Page 1

Neix i coneix la Maria

Dolors


La meva infantesa


S

empre he pensat que vaig ser una nena molt estimada i desitjada, m’estimava tothom, els clients de la botiga, el veinat, els tiets, els cosinets… El fet de que a casa meva fos un comerç, botiga de queviures o tenda tot vol dir el mateix, va fer que jo pogués creixer en companyia. El tracte de les persones era molt familiar fins i tot diría que erem amics i ens apreciavem molt. Les clientes de cada dia feien els comentaris de la rutina que els acompanyava la vida, sabiem quan algún veí estava malalt, les alegries i les preocupacions dels altres. També penso que hi havía bona fe, no hi havía critiques o poques, de les que no fan mal, i tothom, si podía, s’ajudava. Els temps eren difícils però a mí no va faltar-me mai res.


De molt petita vaig anar a escola que en deiem “col-legi”, per el moment polític que vivíem, no es podía triar gaire, es tractava d’escollir quin col-legi de monges agradava més per manera de educar, per nivell econòmic o per proximitat de on es vivía. La meva mare de soltera havía fet teatre amb un grup de noies al Col-legi Divina Pastora i com que hi viviem a prop, va ser fàcil la decisió. Al dos anys i mig ja hi anava. Les altres nenes segur que van comerçar més tard, però a casa “hi havía feina” dono importància a aquesta frase perquè em va companyar sempre, mes endavant anireu veiem perquè moltes vegades va ser la negació de alguna de les coses que jo demanava. De la meva educació i de tot el que recordo del Col-legi, les monges, les nenes, les amigues… en parlaré en un altre escrit. Torno a situar-me a la meva infantesa. Des del naixement fins que vaig casar-me vaig viure el carrer Riego nº 78 de Sabadell, . Vaig neixer a la Maternitat, va ser una millora dels anys 50, fins aleshores els nens i nenes neixien a casa amb l’ajuda de la llevadora.


M’havien explicat que vaig neixer amb molt retard i que va ser un part lent i difìcil, pobreta la meva mare, tant diferent que són les coses ara, i que jo sense ser-ne concient li vaig fer passar unes hores tan doloroses, però segur que amb la alegria de veure’m ho van oblidar. No va ser pas d’aquest mal record que no van tenir cal altre fill Tenia problemes per superar els tres primers mesos del embaràs. Per aquest motiu va tenir un abort abans de neixer jo, i quan jo tenía dos anys hauríen tingut un altre fill i tampoc va arrivar. Sempre vaig tenir l’ilussió de tenir un germanet. En general tothom tenía germans i jo pensava que tenien un amic fixe a casa per poder jugar, encara que també veia que es barallaven però m’agradava quan anava a casa de les amigues i veia que totes tenien german. Hi havía un altre problema que el possaven la gent, et deien “filla única” amb això et volien dir que eres mimada, que els pares et deixaven fer el que volies… i a mi sempre em va molestar moltísim perquè no era veritat, els meus pares com que només em van tenir a mi i no va ser per gust de tenir un sol fill, procuraven ser estrictes perquè no tingués els defectes considerats dels fills únics.


Podría recordar moltes coses que em passaven a mi i a les altres no, m’havia de quedar una hora més al Col-legi quan tothom plegava perquè a casa hi havía feina i així em tenien ocupada, de més grandeta quan vaig demanar de poder anar al Club de Natació com moltes, donçs jo no podía perquè a casa hi havía feina, altres mares feien diferents dinars pels grans i pels petits, potser per això vàren aconseguir que tot m’agradés. Quan he dit que em sentía estimada es molt veritat, suposo que era bona nena, molt sincera i de caràcter bo i fàcil. Al costat de casa meva hi havía una lleteria i a vegades en lloc d’ajudar a la botiga de casa, me’n anava a despatxar llet que ho trobava més divertit, recordo un dia que vaig marxar de casa sense avisar de que anava a la lleteria i quan em van trobar allà, tan feliç despatxant llet… bofetada! Segurament la mare estava nerviosa buscant-me i per això vaig rebre.


A l’altre costat hi vivía la meva tieta Maria, la única germana del meu pare. Ella estava casada amb un senyor que és deia Miguel i que feia de carter, tenien un fill 13 anys més gran que jo. La tieta tenía una botiga de espardenyes i també una merceria venien, botons, fils, colónia… la tieta Maria tenía molta paciéncia amb mi i jo a casa seva m’hi trobava molt bé, també em resultava més divertit ajudar a despatxar a casa la tieta que a casa meva, em deixava posar colònia en un mesurador i canviar-la de pots, arreglar els calaixos del fils, tot era més com si jugués, però es clar, els meus pares preferien que els ajudes a ells. La feina de la nostra botiga era molt lligada, ara no podeu imaginar com podía ser una botiga d’aquesta perquè degut als supermercats gairebé han deixat d’existir. Veniem productes frescos, de formatge (només n’hi havía de dues menes), pernil, embotits, botifarres (fetes pel meu pare, que per cert eren boníssimes. Mai més he pogut menjar cap altre amb el bon gust que encara recordo, perquè l’avi Miquel el meu pare, ja va apendren del seu pare i era molt meticulós, molt ordenat i feia les coses molt ben fetes, era molt honrat i es clar només podía possar-hi els greixos que fes falta i no especulava mai en produir menys qualitat per a guanyar-hi més diners.


Els matins els meus pares anaven al mercat a comprar fruita i verdura per tornar a vendre, cada dia coien mongetes, també els dilluns llenties i el dissabte cigrons, en unes olles gegants per a mi, al fer-me gran les olles es van fer petites. Els dimecres a mig matí, en camió, arribava el porc que venía de l’escorxador, el tombaven en una taula en una habitació del final del pati i allà es començava tot el procés: seperar els pernils, els tall per fer-ne les botifarres, la sobrasada, el que s’havía de coure es feia en unes calderes que teniem al final del pati. Al mateix vespre tot quedava fet, a punt de vendre-ho i tot net, molt net!!! Tenien fama de ser persones netes, tant a l’obrador com a la botiga, davantals blancs immaculats, tot ordenat, a qui hi tenía molt a veure l’àvia Aurèlia tenien uns principis molt educats en la venda i en el tracte amb el públic. Com us podeu imaginar hi havía feina per a tots. Al vespre quedaven molt cansats i si era a l’hivern feia tan fred que els sortien penellons a les mans i a les orelles, són com uns grans que fan molta cuissor i surten després d’haver passat molt fred, es com si la sang que passa per aquell punt es refredés tan que si quedés congestionada, segur que no es així, però ara ningú sap que és això, perquè no passem fred a les cases.


Ens escalfaven amb una estufa o un brasser, que era carbó encés en una mena de palangana de ferro, que de tan en tant es remenava i només estaves calent si estaves a prop, al allunyar-te, feia un fred!!! Ara que us explico que era un brasser em ve a la memòria un dia que a casa la meva iaia Marieta,la mare de la meva mare) en tenien un i jo hi vaig caure amb la ma plana, de veritat que recordo el mal que em va fer i com corrien tots a possar-hi una pomada que hi havía a les cases en un pot de vidre que deia “Per a les cremades” l’anaven a buscar a casa d’un metge del carrer la Salud, no sé si la feia ell mateix o qui la feia. No va quedar-me cap senyal de la cremada i tampoc ser si em van renyar per badar i caure al brasser, a vegades passava i encara passa, els nens reben doble, pel mal que es fan i perquè els renyen per estar distrets i caure. Tornant a la feina de casa, ara enteneu que quan em trobaven a casa la tieta, o jugant amb el meu gat, sempre em cridaven i la frase era: “Tu perdent el temps i nosaltres tanta feina” això també va fer que no em van deixar llevar-me tard, els es llevaven d’hora i els semblava que jo també havía de colaborar.


Les festes eren molt celebrades, el Reis amb mi eren molt, molt espléndits, perquè jo, mimada no, però, estimada molt i molt. L’avi Miquel explicava una cosa del dia de Reis de quan ell era petit. De regal tenien la botifarra que es emnjarien per dinar i a la seva germaneta li van portar una nina que uns dies més tard la van amagar con si la nina


Album 11  

Tot igual quan creixiem

Advertisement
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you