Issuu on Google+

Els meus

pares


Miquel

Perich

Figueras


L’

avi Miquel nasqué a Sabadell, tenia una germana 4 anys més gran, la tieta Maria a qui jo vaig estimar molt. Va educar-se als Escolapis i de jove aprenia l’ofici de teixidor, que va deixar deseguida per ajudar als pares a seguir el negoci de botiga de “Queviures i cansaladeria”. L’àvi va viure la seva juventut marcada per la guerra i la post-guerra que per les dificultats del moment i la mort dels pares quan ell tenia 25 anys, va influir en que es casés a l’edat de 40 anys.


Aurèlia

Ubach

Guitard


L’

Aurèlia, la meva mare, treballava a prop de la botiga de casa de l’àvi i així anant-hi a buscar el berenar es van coneixer i es van enamorar. Vàren casar-se a la Salut i el viatge de noces el feren a Mallorca, lloc on l’àvi agafar uns tifus que tres mesos més tard del casament, tots temèren per la seva mort, sortosament es va curar. L’àvia era una noia, alegre, decidida i amb molta ilusió per a tot, caràcter que va acompanyar-la tota la seva vida. Encomanava alegria a tothom, per l’avi Miquel va ser la seva ma dreta tota la vida, ell era una mica pesimista i li costava prendre decisions, se les rumiava molt i els canvis el feien sentir malament, aleshores era la meva mare que li donava l’empenta que ell necesitava.


Es vàren casar a la Salut, la meva mare al casar-se va anar a viure a casa del avi Miquel i junts van continuar el negoci de la botiga. L’Aurèlia era l’ànima, quina expresió més fora de temps oi? Vull dir que era la que donava vida a la botiga, molt nèta, tot endreçat, sempre una paraula alegre per a qualsevol clienta, l’ambient que és creava a la botiga era de gran familia, els veïns és coneixien entre ells i al venir a comprar feien la xerradeta i feia que no setiguessin incomunicats i es participés de la vida d’uns i altres, però us diré que sense xafardería, era estar al corrent quel que feia tothom però sense crítiques, eren uns veïns que es coneixien i s’apreciaven molt. Uns mesos més tard va tenir el primer embaràs que va acabar amb un abortament degut a un problema que tenía l’avia a la matriu i durant els primers mesos havía de fer repòs absolut. Tres anys més tard del casament vaig neixer jo, aixì de forta, superant totes les dificultats del repós, està ben clar que volia venir al món a viure’l amb tota l’empenta i les ganes de aprofitar-ne tots el moments.


Album 5