Issuu on Google+

Universitat, Salut i Societat

SALUT I POBRESA

Joan Estruch Garcia Miriam Gamir Roselló Gabriel Garcia Cano Ruben Roig Cremades Coordinadora: Ana Negre Ascó 1 ‫ﻬﻬ‬Quin Show‫ﻬﻬ‬


Universitat, Salut i Societat

Índex: 1. Definició de pobresa. 2. Causes de la pobresa. 3. Tipus de pobresa. 4. Gènere i pobresa. 5. La pobresa, salut i les malalties. 6. Com es pot lluitar contra la pobresa. 7. Conclusió. 8. Bibliografia.

2 ‫ﻬﻬ‬Quin Show‫ﻬﻬ‬


Universitat, Salut i Societat

1. Definició de pobresa: El terme “pobresa” no es pot definir tenint en compte només una accepció, ja que en té múltiples, i totes elles amb un tarannà negatiu. El primer sentit que se li dóna a la paraula “pobresa”, és des del punt de vista material, significant la paraula: necessitat d'un determinat bé material o la manca dels recursos necessaris per obtenir aquest material. Aquesta accepció de pobresa es refereix a la manca de béns o serveis materials que una determinada població necessita. Dins d'aquests béns materials entrarien: menjar, medicines, habitatge, etc. Aquest tipus de pobresa està inversament relacionat amb els recursos econòmics d'una determinada població. El terme més important dins d'aquesta accepció és recursos, ja que són la falta d'aquests el que fa que una població siga pobra. Una altra accepció és la de pobresa com a situació econòmica. Aquesta accepció es refereix a l'economia d'una població, la pobresa d'aquesta població estarà relacionada amb els ingressos de la mateixa. Aquesta accepció i l'anterior estan íntimament relacionades ja que la pobresa econòmica porta a una població a una situació de pobresa material. Dins d'aquesta definició, apareix el terme “nivell de vida”, índex que l'OIT va considerar oportú per mesurar la pobresa d'una població (seria considerada pobra si el seu nivell de vida està per sota d'un estàndard específic) i que es mesura en termes d'ingrés o consum. Finalment, pobresa aplicada a les condicions socials, definint pobra a una classe social. La classe social identifica la posició socioeconòmica amb l'estat socioeconòmic. Així es classificaria com a pobres aquell estament de la societat que està per sota d'uns valors determinats. George Simmel sosté que el terme pobre, no es refereix a les persones amb baixos recursos, sinó a les persones que per la falta de mitjans es converteixen en dependents. L'OMS, dins dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM), ha volgut unir aquestes definicions per crear una única definició de pobresa. Segons diu l'OMS, la pobresa no és només sinònim de baix nivell d'ingressos, sinó també de debilitament de tot un seguit de capacitats humanes fonamentals, incloses les relacionades amb la salut. El terme pobresa humana doncs fa referència a la manca de mitjans per aconseguir aquestes capacitats i la manca de recursos per canviar aquesta situació. L'OMS introdueix el terme “desenvolupament humà” que s'aplica als processos que amplien les opcions de què disposen les persones per poder gaudir d'aquestes capacitats. Aquest concepte més actualitzat de pobresa, té en compte les interaccions socials que resulten molt importants en el procés de millora de la salut. Així doncs reconeix que les capacitats econòmiques afecten la salut, en tant que les limitacions que comporten els baixos ingressos restringeixen l'accés a l'atenció sanitària i a les 3 ‫ﻬﻬ‬Quin Show‫ﻬﻬ‬


Universitat, Salut i Societat oportunitats de promoció de la salut a un important percentatge de la població mundial. Un altre factor que introdueix és que la mala salut d'un individu coarta també les possibilitats del mateix per augmentar els ingressos, el que contribueix a la pobresa. La Comissió sobre Macroeconomia i Salut de l'OMS ha posat èmfasi en el paper fonamental que la salut exerceix dins del creixement econòmic. Els ODM constitueixen un mitjà per mesurar els avenços que un país fa quant a disminució de la pobresa i augment del nivell de vida però no fa referència a la manera d'aconseguir aquests objectius.

2. Causes de la pobresa. La pobresa és un mal que cada vegada s'estén a una població més àmplia. Molts governs han intentat i intenten acabar amb ella però la seva acció és com menys ineficient. La pobresa pot venir produïda per 4 causes principals: Creixement poblacional, descens de l'activitat agrícola, desastres naturals i conflictes polítics.  Creixement poblacional: L'estructura globalitzada de l'economia mundial permet que la major part dels recursos dels monopolitzin un percentatge relativament baix de la població mundial. No és difícil comprendre que conforme la població mundial augmenta, els recursos per càpita disminueixen ja que el creixement de la població és molt més ràpid que l'augment dels recursos de la mateixa. Si a això, afegim que hi ha països amb una economia malmesa on el creixement de la mateixa és nul o fins i tot negatiu, el fet que la seva població vaja augmentant exponencialment produeix un major nivell de pobresa en el mateix ja que els recursos de què disposa el país no varien. A més de la saturació d'aquest determinat Estat per proveir la població de recursos sanitaris, també hi ha un augment de la competència per adquirir qualsevol tipus de recurs que degenerarà en una situació de pobresa que sol conduir a la fam.

Gràfica 1: Representa l’augment de la població a l’Índia durant els últims anys . A l’eix “X” trobem els anys i a l’eix “Y” trobem la població contada per milions.

4 ‫ﻬﻬ‬Quin Show‫ﻬﻬ‬


Universitat, Salut i Societat

Gràfica 2: Aquesta imatge representa com ha crescut la població que viu sota l’umbra de la pobresa.

 Descens de l'activitat agrícola: Des de mitjans del segle XX la població mundial,

sobretot als països desenvolupats, ha deixat l'agricultura per dedicar-se a la indústria o al sector terciari. Això ha provocat que la producció d'aliments a nivell mundial siga molt menor que l'enorme augment de la població, cosa que s'ha traduït en un augment del preu dels mateixos. Aquest fet redueix l'accés a una alimentació òptima a una gran part de la població i condemna a la fam a una part important també d' ella, amb la consegüent pèrdua de salut que comporta. L'augment del preu dels aliments no atén només a la producció dels mateixos i l' increment de la població.

Gràfica 3: aquesta gràfica ens mostra el descens de la activitat agrícola a Espanya durant el segle XX

Un fet que va fer augmentar els preus dels aliments, sobretot a principis del segle XXI l'augment de la producció de bio-combustibles que s'obtenen a partir de cereals com l'ordi. Però sens dubte, el fet més determinant i sobretot més fosc és l'especulació amb els aliments. Igual que passa amb el mercat del deute dels països o el mercat immobiliari, en el mercat dels aliments també hi ha uns ens que es lucren especulant amb aquests, acumulen una gran quantitat d'aliments i esperen el moment oportú per vendre'ls. Aquesta pràctica especulativa igual que en la resta de mercats produeix un sobre-valor dels aliments, augmentant encara més la pobresa mundial.  Desastres naturals: Desastres naturals com el d'Haití, tenen un efecte devastador sobre la població que ho pateixen. 5 ‫ﻬﻬ‬Quin Show‫ﻬﻬ‬


Universitat, Salut i Societat

Imatge 1: Fotografia pressa després del terratrèmol que va ocorre a Haití. Les infraestructures van ser destruïdes.

El primer efecte del desastre natural és que desposseeix a la població de la majoria dels seus recursos, deixant a gran part de la població sense llar i amb grans problemes econòmics. Un altre efecte també important és la destrucció de les infraestructures del país, el que a més d'una conseqüència immediata sobre la població que és la privació o disminució de l'accés a la població, també té una altra conseqüència important que és la paralització de l'economia nacional. Aquesta paralització de l'economia farà que els recursos cada vegada vagin disminuint, fent-se necessària la intervenció exterior per evitar l'aparició de fam. Els desastres naturals no només tenen conseqüències a curt termini com hem vist, sinó que a causa de la lentitud de la reactivació de l'economia, a mig i llarg termini aquesta economia tindrà seriosos problemes d'atur i proveïment. Pel que la població estarà empobrida.

 Conflictes bèl·lics: Durant els conflictes armats, tota l'economia d'un país es dedica gairebé exclusivament a l'abastament de les necessitats de l'exèrcit i normalment una gran part de la població adulta deixa la seva ocupació habitual per formar part de l'exèrcit. El descens de la població que treballa produeix un descens en la producció del país, però al seu torn la dedicació gairebé exclusiva dels recursos del país a la defensa del mateix provoquen en la població unes cadències molt importants. A més de les conseqüències immediates de la guerra, la falta d'aliments sumin a la població en un estat de pobresa. A més durant els conflictes bèl·lics se solen produir estats de bloqueig econòmic el que impossibilita l'arribada de recursos a aquesta població cosa que es tradueix en una escassetat d'aliments, medicines, etc. I per tant la pobresa.

6 ‫ﻬﻬ‬Quin Show‫ﻬﻬ‬


Universitat, Salut i Societat A més dels efectes a curt termini abans esmentats, durant la guerra normalment els països han d'importar gran quantitat de recursos tant bèl·lics com de primera necessitat (la seva economia interna està gairebé parada), l'exterior, amb la promesa de pagar un cop finalitzat el conflicte. Aquest fet fa que el país quede profundament endeutat pel que una vegada acabat el conflicte, la major part dels recursos econòmics del país aniran destinats a pagar aquest deute. El que sumirà a aquesta població en un estat de pobresa crònica. Això és el que va passar a Àfrica durant la guerra freda, quan el bloc soviètic i el nord-americà prestaven la seua 'ajuda' als dictadors africans per finançar els cops d'estats i altres guerres, a canvi de ser els seus aliats, però a partir dels 90, amb la fi de la guerra freda els estats occidentals van exigir el cobrament de la guerra el que va sumir a Àfrica en un estat de profunda pobresa cosa que va degenerar en fam.

Imatge 2: Xiquet soldat dels conflictes bèl·lics a l’Àfrica

3. Tipus de pobresa. La pobresa es entesa com aquella situació on no existeix la possibilitat d’accedir a allò necessari per satisfer les necessitats elementals com resultat de la seua condició econòmica i social. Les característiques de la pobresa no són sempre les mateixes, per tant, poden ser classificades en:  Pobresa Individual: Aquest tipus es caracteritza per ser continu. Sols afecta a una persona particularment o a una família. Es troben es una situació on resulta impossible accedir a les necessitats bàsiques. Aquesta dificultat es deu a alguna limitació física o mental.

7 ‫ﻬﻬ‬Quin Show‫ﻬﻬ‬


Universitat, Salut i Societat

Imatge 3: Captaire a la ciutat de Barcelona.

 Pobresa Col·lectiva: Aquest tipus no es limita a una persona o una família sinó que afecta a tota una comunitat o a una quantitat important d’individus dintre d’ella. Aquestos inconvenients per acudir a allò bàsic són conseqüència d’un baix desenvolupament econòmic i la manca de recursos agreuja la situació. En efecte, les taxes de mortalitat pugen ja que aquestos individus no posseeixen la capacitat de rebre una bona alimentació, minvant a la vegada l’expectativa de vida.

Imatge 4: Xiquets de l’Àfrica fent cua per aconseguir menjar

 Pobresa Cíclica: Aquest tipus arriba a grans parts de la comunitat però de forma passatgera. Aquestes dificultats es deuen moltes vegades a catàstrofes naturals o a una mala planificació en l’àmbit de l’agricultura. 8 ‫ﻬﻬ‬Quin Show‫ﻬﻬ‬


Universitat, Salut i Societat

També podem classificar la pobresa segons les carències:  Absolutes: En aquesta classe no és possible accedir a les necessitats bàsiques ja siga aliments, educació o roba.  Relatives. En aquest cas es fa referència a que la pobresa és molt diferent segons el lloc on ens situem, no és el mateix cert tipus de carències en països europeus que en països africans o llatinoamericans.  En Educació: A aquestes persones els resulta impossible accedir a nivells d’ensenyament, siguen aquestos primaris, secundaris o superiors; generant moltes més dificultats per introduir-se al mercat laboral.  En Serveis: Aquestes persones no tenen la possibilitat d’accedir a prestacions bàsiques com la llum, l’aigua, xarxes del clavegueram etc. Això, pot ser degut a que habiten en zones allunyades dels centres urbans i aquestes xarxes no hi arriben.  En Salut: Aquestes persones no poden accedir als serveis bàsics i efectius de salut. En conseqüència es veuen obligats recórrer a centres públics disposats als barris, les condicions dels quals i resultats no solen ser ideals. A més a més els resulta molt més complicat accedir als medicaments.

Gràfica 4: Representació del cercle viciós de la pobresa

9 ‫ﻬﻬ‬Quin Show‫ﻬﻬ‬


Universitat, Salut i Societat

4. Gènere i pobresa. Segons Cagatay (2001), la pobresa és la carència de bens, dignitat, autonomia i temps. En dones i xiquetes la línia entre pobresa absoluta i relativa es difusa.

Imatge 5: Dona amb els seus fills.

Les condicions de pobresa de les dones són pitjor que les dels homes i es mantenen en el temps. A major desigualtat major pobresa i és més difícil eixir d’ella. Això vol dir que la situació de la dona és més vulnerable, més precària,la capacitat de supervivència està més limitada i és més permanent. També s’identifiquen discriminacions específiques basades en el sexe (Cedaw). La concessió de drets i llibertats a uns i la negació a altres segons el sexe (Bernal Ballesteros). Així com la definició de la Dra. Elizabeth Odio, discriminar es tant tractar igual al que és diferent com tractar diferent al que és igual. Els drets humans de les dones estan vinculats a acords internacionals sent el Document més important per lluitar contra les discriminacions de gènere el que emana de la Convenció per l’Eliminació de Totes les Formes de Discriminació contra la Dona (Cedaw) adoptat per les Nacions Unides (1979). Alguns països ho han firmat amb reserves i excepcions, altres s’han negat a ratificar-la. No sempre s’eviten les sentències de lapidació per adulteri (Nigèria, que forma part de la Cedaw), les mutilacions genitals o els matrimonis forçats. En octubre de 1999 els estats que són part de la Convenció adaptaren per consens el Protocol de la Cedaw que permet als grups de dones exercir pressió i les accions per

10 ‫ﻬﻬ‬Quin Show‫ﻬﻬ‬


Universitat, Salut i Societat combatre les discriminacions. Fins el febrer del 2000 sols 64 països del món firmaren el Protocol. Sembla que hi ha poca voluntat política per part dels governs i legisladors. La Conferència Mundial sobre Drets Humans a Viena (1993) declara que els drets humans de les dones constitueixen una norma universal, independent de les normes vigents als estats. Així com els drets de les dones i xiquetes són una part inalienable, integral e indivisible dels drets humans. L’Índex de Desenvolupament Humà (IDH) de Nacions Unides mesura la pobresa als països mitjançant tres indicadors : l’esperança de vida, l’ ingrés i el nivell educatiu. Des de 1995 aquest informe incorpora un nou Índex de Desenvolupament Relatiu al Gènere (IDG). S’observa que el IDG de tots els grups de països mostra sempre xifres menors que el seu IDH, es a dir, la persistència de les desigualtats de gènere al món. Des de 1995 els IDH de Nacions Unides elaboren l’Índex de Potenciació de Gènere que es centra en l’accés de les dones a sectors clau econòmics, polítics i en espais de decisió. Aquest índex ens mostra la desigualtat d’oportunitats de les dones en algunes esferes determinades. Els IPG oscil·len entre menys de 0.300 (països d’Àfrica Subsahariana) i més de 0.800 (Islàndia, Noruega i Suècia). Per altra banda, millorar la situació de les dones i augmentar les seues oportunitats no requereix de forma obligada un alt nivell d’ingrés. En països, com Aràbia Saudita, Qatar, Kuwait etc amb índex d’ingrés per càpita entre els més alts, mantenen les majors desigualtats cap a les dones degut a les interpretacions culturals i religioses restrictives que pateixen. Les desigualtats estructurals, polítiques i econòmiques actuen sobre les desigualtats específiques de les dones accelerant la pobresa. Menys recursos a l’atenció primària o acurtar l’estada dels pacients a l’hospital transvasa eixes cures a les dones i les sobrecarrega de treball, i així es transfereixen els costos de l’economia retribuïda a l’economia no retribuïda, De l’Hospital a la Casa (Elson 1990). Les dones són més pobres perquè guanyen entre un 30 i un 50% menys que els homes. Treballen més hores, carreguen més pes, caminen més quilòmetres i fan els treballs més rudimentaris. Així i tot, produeixen el 80% dels aliments que consumeix la família. Les dones posseeixen menys de l’1% de la propietat de terres tenint dificultats per accedir a crèdits. Tenen responsabilitats domèstiques, familiars i comunals que deuen compatibilitzar amb el treball remunerat. L’analfabetisme fa que tinguen menys oportunitats d’ocupació. Tenen necessitats específiques de salut que tenen limitades. Les dones tenen restriccions per participar políticament, tenint representació mínima. La falta de democràcia familiar enforteix l’exercici autoritari del poder masculí i promou la violència domèstica i sexual. Hi han lleis que neguen a les dones el dret a l’herència, a tenir patrimoni etc. La cultura, la costum etc obstaculitzen la participació econòmica de les dones. 11 ‫ﻬﻬ‬Quin Show‫ﻬﻬ‬


Universitat, Salut i Societat

En relació a la situació econòmica i ocupacional de la dona, la força de treball femenina ha augmentat en tot el món. El major percentatge de dones es concentra al sector serveis i en l’agricultura. Als països amb un baix nivell d’ingrés, les dones realitzen les activitats més rudimentàries, les de baix estatus i les de menor remuneració que no aconsegueix compensar la producció agrícola particular. També realitzen les tasques domèstiques. La resistència dels homes a compartir esta càrrega així com el alt nombre de llars sota la responsabilitat de les dones augmenta les llargues jornades de treball precari. Per a moltes dones l’habitatge a més a més del seu llar és l’espai per la producció de menjar per vendre. Si els espais són reduïts obliguen a l’amuntegament. En relació a l’accés i control dels recursos naturals cal dir que les condicions de vida de nombroses famílies depenen dels boscos, de la terra, de l’aigua etc i les dones no tenen accés al control d’aquestos recursos. En Àfrica les dones produeixen el 80% dels aliments que consumeix la família, formen el 60% de la mà d’obra agrícola i no obstant rep l’1% del total de crèdits disponibles. L’explotació de recursos descontrolada, les catàstrofes naturals, la desertització etc restringeixen l’accés dels camperols a la terra. En relació a l’educació és un dret emparat per la Carta Universal del Drets Humans que els estats estan obligats a garantir. Estadísticament es mostra la major privació de coneixements que pateixen les dones en les regions del món en desenvolupament. En Àsia meridional i països àrabs presenten les xifres més altes d’analfabetisme femení, les més baixes són en Llatinoamèrica i el Carib. Als països en desenvolupament hi han més de cent milions de xiquets per escolaritzar, de les quals el 60% són xiquetes. En relació a les condicions de salut, la biologia del parir pròpia de la dona les diferència de l’home en relació a les necessitats i serveis. Les morts per causes de maternitat són 500 voltes majors entre les dones africanes que entre les escandinaves. Les desigualtats de gènere poden augmentar la vulnerabilitat i riscos d’emmalaltir i morir de les dones. La desnutrició fa més vulnerable la salut de les dones i agreuja les complicacions dels embarassos i dels parts. Les dones, desitgen tindre menys fills que els homes tanmateix les limitacions als anticonceptius i la falta d’autonomia per decidir front a l’autoritat masculina són causa d’embarassos no desitjats i avortaments. En l’aspecte polític, el dret ciutadà que formalitza la igualtat de les dones s’aconsegueix a finals del segle XIX amb el dret al vot femení. Això fa que les dones siguen considerades ens polítiques i la seua participació electoral. També tenen representació política, parlamentària i sindical. I prenen consciència del valor de la seua participació en la defensa dels interessos. Hi han països que restringeixen la participació política de les dones com en Kuwait, Emirats Àrabs, etc. També la representació de les dones als poders locals ha sigut escassa. 12 ‫ﻬﻬ‬Quin Show‫ﻬﻬ‬


Universitat, Salut i Societat

En l’aspecte jurídic i legal, el caràcter sistèmic de les desigualtats i discriminacions de les dones no s’ha tingut en compte per molts sistemes jurídics. Hi ha legislacions que discriminen a les dones en forma explícita com la prohibició de vestir determinada roba o de forma implícita quan és l’accés al treball al estar embarassada per exemple. Segons la democràcia domèstica i familiar, la socialització masculina imposa als homes rols econòmics allunyats de la dinàmica familiar i domèstica. La desigualtat en la distribució de responsabilitats en la llar recàrrega les tasques domèstiques i les remunerades fetes per les dones restringint el temps de descans i oci. La falta d’equitat i de democràcia familiar reprodueix formes de relació patriarcal i subordinades. En relació a la Violència contra dones i xiquetes, aquesta es manifesta al llarg de tota la seua vida independentment de l’estatus, la raça, la religió, etc. Als països en desenvolupament l’espai domèstic és el lloc de més violència i abús sexual adolescent. Fet per homes amb parentesc. La violència masculina sempre es relaciona amb la resistència de les dones a l’acatament i subordinació al poder masculí. La violència soscava l’autoestima de la dona reduint la seua confiança i els seus drets. En l’aspecte religiós i cultural, totes les religions i cultures atribueixen valors i posicions diferents segons sexe i sempre les dones estan en desavantatge. Les normes socials i formes de comportament estan recolzats per lleis discriminatòries per a les dones. La religió legitima la virginitat, la maternitat obligada, dèbit conjugal, la mutilació genital, la poligàmia etc.

5. La pobresa, la salut i les malalties La pobresa és una desigualtat en tots els àmbits de la vida ja siguen socials, econòmics, ambientals o sanitaris. Allò que analitzarem en aquest apartat és com afecta el nivell de pobresa a la salut de les persones i per tant, també quines poden ser les malalties que patides derivades del seu nivell de vida. La salut és una cosa difícil d’assolir quan el medi ambient en el qual es resideix no té les condicions de vida adequades per que aquest nivell saludable es pugui assolir. Un medi ambient on les condicions de treball siguin perilloses o aquest treball sigui estressant o perillós provocarà uns efectes sobre la persona que li impedirà assolir una nivell de salut adequat. És evident que quan manquen les condicions de vida bàsiques i aquestes persones no reben un suport social adequat a les seues condicions l’estat de salut desapareix perquè aquestes persones no opten a les condicions de vida per poder tenir una salut ben definida. Per això, l'empobriment a què condueixen totes aquestes circumstàncies i que condiciona al seu torn que la biologia no es desenvolupi adequadament, que els estils de vida siguin insalubres per les barreres al coneixement i a les oportunitats, i que l'accés als serveis sanitaris sigui més difícil. La pobresa, com a expressió de la desigualtat socioeconòmica, i com a conseqüència d'un medi ambient desfavorable, es converteix en un dels més importants 13 ‫ﻬﻬ‬Quin Show‫ﻬﻬ‬


Universitat, Salut i Societat determinants de la salut. Quan un grup de gent no opta a les condicions econòmiques bàsiques per poder desenvolupar una vida amb les necessitats bàsiques és quasi impossible que puga permetre’s optar a uns recursos sanitaris. La societat no deuria fer cap tipus de diferència entre les persones segons els seues nivells econòmics pel que fa als aspectes de salut però per desgràcia en alguns països l’ajuda sanitària té molta relació amb l’economia de les persones, un clar exemple d’aquesta situació és la sanitat dels Estats Units. En aquest país, cada ciutadà que necessita l’atenció mèdica ha de pagar la consulta mèdica o pagar una asseguradora mèdica que li cobreixin l’atenció sanitària. En una situació ideal, les asseguradores deurien cobrir totes les atencions mèdiques dels seus clients però en la realitat no és així sinó que aquestes s’amaguen darrere d’excuses sense sentit per no haver de fer front als pagaments mèdics necessaris dels seus clients. Aquesta situació tant injusta es veu molt ben reflectida en el documental Sicko, visionat durant les hores de classe. Per tant, la vinculació entre les desigualtats socioeconòmiques i les seves conseqüències en l'estat de salut és tan evident que ha constituït un dels principals orígens de la salut pública moderna. De tots els factors socioeconòmics que contribueixen a l'estat de salut de l'individu, el principal factor negatiu és la pobresa, és causa de malaltia, i la pròpia malaltia causa major pobresa, per tant, millorar la salut d'una població equival a millorar la seva situació social i econòmica. D'altra banda, els patrons de desigualtat no es reprodueixen només a nivell global, entre països desenvolupats i en desenvolupament, sinó també entre països amb nivells similars, i en els diferents grups socials de cada país, regió o ciutat. Per tant, les polítiques sanitàries haurien d'enfocar a disminuir aquestes diferències i aconseguir una major equitat en salut. El nostre país compta amb una sanitat pública i de gran qualitat ja que els nostres professionals sanitaris atenen als malalts sense tenir en compte cap característica ni econòmica, ni de raça, ni d’edat; encara que degut als moments tan crítics que estem vivint per la crisi econòmica pareix que aquest panorama estiga canviant perquè el govern actual ha pres mesures de retallada per a fer front a les greus xifres econòmiques. Altre punt que no permet que les persones sense recursos tinguen una sanitat adequada són els nivells d’higiene. Quan hi ha persones que lluiten per poder menjar cada dia o que no tenen un sostre on passar les llargues nits d’hivern és quasi impensable que cuiden la seua higiene o el seu aspecte físic. Aquestes persones no tenen els mitjans suficients per a poder cuidar-se i aquesta mala higiene és un punt clau per agafar qualsevol malaltia perquè hi ha moltes malalties que són causades per uns mal hàbits higiènics. Aquestes malalties les analitzarem més endavant. En qualsevol cas, el pobre té menys oportunitats, i en molts casos un accés més complicat a l'assistència sanitària, els gestos del qual tenen més impacte en ell que en les persones amb recursos. És a dir, una persona amb recursos té més improbabilitats de tenir mala salut que una persona que no té cap recurs i a més no pot optar a una assistència mèdica de qualitat. Existeixen moltes malalties que poden estar derivades dels escassos recursos de les persones. En aquest treball anem a treballar-ne dues: la tuberculosi i la diftèria.

14 ‫ﻬﻬ‬Quin Show‫ﻬﻬ‬


Universitat, Salut i Societat TUBERCULOSI La tuberculosi és una infecció bacteriana contagiosa que compromet principalment els pulmons, però pot propagar-se a altres òrgans. L'espècie de bacteris més important i representativa causant de tuberculosi és Mycobacterium tuberculosis o bacil de Koch, pertanyent al complex Mycobacterium tuberculosis. La tuberculosi és possiblement la malaltia infecciosa més prevalent al món. Altres micobacteris, com Mycobacterium bovis, Mycobacterium africanum, Mycobacterium Canetti i Mycobacterium microti poden causar també la tuberculosi, però totes aquestes espècies no ho solen fer en l'individu sans. Encara que la tuberculosi és una malaltia predominantment dels pulmons, pot afectar també el sistema nerviós central, el sistema limfàtic, el sistema circulatori, el sistema genitourinari, l'aparell digestiu, els ossos, les articulacions i fins i tot la pell. Els símptomes clàssics de la tuberculosi són una tos crònica, amb esput sanguinolent, febre, suors nocturnes i pèrdua de pes. La infecció d'altres òrgans causa una àmplia varietat de símptomes. El diagnòstic es basa en la radiologia (habitualment radiografies toràciques), una prova de la tuberculina cutània i anàlisis de sang, així com un examen al microscopi i un cultiu microbiològic dels fluids corporals com les expectoracions. El tractament de la tuberculosi és complicat i requereix llargs períodes d'exposició amb diversos antibiòtics. Els familiars del malalt, si cal, també són analitzats i tractats. Durant els últims anys, la tuberculosi ha presentat una creixent resistència als múltiples antibiòtics i per això s'ha optat, com a mesura de prevenció, per campanyes de vacunació, generalment amb la vacuna Bacillus Calmette-Guérin (BCG). La tuberculosi es contagia per via aèria, quan les persones infectades tussen, esternuden o escopien. En 2004, les estadístiques de mortalitat i morbiditat incloïen 14,6 milions de casos actius crònics, 8,9 milions de casos nous, i 1,6 milions de morts, majoritàriament en països en desarrollo.3 més, un nombre creixent de persones del món contrauen la tuberculosi causa que el seu sistema immunitari es veu compromès per medicaments immunosupressors, abús de drogues o la sida. La distribució de la tuberculosi no és uniforme a tot el món; aproximadament el 80% de la població de molts països asiàtics i africans donen positiu en les proves de la tuberculina, mentre que només 5-10% de la població dels Estats Units dóna positiu.

Imatge 7

El 'incompliment', definit com una interrupció prolongada de la teràpia, no només incrementa el risc de reaparició de la tuberculosi i de la mortalitat associada, sinó que també augmenta la circulació de la població de bacils de tuberculosi resistents als

15 ‫ﻬﻬ‬Quin Show‫ﻬﻬ‬


Universitat, Salut i Societat tractaments amb els fàrmacs existents, el que té greus implicacions per a la salut pública en termes de control d'aquesta malaltia. La teràpia de la tuberculosi MDR es prolonga durant 18 mesos, a diferència de la tuberculosi ordinària, que requereix menys d'un any. Això suposa un impediment per als pacients que viuen en entorns amb pocs recursos, que també han de lidiar amb altres qüestions imperatives per a la seva supervivència, com la desnutrició i la pobresa. Els fàrmacs de segona línia utilitzats per al tractament de la tuberculosi MDR també provoquen uns efectes secundaris greus. Aquests factors van contribuir a la disminució de l'adhesió al tractament en un 48% dels pacients de l'estudi. Que significa tot açò, que per a una persona sense recursos és quasi impossible tindre uns fàrmacs adequats per poder tractar i eradicar aquesta malaltia i el més important és que per falta de recursos hi ha gent morint. DIFTERIA La diftèria és una malaltia infecciosa aguda epidèmica, a causa de la exotoxina proteica produïda per Corynebacterium diphtheriae (bacil de Klebs-Löffler). Es caracteritza per l'aparició de falses membranes (pseudomembranas) fermament adherides, d'exsudat fibrinós, que formen principalment en les superfícies mucoses de les vies respiratòries i digestives superiors. La diftèria és una malaltia causada per l'efecte de l'exotoxina dels ceps toxigènics de C. diphtheriae, que usualment afecta les amígdales, gola, nas, miocardi, fibres nervioses o pell.

Imatge 8.

Aquesta malaltia igual que l’anterior és una que s’associa a la pobresa pel simple que fet que les persones sense recursos no poden optar als medicaments necessaris per tindre la malaltia controlada. El problema principal és que unes malalties que tenen tractament no són tractades per falta de recursos, és a dir, que mor gent pel simple fet de no poder tenir una sanitat digna. Les desigualtats en salut es refereixen, per tant, a les diferents oportunitats i recursos relacionats amb la salut que tenen les persones, en funció de la seva classe social, gènere, territori o ètnia, el que indica la pitjor salut dels col·lectius menys afavorits i amb més vulnerabilitat social.

6. Com es pot lluitar com la pobresa. En aquest apartat es proposen una sèrie de mesures, com ho són: augmentar les capacitats i oportunitats per als pobres, augmentar la seguretat humana, 16 ‫ﻬﻬ‬Quin Show‫ﻬﻬ‬


Universitat, Salut i Societat l’empoderament, les polítiques aplicades a països que han aconseguit reduir la pobresa, unes noves regles del joc per a la economia internacional i la cooperació externa i la lluita contra la pobresa, a partir d’una sèrie de problemes, que bàsicament en són 2: alts nivells de pobresa i l’augment d’aquests en compte de la seua disminució.

Imatge 9.

 6.1. Augmentar les capacitats i oportunitats per als pobres En aquest factor intervenen 2 condicions, en primer lloc les condicions necessàries, però no suficients, aquestes són les que comprenen les polítiques i programes socials tendents a garantir la provisió d’actius per als pobres, i en segon lloc trobaríem les condicions essencials per a generar processos sostenibles de superació de la pobresa. Aquestes comprenen les conductes, l’esforç i la responsabilitat de persones i grups. Les principals polítiques i programes socials (condicions necessàries) per a proveir d’actius econòmics d’oportunitats poden classificar-se en 6 àmbits:  Polítiques de desenvolupament productiu i generació d’ingressos: s’inclouen 2 tipus. El primer és a nivell rural, com poden ser; reformes agràries, la capacitació, la construcció d’infraestructures com camins i la provisió de crèdit per a la compra de productes agraris. L’altre és a nivell urbà, polítiques de recolzament a micro, xicotetes i mitjanes empreses del sector social, l’accés a crèdit, la capacitació i la provisió d’estructures com transport, electricitat o vivenda.

17 ‫ﻬﻬ‬Quin Show‫ﻬﻬ‬


Universitat, Salut i Societat  Polítiques de desenvolupament social: s’inclouen actuacions dirigides a enfortir la organització de la societat civil i la seua capacitat de buscar i gestionar solucions com la negociació de determinats servicis socials.

 Polítiques per al desenvolupament d’infraestructures social i culturals: s’inclouen la creació de sedes socials, centres culturals, àrees esportives, escoles, centres de salut.  Polítiques, programes i projectes de servicis bàsics: Com la provisió d’aigua potable, servicis de sanejament, electricitat, telèfon, Internet...  Polítiques assistencials: Subsidis monetaris dirigits a la població en extrema pobresa o amb dificultats (ancians, malalts crònics, orfes, accidentats...)  Polítiques, programes i projectes de millora ambiental: Revertir el deterior mediambiental que afecta a la salut i redueix la producció de la població.

Les condicions essencials es centren en l’adquisició d’actius personals com l’autoestima, la seguritat, la confiança en ells mateixos i la importància dels seus coneixements amb independència del lloc on han sigut adquirits. A més, s’ha de conscienciar a la gent que han de ser respectats. La educació i la sanitat són les necessitats més rellevants que fan augmentar aquests actius personals.

 6. 2. Augment de la seguritat humana. Per “seguretat humana” s’entén: cobertura de les necessitats bàsiques de les persones a través de l’augment i desplegament de les seues capacitats i del recolzament de la comunitat amb la què habiten. Hi ha dos tipus d’estratègies per al control del risc humà, a nivell individual i a nivell col·lectiu (sector públic).  A nivell individual, s’apliquen estratègies de mitigació de riscos, com la diversificació de cultius o fonts d’ingrés o estratègies de supervivència com la venta d’actius com el bestiar (que en èpoques de crisi baixa el seu preu) el recurs al crèdit (en situacions d’usura) la emigració, traure els fills d’escola, reducció del consum... fins i tot activitats il·legals.

18 ‫ﻬﻬ‬Quin Show‫ﻬﻬ‬


Universitat, Salut i Societat  A nivell col·lectiu, el sector públic ha d’evitar les estratègies individuals perquè augmenta la pobresa. Ha de proveir més seguretat humana a través de diferents mesures, per les quals es beneficia tota la societat, així com els beneficiats. Els mecanismes formals de control de riscos i augment de la seguretat humana es classifiquen en 3 tipus: - Mecanismes que redueixen el risc de que es produïsquen crisis

FACTORS EN L’ÀMBIT DE DECISIÓ INTERN:

 Polítiques de salut pública: Promoure la medicina preventiva (com la vacunació) i mesures de promoció de la salut (campanyes a favor de la higiene o d’una alimentació sana).  Política ambiental: Limitar la desforestació i promoure la reforestació redueix el risc d’inundacions i precipitació d’allaus, a més, la infraestructura ambiental (sanejament, millora d’aigua) redueix el risc de malalties i epidèmies.  Polítiques d’ocupació: Recolzament a les empreses d’economia social i xicotetes empreses, accés a micro-crèdits per a microempreses, programes de capacitació i formació professional i servicis per a la troballa de treball. A més es pot promoure la contractació de col·lectius amb altes tasses d’atur amb incentius a les empreses contractants.  Polítiques de vivenda: Construcció de vivendes socials per a reduir les ''xaboles'' i altres tipus d’infraestructures semblants perquè s’associen a infeccions, estrés, depressió, a més d’estar més exposades a terratrèmols i inundacions.  Inversió en infraestructura física: Construcció de dics, preses i camins redueix el risc de desastres naturals i el risc de no aplegar a temps a assistència sanitària.  Polítiques econòmiques encertades: Regularització dels moviments de capital, dificultant l’especulació. El manteniment d’un canvi de moneda de tipus semi-flotant, que evite situacions d’ancoratge com la d’Argentina. La reducció (sense afectar a la despesa social) de la despesa pública en èpoques d’expansió, per a augmentar l’estalvi i reduir la 19 ‫ﻬﻬ‬Quin Show‫ﻬﻬ‬


Universitat, Salut i Societat demanda. La previsió de vies d’injecció de liquiditat per a moments de crisi com l’obertura de línies de crèdit externes per part del Banc Central. Polítiques d’endeutament extern prudent. 

FACTORS EN L’ÀMBIT DE DECISIÓ EXTERN

 Prevenció de conflictes: Ús de tots els mitjans diplomàtics i econòmics en forma d’incentius (ajuda externa) o desincentius (amenaces de sancions). Educació en la cultura de la pau: aprenentatge de la resolució no violenta dels conflictes, coneixement dels drets humans, educació intercultural...  Prevenció de crisis econòmiques internacionals: Institucions internacionals amb fons suficients i capacitat d’injectar liquiditat a les economies en desenvolupament. L’avanç en processos de coordinació macroeconòmica en les principals economies (tenint en compte les repercussions en economies en desenvolupament). Controlar el moviment dels capitals especulatius i eliminar els paradisos fiscals.  Transferència tecnològica per als desenvolupament dels PED: L’ús del coneixement existent per a la producció de medicaments genèrics en cas d’emergència sanitària sense limitacions (patents). Projectes científico-tècnics d’interès en l’agricultura, medi ambient i en la salut (per combatre epidèmies). Assessorament en negociacions tecnològiques internacionals perquè realment estan pagant molts diners per usar els coneixements d’empreses estrangeres.  Prevenció de catàstrofes ambientals globals: Reduir la dependència del petroli i promoure una nova cultura de l’energia. Promoure la reducció del consum energètic per a que siga sostenible, afavorir la producció de fons d’energia renovable i aconseguir la ratificació mundial del protocol de Kioto. - Mecanismes que disminueixen els efectes d’una crisi en cas de produir-se Polítiques educatives adequades: Reduir el risc d’abandonar la escola amb ensenyança bàsica gratuïta, adequada política en beques i incentius per assistir a escola (menjador, ajudes econòmiques...)

20 ‫ﻬﻬ‬Quin Show‫ﻬﻬ‬


Universitat, Salut i Societat  Micro-crèdits: L’accés a micro-crèdits pot evitar la venda d’actius, augmentar els actius productius i personals i la creació de microempreses.  Assegurances: de tipus mèdic: Assegurança mèdica universal finançada pel sistema fiscal que incloga servicis com salut materno-infantil, immunització, servicis d’urgències, de control epidemiològic... per a la vellesa: Pensions dignes que apleguen als més pobres i ancians, finançada pel sistema fiscal. D’atur: En països empobrits que no s’ho poden permetre es poden desenvolupar programes socials vinculats al treball. D’accident o invalidesa: Cobert pels treballadors i les empreses per cobrir riscos d’accidents o invalidesa.  Programes d’extensió agrària: Promoure una varietat més ampla de cultius per a diversificar les seues activitats i reduir els seus riscos.  Preparació d’emergències: Disposar de sistemes d’alerta ’temprana’ (SAT) i mesures de resposta ràpida per actuar ràpidament en matèria de predicció de fam, desastres naturals, conflictes...  Millora del emmagatzemament: Construcció de sitges per emmagatzemar aliments com els cereals per reduir el risc de fam en desastres climatològics.  Polítiques per a reduir els efectes de guerres i conflictes: La millor política és dur-los al seu fi. Quan no és possible, es poden realitzar mesures com garantir els aliments (inclús racionalitzant-los), servicis mèdics, vacunes, medicaments, evitar la paralització de la vida econòmica... - Mecanismes que permeten sobreviure a la crisi una vegada produïda i superar les seues conseqüències Programes vinculats al treball en efectiu: oferir programes des de institucions públiques per a la construcció de camins o sistemes de reg a canvi de menjar, un salari mínim i certa capacitació.  Transferències en efectiu: A sectors vulnerables de la població com ancians, xiquets en llars pobres... i així evitar la desnutrició i l’abandonament de l’escola. Per exemple, una possibilitat seria 21 ‫ﻬﻬ‬Quin Show‫ﻬﻬ‬


Universitat, Salut i Societat compensar als pares pels ingressos que hagueren tingut els fills si treballaren.  Fons socials: Constituïts abans de la crisi i creixent en recursos durant aquestes per finançar micro-projectes, obres d’infraestructura, servicis socials,etc.  Servicis de benestar públics: Recullen persones en posicions precàries: carència d’ingressos i capacitats, exclusió, malaltia. També s’inclouen servicis per a disminuïts com centres especials de formació o residències per a la tercera edat.  Subsidis als aliments: Única forma de combatre la malnutrició generalitzada o la fam en països que no tenen una amplia xarxa de seguretat. Una vegada passada la crisi, aquests subsidis ‘universals’ han d’anar reemplaçant-se per ajudes més focalitzades als pobres.  Fons per a situacions de catàstrofe (i ajuda d’emergència): Les principals necessitats que s’han de cobrir són la d’aliments, aigua, refugi, roba i medicines. I de forma ràpida s’han de reconstruir infraestructures de l’aigua i llum, sistemes de comunicacions i reconstrucció d’infraestructura social com escoles i centres de salut.  Gestionar les crisis econòmiques: A nivell de decisió interna s’ha d’estalviar en èpoques favorables del cicle econòmic i expandir la despesa durant recessió. A nivell internacionals es necessita una millor eficàcia i un major equilibri Nord-Sud en les decisions del FMI per fer creïble un programa de resposta en què confien ciutadans i operadors econòmics.

 6. 3. L’empoderament Augment de la capacitat dels pobres per intervindre i influir en allò que els pertoca, incloent governs, institucions i els processos socials que culminen l’elaboració de lleis, l’assignació de recursos i configuració de normes al llarg del temps. L’empoderament dels pobres augmenta a mesura que desenvolupen les seues capacitats humanes i amb elles, les oportunitats d’insertar-se en la vida social i comunitària. També és necessària l’organització i la participació dels desafavorits; sense una organització popular i una determinada pressió social que reivindique els drets dels pobres, no hi ha avanços reals.

22 ‫ﻬﻬ‬Quin Show‫ﻬﻬ‬


Universitat, Salut i Societat La condició essencial per a l’empoderament és la llibertat humana, que comença pel reconeixement de la llibertat d’expressió, de reunió i d’associació i segueix amb la convocatòria d’eleccions lliures i transparents. A més, les llibertats civils i polítiques són essencials per a que els governs es vegen obligats a donar comptes de les seues actuacions davant del Parlament i la ciutadania. També es necessita la existència de mitjans de comunicació lliures i independents que no estiguen condicionats pel poder polític ni per grans corporacions, i un poder judicial autònom i honest a l’abast de tots els ciutadans, que faça respectar les lleis i normes d’un estat de dret i evite els abusos de poder des de l’Administració de l’Estat. És cert que en alguns règims dictatorials com en Franco, en els dels països del sudest asiàtic o el de Xina a l’actualitat s’ha reduït la pobresa, al igual que hi ha democràcies que no fan res per reduir-la. Segons el Premi Nobel, Amartya Sen, els drets polítics i els civils i la llibertat de premsa permeten que les persones facen escoltar les seues necessitats i reclamen mesures públiques apropiades, és a més, mai ha hagut fam en un país amb premsa lliure. Respecte a la llei, que normalment beneficia al més apoderat perquè és qui més a prop està del poder polític, a través de l’empoderament, la participació dels sectors populars i la busca d’aliances i coalicions, s’adopten lleis més acordes amb les necessitats de les majories. - Els àmbits en els que s’ha d’aconseguir l’empoderament és classifiquen per nivells L’àmbit domèstic: aconseguir una major igualtat en els drets de cada cònjuge.  L’àmbit social i ètnic: aconseguir un accés més igualitari dels desafavorits a actius socials, productius i personals.  L’àmbit geogràfic: a nivell local, nacional i internacional, aconseguir augmentar el nombre d’inversions socials, productives i d’infraestructures en les zones més deprimides d’un país com augmentar la representació dels països empobrits en el disseny de l’arquitectura financera i econòmica internacional. - Les mesures necessàries per a superar la discriminació passen per La reforma de lleis i institucions perquè no es descuiden els interessos dels grups desafavorits i actuen en contra de la discriminació en l’accés a actius – sobretot en la educació i en la ocupació-, promovent mesures com beques a l’estudi, recolzament tècnic a emprenedories productives o garantint determinats contingents en centres d’estudi i treball.

23 ‫ﻬﻬ‬Quin Show‫ﻬﻬ‬


Universitat, Salut i Societat  Mobilitzar els grups exclosos per a que plantegen les seues necessitats i drets i s’empoderen. L’acció afirmativa ( el tracte preferent) que pot contribuir a facilitar l’accés a capacitats i oportunitats en igualtat de condicions, ja que per a integrar-se en les esferes polítiques, les persones discriminades requereixen un tracte especial.  Potenciar les diverses formes de ‘’patrimoni social’’ de les comunitats, els seus llaços, i les relacions entre elles i amb els centres de poder de decisió.

 6.4. Polítiques aplicades en els països que han aconseguit reduir la pobresa Aquestes polítiques resulten essencials per aconseguir un creixement incloent i superar la pobresa. Entre elles destaquen les redistributives i les de promoció de la dinàmica econòmica.  Polítiques redistributives i de cohesió social Els estudis afirmen que en països en els quals hi ha menors desigualtats és en els que mostren un major creixement econòmic. Per tant, s’estableix un cercle ‘virtuós’ en el qual un creixement incloent, que aconsegueix més igualtat social i benestar per a les majories, al temps que augmenta les capacitats i oportunitats de la població, augmenta el desenvolupament humà que augmenta el creixement. Aquells països on l’Estat té un paper redistributiu més actiu i on es registra una major igualtat i menors nivells de pobresa són els països nòrdics europeus. Per tant, s’ha d’avançar en igualtat social, reducció de la pobresa i creixement econòmic a la vegada i per això la via del creixement sense equitat condueix a un punt mort. El Govern té 2 instruments per a les polítiques redistributives, que són la política fiscal (fonts de finançament de l’estat) i la política pressupostària (la destinació d’eixos diners). 

ASSUMPTES PER A CONTROLAR A LA POLÍTICA PRESSUPOSTARIA

En primer lloc, la seua qualitat. No malgastar els diners en armament, en el control policial de la ciutadania, en alts sous, en construccions d’infraestructures faraòniques... La despesa pública ha d’invertir-se en augmentar el capital humà (salut, educació), tecnològic (I+D), social (transparència del govern, participació de la societat civil) i físic (infraestructures, comunicacions) d’un país per a promoure el creixement i el desenvolupament del país. Dins ja de la despesa social, s’han de guardar els equilibris acordats en totes les seues partides. En educació s’ha de invertir més en primària i secundària i en salut s’ha d’invertir més en la salut primària rural abans que en infraestructura i equipament de grans hospitals. També s’han de subvencionar productes bàsics com el pa, la llet, dacsa, 24 ‫ﻬﻬ‬Quin Show‫ﻬﻬ‬


Universitat, Salut i Societat arròs... s’han d’oferir ajudes per a l’atur i la provisió de servicis bàsics d’infraestructura a qui en necessita. Per contra, la subvenció del transport privat, educació superior o dels bens en general (quan es redueix el seu aranzel) augmenten la desigualtat. Com sempre no es poden donar subvencions a totes les partides que redueixen la desigualtat, és interessant que aprofiten directament als pobres, per exemple, repartint-los el menjar gratis sense una subvenció generalitzada dels aliments que també aprofiten els no pobres. A més serà desitjable una distribució de la despesa pública que s’oriente a les regions més pobres –sense que això signifique descuidar les zones amb elevat potencial de creixement. 

ASSUMPTES PER A CONTROLAR LA POLÍTICA FISCAL

Hi ha 2 tipus d’impostos els directes ,que s’estableixen en funció de la capacitat de pagament de cada persona, física o jurídica (impost sobre la renda, sobre els beneficis de les societats i els que graven patrimoni) i impostos indirectes, iguals per a tots, com el IVA, els aranzels i imposts especials. Referent als impostos directes, atenent a la equitat i la eficàcia econòmica, les rendes producte de l’esforç han de tractar-se més favorablement que les que no el necessiten, per tant, els ingressos que haurien de suportar menys pressió tributària haurien de ser els del treball i les rendes professionals i empresarials, seguidament les rendes de capital i en tercer lloc, amb una pressió major, les rendes apropiatives (donacions, herències i guanys de capital). Referent als impostos indirectes, interessa una major fiscalitat sobre els articles de luxe, perquè tendeixen a reduir la desigualtat. També, la reducció dels impostos pagats per la compra d’articles de consum bàsics redueix la pobresa. Interessa la visió en conjunt d’ambdues polítiques, la tributària i pressupostària. S’ha d’incentivar mesures pressupostàries que porten a la generació de rendes majors (per exemple creant micro-empreses o proporcionant educació acadèmica) i no una conducta d’acomodament que no genera creixement a costa d’altres famílies que estaven generant rendes, inversió i treball.  Polítiques de promoció de la dinàmica econòmica Durant el període de la Europa postbèl·lica, s’adoptaren plans a mig i llarg termini que han acabat sent productius. Plans com la inversió en educació, la acceleració del procés tecnològic, l’ús d’instruments fiscals i crediticis, com crèdits subsidiaris per recolzar sectors productius. A més, a Europa, es dedicaren fons per a invertir en carreteres, ports, subministrament d’aigua, escoles i vivendes. A més és destacable el fet de que en els països del Nord les despeses públiques suposen més del 40% del PIB mentre que en els PED no s’aplega a la meitat d’aquesta. Actualment l’estat també ha de seguir invertit en infraestructures, educació, I+D i la promoció de les seues 25 ‫ﻬﻬ‬Quin Show‫ﻬﻬ‬


Universitat, Salut i Societat exportacions i no ha de caure en l’error dels PED, estancats en una crisi de deute, amb polítiques fortament neoliberals.

 6.5. Noves regles del joc per a la economia internacional En aquest capítol s’analitzen els tres assumptes que pertoquen la comunitat internacional i són de vital importància per a la superació de la pobresa: les facilitats comercials que requereixen els països del Sud, solucions duradores per al problema del deute extern i els avanços en la provisió de bens públics mundials que van en benefici dels pobres.  Facilitats comercials als països del Sud 1. Liberalització dels mercats: aquesta mesura beneficiaria al sector tèxtil i agrícola, ja que, per exemple, se’ls aplica un aranzel quasi 5 vegades superior que els que s’imposa a productes manufacturats. 2. Prohibició de les subvencions de les exportacions agrícoles en països desenvolupats, que entorpeixen les exportacions dels països pobres 3. Eliminació de la progressivitat aranzelària, és a dir, la fixació de tipus aranzelaris més elevats a mesura que augmenta la elaboració dels productes, perquè desincentiva la industrialització dels països en desenvolupament  Solucions per al problema del deute extern En deute en els països en desenvolupament equival a més d’un terç dels seu PIB, però hi ha països on fins i tot el deute extern superava les tres quartes parts del PIB. Això fa que el pagament d’interessos i de quotes d’amortització del capital suposen el 4% del PNB, quan es gasta el 3.6% en educació i el 2.1% en salut. Aquestes dades són dels anys 90 i en 1999 es van realitzar mesures com la reducció fins el 90% del deute negociat, la reducció del període necessari per a beneficiar-se d’aquesta mesura i la substitució dels programes d’ajust per les estratègies de reducció de pobresa. Actualment hi ha 2 estratègies per a aquestos països: 1. La condonació de tot el deute dels països més empobrits del planeta i una condonació parcial sotmesa a auditories independents per a diferenciar els deutes lícits dels il·lícits; canviar les mecanismes de negociació del deute, evitant que el FMI tinga tant de poder mitjançant l’establiment d’un arbitratge independent i condicionar la condonació dels països que reinvertisquen els recursos en inversions de desenvolupament humà. Així es millorarien els mecanismes de negociació i es fixarien noves regles del joc, a més que s’evita als governs el sobreendeutament i la pobresa dels seus països. 26 ‫ﻬﻬ‬Quin Show‫ﻬﻬ‬


Universitat, Salut i Societat 2. La condonació immediata, total i sense condicions de tots els deutes del deute extern considerant-los injusts i immorals. Més immediata que l’anterior però conté una posició ètica més contundent i allibera dels països del Sud d’obligacions que tenen els del Nord.  Noves regles del joc per al desenvolupament i la transferència de tecnologia La funció de les patents es justifiquen perquè afavoreixen a les empreses innovadores. Les condicions d’accés a la tecnologia del països del Sud són inassolibles perquè aquestes patents protegeixen durant un temps molt elevat productes vitals per a ells com els medicaments. Per tant, els països pobres van a veure’s afectats en no poder-se proveir de tecnologies mediambientals, agroalimentàries, de la industria farmacèutica, i fins i tot de productes comuns que poden ser patentats amb xicotetes modificacions. Les mesures més convenients són 4: 1. El desenvolupament internacional de projectes cientificotècnics per al Sud amb fons públics de la cooperació internacional en camps com l’agrícola, mediambiental i la salut. 2. Transferència del coneixement ja existent amb menors ‘contratemps’ com posar a l’abast dels països pobres la producció de genèrics sense esperar al venciment de la patent en cas d’emergència per a la salut. 3. El compromís anticipat de la compra de determinats productes garantitzant una demanda suficient i la rendibilitat de la inversió efectuada. 4. Adopció de mesures sobre la propietat intel·lectual en benefici dels països del Sud, reconeixent els drets dels agricultors a cultivar varietats tradicionals com prohibir la emissió de patents per a formes de vida o processos biològics.

 6.6. Cooperació externa i lluita contra la pobresa Primer, s’ha de fer menció que la quantia dedicada a la Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) està disminuït i a penes quatre dels vint-i-un països compleix amb l’objectiu del 0.7% del PIB. A més, la inversió privada està molt desenvolupada en països anomenats emergents i a la resta se’ls ignora. El primer repte per a la societat és pressionar al govern per a que complisca amb els nivells d’AOD compromesos en els fòrums internacionals. A més es necessita un sistema automàtica generador de recursos per al desenvolupament independent ja que hi ha països que amb rentes similars com els països nòrdics i EEUU tenen unes diferències molt grans d’aportació, els nòrdics contribueixen amb un 1% del PNB i EEUU és dels que menys contribueix. Algunes mesures serien crear impostos sobre activitats internacionals com el moviment especulatiu de capital amb la taxa Tobin, o el transport aeri internacionals, l’ús de combustibles derivats del carboni o el comerç amb armes. 27 ‫ﻬﻬ‬Quin Show‫ﻬﻬ‬


Universitat, Salut i Societat

Altre problema de la AOD és que no aplega realment al receptor, perquè amb aquests diners es compren bens i beneficis, per tant beneficien la empresa d’eixe país que col·loca productes poc competitius (a preu major), però aquests interessos arriben escassament al receptor. També sabem que tots els diners de la AOD no es destinen a prioritats humanes bàsiques, per tant es pot dur a terme la ‘iniciativa del 20:20’ per la qual el 20% de les AOD es destinen a educació, atenció mèdica, aigua potable... i l’estat també ajuda al mateix amb un 20%. Per a tindre una major eficàcia, es necessita de la col·laboració del receptor en les distintes polítiques i plans d’acció, a la vegada es necessita també el suport del país receptor, amb el recolzament de mecanismes multilaterals i una aposta per la ajudaprograma, que posa a la disposició del receptor l’AOD. En definitiva és promoure el protagonisme del receptor. Fer estudis sobre l’impacte ambiental, el gènere i la pobresa per a tots els projectes rellevants que afecten en aquests països per a evitar que tinguen un impacte rellevant sobre la població desafavorida.

28 ‫ﻬﻬ‬Quin Show‫ﻬﻬ‬


Universitat, Salut i Societat

7.Conclusió Com hem pogut comprovar, del terme de pobresa es poden extraure diferents connotacions, però tots amb un mateix punt comú. Aquest punt podríem dir que és la carència de qualsevol cosa que la persona, família, societat, país, etc, puga necessitar per a fer la seua vida més còmoda i feliç, tant a nivell material com a nivell personal (per exemple la dignitat). En aquestos temps que estem vivint, es a dir, amb l’existència de la crisis, tots el conflictes internacionals i nacionals; siguen tant bèl·lics com no, les catàstrofes naturals, el creixement de la població... podem veure com a la fi formen part de les primeres causes de la pobresa al món. Es troba tan desenvolupada, que la pobresa ha sigut classificada de diverses maneres, ja siga depenent del nombre de persones a qui afecte (individual, col·lectiva...), depenent de quina siga la nostra carència (de salut, educació, absoluta...) Hem de saber que la pobresa aporta al món, no sols manca de diners i carència de recursos materials i naturals, com no poder accedir a l’aigua corrent, sinó també un perjudici per a la nostra salut, ja que la gent no pot accedir a un higiene personal, la qual es molt important per a estar sa. A causa de la pobresa, s’ha afavorit l’expandiment de diverses malalties, donant lloc, fins i tot a pandèmies mundials, com es el cas de la Tuberculosi i Diftèria, que hem explicat en apartats anteriors. A l’apartat número 5, puguem veure com dins dels rangs diferents sobre pobresa que hi ha al món, dins d’aquesta també existeix una discrimació, ja que la dona ix molt més mal parada que l’home. Encara que hi ha moltes institucions, per a ajudar als pobres, i molts governs presenten també les seues idees per a contribuir a eixir d’aquest tipus de vida. Donar lloc a una solució comuna i efectiva per a tots es molt complicat. Per a finalitzar, donant el nostre punt de vista, podríem dir que es difícil eixir d’aquesta pobresa a causa de que vivim en una societat en la què ajudar al pròxim sense rebre res a canvi no està ben vist, i que la gent sols busca el seu benefici personal, o aquelles persones que tenen la capacitat o el poder per ajudar a la resta, a la fi, acaben caient en el món de la corrupció, fent una eixida complicada d’aconseguir. Per això pensem que es necessita una major contribució, consciencia i coneixement del que passa al voltant de la gent, i no deixar tot el poder a unes poques persones, perquè tot és possible amb la col·laboració de la societat.

Imatge 10

29 ‫ﻬﻬ‬Quin Show‫ﻬﻬ‬


Universitat, Salut i Societat

8. Bibliografia  Libres consultats: -“Pobreza: Un glosario internacional”. Spicker P., Álvarez Leguizamón S. i Gordon D. Editorial: CLACLSO libros 2009. 1º Edició -“Acabar con la pobreza: un reto para la cooperación internacional.” Iglesia-Caruncho, M. Jaime,P. i Castillo, M. Editorial: Ipade. 3º Edició. -“Las desigualdades sociales en la salud.” Daponte Codina, A., Bolívar Muño J. i García Calvente M. Editorial: Nuevasaludpública.2º Edició.  Pagines web consultades: -“Tuberculosi i Difteria”. Consultat el dia 21 d’abril de 2013. Disponible a les següents direcció www.scielo.org.ar/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S185182652006000300005, es.wikipedia.org. -“Organización mundial de la salud”. Consultat el dia 25 d’abril de 2013. Disponible a la següent direcció: www.who.int/whr/2003/chapter2/es/index2.html -“Pobreza mundial, hambre, infancia y desnutrición. Pobres en el mundo.” Consultat el dia 25 d’abril de 2013. Disponible a la següent direcció www.pobrezamundial.com/laoms-y-la-pobreza/  Pagines web d’interès: -“Super población de la India”. Consultat el dia 2 de maig a la següent direcció: http://mensual.prensa.com/mensual/contenido/2004/08/28/hoy/negocios/18255.ht ml. -“La pobreza en el nuevo Iraq” .Consultat el dia 2 de maig a la direcció: http://www.webislam.com/articulos/38048-la_pobreza_en_el_nuevo_iraq.html. -“Consecuencias del terremoto de Haití”. Consultat el 2 de maig a la direcció: http://www.teinteresa.es/espana/HAITI-CUMPLEN-TERREMOTO-MATOHAITIANOS_0_845915504.html -“Pobreza en el mundo”. Consultat el dia 5 de maig a la direcció : http://elpais.com/elpais/2013/04/10/opinion/1365619332_176961.html -“La mitad de los pobres del mundo viven en China, India...”. Consultat el dia 7 de maig a la direcció: http://www.periodistadigital.com/inmigrantes/negocios/2013/03/31/lamitad-de-los-pobres-del-mundo-viven-en-china-india-y-brasil.shtml

30 ‫ﻬﻬ‬Quin Show‫ﻬﻬ‬


SALUT I POBRESA