Page 1

ABRIL 2014 / 9

Àvila i Pedralbes, segles XV-XVI, units per la naturalesa reial de dos monestirs femenins L’Orde de les Clarisses va ser el

pocs tant rellevants com els que tin-

primer fundat per una dona, Clara

gueren lloc al segle XVI. Les monges

d’Assís, i pensat per a dones, tot i la

Clarisses, molt esteses a la Corona

seva relació amb els germans fran-

d’Aragó, amb el Monestir de Pedral-

ciscans. El Monestir de Pedralbes

bes al capdavant, i les monges Agus-

manté, des de la seva inauguració el

tines del Convento de Extramuros

nmig d’un gran i intens

1327 fins a dia d’avui, les monges

de Madrigal de Las Altas Torres, a

debat sobre els valors de la

Clarisses dins dels seus murs, i en

Àvila, on va néixer Isabel “la Catòli-

nostra

identitat,

elles recau el seu simbòlic patrimoni

ca”, van ser les protagonistes d’un

Sarrià emergeix de nou a la mirada

espiritual d’alt valor cultural (Caste-

pols Reial davant una Església en

de tots aquells que, encuriosits, fan

llano i Tresserra, 1998). La seva con-

profunda transformació. En certa

l’esforç de revisar amb cura la histò-

dició femenina arrelada amb els

manera representaven dues autori-

ria que ens precedeix. Al Reial

valors d’una època aparentment

tats indiscutibles dins les Corones

Monestir de Santa Maria de Pedral-

llunyana, que professa la pobresa, la

que els havien fet créixer, i van

bes apunta un vincle no prou cone-

contemplació, el servei als altres i la

seguir el destí que reis i papes van

gut amb la ciutat d’Àvila que acollí

proximitat amb la naturalesa origi-

determinar. La seva estreta relació

santa Teresa de Jesús, més enllà del

nal, persisteix en aquest orde reli-

començà, tàcitament, amb el casa-

fet que el convent de les Carmelites

giós.

ment dels anomenats Reis Catòlics

ANDREU MARFULL PUJADES

Arquitecte

E

pròpia

barceloní es troba a pocs metres del Monestir.

Però la història és plena d’alts i

(1469). La seva anàlisi, escrita aquí

baixos, alguns d’especial intensitat,

en clau històrica més enllà dels murs Crònica de Sarrià 2014 155


10 / A B R I L 2 0 1 4

del Monestir, convida a aprofundir

nobles catalanes hi portessin les

fiança, amb una finalitat més política

en un dels episodis més tergiversats

seves filles i que l’elecció de l’Aba-

que religiosa (Castellano i Tresserra,

de la nostra història: la deriva

dessa fos a càrrec de les monges, on

2003:722). Aquesta estratègia s’em-

monàrquica i moral del poder i el

sempre hi havia la preferència per

marcava en els designis d’un poder

pensament a 'les Espanyes' dels

aquella que portés el nom de la fun-

monàrquic gairebé absolut, amb el

segles XV i XVI.

dadora, Montcada (Anzizu, 1897:

control de la noblesa, de les institu-

117). Tanmateix, a partir de les Capi-

cions polítiques, com la Diputació

1472-1506, el pols entre l’Abadessa

tulacions signades a Pedralbes l’any

del General i el Consell de Cent, les

Violant de Montcada i la cosina del

1472, que posà fi a la guerra civil

institucions eclesiàstiques, la religió

Rei, Teresa Enríquez.

catalana, el rei Ferran es proposà

i, sobretot, la impremta, el control del

La tradició i el costum de l’èpo-

controlar la comunitat col·locant-hi

pensament, ja fos religiós o filosòfic.

ca era que les principals famílies

monges de la seva màxima con-

Els jueus foren definitivament expul-

Quadre 1.- El descobriment d’Amèrica, una estratègia monàrquica i religiosa enfrontada amb el lliure pensament El projecte de crear un nou regne, les Índies, al mo-

156

perfecció de l’home.

del de la Corona d’Aragó (Capitulacions de Santa Fe,

Aquest cúmul de factors invertiren el desenvolupa-

1492), enseguida es va veure invalidat per la immensitat

ment de l’Humanisme a “les Espanyes”, que emergí a la

dels reptes que presentava. El seu resultat immediat va

Corona d’Aragó amb persones com el valencià Joan Lluís

ser la desautorització aferrissada dels drets d’en

Vives (1492-1540), amic d’Erasme de Rotterdam (1466-

Cristòfor Colom, i de retruc la resta d’Europa feu el ma-

1536) i de Thomas More (1478-1535), autor de la famosa

teix amb el propi Papa -luteranisme, calvinisme i angli-

obra Utopia. La major part de la família de Vives va ser

canisme-, mentre l’escala de les possessions reials es

cremada als carrers de València per ser jueus conversos

multiplicava exponencialment, heretant i conquerint ri-

que seguien -en secret- fidels a la seva religió, i es va re-

queses i molts maldecaps. Les fronteres es tensaren i

fugiar a Bruges, renunciant a la càtedra que li oferiren a

nous murs ideològics emergien i lluitaven entre sí per un

la Universitat d’Alcalà de Henares. Thomas More va re-

nou orde (i poder) global. Després d'una llarga llista de

butjar les reformes protestants, però també la separació

cismes religiosos al voltant de la Mediterrània, nous cis-

del monarca anglès de Roma (anglicanisme, el 1534) i de

mes apareixien al cor d’Europa, allunyant les cultures -i

la mateixa Caterina d’Aragó, la seva esposa; el resultat

els estats- entre sí i donant peu a nous valors que norma-

va ser la seva decapitació el 1535. La persecució, censura

litzaren les lluites, les guerres i el dret a colonitzar i sot-

i execució dels autors contraris a la doctrina del poder

metre al pròxim sense gaires miraments. Un relat antro-

eclesiàstic i monàrquic va ser constant fins el segle XVIII,

pològic que justificava una pretesa superioritat cultural

i la dona -i el seu pensament- una de les principals afec-

s’incorporà a un pensament positivista del progrés i la

tades.

Crònica de Sarrià 2014


ABRIL 2014 / 11

sats de la península (a Castella

via també dues educandes

i a Aragó el 1492, a Portugal el

de la Casa Reial, Marina i

1496 i a Navarra el 1498) i,

Isabel d’Aragó (Anzizu,

l’any 1502, els Reis Catòlics

1897:122). Marina d’Aragó,

van iniciar oficialment el con-

neboda del Rei (1484-1511),

trol dels llibreters, impressors

de reconeguda bellesa, fou

o mercaders, que des de lla-

casada amb el príncep de

vors van requerir l’autoritza-

Salern (Regne de Nàpols). A

ció dels presidents de les

Àvila, al Convento de las

audiències. En la mesura que

Agustinas de Madrigal de

les estructures culturals esde-

las Altas Torres, el Rei hi te-

venien institucions de poder,

nia dues filles més, naturals

els valors morals tendien a ser

1529. Detall del Llibre de cor número 150.202 del

també, que en van ser aba-

substituïts per models d’autoritat per

Monestir de Santa Maria de Pedralbes, escrit a

desses, Maria d’Aragó i Maria

la necessària persistència del sistema

Montserrat. Fotògraf: Jordi Puig 2005. Publicat al

establert dominant. El resultat en

llibre Pedralbes. Els Tresors del Monestir

foren els exèrcits per lluitar amb els

(2005:147). Motiu: Sant Francesc d’Assis i Santa

veïns fronterers i el cos policial inte-

Clara. Escrit a l’Abadia de Montserrat.

rior per garantir l’ordre pactat, i la

Esperança

d’Aragó

(Benítez,

2004:376). Sor Violant de Montcada anà a Roma i inicià un plet que durà fins al 1506, i l’acabà guanyant, entre d’al-

tutela activa i passiva de les institu-

el sometent (“estem atents”), una orga-

tres coses perquè el context li fou fa-

cions religioses i del pensament

nització d’autoprotecció civil separada

vorable. El Papa era Juli II, que succeí

dominant. A Castella es fundà, preci-

de l’exèrcit, molt activa especialment

Alexandre VI modificant de dalt a

sament a Àvila, a les Corts de Madri-

entre els segles XVI i XVII, que ha per-

baix l’estratègia dels Estats Pontificis

gal de las Altas Torres (1476), la Santa

sistit, de fet, fins al segle XX. (vegeu

amb aliances militars per imposar el

Hermandad, una organització para-

Quadre 1 adjunt - pàg. anterior.)

seu poder i autoritat; essent també el

militar inspirada en les germandats

mecenes de grans artistes com Rafael

medievals com a cos policial de l’au-

El seu impacte al Monestir de

o Miquel Àngel i, anys enrere, Abat

toritat monàrquica. Una institució

Pedralbes fou immediat, després d’una

de Montserrat (1472-1483). Teresa

armada que es mantingué fins al

llarga lluita de despropòsits entre les

Enríquez abandonà el Monestir de

1824, quan es transformà en la Supe-

Clarisses, el Papa i el Rei, l’Abadessa

Pedralbes, excomunicada, però va

rintendència General de Policia, pre-

Violant de Montcada, escollida per la

ser absolta pel mateix Juli II l’any

cedint la desaparició de la Santa

seva comunitat de monges, va ser obli-

1506 (o 1508) (Anzizu, 1897: 125).

Inquisició

Reial

gada a renunciar al seu càrrec per la

¿Qui era Teresa Enríquez, que va

Decret (1834). Al Principat, en canvi,

Inquisició, i el 1495 vingué de Palència

gaudir d’aquest privilegi? Segons

existia, des dels usatges del segle XI,

Sor Teresa Enríquez. Al Monestir hi ha-

Cristina Sanjust i Latorre, historiado-

Espanyola,

per

Crònica de Sarrià 2014 157


12 /ABRIL 2014

ra experta en el Monestir, es tractava

entre les Corones de Castella i

França (Tractat de Blois, 1505).

de la cosina del rei Ferran “el Catòlic”

d’Aragó. La clau de tot va ser, sens

Castella iniciava així un pols amb la

(Sanjust

2008:82).

dubte, la mort d’Isabel de Castella el

Corona d’Aragó pel reforç de la seva

Certament, Ferran tenia dues cosines

1504, moment en què Ferran va ser

monarquia i defensa de la seva autori-

germanes que es deien Teresa

expulsat

de

tat nobiliària davant el rei Ferran i el

Enríquez, però la historiografia es-

Castella. Mort l’hereu Joan d’Aragó

Rei Lluís XII, però l’estratègia dels cas-

panyola no les situa pas a Pedralbes.

el 1497, Joana, casada amb Felip “el

tellans no quallà. Felip “el Bell” es mo-

Ara bé, una d’elles compleix un perfil

Bell” -Arxiduc d’Àustria-, la noblesa

rí el 1506 i a Joana se la declarà boja, i

molt proper, es tracta de Teresa

castellana i les pressions del pare de

va ser tancada pel seu propi pare a

Enríquez y Fernández de Velasco (o

l’Arxiduc -l’Emperador del Sacre

Tordesillas el 1509, fins al 1555.

dita

de

Imperi Romano Germànic- forçaren

Resultat d’això el Cardenal Cisneros,

Alvarado). És coneguda a la historio-

el rei Ferran a renunciar al govern de

Inquisidor General de Castella i ex-

grafia espanyola com la “Loca del

Castella, proclamant-se reis Joana i

confessor de la reina Isabel “la

Sacramento”, mot que li posà el ma-

Felip. Davant d’aquest nou equilibri

Catòlica”, ocupà la regència de la

teix Papa Juli II el 1508, quan li conce-

de poder Ferran “el Catòlic” es casà

Corona castellana i poc després la re-

dí el permís per fundar nombrosos

amb Germana de Foix el 1505, amb

cuperà el Rei Ferran (1507), després

convents a diferents poblacions de

qui intentà tenir un hereu, cercant

d’uns acords diplomàtics entre el Papa

“les Espanyes”. Convé recordar que,

una aliança amb el fins aleshores

i altres monarquies, en especial la fran-

tot i que els Borja havien cedit el seu

principal contrincant, Lluís XII Rei de

cesa, deixant, això sí, el control de

i

Latorre,

també

de

Velasco

o

ignominiosament

poder a Roma, mantenien nombrosos

Castella al Cardenal Inquisidor. Ferran

cardenals

“el Catòlic” centrà les seves actuacions

que

li

eren

fidels.

Tanmateix, com moltes fonts contra-

a

dictòries d’aquella època, el seu estu-

Mediterrània, posant els fonaments

di mai és concloent, tot i les nombro-

d'una afortunada transició cap a una

ses coincidències, una d'elles signifi-

autoritat monàrquica d’una escala

cativa; es coneix que venia del

molt superior, la que acumulà el seu

Convent de Santa Clara de Palència i

nét Carles, contenint el just equilibri

el sepulcre de la mare de la Teresa

entre les diferents monarquies europe-

Enríquez de la historiografia espa-

Escut de Pedralbes

defensar

l’ordre

reial

a

la

es. En aquella època (1499-1510) el cosí

nyola està situat precisament en

germà del Cardenal Cisneros, García

aquest convent.

Jiménez de Cisneros, va ser l’Abat de Montserrat.

1507-1520, Pedralbes i Àvila dirigides per dues filles naturals del Rei.

Però per acabar d’entendre-ho cal situar el context en una llarga hostili-

A principis del segle XVI va tenir

tat entre les corones dels Reis Catòlics

lloc un punt d’inflexió determinant

i el Rei de França pel control de l’auto-

158 Crònica de Sarrià 2014


ABRIL 2014 / 13

ritat papal i el poder que l’envoltava, especialment al voltant de la península itàlica. Lluís XII de França, des-

“El Papa Juli II confirmà com a Abadessa a Sor Violant de Montcada, però l’autoritat del Rei davant d’ella i del

prés del control del Regne de Nàpols

Monestir es veia qüestionada, i el mateix Papa expedí

per part de la Corona d’Aragó a mit-

una butlla demanant la renúncia de l’Abadessa Sor

jans del segle XV, mantingué els

Violant el 1510”

fronts oberts especialment a la península itàlica i a la frontera hispànica. Les guerres i les aliances foren constants, i França atacà reiteradament el Rosselló i conquerí Nàpols (1494-

tratègia diplomàtica, papal i militar,

l’Abadessa Sor Violant el 1510

1506) amenaçant un dels principals

d’unir la Corona d’Aragó amb el

(Sanjust i Latorre, 2008:85). Maria

focus estratègics dels Reis Catòlics, el

Comtat de Foix per posar pau amb el

d'Aragó (1476-1530), una altra de les

control de l’ordre moral i intel·lectual

Regne de França fou ràpidament

filles naturals del Rei, aleshores al

d’Europa.

abandonada.

Convento de las Agustinas de

La Lliga Santa de 1511, una coali-

El resultat de tot plegat es que des

Madrigal de Las Altas Torres, d’Àvi-

ció orquestrada pel Papa Juli II entre

de Roma es mantenia un estricte con-

la, va venir a Pedralbes per ser-ne la

els Estats Pontificis, Venècia, “les

trol de les autoritats religioses estreta-

nova Abadessa, fins que el deixà, de-

Espanyes”, Suïssa, el Sacre Imperi

ment vinculades a l’aristocràcia, així

finitivament, el 1520. A Àvila hi deixà

Romano Germànic i Anglaterra, con-

com una exaltació il·lustrada de l’art i

una altra filla natural seva, Maria

tra França, suposà la culminació mili-

l’elit d’alt valor simbòlic. La decoració

Esperança d’Aragó (1477-1543), que

tar d’una intensa lluita militar i di-

de la Capella Sixtina per part de

en fou l’Abadessa des del 1516 fins al

plomàtica, que tingué en la història

Miquel Àngel (1508-1512) es pot dir

1522. Paral·lelament, tant el Rei

d’Espanya un episodi singular, la in-

que n’és el major exponent. Papes,

Ferran com el Rei Carles -i d’altres-

vasió de l’actual Navarra el 1512. El

Reis i Divinitats es donaven la mà, o

abonaren

Regne de Navarra s’alià amb França,

gairebé. Respecte al Reial Monestir de

Pedralbes i al Madrigal (Benítez,

i sota l’acusació d’heretgia càtara, el

Pedralbes el Papa Juli II confirmà com

2004:381). Tant és així que el subsidi -

rei Ferran la envaí i els reis navarre-

a Abadessa a Sor Violant de

impost- de galeres, que havien ins-

sos es refugiaren al nord, mantenint

Montcada, però l’autoritat del Rei da-

taurat els honorables Consellers fou

el Regne -molt reduït- i la seva estreta

vant d’ella i del Monestir es veia qües-

suprimit per Carles V (Anzizu,

vinculació amb França. Al cap d’uns

tionada, i el mateix Papa expedí una

1897:141).

anys, el descendent Enric III, rei de

butlla demanant la renúncia de

quantioses

rendes

a

Navarra (1553-1610), acabà per ser coronat com a Enric IV de França el 1589 essent, de fet, el primer Borbó al tro francès. Per tant, és clar que l’esCrònica de Sarrià 2014 159


14 / A B R I L 2 0 1 4

1521-1562, Teresa de Cardona i Enrí-

que no diu però Sor Eulària Anzizu

(1516-1556)- és impossible, però és

quez, una altra cosina germana del

és que era també cosina germana

suficient indicar que el seu germanas-

rei Ferran, és l’Abadessa a Pedral-

del Rei, i es deia Teresa de Cardona

tre Pere de Cardona va ser bisbe d’Ur-

bes.

i Enríquez (Castellano i Tresserra,

gell i President de la Generalitat, i en

El 1522 Maria d’Aragó, ja a Àvila,

2003:722). És més, tampoc diu que

el moment d’accedir Teresa de Cardo-

fou de nou l’Abadessa fins a la seva

abans de ser monja va ser proposa-

na a l’abadia de Pedralbes era arque-

mort, el 1530. Moment en què tornà

da pel mateix rei com a esposa de

bisbe de Tarragona i lloctinent (Virrei)

ser-ho Maria Esperança, fins al 1543

Llorenç II de Mèdici, mecenes de la

de Catalunya; els seus altres germans

(Benítez, 2004:383 i 389).

cultura italiana a qui Maquiavel

i nebots van ser lloctinents també de

Teresa de Cardona, una monja

dedicà el seu famós llibre El Príncep

Catalunya, de Sardenya i de Navarra,

especialment formada en lletres, cièn-

(Sanjust i Latorre, 2010) i pare de la

presidents de la Generalitat, bisbes de

cia i virtuts (Anzizu, 1897:134- 138),

futura esposa del Rei Enric II de

Barcelona i capitans generals de les

va ser la nova Abadessa del Monestir

França. De fet, explicar aquí la

galeres a Sicília i Nàpols. La resta de la

de Pedralbes, després d’un curt epi-

rellevància dels Cardona i especial-

seva família, ja fos per la branca Enrí-

sodi temporal en què ho fou Sor

ment de la branca Cardona-Enrí-

quez -una de les principals de Caste-

Damiata de Mendoza (1520-1521),

quez -al regnat de Carles I i V del

lla- o per la branca Cardona -una de

clarissa procedent de Saragossa. El

Sacre Imperi Romano Germànic

les principals de Catalunya, València,

1529. Detall del Llibre de cor número 150.202 del Monestir de Santa Maria de Pedralbes, escrit a Monterrat. Fotògraf: Jordi Puig 2005. Publicat al llibre “Pedralbes. Els Tresors del Monestir” (2005:147). Motiu: heràldic de Sor Teresa de Cardona i Enríquez, cosina germana del Rei Ferran “el Catòlic”. S’hi observen tres franges; a l’esquerre l’escut d'armes d’Aragó-Cardona-Prades, al centre el d’Aragó-Urgell, i a la dreta l’Enríquez, vinculat a Castella i Lleó. Els motius que volten l'escut -i tot el llibre- són rics en símbols i decoracions florals, i ressalta, per damunt de tots ells, la papallona reposant sobre els anells que envolten l’escut.

160 Crònica de Sarrià 2014


A B R I L 2 0 1 4 / 15

Aragó i Nàpols- es pot dir que aglutinaven parentescos amb les principals famílies nobles d’ambdues corones. És a dir, va ser una peça clau del rei Carles per mantenir l’equilibri i l’autoritat en tots els seus dominis, i val a dir que deixà una gran empremta al Monestir. 1562-1602, s’acaba la presència de la família Reial al Monestir, i retorna la família Montcada. Un cop acabà Teresa de Cardona el seu exili (Anzizu, 1897:144) en plena culminació del Concili de Tren-

Segon quart del segle XVI. Tríptic Santa Clara i santa Agnès, Sagrada família treballant,

to (1545-1563), que abordava els nous

arcàngel Gabriel i sant Francesc. Inventari 115.048. Fotògraf: Jordi Puig 2005. Publicat al llibre

reptes a Europa i al món de l’Església

Pedralbes. Els Tresors del Monestir (2005).

catòlica, minvada per l’aparició de forts corrents cristians reformadors,

És rellevant mostrar el contrast de les vestimentes entre santa Clara i santa Agnès, la primera vestida amb hàbits i la segona no, però amb un llibre obert. També és rellevant la vestimenta marró del nen Jesús, en línia amb sant Francesc i santa Clara. Però el més rellevant és que les san-

el Monestir va modificar d’arrel el

tes es situïn al costat esquerre, quan la tradició era posar-les a la dreta, ja que el costat esquerre es

seu rol. S’hi imposà la pobresa i es

destinava als homes, és a dir, el més important en termes jeràrquics (Museu d'Història de la

veié abocat a l’endeutament, mentre

Ciutat, 2005:104)

foren abadesses.

Isabel de Cardona, la neboda de Tere-

cada, pagà els seus deutes el 1584 i

sa de Cardona, la succeïa al seu càrrec

s’inicià una nova etapa. Les abades-

Mentre això succeïa emergia una

d’Abadessa. Les tensions s’accentua-

ses es tornaren a escollir dins del

nova santa a Àvila, Teresa de Jesús

ren el 1583, quan en plena reforma es

Monestir i passaven a tenir càrrecs

(1515-1582), educada per una monja

pressionà Sor Isabel de Cardona a

triennals mentre els Montcada, des

del mateix convent reial d’Àvila i

cedir el seu càrrec i les monges li

d’aleshores, en recuperaren la seva

envoltada de miracles, misticisme, i

donaren suport, essent moltes d’elles

presència. La filla d’Anna de Cardo-

molt de misteri. Teresa de Jesús (de

excomunicades (Anzizu, 1897:144).

na, Beatriu de Montcada, en fou Aba-

Cepeda), gràcies a la butlla papal de

Unes tensions que afectaren també

dessa, així com la seva néta Magdale-

Pius IV, inicià, el 1462, la fundació de

d’altres monestirs, com el de Santa

na, Abadessa fins el 1602. Les germa-

convents per tots els territoris cris-

Maria de Vallbona.

nes de Sor Magdalena, Àngels i Joana

tians i catòlics. És a dir, mentre l’Es-

Anna de Cardona, neboda també

de Montcada, i les seves nebodes

glésia iniciava el camí cap a unes for-

de Teresa i esposa de Joan de Mont-

Àngela i Maria Magdalena, també en

mes exemplars, a Àvila i a Pedralbes Crònica de Sarrià 2014 161


16 / A B R I L 2 0 1 4

es fomentava la pobresa, l’espiritua-

Com a culminació d’aquest procés es

poder i de desafiament humà es mos-

litat i els valors religiosos. El punt

va acabar el Monestir de San Lorenzo

traven models de pobresa i sacrifici

culminant va ser la ràpida beatifica-

del Escorial (1563-1584), la residència

com a valors morals per la població.

ció de Teresa de Jesús (1614), després

de la Família Reial de “les Espanyes”i

El feixuc Barroc en fou la següent

d’haver estat marginada en vida, i

es posava fi a la monumental Basílica

etapa.

convertida -temporalment- en patro-

de Sant Pere del Vaticà, consagrada el

D’aquesta manera es posava fi a

na d’Espanya per Urbà VIII el 1627.

1626. Enmig de grans exaltacions de

una època en què el control monàr-

Quadre 2. De Sant Ignasi de Loiola a Santa Teresa de Jesús, la història d’un pensament femení impulsat a Barcelona i ofegat per la Santa Inquisició Va ser una monja de la família

de Montserrat (1522) i a la ciutat de

Baixos al servei de Felip II; o

catalana Rocabertí, Estefania (1530-

Manresa. Una altra dona, Isabel

d’Isabel de Josa (o d’Orrit), com-

1608) - emparentada amb la família

Ferrer (dita també Isabel Roser), va

panya d’Isabel Ferrer, que casà la

de l’Abadessa de Pedralbes Teresa

ser qui va pagar els estudis de Sant

seva filla amb el nebot també de

de Cardona- qui fundà, a Barcelona,

Ignasi a Alcalá de Henares (1526-

l’Abadessa. És suggerent saber que

el primer convent de les Carmelites

1526) des de Barcelona i qui l’acom-

Isabel Ferrer, acompanyada de

Descalces (1588), anys després de la

panyà fins més enllà de la fundació

Francisca Cruylles i d’Isabel de

mort de Santa Teresa de Jesús

dels Jesuïtes essent, de fet, la primer

Josa, lluità per incorporar la dona

(Teresa de Cepeda). El seu testimo-

i única dona que formà part de la

dins l’orde dels Jesuïtes. Tal i com

ni lliga directament amb la figura

Companyia de Jesús (1542-1546).

recorda Miguel Lop Sebastià gau-

de Sant Ignasi de Loiola, fundador

Però el conjunt de dones que

dien de profunds coneixements

de la Companyia de Jesús -Els

finançaren a Ignasi de Loiola és

filosòfics escotistes (Lop Sebastià,

Jesuïtes- el 1540. En el procés de

encara més extens, i són en gran

2005:22), una tradició de pensament

beatificació del Sant -a finals del

mesura de famílies catalanes. Apart

escolàstic alternatiu que defensava

segle XVI- indicà que fou la seva

de les ja citades és el cas d’Aldonça

la contingència radical del món, on

besàvia Eleonor Ferrer qui finançà

de Cardona, germana de Teresa de

la voluntat estava per damunt de

el viatge a Jerusalem del Sant

Cardona; o Isabel de Requesens,

l’enteniment. Però Roma ho denegà

(1524), clau en la seva vocació espi-

besàvia d’Hipòlita de Rocabertí, de

el 1546, Isabel Ferrer fou expulsada

ritual

família també propera a l’Abadessa

de l’orde i paral·lelament es decidí

L’episodi es situa oficialment al

i

Rocabertí;

que els Jesuïtes fossin confessors

carrer Ample de la Ciutat Comtal,

d’Estefania de Requesens, neboda

regulars en monestirs de religioses.

com un acte de caritat, després de

d’Isabel de Requesens i mare del

Ja vídua s’havia fet monja el 1541 i

l’estança de Sant Ignasi al Monestir

governador de Milà i dels Països

després d'aquest incident entrà al

(Lop

Sebastià,

162 Crònica de Sarrià 2014

2005:19).

a

Estefania

de


A B R I L 2 0 1 4 / 17

quic intercedí en els ordes religiosos

historiadora especialista en ordes reli-

cisament la seva reforma espiritual

femenins, peces clau per les estratè-

gioses Carmen Soriano Triguero, que

(Soriano Triguero, 1995:195).

gies -de poder- nobiliàries i reials

assegura que la intromissió reial a

És evident que es tracta de dues

aliades amb l’Església, però que la

l’Orde de Santa Clara a la Corona d’A-

maneres molt diferents d’expressar els

Inquisició va justificar com una

ragó venia donada per l’abandona-

valors de l’autoritat, de la Monarquia i

obligació necessària. En aquest sen-

ment dels valors religiosos de les Cla-

de la Inquisició. (veure Quadre 2

tit encara avui en dia s’expressa la

risses, i la finalitat dels reis va ser pre-

adjunt)

de

cional. Van aparèixer les catequesis,

segle XX s’ha sabut que venia d’una

Jerusalem, situat a l’actual plaça de

els rosaris, la devoció mariana i una

família de jueus conversos. Teresa

la Gardunya, monestir d’on vin-

nova moralitat per la dona. De la caça

de Jesús i les seves fidels seguidores,

gueren les Abadesses Teresa de

de bruixes es passà a la seva reclusió

Ana de San Bartolomé i Isabel de

Cardona i la seva neboda i succes-

a l’àmbit privat i la censura gairebé

Jesús, fundadores de convents car-

sora, Isabel de Cardona.

absoluta de les seves aportacions al

melites per França i Flandes, procla-

Els Jesuïtes van aparèixer com

pensament teològic. Del cisma reli-

maren la seva vocació de predicar la

un model de vocació educadora

giós es passà al cisma intel·lectual per

paraula de Déu, però tot i el reconei-

dels líders intel·lectuals del catoli-

raó de gènere. De poc va servir que

xement de les seves obres el fet és

cisme per un impuls femení, però

Joan Lluís Vives publiqués el 1524 De

que el primer vicari general dels

la mateixa orde tancà la porta a la

institutione feminae christianae, on

Carmelites Descalços, Nicolás Doria,

veu femenina el 1546. El Concili de

equiparava el seu intel·lecte al dels

imposà -a finals del segle XVI- unes

Trento (1545-1563), motivat pel

homes i es mostrava a favor de l’edu-

reformes que negaren a les seves

desafiament de mig Europa contra

cació de les dones, pel bé de la socie-

religioses el dret a escollir o rebutjar

el Papa -que provocà la prohibició

tat i de l’Estat (Forcades, 2007:50-69).

confessor i el dret a exercir funcions

dels estudiants de “les Espanyes”a

El cas de Santa Teresa és exem-

de mestratge espiritual, situant-les

l’estranger- reforçà el rol de la

plar, un cop morta la seva biografia

sota la direcció del pare espiritual

Inquisició i banalitzà la mateixa

va estar 12 anys en mans de la

assignat a cada monestir (Forcades,

religió imposant el misticisme emo-

Inquisició abans de ser publicada i al

2007:74-78).

Monestir

de

Santa

Maria

Els Jesuïtes van aparèixer com un model de vocació educadora dels líders intel·lectuals del catolicisme per un impuls femení, però la mateixa orde tancà la porta a la veu femenina el 1546. Crònica de Sarrià 2014 163


Una reflexió que enllaça amb el present i amb la germana Forcades, Teresa La lectura d’aquest article i els

als del Principat de Catalunya, a la

significatiu, al Palau Reial, i feren del

seus dos quadres adjunts convida a

seva memòria i a la seva història.

Saló del Tinell la seva església. La

reflexionar sobre la fina línia entre un

Una

que

comunitat hi estigué fins el 1936,

relat de la història Inquisidor i un

Espanya es nega encara, avui en

moment en què anaren al convent de

altre de Real enmig d’una lluita de

dia, a revisar. D’alguna manera, el

Santa Cecília de Montserrat i després

caràcter marcadament simbòlic de

debat sobre la feminització de la

a Sant Benet de Montserrat. I ara, al

valors a tot Europa i molt especial-

Companyia de Jesús i el Concili de

segle XXI, estant a Sant Benet, la ger-

ment a “les Espanyes”.

Trento, apart de ser consecutius,

mana Teresa Forcades lidera, segles

Amb la ràpida mitificació i canno-

sembla que estan estretament vin-

després, un nou pols femení en el pen-

nització de Santa Teresa de Jesús

culats i té molt a veure amb una

sament i en l’església cristiana per una

(1545-1562) sota l’estricte control de

història que persisteix en reeixir, i

renovada constitució de Catalunya.

la Santa Inquisició, es bolcaven els

en clau especialment femenina i

nous valors del catolicisme que ens

catalana.

història

censurada

han acompanyat fins a dia d’avui,

La història és plena de cicles i

El meu agraïment a Sor Pierrette,

però es posava també una espessa

casualitats que s’enllacen entre sí.

monja clarissa del Monestir de

cortina de fum a la seva obra i a la

El convent original de les Clarisses

Pedralbes, pel seu generós entusiasme

seva vida real. Però és més, a títol

a Barcelona, fundat al barri de la

que ha inspirat aquest article; a l’e-

personal, no puc evitar pensar que la

Ribera -d’on sortiren les primeres

quip de conservació del Monestir, per

desconfiança vers el lliure pensa-

Clarisses que acompanyaren a la

la seva compromesa activitat; a en

ment, ja fos masculí o femení, dirigi-

Reina Elisenda de Montcada a

Daniel Martín, savi historiador i amic,

da a les persones que el lideraren i a

Pedralbes- fou derruït en motiu de

per la seva capacitat de transcendir la

totes les famílies que el tutelaren,

la construcció de la Ciutadella de

història política i religiosa; i a en

afectà especialment als valors de la

Felip V un cop acabat el setge a

Jaume Gras, coordinador d'aquesta

Corona d’Aragó, tal i com aquí es

Barcelona, el 1714. El 1718 foren

singular publicació, per haver estimu-

posa de manifest, i molt especialment

traslladades a un espai altament

lat aquesta investigació.

Bibliografia ANZIZU, E. [1897] (2007). Fulles històriques del Reial Monestir de Pedralbes.

MUSEU D’HISTÒRIA DE LA CIUTAT, INSTITUT DE CULTURA, AJUNTAMENT

Barcelona: Monestir de Pedralbes i Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

DE BARCEONA, (2005). Pedralbes. Els Tresors del Monestir. Barcelona: autoedició.

BELENGUER, E. (2012). El com i el perquè del Compromís de Casp (1412), Història i

SANJUST I LATORRE, C. (2008). L’obra del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes

debat. Col. Episodis de la Història. Barcelona: Rafael Dalmau.

des de la seva fundació fins al segle XVI. Un Monestir Reial per a l'Orde de les Clarisses a

BENÍTEZ, J.M. (2004). “Agustinas de Madrigal de las Altas Torres del siglo XIV al

Catalunya. Tesi doctoral de la Universitat Autònoma de Barcelona, Facultat de

XVII”. En La clausura femenina en España: actas de simposium. Madrid: San Lorenzo

Filosofia i Lletres, Departament d’Art. Directora de la tesi: Dra. Anna Muntada

del Escorial, pp. 363-398.

Torrellas.

CASTELLANO I TRESSERRA, A. (1998). Pedralbes a l’Edat Mitjana. Història d'un

SANJUST I LATORRE, C. (2010). Seguint els passos de la fundadora. Teresa de Cardona i

monestir femení. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

el monestir de Santa Maria de Pedralbes. Capítol publicat juntament amb la Tesi

CASTELLANO I TRESSERRA, A. (2003). Les Reformes del Monestir de Pedralbes al

Doctoral de Cristina Sanjust i Latorre. Barcelona: Institut Mon Juïc i Xarxa Vives

llarg dels segles XVI i SVII. Revista Pedralbes, nº23. Barcelona: Publicacions i

d’Universitats.

Edicions de la UB, pp. 721-734.

SORIANO TRIGUERO, C. (1995). La reforma de las clarisas en la Corona de Aragón (ss.

FORCADES I VILA, T., [2007] (2012). La teologia feminista en la història. Barcelona:

XV-XVI). Revista de Historia Moderna Nº13/14. Madrid: Universidad

Fragmenta Editorial.

Complutense, pp. 185-198.

LOP SEBASTIÀ, M. (2005). Recuerdos ignacianos en Barcelona. Barcelona: Cristianisme i Justícia.

164 Crònica de Sarrià 2014

Àvila i Pedralbes, segles XV-XVI, units per la naturalesa reial de dos monestirs femenins  

Article d'investigació sobre les ordes religioses femenines als segles XV-XVI d'Àvila i Pedralbes, Barcelona, per la revista Crònica de Sarr...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you