Issuu on Google+

Vicent Andrés Estellés. Naixement: 4 de setembre de 1924. Mort: 27 de març de 1993. Informació rellevant: Periodista i poeta valencià del segle XX i la seua poesia era en idioma en valencià.

Obres més representatives: "Ciutat a cau d'orella" (1953), "La nit" (1956), "Donzell amarg" (1958), y "L'amant de tota la vida" (1966).

Literatura de la postguerra: Fou el gènere literari més perjudicat durant la postguerra, només a partir dels anys 50 comença a apreciar-se, malgrat de les dificultats.

Temes més freqüents: Els temes són de la vida: l'amor, la mort, el sexe, la por, la ciutat, el camp, la dona…

Importància de la figura d’Estellés: La seua importància, entre altres aspectes, en el fet d'haver sigut capaç de crear una obra poètica molt notable. Ell és un poeta vital i apassionat que retrata admirablement l'existència quotidiana.

PRESENTACIÓ I EXPLICACIÓ DEL POEMA SELECCIONAT. •

Quin poema? La cançó de la lluna.

De quin poemari fa part? Fa poemari de la poesia realista (el realisme històric).

Quin és el tema, els sentiments, les emocions que transmet? El tema per a nosaltres es el optimisme, ja que els sentiments que expressa són molt càlids, es a dir, aquest poema les emocions que ens transmet a nosaltres, és que, la lluna es com una amiga “fidel”, que mai et deixa sol/a per molt lluny que estiga i d’alguna manera eixa llum que la lluna aporta ens dona la sensació de confiança, tendresa, sinceritat..

Dels recursos que utilitza, quins destacaries? Per què? Pel que fa als recursos emprats per Estellés en el poema Cançó de la Lluna, destacaria d’utilització un llenguatge col·loquial, proper al parlat per la gent del carrer, ja que pot sorprendre per part d’un escriptor que fa referència a clàssics del segle XX. A més a més, destacaria la gran cura que te amb la mètrica, ja que tots els versos del poema presenten una mètrica quasi idèntica.

CONCLUSIÓ. Penseu que aporta "llums" o "ombres" a la literatura catalana i/o a la societat del segle XX? Per què? Vicent Andrés Estellés és un dels referents en quan a escriptura al nostre territori. Al segle XX va contribuir dignificant i donant vida a la nostra llengua. Estellés és un referent no sols pels recursos literaris emprats en les seues obres, també destaca per l’ús que fa d’elles. Es a dir, amb els seus escrits Estellés feia reivindicació social. Temes freqüents en la seua poesia són el sofriment, la fam i la misèria de la postguerra. Però també tractava temes de la realitat de la vida quotidiana com és l’amor o el sexe. Per tot açò, pel bon ús de la llengua i pel seu compromís i denuncia social, pensem que Vicent Andrés Estellés aporta grans “llums” tant a la literatura com a la societat del segle XX.


Vicent Andrés Estellés