, que estudiarem més endavant, podem destacar el naixement del n___________ basc, dirigit per Sabino de A_______, fundador del Partit N____________ Basc (1895), que es distingia per la defensa dels valors c__________, la reivindicació de la r_____ basca, la defensa de la llengua (l’e___________) i l'aspiració a la i_____________ d'Euskadi. Aquest antiesp_______ va ser enviat a pre____ en diverses ocasions, com ara quan va felicitar públicament al p__________ dels Estats Units d’Amèrica William Mckinley per la seva victòria en la guerra contra E__________ de 1898. 8. Regència de Maria Cristina El 18____, pocs ______s abans del naixement del seu fill, va morir Alfons XII. La seva _________, la _______ Maria Cristina d’__________ (75), va ser nomenada ________, fins al 1902, quan el seu fill, Alfons XIII, va ser proclamat major d’edat i rei d’Espanya al s_______ anys. Durant aquest període va augmentar l’agitació social25 i la violència a_________, especialment durant la dècada dels anys ____ , culminant amb l’assassinat del propi C_______ del C_______, l’any 18____ (111). Un altre t________ destacable d’aquest període va ser el problema c_________, que va desembocar en la crisi de 18____, any en què Espanya va perdre les seves darreres colònies d’u__________ (78, 79) · A la pintura 75, la reina regent ______ la C____________ que li presenta ______________; era l’any _______, el mateix any en que va quedar em_________ i ví______. 21

Abstencionisme: Oposició pacífica o legal, és a dir, sense comptar els 23 Nuclis marxistes: 24 Tipògraf: 25 Agitació s________: v______, ma_________, sind_______________, ocupacions de terres a A______________, etc. 4 22


9. El conflicte colonial i la desfeta de 1898 (78, 79) Durant la Restauració, el conflicte colonial més important tingué lloc a l'illa tropical de ______, on la pau de Z_______ havia posat fi a la primera guerra d'i_____________ cubana (Guerra dels Deu An_____, 1868-1878). A Cuba, l'esclavitud (que afectava als afroa____________26) havia estat abolida definitivament l'any 1886 per obra del “govern llarg” de S____________, però les autoritats espanyoles no aconseguiren engegar un procés de r_____________ que haurien pogut ajornar el moviment sec___________27 cubà. La seva pròspera economia girava al voltant de la producció s_________ (plantacions28 i “ingenios”29), que, cada vegada més, estava controlada per __________ nord-americà (dels EUA). La negativa del govern espanyol a concedir l'a___________ a l'illa provocaren que el 1895 comencés la t__________ i definitiva guerra d'independència. L'enviament d'un contingent de ___________ soldats espanyols i els mètodes expe_______ (brutals, cruels) aplicats pel general espanyol W________ a partir de 1896, que van incloure fins i tot el ________________ massiu dels llogarrets30 i l'establiment de camps de ____________, no van fer sinó r_____________ encara més el conflicte [imatge ____]. El moviment independentista serà encapçalat pel cubà José M_______ (crioll, blanc, periodista, poeta, nascut a l’H________ però fill de valencià). Paral·lelament a l'aixecament cubà, esclatà a les ___________ (1896) un moviment independentista, que l'exèrcit __________ aconseguí neutralitzar parcialment. La guerra entre Espanya i els EUA i la liquidació de l'Imperi espanyol. Els Estats Units ambicionaven, des de mitjan segle ______, substituir la presència colonial __________ al continent americà (la frase “Amèrica pels a__________” tenia un ______ sentit31). La ____________ geogràfica de Cuba i Puerto Rico a les costes dels Estats Units, la futura obertura del canal de __________ i, sobretot, la cada cop més important presència de ____________ nord-americans en l'economia de les dues illes feien previsible una intervenció militar dels Estats Units. L'ocasió (l’exc______), però, va arribar l'any 1898 quan un c__________32 nord-americà, el M_______, esclatà misteriosament al port de l'H__________ [imatge ___]. Les autoritats nord-americanes acusaren els __________ d'haver enfonsat el vaixell i, després d'una activa campanya favorable a la guerra menada per la _________ dels Estats Units, s'inicià la guerra. A Espanya, l'opinió pública, manipulada també pels mitjans de comunicació, era majoritàriament _____________ a la guerra. Només els republicans ________, els s__________ i els c____________ es manifestaren públicament en contra d'aquella guerra. La campanya militar fou br___. A Cavite (illes F___________), l'esquadra33 nord-americana destruí tots els vaixells e___________ de la flota del _________. Unes setmanes més tard, els vaixells nord-americans enfonsaven l'esquadra espanyola de l'A____________ a Santiago de Cuba. Pel tractat de París (desembre de _______) Espanya reconeixia la independència de _______ i cedia les __________ i ________ ______ als Estats Units (mapa 79) 10. El «desastre» i l'Espanya de la Restauració: les conseqüències del 98 (79, 148)  L’Estat espanyol havia passat, en menys d’un _____ (mapes 45 i 79), de ser una gran _________ colonial a ser una potència de t_______ ordre a nivell internacional; un estat de desmor__________ col·lectiva es va apoderar del país, no només per la p________ de les colònies, sinó també per la situació de crisi permanent a causa de la constant ag_______ social, del seu endarreriment e__________ i social (el fracàs de la revolució industrial) i de la corrupció propiciada pel c____________ i per la pròpia classe p_________. Més que p________ o e___________, la crisi del 98 va ser fonamentalment una crisi m______ i 26

Afroamericans: Secessionisme: 28 Plantacions: 29 Ingenios: 30 Llogarrets: 31 Un doble sentit: 32 Cuirassat: 33 Esquadra: 27

5


ideològica. La més clara expressió de desencís davant d’aquell moment quedà reflectida en l’obra literària de l’anomenada “g__________n del 98”, amb autors en llengua c___________ com ara Antonio M________, Valle I______, Pío B_____, Miguel de U_______ o A______: profund pessi______, crítica corrossiva a l’enda_______ peninsular i castella_____ exaltat. La crisi colonial va afavorir, també, l’aparició de “moviments re______________”, els ideals dels quals quedaven ben exemplificats en el pensament de l’ara________ Joaquín C________ ( imatge de la pàg. ____) que criticava el sistema de la R__________ , propugnava la necessitat de deixar enrere els mi___ del passat, mo__________ l’economia i la societat, i alf________ la població (“e______, d_________ y siete lla____ al sepulcro del Cid” (79). Interpreta aquesta darrera frase: . . . .  Poques setmanes després de la desfeta militar, un militar de prestigi, el general P_________, va fer públic un document de caràcter r_______________ en el qual defensava la necessitat d'aplicar a Espanya un programa de r___________ que incloïa la concessió a C___________ d'una certa descentralització administrativa. Alguns f____________34 catalans donaren suport al programa del general P__________. Això no obstant, la reina r_________ encomanà la formació d'un nou govern al polític conservador Francisco S________; Polavieja fou nomenat ministre de la ________ i un c_________, el jurista35 Manuel Duran i B____, fou nomenat ministre de Justícia (148). El govern, però, durà només uns quants _________. De fet, el r______________ espanyol assolí pocs resultats pràctics. Probablement el més destacat va ser la creació, l'any 1900, del primer m__________ d'Instrucció P________36 (79) 11. Catalunya i la guerra de Cuba (79).  D’un costat, les classes ben________ i les principals entitats econòmiques del país van defensar l’espanyolitat de les __________, en defensa dels i___________ econòmics catalans en el m_________ colonial. Per contra, les classes p________, que patien sobre els sues fills les conseqüències del discriminatori servei m_______, mostraren un clar sentiment de rebuig a la gue_____ que es palesà en un fort antimi_________ i en el rebuig a les “q_______”. La guerra co_______ va significar un important trasbals pel nombre de vides humanes perdudes entre el sector més hu_______ de la joventut (els fills dels art_______, bot_________, pag________ i t____________ de fàbrica), ja que les famílies benestants es lliuraven de fer el servei militar pagant una quo____ o llogant un su_________, amb la qual cosa només anaven a la guerra els p_________. El record de les conseqüències d’aquella guerra entre les classes populars va influir molt en l’esclat de la Setmana T_______ de B____________  , l’any 1909, com a protesta per l’embarcament de tropes cap al ________ per a combatre en un nou conflicte c__________: la guerra del __________ [ pàg. 158]  A Catalunya i al País ______, els moviments nacionalistes van conèixer una notable expansió i van començar a deixar enrere l’hegemonia electoral dels partits d__________. El “desastre” o desf_______ de 1898 va ser interpretat de la següent manera: el govern c_________ no ens governa bé, no defensa els nostres i_______________, ens fa falta tenir p_______ propi. Dos fets destacables d’aquest moment històric, a cavall entre els segles _____ i ______: el T______________ de Caixes (18____)  [pàg. 148] i la fundació de la ______ Regionalista de Catalunya, el partit de la b______________ catalana  [pàg. 149] [ Republicanisme federal: defensava un sistema polític rep__________ amb una forta autonomia per les regions com ara And_______, Cas________ o Cat____________, a l’estil dels E__________ U_____________ d’A_____________. Eren esq______________, pròxims als interessos de les classes ______________________: demanaven sufragi ________________, volien abolir les qu_____________ o alguns impostos com el de “consums”... ]

34

Fabricants: Especialista en d______ i en ll__________. 36 Ministerio de Ins 35

6


12.Textos. Adjunta la fotocòpia  amb els textos subratllats i “treballats”. 

. . . . . . . . . . . . . . . 

Text 91. Valentí A____________, primer r____________ ____________ i després _________________ (imatge 81), posa com a exemple de la f__________ i la f_________ que envoltaven les eleccions espanyoles en temps de la _______________, el cas del seu pare:

Text 91 i 92. L’any ______, ______ anys després de la desfeta de _______, l’aragonès Joaquín C__________ escriu que per a red_______ Espanya cal convertir al ciutadà espanyol en ______________ i el gran mitjà per fer-ho és reformar l’____________. Enumera les mesures concretes del programa reg______________ de Joaquim Costa en matèria e_____________:

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13. Personatges del període 1875-1902: 

7


Tema 4. Economia i societat al segle XIX 1. Mapa dels focus m_____ i industrials de l’Espanya del segle __. Consulta el mapa 116. Situa noms i acoloreix:  Mineria. Andalusia: un exemple, Riotinto, província de H________, una gran mina de c_________ comprada per una companyia br___________. Astúries: grans jaciments de c_________.  Mineria i siderúrgia b________. Muntanyes basques: mines de f__________. Siderúrgia: a la província de B_________, sobre tot a la roa del Nerb_____. Importació de carbó de c____ gal·lès. Exportació de m__________ de ferro a Gran B____________.  Catalunya. Indústria t________ c_____________. Després: diver_____________. Dos tipus d’instal·lacions in___________: el “vapor” (Barcelona, Mataró...), les colònies del T____ o del Ll____________. Importació de cotó en f__________ procedent d’A__________, exportació de t__________.

1


2. Cronologia: Minoria d’edat d’Isabel II: 1833 (100): Els germans Bona 1835 (98): Desamortització e______________ de M_______________. 1841 (101): Aquest any hi havia Regnat d’Isabel II: 1844 (100): Acabada la primera guerra 1847 ( imatge 100): Es funda l’Espanya I________ a la vila de S_____, gran empresa t_____. 1848 (imatge 95): 1854: Enderrocament de les m_________ de B______________ ... 1855 (99): Desamortització c__________ de M____________. 1855 (102): Llei General 1855 (104): es crea, a la Barceloneta, la 1859: s’aprova el Pla d’Ei______ de B_________ planejat per I_________ C_____________ 1860 (101): A Catalunya hi ha ______ màquines _________________________. 1861-1865 (101): la Guerra de Secessió __________________________________________ Sexenni Democràtic: 1868: el ministre de Finances, Laureà Figuerola ... 1869 (84): s’inicia la demolició de la C___________, ________________________ Restauració: 1871-1885: la “febre d’_____”, període de gran creixement econòmic a Catalunya 1879 (99): arribada de la fi__________ ... 1888 (85): Exposició U____________ de B____________ ... 1890: neix la Colònia G______ 1897: San__, Grà___, les Co___ i altres pob____ són agregats a B...... 3. Introducció (95). En el tema anterior hem estudiat els aspectes p________ del període 1875-1902. Ara estudiarem els aspectes de____________, ec__________ i so_______ de la història catalana i espanyola durant el segle XIX ( pàgs. 95 _______). La Revolució Industrial, iniciada a An_______ a finals del segle XVIII, comportà c_________ tecnològics, econòmics i socials: substitució de l’e______ manual per la m__________ (maquinisme), noves fonts d’energia (el c_______ i , més tard, el p________ i l’e___________), augment de la producció industrial i agrària, revolució dels transports (el fe________ i el vaixell de ________; i en una segona fase, l’au_____________), aparició de la classe ob____ o pro_____________ i d’una nova bur_______ industrial, procés d’urb__________ amb creix_____________ de les ciutats fins aleshores recloses dins de les seves m__________, migració del camp a la ciutat (è_____ rural), etc. El segle XIX és, per a alguns països, el segle de la ind___________ó. Catalunya es va incorporar a aquest procés de transformació e______________ i al darrer terç del segle ____ (en temps de la Re___________) ja era un territori industrialitzat: malgrat el pred__________ del sector tèxtil, l’activitat industrial es diversi______. Per contra, la resta d’Espanya va quedar al marge del procés ind_____________r (exceptuant la si_____________ basca); si bé el capitalisme i la propietat pr______ s’havien consolidat, un sector agrari endarrerit continuava utilitzant més de dos terços de la població a______. És a dir, el ____ va ser el segle del “fra_______ del procés d’indus__________ espanyol”. Si Gran B__________ (Anglaterra, Gal·les), pi_________ o capdavantera en la industrialització i centre econòmic i financer del món, s’havia convertit en “la fàbrica del m___”, Catalunya esdevindria “la fàbrica d’Es______” (introducció de la pàg. 95)

2


4. Demografia (96): 

Taula i gràfica de l’evolució .................... de Barcelona ciutat, Catalunya i Espanya als segles ................. (1800-2000); busca la informació a les pàgines 96, 97, 126, 350, 363:

Espanya. De _____ milions en temps de la Revolució Francesa la població espanyola creix fins als 18,6 milions l’any ______ (actualment, la població espanyola supera els 47 _______). Un c______________ inferior a altres estats europeus, com ara el Regne Unit que durant el mateix període va gairebé qu_____________ la seva població. Tres tipus de causes per a explicar les relativament altes taxes de mortalitat: les g________ (la Guerra del F__________, les guerres colonials a Am__________ i les guerres c_____________), les ep__________ de febre g__________ o c_________ i les crisis de s_____________ (anys de males co______ que podien provocar l’encariment o escassesa del b_____ i del p____) reflex de l’endarreriment de l’a__________________ . La població espanyola continuava essent bàsicament ag_______ i es produïren migracions exteriors (a u____________, és a dir, cap a C_____ o cap a les noves repúbliques a______________ que s’havien emancipat) i interiors (camp_______ pobres cap a les ciu______). 3


Catalunya. Durant el mateix període (1797-1900), Catalunya va passar de tenir uns ____________ habitants a tenir-ne gairebé dos milions (actualment som 7,5 m_________), és a dir, va do______ la seva població. Pel que fa a Barcelona, va augmentar el seu pes r____________ respecte a la població global de Catalunya; en temps del B________ P____________ s’autoritza l’enderrocament de les ________________ i poc després s’aprovà el projecte d’__________ de la ciutat planejat per l’urbanista I__________ C____________; les pressions e_______________________ dels p_________________ del sòl i dels c__________________ van anar desv__________ progressivament el seu projecte de crear una ciutat r_________ i moderna. L’any 1900, Barcelona supera el ____ ________ d’habitants i s’annexiona alguns municipis del p____ de Barcelona com ara G________ o S___________; és en aquest moment del canvi de segle quan l’arquitecte m_____________ Antoni _________ rep encàrrecs de la burgesia i______________ b___________ per a construir la casa B__________ o la casa M_________ (també coneguda com “La _____________”), al s__________ Passeig de Gràcia. Durant el segle ______, la segona ciutat catalana era _______, on van néixer _______ i __________ (quadre 97) 

Plànol de Barcelona i situa : Ciutat Vella, antigues muralles, Eixample d’en Cerdà, Sants, Gràcia, Barceloneta, el castell de Montjuïc, la Ciutadella (84), el Passeig de Gràcia.

Llegenda: . . . . .

4


5. Una economia agrària (98, 99). En l’Espanya del segle XIX, l’agricultura continua sent el s________ econòmic predominant, tant per la població ___________ que ocupa com per la r_________ que genera. Era una agricultura e_____________ on la propietat de la terra no afavoria la modernització: ja fos el m_______________ de regions com ara Galícia o el l_______________ tradicional predominant a A________________. Pel que fa a l’agricultura catalana, des del segle _____ s’havia desenvolupat a les comarques del litoral i del prelitoral (com ara el Pe_______) una agricultura modernitzada que exportava vins i aiguardents a Europa i a ____________. A la segona meitat del segle _____, el sector de la vinya conegué un període de notable expansió, quan la crisi de la f___________ a França va fer incrementar les e_____________ de vi català i espanyol; a partir dels anys 80 l’entrada dels ins____________ provocà una greu crisi entre la p__________ catalana.           

Terratinent: propietari de terres, que no les treballa directament. O sigui que no és un p________. Si és un gran t______________ el podem anomenar lat_____________. Pagès propietari: Masover, mitger, arrendatari: Jornaler: Pagesia: concepte ambigu, des de la pagesia ac_________ fins als camperols sense t____. Latifundi: Minifundi: Terres comunals: compartides per c________ de veïns, com ara alguns prats d’alta m___ Terres municipals: “Mans mortes”: terres de l’E________, dels m___________ o de l’Estat que estaven fora del m____________ c_______________, que no es poden c___________ ni vendre. Proletarització:

Les conseqüències de les desamortitzacions (98, 99): el principal capítol de la reforma ag______ realitzada pels liberals van ser les desam____________________ dels béns ec___________ i de la propietat c_________. La desamortització e_____________ de Me________ (18__) va afectar moltes terres de l’Església. Més tard, la del ministre Ma______ (18__) va posar a la venda els béns c____________, dels ajunta__________ i de l’Es______), amb la qual cosa la pagesia va quedar privada de terrenys per a la p_________, c______, ll______ o c______ vegetal. Mentre Me__________ necessitava diners per a fer front a la primera guerra c__________, Ma________ buscava recaptar diners per a fi_____ la construcció del fe___________. Destacarem quatre conseqüències: es va reforçar el latifundisme (grans fin________ propietat d’una sola f________ o propietari) ja que els principals compradors de les terres subhastades eren b___________ o nobles t_________________; va aparèixer un grup social de propietaris absentistes (vivien a la c_______ i no sempre donaven rendab______ a les terres que posseïen); la desamortització de les terres co__________ i mu____________ va accentuar la misèria de molts petits c____________, sobretot a les terres del s_____ d’Espanya, que es van haver de prole___________; la compra de terres des_____________ va suposar un de_________ capitals u________ al camp, en lloc de ser invertits en la i____________ del país. 6. El fracàs de la Revolució Industrial a Espanya (100 a 105): dels diversos intents d’industrialització que hi va haver al llarg del segle XIX cal destacar la siderúrgia b________ (a partir de la dècada de 1880) i la tèxtil c________. Catalunya es convertirà en el principal centre de producció fa_____ de l’Estat e________. A nivell espanyol, també cal esmentar la construcció de la x_______ ferroviària i el desenvolupament de la mi__________ El ferrocarril (102, 103): la primera línia ferroviària es va inaugurar l’any _____ entre Barcelona i M_________ (imatge ____); amb la Llei G_______ de F_____________ de 1855, l’Estat estimulava la creació de noves línies mitjançant la concessió d’a____ i s__________ que van atreure els in______________. Bona part de la xarxa va ser construïda per societats estrangeres (pri_________), sobretot de capital f___________, que van poder i___________ amb totes les fa_____________ ( sense pagar ar___________ o impostos a les duanes), els materials necessaris per construir i explotar les línies (ra______, va________, mà_______ ...) i, com a conseqüència, la indústria s________________ espanyola no es va veure afa_________ per la construcció de la xarxa. Després de fusi____ i falli____, totes les línies de via ampla es van concentrar en mans de dues grans empreses: la Compañía de

5


C_________ de Hi________ del Nor___ i la MZA (Compañía de los Ferrocarriles de Ma_____ a Za_______ y Al_________; fou aquesta darrera c___________ la que va construir les e_________ d’Ato____ a M_______ (1892) i l’Es________ de F______ a B___________ Dues característiques negatives d’aquesta x_______ ferroviària creada durant el segle ____: l’amplada s______ de la via espanyola (1,67 m_____) respecte a l’eu_________ i el traçat r_______ amb centre a Madrid que va deixar sense comunicació algunes de les regions de la p__________ p___________ amb una ec________ més dinàmica (mapes _____). Les raons de la diferent am_________ van ser poder instal·lar calderes de va___ més grans i augmentar la potència de les lo_____________ per superar pendents més grans; i no pas procurar evitar una hipotètica invasió militar f__________. Pel que fa a l’estructura radial (mapes _____) de la xarxa ferroviària, cal cercar els m__________ d’aquesta decisió en el desig de consolidar un Estat cen__________t, articulat a través de la capital (M________) . Finalment el ferrocarril va anar susbstituint els an______ a l’hora de transportar cer______ de la Meseta, tèxtils ca_______, vi i minerals. Comenta, una a una, les fotografies 97, 103 i 128: . . . . . . . . . .  L’impuls de la mineria (105): Espanya tenia un dèficit de c_______, la gran font d’energia del segle ____; el carbó de les mines d’A_________ era d’inferior qualitat (de baix poder cal_______________) i més car que el brit___________, amb problemes de dis__________ a causa de manca de tr_______ adients. A partir de 1868 (a l’inici del S_________ d_____________) començà una etapa d’intensa activitat m_________, quan el Govern posà en marxa la “desamortit___ del sub___”: la situació de la h_________ espanyola era desastrosa i per tal de reduir-ne el dè________ es van priv__________ les mines (fins aleshores propietat de l’E_______), que van passar a ser explotades per capitalistes es_________; un exemple: la mina de coure de R____________ a la província a_________ de Huelva (mapa 117), comprada per una companyia a_________.  Pel que fa a la siderúrgia [fabricació de f_______ i a________ fonent el mineral de f__________ als alts f_______ ] (104), després dels intents de M_______ (Andalusia) i A___________, a finals del segle ____ es va consolidar la siderúrgia ba_____ , sobretot a Bi______, gràcies a tres factors: existència de mines de f_________ de bona qualitat, capitals disponibles d’empresaris ba______ que, com els Iba___, s’havien enriquit participant en les ext___________ mineres i tracte avantatjós en l’adquisició de c________ de coc1 gal·lès. En efecte, a canvi del mineral de f________ e____________ a la Gran Bretanya, els i_____________2 bascos importaven carbó br__________ a baix p________, fet que facilità la creació d’una potent indústria s________________ al País Basc, destacant l’empresa A_______ H________ de __________ (creada l’any 1_____).

Tot plegat, però, es pot parlar del “fracàs de la R________ I__________ a Es_________” al llarg del segle _____, com diu el títol del llibre del prestigiós h____________ Jordi N_____ (101). Els factors o r_________ del fracàs del procés d’industrialització a l’Espanya del segle XIX son diversos (105). Causes polítiques: a. Les g__________, tant interiors com exteriors, que s’allarguen durant tot el segle______: ____________________________________________________________.

1

Carbó de coc: Industrial: : b__________, e______________, f______________, c___________________, a__________, p_________.

2

6


b. “Enda................. polític i molta inest........... política”: les dificultats per a transformar l’Estat absolutista en un estat li_________ que posés en marxa les r_____________ necessàries per a permetre el desenvolupament econòmic. Causes socials i econòmiques: c. Encara que Espanya tenia mines de carbó a A__________, aquest era car i de mala qualitat amb poc poder ca____________ i no podia fer front a la co____________ del carbó gal·lés sense protecció aranzelària. A més, tenia dificultats per a comer___________, per manca d’una bona xarxa de co______________. d. L’existència d’una agricultura poc desenv___________, e______________ i poc r_______, de manera que el m_________ espanyol estava format sobretot de p__________ amb pocs recursos, amb poc poder a__________________. I, com a conseqüència, la manca d’un bon m_______ i_________ capaç d’absorbir els productes industrials (escassa capacitat de comprar de la immensa majoria dels cons__________ espanyols) e. La manca de suficients c__________ autòctons (espanyols) per invertir, que es van desviar cap a la compra de terres d___________________. O sigui: escassa ment_________ capitalista de la burgesia, exceptuant la burguesia c__________ i b________. El típic burgés del segle XIX ___ era un empresari emprenedor, sinó un burgés enriquit amb la compra de terres de la des_______________. Una elit burgesa que residia a M________. f. La posició excèntrica d’Espanya a Eu__________: la posició geogràfica d’Espanya a l’extrem sudoc____________ d’Europa implicava co________ elevats del transport. La distància era un desavantatge tant per al cost d’adquisició de les matèries pr___________ com per a les exp____________. 7. La indústria tèxtil catalana (100, 101). Durant el segle ____, Catalunya va desenvolupar la indústria més dinàmica i potent de l’Estat espanyol: la indústria t______, especialment la que fabricava teixits de c_______; una autèntica “revolució industrial” com la que s’havia iniciat a A________ a partir de finals del segle ________. Cotó en floca: Filadores: Telers: Mercats: l________, r____________, “n______________”, e_____________, c__________. Antecedents. La industrialització de Catalunya va tenir lloc gràcies a les transformacions de la seva agri______ en un ampli període anterior en el qual la producció agrària es va orientar cap al mer________. A finals del segle ________ ja hi havia una naixent indústria tèxtil que començava a utilitzar filadores ma________ com la Jenny britànica o la b__________ catalana; amb l’inici del nou segle, la Guerra del F______ i la pèrdua de les c________ americanes, principal client de les manu_________ catalanes, van interrompre el creixement de la indústria tèxtil. Consolidació. La represa de la indústria tèxtil es va iniciar lentament a partir de 1827, gràcies, en part, a la r____________ de capitals de les excolònies a_______________, és a dir, al retorn dels i___________ enriquits. Tres factors decisius en la potenciació del tèxtil català van ser: les mesures pr_______________ dels governs espanyols per tal de dificultar l’entrada de tèxtils est__________, la presència ja esmentada de capitals r__________ de les colònies (alguns dels quals provenien del tràfic d’e__________ negres) i la renovació tecn____________ ( amb la introducció de màquines: filadores m____________ com ara les s__________, t__________ mecànics, etc.) L’any 1832, es va instal·lar a B_____________ la primera empresa accionada per la força del v______, la fabrica B_____________; durant els anys següents, l’augment de les importacions de c______ en floca, procedent bàsicament dels _______, i l’augment del nombre de m__________ utilitzades a les empreses tèxtils, evidenciaven el fort creixement d’aquest sector. L’any 18___ es va crear “L’E________ I__________” (imatge 100), la primera societat a________ per ac_________, un exemple de gran empresa tèxtil.

7


Vapors i colònies (101). En un primer moment, els “va________” [fàbriques] es situen a B__________ i prop del lit_______; la mà___________ de vapor era el cor de la f__________; un complex sistema d’e___________, p__________ i corretges transmetien el m__________ a les màquines tèxtils; les seves altes _____________ caracteritzaven el nou p_________ urbà. La pobresa del s___________ català feia que Catalunya no tingués prou c_______ per a alimentar les màquines de _______ d’aquestes fàbriques tèxtils, així que es va recórrer a la importació de carbó bri__________ d’alta qualitat c_______ que venia a través del mar en vaixells de v_______ fins als p_____ catalans (observa la _________ 103). En una segona etapa, per tal d’estalviar els alts cost____ del carbó, es van buscar cursos d’a________ utilitzables per a produir e__________; els empresaris van crear nombroses “colònies tè______” a les conques dels rius T_____ i Ll_________. Observa aquestes _____ etapes a la __________ 105. Observa a la pàg. 121 les diferències entre el V______ Aymerich de T_________ i la C________ Sedó d’E_____________________. Limit__________ (100, 101). La indústria cotonera catalana tenia diverses m_________ : la pobresa del subsòl català pel que fa al c______, la manca de primera matèria pròpia (el c________), la manca de c___________ del tèxtil c________ enfront dels productes e________ (els teixits catalans eren més c_____) i un insuficient m________ (a nivell ca____, es_____, co_____ o eu______) que assegurés la venda dels seus productes. Aquestes mancances es van manifestar, per exemple, amb motiu de la G_______ de S_________ als EUA que va motivar l’escassesa i encariment de la primera matèria (el c____) o l’aparició de la fil·loxera (99) que al destruir la v______ catalana va ocasionar una pèrdua del poder a________ de la p_________ . També poden afegir les deficiències de la x________ de c_______________ a Espanya o la debilitat del sistema f____________ i b_______________ català ( els préstecs bancaris faciliten la creació de nous establiments in______________ on cal una forta inversió de c____________). Numera les “limitacions” que acaben d’esmentar; en total, ____. 8. Altres indústries catalanes [105]: malgrat la importància del sector tèxtil c_______, el primer en mod___________, a finals del segle XIX la indústria catalana s’estava divers________. El sector tèxtil llaner es va concentrar al V______ Occidental (Terrassa i S________). Tot i l’escassetat i poca qualitat del carbó català, el sector miner es va desenvolupar al Prepirineu (mines de Sant Joan de les A_____________, Guardiola de B_________, Fígols, etc.); els migrats resultats obtinguts van fer que la indústria catalana depengués de l’explotació de carbó e___________ ( g_______ 115). La metal·l___ catalana ocupava un lloc secundari motivat per tres factors negatius: dèficit de fonts d’e_____ i primeres matèries ( c_____ i f___________), insuficient demanda de productes f________________ i política gover______________ que afavoria la c_________ estrangera. Tot i això, les màquines t_______, la mecanització a________, la construcció de v_______ a vapor o la modernització de les ci______________ generaven demanda sobre aquest sector que no destacarà fins després de la Primera Guerra Mundial (1914-19___). Dues importants empreses metal·lúrgiques catalanes, localitzades al barri de la B___________ de la capital catalana, van ser el Nuevo V_________, dedicat a la construcció n_________, i La M_________ T_____________ i M__________. Aquesta darrera, fundada a __________ del segle XIX, va construir la primera l___________ l’any ______ (104) [observa el _____ m________ sobre l’E_____ a S___________ construït per aquesta empresa, 102]. També podem esmentar la indústria ta________, sorgida arran de l’expansió dels v____ i aiguar______ (buscant la proximitat dels boscos d’alzines s___________), la química (primers ad____ artificials, colorants per a la indústria t________), l’alimentària (fàbriques fari__________), la paperera, etc. A finals de segle estava naixent una nova indústria, la de l’e___________: gràcies a la lampada inc________ d’Edi______ ( 1879, durant el regnat d’A____ XII ) s’il·luminaren els carrers de Barcelona (1882) i aparegueren les primeres centrals e_________ (en un primer moment, dedicades únicament a l’enllumenat p_____ dels carrers de les grans ciutats) Numera les “altres indústries” que acabem d’esmentar.

8


9. Proteccionisme i lliurecanvisme [100]: Durant tot el segle XIX els sectors eco_______ i polí_____ (em__________ i polítics) es van enfrontar a l’hora de determinar la política econòmica come______ de l’Estat liberal i, més concretament, a l’hora de fixar els ar_______ (drets de dua___ que havien de pagar els productes d’importació i e__________), una important font d’ingressos per a la hi________ pública. El p_________________ defensava la protecció dels productes d’aquí (posant entrebancs a la comp______ exterior), mentre el lli_____________ considerava que la lliure co___________ afavoria la modernització i el pr__________. Els industrials cotoners catalans, que fins i tot van aconseguir el suport dels tr_______________ davant l’amenaça de l’a________, eren partidaris de la màxima pr_________ aranzelària.

9


10. Comentari del mapa “Les colònies industrials a la conca del riu Llobregat” [116] Resumeix la informació que proporciona el mapa: sobre un mapa de la vall del Ll________, amb els seus af_____ i ri_____, el mapa ens mostra la local________ de les c__________ tèxtils, a la vora del riu Ll________i del seu afluent el C__________, especialment a les comarques del Be______, del Ba_______ i del B___ L_____________. També assenyala els principals nuclis urbans, com ara Ma_______ (a la confluència dels rius ________________ ) o Ma__________ (a la confluència dels rius ______________) i el traçat de les diverses línies f______________. Totes les c___________ assenyalades foren construïdes a la s_________ meitat del segle ___ i a principis del segle ___ (entre els anys 18__ i 19__). S’observa l’estrat lligam que hi havia entre el curs dels r_____, el traçat del f_______ i la localització de les c_________; en efecte, els r_____ proporcionaven l’aigua necessària per a moure les fàbriques, mentre els f_________ transportaven la primera matèria (el c______) i els productes t______ acabats ... Indiqueu les raons de la localització de les colònies industrials: en un primer moment, les fàbriques es situen a B________ i prop del lit_______; Catalunya no tenia prou c______ per a alimentar les màquines de v_______ de les fàbriques tèxtils, així que es va recórrer a la importació de carbó br______ d’alta qualitat c_______ que venia a través del m___ en vaixells de v_______ (foto 103) fins a ports catalans com el de B_______. En una s__________ etapa, per tal d’estalviar els alts cost____ del carbó, es van buscar cursos d’aigua utilitzables per a produir e__________; els empresaris van crear nombroses “colònies tè______” a les conques del Be_____, Llo_________ i el Ter. Però a més d’aquesta raó energètica, les colònies van ser instal·lades a llocs allunyats dels pobles ja que garantien “es_________ la___________” (absència de conf_________ laboral): es produïa una gran de___________ dels treballadors respecte a l’empresari, amo de les cases de ll____, de la b_______ o dels llocs d’e_____. Descriviu els diferents espais que formaven part d’una colònia industrial (101): les fàbriques de r___, que usaven com a font d’energia l’a_____, es van constuir en llocs on les obres d’infraestructura bàsica per fer funcionar una tur____ (rescl___, can___) requerien una inversió econòmica relativament baixa: els s____ d’aigua naturals i els antics mol____. Sovint la fà__________ es construïa en llocs aïllats dels petits nuclis de població, cosa que obligava a construir ha_________ pels treballadors i els corresponents serveis bàsics. Per una part, doncs, la colònia tenia totes les instal·lacions relacionades amb la p___________: la fà_________, els m________________, les o______________, etc. Per l’altra, calia construir una sèrie d’equipaments: les cases dels treballadors, la casa de l’______, l’e___________, l’e_________, la botiga o ec__________________, etc. D’aquesta manera sorgia un conjunt urbà i industrial nou: la c___________, que ha funcionat a C__________ fins a l’última crisi del tèxtil dels anys vuitanta del segle ____. Exposeu els avantatges i inconvenients respecte als “vapors” (101). Aquí es tracta de comparar les c________ tèxtils amb les fàbriques urbanes o “v_______” urbans. Com a avantatges per l’amo de la colònia tèxtil, cal esmentar la g_____________ de la f_______ d’e_________, una mà d’obra més b______ i no tan reiv______________ com la urbana i els beneficis f__________ (pagar menys i____________) concedits per a fomentar el poblament rural. Inconvenients?: construir aquelles instal·lacions annexes a la f_______ i reduir la pr__________ quan baixava el cabal de l’a____ durant els mesos d’estiu; a més, el cost del transport era més elevat a causa de la distància als po____ i als nuclis ur_____. 11. Eusebi Güell. Barcelona 1846 – 1918. Industrial i mecenes. Membre d’una família de la b__________ barcelonina d'origen pag___, originària de Torredembarra. E________à mecànica, economia política, dret i ciències aplicades, a Barcelona, Fra____ i Ang_________, i continuà els negocis del seu p____. El 1871 es casà amb Isabel López y Bru, hereva dels m__________ de Comillas, la qual, en esdevenir vídua, fou creada (1919) gran d'E________. Creà a Santa Coloma de Cervelló (Baix L__________), la c_______ Güell (1891), on a principis del segle ___ hi arribaran a treballar 1200 o________. Fundà la Companyia Asland, amb plantes a la Pobla de Lillet (1901) i Montcada i Reixac (1916), que foren les primeres de ciment por______ a Catalunya. Intervingué a les empreses de la família de la seva m______ de les quals fou conseller: B_____ Hispanocolonial, Compañía Ta_______ de Filipinas, 10


Compañía de los Caminos de H______ del Norte de España, etc. Desenvolupà una indústria viní______ a la seva propietat de Garraf. Elegit reg_____ de Barcelona (1875), dip____ provincial (1878) i sen______, fou també president del Centre Català, fins que se'n separà amb els qui formaren la L_______ Regionalista. Propulsor de la cultura catalana, fou també mec______ de l'arquitecte G______, que li construí el palau G_____ i el parc G______ , a Barcelona. El 1918 li fou concedit el comtat de G______. Eusebi era fill de l'indi___3 Joan Güell, un bur______ defensor de les polítiques p_____________. Durant cinc g______________, la f________ Güell ha tingut un pes important en la societat catalana en l'àmbit in________, po______ i cu_________. ¿Explotadors d’o________ o creadors de r__________?: ______________________________ __________________________.

3

Indià: 11


Tema 5. Obrerisme i catalanisme al segle XIX 1. Eix cronològic:  2. IMATGES. Un dels primers exemples de p_______ o__________: “El Eco de la C______ O_______”, era de periodicitat _________ i va ser fundat a M__________ per un c___________ durant el B________ P____________, aprofitant __________________________________ (107). La pintura “El Q_______ E___________” fa referència als ideals s__________: el m___________ o__________ (la lluita del p____________ ) com a llavor de p_______ i de f____________ (109). El concepte “quart estat” fa referència a ___________________________________________________ ________________________________________________________________________________. “La C_________ de G_________” era una r_________ satírica, pròxima al re__________ fe________: en el seu número de novembre de 1871 ( en ple _________ ______________) va publicar, per primera vegada a _________, un retrat de K____ ________ i una a_________ seva (______________________________________); observa al dibuix superior una pancarta on llegim “Abajo el __________”, fent referència a ________________ (109). Al mapa 111, observem __________________________________________________________ _________________________________________________________________________________ ________________. El dibuix 110 publicat a “La C__________ de G________” feia referència a la D__________ del P_________ de Maig (dia internacional dels t________________) i a la gran rei_____________ del moviment obrer a finals del s_____ _______: l’exigència de la j___________ l_____________ de _____ hores; un obrer m_______________ observa l’ideal de la f______________ u____________ (un món sense ex___________ ni ex______________) . P_____ I__________ , fundador del ______, durant un m_________ celebrat a B_________ en solidaritat amb els ________ ____________________________ (foto 111); fou en aquest any __________ ____________________________________ (111). A la pàgina 81, tres personatges dels o___________ del catalanisme, representants de tres sectors ideo________________ diferents: _____________________ (catalanisme d’esquerres, hereu del republicanisme f___________), _________________________ (catalanisme “romàntic” vinculat al món de la R________________) i ___________________ (catalanisme c______________). 3. Classes socials i ideologies al segle XIX. Relaciona amb fletxes: Cla Noblesa

Ideologies, partits Absolutistes (carlins)

Aspectes ide

Alta burgesia

Liberals moderats; Partit Conservador

Terratinents, latifundistes

Liberals progressistes; Partit Liberal

Professions liberals

Republicans federals

Petita burgesia

Socialistes

Pagesia propietària

Anarquistes

Anticlericals Republicans Sufragi universal Propietat col·lectiva

Proletariat urbà

.....................................................

Abolició de les quintes

Jornalers del camp

Catalanistes (interclassisme ?)

Clericals Monàrquics Sufragi censatari Defensors de la propietat privada

Més vocabulari i més idees: Interclassisme: Professions liberals: Assenyala amb colors: Classe alta, classe mitjana, classe baixa. Assenyala amb colors: les classes benestants, classes treballadores o classes p________________. Les classes socials estan ordenades de... Les ideologies estan ordenades de ... Tot canvia: els liberals r______________ l’any 1815 (lluitant contra l’a________________), acabaran sent c_______________ l’any 1875 (defensant el retorn dels _____________)

1


4. ELS SOCIALISMES (108, 109). Paral·lelament a l'aparició de l'associacionisme obrer, diversos grups d’in___________ van engegar una crítica radical a la nova societat industrial i c__________, que consideraven essencialment inj_____ i exp__________. L'anarquisme, que partia de les teories del revolucionari rus Mikhaïl B_______, preconitzava una societat sense propietat p________ ni cap mena d'E______ o poder coactiu *. L'anarquia s'havia de basar en la propietat c___________, la plena llibertat i__________ i la s_______________ social. Aquesta nova s_________ només podia sorgir d'una revolució; per això els anarquistes rebutjaven qualsevol acció p________ (*). L'anarquisme es va fer fort especialment a C_________, al País Valencià i a A__________, que eren les zones on els republicans __________ tenien més implantació. Al capdavall, les tesis a__________ no diferien gaire del f___________ que havia dissenyat Pi i Margall i, com aquest, es fonamentaven en la llibertat de l'i_______ i en la lliure a___________ dels municipis i dels territoris; ara bé, a diferència dels a______________, els r_____________ no volien atacar la propietat p____________, no eren col·lec____________. Coactiu: (*): Explica en què consistia l’apoliticisme anarquista: . . . .

(Estat, eleccions, Parlament, règim representatiu ...)

El marxisme, definit pel filòsof a_______ Karl M______, preconitzava una societat c___________ no gaire diferent de l'ideal de B________, però en divergia clarament en l'e___________ a seguir per a arribar-hi. Segons M______, era imprescindible que la r__________ donés pas a un període de govern despòtic de la classe o_______ (“la d_____________ del proletariat”), durant el qual els te___________ i els b___________ serien ex_________, eliminant les diferències de c_______, pas previ per a crear la societat c_________. A diferència dels a___________, els m___________ creien, a més, que els treballadors s'havien d'organitzar en un p_______ polític i havien de participar en les e_________ i en el P__________ i les altres instàncies de l'Estat. El marxisme espanyol es va organitzar a M_______ a partir de la dècada de 1870. A la fi de segle es va fer fort també entre els tr____________ de B________ i A_________. [Observa la imatge de _____ ________ publicada al se_________ “La Campana de G________”, durant el _________] 5. EL MOVIMENT OBRER DURANT EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (109, 110) La Primera Internacional a Espanya. El 1864 s'havia constituït a L_________ l'Associació Internacional de T___________ (AIT), que aplegava diversos sindicats de la Gran Bretanya, França i altres països europeus [“Proletaris del món, u_______”, havia escrit M_______]. L'AIT seria coneguda, més endavant, amb el nom de Primera Internacional; en el seu interior es va produir una forta polèmica entre les tesis o idees de M______ i les de B___________ (109). A Espanya, el clima de ll_________ que va seguir a la Revolució de S_________ de 1868 i a l'inici del S_________ Democràtic va permetre que els s__________ obrers es poguessin reorganitzar. L’AIT va influir ben aviat en el moviment obrer espanyol, decebut per la poca sensibilitat s_______ dels governs sorgits de la Revolució de 1_____, que no van fer res per millorar les c____________ de vida dels obrers. Durant aquests anys, l'obrerisme espanyol, i especialment el català, es va separar del r_________ federal i es va vincular estretament amb el moviment obrer i__________lista (110). El juny de 1870 es va reunir a Barcelona el Primer C_______ Obrer Espanyol, format majoritàriament per obrers c________. El c________ [reunió] es va adherir a la Primera Internacional i va aprovar la fundació de la F_________ R__________ Espanyola de l'AIT (FRE); en el c_________ es van imposar les tesis del sector b__________ o anarquista. La FRE va aconseguir molts afiliats entre la classe obrera c____________ i entre els j___________ a__________ d'Andalusia (110). El gener de 1874, després del cop d'estat del general P_____ [imatge 73], la FRE va ser declarada _________ i les noves autoritats van r_________ tota mena de manifestacions obreres (110). Internacionalista: FRE de l’AIT: 6. EL MOVIMENT OBRER DURANT LA RESTAURACIÓ (110, 111) 2


El sindicalisme anarquista. Després dels importants progressos aconseguits en el S________, el moviment obrer espanyol conegué entre 1874 i 1881 un període de c____________. La situació canvià l'any 1881 amb la formació del primer govern l_______ de S_________, que inaugurà una política més per________. D'aquesta manera, l'obrerisme d'ideologia a_________ va poder celebrar un congrés a B__________ (1881) que va donar lloc a la fundació de la F________ dels T_________ de la Regió _________ (FTRE), que durant alguns anys va engegar una acció s___________ moderada i va créixer en afiliacions i en impl_______. L'any 1890 va celebrar per primera vegada la Diada del P______ de M_____, dia i____________ dels treballadors [imatge ___], amb manifestacions pacífiques en diverses ciutats. La rei__________ primordial d'aquella data va ser l'assoliment de la jornada laboral de _____ hores. En aquells anys, però, es posaren de manifest les dues tendències en què es dividia l'a__________: una tendència partidària del sindicalisme de mas_____ i l’altra molt més extremista partidària de l’acció armada (terrorisme ind__________ o “acció di_______” o “propaganda pel _____”).

L'acció terrorista. Durant les d____ últimes dècades del segle, hi hagué a A________ un terrorisme rural d'inspiració a__________ que atemptà contra les collites i les propietats dels grans te________________ o lat___________. L'anomenat procés [judici] de la M_____ N_____ jutjà un elevat nombre de jornalers del c______ acusats -sense gaires proves- d'haver comès diversos a___________; això fou l'excusa per part del govern per iniciar la r___________ contra l'anarquisme que donà lloc a més de cinc mil pr_____. Més important fou l'intent anarquista de presa de la localitat a__________ de Jerez de la F________, quan uns cinc-cents j__________ assaltaren la ciutat amb la intenció d'alliberar uns anarquistes e____________. L'assalt fracassà, però en els aldarulls moriren tres persones. La repressió fou immediata: la g_______ c______ detingué un gran nombre de sospitosos i un consell de g______ * imposà penes de mort i de cadena p________ (110). A Catalunya, l'estratègia terrorista s'anà imposant dins les files de l'anarquisme i durant els anys n__________ [darrera d_____________ del segle ______] Barcelona es convertí en “la ciutat de les b________”; els objectius eren l’e_________, la b__________ o l’E_________ (acusats de donar suport al c____________e, explotador de treballadors). L'any 1893, el general M_________ C________, aleshores c______ general de Catalunya, va ser víctima d'un a_________ que causà un mort; l'autor de l'atemptat fou un an_________ andalús, que fou executat quinze dies més tard. Unes quantes setmanes després, S_______ S_________ llançà, des del _______ pis del teatre del L_____ [lloc de reunió i esplai de la nova b__________ catalana], _____ bombes que causaren la mort de vint-i-cinc persones, a més dels f_________; S_________ Salvador fou posteriorment executat al garrot v_____* . El juny de 1896 el terrorisme anarquista atemptà contra la processó de C_______ * a Barcelona; com a conseqüència de les detencions que seguiren a l’atemptat, tingué lloc l'anomenat procés de M__________, que dictà ______ penes de mort, a més de penes de p_____ i d___________*. A causa de les greus irregularitats jurídiques que s'hi cometeren -les confessions foren aconseguides mitjançant tortures practicades per agents de la G______ C_______ al castell de M___________-, el procés de Montjuïc fou objecte de dures crítiques dels intel·lectuals progressistes de tot E_______. En aquell context, l'agost de 18___, Michele A_________, un anarquista i______, assassinà C_______ del Castillo, aleshores p__________ del g______, a qui responsabilitzà de les atrocitats comeses en el procés de M________ (111). 3


Propaganda pel fet: Consell de guerra: Garrot vil: Corpus: Deportacions: El socialisme: el naixement del PSOE i de la UGT. Els marxistes també van viure la re_________ dels primers anys de la R___________, però el 1879, encara en la il·legalitat, van crear el PSOE (__________________________________________), el principal dirigent de la qual va ser el tipògraf P_____ I________. L'any 1888, els socialistes van constituir a Barcelona la U_____ G__________ de T_____________ i hi van celebrar el primer congrés del P______. El PSOE, que es definia com un partit m_________, va assolir una certa implantació en els medis obrers de M_______, País B_____ i A___________. Malgrat la manipulació de les e__________ pròpia de l’època de la R___________ i gràcies al sufragi __________ masculí, als darrers anys del segle, el PSOE va obtenir r________ en alguns municipis. Tanmateix, no va aconseguir la primera acta de d________ a les Corts espanyoles fins l'any ______ -en la persona de Pablo I_________-. L'obrerisme marxista va tenir una presència molt reduïda a C___________ i, per això, tant el PSOE com la U___ van desplaçar les seves direccions (òrgans dirigents) respectives a _________. Regidors: Obrerisme (sinònim de _____________________): assoc___________, p________, s___________, ideo___________, premsa... vinculats a la defensa dels “interessos” dels _________________. 7. LA CONDICIÓ FEMENINA AL SEGLE XIX (Dossier 112 a 114). Durant el segle XIX i bona part del ___, la dona no va ser mai contemplada com un ésser ind___________, capaç de desenvolupar-se socialment sense l’ajut de l’h_____. El l___________ va negar els drets polítics a les dones i no els va concedir ni el dret de votat ni de ser el_______. Sovint, en cas de firmar un con_______ o comparèixer a jud_____, calia la llicència del ma_____. La men________ predominant defensava que l’home havia de ma_______ la família i la dona havia de fer-se càrrec dels f____ i dels assumptes do________ (mare i esposa). L’e_________ de les nenes, al principi un luxe de les classes be_________, insistia en la costu___ i en la doct_____ cristiana. Quan a l’educació superior, la dona va viure pràcticament exclosa durant el segle XIX i bona part del XX de la U__________. La primera dona catalana que es matriculà a la Facultat de Med______ ho va fer l’any 1872 i va necessitar un permís d’A______ de Savoia. En l’àmbit rural, la dona va desenvolupar des de ben antic tota mena de tasques agrí__________. Amb la industrialització, la incorporació de la dona al treball industrial es va fer per l’interès dels __________ a reduir els costos l__________. Les dones cobraven m______ tot i treballar les mateixes hores i patir les mateixes c__________ laborals que l’home. La manca de formació cultural i professional orientava les dones cap a les feines menys qua_________. Moltes treballaven a les indústries ________ (imatges ______________). També abundaven les dones en el servei d___________: la possibilitat d’entrar a servir en una casa de ci_______ era força atractiva per a moltes noies del camp (sou, casa i m_______). Malgrat que minoritàriament, les _______ van participar en les organitzacions obreres i en el seus moviments rei____________ . Pel que fa al dret de v___, defensat per les s___________ britàniques o nord-americanes ja durant el segle XIX, no fou fins a les eleccions del _____ (en temps de la Segona R_________) que les dones tingueren el d____ d’exercir el v___ (190) Sector primari o a__________: Sector secundari o i___________: Sector terciari o de ____________: 8. ELS INICIS DEL CATALANISME POLÍTIC [Tres] Factors que van conduir a l'aparició del catalanisme (58, 80). Durant el segle  XIX a Catalunya es va anar afermant un sentiment d'i__________ que va donar lloc a l'aparició del catalanisme polític, entès com la reivindicació d'a_____________ de Catalunya en el ___ de l'Estat espanyol. En el naixement el catalanisme van confluir reivindicacions l______________ i culturals i realitats e______________ i socials diferenciades (80). Quant a les primeres, el corrent literari de la R____________ ( dossier 58) havia donat origen a un important moviment de catalanisme c____________. A partir de la dècada de 1830, apareix el moviment cultural de la R__________ que es va caracteritzar, especialment, per l'ús l_______ de la llengua catalana. Durant els segles an4


teriors havia minvat molt la quantitat i la qualitat de la producció l_________ en c_______. A més, la llengua catalana va ser prohibida a l'Administració (per exemple, als tri_________) i a l'e______________ després del decret de _______ P________ de 1716. Cal recordar, tanmateix, que la llengua catalana, tot i que alguns sectors de les classes a______ n'havien abandonat l'ús, es va mantenir sempre viva a C___________ i que la majoria de catalans d'extracció p_________ [pagesos, artesans i botiguers] ___ n'entenien cap altra: no eren bi__________ com ho som nosaltres. Dos literats d’aquest corrent van ser Àngel ________ i Jacint V________ (58). D'altra banda, pel que fa a les realitats e____________ i socials di___________, cal apuntar que la progressiva i____________ va eixamplar les d____________ socials i polítiques entre C_________ i la resta d'Espanya. Mentre Catalunya vivia un procés creixent d'u_____________ i iniciava un nou model s______, caracteritzat pels conflictes entre la b_________ industrial i la naixent classe o________, la resta de l'Estat mantenia les característiques essencials d'una societat a__________ (80). La política lli_______ dels governs l______ va ser un motiu de conflicte permanent. La reivindicació p_______ va aplegar a Catalunya tots els grups socials, des dels em_________ fins als ob______ tèxtils. Va estendre, a més, un fort sentiment d'incomprensió i va atiar les doctrines que defensaven la necessitat d'una a_________, és a dir, d'un poder p_______ p______ que respongués a les exigències d'una societat industrial, essencialment d_______ de la de la resta de l'Estat (80).  [Tres] Opcions ideològiques del primer catalanisme (81). En la formulació del catalanisme com a i____________ van confluir tres sectors ben diferents. D'una banda, un segment important del republicanisme f__________, encapçalat per Valentí A__________. De l'altra, alguns sectors de l'E_________, que provenien de l'antic partit mo_______ o del car_______. Finalment, alguns intel·lectuals, com ara el dram________ Àngel G__________, aplegats al voltant de la revista “La R_________sa”, que van optar per fer el pas de la producció cultural a l'acció __________. El f_____ de l'experiència de la Primera R________ va obligar els republicans federals a iniciar un amarg debat intern. V_____ A______l va reconduir aleshores el federalisme cap a uns postulats pròpiament ca____________. Segons Almirall, Catalunya havia de tenir un govern propi no solament perquè el f__________ (la unió en llibertat, i no a la f_______, dels homes i de les r________), en abstracte, el millor sistema de g________, sinó, sobretot, perquè Catalunya era una n_______ i tenia d_____ al seu propi autogovern. Aquests postulats s'expressen plenament en “Lo C___________” (1886), obra clàssica del catalanisme en la seva versió l_____, d___________ i d'e___________. Almirall, a més, va fundar i dirigir el primer _____ en llengua catalana: el “D_____ Català”. També dins de l'Església alguns sectors, especialment al bisbat de ____, van evolucionar des de postulats tradicionalistes cap al c_____________. Eclesiàstics com el poeta Jacint V__________ o el futur b______ Josep T_______ i B________ van vincular ca___________ i ca___________. Aquest sector va haver d'enfrontar-se a una gran part de la jerarquia de l'Església catòlica espanyola, de tarannà integrista (ultrac___________) i contrària a l'ús del c_________ en la vida pastoral*. Eclesiàstic: que pertany al c__________. Vida pastoral: Consultant els quadres 81 i 83 i les imatges 81: Procedència

Publicació

Un ideòleg

Un llibre

9. LA CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME (82, 83) 5


La primera gran acció del catalanisme va ser la presentació d'un memorial de g________ ( greus motius de q______) a Alfons ____ amb motiu de la seva visita a B__________ (1885). “La Memòria en defensa dels i___________ m_______ i m_________ de Catalunya” (més coneguda com a “M________ de g________”), redactada per Valentí A________, expressava r_____________ culturals, polítiques i econòmiques -la protesta pel recent tractat de c_______ amb la Gran Bretanya-. Aquesta acció, en la qual per primer cop van participar també in__________, pot ser considerada el primer acte oficial del c_____________ i va mostrar el poc arrelament dels partits polítics d_________ i del mateix sistema de la R___________ a Catalunya. Un altre fet destacat tingué lloc, també als anys v_________, aprofitant la vinguda a la Barcelona de l'____________ Universal de la reina regent M_______ C_________, que presidí els Jocs F________ (certàmens l___________), els catalanistes de la “Lliga de Catalunya” (que no has de confondre amb ____________________________________) li presentaren un document, el M_________ a la reina regent, en el qual reivindicaven l'autonomia política per a Catalunya. Fou redactat per À________ G_______________. També es van fer campanyes en defensa del dret c_______ català, que el govern pretenia suprimir. El d_____ c________ regula temes de família, matrimoni, contractes, testament, herències. Un exemple és la institució catalana de l’h_______, que atorga els béns familiars al fill més g_____ (82). La Unió Catalanista i el primer projecte d'autonomia. La maduració del nacionalisme polític va donar lloc, l'any _____, a la formació de la ____ Catalanista. ___ era encara, en sentit estricte, un veritable ______ polític, sinó més aviat una federació d'e_________ catalanistes de tota mena. L’any 18__ la ____ Catalanista va reunir la seva primera a_________ general; els d_________ que es van aplegar a M_________ (imatge de la pàg. _____) van aprovar les “B_____ per a la C____________ R________ Catalana”, document que incloïa elements f___________ i tradi__________, i que va ser conegut també amb el nom de “B______ de M_________”. Així, proclamava la s___________ de Catalunya, defensava el dret a disposar d'unes ________ pròpies amb plena capacitat l___________, instituïa el català com a única llengua _________, dotava Catalunya de totes les c______________ en ensenyament i j_________, derogava l'obligatorietat del servei _________ i posava l'ordre públic sota control d'una _________ autònoma. Les Bases de M________ van ser, durant algunes dècades, el programa d'auto___________ del catalanisme. Van definir una via no i___________ cap a la s___________ nacional de Catalunya. Evidentment, aquestes propostes van ser rebutjades pel govern __________. L’assemblea de M__________ havia estat presidida per l’ar_________ modernista Lluís D_________ i M___________ [autor del P________ de la ________ C____________; contemporani de G_____ ] i el secretari n’havia estat el jove adv_____ Enric P____ de la R_____. La figura d’Enric P____ de la R_______, fundador de la L_____ Regionalista  el 1901, destacarà ja entrat el segle _____ com a inspirador i president de la M______________ de Catalunya (149) Durant els darrers anys del segle XIX, la ______ Catalanista va créixer enormement. La crisi de l'Estat espanyol de ______ va fer augmentar la d____________ envers el sistema polític espanyol. La majoria de les entitats locals adherits a la U______, disposaven d'un l______ amb una forta vida social: tenien b__________, organitzaven certàmens l_________, e__________ científiques, c___________ i c_______ de llengua i d'història. Finalment, a la fi del ______, ja es donaven les condicions per a la cristal·lització del catalanisme com un gran moviment ________ de masses. És així, com l’any 1901 va néixer la L______ R___________ de Catalunya, un partit pròxim als interessos de la b__________ catalana que havia de dominar el panorama ___________ català fins l’any 1923 (149)

6


10. Llegeix, subratlla, treballa els textos de la fotocòpia annexa. Comenta els dos textos, seguint les preguntes plantejades al llibre de text:  . . . . . . . . . .

“El Memorial de Greuges” (92):

. .  “Les bases de Manresa” (93): . . . . . . . . . . . . . . .  El “M__________ de Greuges” es queixa de que la llengua c__________ ha estat exclosa de l’e____________, dels documents contrac_____ (escrip_____, contractes...) i de l’administració de _______________ ; quan afirma que la “i___________ viene siendo atacada de raíz” fa referència a ______________________________________ (text 92)  A la base ___ de les “Bases de M_______________” es demana que “sols els ________________”, ja sigui per n_____________ o per n__________________ (residència estable), puguin exercir a Catalunya c_______ p___________ (inclosos els càrrecs m_____________) (text 93)

7


Annexos 1835, 1840, 1854, 1870, 1879, 1881, 1888, 1897,

Vapor Bonaplata Societat de Teixiodors de Barcelona conflicte de les selfactines FRE de l’AIT anarquistes + marxistes PSOE FTRE anarquista UGT assassinat Cánovas

El moviment obrer Industrialització  Creixement del proletariat; Misèria obrera  Moviment obrer: noves formes de lluita sindicats partits polítics noves ideologies: marxisme (socialisme, comunisme); anarquisme (anarconsindicalisme, terrorisme individual) premsa obrera atenues populars    

  

1883, Procés de la Mano Negra; les autoritats intentaren relacionar la Mano Negra (suposada organització secreta anarquista) amb la FTRE; 7 condemn. a mort i molts deport. a les Filipines 1892, Assalt anarquista a Jerez de la Frontera 1893, atemptat contra el CGC Arsenio Martínez Campos; Paulí Pallàs, afusellat al Castell de M 1893, Liceu. La nit de novembre en què s’inaugurava la temporada; dues bombes sobre la platea; només n’explotà una, uns 20 morts i molts ferits; Santiago Salvador volia venjar l’execució del seu amic Paulino Pallàs, el qual havia atemptat sense èxit contra Arsenio MC, símbol de la repressió del moviment cantonalista (1872 ...). SS fou executat al garrot. 1896, Processó de Corpus 1896, Procés de Montjuïc 1897, Cànovas del Castillo. Michele A_____________ treballava de tipògraf a Londres i s'assabentà de les persecucions que els anarquistes sofrien a la Península ... Anà a Madrid, on fingí d'ésser periodista, i seguí Cánovas al balneari de Santa Àgueda (Àlaba), on l'assassinà disparant-li tres trets (8 d'agost del 1897). Fou condemnat a mort i executat a garrot.

Magnicidis (la propaganda pel fet, l’acció directa)  assassinats de Sadi Carnot, president de la República Francesa (1894)  de l'emperadriu Isabel d'Àustria (1898)  del rei Humbert d'Itàlia (1900)  del president McKinley dels Estats Units d'Amèrica (1901) Hereu –eva. Institució jurídica catalana, per la qual l'instituït (que quan és una dona s'anomena pubilla) rep els béns dels seus pares. L'hereu té una preeminència en el sistema successori romanocatalà que es caracteritza pel fet d'organitzar la successió per causa de mort col·locant l'hereu en el lloc del difunt, cosa que representa una idea de continuïtat de les relacions jurídiques que afectaven el causant, les quals continuen subsistint a favor i càrrec de l'hereu. Però, en el sistema successori català, l'hereu, com a successor en totes les relacions jurídiques actives i passives del causant, encarna igualment la idea de continuïtat i conservació del patrimoni familiar, especialment tractant-se de patrimonis agrícoles, la subsistència dels quals a través de les generacions exigeix la institució d'hereu únic, i en aquest sentit l'hereu es contraposa al legitimari, que només té dret a percebre un valor patrimonial concretat a la quarta part del valor dels béns de l'herència, repartit entre tots els fills. D'acord amb els precedents romans, el dret civil català exigeix necessàriament la institució d'hereu en tot testament sota pena de nul·litat. Però des de la compilació del 1960 aquest requisit no és absolut, car el nomenament de marmessor universal substitueix la manca d'hereu en el testament. Segons el dret civil que tradicionalment vigeix a Tortosa, hom pot distribuir tota l'herència en llegats. El dret balear preveu la figura de l'hereu distribuïdor, que té una certa semblança amb la "clàusula de confiança" catalana, però permet altres possibilitats. Aquesta figura fiduciària es produeix quan el testador encomana a la persona instituïda hereva, bé que sigui només en l'usdefruit de tots o una part dels béns de l'herència que té per acte entre vius o d'última voluntat, que els assigni a un o els distribueixi entre els diversos parents del testador o de l'hereu distribuïdor mateix, que el testador estableixi, sense perjudici de les llegítimes. L'assignació o distribució feta pel distribuïdor serà revocable si es fa amb testament i irrevocable si s'escau entre vius. Una bomba Orsini és un artefacte explosiu esfèric que en lloc d'activar-se mitjançant una espoleta o un dispositiu de temps, s'activa per contacte mitjançant uns dispositius omplenats amb mercuri fulminant que envolten la bomba, que explota amb l'impacte.

8


Tema 6. Societat i economia en el primer terç del segle XX 1. Petit eix cronològic 1898-1931 (125, 147):

2. Demografia: la població creix i es mou (126 i següents)          

Natalitat: .................................................................................................................. mortalitat mortalitat infantil taxa de natalitat taxa de mortalitat creixement natural o vegetatiu moviments migratoris saldo migratori creixement total èxode rural

a) El creixement demogràfic (126). A Catalunya, el creixement de la població va ser ___________ al del conjunt d'Espanya. Causes de la davallada de la m____________: creixement ec_____________, avenços mè_________, la millora dels tr__________... Però aquesta da_____________ no va ser continuada, ja que encara es van patir grans mortaldats provocades per epidèmies, com la de la ______ de 19___1. Entre les malalties i___________ destacava la ______________; durant el quinquenni ______________ es va produir un màxim de morts per _______________________ a causa de la _______ de __________, ja esmentada (taula 141) Interpretant la gràfica 126, arribem a tres conclusions: durant el primer ...

Els moviments migratoris (127). Bona part del c______ espanyol [és a dir, del sector p__________ o a_________] era incapaç d'__________ l'augment de població i molta gent 1

Una pan___________ inusualment severa, que va causar la mort d'entre 25 a 40 milions de  persones a tot el m____ durant els anys 1918 i 1919, coincidint amb la ________________. 1


havia d'emigrar, seguint la tendència iniciada a les darreres dècades del segle _____. Aquesta emigració es produïa, principalment, des de G_________ i de les C__________ cap a Amèrica, sobretot a l'Ar__________. Paral·lelament es produïren moviments migratoris dins d'Espanya: molta població j_____ de les zones r_______ se'n va anar cap a les c__________ i les àrees industrials a la recerca d'un lloc de t_________. A Catalunya també es va donar d'una manera molt intensa aquest procés m_________: procedents de les zones rurals i de m___________, milers de joves anaven cap a B_________ i les altres ciutats. Però el factor que explica l'increment de població va ser l'arribada d'i___________ d'altres llocs d'E________: ho van fer atrets per la possibilitat de trobar-hi llocs de treball vinculats al creixement i____________, a la construcció de les centrals h_________________ o del m______ i a les obres públiques, com ara l'Exposició ________________ de Barcelona de 19___. Pel que fa a la ciutat de Barcelona, l’any _______ molts del seus habitants procedien de ____________________________________________ ________________________________________________________________ (mapa 127). No confonguis aquesta migració de principis de ________, amb l’arribada de població a_____________ i e_______________ durant els anys _________ (durant l’època franquista, mapa inferior 289). Fins a l'esclat de la Gran Guerra2 (19___), el s______ migratori català havia estat molt reduït. Tot i que hi havia gent que arribava de fora de Catalunya, un nombre important de c_________ marxaven, principalment cap a A__________. Però, a partir de 1915 l'emigració catalana a ul____________ va caure en picat (foto 142) mentre la __________ procedent d’altres llocs d’Espanya creixia espectacularment. b) El creixement de les ciutats (128, 129). Barcelona es va convertir en una gran ciutat, amb més d'un _______, l'any 1930; a més de la im__________, també va contribuir a aquest creixement l’an_________ dels municipis propers, com ara H______ (1904). El ba___________ era present en totes les grans ciutats, així com el fenomen dels re________ (gent que llogava una habitació). Les fàbriques i les ba_________ obreres o “cases b_________” modificaren la morfologia urbana. L’any 1921 es van inaugurar les obres del fe______ el________ su_________ (el “metro”) de Barcelona, que van col·lapsar temporalment la R________, tal com es veu al dibuix d’O________, “ca___________ ca______________” (129) 3. Economia (130 i següents) a) Canvis i continuïtats (130). Durant el primer ______ del segle XX, les c________ van créixer i les activitats i____________ es van incrementar, però la majoria de la població e__________ continuava vivint al camp. A Catalunya el procés i_________ i de creixement u_____ va ser més intens que en la resta d'Espanya. Observa ara la taula 143: Si comparem la distribució de la població ________ per s________ econòmics l’any 1930, observem com a Catalunya la meitat treballava al sector i_________, mentre en el conjunt espanyol predominava la població ocupada en el sector a_____________; representem-ho gràficament:

2

Gran Guerra:   2


b) L'agricultura (130). L'augment de la producció fou motivada per la introducció de m____________ moderna, la generalització dels a_______ químics i l'extensió de la superfície r________. Un dels aspectes més destacats va ser la construcció de molts c_______ de r_________ que van permetre l'extensió del conreu de l'arròs a comarques com el delta de l'E_____. A Catalunya, sectors dinàmics, com el del v___, que comercialitzaven i exportaven els seus productes, coexistien amb l'agricultura t____________ que adreçava la producció als m________ locals i comarcals, de periodicitat s________. Els grans propietaris de terres vivien a les ___________. Al costat de petits i mitjans pagesos p___________ agrícoles, hi havia una gran quantitat de mas_____, par_____ i mit_____ que treballaven unes terres que ___ eren seves, de vegades des de feia g___________. El seu desig d'accedir a la _____________ de la terra va ocasionar greus t_________ en el camp. L'any 1922, els pagesos arrendataris van constituir el sindicat agrari U_____ de R_____________ i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya (____), organització impulsada pels r____________ d'esquerra. A la resta d'Espanya, els jornalers constituïen les dues terceres parts de la població activa agrària. Observa a la foto 131 quatre probables j__________, en aquest cas s___________: la s_____ i la v________ encara no estaven meca___________. Alguns pagesos dedicats a l’_____ i al _____ es van associar formant c_________________ que construïen nous c___________ d’estètica m______________ com el de la pàgina 131. c) La indústria: el____________ció i di___________ació L'electricitat (132). Des de finals del segle _____ i durant el primer terç del segle ____, en algunes zones d'Espanya es va produir un nou impuls en el procés d'i______________ que rep el nom de _________ Revolució Industrial. Una de les seves característiques principals va ser la utilització de l'e_____________ com a font d’e_________. Tot i que a principis del segle XX, l'energia majoritària continuava sent el v_______, la utilització de l'electricitat d'origen __________, més barata que el c______, es va anar estenent. La millora de la tecnologia del ________ de l'energia, amb la construcció de les línies d'______ ______, va permetre que l'energia elèctrica recorregués llargues ____________ a un cost reduït; des de les grans c_______________ hidroe_____________ dels rius ____________ _____________ i S_________ fins a les zones ______________________________________ : mapa 132]. 

Amb la finalitat d'obtenir i explotar energia elèctrica es van crear g______ empreses. Un exemple n'era la "Barcelona Trac____, L______ and P_______ Company", coneguda popularment amb el nom de La C____________. Van ser els anys de les construccions dels embassaments al Pirineu lleidatà, en les quals van participar una gran quantitat d'_________. La C___________ va construir les centrals de Ca_________ i Tremp, al riu _________ __________ (mapa 132); als anys vint les empreses del seu ______ controlaven bona part de la producció i la ___________ d'electricitat a Catalunya, així com l'explotació de t_________ i f_____________ elèctrics. Amb l'energia elèctrica van millorar molts aspectes de la vida q___________ i del sistema pr_________. En tenim alguns exemples en la millora de l'e____________ de les fàbriques, de la ____ pública i dels ha________. D'altra banda, el motor e___________ va permetre, entre altres avenços, l'___________, que va canviar la distribució vertical dels edificis: els pisos _____ ja no estaven reservats al servei domèstic o a les persones amb _______ recursos.  Diversificació: les noves indústries (132, 133). L'ús de l’______________ va fer sorgir n______ empreses que fabricaven electromot____, cables, llums inc_____________ ... Durant aquest període es van produir, doncs, un augment i una d_____________ de la indústria catalana. El t________ continuava sent el sector més important, amb les fàbriques de l'àrea de ____________ i les _________ industrials dels rius Llobregat, Cardener i T___. Però es van desenvolupar amb força nous sectors, com ara les indústries q___________, per a la fabricació d'a_______, medicaments, pintures, ex________ i tot tipus de productes químics, amb

3


empreses com la C_____ (a B__________, imatge 133) i l'Electroquímica de F_____ (a la vora del riu ______, mapa 132). L’Electroquímica de ________ es dedicava a la fabricació de cl_____, producte utilitzat en la indústria tèxtil per blanquejar els t_________. La Cros de B___________ produïa f______________ o adobs q___________. També cal destacar l'expansió de les siderometal·lúrgiques (A_____ F_________ de Catalunya), les al___________, les pa________ i les empreses dedicades a la fabricació de materials per a la ____________, com el ciment (A________). Aquestes empreses necessitaven una important inversió de c________ i van generar un _______ nombre de llocs de treball. Pel que fa a Espanya, fou durant aquests anys quan M_________ es va convertir en la tercera regió i____________ de l’Estat; la s___________ continuava desenvolupant-se a la província de __________, on destacava l’empresa “Altos H________ de Vizcaya”; en el sector miner, l’empresa R_________ dedicada a extreure c_______ de Sierra ____________ continuava en mans de capital __________ (133) d) Els transports i les comunicacions (134). Durant el primer _____ del segle XX es van difondre els automòbils (c_______, m_____, c________ i a___________) van esdevenir quotidians i van modificar els sistemes de t_________. Com a energia, empraven derivats del _______. Es van crear fàbriques importants, com La Hispano S_______3, la General M______ i la F_____4, així com la firma catalana Eli______, que construïa motors. A les grans ciutats, els tramvies i el metro van permetre els desplaçaments ràpids i mul_____________. Els c______ de ________ van ser substituïts progressivament pels automòbils; cap al 1910, ja hi havia establertes diverses línies d'___________ (imatge 123). L’any _____ s’inaugurava la ___________________________________________________________ (imatge 134 inferior) En el camp de les telecomunicacions, es van produir importants innovacions: la ràdio va assolir un gran èxit (Ràdio _________ va ser la primera _________ d'Espanya que va emetre amb regularitat a partir de _____), es va estendre la xarxa teleg_____ i es va introduir el t_______n (134) e) El capitalisme financer (135): la b______. En les primeres dècades del segle XX es va crear un sistema bancari m________. El Banc d'_________ va començar a desenvolupar funcions de banc c_______. La banca c__________ va quedar relegada a un segon pla. Per contra, es produí una expansió de les banques b_______ i m___________. Cal esmentar, en aquest sentit, la fundació del Banco H_______ Americano (1900), del Banco de Vi_______ (1901) i del Banco Español de C________ (1902), que, amb el Banco de Bi________, dominaven el sector f___________ i tenien una sòlida presència en alguns sectors i___________ (és a dir, que els b________ invertien capital en el sector i______________). 4.

Una societat de masses (136)

La __________ del primer terç del segle XX es caracteritza, entre altres factors, per l'extensió de les n_______ classes socials sorgides amb la Revolució Industrial: la b________ i el p__________. Les diferències entre _____ i ______ podien ser _______________: fotos 145.  La burgesia. Els seus habitatges eren espaiosos, generalment amb un nombrós s_______ d__________. Els burgesos es concentraven en determinats b______, com el de Salamanca, a M_______; el de Neguri, a B______; la dreta de l'E_________5, a Barcelona. Entre les classes benestants, es va estendre el costum d'e__________ fora de la ciutat. Així, localitats costaneres com Sa________ i Sant S_________, on estiuejava la família r______, van 3

La Hispano‐S_______, Fábrica de Automóviles”, fundada a Barcelona l’any 1904.  Dues empreses nord‐a______________. La Ford M______ C__________ va ser fundada per  H_________ F___________, l’any 1903.   5 Dreta de l’E___________: a la dreta del Passeig de G___________, mirant de mar a ____________. 4

4


esdevenir els destins preferits. A les grans ciutats, les persones més riques freqüentaven els hi_________, els c_____ marítims i l'ò______; a la resta de ciutats hi havia ca_______ i cl____ exclusius per a l'oli_________ local6. Quant a l'educació, els fills i les filles de les famílies b____________ anaven a determinats col·legis ___________. Contrastant amb esports com l’e___________, l’h_________, la n___________ o el t__________ que eren esports “eli_________” i dis_______ de les classes b____________ (138), als anys _____ i ______ del segle XX, el _________ es converteix en un espectacle de ___________ i en l’esport r___. El F______ C_______ B_________ va ser creat l’any ______ (139), l’any següent del “de__________” (175); a la foto _____ observem l’equip de la temporada _______-________.  El proletariat (136). Els treballadors, molts acabats d'_______ a Catalunya, no disposaven de recursos ni tenien f__________. La d_______ obrera, especialment deficient, s'emportava bona part del s___. Els h___________ eren petits i amb condicions molt precàries: l'a______ c________ no arribava a tots els pisos i encara s'hi utilitzava l'es_______ de ca______. Les c__________ laborals continuaven essent molt dures. La re___________ de la jornada de _____ hores es va convertir en una constant de tot el moviment obrer de p_________ de segle. El descans ___________ en la indústria no es va generalitzar fins l'any 19__.

D'altra banda, no hi havia cap sistema de pro_______ social. Qui perdia la feina no cobrava cap s_______ d'a_____. La ma________ d'un membre d'una família obrera constituïa una gran desgràcia, ja que si no es treballava no es c_________, i l'assistència sanitària era un _____ fora del seu abast. La resposta del proletariat davant aquestes condicions va ser el m___________: ja que l'E______ no assegurava un mínim de cobertura, els o_______ s'havien d'organitzar. Així van néixer les “societats de s_______ m______”, en les quals els afiliats pagaven unes quotes amb què podien obtenir serveis mèdics i ajuts en cas de m________, vi_______ i or_______. Un dels instruments per aconseguir millorar la vida dels obrers era l'___________: els sectors més c___________ dels treballadors havien anat creant, des del segle XIX, at________ populars, que eren llocs de trobada i de r________, on hi havia bi________, es pronunciaven co___________ i es feien classes d'al___________. Malgrat tot, el lloc d'esbarjo més freqüentat pels obrers continuava sent la ___________. [Observa a la foto 137 un grup d’obrers vinculats al ________, llegint “El ____________”, mostrant la imatge del fundador del partit: ______ __________ ]  La vida urbana (137). A principis de segle, _____ de la _______ de la població espanyola no sabia llegir ni escriure; a les c________, però, aquest percentatge es va anar re______. La diversitat de diaris7 i de r_________ populars va ser un estímul per a l’al____________, i molts aj___________ van dur a terme polítiques d'al___________. Cal destacar, també, la tasca dels o_____ religiosos dedicats a l'ensenyament, com els es_________, els ma______ i els sa_______. Les _______, tanmateix, mantenien una taxa d'an__________ més elevada.

L'E_________ catòlica continuava tenint una presència molt important en la s__________ i exercia una influència considerable tant en la societat _______ (sovint a___________) com entre les classes ________ i ______ de les c________; entre la classe ________, en canvi, hi predominaven més aviat actituds antic_________.

5. Subratlla i comenta aquesta ampliació:  6

Oligarquia local: la minoria amb poder e__________ o p____________ (propietaris, etc.) El d_______ La Vanguardia va ser fundat el 1881 per dos empresaris d'Igualada, els germans  G______. Actualment és editat pel Grupo Godó, propietat de Javier G_____, c________ de Godó.

7

5


Els Quatre  Gats  fou  un  hostal  inaugurat  a  B____________  l'any  1897.  També  va  ser  qualificat  de  cerveseria,  cabaret,  restaurant,  etc.  Durant  els  sis  anys  en  que  va  romandre  actiu,  fins  el  1903,  esdevingué  un  dels  nuclis  principals  del  Modernisme.  En  foren  impulsors  els  artistes  Santiago  R________ i Prats, Ramon C________ i Carbó i Miquel Utrillo.   Joan Gamper. Hans‐Max Gamper Haessig, conegut a Catalunya com a Joan G________, (Winterthur,  Suïssa 1877 ‐ Barcelona  1930). Passà a la posteritat pel fet de ser el fundador del FC Barcelona, on  va ser la primera figura (51 partits ‐ 120 gols)  i president en cinc ocasions. Al llarg de la seva vida es  va dedicar a l'esport, practicant natació, rugbi, ciclisme, atletisme i futbol.    La Belle Époque és un període històric de progrés social, econòmic, tecnològic i polític a Europa que  s'estén  des  de  les  acaballes  del  segle  XIX  al  començament  de  la  Primera  Guerra  Mundial  el  1914.  Coincideix amb la “Segona R______ I___________”  i amb la creació dels grans imperis c_________.     El Grupo Godó és una empresa que està present en diverses àrees de la comunicació. El seu origen  està  vinculat  al  diari  La  Vanguardia,  fundat  a  B____________  l'any  1881  pels  germans  Carles  i  Bartomeu Godó, i el diari El Mundo Deportivo, fundat el 1906. La Vanguardia és el diari més antic  d’Espanya; des de l’any 2011 també se’n publica una edició en c___________.    Ricard  Opisso  i  Sala  (Tarragona,1880‐Barcelona,  1966)  fou  un  important  dibuixant  i  pintor  català,  membre  del  grup  dels  Quatre  Gats.  Està  considerat  com  un  excel∙lent  cronista  de  la  societat  barcelonina del seu temps. Al llibre tenim exemples de la seva obra a les pàgines _______________ .    Antoni Gaudí i Cornet (Reus, 1852 ‐ Barcelona, 1926). A causa del seu gran fervor ca_________, va  realitzar un dejuni de q____________ l'any 1894, portat a tal extrem que va posar en perill la seva  pròpia  vida,  i  que  va  haver  d'intervenir  Torras  i  B______  per  persuadir‐lo  que  ho  abandonés.  Va  donar  suport  al  moviment  c___________;  així,  l'11  de  s______________  de  1924  les  autoritats  espanyoles (governant el dictador __________________) van tancar les esglésies de Barcelona per  tal d'evitar la celebració de la D_______, Gaudí, però, anà a una e___________ i va ser arrestat per  negar‐se a respondre en c___________ a la policia. El dia 10 de juny de 1926, quan es disposava a  travessar el carrer, un t_________ el va atropellar i el va deixar sense sentit. El van dur a l'hospital de  la  Santa  Creu,  greument  ferit;  pel  seu  aspecte  de  cap_________  van  trigar  en  adonar‐se  que  es  tractava del genial a______________. Ara el volen c_________________,  6


ANNEXOS La Hispano-Suiza: factories a Barcelona, París, Guadalajara. En 1901, los acreedores se hacen cargo de la empresa, que pasa a denominarse "J. Castro Soc. en Comandita, Fábrica Hispano-Suiza de Automóviles". El nombre de Hispano-Suiza hace referencia a Birkigt, que quedó como director técnico de la firma. En 1903 presentan ya el primer automóvil marca "J.Castro". En 1904, tras vender la "asombrosa" cifra de cinco coches, declara la suspensión de pagos. El J.Castro era un vehículo bueno, sencillo y muy cómodo para los estándares de la época. Pero la sociedad debía ampliar capital para poder producir a gran escala y rebajar los costes. Para salvar la situación, intentan ampliar el capital. No llegan a obtener el que deseaban, pero sí el suficiente para fundar en 1904 "La Hispano-Suiza, Fábrica de Automóviles. ; Entre los nuevos accionistas están D. Damián Mateu y el propio Birkigt. El Sr. Mateu era un industrial muy conocido en Barcelona. Regentaba una empresa de hierros y maquinaria fundada en 1801 por su abuelo. Se le considera de hecho el fundador de la Hispano-Suiza pues aportó la mayoría del capital además de su visión empresarial 1911.Cuando Hispaño Suiza se traslada a París, Elizalde se convierte en el fabricante catalán más importante. Desde el año 1909 al año 1914 la actividad de la Empresa se dedicó a la fabricación de recambios para motores de automóvil así como accesorios como carburadores, radiadores, cadenas de transmisión, amortiguadores, soportes con cojinetes de bolas para transmisión ... En el año 1914 circuló por Barcelona el primer coche Elizalde de fabricación nacional. Este prototipo, denominado tipo 11, realizó su primera gran prueba en el mes de julio de este año, recorriendo el trayecto Barcelona, Zaragoza, Guadalajara, Madrid, en un tiempo de trece horas de marcha. La Dreta del’Eixample: mirant de mar a muntanya, a la dreta del Passeig de Gràcia … La Veu de Catalunya, Lliga, 1899-1936 La primera agencia Ford en España se abrió en 1907, para la importación y venta de los vehículos de la marca. El 2 de Junio de 1920 se constituye en Cádiz la Ford Motor Co. S.A.E. con un capital de 500.000.Ptas. En un local alquilado en la zona franca de Cádiz, empezaron la construcción de coches modelo Ford "T", camionetas basadas en el mismo chasis y tractores Fordson. En 1921 solicita del gobierno el fin del funcionamiento como depósito franco para nacionalizar más la producción. Finalmente, en 1923 se traslada la totalidad de la factoría a unas naves de la Av. Icaria de Barcelona. En 1927 vuelve al régimen de depósito franco. En 1929 se amplía el capital, al tiempo que se permite la entrada en el mismo de accionistas españoles y la cotización en bolsa. La denominación social pasa a ser Ford Motor Ibérica, S.A. Hasta entonces, Ford tuvo una irregular presencia en nuestro país. Había abierto su primera oficina de ventas a principios de siglo, para algo más de una década más tarde iniciar la producción del legendario Ford T en Cádiz. Con la segunda República vive épocas de bonanza, pero después llega la Guerra Civil, y con ella se trunca la sociedad española y cualquier empresa con visos de desarrollo. En 1944 se ponen a la venta las acciones de Ford Ibérica, y a partir de ahí el proteccionismo del Gobierno español disuade al mundo de fijar cualquier objetivo industrial dentro de nuestras fronteras. 7


Pero España era un puente a Europa por el Mediterráneo, y una compañía en expansión como Ford Motor Company no era ajeno a ello. A las puertas de la década de los ’70, los responsables del gigante americano establecieron los pertinentes contactos con el Gobierno español, y cuatro años más tarde el propio Henry Ford II, principal impulsor de la iniciativa comercial en nuestro país, ponía la primera piedra de la fábrica en España, concretamente en Almussafes, Valencia. En 1976, cuando ya había salido el primer coche de la línea de montaje, el Rey Don Juan Carlos inaugura oficialmente la planta de Ford España. Ese vehículo que tímidamente veía la luz era, cómo no, el Fiesta. Els Quatre Gats fou un hostal inaugurat a Barcelona el 12 de juny de l'any 1897. També va ser qualificat de cerveseria, cabaret, restaurant, etc. Durant els sis anys en que va romandre actiu, fins el 1903, esdevingué un dels nuclis principals del Modernisme. Es trobava situat al carrer de Montsió (o Montesión) als baixos de la Casa Martí, un edifici modernista de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch (1896). En foren impulsors els artistes Santiago Rusiñol i Prats, Ramon Casas i Carbó i Miquel Utrillo. L'hostaler era Pere Romeu, personatge d'una fesomia molt característica que constiuia la imatge viva del local. Els Quatre Gats s'inscriu en una llarga tradició de tertúlies, cenacles i caus d'art barcelonins. També s'inspirava en el cabaret Le Chat Noir de París. S'hi realitzaven exposicions d'art, vetllades literàries i musicals, espectacles de titelles i d'ombres, etc. Durant l'any 1899 es van publicar 15 numeros de la revista Quatre Gats. Hans-Max Gamper Haessig, conegut a Catalunya com a Joan Gamper, (Winterthur, suïssa 22 de novembre de 1877 - Barcelona , Catalunya 30 de juliol de 1930). Passà a la posteritat pel fet de ser el fundador del FC Barcelona, on va ser la primera figura (51 partits - 120 gols)[1] i president en cinc ocasions. Al llarg de la seua vida es va dedicar a l'esport amb la pràctica de diverses disciplines com ara natació, rugbi, ciclisme, atletisme i futbol. A Zuric i a França fou considerat un atleta excepcional per la seva classe i vitalitat. Belle Époque (del francés: «Época Bella», con un matiz, además de estético, de pujanza económica y satisfacción social) es una expresión nacida tras la Primera Guerra Mundial para designar el periodo de la historia de Europa comprendido entre la última década del siglo XIX y el estallido de la Gran Guerra de 1914. El Grupo Godó es una empresa que està present en diverses àrees de la comunicació. El seu origen està vinculat al diari La Vanguardia, fundat l'any 1881 pels germans Carles i Bartomeu Godó, i el diari El Mundo Deportivo, fundat el 1906. LA Vanguardia., Publicó su primer ejemplar el 1 de febrero de 1881, hecho que lo convierte en el periódico escrito en castellano más antiguo de España. Ricard Opisso i Sala (Tarragona,1880-Barcelona,1966) fou un important dibuixant i pintor català, membre del grup dels Quatre Gats. Està considerat com un excel·lent cronista de la societat barcelonina del seu temps.

8


Tema 7. La crisi de la Restauració (1898-1931) 1. Introducció. En el tema anterior hem vist aspectes socials i econòmics del primer _____ del segle XX. Ara en veurem els aspectes p____________. Situat entre les dues r____________, el llarg període de la Restauració es pot dividir en dues etapes: a) La Restauració: 1875-1898 (de la fi del S__________ fins a la c_______ del 1898); és a dir, el darrer _________ del segle ______. Correspon –aproximadament- al regnat d’Alfons ____ i a la __________ de Maria Cristina d’Habsburg. Llibre de text: 74 a 83. b) La crisi de la Restauració: 1898-1931 (des de la _______ del 98 fins a la caiguda de la m__________); és a dir, les primeres tres d________ o el primer _____ del segle XX. Correspon al regnat d’Alfons _____, l’____ del rei actual. Llibre de text: 147 i següents. Pel que fa al regnat d’Alfons ____, el dividirem en tres fases o períodes:   

Monarquia c_____________, liberal o parlamentària (1902-1923) D________ del general Miguel Primo de Rivera (1923-1930) El final de la m_________ (1930-1931)

2. Eix cronològic :  3. La Restauració després del “desastre” de 1898. Un sistema polític en dificultats.  El Tancament de Caixes (148). Una de les conseqüències del 98 () va ser que a Catalunya i al País ______, els moviments nacionalistes van conèixer una notable expansió i van començar a deixar enrere l’hegemonia electoral dels partits d__________. Un fet destacable d’aquest moment històric va ser el T______________ de C_____. El 1899 i d’acord amb els mecanismes del to____ dinàstic, la r_____ regent va cridar a formar govern el co__________ Francisco S_______, un govern que es presentava com a “reg______________”. Aquest govern va decretar un augment dels i___________ per tal de fer front als d________ de guerra1. En resposta als nous i____________ , pel setembre del 1899, els comer______ de B__________, es negaren a pagar la co___________ trimestral. Va ser la protesta coneguda com el T_____________ de C_______. Un mes més tard, el govern va prendre la determinació d’e___________ els morosos2 mentre l’a________ de Barcelona, el Dr. R_________, es negà a executar els em_____________ i dim_____. El moviment es generalitzà i va donar lloc a una “v____ g_________ de comerciants”. La premsa espanyola presentà el moviment com a sepa________ i el g______ va suspendre les garanties c_______________3 a Barcelona, que visqué 17 m______ en estat de g_______4. El T___________ de Caixes inicià una dinàmica que significà el trencament definitiu entre les elits ec_____________ de Catalunya (la burgesia) i els vells partits d__________ de la Restauració. Així fou com l’any 19__ va néixer la L_____ Regionalista, el partit de la b________ catalana (149)  Els partits de l’oposició. Després de l’assassinat del conservador C_________ (imatge 217) i de la mort del liberal S__________ , els dos “partits d___________” van ser liderats durant els primers anys del segle XX per nous dirigents, destacant el conservador Antonio M______ (150) i el liberal José C______________ (151). A partir de 1901 a C__________ es produïren grans canvis en l’organització de les forces d’o___________ al règim de la R__________: els catalanistes (especialment, el catalanisme de dr______ representat per la Lliga R____________) i els re__________ (especialment els lerroux_______) van convertir-se en els dos moviments polítics més importants de Catalunya, mentre els partis d________ (conservador i liberal) es reduïen a una presència tes_________ (insignificant).  Regionalistes (148, 149). La derrota de 1898 i la pèrdua de les darreres colònies espanyoles, provocà la primera gran c____ del sistema de la Restauració. La burgesia catalana que, fins aleshores 1

Quina guerra? Embargar els m_______: _______________________________________________________________________________ . 3 Garanties c_________________: drets ciut_________ com ara ________________________________________________ . 4 Embargar els morosos: 2

1


havia donat s______ al sistema de la R__________, comença a distanciar-se’n. És així com l’any _____va néixer la Ll_____ R_____________ de C_____________. El mateix any ______ es celebren e________ a Corts (espanyoles) i la Lliga va obtenir un gran èxit e___________ a la ciutat de Barcelona amb la candidatura dels “quatre p___________”: el Dr. Bartomeu R_______, exalcalde de Barcelona; Lluís D_________ i M______, arquitecte m___________, un dels organitzadors de l’assemblea de la Unió Catalanista a M__________, expresident de l’A_______ Barcelonès; i dos presidents de p__________5 catalanes. Tots quatre van ser elegits d______ a Corts. Els dos dirigents més importants de la Lliga seran Enric P____ de la _____ i Francesc C_______ (imatges 149). El diari “La ____ de Catalunya” (imatge 260) serà l’o_______o portaveu de la Lliga. L’ideari de la Lliga es basava en l’assoliment de l’a_________ política per a Catalunya (no era, però, un partit se_________) i en la intervenció en la política es_______ per a aconseguir la mo___________ de l’Estat. A més de representar els interessos de la b__________ in___________, aconseguirà el suport dels grans p____________ rur_______ i de part de l’E__________ catalana. Representava, doncs, el catalanisme de dr______, burg____, cons_______, catò________. Cal dir que el catalanisme d’e__________ [152], republicà, la____ i més pròxim als interessos de les classes p______________, va ser minoritari fins a l’arribada de la Segona R___________.  El republicanisme lerrouxista (152). Si la Lliga representava els interessos de la b_________, el republica____ defensava els drets de les classes p _________. A Catalunya, el republicanisme estava molt dividit. Una tendència que va destacar durant els primers anys del segle ____ va ser la representada pel Partit Republicà R_________. Aquest partit era dirigit per Alejandro L_______ (imatge ____), periodista d’origen andalús, va controlar i dirigir el r____________ barceloní dels primers anys del segle XX. L_______, anomenat “l’empe_____ del Paral·lel”6, presentava un discurs (una i_________) molt radical i dema________ *, especialment antic_________ i antic____________. En la seva base s______ hi havia un fort component de població imm_________ i el seu discurs va derivar cap a l’e____________e, iniciant així l’intent de separar i enfrontar els catalans autòc____ i els i______grats. El seu ______, el Partit Radical, a través de casals als barris, prestava serveis rec_______, ass_________ i educatius, molt ben rebuts pels obrers condemnats a una m______ de serveis públics (edu______, san______, pens_____ ...) i reticents7 a la benef______ de l’Església. L________ fou acusat d’estar a ____ del Ministeri de Governació, per tal de restar vots als partits cat_____________. L_______ també va ser molt criticat pels an_____________, que l’acusaven de de_________ (enganyar al poble amb falses promeses) i d’apartar els obrers dels seus veritables int________. A partir de 1914, el l_________ va iniciar una evolució cap a la dr_____.  Text. A la pàg. 168 tenim un exemple de la viru_____ verbal de Lerroux. Es tracta d’un a______ publicat l’any ______ on es llegeix: “Jóvenes b_________ de hoy, entrad a saco en la civilización d___________ y miserable de este país sin ventura, destruid sus t________, acabad con sus d________, alzad el velo de las n_________8 y elevadlas a la categoría de m______ [...] Hay que destruir la I__________”. T____ anys després, la crema d’edificis ____________ durant els fets de la __________ T________ de 1909 (plànol 168), es pot relacionar amb aquest discurs antic___________ dels lerrouxistes. 4. Evolució política: 1902-1917 (150). L’any 1902, a l’edat de s_____ anys, Alfons X___ va ser proclamat rei. El seu regnat va durar fins a la proclamació de la Segona R___________ i va ser una continuació del sistema polític de la R___________, basat en la constitució de 18___ , exceptuant els anys 1923 a 1930 en què es va instaurar una d_____________ (150). En aquesta s__________ etapa de la Restauració podem parlar d’una “con_________________ del règim” (és a dir, de la R_______________) però amb més “cr________” i inestabilitat p____________ que durant la p__________ etapa. Tot hi que el sufragi __________ ____________ estava vigent des de 1890, encara hi ha c_______________, alta a____________, un sistema e__________ que afavoria als dos

5

Patronals: Emperador 7 Reticients: 6 8

Novícia : religiosa que encara no ha fet els v______ (pobresa, caste_____, obed_______), abans de ser definitivament m_________.

2


grans partits, una introm___________ del rei en el joc p_________, formació de governs in___________, problemes de lide________ (un cop van morir C_________ i S____________)  El Partit ______________. Les reformes de Maura (150). Passats els primers moments de desorientació, conseqüència del “desastre” de 18___, els dos partits d_________ van comprendre que s’havien d’afegir a la nova tendència rege_______. Els mateixos grups que s’havien beneficiat fins llavors del bip_________ i del cac________, que havien apartat de tota participació política la m_______ dels espanyols, van entendre que havien de canviar algunes coses, que havien de ref_________ el sistema polític perquè, en cas contrari, la situació de la societat espanyola podria arribar a ser ex________ i difícil de con_____. El partit _________ va ser el primer en intentar-ho i el seu nou líder, Antonio M_______, com a cap del Govern, va proposar una sèrie de reformes amb l’e_________ “la revolución desde a________” com ara la creació de l’Institut Nacional de Pr___________ (que era un primer intent d’organitzar les p__________ per a la vellesa) o la llei que regulava el dret de v_______, entre altres r_________. Però la majoria d’aquestes reformes no es van arribar a completar perquè l’actuació del gabinet9 M________, el 1909, en la r___________ dels fets de la Setmana Tràgica va donar lloc a unes campanyes nacionals i internacionals de protesta que van fer d_________ el cap del Govern.  La Llei de Jurisdiccions i la Solidaritat Catalana (153). L’any 1905, el set____________ humorístic catalanista _______! publicà un acudit que enfurismà els _______ destinats a Barcelona, pocs predisposats a entendre el que passava a Catalunya i plens de pr______ sobre la ll______, la política i la història c__________s. L’acudit ridiculitzava l’e______ pels seus fr_______ militars al M_______; la qüestió de fons era, tanmateix, que els militars consideraven sep________ tota manifestació de catalanisme. La reacció d’un grup d’oficials10 fou assaltar i destrossar les redaccions [els locals] del ______! i de la ____ de Catalunya. El govern no solament no va castigar els militars, sinó que va promulgar la Llei de J_____________ , per la qual es posaven sota la j_________ militar11 les ofenses orals o escrites a la unitat de la p_____, la b______ i l’honor de l’e_______.

9

Gabinet: Oficials: 11 Jurisdicció militar: 10

3


 Transcripció de l’acudit: “Al Frontón Condal - ¿Qué se celebra aquí, que hay tanta gente? (diu un m______ destinat a ________) - El Banquet de la V_______ (li respon un ba______, fent referència al triomf electoral de les candidatures c____________ en les eleccions de 1905) - ¿De la victoria? Ah, vaya, serán p________12 (comenta el m_______, reconeixent que darrerament l’exèrcit està acumulant moltes d________ en les guerres exteriors: C_______, F__________, M____________)” La Solidaritat Catalana (153). La resposta de la societat catalana va ser la formació de una c_________ de partits de totes les tendències polítiques (catalanistes de dretes i catalanistes republicans), llevat dels partits di_______ i dels le__________, anomenada “S___________ Catalana”. El seu programa comú era aconseguir la dero_______13 de la Llei de J____________ i l’exigència d’una au_________ per a Catalunya. A les eleccions legislatives14 de 1907, Solidaritat Catalana va obtenir 41 dels ___ esc_____15 que Catalunya tenia al C________ de Diputats. La divisió i posterior dissolució d’aquesta coalició es produí el 1909 arran del posicionament16 dels diferents partits davant els fets de la S________ T_______, ja que la burgesia catalana i la ______ van veure amb bons ulls la dura r________ que la va seguir i, en canvi, l’esq_____ i l’obreris____17 la van criticar (158, 159)  L’inici de la Guerra del Marroc (162). A la Conferència d’A______________ (1906), Espanya i F________ es van repartir el territori del M__________, sota la fórmula del protectorat18, contra la voluntat de la població ma__________ que, ben aviat, va iniciar una sublevació. Per interessos econòmics (m__________) i també per una qüestió de p__________ de l’Estat i de l’e_________, Espanya va ocupar la zona del nord del Marroc (el R____). Aquesta guerra que costà milers de víctimes entre la població espanyola en edat m_______, va durar fins que l’any 19___ el dictador Primo de Rivera va ordenar el desembarcament d’A____________ ( a la costa m____________ del Marroc) i l’ocupació militar del territori, a conseqüència de la qual es va aconseguir la rendició del líder antic___________ marroquí A_____________.  La Setmana Tràgica (158, 159). En temps del terc__ govern del conservador Antonio M_________, va tenir lloc la Setmana Tràgica de B____________, el j_______ de 19____. Aquell any, els b________ del Rif van derrotar l’exèrcit e_________ (Barranco del _____) i el govern va decidir enviar-hi ref__________. Les primeres protestes es van produir el primer dia d’e______________ de tropes amb destinació al M________, bona part de les quals estaven integrades per r_____________19 catalans, molts d’ells p________ de família. Al cap d’uns dies va ser convocada una ________ general amb el suport de Solidaritat Obrera (); l’e_______ va sortir al carrer, fet que va provocar una i_____________ popular generalitzada que va desb______ les previsions de les organitzacions que havien convocat la vaga. A l’antim_________ s’hi va sumar ara un antic___________ primitiu i brutal: van ser cremats molts edificis religiosos (es__________ i co________), desenterrant-se c__________ de religiosos amb la macabra intenció de fer creure que dins els convents es practicaven to_________. El balanç va ser de _____ morts i desenes de ferits. La r____________ posterior també fou important: dues-cents desterrats (anar_______ i re_______________) i _____ d’afusellats, després de judicis m________ sense garanties. Entre els afusellats hi havia el pedagog anarquista i editor Francesc F______ i G______, que, sense haver participat directament en els fets, fou acusat de ser-ne l’inspirador i____________ . Observa a les fotografies la crema de c________, la de___________ de F_______ i G_______, i la formació de ___________ amb llamb_______ per tal d’aturar el pas de l’e___________ (159)

12

Paisanos: Derogació: 14 Legislatives: eleccions on s’escull als d_________ i als s____________, membres de les C_______ o poder le____________. 15 Escons: 16 Posicionament: prendre p_________________ 13

17 18

Obrerisme: p__________, s____________, premsa, i_____________ … vinculades a la classe obrera.

Protectorat: eufemisme, una co____________________________________________________________________________ . 19 Reservistes: 4


 Ferrer i Guàrdia: l’any 1901 va obrir l’anomenada “Escola M________”, al c_______ Bailèn de B______________, basada en una pedag_______ racional______, humanitària, antimi_________ i que negava l’existència de les coses sobren_________: una mena d’escola de “ciu___________ reb______”, que excitava el més gran horror en els esperits cle________ i cons______________. El maig de 1906, l’anar_______ català Mateu Morral, que havia fet de biblio_______ a l'Escola M_______ va tirar una bomba als reis d'Espanya acabats de casar, quan la comitiva nupcial passava per la Calle Mayor de M______; els hi llençà un ram de f______ amb una b________ que explota damunt del cotxe de c________ de la parella. Van sortir-ne il·lesos però hi hagué vint-i-sis m______ i molts ferits. F______ fou detingut i va estar-se un any a la Presó M_______ de M______. L'E______ M_______ i moltes d'altres foren tancades, i encara que ell fou absolt de complicitat en l'acte de Mo______, allò fou indubtablement per a ell el c_______________ de la fi. Mateo Morral era fill d'un e____________ tèxtil de Sabadell, parlava diversos idiomes. Després de l’at___________, es va lliurar pacíficament, però quan era conduït per un guàrdia jurat rural a la caserna més pròxima, Mateu Morral es va treure un re_________, va matar el g_________ i posteriorment es va s__________.  El Partit L_____________. Les reformes de Canalejas (151). La repressió va des_________ el govern i finalment, el rei va destituir ___________. El partit ________ va prendre el relleu en les objectius regeneracionistes, en la línia de m___________ el país: l’any 1910, José C_________ va formar govern. Entre les reformes podem destacar, entre altres, la “llei de manc___________ i delegacions” que va fer possible, uns anys més tard, la constitució de la M___________ de Catalunya () o la reforma del servei _______ eliminant el sistema de les q_______ (ara el servei militar serà o___________, amb una durada de tres anys, quedant suprimida la redemp__ en m_________). L’assassinat de C________ per un ___________ (Madrid, 19___: l’any que es va enfonsar el T_______) va posar fi al seu projecte ref_______ (155). [Foto 151: Observa Canalejas, p__________ del g_________, “d____________” amb el rei] 5. La Mancomunitat de Catalunya (154) fou un gran èxit de la ______ Regionalista. En un intent de guanyar-se als catalanistes, el govern liberal de José C________ va permetre la creació de m___________ (unions) de d___________ provincials20. L’assassinat de C________ va bloquejar el projecte. Finalment, un decret del govern conservador de Eduardo D_____ va possibilitar-ne la creació. La Mancomunitat de Catalunya, l’única unió de d__________ que es va crear a E_______, es constituí l’any 19___. La Mancomunitat no pot ser pas considerada una institució au___________ perquè només coordinava les com________ de les q_____ diputacions catalanes, però era la primera vegada des del Decret de Nova P_____ de F_____ V que es disposava d’un p______ regional. L’ad______ Enric Prat de la _____ (imatge 149) va ser el seu primer _____________ i, a la seva mort, el va succeir l’ar_________ Josep Puig i C_________. L’entitat fou di______ el 19___ pel dictador _______ de _________. Malgrat les limitacions de com_______ i re_______, l’obra de la Mancomunitat es va proposar mo__________ Catalunya i fou positiva sobretot en e____________ (Escoles Normals21 , bi_________ populars, Escola d’Arts i Oficis, E_______ del Treball, Universitat Indus20

Les diputacions provincials són “organismes d’administració local”, igual que els aj_____________, però tenen competències a nivell p_____________; n’hi ha una per a cada província de l’Estat espanyol. Un exemple: actualment, les diputacions de Barcelona i G_________ gestionen conjuntament el “Parc Natural del Mo______”. 21 Escoles N

5


trial ...) , c_______ (protecció i divulgació del p_________ cultural, Junta de Mu_____, Servei de Conservació i Catalogació de Mo________, ampliació de les funcions de l’Institut d’Estudis C_______, unificació ortogràfica de la llengua c____________ engegada per Pompeu F_______ i obres p___________ (construcció de c_________ i camins, extensió de la xarxa t__________ i de l’elec________ del país)  Fotos 154 i 155: L’any ____, una gran m___________ catalanista a la plaça de Sant _______ va exigir la creació de la M________________ . En el àmbit de la formació _________, la Mancomunitat va crear a Barcelona la “Escola ___ _________” . Al Pirineu de L_______, la Mancomunitat va organitzar el trasllat de les ________ r__________ cap als museus de Barcelona (mapa 155). 6. La crisi de 1917 i les seves conseqüències (156)  La n____________ espanyola durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918, alemanys contra f_________ a la guerra de trin_____) va afavorir un notable cr___________ econòmic, especialment a Catalunya, fins a 1917, ja que les indústries produïen i venien tant a països en guerra com als seus c________ habituals, que havien quedat d____________ per les potències més industrialitzades a causa del conflicte. Malgrat la n____________, la opinió pública espanyola es va dividir entre g______________ i a______________22; alguns catalans a______________ van lluitar a favor de F________ i la Gran ___________ com a v______________ (cartell 156)  L’any 19__ va començar el p____ de la fi de la monarquia, perquè el país va patir convulsions molt fortes. Es van succeir t____ revoltes que van abocar el sistema de la R__________ a una crisi sense precedents, de la qual en aparença se’n sortiria; però a mitjà termini la crisi enfonsaria el sis___. Primera revolta: la dels militars, que van organitzar una mena de sindicat dels professionals de l’esp___: les “J______ militars de d_______”. Es queixaven dels sa______ baixos que cobrava l’oficialitat, demanaven mesures prou dures contra l’agi________ social; es queixaven també de les deficiències d’arma_____ i del favoritisme en els asc_______. Segona revolta: la dels po__________, que van impulsar diverses reunions conegudes com a “A____________ de Parlamentaris”. Amb motiu de la victòria electoral (a nivell català) de la Lliga Regionalista dirigida per Francesc C________, aquest partit va intentar forçar una convocatòria de Corts constituents, és a dir que el Parlament espanyol elaborés una nova __________. En aquestes “assemblees extraordinàries” celebrades primer a _____________ (fotos 157) i després a M_______, hi serien convidats tots els di_________ i se__________ ( les Corts eren bica________ ) amb conviccions reformistes (cata__________, uns quants lib____, uns pocs cons______, rep____________, so______________); es van fer al marge de la leg________, en temps del cap del Govern Eduardo D_____ (del Partit Conservador) que reprimí el moviment clausurant tota la _________ republicana i catalanista o enviant la G________ _____ per a dissoldre algunes d’aquestes reunions. Tot plegat, es va aconseguir forçar la dimissió de D____ i trencar el t____ dels dos partits dinàstics que s’al__________ en el govern des de feia molts anys; en efecte, Alfons XIII va proposar un govern de “c____________ nacional”23: per primera vegada __________ i ______________ participaren en una mateix gabinet [ o g___________], juntament amb dos regionalistes24 ca__________ . Tercera revolta: la del proletariat. La conf____________ laboral anava en augment en un país on els s________ reals es devaluaven a causa de la i________ (puja dels preus), en un moment en què les empreses acumulaven considerables b_________is. La tensió va esclatar l’________ del 1917 quan, la ______ (sindicat lligat al PSOE) i la ________ (el nou sindicat anarcos____________ creat l’any 1910), van decidir cridar a una _____ general a tot Espanya, que s’havia de mantenir fins a la formació d’un govern p__________ que convoqués unes Corts Co______________; recolçaven, doncs, les exigències plantejades per l’Assemblea de P_____________. La vaga d’_______ de 1917 va tenir una incidència molt desigual i va provocar incidents violents. La reacció del govern fou molt d______, enviant l’_________ a reprimir el moviment (imatge inferior de la pàg. _____). 22 23 24

Germanòfils i a_______________: ________________________________________________________________________ . Govern de c__________ nacional: amb m________________ dels dos Regionalista: de la Lliga R_____________ de C_____________.

6


Aquestes tres _________ ___ van anar coordinades. De fet, la Lliga (un partit pròxim a la burgesia) tenia molta por del moviment o______ i de la _____ g_________ del mes d’agost. Pel que fa a l’exèrcit, malgrat el descontentament esmentat, els m_________ es van posar decididament al costat del Govern. El règim monàrquic espanyol, despres_____ i sense suport pop_____, s’havia salvat: a diferència de la Revolució ______ del mateix 1917, on el ts___ (rei o emperador) Nicolau II fou destr____ i posteriorment exe_______. 7. El període posterior a la crisi de 1917 (pàgina 161 i següents). Entre 1917 i 1923, la c___________ social va augmentar de manera molt important: revoltes de camperols sense terra a A__________ i pistolerisme a B__________ (). Vagues obreres, creixent influència de la ____ (anarcosindicalisme) dins del moviment obrer, assassinats de patrons i enca______, bandes de p________ a sou dels empresaris per assassinar di________ obrers, etc ... El propi president del govern, Eduardo D_____, moria en un atemptat el 1921 (assassinat a Madrid per tres pistolers anarcos_________ catalans). A més, els ànims estaven més exaltats des que el novembre de 1917 (oc_______ al calendari rus) els bolxevics o c_________ russos van dur a terme amb èxit la primera revolució socialista de la història, amb l’objectiu de destruir el poder de la mo________, de la no_______ terratinent, de la bu_______ i de l’Es_______ i implantar un govern d’”ob_____ i ca___________” (la f______ i el martell de la bandera de la U______25) En aquests anys, la Corona (el r___) va optar per governs de c__________, en els quals van participar catalanistes, com ara el propi Francesc C________, màxim dirigent de la L______, sense que això donés solució als greus pr_________ que tenia plantejats el país. Un altre fet destacable d’aquest període fou el desastre m_________ d’A________ (1921): els rebels marroquins dirigits per A__________ van atacar per sorpresa una guarnició espanyola a la regió de M__________, amb més de _________ morts entre els soldats ____________. La premsa i els contraris a la intervenció c_________ en van culpar el govern i l’e________; al Congrés dels D_____________ es va crear una c__________26 per aclarir les r_____________ [buscar els r____________] d’aquell desastre m_____________(162) 8. La Dictadura del general Primo de Rivera (164 i 165). El setembre de 19___, el capità general de C__________ [tant el capità general de C___________ com els quatre g____________ civils eren nomenats pel govern c_______ i ___ tenien res a veure amb cap tipus d’autonomia política catalana], _________ _________ de Rivera, va donar un cop d’estat des de B_____________ exigint al monarca el lliurament de tots els poders de l’Estat, amb l’excusa de posar fi al p____________, a la guerra del __________, a l’agitació a____________ i al moviment n___________ català, que s’havia radicalitzat en els darrers anys. No cal oblidar, però, que en la decisió de Primo de Rivera i en el ràpid “placet” del ____, van influir-hi també el desig d’evitar que les Corts exigissin respon_______ pel desastre d’A________ a polítics cons_________, als comandaments m__________ i al mateix A_________ ___. La Dictadura va deixar en suspens la ____________ de 1876 i va restringir dràsticament els _______ de reunió, d’associació i d’expressió; el Congrés de D___________ fou d_________, tots els partits p_________ p____________, els alcaldes eren nomenats pel g__________, els nous regidors mun_____________ eren designats entre els màxims c___________27 de cada m___________ (163) 

Expedient Picasso: el general Juan Picasso va elaborar un detallat informe, investigant el desastre d’A__________, on es qualificava de neglig______ l’actuació d’alguns gene___________. L’informe es va lliurar al C_________ de D_____________. Però …

25

URSS: Comissió p____________: 27 Màxims c 26

7


. Primo de Rivera comptava amb el suport del ____ i la col·laboració indirecta dels sectors més co____________ del país i del c______________ moderat de la Lliga R__________ que, en tant que representant de la b___________ catalana, estava fortament amoïnada per la violència i la consolidació del moviment obrer de base a____________ a C__________. Tanmateix, la Dictadura va portar a terme una política claramente anti_________. Una de les primeres mesures que Primo de Rivera va adoptar va ser la supressió de la M_____________ de Catalunya i la persecució indiscriminada contra els signes d’i_________ catalans, especialment contra l’ús de la llengua en un intent de ca______________ tota la vida pública del país. L’ús públic de la s________ va quedar prohibit així com la celebració de l’O_____ de Setembre i dels Jocs ________; es van destruir ________ en català i els r_______ dels carrers es van canviar. El Club de _______ Barcelona (entitat esportiva fundada el __99 per Joan Gamper ) fou ta______ durant ____ mesos arran de la x_________ que el públic va fer en sonar l’himne e__________ (164). D’altra banda, amb la finalitat de restablir el que ell anomenava la “pau s______”, el d_________ va adoptar una política de creació de llocs de treball basada en la realització d’o______ p_________28 que, inicialment, van fer disminuir l’a_____. L’Estat va intervenir activament en l’economia del país (“int________________”), creant grans monop______29 com la Compañía T___________ N__________ de España i la Compañía A_____________________ del M_______________ de P______________ (C_________30). Aconseguí restablir l’ordre pú_______31 i pacificà32 el M______ amb el desembarcament d’Al__________ (fotografia a______ de la pàg. 163 i mapa de la pàg. ___ ). Va intentar institucionalitzar la seva d_________ creant un partit ú____ anomenat “U______ P___________” i un succedani de P___________ format per persones addictes al règim; el seu govern inicial estava format per _________ (Directori m_______, foto 163), més tard substituït per un Directori c_____ (foto 164). [Observa com a les dues fotos, el D_________ apareix a la dreta d’__________ _____]. Primo de Rivera intentava imitar el feixisme italià que havia arribat al poder liderat per Benito M__________. Tanmateix, el dictador va anar perdent el s________ dels sectors socials que li havien fet costat quan va donar el c____ d’e______: els r____________ de la Lliga el van abandonar a causa de la seva política marcadament anti_________, els vells polítics monàrquics se’n van separar en veure que les intencions del dictador no eren restablir el sistema tradicional de la R____________; molts mil______ i el propi r___ mostraren recel davant del personalisme del dictador i la seva impopularitat creixent; in___________ i es_________, pr________ i estudiants u___________, també van manifestar-se obertament contra la d___________. Una frase mostra les relacions cada vegada més fredes entre el dictador i el rei: "a mí no me b___________ nadie". I mentre les crítiques s’anaven generalitzant, la situació _____________ empitjorava (165) 9. Moviment obrer i conflictivitat social: 1900-1931.  El s____________ de base anarquista (160). L’any 1907, més de 50 societats obreres van crear una fe__________ sindical a l’àmbit de Barcelona que, per imitació amb S__________ Catalana, es va donar el nom de S_____________ Obrera, formada per anarquistes i socialistes; des d’aquell mateix any va publicar un d_____ anomenat “S________ Obrera”, que més endavant va esdevenir l’ò_____ de la CNT. El juliol de 19__, S_________ Obrera va donar suport a un dia de _____ general contra la guerra del M_______; els fets, però, es van anar complicant i degeneraren en un motí antim_____ i antic______: la __________ ___________ de Barcelona () . S___________ Obrera es va dissoldre i l’any 19_____ els anarquistes van crear la C_____________ Nacional del T______ ( CNT), organització sindical d’àmbit e_______ (“nacional”, espanyol). Els socialistes, que ja tenien la seva pròpia organització sindical (la ____), es van retirar de l’organització. La CNT va esdevenir el s_________ obrer més important d’E_________i l’hegemònic a C_________; tenia també una forta implantació al País V_________ i entre els j_________ del camp d’A__________. Entre els seus dirigents cal destacar Salvador _______, Joan P________ i Àngel P_________ [imatge 161]. Dins de la 28

Carr___________, ports, obres de reg___________. Monopolis: 30 Va ser dissolta l’any 1992 i els seus ac__________ van passar a Rep____, CEPSA i BP. 31 Ordre públic: 32 Pacificació: eufemisme, _________________________________________________________________________________ . 8 29


CNT hi predominava la ideologia a_______s________a: el sindicat de masses aconseguiria posar fi al c__________ i al poder de la b__________ mitjançant la “v_____ general revolucionaria”, sense participar en les e_________ ni recolzar cap p_______ polític (“apoliticisme”). Al dibuix de la capçalera del d_______ “S___________ O_______” observem com bur______, m________ i c_______ intenten impedir que la re__________ pr____________ destrueixi el sistema c_____________ representat en forma de ________ de caba__ (imatge 160)  Les organitzacions mar______ (160). La UGT, s_________ s_________ creat l’any 18___, es va anar implantant entre els treb________ de Madrid i País _____, entre els m_______ d’Astúries i entre els j___________ del camp d’A_________; mantenia una estreta relació amb el _______. Pablo ________ era el president de les dues organitzacions: el s_______ i el p_______; a partir de 1910, el PSOE tindrà representació p___________ (a les Corts espanyoles), amb l’elecció de Pablo I________ com a d________ per M________. La influència de la Revolució r_____ o sov________ (1917) va motivar que una minoria ab_________ el PSOE i fundés el Partit C__________ d’Espanya (PCE)  El CADCI (158) i la Unió de R____________ (131) seran dos s__________ d’àmbit català. El 1903 es va fundar el “C______ A_________ de D_________ del C______ i de la I_______” (CADCI), amb un doble objectiu: la reivindicació s_____ i la defensa del c_________; representava gent assalariada del sector s________, treballadors de “coll i cor______” (d__________ i o_____________), diferents dels proletaris de “brusa i espar_____”. Durant els primers anys, van ser influïts per la Ll_____, però, a partir dels anys vint, es van orientar cap a posicions més radi_____. Pel que fa al sindicalisme agrari català, la U____ de R___________, representava els interessos de la pagesia catalana a_______________; aquest sindicat pa____ es va crear l’any 1922 i es va situar en l’òrbita del rep____________ d’esquerres.  El període 1917-1923 (de la c_____ de 1917 al ____ d’________ de Primo de Rivera) va ser de molta conf_________ social. Els sindicats ____ i ____ van actuar conjuntament convocant una vegada i una altra diverses v________ generals (161). Especial importància va tenir la ______ d’agost de 1917, exigint la formació d’un govern pr_________ que convoqués unes Corts C____________ (). L’any 1919 va tenir lloc un fort moviment vaguístic que s’inicià amb la vaga de “La C_________” (161), empresa que subministrava ___________ a una bona part de Barcelona; la vaga va durar un mes i mig i es va estendre a altres sectors (tr______, ai______, g___, transport ...) fins a p__________ la vida laboral i ciutadana de B_________. La situació va derivar en una radicalització extrema de les posicions dels s________ i de la p_______ que va ser aprofitada per les autoritats mi_______ per fer-se amb el control de la situació i exercir una forta re_______: entre el 1919 i el 1922 Catalunya va viure sota l’estat d’ex______33 amb les garanties c__________ suspeses. [Foto 161: personal m________ subtituint els v____________ durant la v_____ de La C__________ ]  El pisto________ (161). La lluita sindical va degenerar en activisme violent i alguns grups an_________ van optar per atemptar contra les au_______, els pa______, els encarre____ i les f_______ de l’ordre (policia, exèrcit). Els empresaris van organitzar bandes de p_________ a sou per a assassinar els d________ obrers, van recórrer sovint al lo_______ (tancament de l’empresa per temps indefinit com a resposta a la v____ dels obrers) i van fomentar la creació del “Sindicat L_____”, que es posà a disposició de la pa_______ i del go_____ per tal d’oposar-se amb violència a la CNT. Davant la demanda de mesures de força de la pa________ barcelonina, el govern espanyol va nomenar el g________ Martínez Anido34 com a governador civil de Barcelona, des d’on van protagonitzar una política de protecció dels pi________ de la patronal i va posar en pràctica la “Llei de ________” (la policia i la ______ _________ podien disparar contra els detinguts en cas d’intent de “_____” del presoner). Amb aquest teló de fons, el p___________ es va fer l’amo dels carrers de B____________. Entre els assassinats destaquen personalitats del món polític com el mateix p__________ del govern, Eduardo _____ (1921), així com notables dirigents obrers, com el líder cen__________35 Salvador _____ (1923), i Francesc _______, advocat l___________36 que defensa-

33

Estat d’excepció: Foto 164: 35 Cenetista: 36 Advocat laboralista: 34

9


va els obrers represaliats. [ Foto 161: A______ P________, un altre dirigen c_________ va sobreviure a un a_________ comès pels membres del S________ L________] Els dos bàndols del “p____________________”:

 La D___________ de Primo de Rivera va combinar la r______ sobre el moviment obrer amb un cert “pater________ social”37: va claus____ el CADCI, va prohibir la _____. La _____, però, va ser tolerada. Alhora, es promulgaven lleis com les del d_______ dominical, es constituïen “comitès p________” (amb representants dels pat_____ i dels treballadors) amb la finalitat de controlar els c________ laborals i d’evitar les v______, o es fomentaven les competicions de fut_____ entre treballadors de diverses empreses (164) 10. Principals partits polítics i sindicats durant el primer terç del segle XX, ordenats de d______ a e_______ (de més co_________ a més rev_________) - Carlins. Derrotats a les tres ______ ______ del segle XIX, representen una opció molt mi____. - Monàrquics: Conservadors (partit dinàstic espanyol): Antonio M_____, Eduardo D______, etc. - Catalanisme de dreta (regionalistes de la Lliga): Prat de la R____, Francesc C_______ - Monàrquics: Liberals (partit dinàstic espanyol): José C__________, etc. - Republicans anticatalanistes: Alejandro L________ - Republicans catalanistes: un exemple, l’any 1917, Francesc Layret i Lluís C_______, funden el P_______ R________ C___________ que va tenir una implantació f________. - Obrerisme: S__________ marxistes (UGT, PSOE), a_________ (CNT) Els més conservadors recolçaven el sistema econòmic c___________, fonamentat en la propietat __________; eren m_____________ i partidaris de mantenir el pes social de l’E_______ C___________. Les esquerres, en canvi, pretenien defensar els interessos de les classes p__________; eren partidaris de la R___________ i sovint mostraven actituds antic___________ i antim____________. Però mentre els republicans d’esquerres defensaven la petita propietat p___________ ( la del botiguer o la del pagès, pro_________ i tre___________ al mateix temps), els socialistes i els ____________ somniaven en una societat on els mitjans de pr___________ (la terra, els boscos, les mines, els bancs, les fàbriques, els mitjans de transport ...) fossin propietat c____________. 11.Taula: Conflictivitat social i violència durant els anys del _______________ (171). a) Fes una breu descripció de la informació proporcionada pel quadre . . . . b) Qui va sofrir més … . . c) Què era el “terrorisme blanc”? Qui … . . d) Quin fet històric es va … 37

“ El pal i la pastanaga”, expressió que 10


Gràfica :

12. Breus. L’any 1913, un jornaler a___________ de la província de C__________ cobrava un j___________ (salari d’un ____) de _____ ptes., in_____________ per a cobrir les seves necessitats b____________ de la seva ________________ (taula 171). A la p___________ “amb motiu del _____ d’estat” de l’any _____, el general __________ de ________ acusa alguns catalanistes de practicar una “_________________________________________”; també es proposa acabar amb el pistolerisme responsable de “a______________ [...] de ca_________ y ob__________” (document 8, 172). El “F_________ del T________ Nacional” era una p_________ catalana que va oferir “ la seva _______________” al _______________________________________________ (document 9, 172) ; en aquest text, el concepte “productors c___________” fa referència a _________________ ___________________________________. Identifica aquests p_________________ (nom, càrrec, ideologia…):

11


13. Quadre. Completa temes i esdeveniments dels períodes estudiats en aquest tema: Períodes

Temes concrets

Alfons XII (1775-1785)

   

Regència de Maria  Cristina (1785-  1902)     Primers anys del  regnat d’Alfons  XIII (1902-  1917)      La crisi de 1917     ... i el període  posterior a la  crisi (1917-  1923)   La Dictadura de  Primo de Rivera  (1923-1930)  El final de la  monarquia  (1930-1931) 

La Constitució de 1876 Cánovas i Sagasta Bipartidisme,torn pacífic, tupinades, caciquisme Opositors: carlins, republicans, socialistes, catalanistes, moviment obrer ...

Atemptats anarquistes Pèrdua de les darreres colònies; crisi del 98 Regeneracionisme Tancament de Caixes ... Fundació de la Lliga Regionalista ... Etc. Maura, Canalejas ... Llei de jurisdiccions (1905) ... Setmana Tràgica de Barcelona (1909) ... Execució de Francesc Ferrer i Guàrdia ... Assassinat de Canalejas (1912) ... Mancomunitat de Catalunya (1914 ...) ... Neutralitat durant la PGM ... Etc. Juntes de Defensa ... Assemblea de Parlamentaris ... Vaga general UGT i CNT ... Etc. Conflictivitat social, pistolerisme, anarquisme ... Influència de la Revolució Russa ... Governs de concentració ... Desastre d’Annual (1921) ... Etc Directori militar ... Directori civil ... Etc. Governs de Berenguer i d’Aznar ... Etc. Abril 1931 ...

ANNEXOS   Severiano  Martínez  Anido Fou  alferes  d'infanteria  el  1884,  comandant  per  mèrits  de  guerra  a  Filipines  el  1897  i  coronel  per  mèrits de guerra al Marroc el 1909. El 1911 es converteix en ajudant personal del rei Alfons XIII, per passar a ésser nomenat el  1912 director de l'Acadèmia d'Infanteria i el 1914 general. El 1917 fou nomenat governador militar de Guipúscoa.   Governador Militar de Barcelona. El 8 de novembre de 1920, el president del govern espanyol Eduardo Dato el nomenà gover‐ nador civil de Barcelona, càrrec que ocupà de 1920 a 1922 i des del que va dirigir la repressió contra les organitzacions obreres  amb una actuació molt discutida, caracteritzada per la brutalitat que va acabar amb la seva destitució.    Es va estrenar en el càrrec dictant una ordre el dia 30 de novembre prohibint els sindicats i deportant una trentena de dirigents  sindicalistes al castell de la Mola a Maó. La seva actitud durant els anys del pistolerisme que enfrontà obrers anarquistes i delin‐ qüents  contractats  pels  empresaris  lligats  als  Sindicats  Lliures,  juntament  amb  l'Inspector  Superior  d'Ordre  Públic,  el  general  Miguel Arlegui, recolzant la violència patronal i aplicant la Llei de fugues va concloure amb la seva destitució a 1922, amb plena  crisi del sistema polític de la Restauració. Després de la seva destitució fou enviat per José Sánchez Guerra com a comandant  general a Melilla.    Dictadura de Primo de Rivera. El 22 de setembre de 1923, set dies després que el general Miguel Primo de Rivera instituís el  Directori Militar, començant així la dictadura, el designà funcionari encarregat del Ministeri de la Governació, lloc que va ocupar  12


fins al 3 de desembre de 1925 quan va ser nomenat Ministre de Governació del acabat de crear Directori Civil, posició en la que  es mantingué fins al 30 de Gener de 1930.    República i Guerra Civil. En proclamar‐se la República a l'abril del 1931 s'exilià a França, va ésser expulsat de l'exèrcit sense cap  dret, malgrat amb la victòria de la CEDA va recuperar la percepció dels seus drets passius com a Tinent General, però no es va  re‐incorporar a l'exèrcit ni va retornar a Espanya fins l'esclat de la guerra civil espanyola el juliol de 1936, per unir‐se al bàndol  insurrecte.    En esclatar la Guerra Civil va prestar els seus serveis com a president del Patronat Nacional Anti‐tuberculós i a l'octubre de 1937,  el  president  de  la  Junta  Tècnica  de  l'Estat  (una  de  les  primeres  institucions  governamentals  de  les  que  es  va  dotar  el  bàndol  insurrecte), Francisco Gómez Jordana el va posar al front de la Seguretat Interior .[1] El 30 de Gener de 1938, el General Franco  el va incloure en el seu primer governa Burgos com a ministre d'ordre públic, càrrec que ocupà fins a la seva mort el 24 de de‐ sembre del mateix any.  Antonio Maura  José Canalejas  Francesc Layret  Salvador Seguí    Mateo Morral: (Mateo Morral (Sabadell, 1880 ‐ Torrejón de Ardoz, Madrid, 1906). Fotografía del cuerpo de Mateo Morral, sui‐ cidado, expuesto en el Ayuntamiento de Torrejón de Ardoz junto al cuerpo del Guarda Jurado Rural al que previamente había  matado, el 2 de junio)  Francesc Ferrer Guàrdia, fill de Jaume Ferrer i de Maria dels Angels Guàrdia, va néixer a Alella, poble situat a uns vint quilòme‐ tres de Barcelona, el 10 de gener del 1859. Els seus pares semblen haver estat agricultors acomodats i eren catòlics creients i  practicants. Fins a l'edat de deu anys, Ferrer va anar a l'escola municipal d'Alella, i durant els dos anys següents assistí a l'escola  de Teià. Quan arribà als dotze anys, s'acabaren els seus dies d'escola.   En una nota autobiogràfica que va publicar a l'Almanach‐Annuaire de la Libre‐pensée internationale per al 1908, Ferrer diu d'ell  mateix: "Quan encara un infant, s'emocionava profundament amb les històries que un dels seus oncles li contava sobre les con‐ spiracions del general Prim i altres revolucionaris que cercaven de derrocar la monarquia borbònica. I quan, el 1868, Isabel II fou  obligada a abandonar el tron i refugiar‐se a l'estranger, Ferrer, que llavors només tenia nou anys, va prendre part en l'alegria  popular. Totes aquestes coses deixaren llur marca en el seu esperit. D'aquell temps endavant, mai no cessà d'interessar‐se en la  lluita política, situat a la banda dels qui desitgen més felicitat i benestar, contra els qui estan decidits que només ells gaudeixin  de la vida, sovint a expenses d'altri."  A l'edat de tretze anys trobà col∙locació a la botiga d'un graner (alguns diuen d'un drapaire), a Sant Martí de Provençals, barri de  Barcelona. Diuen que la influència del seu amo, que era un anticlerical ardent, va minar l'ortodòxia que havia mamat a casa seva  i havia dut de casa i de l'escola; però és evident, pel que ell mateix diu en el passatge abans citat, que la llavor de revolta ja era  sembrada en el seu esperit abans i tot que marxés d'Alella. En tot cas, quan va arribar a la maduresa, era un republicà i lliure‐ pensador declarat i ardent.  Cap als vint anys va entrar al servei de la Companyia de Ferrocarrils de Madrid, Saragossa i Alacant, i poc temps després va ca‐ sar‐se amb una jove que havia conegut al tren. Fent de revisor havia d'anar de la frontera francesa a Barcelona i viceversa, i això  li permeté d'esdevenir un valuós mitjà de comunicació entre Ruiz Zorrilla, el líder republicà, i els seus adherents d'Espanya. En  aquesta tasca continuà fins el 19 de maig de 1885, que va dimitir el càrrec i s'establí a París. Aquesta decisió està relacionada  amb la insurrecció de Santa Coloma de Farners, en què va prendre part.  Els primers anys de Ferrer a París foren anys de pobresa i lluita. De primer esdevingué negociant de vins, després obrí un petit  restaurant a la Rue du Pont Neuf; i del 1889 endavant es guanyà la vida donant lliçons d'espanyol, mentre feia de secretari sen‐ se sou de Ruiz Zorrilla del partit republicà progressista. En aquella data pensava en l'organització d'un gegantí complot revoluci‐ onari, però no gaire desprès de l'ensorrament de la seva vida familiar, s'inicià un canvi en la seva actitud envers el partit republi‐ cà i envers l'acció política en general. Breument, pervingué a sentir que les revolucions polítiques no podien donar fruits dura‐ dors  a  Espanya  mentre  més  del  cinquanta  per  cent  dels  seus  compatriotes  romanguessin  analfabets,  i  l'educació  de  la  resta,  miserable, tant de mètodes com d'esperit. Per això va tornar a Barcelona i el setembre de 1901 l'Escola Moderna fou oberta al  nº56 del carrer de Bailèn.  Ferrer no era tan l'iniciador com el sistematitzador del moviment per l'ensenyament democràtic. La novetat de l'Escola Moder‐ na  era, en  primer  lloc,  l'aplicació de  mètodes moderns i  científics  de  pedagogia,  i  en  segon lloc, la  introducció  d'una  filosofia  definidament racionalista, humanitària i antimilitarista. Ferrer no pensava pas que la seva missió fos simplement de donar als  13


seus compatricis quelcom de millor que l'educació deplorable servida per l'Estat. Creia que el seu sistema era un millorament,  no sols respecte a l'ensenyament espanyol (cosa que hauria estat una  pretensió modesta), sinó respecte a l'ensenyament tal  com és practicat en el món en general. S'adonava prou de la dificultat de dur a compliment les seves idees ‐de trobar profes‐ sors, llibres de text i material escolar adequats al seu punt de vista. Però que aquest punt de vista era absolutament bo, no per a  Espanya  solament,  sinó  per  a  tota  la  humanitat,  no  en  tenia  cap  dubte.  S'havia  convençut  que  les  coses  extraterrenals  o  no  existien  o  no  importaven,  i  li  semblava  que  el  seu  primer  deure  d'educador  era de  dur aquesta idea  a  la ment  dels  infants.  I  encara més profunda que la rebel∙lió contra el sobrenaturalisme, hi havia la rebel∙lió contra la dominació i explotació de classe.  Per altra banda, l'educació estatal era als ulls de Ferrer almenys tan nociva com l'educació eclesiàstica.   És ben cert, doncs ‐i no hauríem, en justícia, de perdre de vista aquest fet, ‐que l'Escola Moderna era clarament i obertament  una escola de ciutadans rebels. Era ben natural, doncs, que excités el més gran horror en els esperits clericals i conservadors.  Ferrer  fou  del  principi  a  la  fi  un  ardent  republicà.  S'havia  convençut  que  Espanya  no  estava  madura  per  a  la  Revolució;  però  l'objecte de la seva obra era d'esmenar la immaduresa educant lliurepensadors. Per tant, els seus enemics afirmaven que el seu  "revolucionarisme" era sinònim de terrorisme.  Per dur a terme l'educació que es proposa Ferrerr crea l'editorial de l'Escola Moderna: publica una sèrie de més de quaranta  volums de coberta vermella i variats en llur contingut. Alguns d'ells són textos elementals de lectura, aritmètica, geografia, gra‐ màtica,  etc.  Altres  són  tractats  més  complexos  com  l'Origen  del  Cristianisme,  de  Malvert,  La  substància  universal,  de  Bloch  i  Paraf‐Javal, i l'Evolució superorgànica, de Lluria, proveïda d'un prefaci del doctor Ramón y Cajal.   Més important, tanmateix, que els llibres de text, com a testimoniatge de l'esperit i els mètodes de l'Escola Moderna, és el "But‐ lletí" mensual que publicava. Entre les dues sèries o "èpoques" d'aquesta publicació, aparegueren en total seixanta‐dos núme‐ ros. El "Butlletí" és, de fet, un periòdic pedagògic adreçat, no als infants, sinó als pares, i molt especialment als mestres. Consis‐ teix  en  gran  part  en  traduccions  d'obres  de  Paul  Robin,  Elisée  Reclus,  Flammarion,  Anatole  France,  Gustave  Hervé,  Herbert  Spencer, Haeckel, Kropotkin, Gorki, Tolstoi, i especialistes francesos, belgues, italians i americans en qüestions d'educació i d'hi‐ giene.   No cal dir que la coeducació era un principi fonamental de l'Escola; i que els mestres "havien de renunciar a tot càstig, material  o moral, llevat del que pogués haver‐hi en les necessàries conseqüències de la falta mateixa. Les recompenses també eren tabú  com els càstigs, i l'incentiu de fer la competència eliminat fins on era possible. Hom insisteix sovint en els mèrits de l'ensenya‐ ment "integral", és a dir, l'educació no basada en distincions de classes, sinó igualment adequat per a tots els ciutadans.  El 31 de Maig de 1906, Mateu Morral, que havia fet de bibliotecari a l'Escola Moderna va tirar una bomba als reis d'Espanya  acabats de casar, quan la comitiva nupcial passava per la Calle Mayor de Madrid. Van sortir‐ne il∙lesos però hi hagué vint‐i‐sis  morts i molts ferits. Ferrer fou detingut i va estar‐se un any a la Presó Model de Madrid. L'Escola Moderna i moltes d'altres fo‐ ren tancades, i encara que ell fou absolt de complicitat en l'acte de Morral, allò fou indubtablement per a ell el començament  de la fi. En sortir de la presó, Ferrer provà d'obtenir autorització per a tornar a obrir la seva escola; però després d'ajornar‐ho  durant  dos  anys,  el  ministeri  d'Instrucció  Pública  va  decidir,  tot  just  abans  de  la  seva  mort,  que  l'autorització  no  podia  ésser  acordada. La raó al∙legada era que els llibres emprats no complien els requisits reglamentaris.  Privat de dur a terme la seva obra en el camp que havia triat, es veié forçat a crear‐ne un de més ample per a les seves energies:  "La Lliga Internacional per a l'Educació Racional de la Infància". Aquesta organització internacional no era més que una conse‐ qüència lògica dels seus principis. Anatole France esdevingué president honorari de la Lliga; Ferrer n'era president; C. A. Laisant,  vice‐president; Charles Albert, secretari; i el Comitè internacional estava constituït per Ernest Haeckel (Alemanya), William Hea‐ ford (Anglaterra), Giuseppe Sergi (Itàlia), Paul Guille (Bèlgica), i H. Roorda van Eysigna (Suïssa). Tenia per òrgan una revista ano‐ menada  "L'Ecole  Rénovée",  fundada  per  Ferrer  a  Brussel∙les,  però  posteriorment  traslladada  a  París.  També  va  reprendre  la  publicació del "Butlletí" mensual de l'Escola Moderna, i la seva obra editorial.  A començament de Juliol de 1909 s'inicia la guerra amb el Marroc i el govern mobilitza l'exèrcit i els reservistes. Aquest fet pro‐ vocarà la "Setmana tràgica" o "Revolució de Juliol". La guerra és rebutjada per l'esperit popular per tres raons. En primer lloc,  l'anarquisme  que  domina  entre  els  obrers  és  essencialment  una  doctrina  internacionalista  i  pacifista.  Mira  la  bandera  sense  emoció i considera l'"honor nacional" com un mite inventat pels militars i els capellans que conspiren amb els capitalistes en el  procés d'explotació que aquest anomenen govern. En aquest aspecte, les opinions dels socialistes són pràcticament idèntiques  a les dels anarquistes. En segon lloc, aquesta campanya tenia l'aparença d'una guerra de pura agressió, empresa al dictat d'un  grup de milionaris, estretament relacionats amb el Govern, els interessos dels quals eren completament estranys a l'obrer es‐ panyol. Hom creia, també, amb raó o sense, que moltes de les accions mineres eren dels jesuïtes o per els jesuïtes. Tercerament  ‐i això és el que dugué les dones a milers als rengles dels contestataris‐ la qüestió del servei militar era exasperadorament injus‐ ta. D'una banda, el fill del burgès, que podia permetre's de pagar tres‐cents duros per l'exempció, no li calia poc ni molt presen‐ tar‐se a files; d'altra banda, la majoria de reservistes que llavors eren cridats eren homes que després de passar dos anys a l'e‐ 14


xèrcit, havien pogut tornar a la vida civil i casar‐se. Llavors els arrancaven de llurs mullers i de llurs famílies, per malbaratar‐ne la  vida. Durant tots els trasbalsos les dones representaren un paper principal. Era en bona mesura una revolta de dones.  Les manifestacions i els actes de protesta contra la guerra són cada cop més nombrosos. Es forma un Comitè de vaga amb tres  membres (A. Fabra Ribas, M.V. Moreno i F. Miranda) que representen els sindicalistes, els socialistes i els anarquistes. Per mit‐ jans senzills, però efectius, la proclamació de la vaga general per al dilluns dia 26 de juliol s'estén per les poblacions manufactu‐ reres  de  Catalunya.  Nominalment  havia  d'ésser  una  protesta  pacífica,  només  de  vint‐i‐quatre  hores,  contra l'aventura  marro‐ quina. En front dels primers disturbis es declara l'estat de guerra. El moviment s'havia ja escapat llavors completament del con‐ trol del Comitè de vaga. Però no fou cap ordre dels caps que va portar a l'esclat decisiu. Fou en part la impaciència dels reservis‐ tes, fou en part que els líders es mantenien de banda, consternats, i fou en part un rumor molt estès que deu soldats catalans  havien estat afusellats en arribar a Melilla.   Ferrer i Guàrdia fou detingut a finals d'agost acusat de ser l'autor i cap de la revolta. Un dels principals diaris catòlics, "El Univer‐ so", en un  article  publicat immediatament  abans  de la captura,  mostrava  gran  preocupació  de  por  que, com  en  el  procés  de  Madrid del 1907, s'escapés de les mans d'un tribunal civil. Els tribunals civils, observava, tenien el costum d'insistir a demanar  "proves de culpabilitat clares, precises i decisives"; i assenyalava la superior escaiença dels tribunals d'honor militars i navals, els  quals "no necessiten de sotmetre's a proves concretes, sinó que se satisfan amb una convicció moral, formada en la consciència  dels qui els componen". L'estat de guerra havia cessat feia temps, i la llei normal del país havia reprès la seva vigència. Però amb  aquesta llei les persones acusades de delictes contra l'exèrcit havien de ser jutjades per l'exèrcit, i segons un conjunt de disposi‐ cions que deixaven el pres en la posició més desavantatjosa. El dissabte dia 9 d'octubre, es constituí el consell de guerra a la  Presó Model de Barcelona per a judicar Francesc Ferrer. Fins les normes del procediment judicial militar, grosserament injustes  com són envers l'acusat, no foren observades en el seu cas. Fou condemnat a mort, i, malgrat les manifestacions de protesta  que s'organitzaren arreu d'Europa, el 13 d'octubre fou afusellat a Montjuïc.   Tant  a  Espanya  com  fora  d'Espanya,  Ferrer  ha  estat  sovint  anomenat  "el  Dreyfus  espanyol".  Les  semblances  entre  ambdós  "afers" són, verament, claríssimes. En cada cas veiem el militarisme, inspirat pel clericalisme, trepitjant asprament els principis i  les pràctiques judicials més planers. La víctima és en cada cas un personatge odiat per l'Església ‐a França un jueu, a Espanya un  lliurepensador. Però la gran diferència entre els dos casos radica en el fet que el Govern espanyol va matar la víctima. Potser va  tenir en compte el cas Dreyfus i decidí de cercar la seguretat en l'irreparable.   Mantenen actualitat les paraules pronunciades per P'otr Kropotkin a Londres després de la mort de Ferrer i Guàrdia: "Now he is  dead, but it is our duty to resume his work, to continue it, to spread it, to attack all the fetishes which keep mankind under the  yoke of state, capitalism and superstition". (Ara és mort, però és el nostre deure explicar la seva obra, continuar‐la, difondre‐la i  atacar tots els fetitxs que mantenen a la humanitat sota el jou de l'Estat, el capitalisme i la superstició).  http://www.laic.org/cat/fig/index.htm  ...  L’Escola Moderna. Fa un segle, cap al mes d'agost de 1901, s'obria, al número 70 del carrer Bailén de Barcelona, un centre edu‐ catiu que es proposava transformar radicalment l'experiència pedagògica en un sentit crític, laic, racionalista i llibertari.   Es tractava d'afirmar un projecte obertament superador de la mediocritat intel∙lectual, de les limitacions fruit de la superstició i  de l'autoritarisme i de les carències higièniques i materials que dominaven el marc educatiu de l'Espanya de la Restauració, tant  pel que fa als escassos centres públics estatals com als centres privats, fonamentalment religiosos.  De fet, hi havia ja una certa tradició en els ambients del pensament humanista i progressista de la Catalunya d'entresegles: la  fundació d'escoles laiques, molt vinculades al lliurepensament, al republicanisme i a les societats obreres, no era cap iniciativa  gaire exòtica. Ara, seguint aquest mateix camí, l'Escola Moderna es planteja com un exemple de pedagogia militantment racio‐ nalista que, fonamentant‐se en l'educació integral i en la coeducació ‐de sexes i de classes socials (posició molt agosarada per a  l'època, per ambdues qüestions)‐ , pugui trencar el mur del dogmatisme intel∙lectual i de la falsa moral imposada a cop d'autori‐ tat, esdevenint un nucli permanent de promoció de l'emancipació social.   En línia amb l'optimisme filosòfic hereu de la Il∙lustració, bona part dels ambients llibertaris confiaven en el treball per la reno‐ vació educativa com a instrument definitiu per abatre els prejudicis i assolir l'objectiu d'una societat lliure, justa i fraterna. La  clau és l'aprenentatge de la llibertat en la llibertat, mitjançant la via de la raó personal. El medi natural d'aquesta via, l'única que  es  basa  en  l'afirmació  de  l'autonomia  del  subjecte  com  a  condició  de  possibilitat  del  mateix  fet  educatiu  és,  evidentment,  la  laïcitat: l'absència de condicions prèvies i de restriccions mentals que, des de la imposició de creences o de límits a la recerca,  impedeixin  el  lliure accés  al  coneixement.  Convindria  recordar  el missatge de  Francesc Ferrer i  Guàrdia gravat al peu  del  seu  monument erigit a Brussel∙les el 1910, com a testimoni de la seva mort per la causa de la llibertat de consciència: 

15


"L'ensenyament racionalista pot i ha de discutir‐ho tot, situant prèviament els nens sobre la via ampla i directa de la investigació  personal"  Ferrer i Guàrdia, l'impulsor i l'ànima de l'Escola Moderna, havia connectat amb l'esperit de la renovació pedagògica per mitjà de  les idees de Paul Robin ‐teòric de l'educació integral‐ en els anys del seu exili a França. Després del frustrat intent de revolta  republicana de Santa Coloma de Farners ‐inspirada per Manuel Ruiz Zorrilla‐ de 1886, Ferrer s'exilia i viu a França fins al mateix  1901. Allà començarà la seva experiència docent, en els Cursos Comercials del Gran Orient de França, i com a professor de cas‐ tellà. I és, precisament, com a conseqüència d'això que podrà arribar a concretar‐se la fundació de l'Escola Moderna quan una  de les seves antigues alumnes, Ernestine Meunier, li llegui en herència, a l'abril de 1901, una important quantitat (una propietat  per valor d'un milió de francs, de la qual se'n poden extreure rendes prou considerables). L'objectiu de fundar una Escola a Bar‐ celona és, doncs, un fet que podrà materialitzar‐se immediatament.  El concepte de Paul Robin d'educació integral, que engloba de manera simultània els components intel∙lectual, físic, ètic, estètic  i emocional de la personalitat i que no separa el món de l'estudi del món del treball, s'ajuntarà amb la defensa del mètode intuï‐ tiu, inspirat en les teories de J.H. Pestalozzi i de F.Fröbel, que pretén obtenir el desenvolupament harmònic i progressiu de les  facultats i aptituds naturals dels nens. Els nens i les nenes han de descobrir la realitat directament, no conformant‐se amb allò  que es pugui dir, acadèmicament, sobre aquesta realitat. Sembla bastant clar que aquest tipus de procediments i d'expectatives  han estat confirmats més tard per la pedagogia evolutiva de Jean Piaget.   I, a l'Escola Moderna, quan gairebé ningú no s'ho plantejava, van intentar donar‐hi forma: els nens i les nenes tindran una insòli‐ ta  llibertat,  es  faran  exercicis,  jocs  i  esbarjos  a  l'aire  lliure,  s'insistirà  en  l'equilibri  amb  l'entorn  natural  i  el  medi,  en  l'higiene  personal i  social,  desapareixeran  els  premis  i els  càstigs,  i  els exàmens. Els  alumnes visitaran  centres  de treball  ‐les  fàbriques  tèxtils de Sabadell, especialment‐ i faran excursions de descoberta. Les redaccions i els comentaris d'aquestes vivències per part  dels  seus mateixos  protagonistes  es convertiran en  un  dels  eixos  de  l'aprenentatge.  I  això  es  farà  extensiu a les  famílies  dels  alumnes, amb l'organització de conferències i xerrades dominicals.   Cal  no  oblidar,  malgrat  tot,  que  les  tensions  socials  i  ideològiques  provocades  pel  tancament  obscurantista  del  clima  social  i  polític dominant, poden conduir, en algun cas, a posicions d'un radicalisme ingenu, fins i tot un tant contradictori amb l'ús lliure  del mètode intuïtiu. Però, finalment, la vida mateixa sempre és prou ambigua i s'encarrega de deixar‐nos també ben clar que no  podem  desprendre'ns  de  les  nostres  mateixes  contradiccions.  Això  ho  podríem  veure  en  alguna  decantació  racionalista  que  podia no deixar espai per a les formes no dogmàtiques d'espiritualitat, o en l'ús exclusiu de la llengua castellana, molt caracte‐ rístic  d'un  pretès  cosmopolitisme  universalista  que  compartien  alguns  sectors  del  moviment  obrer  i  del  pensament  llibertari.  Ferrer  sempre  adduïa,  quan  es  qüestionava  l'exclusivitat  del  castellà enfront  del  català  com a  vehicle d'ensenyament,  que,  si  s'hagués pogut, s'hauria fet servir l'esperanto.   Els llibres publicats per l'editorial de la mateixa Escola són fonamentalment creatius i dinàmics, vius i provocadors, i de provat  rigor  científic,  d'altra  banda.  Només  caldria  esmentar‐ne,  entre  d'altres,  els  d'Odón  de  Buen,  Elisée  Reclus,  J.F.  Elslander  (un  altre referent de la renovació pedagògica), M. Petit, P.Kropotkin,  o la mateixa Clémence Jacquinet, antiga alumna de Ferrer i  professora de l'Escola.   El projecte de Ferrer té el decidit suport d'algunes persones amb les quals l'uneix la relació personal, com la professora abans  esmentada,  i  dels  sectors  humanament  i  ideològicament  més  propers  als  objectius  i  als  mètodes  de  l'Escola  Moderna.  No  és  estrany, doncs, que en la seva Junta promotora ens trobem amb persones com Cristóbal Litrán, que seria secretari personal de  Ferrer, Roger Columbié, dirigent del Centre Republicà Històric de Barcelona, Anselmo Lorenzo, pedagog actiu, director de publi‐ cacions  de  l'Editorial  de  l'Escola  i  destacat  representant  del  corrent  llibertari  del  moviment  obrer,  i  Eudald  Canibell,  amb  qui  aquest mateix corrent llibertari entronca amb el catalanisme federalista, i figura eminent del món associatiu barceloní (és fun‐ dador, per exemple, del Centre Excursionista de Catalunya i de l'Institut Català de les Arts del Llibre, entre d'altres). Tots ells, a  més, fraternalment vinculats amb el promotor de l'Escola pel fet de pertànyer a la francmaçoneria, en la qual Ferrer i Guàrdia  s'havia iniciat el 1883.   Els lamentables esdeveniments de 1906 ‐atemptat contra Alfons XIII‐ en què es veu involucrat un professor de l'Escola, portaran  a la clausura del centre. Ferrer i Guàrdia, empresonat i posteriorment absolt, no deixarà, però, de mantenir viu l'ideal pedagògic  i serà escollit president del Comitè directiu de la Lliga Internacional per a l'Educació Racional de la Infància, organisme de pro‐ moció de les dinàmiques educatives inspirades en l'Escola Moderna. Són remarcables els seus òrgans d'expressió, les revistes  L'Ecole Renovée, publicada a Brussel∙les i a Amsterdam i Scuola Laica, a Roma.  L'empelt de l'Escola i  del projecte ferrerià  arrelarà, a  part, en diverses  escoles laiques  i racionalistes que  s'inspiren també  en  l'Escola Moderna i que aniran sorgint per la resta de Catalunya ‐el Poble Sec, Sabadell, Badalona, Vilanova...‐, la resta d'Espanya  i fins i tot l'Amèrica Llatina.   16


La mort injusta de Ferrer i Guàrdia com a conseqüència dels fets de la Setmana Tràgica de 1909, en què el fundador de l'Escola  Moderna no tenia cap mena de responsabilitat, no trenca la influència que el projecte té en el món de la renovació pedagògica  al llarg del primer terç del segle XX i que arriba fins a la II República.   A l'actualitat, en un temps marcat per la necessitat de  generar actituds d'obertura intel∙lectual i de raonament crític que ens  facin capaços de destriar la informació sense manipulacions, i de respondre als reptes suscitats per la transformació tecnològica  i social que ens du cap a l'anomenada era de la comunicació, és imprescindible saber posar els processos d'accés i de transmis‐ sió del coneixement al servei del progrés ètic de la humanitat. Una formació d'aquesta mena, que mai no s'acaba, és la que pot  proporcionar  un  ensenyament  laic  i  racionalista,  constituït  en  una  de  les  eines  imprescindibles  per  a  construir  una  societat  d'homes i dones no mediatitzats i capaços de dirigir els seus propis destins, és a dir, d'esdevenir més lliures i feliços.   El projecte essencial de l'Escola Moderna té, en aquest sentit, força i vigor.   El conjunt dels seus propòsits essencials poden veure's perfectament reflectits en allò que publicava Anselmo Lorenzo a la revis‐ ta barcelonina Natura, l'octubre de 1903:  "...Dirigirse, con la abnegación del apóstol y la pasión del revolucionario, a la enseñanza integral que ofrezca a la infantil inteli‐ gencia y a la del adulto preocupado o analfabeto la verdad conocida en toda su espléndida y sencilla majestad, como se presen‐ ta en la naturaleza, de la cual es fidelísima representación, es obra eminentemente salvadora; es esterilizar de raíz la semilla de  la desigualdad y sentar como fundamento inconmovible la justicia en las relaciones humanas, esa es una laudable intención."  http://www.laic.org/cat/fig/escola/escola.htm  ...    Mateu Morral (Sabadell, 1880 ‐ Torrejón de Ardoz, 1906) fou un anarquista català. És conegut com a responsable de l'atemptat  contra Alfons XIII i Victòria Eugènia el 31 de maig de 1906, el dia de les seves noces.  Fill de comerciants tèxtils de Barcelona, parlava diversos idiomes i al viatjar per Alemanya va conèixer i va fer seu l'anarquisme.  De tornada a Espanya va decidir abandonar el negoci familiar i va començar a treballar com a bibliotecari amb Francesc Ferrer i  Guàrdia. El 1906 va viatjar a Madrid a preparar l'atemptat contra el Rei, consistent en una bomba de fabricació casolana oculta  en un ram de flors que va llançar des d'una balconada contra la comitiva. Els reis van sortir il∙lesos, però gairebé trenta persones  van morir.  Morral  va aconseguir escapar de Madrid,  sembla ser  que amb  l'ajuda  del  periodista José  Nakens,  però va  ser detingut en  un  poble  proper  en  ser  reconegut  per  diverses  persones.  Es  va  lliurar  pacíficament,  però  quan  era  conduït  per  un  Guàrdia  Jurat  Rural a la caserna més pròxima, el va matar d'un tret i es va suïcidar a continuació. En el posterior judici José Nakens, Ferrer i  Guàrdia i altres anarquistes van ser condemnats per conspiració. Van ser indultats un any després.  http://ca.wikipedia.org/wiki/Mateu_Morral 

17


Tema 8. La Segona República (1931-1936)

Temes 7 i 8 del llibre de text (pàgs. 175 a 221) 1. Fases polítiques: El final de la monarquia

1930-1931

La República d’esquerres Bienni Reformista La República de dretes Bienni Conservador o Bienni Radicalcedista El retorn de les esquerres Govern del Front Popular La Guerra Civil

Abril 1931 a novembre 1933 Novembre 1933 a febrer 1936 Febrer a juliol de 1936 1936-1939

Acoloreix la segona columna; indica quin fet marca l’inici o el final de cada etapa

2. Eix cronològic del període 1931-1936:  3. Introducció (175). L'any 19___, amb el final del regnat d'Alfons _____ i la proclamació de la R___________, Espanya es va convertir en un estat veritablement d_____________. Es van reconèixer els drets i les llibertats i___________, així com el dret a l'a_____________ de les nacionalitats històriques1. Durant l'etapa de govern de les esq_________, es va posar en marxa un ambiciós programa de r____________ per intentar superar els greus problemes que patia la societat espanyola dels anys tr______ i mod__________ el país. Però l'es__________ i la dr_______ tenien visions molt diferents sobre la manera de resoldre els problemes del pais. La divisió de la societat en ____ blocs antagònics, a les eleccions del f_______ de 1936, va donar pas, uns quants mesos més tard, a la insurrecció m_________ contra el govern de la República i a l'inici de la G_____ C_____. Durant l'etapa rep__________, Catalunya va recuperar l'autogovern. Inicialment va presidir la Ge___________ Francesc M________ i, posteriorment, Lluís C__________, ambdós membres d'Esquerra R___________ de Catalunya, partit heg____________ a Catalunya durant aquells anys (175) 4. El final de la monarquia (165, 176). Primo de Rivera va presentar la seva d_________ al r___ a finals de gener de 19___. El general B____________ va ser l’encarregat de substituir-lo, amb la promesa de retornar a la normalitat c______________ (“la Dictab_______”). R____________, socialistes i c____________ d’esquerra van acordar la signatura conjunta del “Pacte de Sant ___________” que havia d’afavorir l’adveniment de la R_________ i el dret a l’a___________ de Cat________, Gal_______ i el País _____. El desembre de 1930 es va produir a _______ (Pirineu aragonès) un intent insurreccional militar per tal de proclamar la R__________, protagonitzat pels __________2 Galán i García H___________, els quals van acabar essent a____________. El febrer de 1931 es va constituir l’últim govern de la m___________ presidit per l’almirall3 A_______, el qual va assumir el compromís de convocar ___________, començant per unes de m____________. S’intentava un retorn a la normalitat c______________ com si el període de la d___________ no hagués deixat cap petjada. Però Alfons XIII s'havia compromès excessivament amb el règim aut________ i les eleccions m____________, realitzades el ___ d’______ de 19___, van acabar significant un ple______ (una cons______ al poble) en contra de la m_________; l’a____ de l’actual rei va haver de fer les m_________ precipitadament.

1

Nacionalitats històriques: C_____, G______ i el País B____; malgrat que totes les r_______ podien demanar a_________. Capità: o________ de l’e__________ espanyol, per damunt del t_________ i per sota del com______________. 3 Almirall: alt c____________ de la m__________ de guerra, equivalent a g_______________. 1 2


5. Alguns partits, organitzacions i dirigents polítics durant la Segona República (180, quadre 181, quadre 183):

Dreta espanyola

Fei... Mon.... Republicans de d..........

Dretes perifèriques

   

Falange Española: José A............ ........... .... ............. Tradicionalistes (antics ca................) Renovación Española (monàrquics alfonsins): José Calvo S............. CEDA4: José María G..... ....................

 

Lliga Catalana: Francesc C............. PNB: José Antonio A..................

Centre-dreta

Rep...

 

Partido Radical: Alejandro L.................. Derecha Liberal-Republicana: Niceto A.............. Z...............

Esquerra

Rep....

    

Izquierda Republicana: Manuel A............. ERC: Francesc M............ i Lluís C..................... PSOE (Indalecio Prieto, J. Besteiro, Largo C.................) i UGT PCE: José D.........5, Dolores Ib............... CNT i F.....6: Angel P_____, Bonaventura D________ ...

Soc... Com... Ana...

Una altra classificació: Reaccionaris: (Calvo Sotelo) Conservadors: (Gil Robles) Refornistes: (Azaña) Revolucionaris: (Durruti)

6. De la proclamació de la R__________ a la Constitució de 19__ (176, 177). Recordem: després de la Di________ (en un intent de tornar al règim cons_________ suprimit pel dictador), l’últim govern de la monarquia, presidit per l’almirall A______, va convocar eleccions m_______ el ___ d’abril de 1931. Aquests co__________ (eleccions) es van convertir a la pràctica en un pl________ (una consulta al poble) entre la m_________ i la r___________. Els resultats de les eleccions van donar una victòria aclaparadora a les candidatures r_____________ a les principals ciutats (mapa 177) Un cop coneguts els resultats electorals, el dia ___ d’a_____, Francesc M______ va proclamar des de la D_____________ de B____________ (l’actual Palau de la G______________), la República C_________ “com a e_______ integrat en la Federació I___________” (fotografia 179 i text 193); prèviament havia signat el corresponent ____, que va ser a_____ pertot arreu i difós per la r________ (document 193). El mateix dia, a M_________ ( concretament, a la ________ del _____), es va proclamar la Segona República ___________ (fotografia 177). Era la fi de la m___________: el rei A_________ _____, seguint els consells dels seus col·laboradors, marxà a l’e______, fent un comunicat oficial on afirmava que malgrat que podria trobar “med____ sob_______”7 per a mantenir “mis r_______ p______________”, volia evitar una “f_________ guerra civil” (publicat a la portada de l’A______, pàg. 193) [La família reial espanyola, ex__________, es va instal·lar finalment a R_______, capital de l’Itàlia f__________ dirigida per B________ M_______________: Alfons XIII va morir l’any 1941; l’any 1938 va tenir un nét: J____ C_______ ] A Madrid, un comitè revolucionari format per membres signants del P_______ de Sant Sebastià es va constituir en govern p_________ de la República, presidit per Niceto A______-Z_______, i es 4

CEDA: José Diaz Ramos: neix a S_______, mor a Tiflis (Georgia, una de les repúbliques que formaven ___________________) 6 FAI: 7 “Medios sobrados”: el rei es deu referir a que podria utilitzar l’E__________ contra els r________________. 5

2


comprometé a convocar e__________ per formar unes Corts c___________ (177). Davant la pressió del govern p________ instal·lat a M_______, els dirigents nacionalistes catalans va haver de renunciar a la R________ Catalana; en contrapartida, es va instaurar un règim provisional d’autogovern anomentat G________ de Catalunya, presidit per Francesc M______ (178) A nivell espanyol, a les eleccions a Corts c______________ de juny de 19___, r________________ i s________________ van obtenir una clara m___________ (177). Els diputats electes van discutir i redactar una C___________ republicana, aprovada el desembre de 19___. Aprovada la C_____________, es donava per tancat el període de govern p___________ i, immediatament, els diputats van escollir a Niceto A_______-Z_______ com a p___________ de la República (amb Manuel A________ com a president del govern8) Es tractava d’una constitució demo_______, amb unes Corts unicamerals (un únic C________ de D__________) elegides per sufragi u___________ (fou a les eleccions de 1933 quan, per p___________ vegada a la història, les d_______ van poder votar). Els articles 3, 26 i 27 defensaven la “llibertat de ___________” i la separació entre “E______” i “E________” (laïcisme); l’article 26 establia que els diners p_________ no serviran per a m__________ o auxiliar e____________ les Esglésies9. L’article 36 donava el vot a ..... ................, establint un autèntic s__________ u_____________ (limitat però als majors de ______ anys). L’article 48 establia que l’ensenyament primari serà g_______ i o___________ i afirmava que l’ensenyament serà l______10. L’article 11 reconeixia el dret a crear r_______ a______________. Els articles 67 i 86 estableixen la diferència entre el “President de la _______________” i el “President del G___________”. Entre els drets individuals n’hi havia un de novedós i pol·lèmic: el dret al __________. Pel que fa als c_________ de la nova b_______, eren regulats a l’article 1. (177 i document 192). Hem destacat ____ aspectes de la C____________ de 19__. Numera’ls.  . 

Clara Campoamor (190): en nom de la d___________, la m_________ femenina de la població ha d’entrar en p___________; la dona no representa cap perill per a la R_________. Victòria Kent (190): la manca de f__________ de la dona, no garanteix el seu suport a una R________ d__________; per influència de l’Església (“los c_______”), el seu vot seria molt conservedaor, de dretes.

7. Catalunya autónoma a) Restabliment de la Generalitat i Estatut de 1932 (178, 179) Recordem: poc després de la caiguda de P_____ de Rivera (gener 1930), l’il·legal Pacte de Sant S_______ (agost 1930) significà el compromís, per part dels republicans e__________, d’acceptar l’aut_________ per a Catalunya un cop instaurada la R_________. Mesos després, Francesc M________ retornava de l’e_____ (febrer 1931) enormement prestigiat per la seva lluita contra la d_________ ( particularment pels fets de P_____ de M_____11 ) i es va convertir en el màxim dirigent del nou partit, l’E_________ R_________ de Catalunya. Aquest partit va obtenir un èxit aclaparador a les eleccions municipals del ___ d’a_____ de 1931; _____ dies després, com ja hem dit, Francesc M______ proclamà la R_________ Catalana que, davant de la pressió del govern provisional de la R________ Espanyola, hagué de ser substituïda per un govern a__________ anomenat G__________. Una comissió d’ex_____ es va reunir al santuari de N______ i va redactar un av___________ d’estatut d’autonomia (“Estatut de N____”), 8 Dos presidents?: en una m____________, el rei és el “cap de l’E_______· i el president del g__________ té el màxim poder ex_____________; en algunes re__________, el president de la R___________ és el “cap de l’Estat” i el president del govern o primer m____________ és el cap del govern o poder ex_______________. Felip VI/Rajoy; Hollande/Valls. 9 Les Esglésies: els diferents c___________ o religions que hi havia a E______________. 10 Ensenyament laic: sense matèria de r______________ i sense escoles de l’E______________. 11 Els Fets de P_____ de M______: l’any 1926, durant la D________ de P______ de R_______, Francesc M_________ va dirigir una acció armada des de F_______ amb l’objectiu de crear una “R__________ C___________ I_______________”. L’intent d’invasió de Catalunya a través del P________ va fracassar. Macià fou jutjat a P_______, on defensà els drets ___________ de Catalunya; fou desterrat a _________ per la justícia francesa (text 165, document i foto 173) 3


posteriorment aprovat pel poble c______ en forma de r___________12 (agost 1931) on el _____ dels homes que anaren a votar ho feren afirmativament, mentre que un “Comité _________ Proestatut” aconseguia recollir més de ____________ signatures entre les ______ catalanes (fotografies 175 i 185). Macià presentà l’estatut a les Corts _________, a M______. El debat p____________ (a les C______ espanyoles) per a aprovar l’Estatut d’A____________ de Catalunya va ser llarg i difícil. Fora de Catalunya, alguns polítics, intel·lectuals espanyols de prestigi (com ara el filòsof O_____ y Gasset, el filòsof i escriptor U________ i el filol______ i historiador Menéndez Pidal) i alguns _______ de Madrid (com El I_________ i ______) hi eren totalment contraris i, fins i tot, es van iniciar campanyes contra l’e_________ català. Finalment, el setembre de 19____ s’aprovà el text, amb importants canvis i r__________ respecte al text de N_______, votat per l’electorat català. Catalunya passava a ser una r______ autònoma, la sobirania catalana emanava de les Corts ___________ , la llengua catalana era c________ amb la castellana i es reduïen moltes c____________13 autonòmiques (184, 185) Esquema comparatiu de l’Estatut de Núria i l’Estatut de 1932 (184, 185):

Catalunya és La llengua catalana Finançament, recursos financers Competències en ensenyament

Estatut de Núria (194) Art 1 Art 5

Estatiut de 1932 (195) Art. 1 Art. 2

Tots els

Pocs re

Article 13 a. Competència ex

Art. 7: només c_________ nouc________; la immensa majoria d’escoles i instituts continuaran depenent del govern c_________.

b) De les primeres eleccions autonòmiques als Fets d’Octubre de 1934 (200, 202, 206, 207) Aprovat l’E________, les p_________ eleccions al Parlament de Catalunya (novembre 19___) van ser guanyades per l’______14. Francesc M_____, “l’Avi”, va ser elegit president del govern de la G_________ (poder e________) i Lluís C__________, president del P_________ (poder l_________). Igual que ara, la seu del govern de la G___________ es trobava a la Plaça de la Rep_______ (actualment, de Sant J_____) i el Parlament es reunia en un edifici del Parc de la C___________. La L_____ es convertia en el principal partit de l’oposició. El dia de ______ de 19__ moria sobtadament M______; C_______ fou elegit nou president de la Generalitat (202) El novembre de 1933 es celebren eleccions generals a Corts (espanyoles) amb la victòria del Partit Radical de L______ i la ____ de Gil Robles. El nou govern de la República, conservador (de dr________), fou presidit per Alejandro L________ i va iniciar una revisió o anul·lació de les r________ aprovades pels governs d’esq______ de l’etapa anterior. Aquestes mesures es van accentuar quan van entrar a formar part del govern central membres de la ______ (200). L’aplicació d’una política de dr________ va desencadenar un ampli moviment de protesta i una forta tensió amb les forces d’esquerra que temien la instauració a Espanya d’un règim dictatorial f_________, com havia passat a Itàlia (feixisme de M__________) i a Alemanya (n_________ de H_______), i van convocar una vaga general a tot l’Estat. Mentre a Madrid governaven les d_______, a Catalunya el govern de la Generalitat va continuar en mans dels

12

Referèndum: consulta al p__________ sobre qualsevol t_________ concret, amb resposta de “sí” o “no”. Competències: hi ha àmbits o temes que són adm________ per la G________; altres són c________ del govern espanyol. 14 ERC: 4 13


republicans d’e__________ (ERC); la tensió entre el govern c_________ i la Ge_____________ anava creixent (201, 206) El conflicte rabassaire. L’abril de 1934 el P__________ de Catalunya va aprovar una “Llei de C__________ de Conreu” que establia que els pagesos arrendataris (“ra___________”15) no podien ser e_____________ de les t_______ que treballaven i feia possible accedir a la p__________ de la terra pagant una in______________ al p___________. Els propietaris catalans, agrupats en l’I________ Agrícola Català de Sant I_______ (IACSI, una mena de pa_________ de propietaris de terres) completament contraris al contingut de la ____, cercaren el suport de la conservadora L____ Catalana (el nou nom que havia adoptat l’antiga L____ R___________) i van aconseguir que el govern c__________ presentés un recurs d’i_____________ davant del Tribunal de G_________ C___________ (equivalent a l’actual Tribunal C_________); aquest tribunal determinà la i________________ de la llei i n’anul·là els efectes. El govern de la G___________ no va acceptar l’anul·lació; l’enfrontament directe no va trigar a produir-se: “els f____ d’O_________ de 19___” (206) Esquema dels dos “bàndols” socials i polítics:

Comenta l’ac________ gràfic de la 214: . . . Els fets d’Octubre de 19___ (207). Al mateix temps que, a Catalunya, diverses organitzacions obreristes, però amb l’abstenció de la _____, convocaven una v____ general contra el govern de d_______ de Madrid, la recent suspensió de la llei de c__________ de conreu va decidir Lluís C_________ a afegir-se al moviment i a proclamar “l’E_____ Català dintre de la República F________ Espanyola”, el dia ___ d’octubre. La rebel·lió catalana fou sufocada ràpidament amb la declaració de l’estat de g_____ i amb el cano_____ i l’ocupació del P______ de la Generalitat per l’exèrcit comandat pel general B______ (foto 207); fins i tot hi va haver l’amenaça d’utilitzar “a_____________ de c_____” d’acord amb text del diari “____________________” (text adjunt 207). La inhibició16 de la ____ i l’escassa participació ciutadana van fer fr________ el moviment insurreccional. Les conseqüències van ser greus: C_________ va ser jutjat i condemnat a m____, pena commutada per la de ______ anys. El govern català (pr______ i co____________) foren em_________ al penal d'El Puerto de Santa María (Cadis), tal com es veu a la fotografia de la pàg. _____. A més hi hagué 3.500 detinguts, entre ells molts pagesos rab__________. Molts ajuntaments amb alcaldes de l’______ que havien recolçat l’insurrecció dirigida per C__________ foren d________, el Parlament c________, l’Estatut s__________ (207). c) L’obra de govern de la Generalitat republicana (202, 203, 212) Malgrat els pocs anys que va durar l’experiència r___________, la manca de r_________ econòmics i la lentitud dels t___________ de competències17, l’intent de tr_____________ o m___________ Catalunya és la idea que defineix l’obra del govern de la Generalitat durant els 15

Rabassa morta era un co_______d’arrendament d'un tros de terra per a conrear-hi vi______, amb la condició de restar dissolt en haver m_____ dos terços dels primers ceps plantats. La r________ és la part del c____ o soca de l’arbust que està dins de la terra. 16 I____________: arronsar-se d'espatlles, desentendre's. 17

Traspassos de competències: des de l’Estat al governs r________ au____________ (funcionaris, recursos financers, etc.) 5


anys t_______ (317). A més de l’esmentada llei de c_______ de c______, podem esmentar altres exemples d’aquesta obra de govern: la llei sobre la capacitat j________ de la dona, la política d’o__________ territorial dividint el país en 3_ _____________, la creació de serveis d’assistència i previsió s________ (per a afavorir als més desvalguts18), l’aprofundiment en la normalització del c______ (l’any 19___ es va publicar el “D_________ general de la llengua c__________”, de Pompeu F_____) o les millores en l’e_______________ (creació d’es___________, renovació pedag________, coeducació19, avenç del c_______ en tots els nivells educatius ...). Una època d’avant______________ artístics i eclosió cultural que no va tenir continuïtat degut a ................................................................................... (212, 213). Joan M________ i Salvador D_____ tenien, però, P______ com a principal centre de referència. Divisió comarcal de 1936: _____ comarques, G________________ r____________________. Divisió comarcal de 1988:

8. La república d’esquerres o “b______ r___________” (1931-1933) (pàgs. 182, 183) El govern p____________ de la República i, tot seguit, el govern sortit de les e_____________ de juny de 1931 presidit per Manuel A______, integrat majoritàriament per republicans d’e__________ i s__________, van impulsar un programa de r__________ que tenia per objecte moder_____ i democ_______ la societat espanyola.  La reforma de l’exèrcit (183). L’exèrcit espanyol era majoritàriament mo_______, la qual cosa podia representar un perill per al règim rep________. A______, ministre de la guerra20 durant el govern p____________, va decidir dur a terme una reforma amb l’objectiu de modernitzar-lo i garantir-ne la fi__________ a la República (assegurar la seva obediència al poder ci_____). La llei A_______ pretenia reduir l’excés d’o_________: tots els oficials en actiu havien de prometre fi_________ a la República; en cas contrari podien retirar-se amb el ____ íntegre. Més de la meitat del Cos d’O_________ va acceptar l’oferta. Posteriorment es va crear la Guàrdia d’Assalt (força d’ordre públic de fidelitat rep__________) La llei A______ fou rebuda per alguns sectors, sobretot pels “africanistes” ( alts co__________ destinats als territoris colonials del M_______), com una agressió a la tradició mi_____ i al poder de l’e________. La dr____ espanyola aprofitarà aquest descontentament i animarà qualsevol revolta de l’ex______ contra el govern d’es_________, com ara el frustat intent de cop d’Estat del general S_________ de 1932 a Sevilla (foto 200), que pretenia forçar un gir de la República cap a la d_______ .  La qüestió religiosa (182). La C____________ de 193_ havia instaurat un règim l___ (no religiós) i la separació de l’Església i l’E_____, a diferència de la monarquia anterior, on l’E_________ gaudia de la protecció oficial de l’E____. Azaña va resumir la nova situació en una frase que va provocà sensació: “España ha dejado de ser ca_________”. Sens dubte volia dir que l’Estat era aconfe__________ (sense religió oficial), però es va malinterpretar i això va provocar la indignació dels catò_______ més conser________. El govern va promulgar l’extinció del p___________ del clergat i del culte, la di_____________ de la Companyia de Jesús (el vot d’obediència al _____ professat pels aquest orde religiós catòlic el feia dependent d’un poder estranger, o sigui del V__________21) i la confisc_____ o expro____________ dels seus béns, la legalització del matrimoni _______ i el d________, la prohibició de l’en__________ als ordes religiosos (per exemple, les monges d__________). Es volia posar fi a l’enorme influència que l’Església tenia sobre la j_________ a través de les escoles re_________. Aquesta última mesura no va tenir en compte que l’Estat no podia fer-se càrrec de tot el sistema e_________ del país, per manca de rec______. Totes aquestes reformes van provocar una situació de tensió constant entre l’Església i la R_________. La j_________ eclesiàstica ( cardenals, bisbes) es va oposar obertament a aquests canvis i donava suport de manera ostens____ [descarada] als partits de d______; el ________ Segura (foto 182), primat d’Espanya22, va ser e___________ del país per fer pública una carta pastoral en què alertava els catòlics contra el laic____ del nou règim. A més, 18

Un exemple: el Dispensari Central A_____________ construït entre els anys ______________ (foto 213) Coeducació: 20 Ministeri de la __________, equivalent a l’actual Ministeri de _____________. 21 Vaticà: 22 P_________ d’Espanya: el c__________ de més categoria del clergat e______________. 19

6


alguns sectors populars manifestaven el seu a______________ amb la c_______ de convents i esglésies, provocant que altres segments de la població que mantenien fermes conviccions re_____________ s’enemistessin per sempre més amb la R__________. Més tard, aquests sectors cat_______ i cle______ faran costat a la sublevació fr_________ de 1936.  La reforma agrària (182). El problema principal del ca____ espanyol continuava essent el de la propietat de la _______. La República va projectar una reforma a________ que posés fi al predomini del la_____________ existent en una bona part del centre i s___ d’Espanya i que permetés millorar les condicions de vida dels j__________ (camperols sense terra pròpia) i dels pagesos arr__________. El setembre de 1932, les Corts republicanes van aprovar una “Llei de ___________ ___________”: expropiació sense i_____________ de les terres dels “Grans d’Espanya” (alta n________), mentre que les terres conreades deficientment, les arrendades sistemàticament o les que podent ser reg_____23 no ho eren, podien ser ex_________, però in___________nt-ne els propietaris. O sigui, les terres mal ___________. L’aplicació de la llei s’encomanà a l’I_______ de Reforma Agrària (IRA), que disposava d’un pressupost anual per pagar els propietaris e___________ i s’encarregava de facilitar l’assentament de famílies camperoles ( o sigui, r_________ les terres expropiades entre els camperols sense t_______). Els resultats de la re_________ van ser força limitats: len______, manca de pressupost destinat pel govern a les in_______________, resistència dels p________... Els grans propietaris (te___________, la_____________, señoritos) es van posar contra la R__________. Els jornalers, decebuts, s’orientaren cap a postures més re_____________ [ref_____ legal o rev________ violenta?]: o__________ il·legal de latifundis, xocs amb la G_______ C____ ... L’any 1936, molts grans propietaris van decidir donar suport a una sublevació m________ que els permetés recuperar totes les seves antigues prop________ i priv_______. [ “G______ de España”: 99 famílies de l’ar____________ espanyola poseïen més de ___________ hectárees ] (1 camp de futbol: 1 hectàrea) (pàg. 194)

 La reforma educativa i cultural. L’objectiu primordial era millorar l’ensenyament, i promoure una educació liberal i lai____, intentant eliminar l’an____________, intentant per primer cop a la h_________ del país que tota la població tingués “d____ a l’educació” (una de les bases de la igualtat d’o___________________). El centre d’aquesta activitat va ser, sobretot, l’ensenyament primari, creant e________ i places per a m_______. Es va intentar acabar amb l’hegemonia de l’ensenyament r________ i s’adoptà un model d’escola mix____, lai___, obli_______ i gra_____. La “escola mix_____” practicava la “coed__________” de _______________. La realitat era que, des de feia molts temps, els ordes religiosos gairebé mono____________ l’ensenyament a Espanya i l’Estat tenia pocs r__________ com per canviar aquesta realitat en poc temps ( 182, cartell 183)  Reformes laborals i conflictivitat obrera (183, 188, 189). La República va provocar desconfiança entre els em________ i fuga de c________, malgrat que Espanya no va caure en una d__________ comparable a la de les economies més avançades (la Gran D_________ mundial iniciada amb l’ensorrament del preu de les a_________ de la B_____ de Nova York l’octubre de 19__) (pàg. 188). El socialista Largo C__________ propicià des del Ministeri de T______ un seguit de r_______ adreçades a millorar les condicions laborals dels t___________, que provocaren la irritació de les organitzacions p__________ (assegurances de jubi__________, mater___________ o accidents lab_____________, llei de con____________ de treball, reducció de la j_________ dels obrers del camp, etc.) L’a____, les dures condicions de v____ dels treballadors i l’acció de sindicats extremistes com ara la ____ van donar lloc a una gran co______________ social. La _____ i la _____ continuaven essent els dos grans sindicats espanyols. Dins de la CNT podem distingir dues tend______: d’una banda, un sector moderat partidari d’aj_______ la revolució i donar un suport crític al govern r__________ (“trentistes”24) i, de l’altra, un sector més ext_________ (“fa_________”). Aquest darrer sector van creure que era el moment d’iniciar la r__________, fomentant la conflictivitat a 23 24

Si l’Estat construeix obres de r_______ (canals, etc.) però el propietari agrari no … … “Manifest dels Trenta” (189): 7


les fàbriques (v______ generals) o la insurrecció al camp (o____________ il·legals de terres per part dels j________); l’any 1927 (durant la D___________) s’havia creat la FAI (Federació A__________ I_________), un grup anarquista molt extremista (partidaris de la insurrecció i la r_________, sense esperar les r_________ del govern) que va acabar controlant la direcció de la _____ (189). Destaquem dues insurreccions propiciades pels a____________, que fracassaren: l’any 1932 es produí una sublevació de m______ a l’Alt L________ (Fígols, B______, Sallent, S_______ i Cardona) i l’any 1933 una revolta de j_________ a Casas V______ (Cadis) , on la Guàrdia C____ i la Guàrdia d’A______ van assassinar diverses persones ( fotos 188 i 189) Foto 188: 1933, Foto 189: 1932,  Una altra reforma va ser la desc___________ de l’Estat (183). Només Catalunya va aconseguir que s’aprovés el seu es________ d’au__________, l’any 1932, malgrat les crítiques dels que pensaven que l’auton________ era l’inici d’un procés s______________. El País B______ i G_______ van veure aprovats els seus estatuts durant els anys de la _______ ______. Hem vist sis tipus de r__________ que van generar les si_______________ dels uns i els o____ dels altres. S’anaven perfilant les dues E___________: . Exèrcit: m_______________ vs. antim____________________. . Església: c_______________ vs _____________________. . Propietat de la terra: terratinents vs. arren______________ i j_______________; “la propietat és s___________” vs. la propietat es pot s_______________. . Model educatiu: en contra o a favor del laic______________ i la coe____________. . Antagonismes socials: burgesia vs. . Model d’Estat: monàrquia vs. R________, estat c___________ vs. Estat amb re______ aiu____ 9. La república de d_____ o “bienni radicalc_______” (1934 –1936) (pàgs. 200 i 201) La repressió de Casas V______ (foto 188) desacredità el govern d’es________ dirigit per Manuel A_____. Azaña va presentar la di_______ i Alcalá-Z_________, president de la República, convocà noves eleccions el novembre de 19___ que van ser guanyades pels partits de d______. S’iniciava un període en què les dues principals forces parlamentàries eren la CEDA (C____________ E___________ de D___________ A_______________), el gran partit catò___ de la d____ espanyola dirigit per José María G__ R_______, i el Partit Radical de L________, que havia perdut el seu caràcter populis__ i ara era un partit mode____. El nou govern procurà el desmantellament de la majoria de les r_________ del bi______ anterior: suspensió de la r________ agrària, anul·lació de les ex__________ als 92 “G______ de España”, retallades en els sala____, amnistia pel general S__________, etc, etc. Més tard, Lerroux va acabar accedint a les peticions de la C_____ i atorgà tres carteres mi_________ a aquest grup polític. L’entrada de membres de la C_____ al govern (octubre 1934) va ser interpretada per les forces d’es_______ i nacionalistes com un camí obert cap el f__________ (que s’havia apoderat de països com Itàlia o A__________). La protesta contra el govern va adquirir un relleu especial a A_________ i a C___________. Durant aquell mes d’octubre de 19___, a Astúries (201), els m________ van protagonitzar una autèntica r__________ social, dirigida per a___________, s___________ i c_____________. Columnes de m_______ armats van ocupar els pobles de la conca mi_____ al crit d’UHP (_____________________________________), prengueren una gran part de les casernes de la G______ C_____ i substituïren els a_____________ per comitès revolucionaris. Els miners assetjaren Ovi____. El govern decidí enviar a A_______, des de les colònies d’Àfrica, la temible Legió25 sota el comandament del general F_______. La resistència asturiana s’allargà uns deu dies, però finalment els ins_______ van ser der______. La rep_______ fou duríssima: més 25

La Legión:  unitat  m_______  espanyola  creada  l’any  1920,  formada  per  s_______  professionals  (no  per  re______).  Després de la seva intervenció al M_______ i en la repressió de la Revolució d'A_________ de 1934, la Legió va participar  al costat del bàndol revoltat o fr_________ en la Guerra Civil. !Viva la m_______! és un dels seus lemes. 8


de 1000 _____ entre els miners, molts com a resultat d’ex___________ sumàries26, 30.000 detinguts i empressonats. La foto 201 mostra com la _____ ________ condueix els miners a la _______. Recordem que, simul_________, es produïen els “fets d’O______” a Catalunya () Tots aquests fets, sumats a diversos escàndols financers que implicaven membres del g______ com ara “l’escàndol de l’es_____________” van enrarir el clima p________. L’escàndol de l’es_______________ es pot resumir així: per tal d’aconseguir l’autor_________ per a instal·lar un joc de ruleta de la marca “Stra-Perlo” al c__________ de Sant S__________ es van sub_________ alts càrrecs del govern, entre ells Aurelio L________, nebot de l’A__________ Lerroux. La dretana CEDA desitjava modificar la Cons_______, restringint l’a_________ catalana, abolint el div____ o negant la possibilitat de socialització de la p_________. Gil R________, màxim dirigent de la _____, va intentar ser nomenat president del govern, però AlcalàZ________ s’hi va negar i va decidir convocar eleccions al febrer de 19___. A la pàg. 208, observa el cartell e___________ amb Gil _______ demanant la m_______ a____________ (294) 10. El govern del Front Popular (1936) [pàgs. 208, 209] Les eleccions de f_______ de 1936 van mostrar la polarit_____ de la vida política espanyola, dividida entre d_____ i e___________ i amb prog_______ polítics netament enfrontats (“les dues Esp_______” que acabarien enfrontant-se en la g_____ c_____). Abans de les eleccions s’havia creat una coalició d’esquerres formada per r__________ d’esquerres, s_________ i c___________ ( Izquierda Republicana, PSOE, PCE ...) anomenada “Front P________”, i una coalició de partits dretans anomenada “Bloque N_______” (CEDA, m___________ i carlins tr_____________). A Catalunya, les dues coalicions enfrontades s’anomenaren “Front d’E_________” (dirigit per l’____) i “Front C_______ d’O_____” (encapçalat per la Ll____) [observa els c_________ de la pàg. 209]. El resultat de les e_________ va marcar una clara divisió. A nivell de tot l’Estat espanyol, el Front ___________ va obtenir el 48% dels vots, les dretes en van aconseguir el 46,5% i les forces que es reclamaven de c______ només un 5,4 % dels vots. A Catalunya, en canvi, el “Front d’E___________” va obtenir una victòria molt à___________. Coneguts els resultats, fou destituït Niceto A_____-Z______ com a president de la República, càrrec que va ser ocupat per Manuel A_______. Aquest va encarregar Santiago Casares Q_______ que formés govern. El nou govern del F______ P__________, format per ministres republicans d’es___________, però recolzat parlamentàriament27 pels so____________, va reprendre les mesures r___________, continuant la tasca del primer Bi______ Reformista: a_________28 pels 30.000 p_____ polítics (que van ser excarcerats), s’obligà a les empreses a readmetre molt obrers ac_________ arran de les va_____ d’octubre de 1934, es van reprendre els assentaments de p_________ (reforma agrària), es va restablir l’a__________ catalana, es van accelerar els tràmits per a l’aprovació de l’Estatut d’A_________ b_____, etc. Lluís C__________ fou alliberat, retornà a Catalunya (on va tenir una rebuda ________, foto 198) i el P_________ català el va confirmar com a president de la Generalitat; la Llei de C__________ de Conreu va tornar a entrar en vigor; cap a la primavera de 1936, l’E_________ Republicana (ERC) i la Ll_____ tenien una certa predisposició a la col·laboració per desenvolupar l’Estatut i l’Autonomia catalanes; fins i tot en la _____, els sectors més moderats semblaven guanyar poder davant dels radicals de la FAI. D’això se n’ha dit “l’oasi c_________”. Però a la resta d’Espanya, el triomf de les esquerres va comportar un clima de tensió social. Els a__________ defensaven la revolució, mentre un sector del P_____, encapçalat per Largo Caballero, també s’orientava cap a solu_______ radicals, bo i acostant les seves postures a les del petit Partit Co__________.

26

Execució sumària: pena de mort aplicada sense j__________ o amb un judici fraudulente, al marge de la legalitat. Els d_________ del PSOE donaven suport al govern malgrat no haver-hi m________ del seu partit. 28 Amnistia: allib____________ dels presos p____________, per decisió del Par_____________. 27

9


Entre la dreta, un grup feix____ anomenat F_________ Española assumí un fort protagonisme i va fomentar un cli____ d’enfrontament civil i de crispació pol____: violència al carrer, accions violentes contra els líders d’esquerres, tot utilitzant la “dialéctica de los puñ__ y las pist____”29, segons paraules del seu dirigent, José Antonio P______ de R_______ (fill del general). Els enfrontaments entre d_____ i e_________ es propagaren entre fe_____ i jul_____ de 1936. Entre els sectors més cons___________ de la societat (g_____ propietaris de terres oposats a la r________ a_______, em___________ temorosos de la força de les organitzacions obreristes, l’Església catòlica que acusava al govern d’anti_______ ...) va començar a prendre cos la idea que el recurs al c___ d’________ militar era l’única solució. 11. Comenta el mapa 209: quina informació dóna i com es pot interpretar: . Les dretes guanyen a . . Les esquerres guanyen a . . El que no es veu . . Conclusió 12. Quadre resum: El final de la monarquia 1930-1931 Bienni Reformista 1931-1933

Bienni Conservador 1933-1935 Govern del Front Popular 1936

 Agost 1930: Pacte de Sant S________, signat per republicans, socialistes i c_____________ d’esquerres  Desembre 1930: fracàs de sublevació de J______  Abril 1931: El darrer govern de la monarquia, presidit per l’almirall A______, convoca eleccions m____________        

Abril 1931: Eleccions municipals, proclamació de la R____________ Juny 1931: Eleccions a Corts, triomf de la coalició d’e____________ Agost 1931: Estatut de N__________ Gener 1932: insurrecció anarquista a l’Alt Ll___________ Agost 1932: Cop d’Estat del general S____________ Setembre 1932: Reforma a________, Estatut d’autonomia de C________ Gener 1933: Insurreccions anarquistes, Casas V__________ Octubre 1933: fundació de F_________ Española

 Novembre: Eleccions, triomf electoral del centre-d_______  Juny 1934: Llei de Contractes de C________  Octubre 1934: la C______ entra al govern; Revolució a A_________ i a Catalunya; suspensió de l’Estat d’autonomia de ______________  Octubre 1935: Escàndols financers; dimissió de L____________ ...  Febrer 1936: Eleccions, triomf del Front d’E_________ i del Front P___________  Restabliment de la G________________  Juliol: inici de la sublevació m_____________

L’inici de la Guerra Civil 13. Personatges de la fotocòpia adjunta (ideologia, càrrecs, pàgina del llibre on apareix esmentat o fotografiat ...): 

29

És a dir, oposició al parlam___________, al debat p_____________, als metodes d______________, la violència com a mètode per arribar al p___________: ideologia fei_________. 10


.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

. 11


ANNEXOS Calvo Sotelo, José Tui, Galícia 1893 - Madrid 1936 Polític. Fou advocat de l'estat i inicià la carrera política al costat d'Antoni Maura, que el nomenà governador civil de València (1921-22). Durant la Dictadura de Primo de Rivera ocupà els càrrecs de director general d'administració local (1923-25) i ministre de finances (1925-30), des dels quals redactà l'Estatut Municipal (1924), introduí el sistema de «pressuposts extraordinaris», creà el monopoli de petrolis i, durant la crisi del 1929, intentà de mantenir la paritat internacional de la pesseta (per la qual cosa fou combatut, entre altres, per Francesc Cambó). Instaurada la república (1931), s'exilià a Portugal i després a França (on entrà en contacte amb Charles Maurras). Influït per l'exemple italià d'organització de l'estat, es mostrà partidari del poder unipersonal i de les institucions corporativistes. Després de l'amnistia del 1934 fou nomenat de nou diputat. De cara a les eleccions del 1936 constituí una coalició de dretes, a la qual no s'integraren ni la CEDA ni Falange Española. El seu assassinat per uns guàrdies d'assalt (13 de juliol de 1936) precipità l'alçament militar (17 de juliol). Cambó i Batlle, Francesc Verges, Baix Empordà 1876 - Buenos Aires 1947 Polític, advocat i financer. Un dels màxims dirigents del sector de centre-dreta del moviment catalanista i gran propulsor de la cultura catalana. Era fill d'una família de classe mitjana originària de Besalú. Es llicencià en filosofia i lletres (1896) i en dret (1897) a Barcelona. Afiliat al moviment estudiantí catalanista, fou elegit president del Centre Escolar Catalanista. Acabats els estudis, treballà com a passant de Narcís Verdaguer i Callís. Participà en la fundació de la Lliga Regionalista i en fou dirigent fins a la seva desaparició (1936). El 1901 fou elegit regidor de Barcelona, càrrec en el qual revelà uns extraordinaris dots d'organitzador. Participà de manera decisiva en l'organització del moviment de la Solidaritat Catalana; a l'abril del 1907 fou ferit en un atemptat perpetrat per elements lerrouxistes. Elegit diputat, es revelà com un hàbil parlamentari i com un dels millors oradors polítics de l'època. Tanmateix, fou derrotat en les eleccions a diputats del 1910, després de la Setmana Tràgica. El 1914 participà en la comissió promotora que desembocà en l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929, i fou reelegit diputat a Corts. En aquella legislatura (juny del 1916) pronuncià un dels seus discursos més famosos, en el qual afirmà que el problema de Catalunya no era pas una qüestió de mera descentralització administrativa, sinó un problema nacionalista. Participà intensament en la campanya Per Catalunya i l'Espanya Gran, que propugnava la constitució d'un estat federal ibèric, amb la inclusió voluntària de Portugal. El 1917 fou un dels dirigents de l'Assemblea de Parlamentaris, però l'orientació revolucionària que aquesta prengué, després de la vaga general del mes d'agost, el decantà cap a una solució de compromís. La mort d'Enric Prat de la Riba (agost del 1917) el convertí en el màxim dirigent de la Lliga Regionalista i, en reunir-se novament a Madrid l'Assemblea de Parlamentaris, proposà a Alfons XIII de constituir un govern de concentració per resoldre la crisi política. Format aquest (1917), en el qual participà per primera vegada un membre de la Lliga, Joan Ventosa i Calvell, desaparegué el moviment de l'Assemblea de Parlamentaris i se salvà la monarquia constitucional. El 1918, nomenat ministre de Foment en el gobierno nacional, presidit per Antoni Maura, impulsà eficaçment les obres públiques, com exposa el seu llibre Vuit mesos en el Ministeri de Foment (1919). El 1921 ocupà el ministeri de finances en un nou govern de Maura i publicà El problema ferroviario en España. El fet de no poder aconseguir l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia, reclamat en una intensa campanya per les forces polítiques de Catalunya (1918), minvà el seu prestigi polític en un sector del catalanisme, que qüestionà el seu intervencionisme en la política espanyola. D'altra banda, Cambó havia contribuït a la creació de la Compañía Hispano-Americana de Electricidad (CHADE), del consell d'administració de la qual fou aviat president, i restà així lligat al gran capital internacional, la qual cosa condicionà també la seva vida política. Pel juny del 1923, després de la creació d'Acció Catalana i del triomf electoral d'aquest partit, renuncià a l'acta de diputat, es retirà de la vida política i emprengué un dels seus llargs viatges. Instaurada la Dictadura (1923), continuà allunyat de l'activitat política pública, però conservà el seu eficient secretariat, mantingué alguna polèmica 12


periodística amb Primo de Rivera, continuà col·laborant a "La Veu de Catalunya" i publicà diverses obres, com Visions d'Orient (1924), Entorn del feixisme italià (1924), La valoració de la pesseta (1929), Les dictadures (1929) —que provocà, entre altres rèpliques, la d'Andreu Nin—, Les dictadures dels nostres dies (1930) i Per la concòrdia (1930) —contestada per Jaume Bofill i Mates amb L'altra concòrdia 1930—. Durant aquest període atacà la posició independentista de Francesc Macià, i tornà a afirmar la seva posició antiseparatista, intervencionista i iberista. El 1929 promogué la fundació del Conferentia-Club de Barcelona. En caure la Dictadura (1930), el general Berenguer, encarregat de reinstaurar la normalitat constitucional, li demanà col·laboració. Uns quants mesos després, davant el clima revolucionari intentà de sostenir la monarquia amb la creació d'un partit general espanyol, el Centro Constitucional, on s'hauria d'integrar la Lliga, que havia anat abandonant la doctrina nacionalista de Prat de la Riba. La proclamació de la Segona República Espanyola (1931) féu fracassar aquell intent, i Cambó es traslladà a l'estranger. No havent estat elegit diputat, no pogué participar en la discussió parlamentària de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. En transformar-se la Lliga Regionalista en Lliga Catalana (febrer del 1933), continuà essent-ne un dels màxims dirigents. Diputat a les corts del novembre del 1933, després dels fets del Sis d'Octubre de 1934 hi tornà a afirmar la realitat del problema català i defensà el manteniment del règim estatutari de Catalunya. En les eleccions del febrer del 1936, tornà a quedar-se sense acta. L'alçament militar del juliol d'aquell any, en la preparació del qual no havia intervingut, el sorprengué a l'estranger, on continuà residint durant tota la guerra. Es declarà antifeixista i antidictatorial, però, alarmat davant un possible triomf revolucionari, es decantà per la Junta de Burgos, que ell ajudà econòmicament. Protegí també exiliats catalans de diverses tendències. Acabada la guerra civil, preferí de continuar vivint a l'exili, especialment a Suïssa. Esclatada la Segona Guerra Mundial, per l'abril del 1940 es traslladà als EUA. L'any següent anà a l'Argentina, on residí fins a la mort. El drama de la seva vida política, ultra el condicionament i la contradicció d'ésser dirigent d'un moviment nacionalista —per tant, d'essència revolucionària— i alhora capdavanter d'una classe social conservadora, consistí, segons confessió pròpia, en la pretensió, que Niceto Alcalá Zamora li retragué a les corts del 1919, d'ésser alhora el Bolívar de Catalunya i el Bismarck d'Espanya. Esmerçà una gran part de la seva fortuna en la protecció de la cultura catalana creant la Fundació Bernat Metge, la Fundació Bíblica Catalana, la Fundació Cambó de la Sorbona de París, i patrocinant la redacció d'algunes obres fonamentals com la Història de Catalunya (1934-35) de Ferran Soldevila, i el Diccionari General de la Llengua Catalana (1932) de Pompeu Fabra. En morir llegà la major part de la seva col·lecció de pintura, reunida per a completar les col·leccions públiques catalanes (unes cinquanta obres, especialment d'autors italians —Botticelli, Lippi, Correggio, del Piombo, Tiepolo—, la majoria procedents de la col·lecció de Joseph Spiridion, subhastada a Berlín el 1929), a la ciutat de Barcelona (actualment al Museu Nacional d'Art de Catalunya) i algunes obres al Museo del Prado de Madrid. Pòstumament, han estat editades les seves Memòries (1876-1936) (1981) i Meditacions (19361946) (1982). Azaña y Díaz, Manuel Alcalá de Henares 1880 - Montalbà, Carcí 1940 Polític i escriptor castellà. Fill d'una família benestant, estudià al col·legi dels agustins d'El Escorial; el 1900 es doctorà en dret per la universitat de Madrid. Fou, per oposició, alt funcionari de la Direcció General de Registres, i exercí els càrrecs de secretari de l'Institut de Dret Comparat i de secretari de l'Ateneu de Madrid (1913-19), del qual fou elegit president el 1930. El 1911, una beca de la Junta d'Ampliació d'Estudis li permeté de realitzar el seu primer viatge a França, la vida política i intel·lectual de la qual arribà a conèixer profundament, cosa palesa ja en el seu primer llibre (Estudios de política francesa contemporánea. La política militar, 1919). La seva vocació d'escriptor i de crític literari, tot i que es manifestà molt aviat, no començà a arrelar en obres de relleu fins als anys vint: diversos estudis sobre Juan Valera i Pepita Jiménez (el 1926 obtingué el Premio Nacional de Literatura amb una Vida de don Juan Valera); El jardín de los frailes (1927), novel·la autobiogràfica; el drama La corona (1928); Plumas y palabras (1930), volum que recull els seus principals assaigs apareguts en les revistes de les quals havia estat director: "La pluma" (1920-23) i "España" (1923-24); La invención del Quijote y otros ensayos (1934), etc. Paral·lelament a aquesta tasca d'home de lletres, la seva lucidesa i el seu excepcional domini de la llengua castellana (evidenciat també en traduccions com les Memorias de Voltaire i La Biblia en España de George Borrow), Azaña s'anà afermant com un dels comentaristes polítics més aguts 13


del sector republicà. El 1925 fundà l'agrupació Acción Republicana, a la qual s'adheriren les principals tendències republicanes. Després de la caiguda de Primo de Rivera fou un dels signants del pacte de Sant Sebastià (17 d'agost de 1930), i membre del comitè executiu revolucionari sortit d'aquesta reunió. En proclamar-se la República (14 d'abril de 1931) formà part del govern provisional com a ministre de la guerra. En aquell temps Azaña era poc conegut fora dels medis literaris i polítics de Madrid, però molt aviat passà a ésser considerat "la revelació de la República", la personalitat dominant en el govern i, en les primeres corts del nou règim, a l'octubre del 1931, substituí Alcalà Zamora en la direcció del gabinet tot conservant la cartera de la guerra. L'orientació d'"esquerra liberal burgesa" seguida per la política governamental fins al setembre del 1933 (reorganització de l'exèrcit, disposicions relatives al culte i a la clerecia, estatut de Catalunya, reforma agrària lenta, etc) respongué bàsicament a les inspiracions d'Azaña, i aquest període de la història de la República ha estat denominat ben justament "bienni azañista". L'entesa entre els radicals i els de la CEDA, que governà després de les eleccions del novembre del 1933, s'esforçà a enderrocar l'obra d'Azaña, el qual, arran de la insurrecció del 6 d'octubre de 1934, que el sorprengué a Barcelona, i en la qual no estava compromès, fou empresonat i sotmès a procés. D'aquesta crisi, en sortí enfortit políticament. Reorganitzà el seu partit (denominat ara Izquierda Republicana), que absorbí l'ORGA (autonomistes gallecs) i la majoria dels radicalsocialistes, i s'erigí en el puntal burgès del Front Popular. La victòria d'aquest en les eleccions del febrer del 1936 portà novament Azaña a la direcció del govern, i al maig del mateix any fou elegit president de la República, càrrec que exercí durant la guerra civil fins al febrer del 1939, que dimití, un cop hagué passat a França a l'acabament de la guerra a Catalunya. En 1966-68, a Mèxic, hom publicà les seves Obras completas, que contenen, a més un Diario íntimo, inapreciable per a l'estudi de la història política de la República i de la complexa personalitat de l'autor. Alcalá Zamora y Torres, Niceto Priego, Còrdova 1877 - Buenos Aires 1949 Polític i jurista. Fou elegit diputat el 1905 com a membre del Partido Liberal. En fraccionar-se aquest, s'incorporà al grup de García Prieto, que el nomenà ministre de foment (1917) i de guerra (1922). El 1930 es declarà republicà i formà part del comitè revolucionari. Com a cap d'aquest comitè, exigí el traspàs de poders després del triomf electoral de l'abril del 1931 i presidí el govern provisional. Davant les posicions laiques i reformistes de la majoria parlamentària, dimití (octubre), però, dos mesos més tard, acceptà la presidència de la república. Durant el seu mandat es mantingué en una posició conservadora i intentà, debades, de crear un partit centrista, per tal d'estabilitzar el règim republicà. En conseqüència, topà tant amb els partits d'esquerra com amb els de dreta, els quals frenà en ocasió de la repressió del 1934. Després del triomf del Front Popular en les eleccions del febrer del 1936, fou destituït per les corts, per iniciativa dels partits d'esquerra (7 abril) i marxà a França, des d'on posteriorment passà a l'Argentina. Gil-Robles y Quiñones, José María Salamanca 1898 - Madrid 1980 Advocat i polític castellà. Estudià dret a Salamanca, i el 1922 obtingué la càtedra de dret polític de la universitat de La Laguna. En tornar a Madrid, fou redactor, i més tard sots-director, d'"El Debate". Elegit diputat agrari per Salamanca a les corts constituents de la Segona República (1931), s'afilià a Acción Nacional, agrupació de signe conservador, fundada per Ángel Herrera Oria. Més tard passà a presidir el comitè directiu del grup, anomenat ara Acción Popular. Al començament del 1933 Acción Popular es fusionà amb altres grups dretans, i donà lloc a la Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA), de la qual esdevingué el cap indiscutible. El 1935 formà part del govern com a ministre de la guerra i donà llocs de responsabilitat a Franco i a Goded. En les eleccions del 1936 organitzà el Frente Nacional, que agrupava tots els partits de dreta, per oposició al Front Popular de les esquerres, i anà accentuant més i més els aspectes nacionalsocialistes del seu partit (es feia dir el jefe), sobretot en el pla de les joventuts. Derrotat en les eleccions, col·laborà en els preparatius de l'aixecament del Divuit de Juliol, però durant la guerra civil abandonà Espanya. Es declarà monàrquic i formà part del consell privat del comte de Barcelona. Per establir un acord entre socialistes i monàrquics, negocià amb Indalecio Prieto (1948) i després amb Rodolfo Llopis a Munic (1962), per la qual cosa fou expulsat 14


del consell privat. L'any 1975 organitzà la Federación Popular Democrática, democratacristiana, que, amb Izquierda Democrática, participà sense èxit en les eleccions generals del 1977. Com a advocat intervingué en casos importants (Matesa, Reace). Entre d'altres obres, escriví No fue posible la paz (1968), Reflexions del nostre poble (1967), aparegut en versió catalana, La monarquía por la que yo luché. Páginas de un diario (1941-1954) (1976) i Un final de jornada (1975-1977) (1977). Prieto Tuero, Indalecio Oviedo 1883 - Mèxic 1962 Polític i periodista asturià. Milità sempre al Partido Socialista Obrero Español i en fou un dels líders de l'ala moderada. Redactor, director i finalment propietari del diari "El Liberal", de Bilbao, ciutat per la qual fou diputat. Tingué intervencions notables a les corts (com la denúncia del pistolerisme dels sindicats grocs a Barcelona), s'oposà a la Dictadura i signà, a títol personal, el pacte de Sant Sebastià. Ministre d'hisenda i d'obres públiques amb Azaña (1931-33), un cop proclamada la Segona República, estabilitzà la pesseta i impulsà les obres hidràuliques i la modernització dels transports. Exiliat arran dels fets d'octubre del 1934, tornà a Espanya en triomfar el Front Popular (febrer del 1936). El president Azaña li oferí la presidència del consell de ministres, però no pogué formar govern perquè la majoria del seu partit seguia les directrius esquerranes i revolucionàries de Largo Caballero. Durant la guerra civil fou ministre de marina i aire (agost del 1936-maig del 1937) amb Largo Caballero i de defensa nacional amb Juan Negrín (maig del 1937-març del 1938). Titllat de pessimista, però en realitat perquè no acceptava les directrius comunistes, fou obligat a dimitir. Exiliat a Mèxic, hi dirigí la JARE. Periodista excel·lent i d'una gran força polèmica, és autor de Cómo y por qué salí del ministerio de la Defensa nacional (1940), Palabras al viento, Convulsiones de España, De mi vida. Largo Caballero, Francisco Madrid 1869 - París 1946 Polític i sindicalista. Obrer estucador, ingressà a la UGT el 1890 i al PSOE el 1894, de les direccions dels quals formà part des del 1914 i 1915, respectivament. Membre del comitè de vaga del 1917, fou condemnat a trenta anys de presó; però, en ésser elegit diputat per Barcelona el 1918, fou amnistiat. Col·laborà com a conseller d'estat amb la Dictadura de Primo de Rivera. Representant de la UGT en el comitè revolucionari (1930), fou ministre de treball de la República (1931-33) i fou elegit president del PSOE (1932-35). A causa dels problemes plantejats en la col·laboració governamental i dels fets d'octubre del 1934 (amb motiu dels quals fou empresonat i després absolt), abandonà el seu reformisme i, esdevingut el líder de l'ala esquerra del PSOE i de les Joventuts Socialistes, propugnà una política revolucionària de front obrer i es declarà partidari de la dictadura del proletariat. Fou anomenat el Lenin espanyol. No reeixí a desbancar Prieto i els socialistes moderats de la direcció del partit, però conservà el predomini a la UGT. Elegit diputat (febrer del 1936), al setembre següent, iniciada la guerra civil, fou cap d'un govern de Front Popular i es reservà el ministeri de la guerra. Després dels fets de Maig del 1937 a Barcelona, dimití, i fou apartat dels càrrecs directius del partit i de la UGT. Acabada la guerra, s'exilià a França, i fou deportat pels nazis a un camp de concentració. Posteriorment fou publicat a Mèxic un recull de cartes seves amb el títol de Mis recuerdos (1954). L'any 1978, les seves despulles foren traslladades de París a Madrid. Kent, Victoria Màlaga 1898 - Nova York 1987 Política i jurista espanyola. Fou diputada a corts (1931-36) i directora general de presons, càrrec des del qual dugué a terme moltes reformes. Acabada la guerra civil, s'exilià a França; les vicissituds que hi visqué durant la Segona Guerra Mundial resten reflectides al seu llibre Quatre ans à Paris (1947). Residí a Mèxic (1945-50) i més tard treballà a l'ONU (1950-52) i dirigí la revista "Ibérica" a Nova York.

15


Campoamor, Clara (1888-1972) Hija de un modesto empleado y de una modista. A los 21 años ingresó en el Cuerpo en el Cuerpo de Correos y Telégrafos. En 1924 obtiene el titulo de licenciada en derecho por la Universidad de Madrid, tenían entonces 36 años y apenas había mujeres que ejercieran la profesión de abogado. Elegida diputada en 1931 como miembro del Partido Radical, formó parte de la comisión encargada de redactar el proyecto de Constitución de la Segunda República. Destacó su intervención en el artículo 36, en el que defendió la concesión del sufragio femenino sin ningún tipo de limitaciones, pese al riesgo que suponía que el voto se inclinase a favor de la derecha. Contraria a esta posición se muestra Victoria Kent, partidaria de reconocer a las mujeres el derecho al voto pero con ciertas limitaciones. En octubre de 1931 fundó la Unión Republicana Feminista. En 1935 se separó del Partido Radical, debido a la "pérdida de confianza y la fe en el Partido" por llevar a cabo una política de derechas. En 1936 escribió su obra más conocida El voto femenino y yo, en la que argumentaba su defensa de la concesión del voto a las mujeres. Con el estallido de la guerra civil se exilió a Francia, para pasar posteriormente a Argentina y Suiza. Murió en Lausana el 30 de abril de 1972. Kent, Victoria (1898-1987) Política y jurista española. Nació en Málaga en 1898. Fue la primera mujer española que intervino como abogado ante los tribunales. Defendió a los encausados por la sublevación republicana de Jaca en 1930. Afiliada al Partido Radical Socialista, obtuvo un acta de diputada en las elecciones de 1931 y, durante el debate parlamentario del proyecto de constitución, se opuso a la concesión del sufragio activo de la mujer en igualdad de condiciones con el hombre, por considerar que la falta de formación de las mujeres no garantizaba el apoyo a una república liberal y democrática. Designada durante la II República directora general de prisiones (1931-1934), alcanzó gran popularidad por sus intentos de reforma del sistema penitenciario español. Fue socia fundadora y vicepresidenta del Lyceum Club creado en Madrid (1926) para debatir libremente todos los problemas de la condición femenina. Fue elegida diputada en las elecciones de 1931 y 1936. Exiliada al término de la Guerra Civil, marchó a Francia y se trasladó posteriormente a México. Desarrolló una importante labor intelectual desde la dirección de la revista Ibérica. Publicó también obras como Cuatro años en Paría (1947) y Cuatro años de mi vida (1978). En 1978 regresó a España, aunque siguió manteniendo su residencia en Nueva York, ciudad donde murió.

16


Tema 9. La Guerra Civil 

1. Comentari de les fotografies del llibre de text (tota la línia, ben aprofitada): 222: B______________ a_________ contra p_________ c_________ a ________. 223: 224: 224: 225: 225: 225: 226: 227: 227: 227: 228: 228: 229: 229: 230: 230: 231: 231: 232: 233: 233: 233: 234: 235: 235: 235: 236: 236: 237: 238: 238: 239: 2. Eix cronològic  3. Mapes  4. Les causes de la Guerra Civil

El marc o cont______ internacional. La Guerra Civil espanyola (juliol 19__ a abril 19__) va ser un pre_____ de la Segona Guerra M______ (setembre 19__ a setembre 19__). Durant els anys trenta, Europa vivia una forta tensió entre els règims polítics de diferents països (dictadures fe_______ a Alemanya i Itàlia, dictadura estalinista a la Unió S_________1, de___________ a França i Gran Bretanya ...), amb una gran agitació social provocada per la gran c______ econòmica mundial dels anys t_______ (iniciada amb el crac de la B_____ de Nova York de 1929). Més endavant parlarem de la internacional_____ de la Guerra Civil (226). Les causes internes. A Espanya, durant els anys t_______, en temps de la Segona República, s’anaren configurant els dos bà________ que acabarien enfrontant-se a la Guerra C______. Com ja hem vist, els governs d’e_________ de la República van endegar (posar en marxa) una sèrie de r_________ com la separació Església-E_____, la llei de reforma mi______, la llei de reforma ag______ i l’aprovació de l’e_________ d’autonomia de Catalunya. Aquestes reformes van trobar l’oposició dels grans te___________, de la gran b_________ financera i industrial (grans empresaris i homes de ne_______), de bona part de la j__________ eclesiàstica (bisb___ i card_______) i de diversos sectors de l’exèr____. Les r___________ republicanes tampoc acontentaren una part del moviment obrer, sobretot els a____________, que les trobaven 1

Unió S_________: URSS, _______________________________________________________ (la Rússia c________) 1


insuf_______. Pel que fa a l’autonomia c_________, va ser mirada amb molt de recel (desconfiança) per part de les dr______ i d’amplis sectors de la societat e___________, que sentien temor de la ruptura de la u________ de l’Estat espanyol (224) A partir de les eleccions de f______ de 1936 i del triomf del F_____ Popular, la fragmentació de la societat espanyola i la radicalització dels plantejaments p_______ va fer extremadament difícil el diàleg dem__________. En aquest context, van iniciar-se els preparatius de la insurrecció mi_________2 (224) 5. Els dos bàndols de la guerra. Al juliol de 19___, podem fer el següent esquema dels dos b__________ que acabaran enfrontant-se a la guerra: “Republicans”: republicans d’e_________, s________, c_________, a________ ... “Nacionals”: dretans, monàrquics, falangistes, carlins ... “N............................ 

El govern “nacional” de B.............

“R....................”   

 

L’extrema d.........: FE y de las JONS3 Monàrquics tradicionalistes o c........... navarresos Alguns monàrquics al............... Bona part de la d........... tradicional

  

El financer m............ Joan March Els catalans fr................... L’Església c...................

 

    

El govern de la República (Madrid, V............, B.................) La G.................... de Catalunya El Govern b............ (Aguirre) Izquierda Republicana i altres grups r.................. de l’e.............. moderada Unió de Ra.............. Marxistes: UGT, PSOE, PSUC4, PCE POUM5: Andreu Nin CNT, FAI

Francesc Vidal i Barraquer, arquebisbe de T................... L’Església ba_____

Els g.............. colpistes (Sanjurjo, Mola, Queipo de Llano, Goded, Franco) i la major part dels alts comandaments de l’ex........... i de la G.............. Civil

 

Les m............... populars L’Exè........... Popular

 

Alemanya n....... Itàlia f...............

 

Br................ Internacionals Unió S................. (armament, assessors)

a) El bàndol “nac______” ( anomenat “fei_____” pels seus enemics). Els conspiradors van ser militars d’alta gr_________ i d’ideologia mo__________ i conserv______, que, en la seva majoria, havien fet la carrera a la guerra del M_________ i per això eren anomenats “af__________” (224, 226). L’objectiu era enderrocar al govern d’e________ sorgit de les e___________ de febrer de 1936 mitjançant un c___ d’estat. Els militars insurrectes (Sanj_____, Mo___, Qu____ de Llano, God___ i Fr______), comptaven amb les promeses d’ajut per part de l’A_________ nazi i amb ajut econòmic de la I_______ feixista i d’homes de negocis com el mallorquí Joan M_____. Políticament, tenien el suport de la dreta: monàrquics tr_____________ o carlins, alguns monàrquics al________ i bona part de la dreta tradicional (R___________ Española i alguns sectors de la C______); i la col·laboració directa de l’extrema d______, en particular de F________ Española de las JONS (224) Gran part de la j_________ de l’Església catòlica va veure amb esperança la sub________ militar, fins i tot atorgant-li la consideració de “c________”6 (233) contra un règim, la R__________, que havia aprovat la separació entre l’Església i l’E_____, l’havia procurat apartar 2

Com arribar al p________?: insurrecció m__________ o cop d’e__________ (extrema d________), joc d___________ i eleccions (dreta, centre, e___________), insurrecció p___________ (extrema e___________) 3 FE y de las JONS: 4 PSUC. Sigles i ideologia: 5 POUM. Sigles i ideologia: 6 Croada (“cruz_______”): 2


de l’exercici de la do_______, havia suprimit el press______ del clergat i no havia evitat els atacs contra esglésies i convents comesos per grups ant_________ extremistes (262). Ara bé, alguns eclesiàstics com el català Francesc V_____ i B_________ (233), arquebisbe de T__________, s’oposaren a aquesta política (un cop iniciada la g_____ es va refugiar a Poblet i va ser alliberat de mans ana_________ pel govern de la Ge___________, traslladat succesivament a Barcelona i Itàlia, va morir a l’exi___). Tan sols al País B_____, el clergat (molt arrelat entre els sectors nacionalistes b______ i que no va patir mai per__________) es va mantenir fidel a la legalitat re___________ (233) Resumint: grans te___________, alta b________, bona part de la j_________ eclesiàstica, molts alts comandaments de l’Ex_____, l’e_________ dreta i molts sectors de la d______ tradicional, entre d’altres. b) El bàndol republicà (format per “ro____ y se__________”, d’acord amb la terminologia de l’altre bàndol). En el bàndol republicà ens trobem amb organitzacions polítiques i sindicals molt hetero______ i sovint mal aving______: nacionalistes c___________ i b_____ (ERC, PNB), republicans d’esquerra moderada ( com el president A_______), socialistes (P______, U___), c__________ (PSUC, PCE, POUM), a_________ (CNT, FAI); com veiem, en aquest bàndol es trobaven els dos grans s___________ obrers. Dins del PSOE (el partit) i de la ____ (el sindicat), havien guanyat terreny les po________ més extremistes, com ara la representada per L_____ Caballero; el PCE e_______ i el PSUC c_______ seguien les consignes de la URSS d’S______; la CNT estava controlada per la _____, un grup molt extremista i anticl______. Les opcions moderades eren molt mino________ i es trobaven entre els dos fo___. Posem com a exemple al dirigent de la _____ (Unió Democràtica de Catalunya7), un partit democratacris____8 i catalanista, que es va mantenir fidel a la Ge_________ i al règim re_________. El seu dirigent, Manuel C__________ i Formiguera va ser perseguit pels an__________ a causa de les seves conviccions catò_______ i va haver de fugir de Catalunya amb l’ajut de la Ge_________. Poc després, va ser capturat i afusellat a Bur_____ per ordre del general Fr______, acusat de ca____________, malgrat l’intent del P_____ d’evitar-ho. Un altre exemple de català que es va trobar entre els dos f____ fou el general Domènec B______ i Mestres (207). En produir-se els esdeveniments del Sis d'O_______ (19___), quan el govern e_______ hi va fer intervenir l’exèrcit (207), B________ aconseguí de dominar la revolta encapçalada per C________ amb el mínim de destr_______ i de vessament de s_____ (fotografia 207), actitud que li valgué atacs de la d_____ i d'alguns sectors mi_______, així com l'hostilitat dels venç____. A la primavera del 19__, quan era el cap de la Sisena Divisió Mi_______, amb seu a Burgos, intentà d'evitar l'aixe_________ que alguns sectors militars proposaven, i poc abans del cop d’estat militar s'entrevistà amb el seu subordinat el general Emilio M____, comandant militar de Pamp____. La nit del 18 de juliol, el general Batet fou detingut a Bu______ per alguns dels seus of_____. Condemnat a mort en c______ de g_____ sumaríssim el 8 de gener de 1937, fou afusellat el 18 de febrer següent, amb el vist i plau de F______.

7 8

UDC. Actualment ... Democràcia cristiana: una ideologia... 3


6. Del c___ d’estat a la G_____ Civil (224 ...) Sovint s’ha defensat que la j_________ o el pr_____ del cop militar havia estat l’assassinat per part d’un grups de guàrdies d’a_______ de José C______ S______, dirigent parlamentari (diputat a C____) de la dreta es___________, el __ de juliol de 1936 (fotografia 224), com a rèplica per l’ass_________ del tinent de la Guàrdia d’_________ José _____________ per part de escamots9 f__________. Però en realitat, el cop m_________ s’estava preparant des de feia m_______ i ningú no ho ignorava. El general S_______, exiliat a L_________, actuava com a cap de la co_______________, que de seguida va trobar suport entre els sectors militars mo_________ i co_____________. El cop d’estat de j______ de 1936 va ser, sobretot, una cons_________ militar, malgrat que Franco la presentarà, més tard, com “el glorioso M_________ Nacional” (224) La sublevació militar va començar el __ de juliol al M_______ espanyol (C_____ i M_____) i el __ de juliol es va escampar, amb més o menys è_____, arreu d’Espanya. L’actitud del govern de la R________ no va actuar a temps per a desarticular la cons_______ que des de feia m_______ s’estava tramant. El cap del govern central, C________ Q_________, es va negar a lliurar a______ a les organitzacions obreristes (com ara la C__) per tal de poder-se enfrontar als militars insurrectes i poc després di_____. El dia 19, el president de la República, Manuel A______, va nomenar José G_______ (republicà moderat, pròxim al president A________) com a cap del g_______ i aquest va ordenar immediatament la distribució d’a______ a les organitzacions del F____ Popular i als s__________. Els m_______ rebels aconseguiren controlar àmplies zones, però el cop va fracassar a les c_________ més importants, incloent-hi la c__________ (M_________). Franco, després d’assegurar l’èxit de la sublevació a les C________, va arribar a la ciutat marroquina de Te________ per tal de posar-se al capdavant de les tropes af________10. Al Nord, la conspiració va ser dirigida pel general ______, des de P_________ , amb ajut dels re__________11 (224, 225) La matinada del ___ de juliol esclatà la sublevació m______ a Catalunya. A Barcelona, la sublevació militar havia de ser dirigida pel general G______ (que no has de confondre amb el general B______). El govern de la Generalitat, presidit per Lluís C________, va armar els militants de la C___, la U___ i les milícies12 de partits nacionalistes com E____ Català o E____. Entre aquests civ______, sobretot obrers a________, i algunes forces militars i polic____ fidels a la R_______ (la Guàrdia ________ i la Guàrdia d’A__________), van aconseguir aturar els m______ rebels i els fa_________ que els ajudaren. El general G______ va ser arrestat i, posteriorment, jutjat i af_________. La insurrecció militar havia fracassat a tot C___________ (225) L’alçament militar no s’havia plantejat com una g_______ llarga, sinó com un ____ d’estat fulminant. El cop d’estat militar, però, va fracassar a __________ i a _______, provocant la divisió del país en dues zones: l’Espanya “n________” (com els franquistes l’anomenaren) i l’Espanya r___________, iniciant-se una Guerra Civil que, contra totes les p__________, va durar _____ anys. A l’inici de la guerra, els republicans controlaran les tres grans ciutats (M_____, B________ i V________) i les principals zones i_________, com ara el País B_____. Els sublevats, en canvi, controlaven les principals zones ___________, cosa que els va permetre dotar d’al_________ les seves ciutats ( text i mapa 226); els militars sediciosos13 comptaven amb el gruix de l’exèrcit prof_________, millor preparat que les m_________ populars que s’estaven organitzant en la zona _________. La interna_____________ del conflicte (226, 227). La interv____ de les potències e___________ en la Guerra Civil és una clara prova de la importància que va tenir el conflicte com a camp de p______ per a la futura Guerra M______. L’actitud dels governs democràtics de la Gran B_______ i F_____ es va regir per la por a la reacció de H______ i van optar per una falsa n__________, tot creant un “Comitè de No-I__________” a Lon_____. A la pràctica, el Comitè va tolerar que les potències fe_________ ajudessin als insur_______14 (amb els quals 9

Escamots: Tropes a 11 Requetés: grups parami_______ c_________ com els de la foto 233. 12 Milícies: 13 Sedició: 14 Insurrectes: sed_______, reb_______, colp______ ( adjectius per a qualificar els militars sublevats contra el govern republicà) 10

4


mantenien una clara afinitat ideo___________15) i, en canvi, impedí que el legítim govern republicà pogués obtenir ar____ i pet______. Només l’URSS d’S______ va proporcionar ajuda material, enviant ar________t o asse_______s més interessats en servir els interessos del c__________ internacional que no pas els de la R_________ espanyola. Pel seu cantó, Franco va rebre una constant i decisiva ajuda de l’I_____ f________ (Corpo di T_______ V_______) i A_______ nazi (Legió C______). Avi___, tan__ i tropes arribaven al front sense cap problema per ajudar els sublevats o per a bo________ des de l’aire la re_________16 republicana (267). El bàndol republicà va tenir l’ajuda de les B_________ I___________, combatents voluntaris de moltes n____________, que van tenir un paper important en la defensa de M________. Cal afegir també els soldats m_________ reclutats al “protectorat” del M________, incorporats a les tropes dels “na_____________”. 7. Evolució militar del conflicte (234 a 237) La guerra NO es va iniciar com un enfrontament entre dos e__________. L’organització militar s’havia desfet allà on havia fracassar la insurrecció m_________ i havia estat substituïda per una organització rev___________, la m_______ popular. A Catalunya, la defensa de la República passà a mans de v___________, que s’allistaren a les c___________ promogudes per partits i s__________; uns 30.000 combatents van desplaçar-se cap a A_____ amb la intenció de recuperar les capitals ar____________, objectiu que n__ aconseguiren (com es veu al mapa _____). Observa a la foto 226 un grup de m________ i m__________ a______________ a punt de sortir de B_________ cap al front d’A_______, el juliol de 19__; amb els colors n____ i v________ de la CNT i cantant “A las b____________”, l’h_____ anarquista.  La batalla de M______ (234). Als inicis de la guerra, els militars insurrectes havien ocupat l’A_________ occidental (Sevilla, Còrdova...), E___________ (Mè_______, Ba________ ... amb una ferotge r_________ dirigida pel g_______ Yagüe), G_______, la Meseta _____, N________ i bona part de l’A______ (mapa 344). El pla inicial dels sublevats era ocupar _______ per acabar ràpidament la guerra. La batalla de _________ va mobiblitzar una població que, al crit de “No _______”, va suportar els b____________ de la Legió ________ alemanya i va fer front als sublevats; l’arribada de les B________ Internacionals i de la col_____ Durruti (formada per treb________ anarquistes procedents de Catalunya) impedí la caiguda de _______ en mans de F______. Però davant del perill que la capital caigués en mans de l’enemic, L_____ Caballero, el nou cap del g_____ republicà, decidí traslladar el govern a _________. La capital (M_________) va romandre republicana fins a la fi de la g________.  La batalla del Nord. Fracassat l’intent d’ocupar _______, Franco traslladà l’escenari de la guerra al N_____ a fi de controlar una zona i_________ i fer caure el govern autònom b____ (creat a l’octubre de 1936). Només __________ i el País _____ tenien es______ d’autonomia i govern au_________ dintre de la República espanyola. Aquesta z____ republicana del N_____ havia quedat aïllada de la resta dels territoris fidels a la __________, com es veu al mapa de la pàg. 230. Un dels esdeveniments d’aquesta ofensiva “nac_________” va ser el b___________ de G_______, ciutat històrica dels b______, l’abril de 19___, arrasada pels avions a_________ de la legió C________ per ordre del Quarter General de F______; una operació de càstig contra la població c______. Malgrat dues ofensives republicanes a Br________ (per a intentar aixecar el setge sobre M_____) i a Be________ (al front d’Aragó), les tropes de Franco ocuparen el Nord i entraren successivament a B_______, S________ i A__________ (235) Durant aquesta etapa es va formar l’Exèrcit Popular rep________ (el “Ejército R____” en terminologia franquista) i es van dissoldre les m________ populars, amb molt entusiasme rev_________ però p___ efectives davant la implacable màquina de guerra fr________. La direcció del nou exèrcit passà a m_______ professionals o a of______ procedents de les milí_____: Juan Modesto, Enrique Líster, Vicent R____, etc. [Foto 230: el general r______ Vicent R______ acompanyant ___________________________ (___________________ ______________) i _____________________ ( _____________________________)  La batalla de Catalunya (235). A principis de 1938 va tenir lloc la batalla de T_____, amb una primera fase de victòria r___________ enmig d’un fr__ intens, i amb una segona fase de contraofensiva “n_________” que permeté a Franco recuperar aquesta ciutat a__________. El pròxim objectiu era _________: amb la ocupació de Ll_______ (abril 1938) i altres localitats de 15 16

Afinitat ideo... Reraguarda: 5


la Catalunya de P_______, el f_____ de guerra es traslladava a Catalunya (fins ara a la re___________). El mateix abril de 1938, els sublevats arribaven a la M___________ per Vinaròs (província de C_________), amb la qual cosa van aconseguir dividir la República en _____ zones: Catalunya quedava així aïllada del País __________ i de M_______ (235 i mapa 234). Entre juliol i __________ de 19___, es va desenvolupar la batalla més ______ i més sag____ de tota la guerra: la batalla de l’_____ ( a les comarques catalanes de Terra _____ i Ribera d’______) fou la darrera o__________ protagonitzada per l’Exèrcit republicà; pretenia aturar l’atac franquista sobre V________, i guanyar temps a l’espera que es precipités la guerra m______. La batalla de l’Ebre va acabar amb victòria ___________ i l’exèrcit republicà va quedar definitivament a_______, amb nombroses b__________, entre morts, ferits i p_________. El d__________ de 19___, Franco va decidir la invasió de C_________. La resistència fou escassa. A finals del g______ de 1939 els presidents Ne______ i Co_______ abandonaven B_________ i el dia ____ hi entraven les tropes franquistes. Es produí la reti_____ en desbandada: sol_____, civ____ que fugien per temor de les represàlies dels franquistes i funcio_____ marxaren barrejats i desmoralitzats cap a la fr_________ en una allau humana. L’exèrcit franquista arribava a la frontera f_________ a primers de f_______. L’exèrcit de la R___________ es va anar retirant cap a França per diferents po_____ de muntanya dels Pirineus. Al final de m______, les tropes franquistes ocupaven M_______, València i A_________. L’1 d’abril, el Caudillo signava el darrer c____________ de guerra (imatge 237) Comenta la terminologia utilitzada en el document:

8. Evolució pol_____ a la zona nacional o f__________ (232, 233) o la creació d’un poder dic________ a la zona insurrecta. La mort del general S______, considerat fins aleshores cap del moviment (juliol 1936, en accident d’a___ pilotat per un falan_____) o l’afusellament per parts dels rep__________ del líder fe________ espanyol, J____ A_______ Primo de Rivera (Alacant, novembre 1936), convertit en un mi__ pel règim franquista, facilitaren el camí del g________ més jove de l’Exèrcit espanyol: F________ F_____ Bahamonde. El dia primer d’octubre de 19___, Franco era anomenat “G___________ de los Ejércitos Españoles de T______, M___ y A_____” . A partir d’ara es dedicaria a crear un poder di__________. L’abril del 19___ es va crear el “partit ú______” mitjançant la unificació de monàr_____, antics militants de la CE__, carl_____ i falangistes en la “F_______ E________ T_______________ y de las JONS” (FET-JONS). El nou partit va adoptar l’uniforme amb la camisa b_____ de Fa_________ i la bo___ vermella dels carlins. Amb capital a la ciutat c__________ de B________, el nou Estat “nacional” era una dictadura m_________ de caire f__________, amb un líder que acumulava tots els poders: anomenat “C________ de España”, a imitació del Füh___ ale_____ i el Du___ it_______. Les primeres l______ franquistes, en plena Guerra Civil, consolidaven un model d’estat au________ de tipus fe_______: prohibició dels s_________, les v________ considerades “delictes contra la pàtria”, desmantellament de la ref____ ag_______, abolició dels estatuts autonòmics de C_________ i del P___ _____, persecució de les llengües no c____________ (b______, c_____________ i g_________), prohibició de la coe_________ i restabliment de l’ensenyament o_____________ de la r______, etc, etc. Es va restablir tot el p______ de l’Església, suprimint el matrimoni ______ i el d________, concedint r__________ als sacerdots, restablint als j__________, etc. Les tenses relacions entre les autoritats ec___________ i la República, especialment durant el bienni ____________, i la per____________ religiosa produïda durant els primers mesos de la g________, va portar la jer______ ecle____________ a donar suport actiu a la insurrecció militar (foto _____). La unió de l’Església catòlica i l’Estat franquista es concretava en el “nacionalcat_________”, una ideologia on es barrejaven idees com hisp______, sentiment nac_______ unitari, ca____________, la Guerra Civil com una “cro_______” contra els enemics de Déu [cartell 232], el cap de l’Estat com a “C__________ de España por la g______ de D_____”, etc.

6


La repressió de guerra (232, 233). La edificació d’aquest nou Estat anava acompanyada d’una vi__________ extrema, que comportava la liquidació17 dels ven_______ en els territoris que l’ex_______ franquista anava ocupant. El general Mo___ va aplicar aquests criteris de no deixar enemics al darrere, en poblacions com Bad____, Màl_____ o Gran____. Tribunals, exclussivament m___________, van dur a la pràctica nombroses j_______ s________________. Es tractava de “purificar la soc_____”, a fi de consolidar la “nueva Esp_____”, d’acord amb les paraules del mateix Fr_____. Amb la “ley de r_______________ políticas” es legitimaren les accions repressives contra persones fidels a la ___________. Molts republicans van morir no durant els com_____ sinó a mans del “te_____” implantat per les tropes franquistes (m_________) o pels escamots fal__________ (civils) al carr___, a les cas___ o als camps de concentració de pre________. Les víctimes d’aquesta r__________ de guerra van ser més nombroses que els morts en co________ !. Un exemple d’aquesta r____________ fou l’assassinat, a Granada, del poeta F________ García L_______ a mans de falangistes. Els catalans franquistes (233). Malgrat el caràcter radicalment anti______ del “Movimiento”18, alguns c__________ s’incorporaren al bàndol fr________: carl____, fala_______, membres de la CE___, polítics que havien col·laborat amb el __________ Primo de Rivera, alguns indus______, catò___ perseguits pels an_________, homes procedents del catalanisme de d______. Un exemple significatiu és el de Francesc C_______, dirigent de la Lliga, que va restar a l’estranger des d’on no només va aportar di_____ sinó que va muntar a París una important empresa de propa_______ a favor de la “causa nacional”19. 9. Evolució política a la zona rep___________ (228 a 231) Primera fase: la revolució (228). Després de la victòria contra els m________ insurrectes, a Catalunya va començar una autèntica r__________ s______. La Ge_________, totalment des________ pels esdeveniments, va perdre el con____ de la situació. El poder re__ va passar a mans de la ____-FAI, que, amb l’a____________ requisat a les casernes m________ assaltades, va esdevenir un autèntic govern pa______20, controlant el ca_______21 i imposant la seva llei. Amb l’argument de la lluita contra el fe________ i els seus col·la________, els sectors més ext_________ de la CNT van cometre actes v_________ i as_________ i van perseguir no tan sols els sosp________ d’haver participat en el cop m________ sinó també, de manera ind___________, empr______, propi______, membres del c______ (sacerdots, semin_______, mon___, frares), catò______ i membres de partits de d______. Durant aquestes primeres setmanes de la guerra es van produir nombrosos assassinats, saq____ i i_________ d’esglésies i convents, i requises (inc_______ dels béns d’entitats socials i de persones acusades de col·l_______ amb el bà_____ franquista). Així doncs, durant els primers mesos de la guerra, moltes activitats cri_______ o delic_______ (entre les que destaquen la per_______ religiosa22 i la destrucció sistemàtica del patr______ religiós23) s’aixoplugaren sota el nom de la re_______ i van pertorbar la rera______ catalana. Les m____________ (228). A Catalunya, durant aquesta primera fase, es va crear un C_______ de M_______ Antifeixistes, integrat per les forces oposades als suble_____ (CNT, FAI, PSUC, POUM, ERC, Unió de Rabassaires ...), encarregat de controlar les m_______ populars i les c________24 que partiren al front, l’ordre pú____, l’organització de la indústria i el treball, etc. Actuava com un veritable g________ (foto 228), per damunt del govern de la G_____________ ; una cosa semblant passava en el conjunt de l’E________ republicana, on (durant aquests primers mesos inicials) el govern de la R___________ no controlava de fet, el poder re__. D’això se’n diu una situació de “doble po___”: coexistència del govern leg___ amb un poder re___ (al carr__, a les fàbr_____, al cam__) en mans de partits o sindicats obreristes (especialment de la ____) Les c________________ (229). La guerra va provocar una situació r_________________ en l’àmbit econòmic: fugida o abandonament de molts empr________ i inici d’un procés de 17

Liquidació: Movimiento Nacional: conjunt de forces p________ que es van adherir a l'aixecament m________ del 18 de juliol de 1936 i van constituir posteriorment el partit ú_______ del règim fr_________ (FET y de las JONS). 19 La “causa nacional”: 20 Govern paral·lel: 21 El “carrer”: 22 Persecució r 23 Patrimoni r... 24 Columnes: 18

7


col·l______________ de les empreses, amb la creació de co______ obrers de co______ de les fàbriques en els quals van tenir molt protagonisme els sindicats ____ i U___. Més tard, el “decret de c_________________ de la Generalitat” (octubre 1936), legalitzava les c_________________ que s’havien endegat fins al moment; les e__________ industrials i del sector serveis amb més de ____ treballadors o que havien estat abandonades pels p_____________, passaven a ser “empreses c______________”. En el c_____ català, a diferència del que va passar a l’Ar______ o Andalusia, les c______________ agràries tingueren poca importància a causa del predomini de la p______ i mit_______ propietat, de l’oposició del govern au_______ i de la Unió de R___________ i de l’escassa implantació de la C____ al c_______ c____________. La dificultat de proveir-se de primeres m_________, la mobilització25 de la mà d’____ , l’arribada de refug____ ( ci________ que fugien de la guerra) a Catalunya, els bomb______ ... van alterar profundament l’ec________ catalana. Segona fase: la recomposició del poder institucional (230, 231). En aquesta fase van desaparèixer els c_________ revolucionaris i es reafirmà el poder dels governs leg___ (ja fos el govern r_________ central o el govern de la G____________ de Catalunya). Al mateix temps, les m_______ populars eren dissoltes i es creava un Ex_______ republicà. La “dualitat de poder” dels primers m_____ de la guerra, comportà nombroses tensions entre les forces polítiques r_____________. Els a____________ de la CNT-FAI i els c_____________ del POUM eren partidaris de donar prioritat a la r_________ (expropiacions, col·lectivitzacions, comitès, etc), mentre que les altres f_____ polítiques republicanes (ER__, PS____, UG__, PS___, PC__ ...) reclamaven la restauració de les inst__________ anteriors a la guerra, la paralització del procés rev___________ per a donar pri______ a la guerra (“primer guanyem la g______ i després ja ens preocuparem de fer la r________ s______”). El setembre de 1936, es constituí un nou govern de conc_______, presidit pel socialista Largo C___________, amb la participació del PS____, del PCE i dels a____________; els anarquistes, tradicionalment “ap_________”, nomenaren Frederica M___________ com a ministra de San_____ al nou govern. Això va coincidir amb la decisió de traslladar el govern (republicà central) a V_________ davant l’escomesa franquista sobre M_______. Els Fets de M____ (231). El maig de 19__, les tensions ja esmentades entre els diferents grups polítics antifeixistes van esclatar violentament, sobretot a B____________. El govern de la G____________ va ordenar el desallotjament de l’edifici de la T__________, a la plaça de C__________ de B___________, ocupat per la ____ des de l’inici de la guerra. Les forces d’ordre p_______ enviades per la Generalitat i pel govern r____________ (com ara els g______ d’a________ de la imatge 231) es van enfrontar amb els revoltats. Formació de barri_______, ____ dies de lluita i c_________ de morts. Conseqüències dels F____ de Maig: El Fets de M______ marquen el declivi de la influència a_____________ i l’augment del protagonisme dels c________________ (PSUC, PCE). El _____ era dissolt i el seu líder A______ ______ (foto 231) era seg_________ i ass________ per agents secrets e__________ [el comunista S____, amo de Rússia, persegueix al c________ Trotski, exiliat a M______]. S’incrementava el protagonisme del P___ a l’Espanya republicana i del P_____ en la política catalana. El fet que l’U____ fos l’únic país que ajudava la República va afavorir aquest protagonisme dels c___________ d’aquí. Largo C________ va dimitir a causa dels Fets de Maig i un altre s_____________, Juan N__________, va formar un nou govern, de notable influència comunista. L’octubre del mateix any 19___, aquest govern N______ abandonà V________ i s’instal·la a B_________, en detriment26 del poder del govern autònom de Lluís C__________. 10.Viure a la Catalunya en guerra. Comenta i completa les frases: 

L’arribada de milers de refugiats: ________________________________________________ ___________________________________________________________________________

Els efectes criminals dels bombardeigs aeris sobre la població civil de la reraguarda (_____): ___________________________________________________________________________ _________________________________________________________________________

25 26

8


Escanyament alimentari, carestia, fam, mercat negre, racionament de queviures: ______ __________________________________________________________________________.

El paper moneda català: un exemple, el que va emetre l’ajuntament de Baix Montseny: ____ ________________________________________________________________________.

Canvis de noms de localitats per noms no clericals: Baix Montseny en lloc de __________________________________________________________________________.

La salutació ______________ (foto 233) i la salutació ____________ (foto 231)

Les banderes: _______________________________________________________________ _______________________________________________________________________.

11.Documents. Posa’ls-hi un títol, descriu-los breument i esmenta’n algun detall interessant (3 línies): 240: 241: 241: 242: 242: 243: 243: 244:

12.Personatges: 

9


10


1. Sanjurjo. Nascut  a  Pamplona,  fill  de  cap  carlí.  Guerra  del  Marroc.  Dona  suport  a  la  dictadura  de  PR.  Sublevació  a  Sevilla  (1934).  Pena  de  mort,  cadena  perpetua,  amnistia  Lerroux,  desterrat,  Estoril  ...  m.20  juliol accident aviació  2. Mola. Africanista, expulsat exèrcit 1932 , amnistia Lerroux 1934, principal organitzador de  la conspiració  militar, mor juny 1937 accident aviació.  3. Franco,  neix  1892,  El  Ferrol,  Carmen  Polo  de  la  alta  sociedad  asturiana,  carrera  militar  comandant  una  “bandra” del Tercio Estranjero (Legión)repressió Astúries 1934, destinat a Canàries des d’on va participar  en la sublevació militar; des del 1 octubre 1936 es el generalísimo (màxim cap militar i polític del bàndol  sublevat); la mort de Mola (juny 37) i de JAPR (novembre 1836) l’afavoriren ...  4. Queipo de Llano. Neix a Tordesillas (Valladolid); Cuba, Marroc; a la sublevació militar de 1936, va sotmetre  Sevilla  i  bona  part  d’Andalusia;  emissions  radiofòniques  per  a  arengar  als  insurrectes  i  espantar  als  republicans resistents. M.1951  5. JA Primo de Rivera  6. José Calvo Sotelo  7. JM Gil Robles  8. Niceto Alcalá‐Zamora  9. Manuel Azaña  10. Francesc Macià  11. Lluís Companys  12. Lluís Companys  13. Diego Martínez Barrio, UR (republicà de centre, formaren part del Frente Popular de 1936), tipògraf  14. José Giral, químic i catedràtic Univ. de Madrid; m. Mèxic 1962  15. Largo  Caballero,  obrer  estucador,  UGT,  PSOE,  ala  esquerrana  i  revolucionària,  deportat  pels  nazis  a  un  camp de concentració, va morir a París 1946.  16. Juan Negrín, metge, PSOE, va morir París 1956  17. FGLorca, poeta, dramaturg, mori Granada 1936 (havia nascut 1898), afusellat 19 agost 1936  18. Indalecio  Prieto,  ala  moderada  del  PSOE,  Oviedo  1883  ‐  Mèxic  1962;  Polític  i  periodista  asturià.  Milità  sempre al Partido Socialista Obrero Español i en fou un dels líders de l'ala moderada. Redactor, director i  finalment propietari del diari "El Liberal", de Bilbao, ciutat  per la qual fou diputat; ocupa ministeris amb  Largo Caballero i amb Negrín.  19. Juan Modesto (amb gorra), militar, PCE; gadità, soldat  20. Líster, obrer picapedrer  21. Dolores Ibárruri, direcció comunista basca PCE  22. Andreu Nin, mestre, n. el Vendrell, activista: Moscou, assassinat Madrid 1937  23. Federica Montseny, m. 1994  24. Juan García Oliver  25. Bonaventura Durruti    José Giral: Santiago de Cuba 1879 ‐ Mèxic 1962  Polític.  Químic  i  catedràtic  a  la  universitat  de  Madrid  (1928).  S'oposà  a  la  dictadura  de  Primo  de  Rivera  i  participà en la fundació d'Acción Republicana. En ésser proclamada la República, el 1931, fou conseller d'estat,  rector de la universitat de Madrid i ministre de marina (1931‐33). Ministre també amb el Front Popular (1936),  fou cap de govern (19 de juliol — 5 de setembre), però no pogué impedir que la revolta militar s'estengués i  que esclatés la revolució a la zona republicana. Fou ministre amb els governs de Largo Caballero i Negrín, i el  1939 s'exilià a Mèxic, on presidí el govern republicà a l'exili (1945‐47).     Juan Negrín López  Las Palmas 1889 ‐ París 1956   Polític i metge. Especialitzat en fisiologia, féu estudis a Leipzig i el 1922 obtingué una càtedra a la universitat de  Madrid. En el terreny científic féu una tasca molt important i mai no destacà en política fins a la guerra civil de  1936‐39. Però ja des de la Dictadura s'inclinà cap al PSOE, i el 1931 fou elegit diputat. Durant la guerra civil fou  ministre  de  finances  en  el  govern  Largo  Caballero  (setembre  del  1936).  Des  d'aquest  càrrec  reorganitzà  l'economia de guerra i ordenà el trasllat a l'URSS (via Cartagena‐Odessa) d'una gran part de les reserves d'or  del Banco de España, amb la garantia de les quals es feien efectives les ordres de pagament internacionals que  lliurava  Negrín  mateix.  Amb  la  dimissió  de  Largo  Caballero  arran  dels  fets  de  Maig  fou  nomenat  primer  ministre  (17  de  maig  de  1937).  Immediatament  constituí  un  govern  amb  la  participació  de  dos  ministres  11


comunistes per  tal  d'assegurar‐se  l'ajut  de  l'URSS.  Malgrat  tot,  es  mantingué  molt  distant  del  Partido  Comunista  de  España.  A  remolc  de  l'evolució  de  la  guerra,  el  mes  d'octubre  del  1937  decidí  el  trasllat  del  govern a Barcelona, el mes d'abril del 1938 donà entrada a ministres sindicals (CNT‐UGT) i pel setembre del  mateix any intentà de negociar la pau sobre la base d'un programa de tretze punts. Pel febrer del 1939, amb la  desfeta de Catalunya, s'exilià. Després tornà a entrar a la zona republicana, però el 5 de març ell i el seu govern  emprengueren per via aèria el camí definitiu de l'exili. Acabada la guerra, organitzà el Servicio de Emigración  para  Republicanos  Españoles,  que  rivalitzava  amb  una  organització  de  fins  similars  organitzada  a  Mèxic  per  Indalecio Prieto. Després de la seva mort (1956), el seu fill, Rómulo, lliurà a l'ambaixador de l'estat espanyol a  París documentació interessant relacionada amb el dipòsit d'or fet per Negrín a l'URSS.    Durruti,  Buenaventura  (1896‐1936),  sindicalista  y  revolucionario  anarquista  español.  Nació  en  León,  era  mecánico‐ajustador  y  trabajó  en  el  sector  ferroviario.  Se  trasladó  en  1920  a  Barcelona,  donde  se  afilió  a  la  Confederación Nacional del Trabajo (CNT). En 1922 formó junto con Joan García Oliver y Francisco Ascaso el  grupo Los Solidarios, al que se le imputó, un año después, el asesinato del cardenal Juan Soldevila y Romero.  Hubo de huir a Argentina y otros países latinoamericanos y europeos. En 1931 volvió a España, y se integró en  el sector 'faísta' (próximo a la Federación Anarquista Ibérica, FAI) de la CNT —beligerante con la II República—  y tomó parte en las insurrecciones de 1932 y 1933. Al estallar la Guerra Civil en 1936 promovió la creación en  Barcelona  del  Comité  de  Milicias  Antifascistas,  encabezó  una  columna  de  milicianos  enviada  al  Frente  de  Aragón y en noviembre de aquel año marchó a Madrid —donde murió en combate— a contener la ofensiva de  las tropas sublevadas. Es uno de los grandes mitos del anarquismo español    Frederica  Montseny  i  Mañé.  Madrid  1905  ‐  Tolosa  de  Llenguadoc  1994.  Anarquista,  filla  de  Joan  Montseny  (Federico Urales) i de Teresa Mañé (Soledad Gustavo). Educada fonamentalment per la seva mare i alhora amb  una cultura autodidàctica i eclèctica, de molt jove començà a escriure amb regularitat a "La Revista Blanca"  (1923‐36), i donà un especial relleu a la temàtica feminista (cal destacar la sèrie d'articles La mujer, problema  del  hombre,  1926‐27);  així  mateix  publicà  unes  primeres  novel∙les,  de  gran  èxit  en  els  medis  llibertaris  (La  Victoria, 1925; El hijo de Clara, 1927; La indomable, 1928; Tres vidas de mujer, 1937), i moltes novel∙letes en  les  col∙leccions  de  "La  Novela  Ideal"  (1925‐37)  i  "La  Novela  Libre"  (1929‐37).  No  tingué  una  activitat  pública  destacada fins a l'adveniment de la Segona República, quan ingressà en el Sindicat de Professions Liberals de la  CNT  i  es  llançà  a  una  estrident  campanya  contra  els  trentistes  des  d'"El  Luchador"  (1931‐33);  especialment  influent  fou  en  aquest  sentit  la  seva  denúncia  de  l'actitud  vacil∙lant  del  comitè  regional  confederal  davant  l'aixecament  anarquista  de  l'alt  Llobregat  pel  gener  del  1932.  Féu,  d'altra  banda,  uns  llargs  viatges  de  propaganda per l'estat espanyol (a l'estiu del 1932 al País Basc, Andalusia i Mallorca; pel desembre del 1935 a  Galícia; pel maig‐juny del 1936 al Cantàbric), i gràcies a la seva personalitat, impetuosa i exultant, es convertí  en  un  dels  principals  portaveus  de  la  FAI,  a  la  qual,  tanmateix,  no  ingressà  fins  el  1933,  atesa  l'actitud  individualista  del  seu  anarquisme.  Membre  del  comitè  regional  de  la  CNT  de  Catalunya  el  1936,  a  partir  d'aquest any passà a formar part del comitè peninsular de la FAI. Al congrés de la CNT del maig del 1936, a  Saragossa,  guanyà  en  gran  part  el  seu  dictamen  sobre  el  comunisme  llibertari  que  s'oposà  als  intents  de  programes revolucionaris més dibuixats i industrialistes (Peiró, Abad de Santillán, etc). Posteriorment, durant  la guerra civil, malgrat els seus problemes de consciència, s'apartà de l'ortodòxia anarquista i acceptà d'ésser  ministra de sanitat en el govern de     Largo Caballero (novembre del 1936 ‐ maig del 1937). Aturà posteriorment, com a delegada governamental, a  Barcelona,  els  Fets  de  Maig  del  1937;  les  seves  recomanacions  foren  més  escoltades  per  part  de  les  masses  confederals que no les de Garcia i Oliver i Marià R.Vázquez, i sofrí un atemptat. Dugué a terme posteriorment  les  negociacions  per  a  la  constitució  del  comitè  d'enllaç  CNT‐UGT  (febrer  del  1938),  que  presidí.  Les  seves  idees es troben fonamentalment en els fullets, producte de diverses conferències, El anarquismo militante y la  realidad  española  (1937),  La  Commune  de  París  y  la  revolución  española  (1937),  Mi  experiencia  en  el  Ministerio  de  Sanidad  y  Asistencia  Social  (1937),  etc.  A  l'exili  tornà  al  seu  tradicional  purisme  apoliticista,  assegurà, amb el seu marit Germinal Esgleas, el funcionament de la CNT "apolítica" i s'encarregà de la direcció  de diversos òrgans de premsa d'aquesta (especialment, "CNT" i "Espoir"). Continuà també la seva producció  literària  entre  l'autobiografia  i  la  divulgació:  Mujeres  en  la  cárcel  (1949),  Cien  días  de  la  vida  de  una  mujer  (1949), Pasión y muerte de los españoles en Francia (1950), Heroínas (1964), Crónicas de CNT (1974), Qué es el  anarquismo (1976), El éxodo anarquista (1977), Seis años de mi vida (1939‐45) (1978) i Mis primeros 40 años  (1987).  Des  del  1977  participà  en  activitats  cenetistes  a  l'estat  espanyol,  i  esdevingué  líder  moral  del  sector  històric de l'anarcosindicalisme (CNT‐AIT), bé que continuà residint a Tolosa de Llenguadoc.   12


Caps del govern durant la GC:            Casares Quiroga  Diego Martínez Barrio  José Giral (19 juliol – 5 setembre 1936)  Largo Caballero (setembre 36 – maig 37) 

  UR  IR  PSOE 

ministres Maig 36 a 18 juliol, IR    Acción Republicna?  Giral, Frederica Montseny, J, Garcia  Oliver  PSOE, PCE., Giral 

Juan Negrín (17 maig 1937)P  PSOE    Republicans d’esquerra, no marxistes (reformistes, no revolucionaris)  Socialistes    Unión Republicana, Martínez Barrio (republicans de centre o centre esquerra) FP  Izquierda Republicana (Acción Republicana de Azaña, ORGA, Casares Quiroga ...) FP  FP: Front Popular 

Dirigents de la CNT     Moderat: Pestaña (trentista, moderat), Peiró (trentista, moderat)   Abad de Santillán   Extremistes: Durruti *, Frederica Montseny, Juan Garcia Oliver * (Reus 1901‐Guadalajara 1980; durant la  Segona República, era partidari putschisme revolucionari contra la República), Ascaso *   Los Solidarios    Juan Modesto (nom autèntic Juan Guilloto) (1906‐1969), gadità, soldat que lluità al Marroc, PCE, vitjà a l’URSS  formació militar i política, cap de milicies comunistes, coronel a la batalla de l’Ebre, finalment general    Enrique Líster (1907 – 1994), gallec, PCE, formació militar a la URSS durant els anys trenta, dirigí el V Regiment  de l’Exèrcit republicà; arribà a coronel durant la GC, exiliat a la URSS arribà a coronel de les tropes soviètiques  lluitant contra l’Alemanya nazi; mort Franco, retorna a Espanya.  Polític i militar comunista. Ameneiro, Galícia 1907 ‐ Madrid 1994   Obrer picapedrer, ingressà al Partido Comunista de España i anà a l'URSS, on treballà i estudià a l'acadèmia  Frunze  (1932‐35).  Durant  la  guerra  civil  de  1936‐39  fou  un  dels  caps  del  cinquè  regiment,  i  es  destacà  en  la  defensa  de  Madrid.  Cap  de  l'onzena  divisió  (dita  la  divisió  Líster)  i  del  cinquè  cos  d'exèrcit,  tingué  un  paper  important en les batalles de Guadalajara i de l'Ebre. S'exilià a l'URSS i obtingué el grau de general dels exèrcits  soviètic, polonès i iugoslau per la seva participació  en la Segona Guerra Mundial. Membre de la direcció del  PCE, el 1970 hi trencà per discrepància amb la crítica d'aquest a la invasió soviètica de Txecoslovàquia i creà el  Partido  Comunista  Obrero  Español  (PCOE),  fidel  a  les  directrius  ideològiques  de  l'URSS,  que  al  Principat  prengué el nom de Partit Comunista Obrer de Catalunya. Havent retornat de l'exili el 1977, participà sense èxit  en  diverses  consultes  electorals  i  afavorí,  l'any  1986,  la  integració  del  seu  partit  en  el  PCE.  Escriví  Nuestra  guerra  (1966),  ¡Basta!  Una  aportación  a  la  lucha  por  la  recuperación  del  partido  (1971)  i  Memorias  de  un  luchador (en dos volums, 1977).     Dolores  Ibárruri  Gómez  [la  Passionària  ]  Gallarta,  Biscaia  1895  ‐  Madrid  1989.  Dirigent  comunista  basca.  Formà part dels fundadors del Partido Comunista de España, i el 1930 fou elegida membre del comitè central.  Redactora  de  "Mundo  Obrero",  fou  detinguda  i  empresonada  en  diverses  ocasions.  Membre  del  comitè  executiu  després  del  quart  congrés  del  partit  (1932),  participà  en  els  fets  d'octubre  del  1934,  a  Astúries.  Diputada el 1936, durant la guerra civil portà a terme una intensa activitat propagandística. Exiliada a l'URSS  (1939),  fou  secretària  general  del  PCE  (1942)  i  en  fou  presidenta  des  del  1960  fins  a  la  mort.  Des  d'aquest  càrrec,  i  en  la  seva  qualitat  de  símbol  vivent  del  partit,  participà  en  les  principals  activitats  polítiques  del  comunisme a l'exili; el 1977 tornà a l'estat espanyol, i fou elegida el mateix any diputada per Astúries. Publicà  les  memòries  El  único  camino  (1962)  i,  en  francès,  unes  Mémoires  de  la  Pasionaria  (1964).  Entre  d'altres  premis i guardons rebé el premi Lenin de la pau i l'Orde de Lenin.  

13


Tema 10. Franquisme (1939-1975) 1. Eix cronològic.  2. Comenta les fotos: 249: 251: 251: 252: 252: 253: 254: 255: 255: 256: 256: 257: 257: 257: 258: 258: 259: 260: 261: 261: 263: 263: 265: 265: cartilla 266: 268: 273: 274: 274: 276: 276: 277: 277: 278: Laureno 280: TVE 282: 282: 283: ETA 284: 285: 285: 286: 287: 287: 3. El primer franquisme (1939-1959) [pàg. 250]. Aquest primer període del franquisme abasta des del final de la Guerra C____ fins al Pla d’Est_____________ de 1959 (són els anys q__________ i c____________). Distingirem dos períodes:

1


3.1. Els anys 40. Política interior: repressió dels venç____ i consolidació del nou est___. Política e_________: un primer període marcat per la S________ Guerra Mundial i un segon període marcat per l’aïllament i_______________. Eco_________ i societat: autarquia, misèria, f___, racion_______. Consolidació del nou estat (250). Aquests primers anys de franquisme van ser els del disseny i construcció del nou e______, és a dir, noves inst_________ i lle___. Al cim del nou estat es trobava el di_________, el general F_________ Franco, que concentrava t_____ els poders: cap de l’Es_____, cap dels ex________ (Generalísimo), cap del partit ú_____ (Franco s’ocupava de la “Jefa_____” de “____ y de las JONS”, també anomenat “Mo_________ Nacional”). Tenia la potestat de fer les lle__ i nomenar els mi________. També controlava el poder j_______ (tribunals i jutges). L’any 19___ es van crear un succedani de parlament anomenat “C_______ españolas” de caracter cons____ i delib_____1 (250): la potestad de fer les lleis era prerrogativa del C________; els representants a Corts anomenats “pr____________” eren persones addictes al r_________, designats o escollits de forma no de___________. El règim (és a dir, la d__________ franquista) va crear un gran aparell de pr____________ en tots els àmbits (com ara el No-Do) que li va permetre divulgar la seva doctrina basada en l’antili___________ (menyspreu cap a les ele_________ lliures, el multipar_________ o els drets h_________), el rebuig del soc___________ i del co___________, defensa del cat__________ més ranci i del nac______________ espanyol més agressiu (nacionalc____________) i exaltació de les pròpies o_____ (com ara la inauguració de pa__________). Els governadors c_______ de les províncies (un a cada c________ de província) i els al________ de les ciutats més importants eren escollits pel dictador (com ara Josep M. de ___________, un ca_________ fr__________ que va ser a___________ de Barcelona durant molts a________: foto 257). Durant aquest període es van crear “las leyes f____________”2: el “F______ de los españoles” fou una mena de declaració de d______ teòrics que en la pràctica ___ eren respectats, la “Ley del refe_______ nacional” permetia al cap de l’Estat organitzar consultes populars (amb fraus i sense cap g____________ democràtica) per a aprovar lleis, la “Ley de su________ a la je_________ del Estado” convertia Espanya en r_____ (un r_______ sense r____?), i, Franco, en cap d’Estat v_________3 amb dret a designar el propi s___________ (251), etc . El nou Estat creava organitzacions per a co________ a la població ( a l’estil del totali_____________ feixista): la Sección Fe__________ o el Frente de J_____________ (250); prohibits els s_________ obrers i el dret de v_____, el règim va crear una “Organización S________ E___________” o “sindicats v__________”4, copiats del f___________ italià, controlats pel règim a través de dirigents fa____________ (del partit únic) (250). Les llengües no castellanes van ser eliminades, fora de l’àmbit pr_____. El català va ser suprimit a l’a_____________ pública, a l’es________, als rè______ de les botigues o als rebuts domès_____. El castellà s’imposà com a única llengua o_______. Fins i tot hi va haver episodis de violència en el cas de la utilització de la llengua en pr______ (“Si eres e_________, habla e_________”). En el cas de Catalunya, es tractava de reespa__________-la, tot anorreant la ident____ catalana (“Els S________” i la sen_____ van ser prohibits, castellanització de la topo____________ (com ara “San Bau______de L____________”), nova retolació dels c_________, prohibició d’inscripció de n_____ en català als r_______ civils, etc.). Un veritable intent de g___________ cultural, considerant que Franco va tractar Catalunya com un país o________ [256] La repressió dels vençuts (251). Totes les institucions republicanes, incloses les au_____________, van ser ab_______. Tots els pa_______, si_________ i enti_____ que, durant la guerra, s’havien posicionat contra el bàndol fr_________ van ser prohibits i els seus membres, perseguits. Pr_________, c_______ de concentració i “b_________ de treballadors” (foto 251) on eren reclosos els presoners de g_______ o els presos p________ republicans; tribunals m_________ imposant milers de penes de m______ i condemnes de presó als vençuts o dep________ de fu___________ de l’Estat i m_________ d’escola foren alguns dels capítols d’aquesta r_____________ posterior a la guerra. Observa a la pàgina 257, una sessió d’interrogatori d’una d__________ r______________, a una p_____ de d________. Pel seu significat polític cal destacar l’af____________ del president de la Generalitat, Lluís C__________, que havent-se refugiat a F_________, fou capturat pels n_______ (que 1

És a dir, Leyes fundamentales: acabaran sent 8 lleis que van ser derog_____ per la C________________ de 1978. 3 Quins càrrecs polítics són per ___________________? 4 Vertical: 2

2


havien envaït F________ durant la Segona Guerra Mundial) i lliurat a les autoritats f____________; després d'un c_______ de g_______ sumaríssim, fou afusellat, el ___ d’’octubre de 19___, al castell de M_________ (text i foto 256). Un exemple de repr______ i propa_______ el tenim a l’anomenat “Valle de los C_______ ”: format per una enorme cr____ de pedra de 150 metres d’alçada aixecada sobre una basílica (temple) excavada 250 metres a l’interior de la roca pels p___________ de guerra republicans, alguns dels quals hi van m_____ durant els 16 anys que durà la construcció; hi eren enterrats combatents del bàndol f___________ que van morir durant la Guerra Civil (“ca_____ por D____ y por España”); també hi són enterrats Fr______ i J____ A______ Primo de Rivera. El món de l’e______ (254). Gairebé uns 160.000 espanyols van quedar permanent______ a l’ex____. El contingent més important va establir-se a F________ on foren internats provisionalment en camps de c____________. L’ocupació n_____ de França va precipitar la integració de bona part d’aquests republicans espanyols i catalans a la “r_______” francesa5, mentre que altres van ser capturats i traslladats a camps d’ext________ com Auschwitz o Mauthausen. A l’exili francès van morir personalitats com Manuel A______, Antonio Mach______ o Largo C___________. Un altre país que destacà a l’hora d’acollir els r____________ exiliats va ser ___________ (254). Alguns polítics re__________ van intentar reorganitzar-se a l’exili; és el cas de la “G___________ a l’ex______”, presidida – successivament- per Josep I_______ i per Josep T________________ (fotos 258) Foto 254: nens i mares arribant a la localitat f__________ de _______, saludant com ho feien els r______________, amb _____________________. Política exterior (252). La Segona Guerra Mundial va començar c_____ mesos després de finalitzar la Guerra C_____. El règim franquista es va declarar “ no b___________”, qualificatiu que volia dir que, si bé Espanya no entrava en g________, tenia però clares s___________ per les potències de l’E___ (Alemanya, Itàlia) [premsa, espies, ports, wolframi *]. Franco s’entrevistava amb H______ a H__________ (País Basc f________) l’octubre de 1940. L’any 19___, després de la invasió alemanya de la Unió S_________, Franco va enviar al front r___, un cos militar de voluntaris majoritàriament f____________ “per a lluitar contra el c__________”: la “División A____” (foto 252). Dos anys després, pel 1943, amb l’avenç irreversible dels a_______ (brit______, nord-americans i sov_____, els grans enemics de H_____), Franco retornà a la política de n____________. Derrotats els f__________ italià i alemany, el règim franquista va fer una operació de m____________, deixant de banda el llenguatge, els rituals i els símbols més directament f________ (com ara l’obligatorietat de la salutació a mà al_____), però deixant intacta la dic__________. El règim franquista va aprovar algunes “leyes f_______________”, ja esmentades. Aquest m__________ no va impedir que la recent creada _____, condemnés el règim franquista i recomanés als seus membres trencar r__________ amb l’Estat espanyol ( retirada dels am_______ a Madrid, 1946); de manera que el règim quedà aï_______ interna__________ i només rebé l’ajut d’alguns països, especialment de l’A_____________, que subministrava enormes quantitats de b______ (253 i foto 263: F________ i Eva _________ ) Premsa, espies, ports, wolframi (252): . . . . . Autarquia i misèria (262). La situació ec___________ d’aquests anys de post_______ fou molt dolenta. Els nivells productius a____________ a la Guerra Civil no foren assolits fins a la dècada dels c_____________. És a dir, el 1950, els espanyols eren més __________ que el 1935. Darrera de la misèria hi havia una p_________ e___________ adoptada pel règim franquista durant aquests anys: l’a_____________. Es buscava aconseguir l’autosuf_________ eco__________ (autarquia), a partir de l’aï__________ exterior i de la substitució del “lliure mercat” per la interv_____ generalitzada de l’Estat en el camp econòmic (“di_________ ec____________”). L’Estat reglamentava les imp___________ i les exp___________ (l’empresari havia de sol·licitar una au______________ per fer-les) i fixava els pr______ dels productes i els s___________ dels treballadors. L’Estat va 5

La Resistència francesa: 3


nac____________ la xarxa de ferrocarrils amb la creació de la R______ (1941) i va fundar l’ _____ (Institut Nacional d’Indústria, el mateix any 1941) que anirà agrupant empreses e__________ com ara Iberia o SEAT, creades també durant aquests anys (263). L’in________________ estatal que fixava els p______ de compra i venda va generar un ampli mercat n_______, l’es__________ (261): comercialitzar part de la p___________ (aliments ...) fora dels canals oficials i vendre-la a preus més a____. L’escassetat de béns de c_________ i l’intervencionisme estatal van portar al r_______________ (261): les insuficients quantitats garantides per la c________ de racionament (com ara de pa, sucre o llet) van comportar situacions extremes de f____ durant aquests anys de postg________. 3.2. Els anys 50: a nivell i_______, gradual abandonament de la política autàr______ (262), a nivell extern, sortida de l’aï___________ internacional (253). Política (253). Durant la dècada dels c___________ es va produir la gradual acc________ del règim franquista per part dels països occidentals6. Poc després d’acabada la Segona Guerra Mundial, el planeta es va dividir en dos bl____ antagònics, el cap________ i el com________, liderats respectivament pels EUA i per la _____ S___________ (l’URSS); la tensió entre aquests dos blocs es coneguda amb el nom de la G______ F______. L’acceptació internacional del franquisme va venir de la mà dels _____: Espanya tenia un règim antic__________ i era un país idoni per a invertir-hi c_______ de les multin_________ nord-americanes i per a instal·lar-hi bases m_________. En efecte, l’any 19___ es van signar uns “a_______ entre Espanya i els EUA” (coneguts com a “pacte de M________”); ajut ec___________ i suport intern_________ per part nord-americana, a canvi de cedir el territori espanyol per a la instal·lació de b_______ militars americanes (T_________7, S__________ i R______8). La culminació d’aquest procés va ser l’acceptació d’Espanya com a membre de l’_____ el 19___ . El president dels EUA, E__________, visità M________ l’any 1959 i s’entrevistà amb Franco (foto 253). Ara bé, l’Espanya de F_______ mai seria admesa a la C________ E_________ Europea (CEE, l’actual ___) doncs el document fundador (de l’any 1957) deixava molt clar que per a ser admès calia tenir un règim polític d___________ . Economia (262). La dècada de 1950 fou la de la recuperació dels nivells pro________ de la preg_______. Fou també durant aquesta dècada que els governs franquistes anaren liquidant la política e__________ autàrquica (l’autarquia), que havia resultat un fr______; ara es van prendre mesures li___________res que permetien obrir les fr__________ a la circulació de pers_____, merc_____ries i cap_______. Va ser aquesta dècada quan es va crear la _______9 (amb capital de l’INI i de l’empresa i__________ FIAT) que es va localitzar a la Zona F_______ de B___________ (foto 373) a causa de les pressions italianes. 4. Franquisme 1959-1975. Període comprès entre el Pla d’E____________ de 1959 i la mort de F_______ (són els anys s_________ i principis dels s________). Distingirem dos períodes: 4.1. Els anys 1959-1973: del Pla d’E____________ fins a la crisi ec___________ (crisi del petroli) de principis dels 70. Anys d’enorme cr___________ econòmic i govern dels tec___________. El creixement econòmic comportà un profund c_______ social. L’op________ al franquisme creix any rera any. Política (274). Malgrat que Franco havia imposat la creació d’un partit ú_____ anomenat “FET y de las JONS” o “M_____________ Nacional”, dintre d’aquest partit hi havien diferències ideològiques o tendències que foren conegudes com “les f___________” del règim franquista (274): els fa__________ (de caire feixista, que anaren perden importància), els mon________, els tradicionalistes o car____ (d’ideologia ultra___________), els “catòlics” i els “tecnò________”. Aquests darrers (275) estaven vinculats al “O____ D___”, un grup catòlic elitista que pretenia controlar els llocs de di_________ de la societat “per a millor servir a Déu”; el fundador i ideòleg d’aquest grup era un sacerdot anomenat Josemaría E_______á de B________r (canonitzat10 pel Papa l’any 2002) 6

Occidentals: Torrejón: 8 Rota: 9 SEAT: 10 Ca____________: declaració oficial de la sante____ d'una persona dif_____; l'Església afirma que la persona en qüestió es troba certament al Para____ i en permet el culte com a s_____. 7

4


Les dues principals “famílies” del règim que es disputen els favors de Franco durant aquest període són els f___________ i els t____________ . Els tecnòcrates, vinculats a l’O_____ Dei, amb l’almirall Luis C_________ B________ (foto 282) com a valedor11 i el català Laureano L_______ R______ (m_______ a la foto 279) com a figura destacada, van anar adquirint cada vegada més protagonisme fins aconseguir un govern mo_________ (275) l’any 1969. Els falangistes tingueren protagonisme quan es celebraren “ los 25 años de paz” (any 1964) o quan un dels seus, el ministre Manuel F_______ I_________ impulsà una “aperturista”12 “Llei de P_______” (any 1966) que suprimia la c__________ prèvia però feia possible les mu_______ i les suspensions o tan___________ a les publicacions que critiquessin el règim (274). La “Ley orgánica del Estado”, aprovada en referèndum popular (any 19___) resumia i modifica les lleis anteriors, amb l’objectiu de perpetuar el franquisme després de Franco (Franco nascut a la localitat g_________ d’El Ferrol l’any 1892, ara tenia ja ___ anys). Aquesta llei presentava la novetat de distingir entre cap d’E_____ i cap de g______, malgrat que F_________ va mantenir ambdós càrrecs fins a 1973; també permetia l’elecció controlada (sense cap garantia democràtica) per part dels “c_____ de família i dones c_______” d’un part dels p_____________ a Corts (una mena de succedani de diputats) (274). El franquisme presentava aquestes reformes com si el règim fos una “d__________ orgànica”13. La més important operació per a intentar perpetuar el règim fou la proclamació, el 1969, de Joan Carles de Borbó (net del rei A___________ ____) com a successor de Franco, amb el títol de ____ (text i foto 282) L’aparent estabilitat po________ del règim franquista es va veure trencada a finals de la dècada dels s___________ per les activitats de l’opo_______ i per la conflictivitat social (); i també per l’escàndol al voltant de l’empresa M_______ (275), que va rebre nombroses subv___________ oficials per a activitats que mai no es van arribar a fer. Els afers de corru_______ eren normalment amagats, però la relació d’alguns ministres tec___________ amb Ma_____ permeté als polítics d’altres famílies del règim (com ara els fal__________) utilitzar l’escàndol com a ar______ contra els seus rivals (275) Economia (278). Sense alterar el contingut antidemocràtic de la di___________, els te___________, vinculats a l’Opus Dei, ocuparan llocs decisius en la direcció ec_________ d’Espanya. Se’ls anomenava “tec___________” (275) perquè volien estimular el creixement econòmic introduint hàbits de racionalització i eficàcia propis d’empreses cap___________ (com ara les nord-a__________). Eren partidaris de fer reformes econòmiques que acabessin amb el que encara quedava d’au_________ i procedir a la libe___________ de l’economia. L’any 1959 es va produir el canvi definitiu cap a una nova política econòmica; en efecte, aquest any es va aprovar el “Plan de E______________” (278) que reduïa l’interv____________ del govern en matèria econòmica i obria les fronteres al co_______ amb altres països europeus i als ca________ estrangers (279) També es van aprovar successius “planes de d__________”, coordinats pel c______ Laureano L____ R___ (278): ocupava el càrrec de “comissari del pla de desenvolupament”, amb el grau de m_________ sense cartera, era membre de l'O____ D___ i fou considerat un dels principals tec__________ dels governs franquistes d’aquesta fase (foto 279). Entre els anys 19___ i 19___ l’economia espanyola registrà un nivell de cr________ només superat pel _____ !!! (278) 

Pla d’Estabilització de 1959:

- Aturar la inf_______ (estabilitzant p______ i s_________) - Liberalitzar el sector exterior, és a dir, deixar importar c_________ (in____________ estrangera) i donar més llibertat per a les i______________ i per a les e_____________. - Reducció de l’interv____________ est_________ en els afers econòmics. - Control del dèficit públic14 i fixació del preu de la pesseta en relació al d_______.

11

Valedor: prot______, interm_________... La presentaven com a mod______, innov___________, evitant la paraula “liberal”. 13 Democràcia orgànica: a les Corts hi havia representants dels m_________ (alcaldes, regidors), dels caps de f_______, i l'anomenat sindicat v________; però ja et pots imaginar quina “democràcia” és pot fer sense partits ni llibertats. 14 Dèficit p___________: més d_____________ que in_____________, per part de l’E_________. 5 12


 Plans de Desenvolupament dels anys ___, dirigits pels ministres t___________: invertir diners est_______ per condicionar un seguit d’espais, que es dotaven de infra____________ (carreteres, aigua, enllumenat, etc.), per instal·lar-hi in_____________. Aquests espais de nova creació van ser denominats “p__________ industrials” o “pols de d__________________”; exemples: el polígon industrial de la Zona F__________ de Barcelona i el polígon petroquímic de T___________.

Els anys 60 van comportar la i_______________ d’Espanya (recordem “el fr_______ de la revolució industrial a Espanya” durant el segle ____ i principals del XX, exceptuant C__________ i el País B_____); d’una societat agrà___ i rur____ a una societat ind_______ i urb_______. La ràpida modernització del país va ser utilitzada per la propaganda del govern, que la va batejar de “milagro e_________”. C_________ va continuar mantenint el seu predomini dins el sector i__________ espanyol, amb sectors nous com ara la petroquímica de T__________, la ______ barcelonina fabricant “600” o la central nuclear de V_______òs (aprovada el 1968, entrà en funcionament el 1972) o , en el sector serveis, el turisme de la Costa B_________. Mentre es produïa una generalització de l’___________ , el turisme va donar lloc a l’urban_________ s________ d’algunes localitats cos___________ (281) Per a explicar aquest enorme creixement econòmic (“m________ econòmic espanyol”), a més de les mesures libe________res ja esmentades, cal considerar diversos factors que venien de l’ext______ (279): les economies desenvolupades de l’Europa Occidental estaven en una època d’expa_____ (hi havia una bona conj_______ ec__________ internacional); de l’exterior, a través de les importacions, va venir la tecno______ que va revolucionar l’estructura industrial i la producti______; de l’ex________ procedien les quantioses inversions de c________ (per exemple, la factoria C________ Hispania instal·lada a Vigo des de 1957, amb capital f________) i les transferències monetàries, provinents en gran part de les r____________ dels emigrants i de les divises dels t________ (279). L’arribada de turistes estrangers procedents de l’Europa Occidental augmentà espectacularment (t______ 389) al llarg de la dècada dels s__________ i va generar un sector econòmic nou gairebé del no ____: milions d’eu_________ de classe mitjana o de tr_____________ ben remunerats i amb “v___________ pagades” escollien les p________ espanyoles per a passar-hi les vacances. Aquests tr___ ingressos provinents de l’exterior van compensar el dèficit de la b______ c________ espanyola: el valor de les _________ sempre va ser molt superior al valor de les e______________ (279) Remeses: Divises: Europa Occidental: Balança comercial (n___________): Balança de pagaments (p___________): - Imp - Exp - Div - Rem - Inv Societat (280). El creixement e__________ va comportar un profund “canvi s________”, malgrat la dictadura p_________. La dècada dels s__________ fou la de les grans mi____________. Des de les zones agrícoles cap a les urb______ i cost________ (és l’èx_____ rural): de les regions menys desenvolupades cap a zones ind_______ o tur________ com ara Madrid, Barcelona o Bal______. Catalunya va tenir un saldo migratori de gairebé un m_______ de persones durant el període 1961-1975, un autèntica a______ immigratòria (286) on destacaven molts camperols (petits prop________) i jorn________ d’A___________ que buscaven treball a la indústria o a la const_______. Eren els “nous c_________”. Aquest fenomen immigratori va crear nous barris s________bials d’obrers castellanop________ a ciutats com ara Barcelona, l’H__________, Bad________ o Terrassa. El barri de B___________, a l’H____________ va néixer en aquella època (foto 286). A vegades, la situació dels immigrants esdevenia catastròfica, com ara durant la tardor de 19____, quan uns aiguats provocaren més d’un miler de morts (!) al V_______, especialment en zones d’h__________ rudimentaris o improvisats (286). Altres espanyols emigraven 6


temp_________ cap a les regions industrialitzades d’E_______, on hi havia una gran demanda de mà d’obra (França, A_________, S________, Bèlgica o Anglaterra), enviant els diners a la f_______, que continuava vivint a E_______ (em________ exterior) ( 280 i dossier 288) Un altre aspecte del “canvi s________” que hi va haver durant aquests anys es l’aparició de noves pautes de compor_________. El “relatiu” augment del nivell de vida crea una nova “societat de co_______”, amb l’aparició dels electrod____________, la t_________ (TVE, 1956) o el “SEAT _____”. Els costums dels t________ procedents de països democràtics impacten en les formes de vida trad____________ (“les sueques”15). La societat s’allunya de l’anacrònic * codi moral fr___________. A nivells diferents, la nova música pop (B________, Rolling Stones o Los Bra_____) o la Nova C________ catalana (Ra________, Se______ o Lluís L_______) contribueixen a canviar ment___________ i pautes de comportament (287, foto 277) 4.2. El final del franquisme (284): des de l’atemptat mortal contra C________ Blanco fins la mort al ll___ de Franco. L’op___________ política al franquisme passa a l’ofensiva, ara que la mort del dictador és pròxima. Davant de la creixent op_________ política al franquisme, del creixent moviment o_____r i de l’aparició de la lluita a__________ (terrorisme) d’ETA, el règim va restablir els consells de g_______ i les condemnes a m______. El 19____, pocs mesos després de ser escollit per Franco com a president del g______, l’almirall Luis C________ B_______ (foto 282) va morir en un atemptat d’ETA (foto 284). L’impacte fou extraordinari perquè era l’home que havia de garantir la continuïtat del r_______, un cop mort F_______. El succeí Carlos A______ N_______ (foto 298). A P__________, la “Revolució dels c_________” va fer caure la dictadura veï____. A Espanya, s’incrementà la repressió i retornà l’aplicació de la pena de m_____, que va comportar l’execució a g_______ vil de l’anarquista català Salvador P____ A_______ (1974) i l’afusellament de c____ antifranquistes (2 militants d’_____ i 3 del F____16) el setembre de 1975, malgrat una extraordinària protesta intern________. Un Franco quasi agonitzant ___ accedí a cap de les nombroses peticions d’in______ (283) En plena crisi, el govern s’hagué d’encarar amb un nou factor de desestabilització: el conflicte del S________ (foto 285). El 1975, aprofitant l’agonia de F______, el rei del M_______ organitzà una “Marxa V______”, mobilitzant milers de civils per a ocupar el Sàhara O_________, l’última c_________ espanyola a l’Àfrica (anys abans s’havien descolonitzat el M_______ i la G_________ Equatorial). El govern, per desfer-se del problema, va cedir la colònia al M_______ i a Mauritània, sense tenir en compte la opinió dels ________arauis (285) Després de tres o____________ quirúrgiques i d’una llarga i horrible a________ (285), Franco moria als 83 anys (2_ n___________ 19__). Deixava un règim anacr_____17 i en crisi profunda. La pretensió que tot estava “atado y bien a_______” era una il·lusió sense base. El 22 del mateix mes, el p________ Joan Carles va ser proclamat r__ (298) 5. L’oposició al franquisme: 1939-1959. Anys quaranta. Acabada la Guerra Civil, l’oposició al franquisme fou especialment rellevant a l’ext______. Els republicans exi_______ (residents a països com F_______ o M_______) mantenien la gran esperança que el bàndol dels a_______ (Estats Units, Gran Bretanya, França ...), acabessin amb el fr___________ en el marc de la Segona Guerra Mundial (1939-1945). Els republicans hi confiaven perquè el franquisme era un règim fe_______ (dictatorial, militarista, antidemocràtic, totalitari) que col·laborava amb l’Alemanya n____ i l’Itàlia f________. Malgrat que Franco va enviar la “División A____” i va vendre min______ estratègics per a fabricar armament als a_________, ni els britànics ni els EUA decidiren atacar Espanya i acabar amb el franquisme. Cal tenir present que l’experiència ref________ de la República (1931-1936) i l’experiència rev____________ durant la Guerra Civil no foren ben vistos per sectors socials i polítics cons__________ d’aquests països. Poc després d’acabada la Guerra Mundial, l’inici de la Guerra F______ va fer que els E____ s’apropessin a Franco ()

15

Les sueques: Front R___________ Antifeixista i Patriota, marxista-leninista (1973-1978) 17 Anacrònic: 16

7


Durant aquests anys, l’opo_______ republicana a l’exi___ va mantenir la desunió del temps de la guerra. Tant el “president de la República a l’exili”18, Juan Ne______, com el nou “president de la Generalitat a l’exili” des de la mort de Lluís Companys, Josep I____, tindran una influència molt limitada (254, 255; 258) A partir de 1944, un cop els aliats van alliberar França de l’ocupació nazi, el PCE i altres organitzacions decidiren impulsar l’acció armada: el m_____ o guerrilla19 antifranquista. L’acció militar més important fou l’ocupació de la Vall d’______ (1944), que acabà en fracàs (254). L’any 1950, el PCE abandonava aquest tipus de lluita a_________, i només restaren alguns grups guerrillers anar________, com ara el comandat per Quico S______. Francesc S_______ Llopart, conegut com a Q_____ S__________: militant anarquista de la CNT, acabada la guerra civil es convertí en un g__________ antifranquista; fou mort l’any 19___ a Sant C________ a on arribà, ferit, en un t______ que havia segrestat. Fou abatut pel caporal del somet____20 de Sant C_______ i per un guàrdia c______ (254; 258, mapa 259) Anys cinquanta. Mentre que les forces polítiques a l’exili (a l’exterior) fracassen, és l’op________ int________ la que comença a destacar (255). El partit c___________ (PCE i PSUC) comença a destacar com a principal força op_________a al franquisme, treballant evidentment en l’absoluta cla______________; els comunistes promogueren l’anomenat “entris____”: l’entrada en algunes institucions del règim, com ara els sindicats v__________, aprofitant les eleccions de dele______ d’empresa; des d’aquests càrrecs, els militants i simpatitzants podien realitzar una important lluita dins del moviment o_______. A Catalunya, com a la resta de l’Estat, comença a destacar el partit comunista: el P______, amb nous dirigents com ara Gregorio López Raimundo, és al darrere de les vagues ob______ i de les protestes al carr___ i a la uni_________. Els moviments de protesta que es produïren en aquesta dècada (com ara les v_______ obreres o les protestes dels estudiants u____________) eren mino______; la dictadura generava molta po__ i la resig_______ era l’actitud més habitual entre les persones contràries al règim. Cal recordar que la tasca dels grups opositors era clandestina i perillosa: les detencions, les “caigu_____” en l’argot dels antifr________, eren contínues. La tor______ a les comissaries i presons eren el pròleg de simulacres de jud_____ amb sentències de presó o de mort. 

A Catalunya es poden destacar aquests tres fets esdevinguts a Barcelona: la vaga dels tramvies (1951), el “cas Galinsoga” (1959) i “els fets del Palau” (1960). La vaga dels t_________, a B__________, fou motivada per la pujada del preu del bitllet: desenes de milers de barcelonins desafiaren al govern amb un boi_____, desplaçant-se a peu (259); malgrat la repressió p________, el boi____ i la posterior vaga obrera foren un gran èxit. Luis Martínez de Galinsoga, director de La V_________ Española ( els d_________ dels diaris eren nomenats pel govern!) i proc________ a Corts, quan assistia a missa s’indignà perquè l’homilia era en c________. Després d’insultar els presents cridà “todos los c__________ son una m______”. Fulls reivindicatius i un ampli boicot al d_______, provocaren la seva destitució. L’any següent, en un acte celebrat al P_______ de la Música, amb assistència de quatre mi________, un grup d’opositors catalanistes comença a cantar el “Cant de la S_________”; amb motiu d’aquest episodi, conegut com “els fets del P______” (287), fou detingut i empresonat un dels seus organitzadors, J______ P______ [tenia 30 anys d’edat], durant dos anys i mig (foto 287)

18 19 20

8


6. L’oposició al franquisme: 1960-1975. Els fronts on es desenvolupa la lluita antifr_______ són cada vegada més nombrosos i constants (276, 286): a) El moviment _______ (276). Malgrat que el franquisme prohibia els s____________ independents i les v________, la conflictivitat lab_____ es converteix en contínua i creixent, sobretot després del naixement de C__________ Obreres (1964), un sindicat clandestí dirigit per militants comunistes com ara Marcelino C________ (foto 276). El sindicalisme oficial del règim conegut amb el nom de “Central Nacional Sindicalista” (CNS), “Organización Sindical Española” o “sindicato v_________”, no aconsegueix impedir aquest nou moviment ob_____. b) Alguns sectors de l’E_________ catòlica es mostren crítics amb la dictadura franquista o bé donen suport a determinades activitats de l’oposició (283). Un local parr________ del barri de Sants, a B_________, serveix per a fundar clandestinament la primera Comisió Obrera de C__________ (1964); el convent dels Caputxins de Sarrià, també a B________, dóna aixopluc a l’assemblea constituent d’un il·legal “Sindicat Democràtic Univ________” (episodi conegut amb el nom de “la Caput_______da”, 1966). L’abat de Montserrat, Aureli M. E__________, hagué d’exiliar-se el 1965, després d’unes declaracions crítiques amb el franquisme al diari f________ “Le Monde” (286). L’any 1960, més de 300 sacerdots bas_____ havien signat un manifest en defensa de les llibertats i en contra de la t_________ (283) c) Les u_______________ continuaren essent un altre focus d’agitació antifranquista (276). Molts estudiants i alguns professors realitzaren accions en contra del sindicat ofi_______, l’anomenat “Sindicato E_________ Universitario” (SEU, f__________). La repressió arribava en forma de càrregues policials, detencions d’estudiants o expulsió de la universitat de p__________ com Enrique Tierno Galván (catedràtic de dret a la Universitat Complutense de M_______) d) L’augment de les mobilitzacions n_____________ fou palès a partit de l’any 1964, quan es reiniciaren les celebracions (absolutament prohibides) de l’Aberri Eguna (dia de la pàtria b_______) i de l’Onze de S__________ (diada nacional catalana). L’any 1971 es creava una clandestina “A__________ de Catalunya” (287), organisme que aplegava a diverses forces polítiques, socials i sindicals (des dels comunistes fins als democristians de centre d______); tenia tres objectius bàsics que, com a consigna o crit de lluita, s’estengueren per tota Catalunya: ll___________, a___________ i e_________d’autonomia. L’Assemblea de Catalunya era un exemple de què l’op_______ estava passant a l’ofensiva, creant moviments unit_____ de les forces opositores. e) La dècada dels s____________ fou la de l’inici de les accions violentes d’ETA. Neix l’any 1959. Sigla d'Eusk_____ ta Ask_______ (“País Basc i llibertat”), organització basca revolucionària clandestina. Aquest grup armat (¿“lluita a________” contra la dictadura o “te___________” criminal?) matarà per primer cop l’any 1968: un dels primers assassinats es va produir a Irun: l'inspector M________ Manzanas (“jefe de la brigada político-social”21 de San Sebastián, un tortu______). El consell de guerra de B_______ (1970), contra 16 etarres provocà moviments de solidaritat dins i fora d’Espanya. Franco va haver d’ind_____ els qui havien estat condemnats a mort (282) f) A partir de 1967 apareix un moviment denominat “Nova C_______”, cantautors en català com ara el valencià R___________ (287, foto 277), amb lletres que sovint tenien un fort contingut antifranquista, malgrat la cen______. Dos exemples: “L’e_________” de _________ i “D_________ n___” de _____________. g) A la cland_________, els comunistes es converteixen en l’únic p_______ amb una important implantació en la societat; en el cas de Catalunya, el P_____ era el partit antifranquista per excel·lència. L’any 1963 fou executat un dirigent del PCE, Julián Gri_____ (malgrat una campanya internacional demanant-ne l’in______) (276, 277, 287)

21

9


11. Transició i Democràcia 1. Períodes i esdeveniments: Governs Transició a

Govern de Carlos Árias Navarro Govern d’Adolfo Suárez

UCD

Governs d’UCD: Adolfo Suárez i Leopoldo Calvo Sotelo.

PSOE

Democràcia

Quatre governs del PSOE: 1982-1986-19891993-1996. Felipe González.

PP

Dos governs del PP: 1996-2004 Dos governs del PSOE:2004-2011...

Esdeveniments Immobilisme Repressió 1976: Llei de Reforma Política 1977: Legalització del PCE (abril) 1977: Eleccions de 15 de juny de 1977 1977, octubre: Pactes de la Moncloa 1977: Onze de setembre amb manifestacions massives 1977: retorn de Josep Terradellas (octubre) i restabliment provisional de la Generalitat 1978: Reforma fiscal, IRPF 1978: S’aprova la Constitució 1979: Estatut d’Autonomia de Catalunya 1979: Estatut dels Treballadors 1980: Primeres eleccions autonòmiques catalanes (CiU) 1981: Intent de cop d’Estat del 23-F 1981: Adhesió a l’OTAN 1982: LOAPA (UCD i PSOE) 1982: victòria PSOE per majoria absoluta 1983: Inversió en educació i sanitat 1983: Reconversió industrial 1986: Referèndum OTAN 1989: Refundació, de AP a PP 1986: 1 gener, ingrés a la CEE... 1993: el PSOE perd la majoria absoluta ...

2. Forces polítiques del període de la transició Immobilistes Reformistes Oposició democràtica

Extrema esquerra Grups armats

Espanya Carlos Arias Navarro Alianza Popular: Manuel Fraga Iribarne UCD: Adolfo Suárez PNB UGT: Nicolás Redondo CCOO: Marcelino Camacho PSOE: Felipe González, Antonio Guerra PCE: Santiago Carrillo, Dolores Ibárruri ORT, PTE ETA, GRAPO, FRAP

Catalunya

Centristes de Catalunya-UCD CDC, Jordi Pujol PSC-PSOE PSUC

3. El govern Arias (298) Anomenem t___________ política al procés de desmant__________ de la d__________ que es va desencadenar a la mort de F______ (novembre 19___) i que va culminar amb l’establiment d’un règim d___________. La Constitució de 19___ va formalitzar el canvi, que es va acompanyar del desplegament d’una ordenació auto__________ de l’Estat, sense precedents. Catalunya va aconseguir el reconeixement de la seva personalitat nacional amb l’E__________ d’Autonomia de 1979. El 22 de n________ de 1975 es va fer efectiva la designació de Joan Carles I com a nou cap de l’Estat, a títol de ___. Carlos A____ N_______ va ser confirmat com a president del govern i va procedir a la formació d’un nou gabinet o g________, amb F______ Iribarne com a personalitat destacada. Aquest govern es va mostrar incapaç de dur a terme cap mena de democratització: practicava l’immobilisme polític (mantenir el f_________ sense Franco) i la r________ de les mobilitzacions populars (enfrontaments entre la policia – els “grisos”- i els mani________ i va__________ que provocaren un relativament elevat nombre de m_______) 1


L’op________ democràtica ( que continuava essent il·legal fins al 1977) va agafar la iniciativa: impulsant mobilitzacions populars que reivindicaven l’a_________ (l’alliberament dels presos polítics), l’E_______ d’autonomia (en el cas de Catalunya), ajuntaments d__________...; o creant noves organitzacions unitàries. Els p________ c___________ van formar el “Consell de Forces Polítiques de Catalunya” i a nivell espanyol es va crear “Coordinación Democràtica” o “Plataj______”. Un altre organisme unitari de l’oposició catalana era l’A____________ de Catalunya (nascuda l’any 1971, es va dissoldre l’any 1979) que continuava reclamant quatre grans rei______________: llibertat, amnistia, restabliment de l'Estatut del 19____, com a via cap a l'autod___________, i coordinació amb les forces democràtiques “dels altres pob_____ de l'estat”. L’oposició democràtica reclamava la ruptura amb el f____________, exigint un govern p_________l que convoqués e___________ democràtiques. Entre els polítics fins ara f_____________ es podien distingir dues tendències: els immob________ i els refor________. Els r____________, alertats tant per l’embranzida de l’oposició d______________ com per la incapacitat del govern A______, i amb el vist i plau de la m______________ (del rei Joan Carles), intentaren desplaçar els i____________. El seu projecte era un canvi que havia de fer-se des de la leg_________ franquista (a partir de les lleis i institucions f___________) i no des del carrer *. 4. La transició: Suárez i la reforma política (298) El 30 de juny de 1976 A_______ es va veure obligat a dimitir, en bona part forçat pel mon_____. Va substituir-lo un jove polític procedent dels sectors reformistes del M____________ (el partit únic del franquisme), A______ S_______ . Suárez va iniciar contactes amb l’op__________ democràtica (encara il·legal), va decretar una amn_____ i va proposar un audaç projecte: la Llei de R_________ Política. Aquesta llei preveia la transformació de les Corts franquistes en un C_________ de Diputats i un S_______ elegits per s__________ universal, i anunciava unes futures e___________ democràtiques; representava, doncs, l’inici del desmantellament del f_____________. La Llei de R__________ P___________ fou aprovada el novembre de 19___ per les Corts franquistes per 425 vots a favor, 59 en contra i 13 abstencions. Els que votaren a favor eren els r___________: fins ara franquistes, "abandonaren el v______" de la dictadura ara que el "C________" estava mort o "canviaren de xaqueta" per adaptar-se als nous temps. Els que votaren en contra eren els més i____________, els que volien mantenir el franquisme sense _______; també se'ls anomenava "el búnq____" (el nucli dur del franquisme). La majoria dels pr____________ a Corts acceptaren la proposta de Suárez perquè l’acompanyaven garanties de no exigir res_____________ als implicats en la dictadura i de que no es legalitzarien els partits c___________. L’oposició d______________ desconfiava d’aquesta reforma dirigida per S_______. Així, quan el govern va convocar el referèndum p________ per aprovar la Llei de Reforma Política, l’oposició va fer campanya, amb mitjans precaris*, per l’ab________. El s_ va guanyar amb rotunditat. Això va fer canviar els plantejaments de l’oposició: es va començar a deixar de banda la idea de ru________ democràtica i es van abandonar propostes com el refús de la mo________*, la formació d’un govern p__________ o el dret d’autod__________ per a Catalunya o Euskadi. 5.

La transició: les eleccions de juny de 1977 i la Constitució de 1978 (299, 300)

Des de principis de 1977 hi va haver una progressiva legalització de pa______ i si________ i es va procedir a la liquidació d’inst_________ del franquisme com ara el Mo_______, la CNS * o el TOP*. Això va provocar el rebrot de la vio_______ ultra* (d’extrema d_______), amb accions com l’assassinat de cinc a_________ laboralistes vinculats al PC__, a Madrid. Mentre, l’activitat terrorista de grups com els G______ o E___ va fer augmentar les tensions del moment. Ara bé, la legitimitat de les eleccions que s’havien de celebrar passava per la participació sense exc_________ de totes les forces polítiques i la pedra de toc era la legalització de l’esquerra 2


c_________. El búnker *, especialment els m________, s’hi negava. Finalment, però, el P__ fou legalitzat i poc després el PS___. El 15 de juny de 19___ es celebraren les primeres e__________ de la d_________. Al voltant de Suárez es va constituir la Unión de C______ D____________ (UCD). La dreta franquista havia fundat l’A________ P____________ (AP) amb F______ Iribarne i López R_____. El PSOE estava dirigit per dos joves sev_______, Felipe G________ i Alfonso G_______. El PCE, el principal partit de l'oposició al franquisme, ara ja era legal, amb dirigents històrics * com Santiago C_________ (foto 299) i D________ Ibárruri, al capdavant. Les eleccions del 15 de j_____ van portar la victòria de la U___ i l’emergència del P____E. A Catalunya, els resultats el_________ van expressar una correlació de f_______ diferent. La victòria fou per les esquerres: P___-PSOE encapçalat per Joan Reventós i P____, liderat per Gregori López Raimundo; menys vots va obtenir la coalició Centristes de Catalunya-UCD i el Pacte Democràtic liderat per Jordi P______. El català, era un mapa polític molt plural, escorat a l’e_________, que diferia sensiblement del bip_________ que es dibuixava en l’horitzó espanyol (306) Les dues grans tasques polítiques del nou Pa____________ espanyol van ser: elaborar una C___________ democràtica i solucionar el tema auto_________. Es va crear una ponència c_____________ de 7 membres; el resultat fou una constitució curta de 169 a_______. La Constitució de 1978 va definir Espanya com un Estat d____________ , organitzat com a m____________ parlamentària on la Co_____ veia dràsticament retallades les seves atribucions i l’e_________ quedava sotmès al poder civil. Fixava el caràcter no con__________ de l’Estat i feia un ampli reconeixement dels d______ col·lectius i de les lli____________ individuals, al mateix temps que abolia la pena de m_____. Aprovada al Congrés i al Senat, va ser plebiscitada * majoritàriament el 6 de __________ de 19___. Poc després, les Corts es van dissoldre (havia acabat l’etapa cons_______nt i calia fer noves e__________) Potser el títol* més nou que presentava la Constitució era el 8è, “De l’organització t___________ de l’Estat”, ja que posava fi a l’ordenació central______ espanyola i sancionava l’existència de n_____________ (Catalunya, País Basc i ________) i re______ superposades a les prov_______. Es va dissenyar un nou mapa territorial que reconeixia les tres n_______________ històriques perifèriques * i estenia arreu [“cafè para t_____”] la formació de noves r__________ autònomes ( dossier 312) A Catalunya, la reivindicació au____________ era defensada pels principals partits polítics i tenia un gran suport p________, com es va veure a la manifestació de l’O____ de Setembre * de 1977 [la foto del C_________, 307], quan a Barcelona es van manifestar pacíficament gairebé un m_____ de persones. Aquesta “pressió des de b____” va servir perquè el govern espanyol de Adolfo S_______ permetés el restabliment pr___________ de la Ge__________ i va forçar el retorn del seu president a l’exili Josep T___________as (octubre 1977) [foto 307]. Les nacionalitats històriques (Catalunya, País Basc i ________) van ser les primeres en aprovar els E_________ d’autonomia. 6. La crisi econòmica (_____). La transició política de la d____________ a la d____________ va tenir lloc mentre en l’economia mundial s’iniciava una c_____ econòmica d’una profunditat desconeguda a Eu_______ des de la Segona Guerra Mundial. L’inici de la crisi mundial té relació amb la quarta g_______ araboisraelina del 1973 i amb la forta puja del preu del p________: en pocs mesos, l’OPEP * va quadriplicar el preu del p_______, un producte fonamental per a les economies desenvolupades. L’augment del preu del petroli va desencadenar una recessió * e____________ que es va perllongar durant més d’una dècada. L’e_____________ espanyola va patir amb una gravetat extrema la crisi a partir del 1975, en què als problemes e____________ s’hi van afegir la incertesa p________ * (421) La crisi econòmica va fer que es disparessin la i________ (puja dels preus i reducció del poder ad___________ del diner), l’at____ i la conflictivitat social (vagues dirigides pels sindicats). A 3


Catalunya, la caiguda de l’activitat econòmica va frenar també el corrent m___________ dels anys anteriors (procedents de diverses regions espanyoles) i va contribuir a la caiguda de la taxa de n_________. Els Pactes de la Moncloa (302, 311). Després de les primeres e___________ democràtiques de juny de 19___, la necessitat de liquidar la crisi e____________ va esdevenir per a tots els partits una prioritat política que, si no es resolia, podia posar en perill la consolidació de la de____________ [els franquistes aprofitaven per dir: “Con F________ vivíamos me_____”]. Aprofitant el clima de consens * que va durar fins l’aprovació de la Constitució, Adolfo S________ va convocar els representats dels principals partits (foto 412), organitzacions emp__________ i centrals sin_________, que l’octubre de 1977 van signar els Pactes de la M_________, ratificats pel C___________ de Diputats dos dies després. Es tractava d’un gran conjunt de me_______ per a afrontar la crisi econòmica a Espanya. Els seus dos objectius fonamentals van ser reduir la in________ i intentar repartir equita___________ els costos de la crisi. Es va aprovar mesures diverses: devaluació de la p_________, moderació de la despesa p_________, moderació dels increments sal__________, reforma f_______ (l’any 1978 va entrar en vigor l’IRPF *), etc. 7. Govern i crisi de la UCD; el 23 de febrer (303). Aprovada la C______________, el març de 1979 es van celebrar noves eleccions le___________ , que van ratificar els resultats anteriors; el triomf de la _____ va ser més ajustat, però, que al 1977. Durant aquest període es va trencar el cons_____ que havia conduït als Pactes de la M_______ i a la Co___________. La construcció de la democràcia es va topar amb múltiples obst_______: les divisions dins de la UCD, la pèrdua de lider_____ d’Adolfo S______, l’embat del terrorisme de caire indep____________ (ETA) o anticap________ (GRAPO, FRAP), o la recessió econòmica aprofitada pels nostàlgics per a cridar “con Franco vivíamos m______”. L’amenaça per al sistema democràtic procedia sobretot d’alguns sector de l’E________, nostàlgics de la dictadura, hostils al procés d____________, alarmats per la legalització dels c______________ (“los rojos”) o pel desplegament de les a____________ (“los separatismos”). Dins de l’Exèrcit va prosperar una trama colpista, amb connexions ci______ (extrema dreta, “ultres”), que pretenia la destrucció de la democràcia i el retorn a la d____________. Suárez havia dimitit a finals de febrer de 1981. El 23 de febrer, el tinent coronel de la Guàrdia Civil Antonio T________ entrava al C_________ de Diputats (foto 303), interrompint la investidura * del nou president del govern, Leopoldo C______ S_______ (de la UCD). El c________ general de València, Milans del Bosch, treia els c___________ de combat al carrer. Fins que no va comparèixer a la televisió el R___, ja de matinada, i va desqualificar els sublevats, no es va garantir el f_______ del cop d’Estat (foto 319) No tots els m_________ conspiraven contra la democràcia. Destaquem el cas de Manuel Gutiérrez Mellado (414): Vicep________ primer del govern per a afers de la defensa (1976-81), s'esforçà, des d'un tarannà liberal, per obtenir de l'e________ l'acceptació de la r_________ política, la qual cosa l'enfrontà als sectors ultrad_________ de l'oficialitat. El Vint-i-tres de febrer del 19___, es destacà per la seva decidida actitud davant els colp_____. Però el fracàs del 23-F no va esborrar del tot la por al cop m__________. 8. L’etapa socialista (324 i següents). El 19___ es va iniciar una nova etapa política, amb la victòria electoral del _______ per majoria a__________ (més de la meitat dels d___________ que té la cambra baixa o C________, com es veu al gràfic 415). El seu domini es va reproduir als anys 1986, 1989 i 1993: t_______ anys de govern socialista. En aquest darrer cas (1993), però, la davallada de vots el va obligar a pactar amb forces com el PNB o CiU. Mentrestant, el Partit ________, l’hereu d’AP, protagonitzava un ascens i amb una política molt agressiva va accentuar el desgast i declivi dels s____________, fins a guanyar les eleccions del 19___.

4


Així doncs, les eleccions legislatives de l’octubre del 19___ es van saldar amb un triomf espectacular del PSOE, l’enfonsament de la _____ i del PCE/PSUC, l’ascens moderat de la dreta d’AP de Fra___ i la consolidació del PNB i de CiU. Feia 46 anys que l’es_________ no accedia al poder, i ara ho feia amb majoria a___________. El PSOE va abandonar els ideals revolucionaris (ma_________) i es va convertir en un partit moderat (PS?O?E) que procurava acontentar des de la b__________ fins a la classe o_________, passant per les classes m__________, cada vegada més nombroses. Algunes de les r___________ (“el canvi”) dutes a terme durant aquests tr_______ anys de govern s__________ (416):      

La generalització de l’Estat del b_________: l’Estat recapta impostos amb els quals financia l’atenció s____________ i farmacèutica, les escoles p_________, les p_________ de jubilació, els sub______ d’atur o d’invalidesa, ... a l’abast de t_____ els ciutadans. La reforma del sistema e__________, garantint l’escolarització plena (LOGSE, 1990) [ESO en lloc d’____, etc] Regulació de l’av_____________, limitat als tres supòsits * (en contra de l’opinió de la dreta i de l’Es__________) Reformes de l’Exèrcit, que van suposar, definitivament, la submissió dels militars al poder c_______; es reconegué el dret d’ob________ de co__________ i el servei social s_________ La lluita contra el t____________, sobretot d’ETA. Aparegueren els GAL *, dins de l’anomenada “guerra b______” de l’Estat contra _____ La plena integració a E__________: Espanya es va convertir en membre de la CEE * (1 gener de ________); convocatòria d’un referèndum per a ratificar (confirmar) l’entrada d’Espanya a l’O______, malgrat que a C_________ hi van guanyar els vots n__________ (417). “Que se vayan” es llegeix a la pancarta de la foto 329, fent referència a ... ...

9. La Catalunya autònoma (306 i següents). Amb el restabliment* provisional* de la G_______________ (1977) va començar una etapa d’autonomia que arriba als nostres dies i que va tenir en l’aprovació de l’E__________ (1979) i en la formació del P____________ de Catalunya (1980) els elements fundacionals. Recordem les m_____________ multitudinàries l’Onze de Setembre de 1977, exigint la llibertat i l’a___________; la se_______ prohibida torna a la legalitat. Un mes després, l’octubre de 1977, es produeix el retorn* de Josep T_________as (president de la Generalitat a l’exili francès, un càrrec més s___________ que real), cosa que va significar la reinstauració de la Generalitat de Catalunya gairebé 40 anys després de la seva abolició per part del general F_______. Tarradellas va saludar al poble català amb un “ja sóc a_____” i va formar un govern d’unitat amb tots els partits polítics c_____________ (llevat d’AP). Una comissió d’ex_______ va procedir a la redacció de l’anomenat “E_________ de Sau”. Després va ser retallat * i aprovat per les C______ espanyoles, i votat pel poble català en r___________ (1979) [pàg. 308] L’Estatut d’autonomia de Catalunya ampliava els poders de la Generalitat, en comparació al del 19___. La Generalitat estarà formada pel P_________ (amb seu a un edifici del Parc de la Ciutadella, a Barcelona), el president i el C________ Executiu (amb seu al Palau de la Generalitat de la plaça de Sant J________, a Barcelona). L’Estatut defineix Catalunya com una “na____________”, al català com a “llengua p_______ de Catalunya”, coo_____ amb el castellà. Atorgava al govern autònom català “competències plenes” en matèries com ens___________ o sa__________ (308, 309). El març de 1980 es van celebrar les primeres eleccions a_______________ a Catalunya, que van significar un canvi en l’orientació política del v___ dels catalans: Convergència i U____ (c________ de CDC i UDC) amb un 28%, aconseguia de situar-se per davant del PSC i del PSUC. A partir d’ara Jordi Pujol i S_____ es convertirà en president de la Generalitat, negociant amb Madrid un ràpid “traspàs de c____________” i un bon “fin__________ autònomic”, amb períodes d’hosti_____ i amb períodes de col·la_______ amb els successius governs espanyols (U___, P_____, P__). Un moment delicat de les relacions amb “M_______” (o sigui, amb el govern central espanyol) va ser quan, després del “23 de febrer”, el govern de la U____, amb el suport del P______, va aprovar la Llei d’Harmonització del Procés Autonòmic ( LOHPA o LOAPA, 1982), que restringia el desenvolupament a__________; aquesta llei va quedar en gran part derogada (anul·lada) per sentència del Tribunal C___________ espanyol. L’obra de govern de la Generalitat ha incidit especialment en la sa______, en l’ens_________ i en les obres públiques [“Llei de política lingüística”, creació de la “C____________ Catalana de Ràdio i Televisió”, construcció de l’Eix T____________, “Llei d’Ordenació del T___________”, progressiu desplegament dels M________ d’E__________, etc] (pàgines 334 i 335] 5


6

Història  

Apunts Incomplets, Història de segon de batxillerat.

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you