Page 1

EL PARLAMENT DE CATALUNYA

Victoria Palmero Cristina Chac贸n Alejandra Obando Andrea Vizca铆no

1


Una vegada finalitzada la lectura del quadern que amablement ens van facilitar en el parlament de Catalunya, hem pogut respondre a les nombroses preguntes sobre aquest edifici, el qual guarda com un tresor entre les seues parets els seus nombrosos usos i canvis, que actualment formen part de la història de Catalunya i de tots els catalans. Ací us deixem totes les respostes a les preguntes plantejades, us recomanem que les llegiu i així podreu conèixer més sobre aquest lloc emblemàtic.

QÜESTIONARI 1 ACTIVITAT 1 D’on

creus

que

procedeix

el

dret

a

manar?

Segons l'article número 1 de la constitució espanyola, Espanya es constitueix en un estat social i democràtic de dret, a més la sobirania nacional resideix en el poble espanyol. Amb aquesta informació podem afirmar que el dret a manar prové del poble, el qual mitjançant un sistema de votació concret, tria el seu representant, amb aquesta elecció el poble diposita la seua confiança, i per tant, el dret a representar-li Si açò no succeïra així en cap moment ho podríem considerar una democràcia que tria als seus representants mitjançant el sufragi universal, lliure, igual, directe i secret. ACTIVITAT 2 Què

vol

dir

universal,

lliure,

igual,

directe

i

secret?

Com mencionàvem abans, l'elecció dels representants del poble, en aquest cas dels diputats, es realitza mitjançant un sufragi universal; lliure, igual, directe i secret. Les definicions d'aquestes paraules són variades, però creiem que el significat en aquest context és est: és universal referint-se a que tothom, home o dona major d'edat, pot anar a votar al seu representant sense importar la seua situació econòmica, estatus social, nivell d'estudis o ocupació. El vot és lliure, igual i secret, és a dir, el vot que lliurement executa un votant cap a un candidat o un altre val el mateix que el que executa un altre votant, aquesta acció serà totalment secreta, per tant no tindrà l'obligació de dir quina és la seua elecció, però si decideix participar en la votació haurà de fer-ho personalment, ja un sufragi universal és directe, el vot has d'exercir-ho tú personalment.

2


ACTIVITAT 3 Emplena els espais en blans de l’organigrama.

3


ACTIVITAT 4 Representa en el semicercle el resultat electoral.

4


QÜESTIONARI 2 ACTIVITAT 1 A 8 Barcelona és la seu permanent del Parlament, l'actual edifici del Parlament, és un edifici, com comentàvem anteriorment, emblemàtic de Catalunya, ja que al llarg de tota la seua història ha tingut nombrosos usos. Al principi aquest magnífic edifici era utilitzat com l'arsenal de la Ciutadella de Barcelona, la que va ser un intent en va de Felip V de la protegir la ciutat. Aquest projecte va ser encarregat a l’enginyer militar Joris Prosper Van Verboom entre 1716 i 1748. Però aquesta Ciutadella no va complir la seua funció de protecció i es convertí en un lloc odiat pels Barcelonistes, ja que a banda de que ells mateixos foren obligats a treballar en la construcció d'aquest recinte, des d'allí es van cometre grans barbaritats que afectaren a tots els catalans. Anys més tard aquesta Ciudadella patí una gran demolició a causa de la revolució de 1868, en la qual solament quedà l’arsenal, la capella i el palau del governador. Aquest fet va ser el primer precedent dels nombrosos canvis que va patir el Parlament. En 1889 l'arquitecte Pere Falqués, ho remodelà amb l'objectiu de convertir-ho en la residència de la família real a Barcelona, en 1900 es decidí convertir-lo en el Museu Municipal d’Art, fins que en 1932, amb l'arribada de la república, i per tant, de les institucions d’autogovern, s’utilitzà com a seu del Parlament per ordre de Francesc Macià, president de la Generalitat en aquells moments. Després de la guerra civil i amb l'arribada del franquisme l'edifici tornà a ser destinat a finalitats militars fins a 1945, any en el que es començaria a utilitzar com a Museu d'Art Modern de Catalunya. En 1977 tornà a ser obert per a ser seu del Parlament. Al 1980 va tindre lloc les primeres eleccions en l'edifici restablert. ACTIVITAT 9 A 11 El magnífic quadre d’Antoni Tàpies, el qual vam poder admirar en el Parlament, rememora la fundació de l'assemblea de Catalunya i la lluita dels catalans contra el franquisme. Aquest quadre es situa en la rotonda, un espai que comunica el saló rosa (a l’esquerra) i el gris (a la dreta), aquests són coneguts com els salons dels passos perduts i que, segons el nostre guia, antigament eren necessaris en totes les cases antigues per comunicar un costat de la casa amb un altre a causa de la grandària d’aquestes, actualment aquests salons també concorden amb els seus noms ja que s'utilitzen a les sessions del Ple com a lloc de conversa entre els consellers generals i els membres de govern que hi assisteixen.

5


ACTIVITAT 12 La Mesa del Parlament que precedeix el Saló de Sessions qualifica i ordena la tramitació de les iniciatives parlamentàries d'acord amb el que estableix el Reglament. ACTIVITAT 13 L’actual president del Parlament, en la IX legislatura, és Nuria Gispert i Català. ACTIVITAT 14 I 15 Actualment hi ha 135 diputats al Parlament escollits per eleccions democràtiques. A la primera fila d’escons seuen els consellers que no són diputats i els membres del grup parlamentari de convergència i unió. ACTIVITAT 16 Aquest òrgan es diu Mesa del Parlament i és constituït per un president o presidenta, en aquest cas Núria de Gispert i Català, que dirigeix la Mesa i representa el Parlament, dos vicepresidents que substitueixen al president quan és necessari, i quatre secretaris que supervisen i autoritzen els actes de les sessions del Parlament i fan les altres funcions que els encomanen el president o presidenta i la Mesa.

ACTIVITAT 17 En la sessió d’investidura, els diputats escullen la persona que Presidirà la Generalitat de Catalunya. En aquesta sessió, el president o presidenta del Parlament proposa una de les persones membres del Parlament per presidir la Generalitat, aquesta exposa el seu programa de govern. A continuació, intervenen els representants dels diversos grups parlamentaris i, després d’una última intervenció del candidat o candidata, es fa la votació. ACTIVITAT 18 Si el president o presidenta de la Generalitat no dissol anticipadament la legislatura la durada d’aquesta és d’un màxim de 4 anys.

6


ACTIVITAT 19 Al Parlament hi ha diferents tipus de votacions; la votació per assentiment, la votació ordinària, la votació pública i la votació secreta. •Votació per assentiment: es diu que un acord es pren per assentiment quan cap membre del Ple s’oposa a la proposta de la presidència. •Votació ordinària: el més freqüent és fer aquesta votació pel procediment electrònic, prement el botó del «sí», el del «no» o el de «l’abstenció». El sistema electrònic mostra automàticament els resultats de la votació en una pantalla a la vista de tothom. També es pot fer aixecant-se primer els diputats que estan a favor de la proposta, després els que hi estan en contra i, finalment, els que s’abstenen. •Votació pública per crida: cada diputat o diputada, després de ser anomenat, diu en veu alta «sí», «no» o «abstenció». L’ordre que se segueix és l’alfabètic a partir d’un diputat o diputada qualsevol elegit per sorteig. •Votació secreta: quan la votació ha de ser secreta els diputats introdueixen una papereta o una bola dins d’una urna

7


QÜESTIONARI 3 ACTIVITAT 1 Nom, cognoms i grup parlamentari dels membres de la Mesa.

President/a -> Núria de Gispert i Català Vicepresident/a primer/a -> Anna Simó i Castelló Vicepresident/a segon/a -> Lluís M. Corominas i Díaz Secretari/ària primer/a -> Miquel Iceta i Llorens Secretari/ària segon/a -> Pere Calbó i Roca Secretari/ària tercer/a -> Josep Rull i Andreu Secretari/ària quart/a -> David Companyon i Costa

ACTIVITAT 2 President o presidenta, portaveu i subgrups de diversos grups parlamentaris.

G.P. de CiU

President/a -> Artur Mas i Gavarró Portaveu -> Jordi Turull

G.P SOC

President/a -> Pere Navarro i Morera Portaveu -> Maurici Lucena i Betriu

G.P del PPC

President/a -> Alicia Sanchez-Camacho i Pérez Portaveu -> Josep Enric Millo i Rocher

G.P d’ICV-EUiA

President/a -> Joan Herrera Torres Portaveu -> Dolors Camats i Luis

G.P d’ERC

President/a -> Oriol Junqueras i Vies Portaveu -> Marta Rovira i Vergés

Grup Mixt S.P.C’s

Representant -> Albert Rivera Diaz

S.P.SI

Representant -> David Fernàndez i Ramos

8


ACTIVITAT 3 Tria de dos diputats.

PERE NAVARRO I MORERA

Pere naix a Tarrasa el 23 de decembre de 1959. Pere Navarro és l’actual president del Partit Socialista de Catalunya. Va ser elegit el 30 de setembre de 2012 amb el 14,6 % dels vots i 20 escons, amb una pèrdua de 8 escons respecte a les eleccions anteriors.

MARTA ROVIRA I VERGÉS Marta naix a Vic, Osona, en 1977. Marta Rovira és una política catalana militant d’Esquerra Republicana de Catalunya i l’actual secretària general d’aquest mateix partit. És llicenciada en Dret i ha estat de professora de Dret administratiu a l’Escola de Policia de Catalunya i de coordinadora tècnica de l’Agencia Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

9


ACTIVITAT 4 Comissions legislatives que hi ha actualment al Parlament de Catalunya i de quins assumptes tracten.

Comissió d'Afers Institucionals (CAI) Àmbits: Desplegament de l'Estatut. Relacions institucionals. Participació. Organització administrativa de l'Administració de la Generalitat. Funció pública. Administració i govern local. Acció comunitària i de desenvolupament local. Esports. Afers religiosos. Memorial democràtic. Comissió d'Economia, Finances i Pressupost (CEF) Àmbits: Política econòmica. Pressupost de la Generalitat. Finances i control financer del sector públic de la Generalitat. Entitats de crèdit. Mercat de valors. Promoció i defensa de la competència. Sector assegurador. Jocs i apostes. Comissió d'Empresa i Ocupació (CEO) Àmbits: Polítiques d'ocupació i intermediació laboral. Relacions laborals i inspecció de treball. Formació ocupacional i contínua. Economia social, cooperatives i autoempresa. Indústria. Seguretat industrial. Innovació. Telecomunicacions i societat de la informació. Internacionalització de l'empresa. Comerç. Turisme. Consum. Energia, energies renovables i mines. Comissió de Justícia i Drets Humans (CJDH) Àmbits: Justícia. Serveis penitenciaris. Rehabilitació i justícia juvenil. Relacions amb l'Administració de justícia. Dret i entitats jurídiques. Comissió d'Interior (CI) Àmbits: Seguretat ciutadana, seguretat pública i trànsit. Emergències i protecció civil. Prevenció, extinció d'incendis i salvament. Comissió d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (CARPAMN) Àmbits: Polítiques d'agricultura. Polítiques de ramaderia. Polítiques de pesca. Desenvolupament del món rural. Alimentació, qualitat i indústries agroalimentàries. Medi natural. Boscos i biodiversitat. Comissió d'Ensenyament i Universitats (CEU) Àmbits: Polítiques educatives i planificació. Ordenació i innovació educatives. Formació professional i formació permanent. Universitats. Recerca.

10


Comissió de Territori i Sostenibilitat (CTS) Àmbits: Política i planificació territorials. Infraestructures i mobilitat. Urbanisme. Polítiques ambientals i de sostenibilitat. Aigua. Residus. Habitatge. Comissió de Benestar, Família i Immigració (CBFI) Àmbits: Política de serveis socials. Famílies. Atenció als infants i als adolescents. Acolliments i adopcions. Polítiques d'inclusió social. Polítiques de la gent gran. Immigració. Acció comunitària. Xarxa d'equipaments cívics i socials. Comissió de Cultura i Llengua (CCL) Àmbits: Promoció i difusió culturals. Patrimoni cultural, arxius i museus. Indústries culturals. Cooperació cultural. Llengua. Comissió de Salut (CS) Àmbits: Política i planificació sanitàries. Serveis sanitaris. Equipaments sociosanitaris. Seguretat alimentària.

Comissió de Reglament (CR) Àmbits: Elaboració i reforma del Reglament del Parlament

11


ACTIVITAT 5

Projecte de llei

Proposici贸 de lleis

Informe

Dictamen de la comissi贸

Llei aprovada

12

Parlament de Catalunya  

Quadern del Parlament de Catalunya