Page 11

18

KOSOVO

LA CULPA

He perseguit formigues amb el meu fill. Encuriosit se les mira com joguines en moviment, les tragina, se les menja, furga els forats de l’ètica. No l'aturo, m’he quedat sense arguments. Veig com pren ritme devastador i desola la llar d'altri i no m'hi oposo, embadalit sóc ell, el meu comportament és el. seu, cultura tradicional europea. Hem tret l'espasa de fer injustícia, més tard vestiré un mort amb la roba d'un altre més mort. Tot és justificable, un efecte òptic KOSOVO creat amb paraules, un conjunt de postissos i una vacuna per a la convivència: He perseguido hormigas con mi hijo. La hipocresia que fa venir la febre Curioso se las mira como juguetes però sadolla d'amor propi el que és just. en movimiento, las trajina, se las come, hurga los huecos de la ética. No lo privo, estoy sin argumentos. Veo cómo coge ritmo devastador y aflige la morada de otro y no me opongo, embobado soy él, mi comportamiento es el suyo, cultura tradicional europea. Hemos sacado la espada de hacer injusticia, más tarde vestiré un muerto con la ropa de otro más muerto. Todo es justificable, un efecto óptico creado con palabras, un conjunto de postizos y una vacuna para la convivencia: La hipocresía que aviene la fiebre pero sacia de amor propio lo que es justo.

Fer l’amor amb l’altra és fer-lo contra ella, si més no, ella s’ho pren així. Desfeta, menyspreada, gastada, dona baratada que no entén que no és per culpa seva. L’or de les hores viscudes junts no justifica: eternitat, compromís, amor; potser la sinceritat quotidiana, conèixer a la perfecció el que pensa l’un de l’altre. Però no és més rutina que pensament la comoditat de l’hàbit, més penombra que espuma, el camí de l’estimació? Haurem de demanar-nos més sovint permís per irrompre a la cambra més pròpia. Hem perdut la innocència del primer bes, res no serà el mateix, un ressentiment subtil em distancia d’ella, així furgarà la culpa que no he tingut mai.

LA CULPA Hacer el amor con la otra es hacerlo contra ella, al menos, ella se lo toma así. Deshecha, menospreciada, gastada, mujer trocada que no entiende que no es culpa suya. El oro de las horas vividas juntos no justifica: eternidad, compromiso, amor; quizás la sinceridad cotidiana, conocer a la perfección lo que piensa el uno del otro. ¿Pero no es más rutina que pensamiento la comodidad del hábito, más penumbra que espuma, el camino de la estimación? Tendremos que pedirnos más a menudo permiso para irrumpir en la alcoba más propia. Hemos perdido la inocencia del primer beso, nada será lo mismo, un resentimiento sutil me distancia de ella, así hurgará la culpa que jamás he tenido.

19

Profile for Andalocio Comunicacion

Girándula nº1 (Abril 2008)  

Primer número de la revista cultural Girándula. Publicada en Córdoba. Abril 2008

Girándula nº1 (Abril 2008)  

Primer número de la revista cultural Girándula. Publicada en Córdoba. Abril 2008

Profile for andalocio
Advertisement