Issuu on Google+

Volum: poema objecte Joan Brossa

Joan Brossa i Cuervo fou un poeta, dramaturg i artista plàstic català sense distinció de gèneres (literari, visual, escènic, instal·lacions, poemes objecte, poemes corporis...). És el poeta avantguardista català més important de la segona meitat del segle XX. Els seus inicis literaris se situen a l'entorn de quan el poeta té divuit anys i és cridat a lluitar el front de Lleida amb els republicans. A la guerres s'inicia la seva carrera literària. Concretament, li demanen que escrigui un text al butlletí del batalló per animar els seus companys al front. Després de la derrota va haver de fer el servei militar a Salamanca. En tornar a Barcelona (1941) es relacionà amb JV Foix, Joan Miró i Joan Prats, màxims representants de les avantguardes d'abans de la guerra. El 1947, amb un grupet de joves artistes, fundà la revista Algol, de la qual sortirà un únic exemplar. L'any següent, amb Antoni Tàpies, Joan Ponç, Joan-Josep Tharrats, Modest Cuixart, Arnau Puig i altres fundà la revista avantguardista Dau al Set.


L'any 1949 havia publicat el primer llibre de poemes (Sonets de Caruixa) i el 1951 havia estrenat les primeres peces teatrals en ambients privats. D'altra banda, la inclusió de l'obra de Brossa en exposicions col·lectives, especialment les monogràfiques de poesia visual o d'arts transversals, ha estat i és constant arreu del món. El manlleu d'obra brossiana en tota mena d'esdeveniments i publicacions en tots el suports, fan de Joan Brossa un dels comptats creadors catalans amb autèntica projecció mundial. La seva creativitat va abastar totes les facetes de l'art: la poesia en sentit estricte, la prosa, el guió de cinema, el teatre, la música, el llibret d'òpera, el cabaret, les arts parateatrals, la màgia, el circ i la plàstica en diversos formats. Sempre va tenir una àmplia i interdisciplinària visió de la cultura, de les arts i de l'espectacle i així ho expressa en la seva obra, sovint satírica, punyent, irònica, crítica, a vegades irreverent, però, al mateix temps, lúdica. Pel que fa a la llengua catalana, la seva fidelitat és absoluta.

ALGUNES DE LES SEVES OBRES:

L’assignatura de volum , s’ha basat en aquest autor per tal de crear un projecte anomenat poema objecte , el qual consistirà en crear a partir d’objectes , una crítica de la societat , un objecte d’humor...

PROJECTE: El nostre projecte el dividirem en diferents parts: Primerament , vam fer un llisttat on vam posar diferents objectes amb els cuals fariem una pluja d’idees per tal de que sigués més fàcil trobar o millor dit , cercar una idea. Llistat: -ampolla d’aigua -aigua


-guitarra -maniquí -tissores -gàbia -bombeta -cartera (monedes...) -perniler -llum de taula -got -(...) Segonament , vam haver de fer cuatre esbossos dels objectes que més s’apropaben a les nostres idees i fer una anàlisis formal i un altre de funcional dels objectes escollits.

perniler: un perniler s’utilitza per aguantar un pernil i així poder-lo tallar , en aquest cas , no varia el seu significat ja que és aquest significat el que se li vol atribuir al poema objecte.

Cama de maniquí: una cama de maniquí vol representar una cama lo més real posible , ja que té volum , és de les mateixes dimensions tot i que no és el mateix color.wn aquest cas , el seu significat tampoc varia ja que volem representar una cama pròpiament dita.


Llum de taula: un llum de taua té la funció d’iluminar en el cas de que es necessiti llum en una aula . també podriem atibuirli , un significat més pur , en el cual , la llum que produeixi tingui un significat de puresa.

Aigua : L'aigua és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula empírica H2O, el qual, és el constituent majoritari de la pluja, mars, llacs, rius...és per aixó que podriem atribuirli el significat de llibertat o de naturalitat , ja que es pot trovar sense cap problema a la natura.

Per últim , varem fer el nostre poema objecte el cual el meu estaba format per dos objectes: un perniler i una cama d’un maniquí , el cua li volia transmetre un sentit d’humor , ja que així formaba una cama de pernil (pata de jamon) assimilant-lo amb la seva forma i el seu significant.


La unica intervenci贸 que vaig haver de fer va ser colorcar la cama a dintre del parniler , encaixant-lo en ell i posar cola termofusible en el seu extrem per tal de que no rellisques la cama .

El resultat:


poema objecte