Issuu on Google+

LOS GIRASOLES CIEGOS

Marta Pérez Guillermo Pons Marcos López Andrea Vizcaíno


ACTIVITAT 1. PRIMER CONTACTE Veurem la pel·lícula “Los Girasoles Ciegos”. Com a activitat inicial analitzarem les dades següents i les anotarem, serviran per a l’inici del treball. Utilitzarem la informació del dossier.

PEL·LÍCULA TÍTOL PEL·LÍCULA: Los Girasoles Ciegos IMATGE DEL CARTEL: La família protagonista en el passadís de la seua casa , amb el pare, la mare i el seu fill, i al fons del passadís el cura que trenca la família. El cartell és molt fosc. FITXA TÈCNICA: Títol: Los Girasoles Ciegos

Maquillatge: Silvie Imbert

Música: Lucio Godoy

Producció: Emiliano Otegui, Fernando Bovaira, José Luis Entenimentada

Producció associada: Juan Alén

Producció executiva: Simón de Santiago

Vestuari: Sonia Gran

Títol original: Los Girasoles Ciegos

País: Espanya

Guionista: José Luis Cuerda, Rafael Azcona

Director: José Luis Cuerda

Música: Lucio Godoy

Fotografia: Hans Burmann

Productora: SOGECINE

Distribuïda per: Alta Films

Estrena: 29-08-2008

Any: 2008

Durada: 98 min.

Gènere: Drama

Repart: Maribel Verdú, Javier Càmera (I), Raúl Arévalo, Roger Príncep, José Ángel Egido, Martín Rivas, Irene Escolar, Juan Antonio Quintana, Fernando Ransanz, David Janer, Ricardo de Barreiro, Miguel de Lira, Fany de Castro, Carmen Llosa, Mario Roldán, Santi Prego, Xosé Manuel Olveira 'Pique', Íñigo Navares, Patrick Criat, Sergio Murillo, Daniel Heras, Francisco Heras, Laura Posa't, Emiliano Otegui, Camilo Rodríguez, Karmele Aranburu

Direcció artística: Baltasar Gallart


SINOPSIS: L’home d’Elena, Ricardo, amenaçat per una despietada persecució ideològica, porta anys amagat en el pis on conviuen amb els seus fills. Salvador, un cura desorientat després de la seua lluita en el front, torna al seminari d'Orense. Els dubtes en la vocació de Salvador porten al Rector a retardar el seu accés al sacerdoci durant un any, mentre Salvador feia classes com a mestre. Ací coneix a Elena, la creu viuda, s'obsessiona amb ella i l'assetja. Ferits i sacsats per les circumstàncies, els protagonistes de "Los Girasoles Ciegos" es colpegen contra un mur de repressió, amors impossibles i derrotes emocionals, mentre cerquen una escletxa per a tornar a la vida. PERSONATGES MÉS IMPORTANTS: •

Elena: Mare de la família protagonista. És una dona lluitadora i fidel a la seua família i fa tot el possible per a cuidar del seu home.

Ricardo: Es un home comunista que es veu obligat a amagar-se en la seua casa per a no ser capturat per les tropes franquistes i assassinat. Intenta sobreviure només per la seua família.

Salvador: Cura ambiciós i sense sentiments ja que estava obsessionat amb Elena i no dubta en trencar la família només per a aconseguir-la.

Lorenzo: Fill de la família protagonista que lluita per a salvar la vida del seu pare i aparenta ser un xiquet trist però en realitat es mor de ganes de eixir a jugar amb el seu pare.

Elena (filla): És la filla de la família. Decideix viatjar a Portugal per tal de que el seu home no siga capturat i assassinat.

Eulalio: Espós d’Elena. Com que està en perill de ser capturat decideix partir cap a Portugal junt a la seua dona embarassada.


NOVEL·LA Títol de la novel·la i autor: Los Girasoles Ciegos, Alberto Méndez Imatge de la portada: Un home que interpretem que es Eulalio amb el seu bebé. Relats que la componen i contingut dels mateixos: Relat 1: “Si el corazón pensara, dejaría de latir”: En aquest relat es conta l’història de com el Capità Alegria i traicionà a l’exèrcit espanyol. El Capità Alegria es rendeix als republicans quan les tropes colpistes estan entrant a Madrid ja que diu que rendint-se, l’exèrcit de Franco hi hauria sigut encara mes humiliat. Aquesta historia comença a finals de 1938, quan ell es va dirigir a la vorera d’una trinxera republicana declarant-se rendit. Va ser detingut, però quan els seus companys del bàndol nacional ocuparen la Capitania Nacional, també es va declarar traïdor davant d’ells. El dia 18 d’abril va rebre un tir que va acabar amb la seua vida. Relat 2: “Manuscrito encontrado en el olvido”: Aquest el diari d'un xic poeta que fuig de les tropes franquistes. En el seu viatge cap a França, es veu atrapat en una cabanya en les muntanyes entre Astúries i León on veu morir a la seua dona en el part, quedant-se a cuidat del seu bebè, sense ajuda ni mitjans. Un xic poeta que viu una vertiginosa història de maduresa i mort en el breu termini d'uns mesos. Relat 3: “El idioma de los muertos”: relata la historia de Juan Serna, un sanitari republicà que estava en la presó perquè té informació sobre el fill del president del Tribunal, Perquè no ho maten, Juan s'inventa una història que dóna a entendre que el fill era un heroi, quan en la realitat era un lladre executat com un delinqüent. Després d'ajudes per part de la mare del difunt fill, Juan es cansa d'aqueixa farsa i decideix explicar tota la veritat. Açò causa que siga afusellat ràpidament. Relat 4: “Los girasoles ciegos” relata la història de Ricardo, un republicà refugiat en la seua casa tras la Guerra Civil al que tota la família protegeix. La història la compta un narrador omniscient; Lorenzo, el fill de Ricardo, que recorda des de la seua maduresa els esdeveniments i el Pare Salvador, professor de Lorenzo, qui provoca el desastre per a la família enamorant-se de la mare.


ACTIVITAT 2. CONEIXEMENTS PREVIS I HIPÒTESI. En grup, analitzeu les imatges del cartell de la pel·lícula i de la portada de la novel·la i realitzeu hipòtesi respecte als personatges que apareixen en elles: En el cartell de la pel·lícula qui són?, Quina relació hi ha entre ells?, On estan?, Com van vestits?, Per què?, Què expressen els seus rostres?, Què pensen?, Què hi ha en primer pla? I darrere? En aquesta imatge podem observar en primer plà a la familia protagonista sense la filla Eleneta, ja que aquesta mor. La vestimenta de Elena i Lorenzo es negra ja que deuen aparentar tristesa per la perdua de Ricardo i, per tant, van vestits de luto per tal de no alçar sospites. Ricardo du un pijama de color blau, açò es deu a que ell ha perdut la seua llibertat ja que es veu obligat a amargar-se en la seua casa per tal de no morir. Els rostres de la família mostren tristesa ja que, en primer lloc Lorenzo i Elena suposadament han perdut a Ricardo i en segon lloc Ricardo ha perdut la seua llibertat, raó per la qual la família apareix al passadís de la seua casa, de la casa on Ricardo s’amaga i on perd la seua vida. Després podem veure darrere a Salvador amb un rostre desafiant ja que trenca la família delatant a Ricardo. Salvador du una vestimenta característica dels cures ja que ell ho és. Els colors predominants en aquest cartell són colors foscos, açò ens du a pensar que la pel·lícula va a ser trista. En la portada del llibre qui és el personatge?, On va?, Què sent?, Què està mirant?, Per què? A la portada del llibre apareix el xic del relat 2 d’aquest llibre. El xic és un poeta que fuig de les tropes franquistes, en eixe moment el jove ha perdut a la seua dona mentre donava a llum al seu fill, el qual du amb ell en la imatge. Aquest xic viatja cap a França fugint dels franquistes, du a les seues mans al seu fill i mira cap arrere per asegurar-se de que ningú que puga ferir a ell o al seu fill estiguen prop.


ACTIVIDAD 3. SENSIBILIZACIÓN. Pablo Neruda vivió en España el inicio de la Guerra Civil y cuando las tropas de Franco bombardearon Madrid en 1936, contestó al bombardeo con el poema “Explico algunas cosas”. Léelo y contesta las preguntas. 1. ¿Cuáles son las voces que aparecen en el poema? ¿En qué palabras se reflejan? ¿A quién representan? En este poema el autor, bajo su voz en primera persona, trata de mostrar el horror y el padecimiento de aquellos momentos. Después utiliza a los niños para hablar de todas las muertes que hubieron en este período i muchas de ellas eran muertes de inocentes. 2. El poema describe Madrid en dos momentos, pero se diría que habla de dos ciudades diferentes, opuestas. ¿Por qué? ¿Qué tipo de léxico o expresiones caracteriza a cada una de ellas? En primer lugar el poeta habla de la ciudad de Madrid antes del bombardeo sobre esta en 1936. Vemos como el autor utiliza expresiones como lilas, amapolas, pájaros, arboles, etc. Utiliza estas expresiones para hablar de la felicidad y la tranquilidad que se respiraba en Madrid antes del ataque franquista en 1936. Primeramente Neruda describe su barrio como hermoso y armonioso, esto lo hace utilizando los árboles, los cuales transmiten armonía y relax. Después utiliza los “chiquillos” y al perro para hablar de inocencia y felicidad. Por ultimo vemos como el autor habla del tiempo que pasa tranquilo refiriendo-se a él con las campanas y los relojes. Después vemos como el poeta cambia totalmente de léxico y ahora comienza a utilizar expresiones como pólvora, gritos, hogueras, fuego, etc., de esta manera habla del bombardeo comparándolo con el infierno. En estas dos partes en las que se divide el poema vemos reflejada la ciudad de Madrid antes del bombardeo en 1936 y luego la misma ciudad pero tras el bombardeo. La ciudad sufre un cambio tan extremo que la ciudad del pasado y la del presente son tan diferentes que no parecen ser las mismas.

3. Fíjate ahora en las repeticiones. ¿Qué palabras o expresiones se repiten? ¿Qué sentido aportan al texto? En este poema de Neruda vemos como diferentes repeticiones le dan sentido al poema. En primer lugar encontramos la repetición de diferentes preguntas pata así remarcar la pérdida de algo bello: PREGUNTARÉIS: Y dónde están las lilas? Y la metafísica cubierta de amapolas? Y la lluvia que a menudo golpeaba sus palabras llenándolas de agujeros y pájaros?


Tras esto vemos la repetición de la expresión “y desde entonces”, esto es utilizado por el poeta para mostrar la entrada a un infierno del que no podían salir, como fue la Guerra Civil tras el bombardeo a Madrid. El poeta complementa esta expresión con palabras como pólvora, sangre y fuego: Y desde entonces fuego, pólvora desde entonces, y desde entonces sangre. A continuación encontramos la repetición de la palabra bandidos para criticar a aquellos a los que el autor considera culpables del desastre. En primer lugar critica al ejército marroquí por colaborar con Franco en el ataque. Después critica a la monarquía por posicionarse a favor de Franco únicamente por beneficiarse y conseguir poder en España. Por último critica al clero, un claro apoyo para Franco: Bandidos con aviones y con moros, bandidos con sortijas y duquesas, bandidos con frailes negros bendiciendo También podemos ver que con la repetición de la palabra “bandidos” el autor intenta imitar el sonido de las bombas que cayeron sobre Madrid en 1936. Vemos la repetición de la palabra “niños” donde la intención del poeta es remarcar todas las muertes de personas inocentes, ya que sabemos que los niños son un ejemplo claro de inocencia: Venían por el cielo a matar niños, y por las calles la sangre de los niños corría simplemente, como sangre de niños. Ahora podemos ver como Neruda utiliza tres palabras para describir a los causantes de este ataque como seres sin escrúpulos, asesinos, duros y malvados, estas palabras son “víbora”, “piedra” y “chacal”. Chacales que el chacal rechazaría, piedras que el cardo seco mordería escupiendo, víboras que las víboras odiaran! Conforme vamos llegando al final del poema vemos la repetición de la expresión “venid a ver la sangre por las calles”, esto se debe a que el autor intenta remarcar el horror que se padeció con la repetición de esta expresión:

Venid a ver la sangre por las calles, venid a ver la sangre por las calles, venid a ver la sangre por las calles!


4. Fíjate en los tiempos verbales ¿Cuáles dominan en cada parte? ¿Por qué cruces que es así? Como bien sabemos el autor divide su obra en dos partes, primero aparece la ciudad de Madrid descrita antes del bombardeo y después aparece Madrid descrita tras el bombardeo. El tiempo verbal que predomina en la primera parte del poema es el pasado. Aquí el autor intenta explicar y contar al lector como era de bella y feliz la ciudad de Madrid antes de la catástrofe. Utiliza el pasado para así transmitir más nostalgia hacia la bella ciudad, también por que el poema fue escrito tras el suceso por lo tanto, claramente, el autor utiliza el pasado: Desde allí se veía el rostro seco de Castilla como un océano de cuero. Mi casa era llamada la casa de las flores, porque por todas partes estallaban geranios: era una bella casa con perros y chiquillos.

Después vemos como de repente da un giro al léxico al igual que al tiempo verbal, ahora el tiempo verbal predominante es el presente. Esto se debe a que el poema fue escrito durante ese periodo que el poeta describe: Frente a vosotros he visto la sangre de España levantarse para ahogaros en una sola ola de orgullo y de cuchillos!

5. ¿Qué situación histórica crees que describe?

Como ya hemos dicho antes, este poema se centra principalmente en el bombardeo que las tropas franquistas tiraros sobre Madrid en 1936. En primer lugar Neruda nos explica como era su barrio antes del bombardeo. Habla de él como un barrio hermoso y tranquilo donde reinaba la paz, nombra a los niños y a los perros para representar la felicidad, la inocencia y el futuro. En Explico algunas cosas el autor también habla de árboles, es decir, naturaleza, tranquilidad y armonía. Utiliza las flores para hablar de Madrid como algo bello y nombra el mercado; las tradiciones que se seguían desde años. Tras explicar esto el autor habla de cómo, de repente, un bombardeo franquista les sorprende haciendo así que todas las vidas de los madrileños queden destrozadas. Para explicar esto primero habla de pólvora, fuego, hogueras, etc., después hace una pequeña crítica a los que cree culpables y cómplices de esta catástrofe y, finalmente acusa a todos los autores del ataque como traidores, ya


que todos estos juraron fidelidad a la República. También intenta remarcar al final el horror que se sufrió.

6. ¿Qué sentimientos te produce este poema? Justifica tu respuesta. Este poema, por el uso que hace el poeta de los diferentes tiempos verbales, aún que no hayamos vivido ese momento nos hace sentir terror, lastima y añoranza de aquella ciudad que tan felices les hacía. El poeta nos transmite toda la rabia que le produce toda esta situación y lo duro que fue vivir eso, por lo tanto nos damos cuenta de que debemos luchar para no volver a padecer una situación así y nunca más echar en falta la felicidad y la libertad.

7. ¿Cuál crees que es el tema del poema? El tema del poema es la añoranza del pasado bello, en este caso de Madrid antes del bombardeo. También podemos apreciar como el poeta se dirige al lector directamente diciendo “Preguntareis…”: PREGUNTARÉIS: Y dónde están las lilas? Y la metafísica cubierta de amapolas? Y la lluvia que a menudo golpeaba sus palabras llenándolas de agujeros y pájaros?

También podemos ver en este poema como Neruda anuncia que dejará de la temática romántica de lado ya que opina que debe colaborar luchando por la libertad tras el inicio de la Guerra Civil. 8. ¿Conoces el autor de este poema? ¿Qué información tienes de él? El autor de este poema es Pablo Neruda. Pablo Neruda. Neruda nació en Chile el 12 de julio de 1904 y falleció el 23 de septiembre de 1973 también en Chile. Es considerado uno de los poetas más influyente de su época, el siglo XX. En 1971 recibió un Premio Nobel de Literatura y un Doctorado Honoris Causa por la Universidad de Oxford el mismo año. A causa de la Guerra Civil y del asesinato de su gran amigo Federico García Lorca, Neruda se comprometió con la república. En 1939 es designado por el presidente cónsul especial para la inmigración española en París, donde destaca como el gestor del proyecto Winnipeg.


9. ¿Sabes Winnipeg?

qué

es

el

No sabíamos lo que era hasta que nos informamos un poco. Ahora sabemos que el Winnipeg es un barco que llevó hasta a las costas de Valparaíso, Chile, el día 3 de septiembre de 1939, a 2.200 inmigrantes españoles provenientes desde Francia por iniciativa Pablo Neruda. Los inmigrantes eran refugiados republicanos o comunistas de la Guerra Civil Española que habían huido de España. 10. ¿Sabes los que son Rafael, Raül y Federico? Raúl González Tuñon, Rafael Alberti y Federico García Lorca son amigos de Pablo Neruda que fallecieron en la Guerra Civil, en concreto Lorca la muerte de Lorca, una de las primeras víctimas de la guerra, le afectó profundamente ya que este era un gran amigo suyo.

ACTIVITAT 4 ÀRGUMENT I ANALISI 4.1. Ja coneixeu l'argument de la pel·lícula. També heu pogut escoltar els crits de Pablo Neruda quan va començar la guerra i alguns dels seus sentiments en eixe moment. Quines coincidències observes? Descriu alguna/s seqüència/s de la pel·lícula diries que reflecteixen el mateix tipus de sensacions o sentiments. La Guerra Civil va dur a Espanya un dur període de repressió. Tot aquell que no tinguera la mateixa ideologia que el regim era durament perseguit i castigat. Aquesta situació la veiem reflectida clarament en la situació de Ricardo. Ricardo es un pare de família, ell es comunista, per tant aquesta ideologia anava en contra del regim i Ricardo devia amagar-se a la seua casa per tal de no ser capturat i assassinat per tindre una ideologia diferent. Veiem com Lorenzo i Elena han de passar moments molt durs quan el cura els pregunta per Ricardo, ja que saben que si el cura arriba a sospitar alguna cosa podrien perdre a Ricardo, cosa que realment ocorre. Moltes famílies en la realitat patiren situacions paregudes o pitjors que la de Ricardo a la pel·lícula. Després podem veure com, durant el franquisme, la dona només tenia obligació de ocupar-se de la casa i els fills, açò el podem observar en les escenes de l’escola quan les úniques que porten als fills a aquesta son les dones.


4.2. Ara que has investigat sobre els fets històrics i que has vist la pel·lícula, explica en quin a mesura creusque José Luís Cuerda aconsegueix reflectir la realitat del moment. Posa exemples d'això. José Luís Cuerda aconsegueix reflectir l’horror que moltes famílies patiren a causa de la repressió. Aquesta situació la podem veure clarament reflectida en la família de la pel·lícula, Ricardo es veu obligat a amagar-se en la seua casa per el simple fet de ser comunista, ja que açò estava en contra del regim. Reflecteix també com era l’Església d’important durant aquest període, açò el podem veure en les escenes de la pel·lícula i observant qui s’encarregava de donar classe als xics, eres els cures. Açò és l’anomenat Nacionalcatolicisme. Per altra banda podem veure la salutació feixista, que, clarament es veu en les escenes abans de l’entrada a l’escola. Un altre fet que aconsegueix reflectir José Luís Cuerda és la falta de llibertat d’opinió i de pensament. A banda de ser comunista Ricardo s’encarregava de traduir textos a amagades sobre una ideologia contraria al franquisme.


ACTIVITAT 5 PE RSONATGES 5.1. Els adjectius que et presentem a continuació

poden aplicar-se als personatges de la pel·lícula. Associa dos adjectius a cada un dels personatges. En la posada en comú poseu exemples que ho justifiquen. Aterrit, jove, covard, desorientat, planer, roí, lluitador, còmplice, valent, immadur, compromès, manipulador, somrient, poeta • ELENA (MARIBEL VERDÚ): VALENTA ja que fa tot el possible, arriscant-se a ser descoberta, per a salvar al seu home i CÒMPLICE del seu home ja que ajudant a amargar al seu home està anant en contra del règim i si es descoberta pot perdre la vida.

li

RICARDO (JAVIER CAMARA): DESORIENTAT ja que no sap quin futur depara ATERRIT per que té por de ser descobert i assessinat.

SALVADOR (RAÚL AREVALO): MANIPULADOR i ROÍ. Salvador manipula a Elena per a fer-la seua i com s’adona de que açò no és possible no dubta en fer-li mal a la seua família.

LORENZO (ROGER PRINCEP): JOVE ja que es el protagonista més menut i es el fill menut de la família. I CÒMPROMÉS ja que ha promés a la seua família que no contarà res del seu pare.

ELENETA (IRENE ESCOLAR): IMMADURA, per que va a fer un viatge molt perillós embarassada i açò pot provocar la perdua del bebè. ARRISCADA ja que, encara que té por, s’està arriscant a perdre la seua vida o la del seu bebè en aquest viatge.

LALO (MARTÍN RIVAS): LLUITADOR, tracta de salvar la seua vida fugint cap a Portugal, però també IMMADUR ja que no pensa que açò pot causar la mort del bebè o d’Eleneta. Només pensa en fugir.


5.2. "En -LOS GIRASOLES CIEGOS- els protagonistes, ferits i sacsats per les circumstàncies no poden deixar que els seus sentiments es manifesten en llibertat ni acompleixen les seues expectatives. No tenen res a fer i quan ho intenten pateixen per això; es colpegen contra un mur de repressió, amors impossibles i derrotes emocionals, mentre busquen un badall per tornar a la vida." Posa exemples que aquesta afirmació.

justifiquen

LALO I ELENA: Ells soles busquen un lloc on viure lliurement, sense que estar amagats i on puguen criar al seu fill lliure i feliçment. La conseqüència d’aquestos fets es que els tres acaben morts. SALVADOR: Tracta de formar part de la família protagonista des del principi, ser el nou espós de Elena i el nou pare de Lorenzo. En el seu intent de fer-ho, troba que el home al que tracta de succeïr està viu, i el delata per a que el maten. RICARDO: En una situació en la que deus viure amagat de tot el mon, sense poder viure en llibertat ni en la teua pròpia casa, diguem que el seu mur de repressió es simplement la repressió que exerceix el govern. ELENA (MARE): Ella soles vol viure feliç amb la seua família, lliurement. Quan tracta de fer-ho se troba amb que no pot, que ha de viure amb la por de que el seu marit siga descobert, i quan finalment ho es, la seua família es desfà.

ACTIVIDAD 6 OPINIÓ/CREACIÓ

6.1.Imagina que eres un dels personatges i que tens la possibilitat d'escriure una carta explicant com et sents i quina és la teua opinió sobre el que t'està ocorrent. Ningú la interceptarà, pots dir lliurement el que desitges. Escriu eixa carta.

Hola, soc Ricardo Mazo. Soc un ciutadà espanyol del bàndol comunista. Visc a Madrid. Des de que els Nacionalistes invaïren la ciutat la meua vida i la dels meus es un infern. Visc amagat a un forat que vaig fer en una paret de la cuina de ma casa, per tal de que en les constants revisions que la Guàrdia Civil hi fa en ma casa no m’agafen per sorpresa, per tal de que no hem descobrisquen, aixó mai. Provocaria la meua mort, i la de la meua família. La meua filla i el seu home eixiren l’altre dia cap a la llibertat, cap a l’exili. A portugal. De vegades ho pense, i encara que no siga fàcil dir-ho, els enveje. La meua vida i la de la meua família es un infern, la situació que vivim es insostenible. Vivim amb la por al cos, la por a que qualsevol día ens agafen, l’angoixa a poder ser descoberts. Necesitem que algú ens ajude,algú. Per favor. Necesite eixir d’ací. M’ofegue. Necesite viure lliure, sense que ningú hem diga que tinc que fer o que hi tinc que pensar. Per favor. Ajudeu-nos. Per favor...


6.2. De tot el que has llegit, escoltat i vist sobre la Guerra Civil durant aquesta unitat, comenta què és el que més t'ha cridat l'atenció, què t'ha sorprès, què t'ha alegrat o t’ha posat molt trist. En definitiva, quins sentiments t'ha produït tota aquesta informació? Creus que la història haguera sigut diferent si haguera guanyat l'altre bàndol la guerra? Què haguera hagut de canviar perquè açò passés? I com seria Espanya ara? Durant aquest període hem aprés moltes coses sobre la Guerra Civil Espanyola que abans no sabíem. El que més ha destacat per a nosaltres en aquesta unitat és la manera en la que les persones deixaren de tindre llibertat, deixaren de poder opinar i deixaren de viure tranquils. Aquest gran canvi de la República a una època com va ser la del franquisme estem segurs de que va ser molt difícil per als espanyols. Açò ens fa reflexionar i pensar; que ocorreria si actualment nosaltres visquérem una situació pareguda? La veritat és que és complicat pensar en una situació pareguda, pensar quantes morts hauríem de veure, a quanta gent estimada perdríem injustament. Si eixes al carrer cada persona té la seua visió dels fets, per tant, si no coneixes la història no pots opinar, i ara podem fer-ho i tindre la nostra pròpia visió dels fets. I ara, ens plantegem una pregunta, que hauria passat si la República haguera segut la triomfadora? Principalment haguérem evitat als espanyols tant de patiment i repressió per part del franquisme, també s’haguerem evitat l’aïllament internacional . Per a nosaltres si haguera guanyat la República tot seria igual però excloent tots els anys de patiment que duguérem per a molta gent el franquisme.


ACTIVITATS D' AMPLIACIÓ ACTIVITAT 7. POESIA I DENÚNCIA. POESIA I PAU En grup, investigueu sobre els poetes espanyols de postguerra i el corrent de poesia social del moment. Llegiu alguns dels poemes i intenteu entendre'ls. Després seleccioneu un per a presentar a la classe. Haureu de recitar-ho, explicar el que enteneu, la qual cosa vos fa sentir i per què ho heu triat. També haureu de presentar el seu autor. Tras la Guerra Civil la poesía española paso a ser escasa pero bella y senzilla. Durante estos primeros años de postguerra la gran mayoría de poetas Españoles escribieron en el exilio, y los que se quedaron en España siguieron dos caminos diferentes:  LA POESÍA ARRAIGADA: Expresa un visión esperanzadora y optimista del mundo.  TEMAS TRADICIONALES: Amor, paisaje, religion, etc.  MÉTRICA: Clásica  AUTORES IMPORTANTES: Luis Rosales, Dionisio Ridruejo, José García Nieto, Rafael Morales etc.  LA POESÍA DESARRAIGADA: Expresa protesta, disconformidad con la realidad y desasosiego.  TEMAS TRADICIONALES: Poesía desazonada que se enfrenta al mundo  OBRAS: Sombra del paraíso E hijos de la ira  AUTORES: Gabriel Celaya, Damaso Alonso, Blas de Otero, Vicente Alexaidre etc. Tras investigar hemos decidido escoger el poema de Damaso Alonso titulado Inmsomnio JJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJ JJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJ JJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJ JJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJ


JJJINSOMNIO Madrid es una ciudad de más de un millón de cadáveres (según las últimas estadísticas). A veces en la noche yo me revuelvo y me incorporo en este nicho en el que hace 45 años que me pudro, y paso largas horas oyendo gemir al huracán, o ladrar los perros, o fluir blandamente la luz de la luna. Y paso largas horas gimiendo como el huracán, ladrando como un perro enfurecido, fluyendo como la leche de la ubre caliente de una gran vaca amarilla. Y paso largas horas preguntándole a Dios, preguntándole por qué se pudre lentamente mi alma, por qué se pudren más de un millón de cadáveres en esta ciudad de Madrid, por qué mil millones de cadáveres se pudren lentamente en el mundo. Dime, ¿qué huerto quieres abonar con nuestra podredumbre? ¿Temes que se te sequen los grandes rosales del día, las tristes azucenas letales de tus noches?

Hemos escogido este poema de Damaso Alonso muestra principalmente el insomnio que le provoca esta guerra y la incomprensión de esta que destruyó su patria. El autor muestra el horror y el terror hacia esta. Damaso Alonso fue un poeta perteneciente a la Generación del 27, el cual nació el 22 de octubre de 1898 en Madrid y murió el 20 de enero de 1900.


ACTIVITAT 8. “QUÈ DIRIA NERUDA SI FORA VIU HUI... ?” Els estudiants lliguen un article de premsa que relaciona el text de Neruda amb situacions recents com l'atemptat de Madrid i ho comenten Llig el següent article aparegut en premsa amb motiu de l'atemptat terrorista de l'11 de Març del 2004 a Madrid. Quin missatge està enviant Ariel Dorfman amb aquest article? Què opina sobre el poble de Madrid? Creus que es repeteix la història? Es repeteixen les situacions? Són els sers humans per naturalesa violents o no violents? És la pau una cosa utòpica? El autor intenta explicar que los conflictos nunca van a finalizar y afectarán muchas personas inocentes. Dofman se centra en su artículo prácticamente en el bombardeo de Madrid en 1936, aún que también nombra otros sucesos y conflictos. Aún que hayan muchos conflictos por todo el mundo el autor continua opinando que esto puede cambiar para no acabar con las vidas de muchas personas o incluso dela propia. La única explicación que se entiende a si somos o no violentos es que, aún que las personas estemos caracterizados por nuestra capacidad de dialogar en realidad somos todos más violentos

ACTIVITAT 9. ESCALA DE VALORS. REFLEXIONEM PER A NO REPETIR. Quin dels següents valors hauríem de potenciar entre les persones perquè no se repeteixen aquests horrors? Quines creus que són més importants hui en dia i que estan sent oblidats? És possible construir una societat que visca en pau? Com


es podria aconsegui r? En parelles, reflexioneu sobre estes preguntes i ordeneu els valors de l'1 al 12 segons la importància que els doneu. Justifiqueu la vostra classificació amb arguments basats en la vostra experiència o en allò que s'ha aprés en la unitat. A continuació poseu en comú les vostres respostes amb la resta del grup i debateu sobre això. Cooperació, Llibertat, Felicitat, Honestedat, Humilitat, Amor, Pau, Respecte, Responsabilitat, Senzillesa, Tolerància, Unitat. RESPOSTES: Per a nosaltres tots els valors son importants ja que sense uns no podem tindre els altres, però principalment seria important el respecte, ja que sense aquest no hi ha pau, però en realitat sense ningú hi ha pau. Podriem viure en una societat en pau únicament si tots cumplim aquests valor ja que és el més beneficiós tant per a tú com per als altres.La veritat és que son tots imprenscindibles i, per tan és un tant difícil valorar quins són més imprencidibles que altres, per tant nosaltres concluim dient que per aconseguir una societat totalment en pau tots hem de cumplir tots els valor ja que només uno que eixca de les normes va a fer malvé tot l’altre.

Nosaltres ordenaríem els nostres valors de la següentr manera, encara que pensem que si falta algún d’aquesta ja no hi ha pau. 1. FELICITAT; L’objectiu de les nostres vides, per al que tant treballem. 2. RESPECTE; Per a nosaltres imprescindible per a viure en pau. 3. COOPERACIÓ; Cooperar entre les persones es clau per a arribar a ser feliç. 4. TOLERÀNCIA; Part clau per a ser respectuós. 5. LLIBERTAT; Bàsica persona.

per

6. AMOR; Sense ell, es impossible arribar a ser feliç.

a

qualsevol

pràcticament

7. HUMILITAT; Sense ella, mai hi ha respecte.


8. SENZILLESA; El luxe no sempre duu a la felicitat! 9. RESPONSABILITAT; Tenim que ser responsables, tant amb les persones com amb els béns. 10. HONESTEDAT; Les mentides persona.

son

d’anyines

per

a

qualsevol

11. UNITAT; Les persones estem fetes per a estar juntes i unides. 12. PAU; Si complim la resta, la pau arribarà a soles.


Los girasoles ciegos andrea bueno ostia puta muerda