Page 1

MESTRE EDUCACIÓ INFANTIL

NOVES TECNOLOGIES APLICADES A L’EDUCACIÓ

PORTFOLI

http://3.bp.blogspot.com/_AZqF6aHyYA8/S6z9NNIMUHI/AAAAAAAAAEc/2NS_GyNSkyY/s1600/nuevas+tecnologias.jpg

ANDREA POLO CALÁS CURS 2010-2011


ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ

Pàg. 3

2. ACTIVITATS.

Pàg. 3

MÒDUL I: Biblioteca escolar II: La competència informacional des de la biblioteca escolar. MÒDUL II: Biblioteca escolar II: La competència informacional des de la biblioteca escolar. El procés de cerca. MÒDUL III: Biblioteca escolar II: La competència informacional des de la biblioteca escolar. Tractament i ús de la informació: gestió de la informació. MÒDUL VI: Biblioteca escolar II: La competència informacional des de la biblioteca escolar. Seguretat a Internet.

2


1. Introducció. Aquest treball consta sobre el portfoli de l’assignatura Noves Tecnologies de l’Educació. En aquest portfoli apareixeran totes les activitats dels diferents mòduls treballs a classe i exposats al moodle de l’assignatura. Aquest treball ha constat de la realització de diferents pràctiques procedents de diferents mòduls. 2. Activiats Mòduls. En aquest punt, trobarem totes les pràctiques referents al mòduls: 1, 2, 3 i 6.

3


MÒDUL I: Biblioteca escolar II: La competència informacional des de la biblioteca escolar. La biblioteca escolar i la competència informacional en el nou context educatiu.

4


MÒDUL I: Biblioteca escolar II: La competència informacional des de la biblioteca escolar. La biblioteca escolar i la competència informacional en el nou context educatiu.

 Pràctica 1. La Societat de la Informació 1. Visioneu Ayuda de escritorio i redacteu un text, d'una extensió mínima de 15 línies, exposant quina relació té amb el tema i identificant el paper i l'actitud dels dos monjos protagonistes. En aquest video ens parla sobre les intencions que tenim de cara a les noves tecnologies, com enfrontar-nos a elles a part d’utilitzar-les en la nostra vida de treball o diària. Veiem a un d’aquests monjos que troba molt difícil obrir un llibre de lectura ja que fins ara ho ha fet tot amb pergamins. Podríem relacionar aquesta idea amb els docents que es posen un mur entre ells o elles i les noves tecnologies, aferrant-se sempre a les velles tradicions i metodologies. En canvi aquest monjo vol saber com es fa, com es pot llegir un llibre, i el que vol transmetre aquest video és això mateix, la voluntat per al canvi, el compromís que hem de tenir els docents per a incorporar les noves tecnologies al món educatiu. Però aquesta voluntat necessita una ajuda , ja que sempre pensem que no és tan fàcil com es pinta, però amb el pas del temps veiem que sí, que ho podem fer i que aquesta voluntat de canvi a valgut la pena. Per tant aquest vídeo impulsa a provar coses noves, no quedar-nos en el passat i progressar amb l’ajuda de les noves tecnologies. Un mestre o mestre ha de tenir aquest pensament de canvi, un pensament que lligui l’actualitat amb el sistema educatiu, una educació actual que faci que aquestes noves tecnologies ens ajudin en l’aprenentatge dels nostres alumnes.

5


2. Llegiu l'anàlisi del context que fa Glòria Durban en el següent article i anoteu dues idees bàsiques per a cada apartat de l'article. ANÀLISI DEL CONTEXT 1. EL DESENVOLUPAMENT DE LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ - El repte és saber utilitzar mitjans o tecnologies manera complementaria o bé específica en funció de la tasca que hàgim de realitzar. - Hem de passar la lectura i l’escriptura al món digital. 2. LES TRANSFORMACIONS QUE HA SOFERT LA INFORMACIÓ - El coneixement però esdevé un conjunt sistemàtic i coherent d’informacions que són assimilades i integrades de manera personal per a ser contrastades amb l’experiència i amb coneixements anteriors per a l’atribució de sentit. - Hem de saber seleccionar la informació necessària per a compartir continguts. 3. LES TRANSFORMACIONS QUE HA SOFERT LA LECTURA - En la lectura no tan sols s’ha de descodificar i comprendre, sinó també seleccionar la informació necessària i la important per a treballar-la, i això és important a l’hora de tenir una competència digital. - La lectura continuarà sent la clau del coneixement en la societat de la informació però és una clau que exigeix el domini de nous coneixements i habilitats i que permet cercar i accedir a nous tipus de textos i a nous tipus de pràctiques de lectura. 4. ELS CANVIS NECESSARIS EN EL PROCÉS D’APRENENTATGE - Les TIC unides a altres canvis socials i culturals donen lloc a una nova cultura de l’aprenentatge.

6


5. LES NOVES COMPETÈNCIES I LES ALFABETITZACIONS MÚLTIPLE - Es necessita un concepte d’alfabetització ampli que inclogui totes les alfabetitzacions

basades

en

habilitats

però

sense

limitar-se

a

unes

d’específiques ni únicament tecnològiques. - Elements importants per a una preparació bàsica per a la vida en una doble vesant la individual i la social.

 Pràctica 2. El marc educatiu actual 1. Entreu en aquesta cacera del tresor: Competències i resoleu 3 de les preguntes plantejades. 1. QUÈ ÉS UNA COMPETÈNCIA? Saber utilitzar els teus coneixements a cada situació que es presenta tenint en compte les característiques de la situació o del context = Ser competent

2. CONEIXES ALGUN PORTAL ON PUGUEM COMPARTIR RECURSOS? 1) Departament d’Educació (ens serveix per programar) 2) http://cancantocompetencies.blogspot.com/ 3) Recerca a la mateixa pàgina de les competències, anem mirant més webs.

3. QUÈ VOL DIR QUE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES TENEN UN IMPORTANT CARÀCTER TRANSVERSAL? Què és comú a totes les matèries.

7


2. Llegiu l'article de Cebrián, J. L. (1999). La societat de la informació i el coneixement. Els reptes de l'educació 

Esteu d'acord amb l'afirmació que hi fa: "...No es tracta pas que el docent aprengui tecnologia, sino que com diu Bill Gates en el seu últim llibre, que les mínimes nocions per ensenyar amb la tecnologia.." ?

Si ja que a l’article també posa que les noves tecnologies no seran substitutòries dels materials que ja estem emprant en les aules, sinó que seran complementàries i integrades per a fer un aprenentatge més actual i motivador per als nens i nenes. Per tant tot mestre o mestra no cal que sigui un expert en tecnologia, sinó que es pugui bellugar bé utilitzant les tecnologies per a ensenyar als seus alumnes, ja que estem en una societat molt canviant i tecnològica on els docents s’han de posar a la seva altura i no quedar-se endarrerits. 

Tenint en compte la graella d'habilitats i destreses informacionals, anoteu quines creieu són les mínimes nocions necessàries per ensenyar amb la tecnologia?

Identificar les necessitats informatives

Conèixer els recursos disponibles

Organitzar la Informació

Transformar la informació en coneixement personal

Actuar amb ètica en la utilització

8


 Pràctica 3. Marc legislatiu, competències bàsiques i la competència informacional. 1. Llegiu l'annex 1 del Decret 142/2007 en què es descriuen les 8 competències

bàsiques.

La

competència informacional comparteix

continguts i habilitats amb 4 d'aquestes competències. Quines? Competències bàsiques que formen part de la competència tecnològica.

1. Competència lingüística i audiovisual 2. Competència tractament informació i competència digital 3. Competència d’aprendre a aprendre  Pràctica 4. La informació a Internet. L'hipertext Llegiu les 3 primeres planes del document de Jordi Quintana Les biblioteques escolars: centres d'informació a la societat digital. Complementeu la dada següent: el nombre d'usuaris de la biblioteca escolar en horari no lectiu el divendres és de 5 alumnes, amb altres dades de manera que pugueu elaborar una informació. A partir d'aquesta i amb les interaccions que considereu, construïu unes conclusions que no són altra cosa que el vostre coneixement personal. A l’Escola La Faula de Sant Carles de la Ràpita s’ha comprovat l’afluència d’alumnes en horari no lectiu a la biblioteca del centre. Per a fer això s’ha anat portant un seguiment dels alumnes que assitien a aquesta mitjançant taules d’observació fetes per l’encarregada de la biblioteca escolar. Amb aquest estudi s’ha comprovat que el divendres, assisteixen 5 alumnes a la biblioteca en horari no lectiu.

9


Elaboreu una petita enquesta (5 o 6 preguntes) dirigida als alumnes de cicle superior, ESO o bé Batxillerat en què es reflecteixi com llegeixen i com s'ajuden en aquesta lectura/navegació a Internet. 1. Quantes paraules escrius al navegador per buscar la informació que vols? 2. Uses sempre les mateixes pàgines web per cercar informació? 3. Visites varies pàgines web per trobar la informació que busques o et conformes amb la informació que et dóna una? 4. Quan trobes la informació que requereixes, la contrastes i esculls la més adient? 5. La webgrafia de la qual disposes és amplia perquè sol·licites informació a diverses pàgines web?

 Pràctica 5. La biblioteca escolar en el nou context 1. Visiteu els següents tutorials interactius d'alfabetització informacional: TILT , CUNY 2. Trieu un dels 4 blocs de continguts de la formació inicial en la utilització de la informació concretats en les pàgines 3 i 4 del document Pla de formació de la biblioteca de Glòria Durban. Tenint en compte els continguts de l'activitat anterior escollida i utilitzant el que considereu oportú dels 2 tutorials proposats: TILT , CUNY, elaboreu un esbós de programa de formació en informació lligat al curriculum que inclogui el cicle a què s'adreça, els continguts, els objectius i activitats a fer. Tingueu present la proposta d'activitats de la línia editorial utilitzada.

10


1. Visiteu el bloc de l'Escola Rosa Oriol en què es pot veure com integrar la competència audiovisual en la tasca bibliotecària escolar. 2. En la web de la biblioteca escolar de l'Escola Galileu Galilei es proposen 3 recerques amb un dossier de treball i una selecció de recursos. Trieu una de les recerques, llegiu-vos el dossier de treball i navegueu pels recursos proposats. Escriviu una proposta de millora (mínim 20 línies) del dossier de treball tenint en compte com a mínim el següent: a) la selecció de webs proposada als alumnes b) la seqüenciació de continguts c) s'ajusta al currículum. d) les competències bàsiques que exercita

11


MÒDUL II: Biblioteca escolar II: La competència informacional des de la biblioteca escolar. El procés de cerca.

12


MÒDUL II: Biblioteca escolar II: La competència informacional des de la biblioteca escolar. El procés de cerca.

 Pràctica 1. El procés de cerca (I). De la necessitat d'informació a les eines per a localitzar la informació. En aquesta pràctica cercarem informació sobre "les biblioteques escolar ". Ens interessen diferents tipus de materials: vídeos, webs, documents..., però adreçats a l'alumnat d'infantil, primària, secundària o batxillerat (escolliu en funció de la vostra tasca docent). Planifiqueu la cerca seguint l'esquema metodològic que us hem presentat i les explicacions de l'exercici 1. Exercici 1: Les cerques a la pàgina web de la XTEC. Feu una cerca al Merlí i guardeu els materials que us proposen en un document. Cerca simple en tots els nivells per a “Sant Jordi”:

S’han trobat 92 resultats. 13


Cerca simple nivell d’educació infantil per a “Sant Jordi”:

S’han trobat 6 resultats. La llegenda de Sant Jordi: http://www.edu365.cat/primaria/contes/contes_spc/jordi/index.htm Contes SPC: http://www.edu365.cat/primaria/contes/contes_spc/index.htm Sant Jordi’s legend (en anglès i en català): http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=3450 El pare Gavaldà: http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=25940 Sant Jordi: llibres per a primers lectors: http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=25886

14


Cerca simple per nivell educatiu,educació infantil i àrea de Descoberta d’un mateix i dels altres, per a “Sant Jordi”:

No s’han trobat resultats. Cerca avançada per a nivell educatiu, educació infantil, per a “Sant Jordi”: realitzada una cerca sobre material d’àudio en català i en línea:

S’han trobat 2 resultats. 15


El pare Gavaldà: http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=25940 Sant Jordi: llibres per a primers lectors: http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=25886

 Pràctica 2. Eines per localitzar la informació. Fonts de la informació 1. Anem a posar en pràctica el que hem treballat, aneu al document i obriu un document de text, i proveu de respondre algunes de les preguntes. P1.2: Quin era el nom de la Mare Teresa de Calcuta? Consulta l’Enciclopèdia Catalana. Contrasta i amplia la teva resposta amb la informació disponible a la Wikipedia. Teresa de Calcuta és el nom amb el que es coneixia a Agnès Gonxha Bojaxhiu, missionera macedònia d'origen albanès. En la pàgina del wikipedia hi ha més dades i informació que en l’enciclopèdia catalana, sobre la tasca que realitzava, la formació de la seva congregació,... i en l’Enciclopèdia catalana la informació que es dona és més breu i correspon a dades biogràfiques.

P.2.5 Sinònims de la paraula “embellecer”. Diccionari de sinònims de la Universitat d’Oviedo: Acicalar, adornar, hermosear.

16


http://www.etsimo.uniovi.es/dic/sinon.cgi

P.3.4 Quin és el nombre de població al municipi de Gósol? Consulta el nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya. En l’any 2007, 223 habitants. http://www20.gencat.cat/portal/site/ptop/menuitem.dbf7b17bb47cda345f13ae92 b0c0e1a0/?vgnextoid=32f04413c1548210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vg nextchannel=32f04413c1548210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD http://www20.gencat.cat/docs/ptop/Home/Serveis%20i%20tramits/Biblioteca%2 0i%20documentacio/Planificacio%20territorial/Publicacions/Cartografia%20i%2 0toponimia/Nomenclator%20oficial%20de%20toponimia%20de%20Catalunya/B ergueda/gosol.pdf P.4.1. Localitza l’editorial que ha editat el llibre Formarse para informarse de la Teresa Mañà i la Mònica Baró. Consulta la base de dades del ISBN. Editorial Celeste, Madrid 1996. http://www.mcu.es/ProxyGSAMCU/search?q=formarse+para+informarse&client =mcugsa&output=xml_no_dtd&oe=ISO-8859-15&ie=ISO-885915&ud=1&sort=date%3AD%3AL%3Ad1&entqr=0&lr=lang_es&entsp=a__mcu& site=mcu_todas_entidades|mcu_todo_ambito&ie=UTF-8&oe=UTF-8

17


2. L'organitzador Aloma i el Merlí són dos recursos educatius que permeten accedir a diferents formats d'informació. Aquesta informació la trobem ja classificada per altres o ens la podem classificar al nostre interès. A la vegada hi ha avantatges de gestió i recuperació de la informació. Feu l'exercici 2. No es pot fer aquest exercici, les pàgines no estan disponibles.

18


 Pràctica 3. Internet com a recurs informatiu Motors de cerca Els motors de cerca permeten fer cerques a diferents llocs web d'una forma fàcil i ràpida utilitzant la barra de cerques del Firefox. Visiteu la pàgina de Softcatalà, descarregueu i instal·leu els motors de cerca següents: 

Xtec

Dicc. Multibilingüe llengua catalana

Diccionari.net (anglès-català) i (català-anglès)

Gran Enciclopèdia Catalana

DIEC

Tot de llibres

Llibres.com

Quan tingueu les extensions i els motors de cerca instal·lats feu una captura de pantalla. S’ha de poder visualitzar clarament totes les extensions i els motors de cerca que heu instal·lat.

19


Afegiu, al mateix document, imatges de les següents activitats: 

Buscareu una mateixa paraula a diferents motors de cerca, en diferents pestanyes. Amb l’extensió showcase, feu una captura de pantalla i l'enganxeu-la al document.

20


Subratllareu una paraula a un web i amb el botó dret del ratolí buscareu una imatge amb elPicsearch i Google-imatges. Feu una captura i l'enganxeu-la al document.

Translator. Anireu a les preferències, canviareu la llengua per castellà i farem que s’obri en una nova pestanya. Deseu. Obriu un web en anglès i utilitzant l'opció de les pestanyes la traduïm al castellà. Feu una captura i l'enganxeu-la al document.

21


Anireu a imatges del google, a “búsqueda avanzada” on escollirem una animació, una imatge molt petita, una en color i una en blanc i negre. L'enganxeu les imatges al document.

Buscareu la possibilitat de fer una operació matemàtica amb el vostre PC de tres maneres diferents i ho mostrareu.

22


Calculator del Firefox

Calculadora del PC

23


Calculadora cientĂ­fica del PC

Microsoft Excel

24


Anireu a la pàgina de la XTEC i cercareu a la pàgina inicial la paraula “educació”, ho fareu combinant les tecles Ctrl+F, a sota de la pàgina sortirà un requadre, escriviu la paraula, dieu que ho ressalti i veureu que mitjançant les tecles següent i anterior, podeu buscar la paraula. Per la creu podreu tancar l’aplicació. Feu una captura i l''enganxeu al document.

25


 Pràctica 4. El procés de cerca (II). Estratègies per a recuperar i seleccionar la informació Aneu al recull de fonts d'informació: Com i on trobaré la informació i visteu les diferents webs. ENCICLOPÈDIES GENERALS I ESPECIALITADES -

Versió Digital: http://www.enciclonet.com/ Enciclopèdies de subscripció: http://www.edu365.cat/ La hiperenciplodèdia: http://www.grec.cat Wikipedia: http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Portada

BIBLIOTEQUES - EPERGAM:Aplicació per a la gestió de biblioteques escolars http://www.xtec.cat/epergam/

BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES - http://w110.bcn.cat/portal/site/Biblioteques - CATÀLEG COL·LECTIU DE LA XARXA DE BIBLIOTEQUES: http://sinera.diba.cat/

BIBLIOTEQUES UNIVERSITARIES

BIBLIOTEQUES ESPECIALITZADES

BIBLIOTECA DE CATALUNYA

26


BASES DE DADES

WEBS CORPORATIVES O INSTITUCIONALS

PORTALS ESPECIALITZATS

BIBLIOTEQUES VIRTUALS O DIGITALITZADES

BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES DE BARCELONA

BIBLIOGRAFIES O GUIES TEMÀTIQUES

27


 Pràctica 5. Selecció i valoració de la informació. 1. Abans d'acabar el mòdul us proposem una eina que us permetrà obtenir un ampli ventall de possibilitats. Podreu interactuar entre diferents utilitats en un mateix compte, facilitar l'accés a diferents tipus d'informació, però sobretot us permetrà gestionar la informació de forma ràpida i eficient. A més, és una eina que us permetrà compartir amb qui vulgueu amb diverses opcions (col·laborador, editor,...) i posteriorment podreu exportar la informació en diferents formats. En definitiva, una eina que us facilitarà la recuperació de la informació, el seu tractament, compartir i tenir la informació sempre en línia.

Si no tenim compte de Google, cal anar <https://www.google.com/accounts/NewAccount?hl=es>

28


A la part dreta, a sota, ens pregunta: “¿No tienes una cuenta de google? Crear una cuenta ahora”. Hi accedim i anem omplint.

A l’esquerra podem canviar la llengua. Cal omplir tots els espais. Si ho heu fet correctament sortirà aquesta pantalla:

Ens donarem d’alta a googledocs. A la part esquerra de la pantalla a DOCUMENTS

29


Hi ha moltes utilitats que ja anireu descobrint. Ara només determinarem la llengua i la zona horària. Abans de sortir, a la part inferior, guardem. Per fer efectiu els canvis podria ser que haguéssim de tancar el nostre compte i tornar a entrar. Ara anirem a més

Visitarem els apartats de llibres. Farem un cerca de llibres de “lectura fàcil” i després anirem a cerca avançada i delimitarem la llengua a català, o podem buscar per ISBN o revistes per ISSN... Traductor del google

Directori: http://www.google.es/dirhp?tab=md

30


2. Utilitat de la eina Google docs. És molt útil per a compartir documents online ja que permet que vàries persones connectades a la vegada puguin utilitzar el mateix document i col·laborar en la seva edició. També és possible crear presentacions i comptar amb una gran quantitat de formats amb els quals poder treballar podent utilitzar o compartir els mateixos arxius amb altres persones o només amb les que tu tries. Les seves característiques més destacables són: crear, editar i pujar arxius ràpidament, compartir canvis i col·laborar en temps real, invitar a altres usuaris als tus documents i modificar-los junts i simultàniament, guardar i organitzar el teu treball de manera segura en la xarxa controlant qui pot veure els teus documents i, a més a més és gratuït i no has de pagar res.

31


MÒDUL III: Biblioteca escolar II: La competència informacional des de la biblioteca escolar. Tractament i ús de la informació: gestió de la informació.

32


MÒDUL III: Biblioteca escolar II: La competència informacional des de la biblioteca escolar. Tractament i ús de la informació: gestió de la informació.

 Pràctica 1. El tractament 1.

Seleccioneu

dels

continguts

relacionats

amb

la

competència

informacional els que són pròpiament de tractament de la informació. Llengua catalana Primària: 

Cicle Inicial:

-Comprensió de informacions audiovisuals procedents de diversos suports establint relacions entre elles (identificació, classificació, comparació). -Comprensió d’informació general sobre fets i aconteixements pròxims a la experiència infantil en textos procedents dels mitjans de comunicació social, amb especial incidència en la notícia. -Integració de coneixements i informacions procedents de diferents suports per a aprendre (identificació, classificació, comparació). -Iniciació a la utilització dirigida de les tecnologies de la informació i la comunicació i de les biblioteques per a obtenir informació i models per a la composició escrita. 

Cicle mitjà:

-Comprensió i valoració de textos orals procedents de la ràdio, la televisió i Internet amb especial incidència en la notícia per a obtenir informació general sobre fets i aconteixements que resulten significatius. -Ús de documents audiovisuals per a obtenir, seleccionar i relacionar informacions rellevants (identificació, classificació, comparació).

33


-Comprensió d’informació general en textos procedents de mitjans de comunicació social (també les webs infantils). -Integració de coneixements i informacions procedents de diferents suports per a aprendre (identificació, classificació, comparació). -Utilització dirigida de les tecnologies de la informació i la comunicació i de les biblioteques per a obtenir informació i models per a la composició escrita. 

Cicle superior:

-Comprensió de textos orals procedents de la ràdio, la televisió i de Internet en especial incidència en la notícia, la entrevista, l reportatge infantil i els debats i comentaris d’actualitat per a obtenir informació general sobre fets i aconteixements que resulten significatius i distingint informació d’opinió. -Valoració dels mitjans de comunicació social com a instrument d’aprenentatge i d’accès a informacions i experiències d’altres persones. -Ús de documents audiovisuals per a obtenir, seleccionar i relacionar amb progressiva autonomia informacions rellevants per aprendre (identificació, classificació, comparació). -Comprensió d’informació general en textos procedents de mitjans de comunicació social (també les webs infantils) amb especial incidència en le notícies, cartes al director, la entrevista, per tal d’obtenir informació general, localitzant informacions destacades. -Comprensió de textos d’àmbit escolar, en soport paper o digital, per aprendre i per informar-se. -Actitud crítica devant dels missatges que suposen qualsevol tipus de discriminació. - Actitud crítica ante los mensajes que suponen cualquier tipo de discriminación. -Utilització dirigida de les tecnologies de la informació i la comunicació per a la localització, selecció i organització d’informació.

34


-Ús de les biblioteques, incloses les virtuals, de forma cada vegada més autònoma per a obtenir informació i models per a la producció escrita.

Llengua catalana Secundària: -Participació en interaccions orals, escrites i audiovisuals. -Participació en les interaccions orals, escrites i audiovisuals que tenen com a eix la construcció de la relació social a l’interior de l’aula i del centre. -Participació en interaccions per mitjà del correu electrònic i entorns virtuals de comunicació. -Comprensió de missatges orals, escrits i audiovisuals -Comprensió i interpretació de les informacions més rellevants de textos orals, escrits i audiovisuals de la vida quotidiana i dels mitjans de comunicació pròxims als interessos de l’alumnat, amb atenció als narratius, descriptius i conversacionals. -Comprensió de textos orals, escrits i audiovisuals de la vida acadèmica de l’alumnat, amb narratius, descriptius i expositius de les diferents matèries curriculars. -Anàlisi pautada dels diferents codis informatius que es troben en un missatge audiovisual: paraula, text, elements icònics, so. -Cerca d’informació i hàbits de consulta per comprendre i ampliar el contingut dels missatges, utilitzant estratègies prèvies a la cerca i amb recurs a fonts diverses: 1) escrites: llibres, enciclopèdies, revistes, diaris; 2) cercadors a Internet, enciclopèdies i diaris virtuals; 3) fonts audiovisuals de comunicació. -Ús d’estratègies de recollida d’informació oral, aprendre a escoltar, saber seleccionar i valorar les diferents informacions. -Contrastació dels continguts de textos analitzats amb els coneixements propis, abans i després de la lectura. -Expressió de missatges orals, escrits i audiovisuals -Composició de textos orals, escrits (en suport paper o digital) i audiovisuals propis de l’àmbit acadèmic, especialment resums, exposicions senzilles i conclusions sobre les tasques i aprenentatges fets amb atenció especial als narratius, descriptius i expositius.

35


Textualització i revisió per aconseguir coherència dels continguts de textos orals, escrits i audiovisuals. Medi natural i social Primària: 

Cicle inicial

-------------------------

Cicle mitjà:

-Adopció de comportaments associats a la seguretat personal i a l’estalvi energètic. -Identificació dels components bàsics d’un ordinador. Iniciació en el seu ús. Cura dels recursos informàtics. 

Cicle superior:

-Rellevància d’alguns dels grans invents i valoració de la seva contribució en la millora de les condicions de vida. -Seguiment d’una seqüència donada per tal de trobar informació a Internet.

36


 Pràctica 2. Les habilitats informacionals en el tractament de la informació Entreu a l'apartat del tutorial de la Dra. Maria Pinto de la Universitat de Granada: Aprender a analizar, sintetizar y comunicar. Llegiu la portada. Entreu als enllaços d'Aprender a analizar iaprender a sintetizar. Cadascun es divideix en dos apartats més, llegiu-los i feu les actitvitats que proposen. 1. APRENDRE A ANALITZAR 1.1.Llegir per aprendre

Resum Internet

permet

fer

un

intercanvi

d’informació

entre

individus

i

organitzacions, encara que no està regulat (es comencen a establir normes) això porta a una millora de la comunicació la Red ajuda a descentralitzar i simplificar la informació. La digitalització porta a una transformació social, el fet que la red sigui lliures fomenta una creativitat global que transforma la societat en comunitats globals coordinades. 37


Aprendre a segmentar

Idees del text L’estructura de la ciutat de Nova Orleans impedeix un sistema apropiat per mantenir la seguretat en el cas d’inundacions destructives. Els enginyers prioritzen la protecció davant els desastres naturals. Sempre ha estat necessari un majos nivell de protecció. En aquest text les inferències com ara per això (causa), en canvi (oposició) i si més no (canvi d’idea), serveixen constantment de connexió entre les proposicions.

38


2. APRENDRE A SINTETITZAR 1.1 Aprendre a esquematitzar

Esquema de claus

ALFABETITZACIÓ EN INFORMACIÓ

Aptituds per localitzar i

utilitzar la informació

39


7 CARES DE LA INFORMACIÓ

TECNOLOGIA DE LA INFORMACIÓ

FONTS D’INFORMACIÓ

LA INFORMACIÓ COM A PROCÉS

CONTROL DE LA INFORMACIÓ

CONSTRUCCIÓ DEL CONEIXMENT

EXTENSIÓ DEL CONEIXEMENT

INFORMACIÓ BASADA EN EL SABER

40


MAPA CONCEPTUAL

41


APRENDRE A RESUMIR

Aquest és un anàlisis dels sistemes webs de les Administracions Públiques Locals (2004) que analitza i compara els continguts de les webs. Es mostra una relació directa entre el nombre d’habitants dels municipis i els nivells d’evolució dels seus sistemes webs. La conclusió destaca que manquen informacions necessàries per als ciutadans. EL MÈTODE TRAF Hi ha diversos mètodes per a facilitar el maneig d’informació. Un exemple és el mètode TRAF (acrònim de les inicials en anglès de les quatre accions bàsiques en què consisteix), i que justament té com a objectiu optimitzar el “TRÀFic” d’informació que passa per davant nostre.

D’aquestes webs

exposades a continuació es poden extreure multitud de recursos per la realització de projectes escolars.

42


WEBS OK:

43


BIBLIOTECA DE WEBS:

44


RECURSOS EDUCATIUS:

 Pràctica 3. La gestió de la informació: la comunicació 1. Visioneu aquests dos exemples CEIP el Sagrer i CEIP Pompeu Fabra i elaboreu una presentació amb un mínim de 10 diapositives explicant la vostra biblioteca o la vostra tasca. 

La presentació aniria dirigida a altres docents, durant el claustre, per tal de mostrar el treball que es realitza i poder coordinar-nos amb ells en els diferents nivells del segon cicle d’Educació infantil.

45


46


47


2. Feu una llista de totes les activitats informatives que feu per difondre i promocionar les activitats de la biblioteca escolar del vostre centre. Utilitzeu diferents suports? Podeu millorar la difusió de la vostra biblioteca?

1. Realitzar un pòster que es penjaria a lloc de l’Escola on els pares i la resta de docents ho poguessin veure.

2. Informar durant el claustre de la nostra activitat a la biblioteca escolar a la resta de docents de l’escola.

3. Informar a les famílies a través del bloc de l’escola de les activitats a la biblioteca.

4. Realitzar un tríptic i repartir-lo a l’alumnat per informar a les famílies. 5. Convocar una reunió amb les famílies per informar-los del treball que es realitza amb els seus fills a la biblioteca escolar. Convocar un concurs de la mascota de la biblioteca i fer-ne difusió al mateix pòster i al tríptic que abans s’ha esmentat.

 Pràctica 4. La comunicació: aspectes ètics i legals Llegiu les mesures de seguretat de la Recomanació i exposeu quines esteu aplicant en qualsevol dels 4 supòsits específics. Principis bàsics que cal tenir en compte en la difusió d'informació a Internet

Recomanació 1/2008 de l'Agència Catalana de Protecció de Dades. Departament d'Educació. El responsable de la web o seu electrònica ha d’adoptar les mesures de seguretat necessàries per tal d’assegurar la integritat de la informació publicada, de forma que no pugui ser manipulada per terceres persones. A aquests efectes, es recomana la implantació d’un sistema d’identificació dels administradors i editors que eviti la manipulació del contingut de la web per part de terceres persones no autoritzades. 48


Sens perjudici dels principis generals del procediment i règim jurídic de les administracions públiques i dels propis de l’àmbit sectorial de què es tracti, en la difusió d’informació a través d’Internet cal tenir en compte els principis de la legislació en matèria de protecció de dades de caràcter personal i, en especial, el següent: Consentiment: només es pot procedir a la difusió d’informació que contingui dades de caràcter personal quan es compti amb el consentiment del titular de les dades o quan la difusió derivi de les previsions d’una norma amb rang de llei.

Proporcionalitat: és necessària la ponderació per tal que la informació facilitada sigui l’estrictament adequada i es mantingui només durant el temps adequat per a assolir la finalitat que legitima la difusió de les dades. Es considerarà adequada la informació que sigui idònia i imprescindible per assolir la

finalitat

perseguida,

sempre

que,

quan

sigui

possible

difondre

electrònicament la informació de diferents formes, o amb diferents graus de concreció, s’opti per aquell sistema que, alhora que permeti assolir igualment la finalitat perseguida, comporti una menor difusió de dades de caràcter personal tant des d’un punt de vista qualitatiu com quantitatiu. Exactitud: correspon a l’administració o organisme que difongui o ordeni la difusió de dades de caràcter personal per Internet vetllar per la seva correcció i actualització, com també pel cessament de la difusió quan esdevingui innecessària o il.legítima. Inalterabilitat de drets i garanties: la utilització d’Internet per a la difusió d’informació ha de garantir el manteniment de la integritat dels drets i les garanties jurídiques i de seguretat, contingudes a la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques, a la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal i altres normes d’aplicació.

49


Adaptabilitat al progrés: en la difusió d’informació a través d’Internet, cal adequar les mesures de seguretat als avenços que experimenti la tecnologia i a les necessitats derivades dels nous riscos.

Responsabilitat: les entitats o òrgans responsables dels fitxers o tractaments són responsables de la informació que ofereixen a través d’Internet que incorpori dades de caràcter personal, amb independència de les responsabilitats en què puguin incórrer els prestadors de serveis de la societat de la informació o els que ofereixin serveis d’intermediació d’aquests. Els constants avenços tecnològics poden fer perdre ràpidament l’eficàcia de les previsions concretes que figuren en aquesta recomanació per tal de donar resposta als problemes detectats fins ara. Per això, si en la protecció de dades en general és important el compliment dels principis continguts fonamentalment a l’article 4 de la LOPD, ho és molt més encara en aquest àmbit, perquè són els principis generals els que permetran donar resposta als nous problemes que es plantegin.

50


MĂ&#x2019;DUL VI: Biblioteca escolar II: La competència informacional des de la biblioteca escolar. Seguretat a Internet.

51


MÒDUL VI: Biblioteca escolar II: La competència informacional des de la biblioteca escolar. Seguretat a Internet. 

Pràctica 1. Internet: Usos i abusos

Seleccioneu un grup d'edat i busqueu quins són els hàbits de consum d'Internet més freqüents en aquesta edat. He escollit la franja d’edat de 8 a 14 anys. Cercant informació he descobert que la Fundació Observatori per a la Societat de la Informació de Catalunya (FOBSIC), ha fet una investigació sobre el tema. Es van enquestar un total de 420 nois i noies d’edats compreses entre els 8 i els 14 anys conjuntament amb els seus pares o tutors (nens i pares responien preguntes diferents). L’objectiu principal de l’enquesta era el de conèixer el comportament dels nois i noies davant de certs riscos en l’ús d’Internet, així com el de saber quin tipus de control exerceixen els pares i mares en l’ús de la xarxa dels seus fills. Dels joves de 8 a 14 anys, un 67,9%, del qual el 34,2% de nens i nenes de 8 a 9 anys afirma estar donat d’alta a serveis com Messenger, Facebook o similars. La xifra augmenta fins al 72,2% en nens de 10 a 11 anys i, pel que fa a joves de 12 a 14 anys, s’arriba a un elevat 90,7%. Pel que fa al compte de correu electrònic, el 44,1% dels infants de 8 a 9 anys en tenen. Quan es tracta de nens i nenes de 10 a 11 anys, és el 80% i ja, en joves de 12 a 14 anys, el 94,6% tenen correu electrònic. Sobre el comportament a les xarxes socials, podem destacar el fet que un 16% dels joves expliquen les coses que fan en el seu dia a dia al seu bloc o a Facebook. A més, un 14% dels enquestats afirmen no demanar permís a ningú si publiquen imatges o informació personal seva o d’una altra persona a Internet. 

El 6% dels nois i noies enquestats diu que ha publicat a Internet

fotografies seves que no volien que veiés ningú.

52


El 7,1% diu que els han insultat o parlat malament d’ells en algun xat,

Messenger o Facebook. 

El 3,8% afirma haver rebut missatges de correu electrònic amenaçadors.

De mitjana, els joves catalans de 8 a 14 anys dediquen 6,7 hores setmanals a connectar-se a la xarxa. Si desglossem aquesta xifra, els resultats indiquen que el 38,3% dels nois i noies enquestats afirmen connectar-se a Internet més de 6 hores a la setmana, el 28,6% entre 4 i 6 hores i el 30,2% entre 1 i 3 hores. Per edats, els nens de 8 a 9 anys es connecten una mitjana de 4 hores, mentre que els de 12 a 14 anys ho fan una mitjana de 10.

Extret de: http://www.cesicat.cat/noticies/2011-02 08_Nota_2n_estudi_Supers.jsp?canal=ciutadans

53


Us recomanem que llegiu dos suplements de la revista GUIX: 

Torrescasana, M.L. (2008). Nosaltres usem Internet, no n'abusem. Guix Núm.148. Suplement Guix 348.

Torrescasana, M.L. (2008). Em dic Internet i sóc una eina molt potent! Guix Núm.146-147. Suplement Guix 346-347.

1. Guix 348 feu l'activitat 1. Quin ús en fem, d'Internet?. Contesteu el qüestionari. Feu una reflexió personal COM UTILITZES INTERNET DES DE

DE DE

DES DEL

DES D’UNS

CASA TEVA

L’ESCOLA

CIBER

ALTRES LLOCS. QUINS?

Quants dies de la

Diàriament

De 3 a 4 dies

NS/NC

setmana et

1 dia des del mòbil

connectes a Internet? Durant quan de

De 1 a 2 hores

De 1 a 2 hores

NS/NC

Menys d’1 hora

temps et connectes al dia? Quins avantatges

Em permet accedir al coneixement i a la informació.

té per a tu Internet? Em permet reforçar i ampliar qualsevol tipus de comunicació. Qui t’ha ensenyat a

Una professora

utilitzar Internet?

He anat aprenent jo sola.

Descriu que has

Des de que treballo amb Internet l’accés a la informació és molt més

après i dom

fàcil. Apart d’això la polidesa dels treballs és més visible, ja que tens un

utilitzes les

gran ventall d’informació i pots anar agafant la informació que més et

diferents activitats

convingui.

d’Internet des que

A part d’això, la facilitat per a comunicar-te han incrementat mitjançant

vas començar a fer

diversos recursos d’Internet.

servir aquesta eina. L’únic inconvenient que puc trobar es que moltes vegades som molt dependents d’aquest i no sabríem ni treballar ni viure sense Internet.

54


2. Guix 346-347 feu l'Annex 1. Què és Internet? Avantatges. Feu una reflexió personal.

Internet és una xarxa pública i global de computadors interconnectats mitjançant el protocol d'Internet (Internet Protocol) i que transmeten les dades mitjançant commutació de paquets. Internet és la unió de milions de subxarxes domèstiques, acadèmiques, comercials i governamentals; és per això que a vegades se l'anomena «la xarxa de xarxes». Qualsevol conjunt de xarxes interconnectades serà una internet, però d'Internet en majúscules només n'hi ha una. Sobre aquesta xarxa hi corren un conjunt de serveis als quals tothom pot accedir des de qualsevol part del món, mitjançant un dispositiu electrònic, com per exemple un ordinador, un telèfon mòbil o bé consoles. Com ja he dit abans Internet et dona moltes possibilitats tan pel que fa a la informació com a la comunicació, … però també té molt inconvenients, ja que en aquesta societat actual no pots viure sense ell. Per altra banda és l’invent del segle XX ja que tot el món es mou al voltant d’ell, pots estar informat de tot al moment, pots comunicar-te amb una persona que està a l’altra part de món en menys de 5 segons. A part també totes les relacions i l’intercanvi d’informació que es dona a la xarxa és molt difícil de donar-se a la realitat. Crec que es un molt bo recurs però que tothom l’hauria d’utilitzar correctament, i no viure per a Internet, sinó conviure amb ell i que ell visqui per a donar-nos serveis a nosaltres.

55


Visiteu els webs i els vídeos següents i elaboreu un decàleg per al vostre alumnat i un altre adreçat a les famílies sobre consells d'ús d'Internet: DECÀLEG PER ALS ALUMNES -

No us heu de fiar de tota la informació que us trobeu a Internet.

-

No doneu les dades personals a ningú, més si sou menors d’edat.

-

No us deixeu enganyar per les aparences, ja que la publicitat via web pot ser molt enganyosa.

-

No tots els amics o amigues que tens agregats, parles amb ells per mitjà d’un xat,... són amics de debò teus, Ho heu de tenir clar!

-

No us fieu de ningú ja que per Internet es pot enganyar mol fàcilment.

DECÀLEG PER A LES FAMÍLIES -

Controleu als vostres fills, quantes hores es passen davant l’ordinador i quines webs visiten.

-

L’ordinador hauria d’estar a un lloc visible i controlable de la casa, i no a l’habitació del seu fill o filla.

-

Els vostres fills i filles poden arriba a ser addictes a Internet, vigileu!

56


 Pràctica 2. Seguretat a Internet . Activitats Vés al directori de plantilles i visita diferents WQ. Les que trobes interessants, les anotes al teu bloc de notes amb l'eina del bloc de notes del google. 

WQ a la XTEC

Directori de Webquest

Les Webquest que m’han interessat més han estat: http://www.juntadeandalucia.es/averroes/ceipalcaldejjrebollo/actividades_tic/we bquest_coeducacion/proceso.htm http://www.xtec.cat/~rmarti58/index2.htm http://www.delacalle.net/cristina/webquest/ http://www.immapalahi.cat/html/wquestEmo/Templates/1emo.html http://webquest.xtec.cat/httpdocs/wqdretsinf/index.HTM http://weib.caib.es/Recursos/cavalls_webquest/wq/index.htm http://weib.caib.es/Recursos/granja_zoo_webquest/wq/index.htm http://weib.caib.es/Recursos/mozart_webquest/mozart/INDEX.HTM http://webquest.xtec.cat/enlla/ http://sites.google.com/site/cuidemelplaneta/activitat-3 http://webquest.xtec.cat/httpdocs/wqbolets2/pLantWQCAT/index.HTM http://www.xtec.net/~dvert/dvmp/

57


Seguidament les he anotat al bloc de notes amb lâ&#x20AC;&#x2122;eina del Google:

58


Feu una de les tres Webquests: En aquest cas jo he elegit fer la Webquest “NAVEGA PER INTERNET AMB TOTA SEGURETAT”, http://webquest.xtec.cat/httpdocs/internet/index.htm. ACTIVITAT 1: MESSENGER i ELS XATS EN GENERAL. Un xat (de l'anglès chat, "xerrar") o tertúlia és un recurs de comunicació en temps real. Xatejar és realitzar una tertúlia mitjançant Internet entre dues o més persones. (WIKIPÈDIA. Enciclopèdia lliure). A l'adreça següent trobaràs un aplicatiu que simula un xat...Tria les respostes correctes!

http://webquest.xtec.cat/httpdocs/internet/activitat_1.htm

59


"DESAFIO CHAT" http://www.curiosos.com.ar/desafio.php

Mireu què ha de quedar reflectit al guió i redacteu en un processador de textos les idees principals que podeu extreure d'aquesta simulació de xat que heu fet. -

No has de donar mai la teva informació personal, no diguis el teu nom vertader mai.

-

No donis les dades personals, canvia de tema o talla la conversa.

-

La gent en qui parles pot no ser qui diu que és. No et fies de ningú.

-

No acceptes arxius, poden contenir virus.

-

No quedis amb ningú que coneguis per Internet, és molt perillós.

-

Parla amb els teus pares i amics sobre les converses que tens.

60


Ara heu de redactar les 5 normes principals, segons vosaltres, de la bona educació dins d'un xat. Trobareu informació a : http://www.netiqueta.org/netiqueta_chat.shtml -

No envies arxius a la gent que no els reconegui o no els hagi demanat.

-

No envies correus de forma desmesurada i sense motiu aparent.

-

Escriu correctament, ja que moltes vegades, les majúscules, faltes d’ortografia,... poden portar a confusions.

-

Els correus sempre han de contenir una informació per a que puguem reconèixer que es tracta al mail.

-

Contesta als correus o missatges, ja que aquella persona que te’ls envia ho ha fet per algun motiu.

61


ACTIVITAT 2: ELS VIRUS Els virus són uns dels grans perills que poden afectar els nostres ordinadors... Què són? Com arriben? Què fan? Com evitarlos? Quants tipus hi ha?...

http://webquest.xtec.cat/httpdocs/internet/activitat_2.htm (http://ca.wikipedia.org/wiki/Virus_inform%C3%A0tic) Un virus informàtic és un programa que es copia automàticament per alterar el funcionament normal de la computadora, sense el permís o el coneixement de l'usuari. Els virus poden destruir, de manera intencionada, les dades emmagatzemades en un ordinador, encara que també n'existeixen altres més benignes, que només es caracteritzen pel fet de ser molestos. Els virus informàtics tenen, bàsicament, la funció de propagar-se, replicantse, però alguns contenen a més una càrrega maligna (payload) amb diferents objectius, des d'una simple broma fins a realitzar danys importants en els sistemes, o blocar les xarxes informàtiques generant trànsit inútil. Tipus de virus La classificació original que es va fer dels virus es va fer a l'any 1984, i diferenciava entre caballs de Troia, cucs i bombes de rellotgeria. 

Cucs: Es registren per córrer quan s'inicia el sistema operatiu

ocupant la memòria i fent tornar lent l'ordinador, però no s'adhereixen a 62


altres arxius executables. Es replica sense l’acció de l'usuari i distribueix copies completes, possiblement modificades, de si mateix a traves de la xarxa. 

Troians: Solen ser els més perillosos, ja que no hi ha moltes

maneres d'eliminar-los. Són capaços de mostrar pantalles amb paraules. Ajuden l'atacant a entrar al sistema infectat, fent-se passar com contingut genuí (salvapantalles, jocs, música). En ocasions descarreguen altres virus per a malmetre la condició de l'equip. 

Jokes o virus broma: Són virus que creen missatges de broma a

la pantalla. També poden executar el lector de CD/DVD obrint-lo i tancantlo, o controlar el propi ratolí i fins i tot el teclat, sempre amb un fi de diversió i mai de destrucció o dany per al contingut de l'ordinador, encara que a vegades poden arribar a ser molestos. 

Hoaxs o falsos virus: Són missatges amb una informació falsa,

normalment difosos mitjançant el correu electrònic, a vegades amb el fi de crear confusió entre la gent que rep aquest tipus de missatges, o amb una finalitat pitjor: perjudicar algú o atacar l'ordinador per mitjà de l'enginyeria social, amb missatges com ara esborri aquest arxiu de l'equip. Són virus molt potents; de vegades afecten arxius del sistema necessaris per a l'arrencada o altres funcions importants. 

Spywares: Són programes que recol·lecten i transmet informació

sobre una persona u organització sense el seu consentiment. També coneguts com programes de rastreig o spybot.

Segons el seu comportament Els grups principals (i més simples) de virus informàtics són: 

Kluggers: Aquells virus que en entrar als sistemes d'un altre ordinador es reprodueixen o bé es xifren de manera que tan sols se'ls pot detectar amb algun tipus de patrons.

Viddbers: Aquells virus que modifiquen els programes del sistema de l'ordinador en el qual entren. 63


(http://www.actiu.net/infordoc/virus.htm) Llista de mesures preventives que poden garantir l'absència de virus en un sistema informàtic: 

La instal·lació del sistema operatiu i dels programes posteriors, han de partir d'un sistema net (discs durs en blanc, CMOS de fàbrica), la qual cosa es pot obtenir acabat d'obtenir l'equip quan es compra de nou.

El sistema operatiu s'ha d'instal·lar emprant només discs originals del fabricant, i que aquests discs no hagin estat mai desprotegits contragravació. Una altra opció és que es tracti d'una còpia disc a disc dels discs originals, i feta en un entorn completament net.

No s'ha de deixar mai cap disquet inserta a la disquetera quan s'apaga o s'engega l'equip, excepte que s'hi vulgui iniciar el sistema (des del disquet net).

No s'han de descarregar mai arxius executables (amb extensions .exe .com .dll .bat .pif .cmd .vbs , i d'altres) d'internet, ni obrir-ne tampoc quan venen adjunts amb un missatge de correu electrònic.

No obrir mai arxius executables (amb extensions .exe .com .dll .bat .pif .cmd .vbs , i d'altres) d'un disc que hagi gravat algú amb un altre equip, sense que aquest disc vingui garantit per una empresa o entitat productora de programari.

Quan es connecta a internet, o a alguna xarxa amb equips que no són propis, no donar mai accés des de l'exterior cap al propi disc dur ni disqueteres. Un sistema eficaç és connectar a internet amb un enrutador (router) que disposi de tallafoc (firewall)

No deixar que altres persones (per exemple nens) utilitzin programes externs sense assegurar-se de la seva fiabilitat.

Que el sistema informàtic sempre una única persona, i sempre estigui clar a qui cal consultar abans de resoldre qualsevol situació. És essencial preguntar a l'administrador del sistema sempre que hi hagi un dubte.

64


Els antivirus

Els programes netejadors i protectors contra virus, "antivirus" són un recurs per a frenar l'entrada i perjudicis dels virus quan poden no seguir-se les mesures anteriors ; bé perquè es volen usar programes d'origen incert, o bé perquè no s'han pogut seguir les mesures quan, per exemple, el sistema l'utilitzen vàries persones sense tenir garantida la responsabilitat dels seus actes (com en un PC

d'ús

públic).

Si instal·lem un programa antivirus, hem de saber que aquest afectarà al rendiment del sistema informàtic, i hem de tenir molt present que segueix essent imprescindible seguir les mesures preventives.

65


ACTIVITAT 3: PORNOGRAFIA A LA XARXA ! Si escoltem la ràdio o veiem les notícies de la TV, és fàcil sentir parlar de la pornografia infantil a la xarxa. Desgraciadament, hi ha gent gran que té comportaments sexuals inadequats, perquè té interès en veure menors d’edat despullats o de tenir relacions sexuals amb nens i nenes. Això és un delicte molt greu. Les persones que es dediquen a això, intenten, per tots els mitjans, trobar-se amb les seves víctimes. Moltes vegades, la policia o els mossos han arribat tard i els nens o nenes han sofert abusos traumàtics o han mort. Un cop llegides les notícies i vist el vídeo, a quines conclusions heu arribat? Plasmeu-les al guió que estem elaborant. -

No t’has de fiar mai de ningú a Internet ja que ens poden enganyar fàcilment.

-

No enviar cap foto ni document on es reveli la nostra identitat ja que aquella persona que coneixes pot utilitzar aquell material en contra teva.

-

Ens pensem que mai ens passarà a nosaltres, però moltes vegades si passa.

-

Pensem que Internet és un lloc segur, però també té riscos i per tant molts de pares i mares haurien de controlar als sues i filles per evitar desgracies com les que es comenten als articles.

-

Hem de col·laborar amb la policia denunciant casos i ajudant-los per a detenir molts d’aquests impresentables.

-

Molts cops ens queixem del molt de documents i paperassa que s’ha de fer per a fer una foto a un nen o nena mentre pinta un dibuix o està nadant a una piscina, però quan te’n assabentes d’aquests casos, comprens que tota aquella paperassa s’ha de fer ja que molts de casos de pederàstia abusen de fotos de infants, on es tindria de jutjar com un delicte més greu del que s’està jutjant. 66


A banda de pàgines amb contingut pornogràfic, hi ha pàgines amb contingut inadequat: defensa de la delinqüència, pàgines que prometen aprimar-se miraculosament, altres que donen mals consells... Altres webs intenten estafar-nos ; és el que es coneix com phishing, pàgines que, per exemple, ofereixen carregar el mòbil, comprar un cotxe o altres productes pretenent obtenir les nostres dades confidencials: nº de compte, adreça, etc. ACTIVITAT 4: SPAMS - Entenem per SPAM a l'anomenat "correu escombraries". - Consisteix en inundar internet amb moltes còpies del mateix missatge, per tal que el llegeixi quanta més gent millor. - La majoria d'aquests correus són anuncis comercials. - El contingut d'aquests correus és més que dubtós: pretenen que qui el llegeix es faci ric treballant des de casa, s'aprimi sense esforç si adquireix determinats productes, o t'ofereixpréstecs suposadament bancaris que, en molts casos, són quasi delictius. - Els qui envien els SPAMS, roben les adreces de les llistes de distribució.

http://webquest.xtec.cat/httpdocs/internet/activitat_4.htm

67


Aquí tens uns consells per evitar rebre més SPAMS:http://www.iec.csic.es/CRIPTONOMICON/spam/trucospam.html http://www.microsoft.com/latam/athome/security/online/imsafety.mspx Clica aquí i contesta aquest test a veure si us ha quedat clar el concepte de SPAM

http://www.microsoft.com/latam/athome/security/quiz/spambasics1.mspx

68


ACTIVITAT 5: Avui heu de preparar la vostra conferència. Per tal de resultar amena, la conferència ha d'estar ben estructurada i l'exposició ha de ser dinàmica. Distribuïu bé els continguts i repartiu-vos la feina,

qui

dirà

què

i

en

quin

ordre.

Estaria bé que féssiu algun assaig per tal de comprovar el temps i veure com us surt l'explicació.

http://webquest.xtec.cat/httpdocs/internet/activitat_5.htm

69


ACTIVITAT 6: Moltes vegades ens enfadem amb els nostres pares (o ells s’enfaden amb nosaltres) perquè tenim disparitat d’opinions. Ells creuen que nosaltres som uns ganduls, que ho deixem tot pel mig, que no fem cas a la primera, que la nostra habitació és un niu de corcs... En fi, una llarga llista de raons és motiu de conflicte. Nosaltres, evidentment, creiem que són un exagerats i que volen controlar-nos la vida. L’ús d’internet és una de les raons més freqüents de discussió: l’estona que passem davant l’ordinador, què hi fem, amb qui parlem, on ens connectem... Volen saber-ho tot! Per tal d’entendre millor la seva postura i que ells comprenguin la nostra, podríem fer un test als pares. Podem imprimir la pàgina del test i fer-la amb paper o... Millor encara! Si tenim ordinador a casa, podem fer que els pares seguin davant de la pantalla i contestin les nostres preguntes, així veuran que fem servir l’ordinador per coses útils! Aquest test no té cap valor científic, només serveix per comentar amb els companys els resultats que hem obtingut... A veure si tots els pares pensen com els nostres! A la classe d'ètica comenteu les respostes dels tests. *Test contestat per una persona de 50 anys.

70


1.- Creus que INTERNET és un bon invent? a. Genial! Tant de bo l’haguéssim tingut nosaltres a la vostra edat! b. Està bastant bé, però tampoc no n’hi ha per tant! c. Odio els ordinadors! Les màquines i jo som incompatibles. 2.- Com a adult que ets, consideres que estàs al dia respecte internet? a. No estic al dia, però intento assabentar.me de coses referents a l'ordinador b. Semblo de l'edat de pedra. D'informàtica no entenc absolutament res. c. Sóc un geni! En sé molt més que vosaltres 3.- Tens por que els teus fills accedeixin a pàgines inadequades a la xarxa? a. Sí, les notícies expliquen molts casos d’enganys i abusos a menors. b. No, confio plenament amb el meu fill i sé que m’explicaria qualsevol problema c. Una mica, hi ha molta gent que utilitza internet per cometre delictes, no m’agrada que el meu fill tingui accés a segons què. 4.- Creus que els teus fills tenen l’ordinador ben protegit contra els virus informàtics? a. Sí, tenim instal.lat un anti-virus que anem actualitzant periódicament. b. Sí, més o menys ja anem amb compte c. Un virus informàtic? I això, qué és? 5.- Què és el que et fa més por quan els teus fills es connecten a la xarxa? a. Que accedeixin a pàgines amb continguts pornogràfics b. Que parlin amb desconeguts c. Que "s’enganxin " a l’ordinador i es converteixin en addictes d. Que perdin el temps e. Tot

71

PORTFOLI ANDREA  

Portfoli de l'assignatura