Page 1

DISSENY EDITORIAL PROJECTES III 路 S03 路 G04 ANDREA RIBERA LLEONART


CONTINGUTS

BRIEFING

1-8

AUTORS REFERENTS I ANTECEDENTS

1-6 7-8

PROJECTE

9-15

PROCÉS PROPOSTA FINAL

9 10-15

briefing


AUTORS GG MODA MIMÓTICA MICOLA

EL DELGADO BUIL

La Mimòtica és la ciència de fer les coses amb mimo, i Micola és el cognom de Raquel Micola, dissenyadora dels accessòris i complements de la marca Mimótica Micola. L’any 2009 va guanyar el premi “Barcelona és Moda”. “Raquel Micola siempre fue una niña muy, pero que muy tozuda. El tipo de niña que elige qué zapatos se va a poner cada mañana, y no acepta otros. Cuando creció, Raquel buscaba y buscaba bolsos que le gustaran. Como no encontraba ninguno, decidió hacerlos ella misma. Así, en el año 2003, empezaba la historia de una pequeña marca llamada Mimótica Micola. Raquel, licenciada en Traducción e Interpretación, había aprendido a coser de niña, en largas tardes comiendo chuches en el sofá de su abuela, modista especializada en arreglar los trajes de los toreros que habían sufrido cornadas. Raquel heredó ese gusto por el cuidado de los detalles. Años más tarde, Raquel conoció a Oscar, un ingeniero informático tan tozudo como ella. Enseguida se entendieron bien. Juntos, tras muchas aventuras, dieron la forma definitiva a la ya no tan pequeña marca que es hoy Mimótica Micola. Ésa es la historia de una idea que nació en el salón de una casa y que se convirtió en una firma con distribución en 12 países, más de 400 puntos de venta y que incorporó en el 2008, con un excelente recibimiento, una línea de calzado.”

1

Les dissenyadores Anna Figuera Delgado i Macarena Ramos Buil van crear la firma El Delgado Buil l’any 2004, just després d’acabar els seus estudis a ESDI. Ara la seva roba es distribueix, a més d’Espanya, a França, Suècia, Alemanya, Austràlia, Dinamarca i el Japó, i l’any 2009 reben el premi Barcelona és Moda a l’empresa emergent per part de la Cambra de Comerç. Des del principi es decanten per prendes molt versàtils, que admeten ser portades tant per homes com per dones, i per una petita línia de complements molt relacionades amb les seves col·leccions. La firma ha participat en varies plataformes i pasarel·les, com en Circuit, dintre de la Barcelona Fashion Week, en les edicions de febrer i setembre de 2005, amb les seves col·leccions Crazy Kids i Las Vegas, respectivament. En ambdues ocasions van obtenir excel·lents crítiques que impulsaren la seva sortida comercial al mercat. També van estar presents en la primera edició de Circuit a Lisboa l’abril de 2006 amb Black Friday. Al febrer de 2006 crearen el projecte Cuatroseis, una tenda pròpia a Barcelona en colaboració amb les firmes Flora i Lawhite. Ademés, les seves creacions es venen en boutiques multimarca de Barcelona, Madrid y Palma de Mallorca. Al febrer de 2007 donen el salt definitiu a Cibeles per presentar la seva colecció tardor-hivern 2007/2008 My family goes to Oklahoma, amb la que obtenen el premi L´Oreal al millor disenyador jove. Al març de 2007 El Delgado Buil obre la seva tenda/ taller en el barri gòtic de Barcelona. La marca assisteix regularment a la fira Rendez-Vous Paris.

2


AUTORS GG GRÁFICO MILTON GLASER

PAUL RAND

Milton Glaser, Nova York, 1929, Ilustrador i dissenyador molt prolífic conegut sobre tot pels seus dissenys per a discos i llibres. Glaser estudià a la coneguda Cooper Union entre 1948 i 1951 per continuar la seva formació a l’Academia de Belles Arts de Bolonia amb el pintor Giorgio Morandi. Fundà junt amb Seymour Chwast el Push Pin Studio per, l’any 1974, crear la seva propia companyia. Ha creat més de 300 cartells entre els que es troba el famós de Bob Dylan, un símbol dels anys seixanta. Glaser s’ha dedicat al disseny editorial i a la identitat corporativa. En el primer camp ha treballat per publicacions com Paris Macht, L´Express, Esquire o Village Voice y La Vanguardia (1987-1989) per realitzar un canvi en aquesta publicació coincidint amb el seu pas al color. En identitat corporativa, des de finals dels setanta s’encargà d’un gran projecte per la companyia Grand Union, una cadena de supermercats als Estats Units. També creà el logo de DC Comics. L’ant 1981 creà el conegut símbol per I love New York. L’estil de Glaser es caracteritza per l’eclecticisme i està influïd per nombroses fonts si bé sempre ha donat a la ilustració una importancia gran. Ha dissenyat alguns tipus de lletra, la majoria de caràcter decoratiu i escassament llegibles, com reflex d’aquesta orientació seva molt allunyada de la ortodoxia metodològica. La seva concepció creativa s’acosta més a la d’un artista tradicional que expressa en la seva obra una particular visió del mundo. En 1973 es publicà Milton Glaser: Graphic Design, una obra recopilatoria del seu treball que ha tingut nombroses edicions.

3

Paul Rand, (nascut amb nom originari Peretz Rosenbaum),va néixer el 15 d’agost del 1914 i va morir el 26 de novembre del 1996). Va ser un dissenyador gràfic nord-americà molt reconegut,en gran part pels dissenys de marques institucionals. La seva educació inclou el Pratt Institute (1929-1932), el Parsons School of Design (1932-1933) i el Art Students League (1933-1934). Va ser un dels creadors de l’estil tipogràfic internacional Suís. “La influència de les avantguardes europees en el seu treball va canviar l’art comercial nord-americà, tenyint els principis formals del vell continent amb la gràcia i l’humor natiu.” Reconegut per la creació de logotips d’algunes identitats corporatives més importants dels Estats Units: IBM, Westinghouse, Unite Parcel Service, ABC i molts més que l’han convertit en un geni de l’època. Va néixer a Brooklyn(Nova York), el 1914. A una edat molt jove va descobrir la seva passió pel dibuix i l’art,i va aconseguir estudiar art a les tradicionals escoles novaiorqueses Pratt Institute(1929-1932), Parsons School of Art(1932-1933) i Art Students League(1933-1934), on va tindre com a professor George Grosz. El seu primer treball va ser la direcció artística de la revista Esquire, càrrec que va exercir a l’edat de 23 anys, compaginant amb la direcció de Apparel Arts i la revista cultural Direction on va crear des de el 1938 una sèrie de portades. També va aconseguir compaginar aquestes activitats amb la direcció creativa de l’agencia William H.Weintraub, fins que el 1955 va crear el seu propi negoci, dissenyant programes d’imatge corporativa per a grans empreses com IBM, Westinghouse, ABC i United Parcel Service, convertint-se en dissenyador de referència dels Estats Units.

4


AUTORS GG PRODUCTO HARRY BERTOIA

EERO SAARINEN

Harry Bertoia (Pordenone, 10 de març de 1915 - Pensilvania, 6 de novembre de 1978), va ser un artista i dissenyador italià. Nascut a Itàlia, començà a fer classes de dibuix l’any 1928. Temps després abandonà el seu país; primer emigrà a Canadà i després es traslladà a Detroit, a Estats Units. Allà desarrollà la seva carrera de dissenyador. Les seves cadires fabricadas amb varilles d’alambre el van fer famós. Artista, catedràtic universitario i dissenyador de mobles, dissenyà la Cadira Diamond de varilla soldada que va ser patentada per Knoll International l’any 1952. Novedosa, còmoda i d’una bellesa poc comú i, no obstant la seva solidesa, té una delicada aparença afiligranada.

5

Eero Saarinen (20 d’agost de 1910 - 1 de setembre de 1961) fou un arquitecte estatunidenc d’origen finlandès. Nasqué a Hèlsinki. El seu pare fou el conegut arquitecte Eliel Saarinen. Quan tenia 13 anys, els seus pares emigraren als Estats Units. Saarinen estudià inicialment escultura a l’Acadèmia de la Grand Chaumiére de París i posteriorment arquitectura a la Universitat de Yale. Rebé una beca per viatjar de nou a Europa, on s’hi estigué un parell d’anys. De tornada fou professor d’arquitectura a l’Acadèmia d’Art Cranbrook. El 1937 començà a dissenyar mobles en col·laboració amb un soci, i foren objecte de premis pel Museu d’Art Modern de Nova York. Posteriorment dissenyà també mobles per a la companyia Knoll, que es convertiren en clàssics. Com arquitecte Saarinen treballà a l’estudi del seu pare fins que aquest morí. Saarinen es va fer famós pels seus disssenys de línies corbes, especialment a les cobertes dels seus edificis, amb les quals aconseguia dotar-los d’una gran lleugeresa visual. Se l’associa freqüentment amb el què s’ha vingut a denominar arquitectura internacional. Un dels seus edificis més representatius i coneguts popularment és la terminal de la TWA a l’aeroport Kennedy de Nova York.

6


REFERENTS I ANTECEDENTS gg moda Aquestes portades formen part de la col·lecció de GG Moda de l’editorial Gustavo Gili. Aquí només n’hi ha quatre però ja es pot veure com totes segueixen una mateixa línia gràfica que en el cas de les fotografies va més per lliure, ja que poden ser tant en blanc i negre com a color, poden ser retrats de persones o fotografies amb zoom. El que tenen en comú aquestes edicions són els tres cercles que sempre apareixen en totes les portades, per contenir en el més gran el títol i l’autor del llibre. En els altres dos es juga amb el nom de la col·lecció (GG al cercle petit, i Moda al mitjà). Els colors d’aquests cercles, que són el principal punt en què relacionem una portada amb les altres, no són pas al·leatòris: en el cas del gran s’escull un color viu, que contrasti o s’unifiqui amb la fotografia de fons. En el cas del mitjà (on posa Moda) sempre va en negre perquè el nom va en blanc i per últim, el cercle petit que sempre se superposa al mitjà, torna a anar amb el color del cercle gran. Així, podem veure que amb uns elements gràfics molt simples podem crear una col·lecció sense tenir en compte un mateix tractament fotogràfic.

Portades de publicacions d’autors de moda ja existents (no hi ha llibres de les dissenyadores de moda treballades)

gg GRÁFICO Les portades del costat es tracten de portades del la col·lecció GG Diseño (s’han agafat els nombres que estaven més relacionats amb el disseny gràfic, en concret amb la tipografia). Com podem veure hi ha en l’estructura de les portades una línia gràfica molt clara: s’utilitza un degradat de fons que sempre intercal·la dos colors molt semblants (no més). El degradat sempre va del color intens al més suau (de dalt a baix). L’altre tret característic de la línia gràfica d’aquesta col·lecció, és l’utilització de la tipografia per tal de jugar amb el nom de l’autor i el títol del llibre i així crear una estructura de la pàgina.

Portades de publicacions dels autors treballats en el camp de disseny gràfic

gg PRODUCTO Les portades de l’esquerra corresponen a la col·lecció de Gustavo Gili GG Diseño (s’han agafat els temes de disseny de producte). Com podem veure, les portades, com en els casos anteriors, tenen fotografies que poden ser poc relacionades perquè són molt diferents i el tractament de colors és també molt divers. Així, tenim uns clars elements gràfics que ens ajuden a mirar les portades com a un grup, una col·lecció de temes relacionats: els rectangles. Es tracta d’un rectangle principal (el més gran), on apareix el títol del llibre amb l’autor. El segon es tracta d’un rectangle igual de llarg però més prim on hi apareixen altres dades i el logo de la col·lecció de Gustavo Gili (GG Diseño). Els dos rectangles sempre van en negre i les lletres en negatiu (blanc). Pel que fa a algunes paraules “clau” del títol, van a color, normalment el més predominant en el fons. Amb dos elements geomètrics i simples s’aconsegueix relacionar tots quatre llibres d’una manera ràpida i directa.

7

8

Portades de publicacions dels autors treballats en el camp de disseny industrial


PROCÉS gg moda

PROJECTE

gg GRÁFICO

gg PRODUCTO

9


PROPOSTA FINAL gg moda La col·lecció de GG Moda consta de portades amb una fotografia d’un teixit característic que utilitza la firma sovint. El cercle centrat (de colors diferents en cada portada) amb el títol del llibre i l’autor unifica les portades. L’estampat utilitzat a la portada segueix fins el llom i la contraportada, formant un mig cercle. Així, les sèries de llibres de la secció de moda, tindrien tots lloms diferents, sempre amb l’estampat escollit per la marca anunciada. Així, crearà un joc amb totes les publicacions que farà saber al lector que es tracta d’una sèrie de llibres que parlen de teles i estampats molt característics d’una marca. En el llom es mantindrà la tipografia utilitzada i en el cas del número s’utilitzarà la que s’ha emprat pel logotip de GG, una Helvètica). Pel que fa a la contraportada (amb el mig cercle), es troba el pròleg amb una petita descripció del dissenyador o la dissenyadora protagonista, aquest text depèn també del cercle, que és en cada llibre diferent. L’altre part que no és estampat és del mateix color que el cercle, sempre d’un to contrastant amb els colors de l’estampat. Les tipografies utilitzades en aquest cas són la Pistilli i la Dyspepsia (llibre de Mimótica Micola) i Industria LT Std i Adobe Garamond (llibre de El delgado buil). En els dos casos, en l’escrit del pròleg sha utilitzat la tipografia Liberation Serif. Són tipografies que s’han escollit especialment per la marca a la qual descriuen, s’ha cregut convenient escollir-ne de diferents per també (no només amb la imatge) amb la tipografia, descriure la personalitat de les dissenyadores i les seves creacions: en el cas de Raquel Micola, uns dissenys dolços, afrancessats, “de picnic”. En canvi, en el cas de El delgado buil, dissenys “impossibles”, moderns, frescos i molt atrevits. El format dels llibres de GG Moda és quadrat i petit, ja que la publicació contendrà només fotografies de detalls dels teixits i estampats que utilitzen les marques, i no tindrà grans fotografies de moda, per tant no es necessita en aquest cas, un llibre de gran tamany, serà com un petit “manual”.

17 cm

Fotografies de les maquetes desplegades

1,5 cm

17 cm

Fotografia de la maqueta del llibre a escala (amb la referència de les mans)

Fotografies de la maqueta (portades i contraportades)

10

11


PROPOSTA FINAL gg GRÁFICO La col·lecció de GG Gráfico consta de portades amb la fotografia de l’autor somrient i de primer pla. Aquesta es troba tallada per un lateral on se superposa el nom de l’autor escrit amb la tipografia que ell va dissenyar. És doncs, una edició que té coma protagonista la tipografia de l’autor. La portada queda molt neta, ja que la fotografia, sempre en blanc i negre, no va sang i sempre es deixen uns determinats marges. Pel que fa al títol del llibre (en aquest cas és el nom de la tipografia del dissenyador) se situa a la part inferior de la fotografia, en negre. Tota la coberta, llom i contracoberta serà impresa en blanc i negre. El llom constarà del nom de l’autor en la seva tipografia i el nom del llibre (nom de la tipografia) escrita, com en la portada, amb Cambria, una tipografia senzilla, comunicativa i poc expressiva, ja que la tipografia protagonista dels autors és la que haurà de sobresortir. El llom en aquest cas, serà de color negre i en negatiu les lletres i el número de la col·lecció, que també anirà escrit amb la tipografia protagonista. Amb això, igual que els estampats de moda, es pretén fer un joc de tipografies quan tota la sèrie estigui reunida. Pel que fa a la contraportada, també serà molt neta, sobre un fons blanc se situarà una cita que parlarà sobre l’autor,col·locada horitzontalment, seguint la línia del nom de l’autor, també escrit en diagonal sobre la imatge tallada amb un triangle. El text de la contraportada, al ser més extens, serà una mostra d’aquesta tipografia i per tant, anirà escrit a mida força gran per poder-la potenciar, ja que en aquest cas no hi haurà cap mena de pròleg del contingut. Per últim, utilitzant el triangle, posicionat en diagonal en la fotografia, estarà situat a un extrem en color negre i s’utilitzarà per col·locar el logotip GG Producto en diagonal també. Les tipografies utilitzades són en el cas de Milton Glaser: Babyteeth i en el cas de Paul Rand: City Medium, ambdues dissenyades per ells mateixos. La tipografia secundària utilitzada serà la Cambria i en el cas dels logotips (GG Gráfico, GGG) també l’Helvètica. El format escollit per aquesta col·lecció serà un format vertical, la mesura més comú per un llibre de lectura, ja que a aquí es tractaran les tipografies dissenyades pels diferents autors, i ja té una mida prou considerable per inserir-hi fotografies o imatges d’aquestes a gran escala com a petita escala.

23 cm

Fotografies de les maquetes desplegades i dels lloms junts

2 cm

16,5 cm

Fotografies de la maqueta (portades i contraportades)

Fotografia de la maqueta del llibre a escala (amb la referència de les mans)

12

13


PROPOSTA FINAL gg PRODUCTO Les portades de la col·lecció de GG Producto consten de quatre elements: el títol del llibre, l’autor a tractar, una fotografia i el logotip de GGProducto. En aquest cas, com en l’anterior, la tipografia juga un gran paper, però també la imatge, que és l’element que més es relaciona amb la feina de l’autor a tractar: un anunci de Knoll, amb la cadira dissenyada per cadascun. La idea és que els autors d’aquests números hagin fet algun objecte per aquesta empresa i en la portada aparegui la fotografia de l’anunci que es va realitzar en aquell dia per patrocinar la cadira o el producte creat. La idea, és que els anuncis, tots fets sobre els anys 60, s’utilitzin per les portades i així donar una relació entre els diferents dissenyadors: tots hauran treballat per la firma Knoll. Aquest anunci anira a un tamany suficientment gran perquè quedin blancs de fons, imprès a sang, situat a un lateral i centrat, per tal de deixar a la seva esquerra un espai suficientment gran per la tipografia que inclourà el nom de l’autor, en tamany gran i en caixa alta, que anirà escrit en vertical perquè es llegeixi de baix a dalt (com en el cas del llom), aquest també anira a sang. Sobre l’anunci, escrit en una tipografia que contrasta amb la principal anirà escrit el nom del producte a qui va dedicat el llibre (en aquest cas és el nom de l’autor & la seva cadira, “Diamond Chair” o “Tulip Chair”. Sota la fotografia, en petit i a un lateral se situaria el logo de GG Producto. El llom utilitza el color vermell (com en el cas del nom de l’autor) perquè és el color corporatiu de Knoll. En aquest cas tot el llom (a excepció del logotip) està escrit en la mateixa tipografia (Prisma), en blanc, que fa un efecte particular al estar en aquest cas en negatiu. Així, tots els lloms quedarien totalment unificats pel color i tipografia, molt geomètrica com els dissenys dels autors i el vermell com a punt també en comú a l’haver treballat tots per Knoll. Per finalitzar, com a contraportada, s’ha optat per també fer-la de color vermell i en blanc s’han col·locat dos dibuixos vectorials (iguals però col·locats invertits) que es refereixen a l’objecte dissenyat (una tulipa per la Tulip Chair i un diamant per Diamond Chair). Just al mig d’aquests dibuixos es situa el logo GG Producto, sense cap pròleg ni text extens, ja que podria espatllar l’il·lustració i amb la fotografia de les portades (anunci de Knoll), el color corporatiu de la marca, i les il·lustracions se sobreentendrà que es tracta d’una edició de llibres sobre dissenyadors que han treballat per una marca molt coneguda. Fotografies de les maquetes desplegades i dels lloms junts

Les tipografies, com s’ha dit són la Prisma, l’Helvètica (en els logos) i la Lobster 1.4 pel nom del producte, que té un caràcter molt més com a “lettering” i que contrasta amb la rectitud i pulcritud de la Prisma.

31 cm

El format escollit en aquest cas és un format gran i vertical, perquè el contingut del llibre serà bàsicament d’imatges del producte i autor i els seus anuncis per Knoll.

3 cm

Fotografies de la maqueta (portades i contraportades)

21 cm

Fotografia de la maqueta del llibre a escala (amb la referència de les mans)

14

15


DISSENY EDITORIAL PROJECTES III 路 S03 路 G04 ANDREA RIBERA LLEONART

Dossier s03  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you