Page 1

Ajuntament de Castellรณ


CONFECCIONANT LES NOSTRES TRADICIONS

LLIBRET DE LA GAIATA 5 HORT DELS CORDERS 2018 Editen: Marisol Lujan CMYK PRINT S.L. Gaiata 5 “Hort dels Corders”

Dipòsit legal: D.L. CS-34 2012

Coordinació: Anaïs del Vigo i Ferrer Sergio González i Benages Rubén Soto i Vives Arantxa Miralles i Benages

Articles: Dunia Gormaz Arturo España Enrique Gallent Irene Benages Sara Pérez

Amparo Pitarch Rosana Montañés Pepe Penñarroja Joan Querol Pere Pau Montañés Floristeria Los Claveles Rubén Soto Vicente Cornelles Maria Jesús Esteban Arantxa Miralles Jorge Segarra Anna Roig Monica Sidro Juan José Pérez Estela Bernat

Fotografia: Rogelio Cruella Martina Escuder Anaïs del Vigo

Publicitat: Trini Benages Asunción de Diego Maria Teresa Galindo

Traducció: Anaïs del Vigo Marta Barberà Antoni Valesa

Disseny i maquetació: Marisol Lujan

Portada: Pepe Mora i Estall

Impressió: CMYK PRINT S.L.

El present llibret participa en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià.

1


L’ARTISTA DE LA NOSTRA PORTADA Pepe Mora, va nàixer en Viver en 1948, perruquer de professió, amant de la pintura i de les nostres tradicions festeres, ha convertit els seus quadros en un autèntic paradís del món de la festa i les seues inquietuds com a artista han fet que gaudim d’aquestes pintures de la manera més bonica i senzilla. A diferència de les seues obres anteriors on predominava el gris, en aquestes pintures més innovadores, Pepe Mora incorpora el color i el detall. Entre els quadros més destacables de la col·lecció es destaquen les figures de les “castelloneres”, es poden reconéixer la Plaça Major i l’ermita de la Magdalena.

nostres desitjos d’una forma excel·lent en el llenç. Pepe Mora ens explica el següent quan ens fa entrega d’aquesta pintura: “Aquest 2018, va començar amb una gran il·lusió i un encàrrec meravellós, la gaiata 5 “Hort dels Corders”, ha confiat en mi per a crear la portada del seu llibret.

Aquest quadre l’he pintat en homenatge a la dona castellonera, a totes elles que viuen i han viscut eixa il·lusió, algunes ja en el cel, però orgulloses d’haver pertangut al món de la festa i admirant al Rei fundador del nostre És per açò pel que triem a aquest artista Castelló. enguany perquè ens dissenye la portada del nostre llibre, senzillesa, elegància i dibuixos Plasme en els meus llenços siluetes, anys, molt detallats de la indumentària de la dona vida, història i sensacions amb tot el meu cor castellonera, que és del que tracta el nostre castelloner. llibre aquest any. Gràcies comissió Parlem amb el pintor i li expliquem el nostre Gràcies valenta presidenta objectiu fonamental d’enguany per al llibre, Gràcies Festes de la Magdalena” i li demanem que ens dibuixe el seu estil de pintura embolicat en el nostre sector, i així PEPE MORA I ESTALL ho ha fet, ha plasmat els seus sentiments i els

2


Sumari Pròleg

5

Salutació de la Nostra Presidenta

7

Salutació de l’Alcaldessa

11

Salutació de la Presidenta del Patronat Municipal de Festes

13

Salutació de la Reina de les Festes

15

Salutació de la Reina Infantil de les Festes

17

Dames de la Ciutat

18

Salutació de la Dama de la Ciutat

21

Salutació de Na Violant d’Hongria

23

Salutació del President de la Junta de Festes

25

Salutació del President de la Federació Gestora de Gaiates

27

Les Nostres Representants

28

Salutació de la Madrina 2018

30

Salutació de la Madrina Infantil 2018

36

Comissió Gaiata

42

Confeccionant Els Nostres Monuments

44

Cort 2018 i Acompanyants

50

Cort d’Honor Infantils i Acompanyant 2018

68

Col·laboradors i Portaestendarts 2018

80

Acomiadament de la Madrina 2017

83

Acomiadament de la Madrina Infantil 2017

85

Festes Germanes

86

La Gaiata a l’última Moda

88

73 anys de Madrines i Presidents

90

Activitats de l’any

95

Articles

113

Raquel, Dama de la Ciutat

171

Programa de Festes Magdalena 2018

173

Epíleg

192 3


4


Pròleg Si de tradicions, cultura i costums parlem, no podem oblidar la indumentària pròpia d’una ciutat i de la seua població. Ella sempre està present com a reflex dels tributs i característiques que la defineixen i, com tot, va evolucionant al llarg de les generacions, sense perdre de vista la seua essència ni la seua entitat. I Castelló, amb les seues festes fundacionals, la Magdalena, també s’engalana i llueix les seues millors peces en cada un dels actes i esdeveniments que es realitzen al llarg del cicle festiu. Des dels seus orígens, allà per l’any 1940, tal com relata la indumentarista Carla Bernat per Festapèdia, el vestit de setí, per a ells, i les faldilles de seda, davantals, cossets i manteletes, per a elles, han estat presents en actes nocturns, com són les presentacions de les diferents comissions gaiateres; festes de carrer; en manifestacions religioses; actes taurins... És ací on tradició, cultura i vestimenta s’uneixen, formant un conjunt de difícil dissolució. És per aquesta raó que, en el present llibre, volem fer referència a cadascuna de les parts que componen la indumentària regional que Sales Boli va dissenyar en el seu moment, creant un nexe d’unió amb la història, fets, manifestacions i símbols propis de Castelló. Per a això, a més dels articles previstos i redactats per diferents persones afins a la festa i a la ciutat, s’inclouen fotografies de diferents telers que constitueixen la base d’aquesta obra. A més, s’inclouen un recull de cançonetes populars de Vicent Pau Serra, que han sigut recollides en un catàleg anomenat “Indumentària Tradicional La Dona”, de Imma Puig i Paquita Roca, on es narra l’evolució de les peces des dels últims anys del segle XVIII fins l’últim terç del segle XIX. Cal destacar que, aquest any, hem fet un pas més, tractant de fer arribar les nostres costums i el nostre afecte per Castelló a un nombre més extens de la població. És per aquesta raó que el llibre tindrà un enllaç per poder ser escoltat per totes aquelles persones que tenen la capacitat de visió minvada. Així, un any més, des d’Hort dels Corders volem ser partícips de la nostra cultura i remarcar, més que mai, el fonamentals que són les nostres festes per a Castelló, constituint un senyal d’identitat i referència cultural a la comunitat.

5


6


Salutació de la nostra Presidenta Arantxa Miralles i Benages

Un any més, tinc l’honor i responsabilitat de dirigir-me a vosaltres com a presidenta d’aquesta comissió, quatre anys ja que estic al capdavant d’aquesta meravellosa gaiata que ha crescut a poc a poc, i s’ha convertit en una gran família festera, de la mà de tots els veïns i veïnes del sector, i amics i amigues que han fet que Hort del Corders brille allà on estiga. La gaiata 5, brilla gràcies als esforços de tots el socis i sòcies per mantenir les tradicions vives. Si està llegint aquest llibret, és perquè ha fet bé la tasca d’ajudar econòmicament al seu sector. Estic segura que us agradarà enormement poder llegir tots el articles d’aquest exemplar, que s’han fet per a amants de la festa castellonenca amb tot l’amor i l’estima per al seu poble. La gaiata 5 predomina per la col·laboració de tots els comerços del seu sector. Si està llegint aquest llibret, és perquè la seva publicitat apareix impresa en aquestes pàgines. Gaudiu de les paraules que porta escrites, totes relacionades amb la nostra festa, però sempre arrelades amb la indumentària, que aquest any és la temàtica del nostre llibre. I la gaiata 5 es fa gran gràcies a la comissió de dones i homes, xiquets i xiquetes que treballen durant tot l’any per la major de les

seues aficions: la festa i la gaiata. De segur tots el teniu i ho esteu fullejant, per això vos dic, gràcies i mil gràcies per tot el que feu, i ara torneu les pàgines per a buscar-vos...!! que segur vos trobeu per alguna fotografia. Tots junts formem un gran equip: al magatzem perquè el nostre monument il·lumine la nostra plaça; per fer una presentació d’aquestes que mai oblides pel seu escenari i espectacle, de manera que l’any passat vam guanyar 2n 7


8


premi; persones que toquen porta per porta per donar a conèixer la gaiata; altres que vetllen per que estiguem ben alimentats; i, el més important en aquest moment, el gran equip que fa possible aquest llibre, que ja en l’edició del 2017 van guanyar el 12è premi en el concurs de l’ús del Valencià.

de la nostra reina. Enhorabona, no tenim cap dubte que seràs una gran representant de la nostra ciutat. Un cop més vos propose apropar-vos a la nostra carpa per compartir amb nosaltres els millors moments de les nostres festes. Amb estima,

Aquest llibret vol embolcallar-vos en un gran conte d’indumentària tradicional arrelada Arantxa Miralles a actes i tradicions de les festes. El guarniment, tan important per a les nostres reines i per eixa agulla perduda a la tornada; el vestit de Setí negre envoltat, metafòricament, pel seu color als actes nocturns; la mantellina, tan característica de la nostra ofrena; la faixa, molt vinculada al nostre pregó i als clavells vermells... i moltes més parts del nostre vestit que podran conèixer i descobrir en aquestes pàgines, envoltades per una gran portada de Pepe Mora, un fantàstic pintor de la nostra terra molt vinculat a les festes Magdaleneres. Ara sí, ja serà hora que vaja acabant, però no sense abans dir-li a les nostres madrines, Lledó i Janire, que, amb el seu somriure, enamoren a tot Castelló i que gaudiu de les que probablement seran les millors festes del món. I també a la nostra madrina 2017, que té l’honor de formar part de la cort

9


10 10


Salutació de l’Alcadessa Amparo Marco i Gual Una data en el calendari: del 3 a l’11 de març. I una cita ineludible: la Magdalena 2018. Una edició. Un repte més. I una bona mostra que el treball col·lectiu assoleix els millors resultats. La nostra setmana gran és un bon exemple d’eixe “saber sumar esforços”. Un engranatge en el qual el sector gaiater és una peça indispensable, com ha demostrat en el IV Congrés Magdalener, que ha brindat l’oportunitat d’unir perspectives, de debatre el present i el futur de la festa i construir entre totes i tots una base sòlida per a les nostres celebracions fundacionals. Per a fer-les créixer i transmetre-les a les generacions futures. Ja ho auguraven els versos de Bernat Artola. La gaiata és “el nostre millor pregó”. Vau ser la guia necessària per al trasllat dels antics pobladors del Castell Vell a la Plana fa ja 767 anys. Vau ser llum, i seguiu sent llum. Sou emblema i referent de la Magdalena, però no solament pel simbolisme d’eixos monuments que recreen el nostre passat i que compartiu edició rere d’edició amb la ciutadania, sinó per constituir un motor, amb majúscules, per a l’activitat cultural de la capital; per contribuir a forjar la nostra història com a poble; per sumar i per vertebrar la vida de barri, en el qual creeu comunitat. I on sou autèntiques ambaixadores de la nostra festa.

amb el programa d’activitats que sempre dissenyeu amb cura, tornarà a convertir-se en un element d’unió i d’exaltació a les nostres festes. Gràcies. Amb majúscules. Les mateixes majúscules que descriuen la vostra tasca de cohesió social i la vostra estima per Castelló. Gràcies per traslladar els valors de la festa i per seguir forjant eixe sentiment d’identitat col·lectiva.

Espere, de tot cor, que la setmana gran que Magdalena, festa plena! arriba siga per als qui doneu vida al Sector Amparo Marco 5, Hort dels Corders, que acull el simbòlic monument al fundador de la ciutat, el rei Jaume I, una setmana de la qual us emporteu els millors records. Estic completament segura que així serà per a Lledó García i Janire Jaén, madrines de 2018. I sé que la vostra gaiata, 11


12


Salutació de la Presidenta del Patronat Municipal de Festes Sara Usó i Alía Castelló es prepara per a retre tribut al seu passat i a la seua història com a poble, però també per a seguir avançant cap a un futur prometedor, amb la seua festa més internacional, la Magdalena 2018, que toca ja a la porta. Convertida, a més d’en un puntal cultural, en un revulsiu turístic i econòmic. Del 3 a l’11 de març, la setmana gran castellonera té una cita amb el teixit col·lectiu que la sustenta. I les gaiates sou actors protagonistes, al costat de la Junta de Festes, el Patronat, les colles, veïns, visitants, voluntaris i associacions, en l’escenari fester d’una ciutat que sap conjugar el respecte a les seues arrels amb un component de modernitat. Amb les vostres veus hem fet un pas ferm en l’últim Congrés Magdalener per a harmonitzar les festes de la Magdalena amb l’actual cultura cívica de la societat castellonenca. I és que la festa, com la vida, és evolució. És diversitat. I la Magdalena beu de la diversitat que exhibeix el col·lectiu gaiater. Dènou comissions unides per la seua defensa i compromís amb el món de la festa, però amb idiosincràsia pròpia. Ací radica un dels valors primordials de la nostra setmana gran. Amb el compte arrere per a la Magdalena 2018 ja actiu, comence donant les gràcies, Sector 5, Hort dels Corders. Perquè és el que mereixen

les hores de son que porteu acumulades per a fer possible el monument gaiater. I acabe desitjant que el programa que en breu trauré a escena cale en la ciutadania i que el gaudiu amb plenitud. Magdalena! Sara Usó

13


14 14


Salutaciรณ de la Reina de les Festes

Carla Bernat i Pascual

15


16


SalutaciĂł de la Reina Infantil de les Festes

LucĂ­a Burguete i Alcaide

17


RAQUEL DEL VIGO

LAIA TIRADO PATRICIA LACASA

DAMES DE LA CIUTAT

BEATRIZ BELENGUER

MARIA TORRES

18

NATALIA PALACIO


MAR VALLE

NEUS ALABAU EDURNE GINER

DAMES D AMES D DE EL LA AC CIUTAT IUTAT IINFANTILS NFANTILS S

ALEJANDRA GALLÉN

MARÍA BOLLADO INÉS LLORENS 19


20


Salutaciรณ de la Dama de la Ciutat

Raquel del Vigo i Ferrer

21 21


22


Salutació de Na Violant d’Hongria

Ana Goterris i Estrada

23 23


24


Salutació del President de la Junta de Festes Juan Vicente Bellido i Zafón Estimats amics i veïns de la Gaiata 5 “Hort dels Corders”, És per a mi un plaer poder dirigir-me a tots vosaltres des de les pàgines d’aquest llibret, unes pàgines que mostren l’esforç d’una gran comissió que treballa per i per a la festa i que lluita any rere any per tal d’aconseguir mantindre les nostres tradicions, aquelles que ens defineixen com a poble i ens uneixen al voltant d’un mateix sentir, l’amor per la nostra ciutat. Les comissions de sector s’esforcen al llarg de 365 dies per a traure al carrer les gaiates, eixos monuments de llum que recullen les nostres tradicions sense deixar de mirar mai cap al futur. El treball desinteressat d’aquestes comissions fa que les nostres festes, que són de tots, brillen sempre amb la més gran de les llums. Hort dels Corders és un gran exemple de comissió que treballa per mantindre Moltes gràcies i bones festes. encesa la flama de la tradició i portar a cada racó del sector del sempre recordat Jaume Juan Vicente Bellido i Zafón I les nostres festes. President Aprofite aquesta oportunitat per agrair-vos Junta de Festes de Castelló l’estima que teniu cap a la nostra ciutat i per l’esforç altruista i generós que feu en benefici de les nostres festes. Així mateix, vull acomiadarme desitjant tant als veïns del sector com a la comissió, en nom de tota la Junta de Festes, una Magdalena 2018 il·lusionant i plena de moments que estiguen per a sempre en el vostre record.

25


26


Salutació del President de la Federació Gestora de Gaiates Carlos Chippirraz i Gómez – Millán Per segon any, aprofite aquest xicotet racó del vostre llibret, per agrair com a President de la Federació Gestora de Gaiates el treball i esforç de totes i cadascuna de les persones que formen part de la comissió de la Gaiata 5 Hort dels Corders, també estendre aquest agraïment als socis i comerços col·laboradors del sector, perquè sou fonamentals per a continuar amb la nostra tasca dins de la festa. 2017 es va convertir per a nosaltres en un any excepcional, un any replet d’esforç i il·lusió i sobretot un any de reconeixements a la nostra tasca festiva, a la nostra dedicació i a les nostres il·lusions. En aquest 2017 hem arreplegat el que abans molts homes, dones, xiquets i xiquetes van sembrar dia a dia amb el seu amor per les Gaiates i en les festes de la nostra ciutat. El passat 12 de març, vam recollir a l’ermita de la Magdalena el títol honorífic d’ermitans de la nostra volguda ermita. Títol que a hores d’ara continuem ostentant les comissions de sector. També des d’un mitjà de comunicació es va voler reconèixer el nostre esforç altruista, el dels que estem avui i el dels que porten dècades al peu del canó. Arriba novembre i les Gaiates vam rebre el premi Oci i Tradicions, concedit per Cadena Ser Ràdio Castelló, els 19 presidents vam recollir en nom de les Gaiates aquest reconeixement entre uns emotius aplaudiments del públic assistent a la gala. M’agradaria poder explicar amb paraules el que vaig sentir en eixe moment.

treballant en aquest nou cicle per millorar any rere any i així aconseguir que el poble de Castelló i els centenars de persones que ens visiten cada any en festes, ens donen el reconeixement que verdaderament volem i busquem per a les nostres Gaiates. Com sé que en aquest interès no ens venceran, m’agradaria demanar-vos que no perdeu les ganes ni la il·lusió, que continuem treballant cada dia per unes Gaiates i festes millors, no dubteu que des Gestora de Gaiates els nostres més i els nostres menys ho fem tots els dies, de vegades amb menys encert del desitjat però no dubteu que tots i cadascun dels membres de la Gestora de Gaiates treballem per aconseguir el millor per al nostre col·lectiu. I això, ací s’ha vist reflectit en el passat Congrés Magdalener, on les gaiates vam mostrar la nostra unió i força. A Janire i Lledó donar-vos l’enhorabona per com representeu al vostre sector, perquè sou les encarregades de portar la imatge de la vostra Gaiata a cada racó que visiteu, també agrair a les vostres famílies l’esforç doble que realitzen especialment elles, les mares, gràcies de cor. Només em queda desitjar al sector i a tota la comissió d’Hort dels Corders unes festes plenes i inoblidables on cada dia la llum de les Gaiates il·lumine el nostre camí. “VITOL”

Com deia 2017 ha sigut un any de reconeixements merescuts, però encara queda el més difícil, seguir cada dia treballant per continuar amb un nou cicle. En el qual es realitzen els nomenaments, presentacions i en el qual un monument gaiater ix al carrer Carlos Chippirraz i Gómez – Millán per primera vegada després de mesos de son, fred i cansament de les persones que han treballat en ells. Encara ens queda continuar

27


Madrina 2018

Lledó García i Martín

A la Mare de Déu del Lledó la trauen en vestit, li posen sabates noves i davantal d’organdí. 28 28


Madrina Infantil 2018

Janire Jaen i Toribio Què vos pareix com em queda la falda? Quina tovor! Puix és la peça millor per ser antiga i de seda.

29 29


Salutació de la Madrina 2018 Lledó García i Martín que els meus arrels són andaluses i manxegues, em sent castellonera de soca. He cursat estudis de Grau Mitjà (Auxiliar d’Infermeria i Atenció Sociosanitària), Grau Superior (Higienista Bucodental) i actualment estic cursant Psicologia a la Universitat Jaume I. Amb gran devoció per la nostra Patrona, La Mare de Déu del Lledó, i amb un sentiment magdalener a flor de pell des de ben xicoteta, és per a mi un plaer representar-vos i així poder fer realitat el meu gran somni, ser madrina d’aquesta gaiata i aquest sector, madrinatge que defensaré amb orgull i el saber estar que vos mereixeu. Estic convençuda que tots junts, aconseguirem continuar amb el llegat dels nostres avantpassats. Hem de seguir mantenint la il·lusió, els somnis, el vincle a la nostra terra i les nostres tradicions, perquè la cultura és el que defineix a un poble i la seua gent. Benvolguts/des i benvinguts/des veïns i veïnes, col·laboradors, comissió, presidenta, amics i amigues del món fester del sector de la gaiata 5 “Hort dels Corders”. Arribat aquest moment voldria presentar-me a tots vosaltres. El meu nom és Lledó García Martín, vaig nàixer fa 25 anys ací, a Castelló, en el si d’una família humil i treballadora, encara 30

Vull agrair a Arantxa Miralles Benages, la confiança que ha dipositat en mi. Diplomàcia, saber estar i dolçor són qualitats que la defineixen. Gràcies per estar al meu costat, i ser la meua companya de viatge al costat de Janire Jaén Toribio, la nostra estimada madrina infantil, una doneta revoltosa, afectuosa i dolça que sens dubte estarà a l’altura de


les circumstàncies, deixant treure aquest follet infantil, que mai hem de perdre. No són per a mi menys importants, les dames i amigues, que al costat dels seus acompanyants, madrines d’honor, portaestendards i col·laboradores, desborden alegria, llum i un sentiment fester per tot arreu. Sense tots vosaltres i la nostra estimada comissió, res seria igual. En un somni, igual que en un joc, quants més hi participen, més divertit resulta. Gràcies pel vostre esforç i tenacitat, per la vostra col·laboració desinteressada, i per formar part de la meua vida. No vos oblidaré. Finalment, vull dirigir unes paraules a la meua família, a ella li dec el que hui sóc i la dona en què m’he convertit. Gràcies per formar part del meu somni i per contribuir a que es faça realitat. Des d’ací vos convide a que disfruteu i participeu al màxim d’aquesta setmana gran, en la qual la nostra ciutat es converteix en punt de referència. Que la llum de les gaiates, el so de les mascletaes i la música de la dolçaina vos acompanyen sempre!!! Feliç Magdalena 2018. Sempre vostra... Lledó García i Martín.

31


LLEDÓ GARCÍA, "PREFERÈNCIES, IL·LUSIONS I OPINIÓ" Nerea García i Martín Hola sóc Nerea, germana de Lledó. Ningú com jo podria fer una millor descripció d'ella, ja que són 20 anys els que portem juntes, unides i compartint moments. Per això vull donar-vos a conèixer la meua germana a través d'aquesta xicoteta entrevista.

El seu somni és treballar en Sanitat, on aplicant coneixements i experiència puga resultar útil per als altres. Li encanta anar al cinema, practicar esport i eixir de tertúlia amb els amics. Amant dels animals, té com a mascota un agaporni. És fervent devota de la Mare de Déu del Lledó i va començar el seu camí en el món fester fa tres anys, debutant com a Dama d'Honor en la Gaiata 10 "El Toll".

Lledó es considera una persona generosa, extravertida, treballadora i optimista, de Per a ella el 2018 significa compartir, rememorar, gaudir somnis, il·lusions i tot caràcter afable i divertit. un any de treball al costat del seu sector Actualment estudia Psicologia a la i comissió, de la Gaiata 5 "Hort dels Universitat Jaume I de Castelló. En el seu Corders". currículum compta també amb dos graus mitjans i un superior (branca de Ciències de la Salut). 32


què acte festiu vius amb més intensitat i sentiment? És difícil per a mi separar un "tot". Cada acte és com una anella, junts formen una preciosa cadena, però m'incline per "La Tornà" com a referent històric, i l'ofrena a la Mare de Déu com a referent emocional. Mai m'oblide de la nostra Patrona!!! Com vas viure el dia de la teva presentació?

Què significa per a tu, ser madrina d'un sector (Gaiata)? Molts nervis, recorde que la nit anterior

a penes vaig dormir. Va ser un dia meravellós, (ple de presents i felicitacions que demostraven suport i afecte) i que va culminar amb l’entrada al Palau de la Festa acompanyada de música, color, somriures i acompanyada pels meus amics i companys de viatge: dames, acompanyants, portaestendards, col·laboradors i família. La meua entrada a la civilització egípcia va ser espectacular. L’escenari i tot en el seu conjunt detallava l’esforç, tenacitat i treball de tota una comissió, de la qual em sent Quina va ser la teua reacció davant la orgullosa, res seria igual sense ella. Des sorpresa de ser nomenada madrina? d’ací els done les gràcies per l’afecte que ens brinden i els hi faig saber que aquest és Realment... més que sorpresa va ser una mutu. proposta. Jo l'any passat pertanyia a aquesta comissió i vaig ser Dama d'Honor. Dos noms: Arantxa Miralles i Janire Un dia la nostra presidenta em va deixar Jaén. Què diries d’elles? caure la proposició dient: “Lledó, ¿a tu no t'agradaria ser madrina l'any que ve?” La Bé... La nostra presidenta i jo, ja estàvem meua cara es va il·luminar, però tenia una unides pel destí fa vint-i-dos anys. Anàvem tasca molt difícil i era plantejar-ho a casa. juntes a l’escola. Per a mi Arantxa Miralles Una vegada que vaig obtindre el “Sí”, com és la personificació de l’amistat, dolçor, a resposta, (-es riu- recorda la cara que li va “saber estar” i, per descomptat, disciplina. quedar a la seua mare), vaig acceptar sense És una dona de bandera, alegre, afectuosa, titubejos. Per fi s'anava a complir un dels gran amiga i companya. Com a presidenta, meus somnis. no seré jo qui la jutge, sinó els anys que És un orgull i un plaer, representar i donar a conèixer amb la teua imatge les il·lusions, els somnis, el sentir castelloner i magdalener de tot un poble que lluita dia a dia per mantindre vives les seues arrels i orígens. Significa reconèixer la tasca, l'esforç i la devoció d'un sector i una comissió que, amb caràcter altruista, fa possible que es visca una setmana gran amb plenitud, participant en tots i cadascun dels actes.

amb destresa, voluntat, carisma, esforç i Després de dos anys com a Dama responsabilitat, porta exercint. d'Honor i actualment com a madrina,

33


etern crec que ho viuré igual de feliç i amb la mateixa intensitat, Magdalena Vitol suposa el pas al fet que altres xiques puguen gaudir i viure la mateixa experiència que jo: ser madrines. La meua intenció no és altra que representar el sector i comissió d’aquesta gaiata amb la mateixa il·lusió durant la setmana gran de festes. Tot el que recordes amb el cor mai mor, no em cap el menor dubte que tot el viscut quedarà en mi gravat, 2018 serà un any especial i inoblidable, i el millor, és que deixarà al meu costat grans amics i grans persones. Arribat el moment, com germana et desitge el millor, que gaudeixis i vives el teu any envoltada d’alegria, que la felicitat siga la teua gran companya i saps que em tindràs sempre ací per recolzar-te. Un bes molt gran.

Janire Jaén és la meua germana menuda, és una doneta responsable, riallera, sensible, amb eixe donyet infantil que amb el pas dels anys, tots anem deixant enrere. Aporta entusiasme, alegria i il·lusió per tot arreu. Les dues signifiquen molt per a mi, i estic molt, molt contenta de tenir-les al meu costat. D’altra banda i amb la mateixa sinceritat agraïsc a les dames i acompanyants, el seu suport i entrega. Tots junts i aportant cadascú el millor de nosaltres, anem a gaudir d’aquesta setmana festera. Segur que serà un any especial i per recordar tota la meua vida. Tot i que encara és prompte, com creus que et sentiràs quan arribe “Magdalena Vitol”? Bé en la vida tot té un principi i un final, res és 34


35 35


Salutació de la Madrina Infantil 2018 Janire Jaen i Toribio sector, els considere a tots els meus amics i amigues amb els que gaudiré d’una setmana de festes màgica i divertida. Tinc la gran sort que en el meu somni m’acompanya la meua madrina Lledó, la meua guia, és la millor companya de viatge que podria tindre. I al costat de nosaltres les dames, acompanyants i col·laboradores amb els que viurem un any únic. En una gran comissió no pot faltar ella, “la més”, “la cap”, ella és Arantxa, la meua presidenta, la culpable que jo siga castellonera i que gaudisca de la festa amb una gran il·lusió. Em vull dirigir a tots els veïns i veïnes, i donar les gràcies per comprar loteria i llibrets quan cridem a les portes. Nosaltres ens ho passem d’allò més bé passejant pel sector, per conèixer a tots els xiquets i xiquetes i poder convidarlos a la carpa per gaudir amb nosaltres dels castells unflables, la xocolatada i molts més actes en els nostres dies de Magdalena. Hola comissió i sector d’Hort dels Corders, Vos vull contar com em sent i qui sóc. Sóc Janire, una xiqueta molt feliç, la madrina infantil de la gaiata més bonica del món! Represente a tots els xiquets i xiquetes del 36

Ja no queda res per a les nostres festes i desitge que arriben per gaudir de cada moment al 200 per cent, per sentir-me molt feliç de veure les nostres gaiates col·locades a la nostra


plaça, per gaudir de cada segon d’aquesta grandíssima setmana. LA NOSTRA SETMANA MAGDALENERA! Gràcies per donar-me l’oportunitat de ser la Madrina Infantil del sector cinc. Janire Jaen i Toribio

37


JANIRE JAEN, “PREFERÈNCIES, IL·LUSIONS I OPINIÓ” Sergio González i Benages

escola de natació, però a partir d’aquesta edat vaig començar a nadar en un club de Hola, el meu nom és Sergio González, competició. No sé molt bé què m’agradaria conec a Janire des d’abans que començara a ser de major, però mestra d’infantil és una donar els seus primers passos en el món de de les coses que més em criden l’atenció. les gaiates i, de cor, crec que aquest any no podem tindre millor representant. La seua Com vas entrar a formar part de la il·lusió i desimboltura han fet d’aquesta gaiata? xiqueta una germana menuda per a mi, algú que em trau un somriure a cada moment. Vaig entrar a formar part de la gaiata perquè vam començar a conéixer a persones Coneguem un poc més d’ella. del món de la festa i a mi m’agradava Com et definiries i quines són les teues i em cridava molt l’atenció. Al final, fa tres anys i gràcies a Arantxa i Irene, vaig aficions? decidir començar a formar part d’aquesta Hola, em dic Janire i tinc 12 anys. Vaig comissió. a l’institut Politècnic. La meua afició és nadar. Porte nadant des dels 7 mesos i fins als 7 anys vaig estar nadant en una 38


queixen. Des d’aquesta entrevista m’agradaria agrair-los tot el que estan fent per mi i el temps que em dediquen. Què sents sent madrina de la nostra comissió?

Què sents al ser madrina? Com i quan vas saber que ho series? Em sent molt afortunada perquè, des que vaig entrar a la gaiata, em feia molta il·lusió representar als xiquets i xiquetes de la comissió. Em vaig assabentar a la presentació de l’any passat, quan em van cridar per pujar a l’escenari. Jo no sabia res, va ser un regal del meu pare i Arantxa i em va donar molta emoció i alegria posarme la banda de Madrina d’Honor. Què signifiquen per a tu Arantxa i Lledó?

Sent que sense ells, sense el seu treball, aquesta gaiata no creixeria el que està creixent dia a dia, superant-se en l’escorxador, en les presentacions o al llibret, perquè aquest esforç es veja reflectit en la il·lusió meua i de Lledó. Què em podries dir de la teua cort infantil? Ells són com la meua xicoteta família, m’agrada preocupar-me per les meues dames i acompanyants, ja que sense ells, el meu any no seria igual de bonic, i donarlos les gràcies pels moments tan especials que em fan passar. Què sents representant al sector de la gaiata 5?

Elles dos són les meues companyes dins d’aquest somni, com les meues germanes majors. Arantxa és la persona que sempre em trau un somriure a cada acte, i Lledó és la persona que sempre portaré amb mi quan em recorde d’aquest gran any que estem passant. Parlem dels teus pares... Com viuen aquest any de madrina al teu costat? Molt intensament i amb molta amb molta il·lusió com jo, perquè m’acompanyen a tots els actes i mai es

39


Sóc molt feliç de pertànyer a la 5, per tot el que significa aquest sector. I vull agrair a tots els socis del sector, pel suport que ens donen durant tot l’any i convidar-los a que durant aquesta setmana de festes s’acosten a gaudir amb nosaltres a la carpa. Què acte t’ha agradat més de tot l’any? Per què? La presentació, perquè m’esperava una gran sorpresa, no sabia res de l’escenari o de l’espectacle, però em va encantar, va ser tot una passada i em va fer molta il·lusió veure les meues dames desfilar. Ens endinsem ja en la setmana gran de les nostres festes. Quin acte t’agrada més?

La desfilada de gaiates, perquè veus a la nostra gaiata, el nostre símbol de les festes, desfilar pels carrers del centre de Castelló, i m’agrada veure com la gent reconeix el treball que la meua comissió ha fet. T’agradaria que aquest any durara per sempre? Sí, perquè és un any que mai oblidaré, perquè és el somni que sempre havia estat esperant i ara que el tinc no ho vull deixar passar. Sense la meua família i la nostra comissió. Janire moltíssimes gràcies per l’entrevista, gaudeix al màxim d’aquesta setmana de festes perquè els somnis només es compleixen una vegada, però tu encara eres una xiqueta i, qui sap, potser de major tingues l’oportunitat de tornar a viure aquest somni però des d’una altra perspectiva.

4400


41 41


COMISSIÓ 2018 ADELA ARNAU I SAFONT AIDA GOMEZ I FURIO AINHOA TORIBIO I DOMINGUEZ ALEJANDRA BARREDA I HUESO ALEJANDRO MARZA I BELLÓN ALEXANDRE PEINADO I LLOPIS ALMUDENA SALDAÑA I CUESTA ALMUDENA GARBI I NUEZ AMPARO MARTINEZ I IBAÑEZ ANA ISABEL MIRALLES I FORCADELL ANA ISABEL FERRER I ISACH ANAÏS DEL VIGO I FERRER ANDREA ESTEVEZ I MORA ANDRES ROIG I BARBERÁ ANNA TORRES I SALVADOR ANNA ROIG I BARBERÁ ARACELI GARCIA I ZAPATER ARANTXA CAPDEVILA I DURAN ARANTXA MIRALLES I BENAGES ARIADNA SOLA I MIRALLES ARSENIO CHICHELL I RUIZ ASUN DE DIEGO I CABO BARBARA MURRIA I GARCÍA CARLA FONT I PORCAR CARLA PARRA I BELLIDO CARMEN MARTINEZ I TRUJILLO CATALINA FORCADELL I LOPEZ CELESTE MURRIA I GARCÍA CLARA MOLINER I EDO DOLORES ALFONSO I MARTIN EDILIN IBEROL NUEZ I GONZALEZ ENRIQUE MARTINEZ I MIRAVET

42

ELI DOÑATE I BISBAL FELI BONO I MUÑOZ FIDEL ROIG I AGUT FINA LLACH I MONTESINOS FRANCISCO GONZALEZ I YUSTE GASPAR MURRIA I GOMEZ GUSTAVO SOLA I SOLA HELIODORA DOMINGUEZ I GOMEZ INMA FURIO I BALFAGÓ INMA MUÑOZ I DE LA RUBIA IRENE ARASA I MIRALLES IRENE BENAGES I SOLSONA IRIS ALCANTARA I MOLINER IVAN GUZMÁN I GARCÍA JANIRE JAEN I TORIBIO JAVIER MARTINEZ I SAURA JORGE RUBIO I CLIMENT JORGE JESUS PARRA I ANDREU JOSE MIRALLES I FABREGAT JOSE OSTOS I ALE JOSE VALLS I ALBERT JOSE JAEN I MOLINA JOSE JAVIER GARBI I PEREZ JOSE MANUEL MARTINEZ I TRUJILLO JOSE MIGUEL PÉREZ I JIMENEZ JOSE VTE QUERAL I VALLES JUAN JOSE CAPDEVILA I MATEU JULIA GONZALEZ I REQUEJO LAIA CLAUSELL I FABREGAT LARA FABREGAT I ALCÓN LAURA AGRAMUNT I ARNAU LAURA ALTAREJOS I BONO


LIDON QUINTANA I BOIX LLEDÓ MARTINEZ I MIRALLES LLEDÓ GARCIA I MARTIN LLEDÓ MARTIN I QUINTANA LORELIN YOLIVEL I NUEZ LORENA PLA I MARIN LUIS ULLDEMOLINS I SALVADOR LUIS ULLDEMOLINS I MARTÍN Mª CARMEN MIRALLES I FABREGAT Mª TERESA GALINDO I ARRUFAT Mª VALLE GABELLA I REYES MANUEL MARTÍN I CHAMORRO MARIA TENA I COLOM MARIA MARZA I TORRES MARTA TENA I SOLER MARTA BELLIDO I SEGARRA MARTA BARBERÁ I MAS MELINA QUERAL I LLACH MERCE MARTÍN I DE DIEGO MIGUEL GARCIA I GONZALEZ MIGUEL URIEL SOLA I MIRALLES MONICA MUÑOZ I QUIXAL NACHO ARASA I GIL NEREA BARCIA I MARTIN

NOELIA CAPDEVILA I DURAN OMAR GARCIA I OLLER PABLO VALLS I ALBERT PATRICIA SANCHEZ I ALONSO PAU PEREZ I FABREGAT PAULA HERNANADEZ I CAPDEVLA PAULA JIMENEZ I COLOMO PIEDAD HERNANADEZ I CABEDO PILAR DURAN I ALFONSO PILI MIRALLES I CABALLER RAQUEL DEL VIGO I FERRER ROSA MARTINEZ I MUÑOZ RUBEN SOTO I VIVES SARA MARTINEZ I MUÑOZ SERGIO GONZALEZ I BENAGES SERGIO GIL I HERRERO TRINI BENAGES I SOLSONA TRINI DURAN I ALFONSO VALERIE HAUENSTEIN I GARCÍA VERA RODRIGUEZ I SANCHEZ VERA CASTILLO I TENA VICTORIA FAUBELL I MIRALLES XAVI MARTIN I QUINTANA

43 43


44 44


CONFECCIONANT ELS NOSTRES MONUMENTS

45 45


Per què aquesta gaiata? Un any de treball per construir el monument que ens representarà a la nostra setmana gran, tantes hores passant fred i calor al magatzem de les gaiates per fer amb les nostres mans el millor dels dissenys, al principi no sabem què fer per innovar i fer coses que mai s’ hagen vist però sempre sense perdre l’essència de la gaiata tradicional, amb els seus braços de fusta i les vidrieres que li donen eixe color tant fester. Per descomptat, les idees vénen prompte al cap i comencem a interpretar-les amb llapis i paper, amb tota l’estima i creativitat per fer el millor dels esbossos, i que es converteix en la millor gaiata. Ara sí, comencem mans a l’obra amb l’estructura que sostindrà totes les floritures que decoraran el nostre monument gaiater , braços de fusta decorats amb suro amb eixes línies que li donen profunditat i vistositat per tots els costats, pintats i embetumats per donar-li l’antigor necessari, fanals de tradició castellonera, vidrieres emplomades i pintades amb els colors mes alegres per fer festa de les mateixes, peretes led per il·luminar-la no sols amb llum blanca, sinó amb llum de colors i per acabar, l’escut del nostre benvolgut Castelló i el gaiato com a elements fonamentals de les gaiates. Ja està encesa per eixir al carrer, però primer hi ha que batejar-la per veure-la il·luminada i acabada, i dir-li les paraules més boniques de la comissió que l’ha vestit amb les millor joies. Ara ja, és l’hora, el dissabte a mitjanit partim cap a San Roc amb càntics i coets que reflecteixen la felicitat de tot gaiater, i diumenge tots ben abillats per desfilar al seu costat bé ORGULLOSOS del treball per les nostres festes. Anar a la romeria no és, tan sols, anar de festa, és deure que manifesta orgull de genealogia.

Mides

Suro:

Altura: 6m. Amplària: 3m.

24 plaques de 200x120x4 cm. 12 plaques de 200x120x6 cm.

Material Ferro:

Policarbonat: 4 plaques de 3050x2050 mm.

30m de pletina de 1cm. 58m de ferro en forma de “u” de 1cm. Tecnologia led: 40 tubs led de llum blanca 1500 peretes de bola redona RGB Fusta: 20m. tires led llum RGB 24 plaques de 2000x1200x3 mm. 24 plaques de 2000x1200x10 mm.

Pasamanería:

10m pasamanería dorada 46


Lema: Orgull de Genealogia Artista: Pablo Valls i Albert Construcciรณ: La comissiรณ

47 47


Per què aquesta gaiata infantil? Conta la llegenda més popular que els habitants del Castell Vell van disposar la seua baixada oficial per a la vesprada del tercer diumenge de Quaresma. Eixa nit havien de traslladar-se a la nova ciutat les dones, els xiquets, les autoritats eclesiàstiques amb el Crist Jacent, llavors patró de la vila, i les autoritats forals dels acabats de constituir Jurats, deixant en el seu antic assentament a un xicotet regiment militar i a l’Alcaide de la fortalesa. El trasllat va prendre un caràcter festiu i com eren coneixedors que seria llarg i fatigós, van penjar fanals dels seus gaiatos per a il·luminar-se davant de la previsible nit que passarien al ras i van lligar als xiquets i xiquetes amb cordes del seu fust perquè no es perderen durant el camí. També van agafar provisions, especialment rotllos, per a penjar-se’ls al voltant dels seus colls per transportar-los més fàcilment. Els antics habitants es van trobar al mig de la nit amb una forta tempesta, que els va obligar a arreplegar les canyes que es trobaven durant el camí per sortejar els torrents d’aigua que es trobaven pel camí. Els pobladors van passar la nit a la intempèrie a la zona del que ara seria l’ermita de “Sant Roc de Canet”. Al matí següent van arribar a la vila després de sortejar gràcies a les seues canyes, el riu Sec que anava fortament carregat d’aigua després de les pluges de la nit, sent rebuts en una de les portes del recinte emmurallat pel lloctinent del Rei, que en una cerimònia religiosa van batejar a la vila com “Castelló de la Plana” en honor del castell del qual provenien i del lloc geogràfic on desenrotllarien la seua nova vida. Esta llegenda, explica el per què del nostre monument infantil d’aquest any 2018, la representació del poble quan baixaven al pla de nit acompanyats de fanals de forja per lluminosos camins de l’antigor. La forja és un material antic que es representa en els fanals dels carrers del pobles i dels centres històrics de moltes ciutats importants, per això hem volgut tornar a les antigues gaiates i fer ús d’aquest material tan característic de l’antiguitat, però sempre innovant el nostre monument amb vidrieres coloristes emplomades i pintades com sempre però amb uns peculiars dibuixos per al gust dels xiquets i xiquetes, il·luminades amb tecnologia led de color.

Mides

Tecnologia led:

Altura: 3m. Amplària: 1.38 m.

8 tubs led de llum blanca 80 peretes de bola redona RGB

Materials Forja: 20m. forja decorativa 40 peces de forja decoratives en forma de flors y fulles 5 m. de pletina de 1cm. 80 aros

Policarbonat: Mitja placa de 3050x2050 mm. 48


Lema gaiata inf: Fanal de forja Artista: Arantxa Miralles i Benages Construcciรณ: La comissiรณ

49 49


CORT 2018 I ACOMPANYANTS

50


51


A la meua enamorada tinc que comprar-li unes arracades p’a que vaja ben templada a missa tots els diumenges.

Omar Garcia 52 52


Portes mantellina amb randa i rodet molt ben fet. Ni tens horta, no tens randa, ni tens qui te vullga bĂŠ.

Carla Parra Madrina d’honor 53 53


Jo tinc unes espardenyes que tenen sal i saler, i a la punta de la canya el cor d’un espardenyer.

Sergio Gil 54 54


I per si s’alça un moment la falda fent una roda: sobresinagßes de moda, fa elegant i ho veu la gent.

Paula Hernandez 55 55


Si no vols comprar tabaco, jo vendrÊ la mantellina. No vull que li falte res al que m’endolcix la vida.

Ruben Soto 56 56


Per vestir-se al vell estil la dona ben abillada ha de dur calça calada i camisa en llenç o fil.

Paula JimĂŠnez 57 57


Si jo fora caçador, i tinguera una escopeta, mataria una perdiu d’eixes que porten pinteta.

Miguel Uriel Sola 58 58


Sinagßes no han de mancar de roba no massa fina, que la gent les endevina amb sols veure’t caminar.

Lorelyn Yolibel 59 59


Mare, jo no vull a Pepe perquè no me compra pinta. - Xe, reguilopo de Pepe, compra-li pinta a la xica.

Sergio GonzĂĄlez

60 60


Tu, la de les faldes roges, que te les poses per a cada dia, guarda-te-les pals diumenges, no sigues tan presumida.

Rosa MartĂ­nez 61 61


Les xiques del meu carrer tenen molta fantasia: mocador de quinze duros i deutes a la botiga.

Alex Peinado 62 62


A l’endret del teu balcó la llum està parlant sola, i mire amb il·lusió per veure’t en camisola.

Sara Martínez 63 63


Aquell que tinga una novia que se la pose a la faixa, que no hi ha novia hui en dia que siga de confianรงa.

Jose Valls

64 64


Esta nit a la lluneta m’he trobat un davantal ¡Si sabera de qui és! de la xica de l’hostal.

Andrea Estévez 65 65


Xiquetes, almidoneu-se, que la setmana que ve vindrà una barca de nóvios per aquella que no en té.

Alejandro Marzá

66 66


La meua xiqueta té un gipó apedaçat. Li n’haurem de fer un nou perquè ja se vol casar.

Irene Arasa 67 67


CORT D’HONOR INFANTIL I ACOMPANYANTS

68


La meua xiqueta té un justillo florejat, i en la floreta del mig està el seu nóvio assentat.

Laia Clausell Madrina d’Honor Infantil 69 69


Viva sabata en devilla i calça amb ramell viva la flor, el sombrero, el bon sagalejo el bon saragßell.

Pau PĂŠrez 70 70


Perquè Déu t’ha fet baixeta no plores, ni pegues crits; posa’t un pirri d’a pam i uns tacons d’a pam i mig.

Vera Rodríguez 71 71


Amb el monyo ben fet i en la cara “llavà” les arracades de plata i l’agulla “dorà”.

Almudena Garbí 72 72


Ma mare em fa unes faldetes i al cap de baix un sacsรณ i enmig ha brodat la imatge de San Sidro Llaurador.

Vera Castillo 73 73


El novio m’ha regalat un mocador de pinyeta i jo li regalarÊ unes calces de traveta.

Xavi MartĂ­n 74 74


Mocador de Manila sinagĂźes en botons, mirinyaque de gassa, botitos en tacons.

LledĂł MartĂ­n 75 75


Les xiquetes de Castell처 totes porten poliss처, sinag체es blanques a puntes i botetes de tac처.

Victoria Faubell 76 76


Marieta, fes-te el monyo, que ton pare ja ha vingut i t’ha portat una pinta de la Font de la Salut.

Maria MarzĂĄ 77 77


Ma mare no vol que em case perquè no tinc saragßells, i jo li dic a ma mare que en camisola mateix.

Ariadna Sola 78 78


La meua xiqueta és l’ama de la casa i del corral, sa mare li comprarà unes sabates guapetes i un brial en farfalà.

Anna Roig Gaiatera d’Honor Infantil 79 79


Col¡laboradors i Portaestendarts 2018

80


Patricia Sรกnchez

Oscar Aicart

Aida Gรณmez

Laura Altarejos

81


82


Acomiadament de la Madrina 2017 Raquel del Vigo i Ferrer Estimada família gaiatera, ha arribat el moment d’acomiadar-me del meu estimat 2017, però no sense abans donar-vos les gràcies per permetre complir aquest somni. Gràcies per l’oportunitat que m’heu donat d’oferir-vos el millor de mi i de viure un any inoblidable.

banda, la meua presidenta i amiga, Arantxa. La dona que més lluita per les nostres festes i, per descomptat, per la nostra gaiata. Gràcies per ser un exemple a seguir, pel teu treball constant i pel teu suport en tot moment. Estic molt orgullosa d’haver compartit tantíssims moments especials que perduraran per sempre en el meu cor, estic segura que no Tot va començar en un restaurant al costat podria haver tingut millors companyes per a del nostre preciós mar Mediterrani. Els aquest tan bonic any. nervis i les ganes de començar a somiar, brollaven per la nostra pell. La imposició de A més, vull agrair a la meua família per estar bandes va vindre quasi sense adonar-nos, on sempre al meu costat, per recolzar-me en vam rebre eixa banda blanca tan anhelada tot moment i deixar-me complir els meus per qualsevol castellonera. Prompte vam somnis. Res d’açò haguera sigut possible viatjar a la Xina, en una nit inoblidable de sense vosaltres, vos vull. presentació. Grans artistes i un esplèndid treball van ser els protagonistes d’aquella Ha sigut un any molt especial en el qual gran nit en què l’emoció, l’alegria i els nervis he viscut milers de moments inoblidables. ens van acompanyar tota la nit. Per fi érem Gràcies per permetre’m que 10 anys després de nomenades per la nostra estimada presidenta representar aquesta magnífica comissió com a com madrines de la nostra gaiata. Gràcies madrina infantil, haja pogut representar-vos i a aquesta gran comissió per acompanyar- viure les nostres festes des d’una perspectiva nos, deixar-nos somiar i recolzar-me en tot diferent. Continueu treballant com fins ara i moment. seguiu sent eixa gran família de la qual estic orgullosa de romandre. Allò només acabava de començar, el viatge continuava i la companyia era sempre Finalment, només em queda desitjar a les immillorable. He conegut a persones nostres noves madrines, Lledó i Janire, que increïbles que segur romandran en la meua disfruten de cada moment com si fóra l’últim, vida i, els quals, han convertit cada moment, ja que passa volant i que formen tan bonics fent-ho una mica més especial. Gràcies a records que mai puguen oblidar. eixes huit donetes i huit homes que han estat Amb estima… al meu costat en tot moment. Raquel del Vigo i Ferrer. D’una manera especial vull agrair a la meua xiqueta, Anna. La meua xicoteta princesa, una doneta de cap a peus i de la qual he pogut aprendre mil coses diferents. La millor companya de viatge que podia tenir en un any tan especial. Gràcies i mil gràcies per ser tan dolça i afectuosa, el teu saber estar ha estat palès en tot moment i la nostra complicitat infinita. Et vull xicoteta. D’altra 83


844


Acomiadament de la Madrina Infantil 2017 Anna Roig i Barberà Estimat sector d’Hort dels Corders:

Però les millors companyes de viatge sou vosaltres, Arantxa i Raquel. Heu aconseguit Després d’un any ple de vivències i records, fer-me sentir com una princesa. Raquel, has ha arribat el moment d’acomiadar-me de estat el meu suport en tot moment i he trobat tots vosaltres. en tu una germana gran, sempre pendent de mi i donant-me bons consells. Gràcies Ha estat un plaer representar tot el sector estimada Raquel per ser tan especial. com a madrina infantil 2017, i m’he sentit molt orgullosa de formar part d’aquesta I a tu Arantxa, tan sols dir-te que ets la millor meravellosa comissió. Tan sols puc tindre presidenta que podem desitjar. Aconsegueixes paraules d’agraïment per a tots els que formeu transmetre’ns eixa gran estima per les nostres part de la meva família gaiatera. Sempre heu festes i tradicions i vull agrair-te el teu suport estat al meu costat recolzant-me i fent que durant tot aquest any. em sentís realment feliç. Sou unes persones excepcionals, que treballeu per la festa i les Per últim, desitjar a Lledó i Janire que tinguen tradicions de Castelló amb energia i alegria. un any inoblidable i que gaudisquen cada Per això i molt més, sempre tindreu un lloc moment de la Magdalena 2018. en el meu cor. Una forta abraçada No puc oblidar-me de tota la comissió infantil Anna Roig i Barberà amb els quals he passat moments divertits que sempre   quedaran en el nostre record. Sou el futur d’aquesta comissió i tots junts, hem representat als xiquets i xiquetes del sector d’una forma excepcional. He de donar les gràcies a les meues dames majors i els seus acompanyants, perquè heu estat al costat de les vostres madrines en tots els actes.

85


FESTES GERMANES

FALLA PLAÇA RODRIGO DEL PORT DE SAGUNT

FALLA LA MERCÈ DE BORRIANA 86


FOGUERA BAVER ELS- ANTIGONS D’ALACANT NT

87


LA GAIATA 5 A L’ÚLTIMA MODA

888


89 89


Presidents de la Gaiata 5 Hort dels Corders

1945 1946 1947 1948 1949 1950 1951 1952 1953 1954 1955 1956 1957 1958 1959 1960 1961 1962 1963 1964 1965 1966 1967 1968 1969 1970 1971 1972 1973 1974 1975 1976 1977 1978 1979 1980 1981

90

Rafael Farnós i Salas José María Vilar i Torres Joaquín Fabregat i Sales Blas Montoya i Callau José Castillo Antonio Dols i Campos Antonio Dols i Campos Juan Ventura Juan Ventura i Peris Joaquín Olucha i Marzá Manuel Cerdá i Velázquez Manuel Cerdá i Velázquez Vicente Aragonés i Museros Vicente Aragonés i Museros Vicente Adsuara i Santolaria Vicente Adsuara i Santolaria Álvaro Zaera i Puig Francisco Fernández i Arévalo Miguel Silvestre i Cantó José Archilés i Pascual Vicente Archilés i Provilencia Baltasar Nos i Escrig Ramón Ibáñez i Montó Ramón Ibáñez i Montó José Poles i Carda Francisco Ballester i Caudet Francisco Ballester i Caudet Juan A. Beltrán i Úbeda Juan Pavía i Gauchia Juan Pavía i Gauchia Pedro Cotanda i Llorens Pedro Cotanda i Llorens Pedro Cotanda i Llorens Pedro Cotanda i Llorens Guillermo Martín i Jorge José Martí i Nicolau Roberto Medall i Esteve

1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018

José Martí i Nicolau Vicente Baeza i Ballester Juan Vicente Bellido i Zafón Javier Soler i Murillo Héctor Escamilla i Martí Héctor Escamilla i Martí Héctor Escamilla i Martí Alberto Guinea i Planelles Alberto Guinea i Planelles Alberto Guinea i Planelless Luis Ulldemolins i Salvador Luis Ulldemolins i Salvador José Vicente Andrés i Martínez José Vicente Andrés i Martínez Jesús Gómez i Diez Jesús Gómez i Diez José Luís García i García Francisco Sacacia i Bernat Francisco Sacacia i Bernat Francisco Sacacia i Bernat Francisco Sacacia i Bernat Francisco Sacacia i Bernat Francisco Sacacia i Bernat Francisco Sacacia i Bernatt Francisco Sacacia i Bernat Francisco Sacacia i Bernat Francisco Sacacia i Bernat Francisco Sacacia i Bernat Francisco Sacacia i Bernat Pedro María Pérez i Notario Pedro María Pérez i Notario Pedro María Pérez i Notario Pedro María Pérez i Notario Arantxa Miralles i Benages Arantxa Miralles i Benages Arantxa Miralles i Benages Arantxa Miralles i Benages


Madrines de la Gaiata 5 Hort dels Corders

1945 Paquita Martínez i Navarro 1946 Consuelo Fabregat i Segarra 1947 Lolita Beltrán i Fabra 1948 Celia Soliva i Prats 1949 Conchita Peris i Breva 1950 Vicenta Casaña i Petit 1951 Mari Carmen Boronat i Sanchis 1952 Maria Lourdes Herrero i Carrero 1953 Quinita Castelló 1954 Teresa Bellmunt i Tena 1955 Maruja Rambla i Mialaret 1956 Rosa María Saura i Marmaneu 1957 Marina Cambronero i Martínez 1958 Gloria Bezares i Ripoll 1959 Elena María Pérez i Miralles 1960 María Iluminada Vallet i Pérez 1961 Conchin Martínez i Felip 1962 María José Tomás i Monfort 1963 María Antonia Robres i Grañana

1964 María del Carmen Juan i Juan 1965 Francisca del Carmen Cobreros i Albiol 1966 María Vicenta Cotanda i Llorens 1967 Mari Carmen Edo i Falcó 1968 Amparo Edo i Falcó 1969 Maribel Ballester i Gascó 1970 María Isabel Ballester i Gascó 1971 María Luisa Agost i García 1972 Elisa Jodar i Serrano 1973 Ana Silvestre i Vara 1974 Carmen Gallen i Jaime 1975 María Angeles Gual i Valentino 1976 María Pilar Gimenez i Dominguez 1977 María Pilar Soler i Bayo 1978 Isabel Calvo i García 1979 María del Pilar Valenciano i Cantó 1980 Mayuca Aracil i Kessler 1981 Natividad Beltrán i Renau 1982 Teresa María Aznar i Altava

91


1983 María Angeles Verchili Verchili 1984 Elena Beltrán i Renau 1985 Adela García i Meseguer 1986 Ana Escrig i Ayuso 1987 Amparo Fonfría i Fullana 1988 María Amparo Prades i Sanchis 1989 Mónica Beltrán i Torlá 1990 Asunción Sos i Martínez 1991 Carmina Baldayo i Alba 1992 Vanesa Mudarra i Dols 1993 Beatriz Guinea i Planelles 1994 Edith Pérez i Amorós 1995 Nuria Beser i Tirado 1996 1997 Amparo Beltrán i López 1998 Maribel Sánchez i Peralta 1999 Laura Alcalá i Collado 2000 Arantxa Sacacia i Metidieri 2001 Sonia Barrera i Barreda

92 92

2002 Mercedes Constantino i Divieso 2003 Patricia De Gracia i Duch 2004 Arantxa Sacacia i Meridieri 2005 María Pilar Calvo i Martín 2006 Sonia Mallen i Repullés 2007 Rosana Pérez i Ballester 2008 Mercedes Martín i De Diego 2009 Alba María Lafuente i Divieso 2010 Arantxa Miralles i Benages 2011 Jessica Merlos i Martínez 2012 Melina Queral i Llach 2013 Lledó Martínez i Miralles 2014 Nerine Pérez i Ballester 2015 Anaïs Del Vigo i Ferrer 2016 Noelia Capdevila i Duran 2017 Raquel del Vigo i Ferrer 2018 Lledó García i Martín


Madrines Infantils de la Gaiata 5 Hort dels Corders

1970 1971 1972 1973 1974 1975 1976 1977 1978 1979 1980 1981 1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

María Mercedes Ballester i Gascó María Pilar Monfort i Arnal Isabel Ramírez i Causanilles María Pía Beltrán i Jordá Isabel Villar i García María José Gimeno i Jordá María Jesús Moliné i Osés Inmaculada Bayo i Izquierdo Marta Monfort i Reverter Zoila Soler i Sol Monica Alé i Lopez-Lapuente María Rosa Vicent i Dols Ruth Noriega i Sánchez Laura Gómez i Adelantado Ana Adsuara i Llorens Alejandra Fonfría i Fullana Gemma Berganza i Carratalá María Nebot i Santos Amelia Ulldemolins i Anglés Emilia Blasco i Sanz-Lamas María Ballester i Beltrán Silvia Aracil i Dols Elena Bernad i Sanjosé Silvia Pérez i Amorós María Pau i Navarro Nuria Blanch i Leal — Miriam Miera i Lobeto Balma Balaguer i Mateu Rocío Martínez i LLaudes Lidón Patiño i Berjas Beatriz De Diego i Segarra Alba María Lafuente i Divieso Arantxa Miralles i Benages Rosa María Usero i Muñoz Lledó Martínez i Miralles Nerine Pérez i Ballester Raquel Del Vigo i Ferrer Patricia Llop i García Marta Moreno i Juzgado

2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018

Beatriz Manjón i fornals Ana Olaria i Doñate Noor el-haddad i Rodriguez Marta Capitán i Doñate Gabriela Gonell i de Celis Iris Alcántara i Moliner Laura Altarejos i Bono Anna Roig i Barberà Janire Jaén i Toribio

Presidents Infantils de la Gaiata 5 Hort dels Corders

1989 1991 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2016

Pablo Prades i Andreu Jorge Pérez i Mañez Juan Ignacio Agost i Pitach Miguel Blasco i Sanz-Lamas Victor Escrig i Nieto Carlos Sacacia i Metidieri Jordan García i Rey Vicente Patiño i Berjas Egon De Diego i Segarra Luís Ulldemolins i Martín Vicente Patiño i Berjas Luís Ulldemolins i Martín Mario Foyes i Jimenez Vicente Patiño i Berjas Luis Ulldemolins i Martín Rubén Giner i Cosín Jordi Altarejos i Bono

93


ELS NOSTRES PREMIS DE LA MAGDALENA 2017

2 Premi de Presentacions Magdalena 2017 on

12è Premi en l’ús del valencià

94


ACTIVITATS DE L’ANY

95


96


NOMENAMENT 2018 El 22 de juliol de 2017 va tenir lloc l’acte de nomenament de les que seran les nostres màximes representants per a aquest cicle festiu. L’esdeveniment va tenir lloc als salons del Celebrity, on es van reunir els comissionats, així com les amistats i familiars de les dues joves que van voler acompanyar-les en un dia tan especial per a elles. L’encarregada de portar l’acte va ser Melina Queral i Llach, qui els va dedicar, com a començament de l’acte protocol·lari, unes entranyables paraules d’agraïment a Anna Roig i Barberà i Raquel del Vigo i Ferrer, les madrines en l’exercici 2017. Posteriorment, va arribar el moment de passar el testimoni a les noves madrines de la Magdalena 2018, Janire Jaén i Toribio i Lledó García i Martín, qui van arribar a l’escenari acompanyades per

la presidenta de la gaiata, Arantxa Miralles i Benages. A continuació, es va fer un detall floral i es va procedir a la lectura de l’acta de nomenament de les Madrines 2018, de la qual es va encarregar el secretari de la gaiata, José Jaén i Molina. Tot seguit se’ls van imposar les insígnies d’or, se’ls va lliurar el pergamí commemoratiu i van ser les madrines de l’exercici anterior les qui els van fer un detall a les nostres ja proclamades madrines del 2018. A continuació van dedicar, tant les madrines com la presidenta de la gaiata, unes paraules d’agraïment per a la seua comissió. Per finalitzar l’acte, Janire i Lledó van fer el tradicional crit de “Magdalena!” i vam gaudir d’un sopar i un posterior ball fins a altes hores de la matinada. 97


CAPEA

PRESENTACIÓ REINES

9988


PRESENTACIÓ BENAFIGOS

ACOMIADAMENT

9999


ACTE D’OBERTURA MAGDALENA 2018 El dia 6 de setembre de 2017 va tindre lloc l’acte d’Obertura de les Festes de la Magdalena 2018, organitzat per la Gestora de Gaiates a l’edifici de la Diputació Provincial. Un acte que inicia un nou capítol en el calendari fester i que reuneix els màxims representants dels diferents sectors gaiaters, les noves Reines i les seues respectives Corts d’Honor. Després d’unes paraules de benvinguda del president de la Gestora, Carlos Chippirraz, van ser les Reines de les Festes 2018, Lucia Burguete i Carla Bernat, les qui van pujar a l’escenari. A continuació, van ser presentades les noves components de la Cort d’Honor, a qui se’ls va fer entrega d’un detall floral. La nostra Dama de la Ciutat, Raquel del Vigo, va rebre l’ofrena de mans de la nostra presidenta, Arantxa Miralles. 100

També van ser presentats els màxims representants de les diverses comissions, on Janire Jaén i Lledó García van lluir amb satisfacció el nom d’Hort dels Corders i van rebre el detall floral per part de la nostra presidenta. Tot seguit, la presidenta del Patronat, Sara Usó, ens va dirigir unes paraules i, després, les nostres Reines van fer el mateix agraint que les acompanyem en un any tan significatiu per a elles i desitjant que siga meravellós. L’acte va concloure amb el tradicional crit de: “Magdalena!”.


IMPOSSICIÓ DE BANDES Els dies 8 i 9 de setembre de 2017 es van celebrar, al Teatre Principal, els actes d’Imposicions oficials de Bandes a les Reines i Corts d’Honor 2018, tant majors com infantils, donant pas al començament oficial del nou període fester.

Infantils qui pujaren per rebre l’esperada banda blanca, acompanyada d’un detall floral de mans del President de la Junta. En aquest moment, la nostra madrina infantil, Janire Jaén, va captivar tots els presents, lluint radiant i plena de felicitat. L’acte va culminar amb les paraules de la màxima representant El divendres 8 va ser el torn dels infantils, de la Corporació Municipal. per la qual cosa es van reunir, a la Plaça Major, les madrines i presidents infantils L’endemà, el dissabte 9 de setembre, va dels diferents sectors gaiaters i la Reina ser el torn de les representants majors, les Infantil, Lucia Burguete, junt a la seua Cort qui desfilaren cap al Teatre Principal, on d’Honor. Van fer la seua tradicional desfilada esdevindria un acte inigualable per a elles. cap al Teatre Principal on els esperaven les En primer lloc, va ser la Regina per a la màximes representants d’Alacant i València; Magdalena 2018, Carla Bernat, qui va rebre la les Reines de la Magdalena 2017, Estefania seua banda verda i, tot seguit, va ser el torno Climent i Berta Montañés; la Reina del 2018, de les Dames de la Ciutat, entre les quals es Carla Bernat; i les seues respectives Corts trobava la nostra Raquel del Vigo, qui va rebre d’Honor. Allí, es va procedir a fer l’entrega a la banda blanca molt il·lusionada. Per últim, l’Alcaldessa de la maqueta de la Gaiata de la foren les madrines de les diferents comissions, Ciutat 2018. entre les quals, Lledó García, la va rebre amb molta emoció. A continuació, els primers en accedir a l’escenari d’aquest emblemàtic edifici van ser Al finalitzar l’acte, els protagonistes dels dos els diferents presidents infantils de les gaiates, actes van gaudir d’un sopar als salons del qui reberen el pergamí acreditatiu del seu Real Club Nàutic de Castelló, acompanyats càrrec, així com la insígnia d’or de la Gestora pels seus familiars, i d’un ball que va culminar de Gaiates. Tot seguit, van ser les Madrines a altes hores de la matinada. 101


CENTRE ARAGONÈS I FESTES DEL PILAR

SANT FRANCESC I CLARA D’ASSÍS

102


PRESENTACIÓ El dia 30 de setembre de 2017 va tindre lloc, al Palau de la Festa, la nostra presentació oficial per a la Magdalena 2018. A l’acte van assistir les Regines de les festes, Carla i Lucia; la Regidora Delegada de festes, Sara Usó; Autoritats; el President de la Junta de Festes, Juan Vicente Bellido; les Dames de la Ciutat; Madrines i Madrines Infantils, Presidents i Presidents Infantils dels diferents sectors gaiaters; alguns col·lectius festers i altres amics de la festa.

i lluminós a la nit, com ho fan els nostres monuments a la nostra setmana gran. Les presentadores de la nit van ser Noelia Capdevila i Laura Altarejos, que ho van fer perfecte. Després de l’inesperat viatge a l’Antic Egipte, l’escenari va ser ocupat per l’inesperat viatge a l’Antic Egipte, l’escenari va ser ocupat pels portaestendards Oscar Aicart i Carles Turch, seguits de les col·laboradores Iris Alcántara, Aida Gómez, Carla Font i Patricia Sánchez.

Fins a l’Antic Egipte ens vam traslladar, per culpa d’una taula plena de jeroglífics que les nostres protagonistes, Lledó i Melina, es van trobar a l’interior d’un museu. Allà, els faraons, Iván i Marta, estaven desesperats per intentar trobar una solució a les plagues que martiritzaven a la seua civilització.

Al moment, van pujar a l’escenari les nostres madrines del 2017, Anna Roig i Barberà, i Raquel del Vigo i Ferrer, acompanyada per Luis Ulldemolins i Salvador. Després vam rebre a l’escenari a la presidenta, Arantxa Miralles i Benages, per tal d’imposar les bandes a les dames i gaiateres de la nostra L’escenari va ser decorat al més pur estil egipci, comissió. contemplant dos pilars plens de gravats, entre els quals es situaven les nostres madrines. A A continuació, van desfilar cap a l’escenari les més, per tal de recrear al màxim l’entorn dames de la nostra comissió: egipci, es van situar piràmides egípcies amb llums de colors, que donaven un toc colorit Dama d’Honor, senyoreta Sara Martínez 103


104 104


i Muñoz, del braç de Adrián Doumere Fabregat. Dama d’Honor, senyoreta Lorelin Yolibel i Nuez, del braç de Miguel Uriel Sola i Miralles. Dama d’Honor, senyoreta Irene Arasa i Miralles, del braç de Alejandro Marzá Vellón. Dama d’Honor, senyoreta Rosa Martínez i Muñoz, del braç de Sergio González i Benages. Dama d’Honor, senyoreta Andrea Estevez i Mora, del braç de José Valls i Albert. Dama d’Honor, senyoreta Paula Jiménez i Colomo, del braç de Rubén Soto i Vives. Dama d’Honor, senyoreta Paula Hernández i Capdevila, del braç de Sergio Gil i Herrero. Madrina d’Honor, senyoreta Carla Parra i Bellido, del braç d’Omar García Oller. I també la nostra comissió infantil: Dama d’Honor Infantil, xiqueta Vera Rodríguez i Sánchez, acompanyada per Pau Pérez i Fabregat. Dama d’Honor Infantil, xiqueta Vera Castillo i Tena. Dama d’Honor Infantil, xiqueta Lledó Martín i Quintana, acompanyada per Xavi Martín Quintana. Dama d’Honor Infantil, xiqueta María Marzá i Torres. Dama d’Honor Infantil, xiqueta Ariadna Soto i Miralles. Dama d’Honor Infantil, xiqueta Victoria Faubell i Miralles. Dama d’Honor Infantil, xiqueta Almudena Garbí i Nuez. Madrina d’Honor Infantil, xiqueta Laia Clausell i Fabregat.

nostres madrines i la nostra presidenta van voler obsequiar a les seues mares per l’esforç i el seu amor incondicional cap a elles, fent entrega d’un detall floral. Van ser molts els amics que ens van acompanyar en una nit tan especial per a nosaltres: el club de natació Nados; la Guàrdia Civil de Castelló; l’Associació Cultural de festes Francesc i Clara d’Assís; els festers i clavaris de les festes del Carme de Castelló; l’associació de veïns del Carrer Sant Vicente; l’associació de veïns del Carrer Sant Blai; la confraria Santa Maria Magdalena; el Centre Andalús de Castelló; el centre Gallec de Castelló O “Aturutxo”; el Centre Aragonés de Castelló; l’Ajuntament de Benafigos; la casa de València a Saragossa; la Germandat dels Cavallers de la Conquesta; la Falla “La Mercè” de Borriana; la foguera “Baver-Els Antigons” d’Alacant; la Federació de Colles; la Gestora de Gaiates, a càrrec de la Gaiata 9 “L’Espartera”; i, finalment, el Patronat Municipal De Festes De Castelló.

Gràcies a la intervenció de les nostres protagonistes, les qui van dipositar la taula amb els jeroglífics que van aconseguir aturar les plagues que estaven aguaitant al país, es va dur a terme una gran festivitat, celebrant l’auge i prosperitat de la civilització. A continuació, va baixar tota la comissió i es va realitzar l’acomiadament a les màximes representants, les qui van rebre un elogi per la seua magnífica representació durant tot un any. Van ser diferents integrants de la En aquest moment van desfilar cap a l’escenari comissió, així com gent d’altres gaiates, els les nostres Madrines per a la Magdalena encarregats de dedicar unes paraules d’estima 2018: Madrina Infantil, xiqueta Janire Jaén i agraïment cap a Anna i Raquel. i Toribio, i Madrina, senyoreta Lledó García i Martín. Quan sols quedaven les madrines del 2018, les presentadores els van dedicar unes boniques Les noves madrines van rebre les bandes de paraules a les nostres màximes representants mans de la nostra presidenta. Posteriorment, i van baixar de l’escenari, seguides pels van ser els seus predecessors, Anna i Raquel, portaestendards i les col·laboradores. La els qui van col·locar els corbatins acreditatius festa va acabar a altes hores de la matinada. als nostres estendards i, en aquest mateix moment, se li va imposar la banda de Gaiatera d’Honor a Anna. Per últim, les 105


106 106


107


108


109


PREMI OCI I TRADICIÓ PER A LES GAIATES DE CASTELLÓ Ràdio Castelló- Cadena SER va implantar, l’any 2004, els premis “Ràdio Castelló” amb l’objectiu de reconèixer públicament a les empreses radicades a l’àmbit territorial de la província de Castelló, així com a diferents persones que, per la seua labor professional i personal, hagen ajudat al desenvolupament econòmic o social de la província. La XIV gala dels premis Ràdio Castelló es va celebrar el divendres 3 de novembre a l’Auditori i Palau de Congressos de Castelló. Una cita que va comptar amb les actuacions de l’actor i monologuista Santi Rodríguez i amb un concert de la cantant Pastora Soler, entre d’altres sorpreses.

de la ràdio, realitzada per Marcelo Díaz, exposada a l’entorn del Teatre Principal amb motiu del 70 aniversari de l’emissora. Un total de 13 premiats van pujar a l’escenari per a arreplegar el guardó d’aquesta catorzena edició. Entre ells, el premi Oci i Tradicions, ha recaigut enguany en les Gaiates. Un premi del qual estem mol orgullosos i del que sempre estarem agraïts. Un premi per a tots el homes i dones que treballen per les gaiates durant tot l’any. Un premi que reben totes les comissions de sector pel seu treball incondicional per la festa. Un premi que guardem en el nostre cor per sempre.

Gràcies “Ràdio Castelló” per premiar el Ràdio Castelló va adjudicar una escultura nostre treball d’aquesta forma i per convidarcommemorativa a l’acte de lliurament dels nos a aquesta gala tan especial en què vam premis. El Premi va consistir en un trofeu de gaudir moltíssim. creació exclusiva, que representa l’escultura 110


PRESENTACIÓ CARTELL DE FESTES

NADAL

111


RECOMPENSES 2018 FADRÍ D'OR ELISABETH DOÑATE I BISBAL FADRÍ D'OR ADELA ARNAU I SAFONT FADRÍ D'ARGENT BARBARA MURRIA I GARCÍA FADRÍ D'ARGENT CELESTE MURRIA I GARCÍA FADRÍ D'ARGENT NOELIA CAPDEVILA I DURAN FADRÍ D'ARGENT JUAN JOSÉ CAPDEVILA I MATEU FADRÍ D'ARGENT PILAR DURAN I ALFONSO FADRÍ D'ARGENT CLARA MOLINER I EDO FADRÍ D'ARGENT JORGE JESÚS PARRA I ANDRÉS FADRÍ D'ARGENT MARTA BELLIDO I SEGARRA FADRÍ D'ARGENT CARLA PARRA I BELLIDO

112

FADRÍ D'ARGENT ANA ISABEL FERRER I ISACH FADRÍ D'ARGENT ANAÏS DEL VIGO I FERRER FADRÍ D'ARGENT RAQUEL DEL VIGO I FERRER FADRÍ D'ARGENT LORENA PLA I MARIN FADRÍ D'ARGENT PAULA HERNANDEZ I CAPDEVILA FADRÍ D'ARGENT ANDREA ESTÉVEZ I MORA FADRÍ D'ARGENT PATRICIA SANCHEZ I ALONSO FADRÍ D'ARGENT AIDA GOMEZ I FURIÓ FADRÍ D'ARGENT HELIODORA DOMINGUEZ I GOMEZ FADRÍ D'ARGENT INF IRIS ALCÁNTARA I MOLINER FADRÍ D'ARGENT INF LAURA ALTAREJOS I BONO


ARTÍCLES GAIATA 5 MAGDALENA 2018 DELIMITACIÓ I EVOLUCIÓ HISTÓRICA - Autora: Estela Bernad i Monferrer 1. 2. 3.

GUARNIMENT AMB EL MONYO BEN FET – Autora: Irene Benages i Solsona VERD, MIRADA DE DONA BONICA - Autora: Arantxa Miralles i Benages UNA JOIA ÚNICA – Autora: Dunia Gormaz i Campos D’AGULLES I LLEGENDES –Autor: Arturo España i Marzá ARTESANIA I TRADICIÓ: ADREÇ DE CASTELLONERA – Autor: Enrique Gallent i Mezquita FALDA CASTELLÓ... IMATGE D’UN POBLE – Autora: Rosana Montañes i Verchili DONA I GAIATA – Autora: Sara Pérez i Gonzàlez PARLEM DE FALDES– Autora: Maria Amparo Pitarch i Segura SABATES

-

EL CALÇAT EN LES NOSTRES FESTES – Autora: María Jesús Esteban i Mínguez.

-

LES ESPARNYES, SÍMBOL I MEMÒRIA DEL CAMÍ A LA MAGDALENA –

4. 5. 6. -

SEDA I ESPOLÍ

Autor: Vicent Cornelles i Castelló.

MANTILLA FLORS DE RANDA –Autora: Arantxa Miralles i Benages L’US DE LA MANTILLA EN LES TRADICIONALS “FESTES DE CARRER” DE LA CIUTAT DE CASTELLÓ - Autor: Jorge Segarra i Forcada MOCADOR AMB EL MOCADOR VERD QUE A L’ERMITA VAS I TORNES - Autor: Juan José Pérez i Macián DIARI D’UN MOCADOR - Autora: Mónica Sidro i Maneus TRATJE DE SETÍ LA PIROTÈCNIA EN LES NITS DE LA SETMANA DE LA MAGDALENA –

Autor: Jose Vicente Nebot i Peñarroja i Jose Vicente Nebot i Navarro D’UNA TRADICIÓ, UN SENTIMENT – Autor: Joan Querol i Vicent

7. FAIXA -

LA INDIMENTÀRIA EN LA CAVALCADA DEL PREGÓ -Autor: Pere Pau i Montañes ELS CLAVELLS EN LA FESTA – Autor: Floristeria Los Claveles DE LA FAIXA AL CAPOT, ELS BOUS EN LES FESTES DE LA MAGDALENA -

Autor: Rubén Soto i Vives

113


DELIMITACIÓ I EVOLUCIÓ HISTÓRICA Autora: Estela Bernad i Monferrer

artístic efímer, perquè, gaudeix d’un caràcter transitori, no perdurable més que en la Pra. Dra. Departament de Ciències de la memòria col·lectiva i per tant, arrelat amb Comunicació. Universitat Jaume I un concepte de fugacitat en el temps. Aquest caràcter fugaç, introdueix la innovació i l’avanç, ja que la finalitat de que el següent PASSAT, PRESENT I FUTUR DE LA GAIATA. L’EVOLUCIÓ TÉCNICA DEL monument a construir siga millor que l’anterior, imprimeix d’innovació i noves NOSTRE MONUMENT. aportacions als futurs per construir, o així La Gaiata, és el símbol diferencial de les hauria de ser. Festes de la Magdalena. Es tracta d’un monument efímer que representa, a més de La Gaiata representa allò únic, diferencial la història, cultura i tradició de Castelló, el i innovador, però també representa la caràcter emprenedor i lluitador de la gent de història i tradicions d’un poble, així com la ciutat de la Plana. És símbol de la identitat la creativitat, l’art i la tecnologia que, com col·lectiva castellonenca i un element a monument, desenvolupa la seua creació. diferenciador i innovador on conflueix la part Però, fonamentalment, la gaiata representa artística i creativa amb la part innovadora i la llum, encara que sembla que es tracta d’un element molt utilitzat en diferents tecnològica. cultures arreu del món, el cas de la llum de Aquest monument, amb una clara inclinació les gaiates té un sentit diferencial, hibridat artística, té finalitat estètica i comunicativa, en l’evolució del monument, tant simbòlica que s’expressa en les imatges representatives com tecnològicament parlant. de les emocions i idees col·lectives que uneixen a la ciutadania castellonenca en Per explicar aquest punt, hem de fer una uns símbols determinats concrets, que es xicoteta ullada a la història i veure el paper repeteixen com a senya identitària a l’hora que la llum ha tingut en moltes celebracions i de la construcció del monument. Des de tradicions de distintes cultures, per difenciar 1945, el gaiato que culmina aquesta obra, la llum de les gaiates de la resta, assenyalant la llum i l’escut de la ciutat de la Plana, són el que és i el que representa. elements obligatoris per tenir la consideració de monument gaiater. També les diferents En aquest sentit, des de l’adoració al sol, que representacions, color, imatges, que decoren ja desenrotllaven antigues cultures paganes aquestes construccions lluminoses, solen ser (egipcis, grecs, romans, celtes…), la llum significatives i al·legòriques de les tradicions representava en molts casos la fertilitat de la i les característiques més identitàries de terra i dels animals, així com la finalització Castelló i els seus habitants. I és que, la pròpia de la foscor lligada a l’hivern, per rebre la definició d’art, recull com un component la primavera i el floriment de les terres i camps. cultura, reflectint en la seua concepció els Després, amb la cristianització pel Papa substrats econòmics i socials inherents d’una Gelasi, Jesucrist representava la llum, i les festes lluminàries eren per rebre la llum de societat en un espai i temps concret. Jesús en el seu naixement o seguint la llei En el cas de la gaiata, parlem de monument de Moisès, la presentació als 40 dies del 114


naixement de Jesús a Déu, on es celebrava la pròpia llum humana amb la benedicció de ciris i eixint en processó amb ells com a símbol de la comunió cristiana. Estos rituals es van traslladar al dos de febrer, festa de la Candelera, en molts casos, avui dia perdura esta celebració a Canàries i altres parts fonamentalment del sud d’Espanya i Amèrica, però també per a la preparació al Nadal “Fetes de lumières” de Lyon, o com el cas de Tordesillas (Valladolid), en la desfilada dels Farols, que dona inici a les festes patronals en setembre. Totes aquestes festes celebren la llum, associada a la religió cristiana.

Desfilada dels farols, Tordesillas (Valladolid)

També el sincretisme a Amèrica ha fet que es celebre amb profusió la llum, a l’ajuntar-se tradicions autòctones pròpies d’adoració de la llum amb les portades pels cristians espanyols i que ha fet que avui dia es celebren amb exuberància en alguns llocs, com el cas de la celebració a la verge de la Candelera o la preparació amb importants enceses de llum com en les parrandes de Cuba o de l’encesa de les llums en la Fira de la Verge de Chinquinquirá, en Maracaibo, Veneçuela, com a preludi de l’inici de Nadal. També, una vegada cristianitzada la festa, la llum és símbol de la religió cristiana.

noves tecnologies són una aposta a tenir en compte a l’hora de desenvolupar les festes i els monuments. Posem dos exemples dels anteriorment mencionats: En el cas de les festes de les llums de Lió (França), a pesar del compromís de la ciutat amb la tradició (estes festes es venen realitzant amb regularitat des de 1852) i que en les finestres de les moltes cases continuen lluint ciris i cresols com es feia antigament, la festa continua creixent cada any i la presència dels grans dissenyadors de renom nacional i internacional, ha fet que l’esdeveniment haja crescut quant reputació i que, durant els quatre dies de duració de la festa, Lió puga oferir tota l’escenografia de la ciutat, brindant llums innovadores i sorprenents en els llocs més tradicionals i també els més inusuals, obtenint diferents premis nacional a l’esdeveniment i l’atenció d’una oferta de públic atret per una nova aposta lluminària. Pel que fa a la festa de les Parrandes de Remedios, Cuba, que, des del segle XVII, també ha anat evolucionant, passant dels primitius farols i carrosses als espectaculars monuments actuals, constituint, autèntiques obres artístiques en què la vistositat dels color, llums i el focs, així com la música al·legòrica al seu origen (cridar l’atenció per anar a la missa de Nadal), ha anat evolucionant de tal manera, que avui en dia s’han convertit en un important reclam turístic que s’afegeix a la atractiva oferta Cubana.

Lió: “Festes de les llums”

Les parrandes dels Remedios, Cuba.

Però, com indicava abans, la llum de les gaiates és diferent, tant per allò simbòlic que representa, com per la historia i tradicions que les envolten. En aquest En molts d’estos casos enunciats, hem cas, eixa llum no va pogut observar, com la creativitat i les lligada a la religió, sinó Fira de la Verge de Chinquinquirá, en Maracaibo Venezuela

115


al sentit fundacional de les festes. L’origen de les gaiates està unit al de la romeria de les canyes, doncs és en la tornada d’aquesta peregrinació on es menciona per primera vegada el naixement del monument gaiater.

en la celebració i adquireix protagonisme el monument de la gaiata. A les hores, amb un fort creixement demogràfic i econòmic de la vila, ja es reconeix les gaiates i es nomena la processó de tornada de la romeria, com la processó de les llums “…(La Procesión de las Luzes por la muchedumbre de ellas”, segons Llorens de Clavell), degut a les gaiates que portaven els penitents “que convierten la L’evocació de la llum, plàstica noche en claro dia”, com indicava Mossèn i singular, en el que el fet Vela, segons els testimonis de l’època. a destacar és l’estètica del contrast de la lluminària enmig de la foscor Però, després de parlar i parlar de les de la nit, és senyal d’identitat de la nostra gaiates, com les podríem definir? Per a la celebració des de temps immemorials. Encara que el segle XVIII, segle de la il·lustració i de les llums, és fonamental en el desenrotllament de la gaiata i el seu simbolisme i estètica, la processó amb llums ja es celebrava des de temps més remots. La romeria a la Magdalena, com peregrinació penitencial per rogar contra la pesta, les sequeres, les guerres i la fam, ja està documentada en 1375 per primera vegada, segons el Cronista de gent de Castelló i segons Castelló, Revest, qui documenta la celebració la definició de Antonio d’una processó d’entrada a la vila amb ciris i Pascual Felip, “la gaiata gaiates manuals. és un monument de llum sense foc ni fum”, definició, que encara que avui és vàlida, entropeça de front al seu naixement, ja que, al principi, les gaiates precisament s’encenien amb foc i possiblement feien fum, però allò més important, donaven llum. Dons, antigament els antics moradors medievals, per a fer el trasllat del turó de la Magdalena a la vila, portaven canyes i gaiatos (gaiates), on van penjar fanals i xicotetes llums per ajudar a reconèixer el camí. Això es part de la llegenda, on s’arrepleguen part d’els símbols mes Però és al segle XVIII, quan s’uneix el sentit importants de les nostres festes: les canyes, penitencial destacat en les èpoques anteriors els gaiatos, els rotllos i els fanals. Símbols i el fet de ser la romeria consciència històrica que ompliran junt a altres la configuració del passat dels castellonencs. A partir de la nostra celebració. No deixa de ser d’aquest moment, comença un nou període una bonica contalla, però com destaca A. 116


Monferrer, la gaiata podria continuar sent pas de la desfilada, mentre centenars de el símbol de la celebració magdalenera xiquetes i dones vestides de penitents i encara que no existia aquesta contalla. magdalenes i amb un ciri en la mà, recorrien els carrers entre les gaiates monumentals, El sentit de l’entrada a la ciutat era per amb profusió de gots i llums de colors, culminar la rogativa que en un principi que com descriu Balbas es tractava de es feia amb la romeria. L’entrada amb “hermosas pirámides con gran número de llums, era per a il·luminar la foscor de luces”. En 1854, l’Ajuntament de Castelló, la nit. A les hores, cada gaiata havia de va decidir construir 14 noves gaiates portar tantes llums com veïns, caps de perquè agradaven molt als ciutadans. Estes família i familiars, acudiren a la romeria. havien evolucionat des de les primeres De les canyes o gaiatos es lligaven fanals gaiates de mà portades per un sol home, cilíndrics o prismàtics, que eren portats i de les que penjaven cintes blanques on de la mà per un dels romers o bé, sobre anaven lligades xiquetes menudes que eren una peanya portada per diversos d’ells. El conegudes com les “xiquetes del meneo”. mànec acabava a la seua part superior amb També es van construir altres gaiates una forma de gaiato pastoral, recordant més grans portades per homes i després el seu origen penitencial pel simbolisme vindrien les grans gaiates monumentals, relacionat amb els bordons dels peregrins. arrossegades per carros i bèsties, i que A l’antiga processó de les llums de presentaven gran dosis de simbolisme. En l’època medieval, desfilaven les gaiates 1865, es va establir un acord municipal per representatives dels diferents focus urbans a construir-les amb vidres de colors i usar denominats Taxida, Almalafa, Villamarch ciris verds que se situarien estratègicament i Fadrell; apareixent en el en el camí pel qual anava a passar la primer terç del segle XV, una romeria. altra gaiata amb caràcter presidencial molt major en Així, tal com anaven creixent les gaiates i dimensions que les altres engrandint-se ornamentalment, recobrintquatre, la gaiata del Micalet se de nous materials, fusta, teixits , vidres… de València, en representació i omplint-se cada vegada de més llums, de la capital del Regne. Poc a també va anar evolucionant els sistemes poc, estes xicotetes gaiates de luminaris. El que va començar sent una mà que any rere any, portaven processó de torxes, ciris i cresols d’oli, va els romers que commemoraven anar transformant-se incloent els avenços aquesta fita, van desenvolupar- tecnològics aplicats a la llum. Primer se se fins al monument actual en el període van incorporar els fanals de gas i després barroc tardà. En esta època, conservant ja en el segle XX, va aplegar l’electricitat. els símbols propis, com la culminació en En 1897, Castelló veu per primera vegada forma de gaiato i les llums i el color, es en el seu espai públic (Plaça Nova i Plaça munten damunt de carros i es converteixen Major) l’alumbrat elèctric, però, encara en autèntiques lluminàries. També és tardaria la incorporació al monument en esta època, quan la impronta de la fester d’aquesta tecnologia. ornamentació gaiatera pren tot el seu auge i la seua estètica segons el gust del moment. A principis del segle XX, apareixen les gaiates corporatives, dissenyades per Al segle XIX, ja es coneixia esta processó artistes com el pintor Vicent Castell, com “la fiesta de la Gaiata”, i els cronistes Bernat Artola, etc. i amb clara estètica de l’època arreplegaven com es trobaven monumental i remembrança històrica. plens de gent els carres Enmig i Major al El que en el seu moment començara 117


l’Ajuntament, va ser seguit per la Gaiata militar, la del Cercle mercantil, la de la càmera agrícola o el gremi de San Isidre entre d’altres tradicionals (1914). En 1929, va haver una proposta des de l’Ajuntament de participació dels barris amb la seua respectiva gaiata que no va cuallar fins 1945. És a partir d’aquesta data, amb la reestructuració de les festes portada endavant per un grup de prohoms de Castelló encapçalats per Segarra Ribés, quan es divideix la ciutat en 12 sectors per a fer cadascun la seua gaiata, a més a més es publiquen les normes generals per projectar i executar les gaiates, on s’inclouen dades com el fet de prescindir de certes formes «falleres», i també s’incorpora l’electricitat mitjançant peretes a les quals arribava el corrent des d’una bateria disposada en un artefacte del carro que sostenia al monument. Aquest sistema tenia moltes deficiències i es va passar d’instal·lar al llarg de la volta de la processó, els endolls per a prendre de la xarxa general, l’energia Any 1953 per il·luminar les gaiates. És a partir de 1947 quan surt per primera vegada la gaiata de la ciutat. En esta època, importants artistes de la ciutat s’encarreguen de fer els monuments gaiaters com Colón o Guallar. Els dissenys gaiaters solien ser clàssics, inspirats en les formes barroques. A partir de 1950, apareix un nou sistema realitzat per contactes anomenat relé. Este mètode que contava amb un motor giratori, permitia produir l’efecte rutilant de les llums de la gaiata. Este sistema va evolucionar fins a incloure diversos circuits de relens que ordenats, feien jocs de llums que s’apagaven i s’encenien, abandonant-se des 118

d’aquell moment, el sistema d’il·luminació fixa primitiu. Això va permetre començar a incloure monuments d’estil més modern. A partir de 1980 creix el nombre de gaiates i comissions, i en l’actualitat hi ha 19 sectors gaiaters, que construeixen monument. Avui

Any 1973

dia, la incorporació de la informàtica, les peretes leds, els nous grups electrògens, etc. permet realitzar jocs de llums expectaculars, a més de permetre mil possibilitats a tenir en compte per a produir monuments més atractius, si se fa una seriosa aposta com així ho han fet, altres localitats amb les seues festes, però, òbviament, aixó requereix d’inversió econòmica i contar amb l’assesorament dels professionals al respecte, per la qual cosa hi ha un clam perquè més experts de les arts plàstiques, de la innovació tecnològica, artesans de la fusta i el vidre, etc. s’acosten a l’hora de realizar els diferents monuments, així com també a l’hora de formar part del jurat del concurs de les gaiates.


Així mateix, les energies renovables poden ajudar a construir un monument més sostenible i adecuat al segle XXI, tal vegada per fer un canvi seriós en la tecnologia i plantejament del monument gaiater, seria temps de pensar en buscar patrocinis o altres fórmules com el crowfounding, per finançar la inversió. D’aquesta manera podríem guanyar quant bellesa, vistositat i espectacularitat dels nostres monuments, ja que és una realitat contrastada que tots els territoris que compten amb festes amb monuments lumínics, han fet una forta inversió implementant tecnologia i disseny i això ha tingut un retorn molt important per a la població en quant posicionament, diferenciació, projecció del territori i repercussió econòmica per les visites obtingudes al reclam de la festa.

Com a conclusió caldria dir que la gaiata suposa un símbol únic que reuneix tots els elements que comunicativament parlant ho poden fer atractiu i molt competiu, doncs, és diferencial, únic, artístic, innovador, tecnològic, així com també tradicional i a la vegada, ja té construïda històricament la seua llegenda (story telling) per la qual cosa, únicament necessitem creure en ell per auspiciar un futur brillant i lluminós, on Castelló hauria d’estar lligat simbòlicament a aquest monument.

És clar, que queda molt per dir sobre la Gaiata, així com també resta molt quant a la seua evolució estètica. Tot i que es veu limitada pel fet d’haver de desplaçar-se el dia de la desfilada de les gaiates, hi ha molta gent que pensa que aquest monument deu evolucionar. Com escrivia J. Nos, proposen que el monument siga més gran, i siga una monumental figura artística de llum on es deu d’aliar la grandiositat i la fidelitat als seus orígens. Tal vegada, apropiant-me de les idees d’una coneguda persona molt vinculada al món gaiater (P. Rovira), es deuria treballar en un monument fixe, en el que hi haguera una part que aportare la seua particularitat, i que es puguera desmontar i desplaçar per la ciutat el dia de la desfilada de Gaiates. El clam general, advoca per una gaiata sense trets que recorden les falles, com ara cartró o escenes amb figures, d’aquesta manera guardaran la seua singularitat.

119


AMB EL MONYO BEN FET Autora: Irene Benages i Solsona Com a Perruquera de monyos regionals la meua inquietud, m’ha portat a investigar l’origen del pentinat de castellonera. Un monyo elegant, fet a l’antiga, que porten les nostres dones i xiquetes a la setmana de festes Magdaleneres. Primer anem a bussejar per la història, eixos pobladors que van baixar de la muntanya al pla per viure a la millor ciutat del món, el nostre Castelló. Mirant cap a eixe moment, ens fixarem en les dones, en la seua indumentària i en especial en el seu pentinat. Portaven pentinat partit i estirat en rere, i monyo baix de retorçuts entorn de les agulles 120

centrals o borles que s’enrotllen a través d’elles com si foren huits al centre del monyo, i al seu entorn trenes acabant-lo amb la pinta i les flors que collien pel voltant de la nostra ermita al costat del cap, sobre les trenes del monyo. Aquest pentinat que a dia de ui seguim lluint-lo amb el vestit de llauradora, però un poc més modernitzat i més gran, que fa que la part d’en rere del cap siga una obra d’art d’allò més original i perfecta.


els productes ni els avanços tecnològics que tenim ara a les perruqueries, veiem com a la part de davant destaquen les oness del seu cabell natural i el cardat que era laa moda típica del moment. Podríem dir quee portaven el seu monyo natural, com anaven pentinades al dia a dia però afegint el monyo amb el guarniment.

Quan en 1945 es van començar a celebrar les Festes Fundacionals de la ciutat, es va triar la indumentària regional de Lluís Sales Boli, eixe vestit dissenyat per a la dona castellonera i gaiatera, en la que en els arxius de la Junta de Festes específica que el pentinat te que ser de la següent forma:

Cap a 1957, veiem que ja es comença a pentinar de forma més llisa, ja no destacaven tant els rissos, però sempre deixant el cabell per damunt de les orelles perquè no es veieren de front, ara al principi el deixaven caure de forma recta i sense forma, però amb la reina 1969, ja ullem el canvi més característic, amb

“Pentinat partit en ratlla al mig, arreplegat arrere en topo, sense rodets laterals. Amb el topo pinta de metall blanc o groc, subjectada amb les agulles que formen part del guarniment, col·loquialment conegut com a “adrés”. La pinta és baixa, recta i ampla, quelcom corbada per a adaptar-se al cap, rematada en la seua part superior amb pics o floretes a manera de corona o diadema doblegats o encorbats cap arrere i cap avall.” Mirant fotos de les primeres reines que va tindre la ciutat, podem veure que el pentinat és el que marca en aquestes fulles Sales Boli, si ens fixem en la reina de 1945, Carme Abriat Puig, veiem eixes peculiaritats del monyo de castellonera, però com que no tenien

el monyo més pegat al cap i la forma de les ondes que porten ui en dia al pentinat de castellonera. I ara si, cal que us explique la meua forma de fer el monyo, perquè sí que és vertader que cada perruquera posa el seu estil i la 121


seua forma de fer-lo, però sempre totes amb el mateix acabament que són les ones amb el monyo baix. Primer mullarem el monyo amb aigua i li posarem fixador, marcarem les ones amb la seua forma característica sostenint-les amb les “pinces d’ànec”, anomenades d’aquesta forma per la seua forma pel pic d’aquest animal, després sostindrem les ones per la part de darrere amb ganxets, dividirem el cabell en tres parts i farem una trena en cadascuna de les divisions, seguidament replegarem la trena del mig fent un rodolí amb ella al centre sostenint-lo amb forquilles i al voltant d’ella posarem de la mateixa forma les altres dues trenes i les trenes postisses, acabant en un monyo baix de forma redona amb el ret que li posarem per a finalitzar-ho. Afeixen-li la pinta i les quatre agulles del guarniment elegit per la castellonera. Aquesta es la història que jo puc entendre quan parlem del monyo de castellonera, de les seues modernitats i de les modes de cada època.

122


VERD, MIRADA DE DONA BONICA Autora: Arantxa Miralles i Benages Si Castelló té un color que de veres el caracteritza i el representa, eixe és el verd, color de les canyes romeres, per això la nostra bandera porta una franja d’aquest color adaptant-se a la senyera del Rei En Jaume I. 1944-45, primer any de festes fundacionals, i en el que aquest color vola per tot arreu com eixa Panderola verda i bonica. Les cintes de les canyes, símbol per antonomàsia de la nostra romeria, de la banda de les reines, eixa sanefa que rodarà per tot el món en el pit de les nostres sobiranes, mocador verd maragda, color vistós que fa joc amb la cinta de la canya, tots els balcons adornats amb aquest color i d’una gran quantitat d’elements units a la festa. Fins i tot, aquest color arriba a la indumentària tradicional castellonenca, i d’una forma especial i significativa al guarniment del vestit de castellonenca. Pedres verdes amb eixe fons daurat antic, que fa que brillem allà on estiguem. Hui en dia, ja els veiem en color argent i fusionant les pedres verdes amb blanques. El guarniment consta d’agulles, amb forma redona o també pot ser quadrada; la pinta, que presideix el monyo amb forma de corona, o millor descansant sobre les trenes; arracades de milers de formes amb un cos central i la joia que les engalana; passador

al pit i a l’esquena per lluir bé la cadeneta; la creu, una peça ben important per adornar el coll; i l’anell, que porta el mocador de randa, tot ell d’or o plata sobredaurada i pedreria de maragdes i perletes en forma de diamants, tot això elegit amb el gust de la dona que el lluirà i el portarà amb ella per sempre al seu record, menys les nostres sobiranes que sempre portaran el guarniment que té l’ajuntament per a elles durant l’any del seu regnat. Verda Mirada de dona bonica Translúcida expressió De l’esperança Verd Full que anuncia primavera Fruit que anuncia al món Llavor dels camps Color del sembrador Verd del poeta Llorca Abans de partir el sol Verd que et vull ací Sembrant en la meua la il·lusió Verd de què somiem Amb un altre planeta Verd... Llum d’inici Moviment Amor per la llavor Home nou Dona nova Terra antiga Fortalesa Aigües misterioses Pous profunds De les llegendes.

123 123


UNA JOIA ÚNICA Autora: Dunia Gormaz i Campos REINA DE LES FESTES 2015 El guarniment és sens dubte, una de les peces més personals, úniques i significatives que tenim el plaer de lluir cada vegada que ens vestim de castellonera. Un guarniment de castellonera complet, està compost per una pinta, una parella de pendents, un passador o “joia”, quatre rostes, una creu, una agulla, un anell i un parell de sivelles per a les sabates. Quan representes al teu sector, siga com a dama o madrina. O quan tens l’honor de representar a la teua ciutat com a Dama de la Ciutat, el guarniment, és una peça distintiva, pròpia, que has triat amb atenció, mim, però sobretot amb molta il·lusió. Encara recorde el dia que vaig comprar el meu, hi ha tantes opcions, totes peces meravelloses, entre les quals és difícil triar la teua favorita. Finalment, preses la decisió i és, en eixe moment, en el que passa de ser un simple guarniment per a convertir-se en la teua joia. No obstant això, si tens l’honor d’ostentar el màxim honor de tota dona castellonera i representar a tota la teua ciutat com a Reina de les Festes de Castelló, has de deixar “la teua joia” a casa i rebre la joia que ha viscut tants moments importants junt amb aquelles dones que han compartit eixa vivència inoblidable. El guarniment que any rere any passa d’una Reina a una altra, és un distintiu 124

indiscutible de la màxima representant de les nostres festes. La veritat és que costa agarrar-li el truc, el seu pes i les seues característiques úniques, requereixen pràctica i manya a l’hora de col·locar-lo, sobretot de la perruquera. Cada una hem tingut els nostres trucs, que hem compartit en alguna ocasió quan ens hem reunit. Però el que és indiscutible és que en rebre-ho comences adonar-te compte de què està per vindre en eixe meravellós any, igual que en passar el llegat a la teua successora et costa acomiadar-te d’eixe company que t’ha acompanyat a cada acte, cada ciutat, cada escenari, en cada son fet realitat. Però és part del son, saps que és quelcom passatger, una forma de portar a la teua ciutat on vulga que vages, ja que el guarniment és tot Castelló, una forma de viure amb la ciutat cada experiència. Una peça que, sens dubte, queda gravada en els teus records i la teua memòria per sempre. Quan una Reina passa el testimoni i per tant el guarniment, simbòlicament també li passes eixos sons que ella encara té per complir, eixes alegries que a tu ja t’ha aportat i tots els bons desitjos perquè l’ajude en el llarg camí que li queda per viure.


D’AGULLES Y LLEGENDES Autor: Arturo España i Marzá De vegades parlem de llegendes, llegendes que engrandixen el nostre orgull, la nostra devoció per allò que plena l’ànima de la satisfacció de qui sent la seua terra i la història que l’embolica. Llegendes com podria ser la de la Castellonera que una lluminós mati de tercer diumenge de Quaresma i a hora primerenca es trobara en el seu llar i, de mans de la mare o tal vegada la iaia, es disposava amb gran ànsia a regalarse amb les millors gales que l’arrel de la seua terra poguera oferir-li. Així s’enfundava, una per una i amb estricta atenció, cada peça del seu orgullós embolcall, les sinagües, la falda, gipó, manteleta, joia, davantal, mitges, sabates i guarniment que, com una cicera acabant la grandiositat d’un pastís, rematava el dibuix amb les quatre agulles de rigor que, amb la màxima atenció, li col·locaven en el

talp per a subjecció del pentinat i lluïment de l’adorn. - Pren molta atenció i no t’enganxes la manteleta, que era de la teua besiaia- li diria segurament sa mare. - Cuida el guarniment que és el que jo lluïa de xiqueta- li recordaria la seua iaia mentres disfrutava bocabadada contemplant la seua néta. I conten que va anar a la Plaça Major i va prendre la seua canya i la seua cinta verda que va col·locar amb un cuidadós lligam sobre el penúltim nuc, i va alçar la vista en direcció al so de la campana que, sobre el majestuós Fadrí, reclamava l’atenció dels fills de la Vila anunciant que el dia era arribat i l’espera deixava pas al goig. Va emprendre el camí cap al Castell Vell com qui rep un desig somiat, i va parar en Sant Roc, i va prendre doset i va degustar figa albardada, i va continuar el seu caminar 125


sense deixar d’admirar el blanc enlluernador que el seu destí li oferia, sentint-ho més i més prop amb cada pas que anava deixant arrere. Compten que a l’arribar a l’Ermita va parar un instant com abstreta, com aspirant l’aroma que embolicava el lloc per a omplir els seus pulmons pretenent que tal perfum es mantinguera fins al tercer diumenge de la següent Quaresma. Conten que després de l’esmorzar va abaixar del turó cap a la Ciutat junt amb tants veïns que no podia fer el compte i diuen que, just a mitat del camí, com per instint, va alçar les mans per a subjectar-se el monyo i, - Ai! - maledicció!! , comptava tres agulles de les quatre amb què va eixir de casa. El dolorós plor i el desfer el camí caminat no van obtindre el premi desitjat i, compten que, des d’aquell dia, totes les dones abillades amb el trage de Castellonera pugen cap a l’Ermita de la Magdalena la jornada de la Romeria amb quatre agulles en el pèl però tornen amb tan sols tres.

i posteriorment (en els anys 70 i fins a l’actualitat) amb trage de llauradora i pentinat corresponent. També és important ressaltar que el pentinat de Castellonera és un dels aspectes que han anat patint canvis amb el pas del temps fins a arribar al format que en l’acualitat disfrutem. Cal ressaltar igualment que a Castelló, a diferència de la nostra germana València, mai s’usaren quatre agulles en el pèl, sinó tres... una agulla amb la seua espasa i beina i un o dos rascamoños o puntxonets, tots ells rematats amb major o menor treball de joieria. Imprescindible part del guarniment que, atenent als costums socials dels segles XVIII i XIX, permetien que les llargues cabelleres habituals en l’època disfrutaren de seguretat en quant s’arreplegaven amb els monyos tant en els moments de festa com en el treball i quefer quotidià.

De tota manera, igual que el nostre orgull de genealogia ens fa vibrar a l’abric de Tombatossals o a l’imaginar la nit de la baixada al pla dels nostres avantpassats amb els seus rajos, trons, gaiatos, rotllos o xiquetes del meneig, bé pot fer-ho contant la Gràcies a l’intens interés, que sorgira en la bella relat de les quatre agulles d’anada i les dècada dels 40 del passat segle, per recuperar tres de tornada. la vestimenta i guarniments dels nostres avantpassats, s’advertixen diversos motius La història de cada terra es construïx minut que desmunten el relat. L’esplèndida labor a minut amb el fervor i sentiment dels que de busca en els baüls de la Iaia per part de creuen en uns determinats moments pel seu Segarra Ribes amb l’ajuda de Sales Boli camí i s’enriquix amb la passió dels que la i rematada amb l’exposició de vestuari mantenen viva i alimenten el seu futur. rescatat principalment des del segle XVIII Res desapareix mentres algú ho recorde. en la presentació en societat de l’Opera “La Filla del Rei Barbut” de Matilde Salvador en el Teatre Principal de Castelló, diluïxen el contingut de la llegenda ja que mai una Castellonera va acudir a la Romeria abillada amb el trage de gala, ni tan sols amb el vestit de llauradora fins entrada la dècada dels 70. Des de 1945, alfa de la nostra actual morfologia festera, va començar a realitzarse la Romeria amb vestuari de carrer I, com sol ocórrer amb les llegendes, esta història conté un alt grau de sentiment encara que també una elevada dosi d’imaginació i carència de realitat.

126


ARTESANIA I TRADICIÓ: ADREÇ DE CASTELLONERA Autor: Joieria Argent. Enrique Gallent i Mezquita

127


CASTELLÓ… IMATGE D´UN POBLE Autora: Rosana Montañes i Verchili

formalment, com aquelles sorgides d´una manera menys rastrejable dins d´un període (de la A.C. Atzavara grup de ball) breu i concret (un assumpte d´uns quants anys potser) i que per si mateixes s´estableixen Fa un recorregut per totes les imatges amb gran rapidesa. icòniques que es van construir per “castelloneres”, “de representar en moments determinats (fets “Llauradors”, socials, religiosos, festius…) el poble i la valenciana”, “de fallera”… són apel·latius utilitzats de vegades despectivament, com a gent de Castelló. resultat d´un gran desconeixement, ja que La societat del moment, subjecta a unes no s´havia analitzat fins ara en profunditat. doctrines polítiques, socials i econòmiques, Aquest recorregut pretén oferir una visió va determinar per a cada ocasió la de la indumentària utilitzada per exposar, indumentària tradicional que s’havia realitzar i representar uns balls que, en un moment determinat, es van d’utilitzar. utilitzar per representar-nos i que No podem oblidar van ser triats intencionadament que moltes de les per a aquest menester. peces d’indumentària que apareixen o proclamen ser 1878, BODES D´ALFONS XII antigues sovint tenen un origen recent En 1878, amb motiu de la boda i algunes vegades d´Alfons XII amb la seua cosina són inventades i María de las Mercedes, diversos construeixen imatges quadros de ball es van traslladar que depenen de la des de les províncies a la celebració moda del moment, , i Castelló no va faltar a la cita. la necessitat de notorietat o altres Castelló va triar un model que va interessos que no avaluarem. ser immortalitzat pel famós fotògraf Jean Laurent (un dels fotògrafs més importants El terme “tradició” s’utilitza en sentit ampli que van treballar a Espanya durant el segle però no imprecís. Inclou tant les tradicions XIX). realment inventades, construïdes i instituïdes 128


Al mateix temps, Castelló participa en els esdeveniments socials, religiosos i culturals importants de l’època. L’any 1892, per exemple, es creen els Jocs Florals a l´Alcoraa n i a Castelló de la Plana i, en 1894, es creen els Jocs Florals a Llucena.

Estem davant de la primera constància de quadre de ball de Castelló. L’home va vestit amb un model estilitzat, un vestit negre de setí amb tots els seus complements, rodina, jupetí, mocador i espardenyes. Les dones porten un pentinat a tres bandes amb cos ajustat, jaqueta curta, mocador i davantal amb serrell brodat amb lluentons , falda de domàs amb motius vegetals amb guarniment i sabata.

Durant aquest moment , Castelló arriba a una gran notorietat i es converteix en una ciutat de prodigis en la construcció i en el desenvolupament de les infraestructures culturals i socials que encara perviuen, com el Teatre Principal, la plaça de bous , les esglésies de la Trinitat i la Sagrada Família… Dins dels actes organitzats per a celebrar la Coronació de la Mare de Déu del Lledó es va triar el model d’indumentària (icònic valencià) que fins aleshores també tenia altres usos com festejar el Corpus, anar a gropes, inauguració de la Plaça de bous, participar a les festes populars, etc.

Com en dies especials les joves se retrataven al passeig Ribalta amb els seus millors vestits, aquesta imatge es va generalitzar molt, va ser acceptada popularment i durant molt de temps va conviure a la nostra ciutat. LA RENAIXENÇA Hui dia és anomenada per les persones que la van utilitzar com a “tratge de L’anomenada Renaixença literària i llauradora”, testimoni de Rosa Marzá Vilar, cultural, que va donar esplendor a les lletres “La Estudianta”. i les arts amb la realització dels Jocs Florals, 1942, CREACIÓ DEL TRAGE DE (certàmens de poesia), va ser promoguda CASTELLONERA per la burgesia d’aquell temps i va construir una identitat regional (costumisme). “Llorente vesteix la seua filla a usança de les Lluís Sales Boli (Castelló de la Plana, 13 de llauradores valencianes amb falda de seda, febrer de 1908-1981) camisa, davantal i mocador “i crea eixa va ser un pintor i icona” (primers Jocs Florals de la Ciutat de escriptor valencià. En l’ambit del folklore València). va participar en la creació i organització de les Festes de la Magdalena de Castelló de la Plana tal com les coneixem avui dia. Va ser el creador del vestit de castellonera i 1129 29


va organitzar el primer Pregó de les festes, en companyia de Manuel Segarra Ribés. Va participar també en l’estrena de l’òpera “La filla del Rei Barbut”, de Matilde Salvador i Manuel Segarra Ribés. Per a aquesta obra li van encarregar el disseny dels decorats i del vestuari, ja que la primera representació es va fer amb titelles.

Aquesta visió d’indumentària popular, una altra vegada més, l’adaptació del vestuari a una finalitat escènica, modes actuals, interessos comercials i el gust per l´esplendor del segle XVII... l’allunyen cada vegada més d’eixa imatge popular que idealitzem i que de vegades es converteixen en disfresses.

En aquest primer moment es van triar uns FESTES ACTUALS elements ben diferenciadors del model d’indumentària que s’havia utilitzat Actualment, tots ens sentim anteriorment. identificats amb unes festes fundacionals que van ser Estem davant la creació del vestit de estructurades fa més d’un castellonera lustre per persones com Manuel Segarra, Bernat Artola o Gonzalo Puerto entre d’altres AIRES NOUS més que podríem anomenar… Amb l’arribada de la democràcia i la Persones que amb il·lusió, ruptura de l’antic règim, arriben aires nous esforç i amor per les tradicions i l’aparició de nous grups de ball a la ciutat. van saber donar sentit al que hui dia coneixem. Els certàmens regionals i concursos emulen Ningú posa en dubte que, els d’altres províncies perquè les festes tinguen bona salut, han d’evolucionar i avançar cap al futur, i no és d’estranyar que els vestits de castelloner i de castellonera també evolucionen i es subjecten a modes, necessitats de notorietat o interessos comercials. En tots aquestos anys s’han realitzat una sèrie de canvis, acceptats o no, en de l’estat i passen a denominar-se mostres de major o menor grau: pentinats, llargàries de ball, festivals folklòrics... faldes, teixits, volums, adornaments… Amb idees renovades, també es van fer La decadència del vestit de castelloner, grans estudis sobre de totes maneres, ha segut notable. S´ha la indumentària que hi havia en baguls, prescindit de peces com els calçons interiors antiquaris... que van tindre un inici difícil , rodines, lligacames, camises adequades, però, amb els anys, es van anar consolidant. capes… fins al punt que és quasi impossible que trobem, a la processó de les gaiates, un Apareixen les primeres regines de les festes home que lluïsca totes les peces requerides amb una indumentària tradicional per a la i ara molts es limiten a un vestit d´home Romeria de les canyes, que en aquell moment de confecció estàndard i de teixit d’escassa qualitat. anomenen “llauradora de mudar”. 130


Els tratges de castelloner i de castellonera són la imatge que ens caracteritza com a ciutat, imatge d’un poble orgullós dels seus orígens.

131


DONA I GAIATA Autora: Sara Pérez i Gonzàlez El monument gaiater s’assembla molt a la dona castellonera. Juguem a imaginar; tanca els ulls, visualitza en la teua ment una dona castellonera, la més bonica que hages vist mai, la tens? Ara trobem les similituds entre ambdós. Continues tenint la imatge de la dona en la teua ment, veritat? Començarem per la part de baix, la que sosté tot el pes, la que fa que avancem orgullosos pels carrers de Castelló, la que se sosté en equilibri, la que fa que es mantinga en peu. La forma del monument en la seua part inferior pot ser de diferents formes, tantes com els artistes siguen capaços d’imaginar i crear. No seria la primera vegada que s’assembla a la falda de castellonera, en la seua forma com de campana; o en els seus dibuixos, de colors alegres però elegants i als brocats dels telers del segle XVIII, que han servit moltes vegades d’inspiració als artistes en els seus esbossos i en les vidrieres.

132

Pugem la vista i ens trobem la part central, sol ser més fina, per a estilitzar la figura del monument. La part central és com en tot, l’eix, on es nuga el davantal i des d’on cauen les seues cintes, igual que els braços dels monuments per adornar més, si és possible, la bellesa que envolta la Gaiata; braços tallats per mans, en molts casos inexpertes, tremoloses pel fred que passen en les nits hivernals del magatzem de Gaiates; mans carregades d’il·lusió, transportadores d’històries d’artistes i d’emoció d’una comissió sencera. Braços que abracen el monument, que arrepleguen l’afecte de la gent en passar pels seus carrers, que abriguen la Gaiata, l’alberguen, la protegeixen, els braços són la part exterior, la més visible, són com la pell de la dona, necessiten una atenció i una cura especial. El bust de la Gaiata, la part superior del monument, on es troba el cor de tot ésser humà, on és l’escut del nostre volgut Castelló, on descansa la banda que tota dona llueix amb orgull per allò que representa, on els artistes busquen entre dibuixos de manteletes que representar en les seues vidrieres.


En la part superior del monument, orgullós, llueix el gaiato, igual que el rostre de la dona, mira als costats, il·luminat, decorat, recte en el més alt del monument, vigilant del camí, observador de la seua comissió; eixa comissió que amb tant esforç, afecte i il·lusió l’ha construït.

Perquè cada monument de cada comissió gaiatera, de cada any, té darrere una història que comptar, una inspiració diferent, només cal preguntar qui la dissenya. Les dones castelloneres igual que els monuments gaiaters són la llum que guia el camí de les nostres festes.

Artistes que han buscat i imaginat diferents formes per als braços, més rectes, més ...... Perquè la Gaiata siga el nostre millor caragolats, amb flors, fulles, fins i tot llisos. Pregó. Artistes que han investigat i s’han submergit entre brocats del s. XVIII, entre telers, imaginant diferents històries per a reflectir en les seues vidrieres.

133


PARLEM DE FALDES Autora: Maria Amparo Pitarch i Segura Tratjes Regionals Amparo Pitarch Per poder tractar les diferències més destacables en quant a faldes, dins la indumentària tradicional de les tres províncies de la Comunitat Valenciana, farem un breu resum de les característiques principals d’aquesta peça des de finals del segle XVIII fins a principis del segle XIX.

entre 2,80 i 3 metres d’ample, encara que podem trobar algunes del segle XIX de fins a 5 metres. En quant a la confecció, sense forma, en un primer moment trobem els teixits recollits a la cintura mitjançant plecs o frunzit i deixant una pala llisa a la part davantera. Amb l’aparició en el segle XIX de l’ús del polissó el frunzit es va centrar en la part de darrere de les faldes observantse una diferenciació amb el repartiment del volum dels teixits considerable, que donava relevància a la part de darrere fent un canvi en la silueta femenina.

Les modes de l’època van dur la necessitat de ressaltar la cintura femenina. Així se li va proferir volum a la cadera i per tal d’aconseguir tal efecte van recòrrer a la En la cintura podíem trobar una o dos superposició de braguetes les quals peces: sinagua i vió, solien estar ribetejades sobresinagua o saia de o bé ornamentades amb drap. Aquesta tècnica galons en les de mudar. ha sigut molt utilitzada A través de les braguetes al llarg de la història, es podia accedir a les tenint les peces una faltriqueres interiors. El altra denominació i mètode de tancament una diferent llargada més freqüent eren les en funció del segle. betes a la cintura.

L’amplària de les faldes és extraordinària, La llargària a partir del segle XIX augmenta les faldes de l’època documentades medisen fins al punt d’arrossegar per terra i és en 134


aquest moment quan trobem en les faldes més remats per tal de protegir-les del desgast que suposa la fricció. Segons la llargària podríem dir que els remats i cercols cumpleixen una funció de protecció o bé purament ornamental, ja que en ocasions se li profereix un luxe a la utilizació de certs materials no tan quotidians. A l’actualitat cal diferenciar entre els vestits oficials de Castelló, València i Alacant i els vestits que s’endinsen en les tradicions dels pobles i els costums intrínsecs en el devenir de la societat d’una època concreta de la nostra història. Així i partint de la base cronològica cal dir que la indumentària que identificava a les tres províncies estava prou unificada als segles XVIII i XIX, tenint en compte que la moda en aquells segles era un exponent a l’hora d’identificar classes socials, oficis i gremis i una mena d’ensalçar el seu posicionament i estatus.

la societat de la Comunitat a un segle que volem representar, perquè va ser un segle d’esplendor on les sederies valencianes van alcançar prestigi. Açí s’inclouria el concepte de vestir-se a l’antiga, on les modes no interfereixen,, ni cap invenció, ja que estem reproduïntt la indumentària del segle XVIII amb el patronatge, teixits i complements utilitzats pels nostres avantpassats en els usos i costums de la zona. En quant al llarg, Castelló és la província que llueix les faldes més curtes, València i Alacant actualment comparteixen llarg. El volum, mitjançant l’ús dels ahuecadors és objecte de polèmica, ja que s’ha produït un ús on el sentit comú estava absent. En les tres províncies s’ha produït un augment del volum de les faldes que ha sigut molt criticat pels sectors que ens dediquem a la indumentària. Sembla que estem unificant les tres províncies i tornem al esperit del vol natural de la falda que derive en un balanceig elegant.

Els teixits són rics en les tres províncies: sedes, adomascats, espolins, brocatels, si bé en Castelló són colors sobris, neutres, generalment a sols un color o varis de la mateixa gama, en València i Alacant són teixits més colorits amb dibuixos més grans que a Castelló i amb Les diferències més notables entre les faldes gran profusió de fils dels vestits oficials de les tres províncies metàl.lics daurats i són: llargada, volum i teixits. Són els vestits argentats. oficials representatius de les festes de cada província els més sensibles a les modes Per concloure vigents, ja que seguint unes normes bàsiques faig una crida la moda també ha quedat reflexada en la generalitzada per indumentària que representa a les festes; tractar que hi haja una així hem vist faldes molt més curtes als menor interferència de anys 60-70, pentinants cardats i ones més les modes en el vestir exagerades, sabates amb tacó més alt, més oficial de les províncies baix, més fi etc. per tal de mantindre l’esperit dels vestits Remarque la paraula “oficials”, perquè no és el que representen les mateix els vestits oficials de les festes de cada nostres festes. província, que la indumentària que portava 1135 35


EL CALÇAT. HISTORIA EL CALÇAT EN LES NOSTRES FESTES Autora: María Jesús Esteban i Mínguez. SEDA I ESPOLI.

les portaren abans per a donar-li formes del peu, això va ser a l’Edat mitjana.

Cançons populars

El primer calcer amb taló en occident apareix al segle XVI, regnat de Lluís XIV a França. Només era per a homes i estava pintat de roig per a l’alta noblesa. Us sona el color roig en les soles en l’actualitat?

Jo tinc unes espardenyes que tenen sal i saler i a la punta de la canya el cor d’un espardenyer. Les dónes quan són fadrines totes porten sabateta i després quan són casades espardenyes sense beta. UNES CURIOSITATS La primera sabata documentada és a Babilònia, 1600 aC. El primer sabater com a ofici el trobem a Roma, 200 aC. Als orígens les dues sabates eren iguals sense distingir entre esquerra o dreta. Alguns nobles feien que els seus criats 136

Quan les van adoptar les dames nobles, eren tan alts els talons que necessitaven dos ajudants per caminar. Tenien una alçada de fins a 17 centímetres.


A València en 1242 es constitueix el gremi de sabaters. En 1365 el de tapiners, que confeccionaven els tapins, especialitat d’origen valencià i que en castellà van adoptar el nom de “chapines” pel “chapchap” que feia la sola en caminar amb aquest calcer que no va perdurar, però després va donar nom a les sabates de “mudar”.

en primer lloc i després l’anglesa, el calçat Fa anys, les dones no pensaven en les va començar una escalada que no ha parat sabates com un complement, si no com una fins als nostres dies. necessitat, la qual cosa els plantejava menys problemes que en l’actualitat. La funció Les classes mes adinerades van trobar principal era la de protegir els peus, només un perfecte complement amb el qual en excepcionals ocasions i en les classes més diferenciar-se de la resta. adinerades era un extra en el vestir. Els sabaters i tallers començaren a treballar Les classes populars van adoptar el que sense descans. tenien a mà, ací en la zona mediterrània el cultiu del cànem i l’espart va donar lloc a les Pel que fa al nostre territori, el calçat valencià espardenyes. Com sempre, personalitzant era poc ostentós. Les punteres primer eren amb cintes de colors, randes, i algun altre afilades i a principis del XIX es van anar adorn s’aconseguia transformar el calcer de arrodonint. diari en un complement per a dies de festa. Existeix una gran varietat de models que L’espardenya no era l’únic calçat, també en ha arribat als nostres dies, mostrant-nos els ocasions s’utilitzaven sabates, amb sola de diversos ornaments, llaços, passamaneria, cuir i la resta de pell o folrats d’algun teixit sivelles, blondes, teles prisades, botons... que ha donat forma al que s’ha adoptat com com ara feltre, seda... a calçat per a la nostra indumentària. A partir del segle XVIII, i com a imitació de les classes nobles, sobretot la moda francesa A partir del XIX, les sabates es tornen mes 137


sòbries, senzilles i menys recarregades, és SABATES una època més fosca. Per açò s’ha mantingut com a sabata per a la indumentària la del Per a les persones mes principals era el calçat XVIII, que, en ser més vistosa i treballada, d’ús. Amb sola de cuir i resta de pell, feltre, agrada i ha penetrat més entre la gent. seda o altres teixits, sense passar del turmell. CLASSES DE CALÇAT Sant Joan porten sabates. Begudà porten esclops Montagut porten botins Castellfollit porten xabocs. (Cançò popular d’Olot) Vet ací alguns tipus de calcer que si avui estan en desús al llarg del temps han estat fonamentals en la vida de les persones que habitaven aquestes contrades:

Escotats, podien tenir o no un xicotet tascó o taló amb la puntera molt marcada, redona o quadrada, adornada amb llaços o sivelles. Els materials preferits per a la seua confecció, eren sedes llises, brodades o brocades. Els colors preferents eren negres i blancs, sense descartar uns altres. A finals del XIX, es comença a fer ús de les botes. Amb sola de cuir i resta de pell, tela o velluts, lligades per mitjà de passadors o botons. En tons negres o foscos, propis de la moda de finals d’aquest segle.

ESCLOPS: sabates de fusta, amb un entreteixit interior d’espart. Ús per a treballs Com a curiositat, veiem el nom d’algunes de camp o zones de pluges . sabates

138

XABOC també conegut com SOC: sabata amb la sola de fusta i careta d’espart o cànem, lligada amb cordills o cuir sense adobar. Aquest calçat va donar origen després a l’avarca, calçat molt rústic, més propi d’home, prou incòmode i sovint provocava ferides als peus.

Sabata baixa Sabata alta Sabata clau passada Sabata polacra Sabata entapinada Sabata ferrada Sabata amb orellons

ESPARDENYA: Ja confeccionada amb sola d’espart o cànem, puntera i taló del mateix teixit, o altres, van lligades amb cintes, cordills o vetes que serveixen per a la seua subjecció al peu i també d’adorns.

Sabata de lladre, amb sola de goma, no feia soroll en caminar. Sabates confesseres, les que la gent que anava descalça gastava quan anava a missa o a confessar.

Classes d’espardenyes: De ramalet: per la seua forma de nuar-se LES SABATES EN LA NOSTRA De careta: solament cobreix una xicoteta INDUMENTÀRIA EN L’ACTUALITAT. zona. MODELS I EL SEU ÚS. De cara ampla: cobreix un major zona, fins i tot l’empenya. HOME: Espardenya tapada: amb laterals, careta i talonera. Saragüells. Hauria de portar espardenyes, bé de tela blanca i betes negres- l’habitual- o Van ser d’ús general com hem esmentat. Com combinar la tapa a contrast amb els colors a peça curiosa podem trobar una espardenya dels calçons curts o de l’armilla o jupetí. Si es amb una xicoteta peça de fusta a manera de desitja aproximar-se més, tota l’espardenya taló. hauria de ser d’espart.


Calçons llargs, amb o sense jupa. Pot utilitzar-se tant l’espardenya com la sabata, depèn del tipus de teixit. Per a teles en seda, velluts o otomans, pot ser el denominat Chapín, amb l’empenya baixa; el Felip II, amb l’empenya més alta, solapa i cordats amb cordons o fins i tot qualsevol d’aquestes sabates folrades amb teles, millor amb tonalitats fosques, amb sivelles, llaç o sense.

De tota manera, davant de qualsevol dubte, és millor deixar-se aconsellar per professionals, ells sabran d’acord al vestit, com ha de ser el calçat adequat i també el més còmode. Feliç Magdalena 2018

Per a vestits amb teles mes sòbries, com pañetes, llana o cotó, les espardenyes amb o sense color, tot depèn de l’ús que se li vaja a donar. No és el mateix anar a la Romeria que a l’Ofrena. Vestit de castellonenc: Chapín o Felip II sempre en negre. Sivelles platejades o daurades i llaç. Foto 7 DONA: Vestit de castellonenca: Sabata anomenada de saló, de ras

normalment, o folrada amb la tela del jupetí. Sivella i llaç. Puntera arrodonida i tacó de rodet. Vestit d’indumentària: Tot depèn, com en el cas dels homes, de l’ús que se li vaja a donar al vestit. Un vestit de cotó o de llana es presta més a portar espardenyes, poden ser decorades més o menys segons l’ús que es vulga significar. Els vestits de mudar, en qualsevol modalitat, tant justillo com gipó, poden anar amb espardenyes folrades a conjunt i ornamentades o amb sabates també folrades a conjunt del vestit. Poden portar, com hem comentat abans, llaços, sivelles, puntes etc. 139


“Caminante no hay camino, se hace camino al andar” Antonio Machado

LES ESPARDENYES, SÍMBOL I MEMÒRIA DEL CAMÍ A LA MAGDALENA. Autor: Vicent Cornelles i Castelló. Llicenciat en Ciències de la Informació i Periodista. Camí joiós de romeria. Camí per caminar. I per caminar, les espardenyes, calçat antic i venerat. Fruit de la tradició i d’una manera de viure i pensar. Espardenyes que fan més fàcil la ruta magdalenera. Perquè, al principi va ser l’espart, producte artesanal. Gremi de corders, de vital importància per la economia castellonenca durant segles. Cànem com a matèria primera per a fer les avarques amb les que caminar amb pas ferm. Amb orígens al segle XIII, gairebé a la pròpia gènesis de la ciutat, i molts segles abans que la taronja esdevingués la base econòmica per excel·lència de Castelló, la manufactura del cànem com a base per l’artesania de les espardenyes, presidia el ser i el sentir d’una vil.la medieval que, cada tercer diumenge de Quaresma, i amb rituals absolutament programats, iniciava l’ascens cap el turó dels ancestres, el del Castell Vell, el de l’advocació a Santa Maria Magdalena. 140

Calçat humil, de llauradors i servents, de pobladors incipients que havien baixat del puig per fundar la nova població, sandàlies d’artesania, que segueix uns protocols i uns rituals. Però, a més, amb el valor simbòlic de ser clau de volta de la ruta magdalenera, en el despertar de les consciències quan en l’albada de les calendes de març s’hi festejava la primavera a la manera castellonenca. I és que no es pot caminar sense espardenyes quan es tracta de recordar uns orígens, unes banderes, un abillament fonamental per mantenir viva l’essència del per què i per a què fem el camí de la Magdalena. Seran importants els vestits i les indumentàries, els complements i les joies, els barrets i els mocadors. Però, més fonamentals són les espardenyes que protegeixen els peus en el caminar sincer i compromès quan parlem de l’ermita de la Santa Magdalena. Quan la ciutat gira els seus ulls al seu passat més entendridor i èpic. Quan tot és possible, molt abans de la lluna de Nisan.


Espart sensible i acollidor, benvolent i afectuós, protector i reparador en el solemne discórrer matinal cap a la blanca ermita, mentre paisatges i paisanatge s’uneixen en la fraternitat d’una trobada de la comunitat que segueix una sendera pròpia i un compromís. Espardenyes com a base i suport, i més quan parlem de la gaiata del sector número 5, la de l’Hort dels Corders, la demarcació urbana de la qual ubicava l’antic solar dels corders, aquell lloc sagrat en què generacions de castellonencs van aprendre de l’esforç i el sacrifici, de la lluita i la feina inabastable i desbordant d’una activitat que va marcar un temps esplendorós i alegre en la creixent ciutat que es convertiria primer, en 1832, en la capital de la província amb la divisió territorial de Tomás de Burgos, i a finals del segle XIX i principis del XX en la ciutat dels prodigis, canviant la seva fisonomia rural i urbana. I, tot i això, l’Hort dels Corders, situat al bell mig del centre urbà d’aquella urbs que tot just naixia disposada a tot als primigenis anys del segle XX, va continuar fent-se seva una part important de l’esdevenir quotidià. Continuava sent un dels gremis forts de la ciutat. Però, amb el degoteig del temps, amb la força, també la decadència. Noves activitats industrials, agrícoles –l’apogeu de la taronja s’imposà a finals del segle XIX, artesanals i socials, desplacen els corders del seu hàbitat tradicional. La producció d’espardenyes minva, i malgrat la seva importància vital de segles, nous conceptes d’economia i calçat l’arraconen en l’oblit. A la dècada dels 50 del passat segle el gremi es dissol. L’últim president és en Pedro Sanchis Dols. Amb ell i els treballadors que quedaven es tanca una època daurada que, passats els anys, roman a la memòria col·lectiva dels castellonencs. Corders, espardenyes, camí de la Magdalena, somnis d’un poble, ruta de la veritat, essència de Castelló. Fent camí la gent s’entén. Amb espardenyes. En Magdalena. 1141 41


FLORS DE RANDA Autora: Arantxa Miralles i Benages Apleguem a l’últim dissabte de festes, els castellonencs y castellonenques ens posem les nostres millors gales per retre homenatge a la nostra Mareta en forma d’ofrena, per engalanar-la un any més amb milers de clavells de colors pel seu tapís. Festa que ve de l’antigor, per fer a la Lledonera partícip de les festes fundacionals, i com a preludi de que les seues, junt a la primavera, ja s’acosten a principis de maig. Dones y homes amb els nostres millors abillats de castelloner, castellonera, llaurador i llauradora, típics de la nostra província, complementant els vestits de les dones amb la major de les joies valencianes, la mantellina.

142

A l’Edat Mitjana la dona espanyola es cobria el cap, a causa de les influències de la cultura musulmana que havíem tingut al nostre país. Acostumaven a portar el cap i el rostre coberts sempre, no

sols quan anaven a actes religiosos com hui en dia. Amb aquesta, les dones es comunicaven amb els homes obrint-la o tancant-la, donant a entendre el que ella volia o podia fer en el mateix moment.


Llana, cotó i seda eren els teixits adequats per la seua confecció al segle XVIII. És a finals d’aquest quan comencen a aparèixer mantellines de color negre fetes en llana o seda. Hui en dia la randa marca la diferència a les mantellines, és a diferència del brodat, un teixit que no es suporta sobre un altre. És a dir, el fil que forma el dibuix de la randa és al seu torn el fil del teixit que forma la totalitat de la randa, amb o sense calats sobre una tela, grossa o fina de tul, un dibuix que és independent de la trama prèvia.

Una forma molt característica és el “Tern”, mantellina sobre els muscles. Consta de 3 parts. Peça central oval de 70-100 centímetres de llarg per 30-50 d’ample de seda, ras, vellut o tafetà. A més, un quadre de 50-60 centímetres per 1 metre amb els costats i la part central més frunzida. La tercera Per l’ofrena veiem totes les formes de part és un quadro en contacte amb el mantellines, maneres que ens enamoren cap de randa amb un ample de 50-60 i no podem deixar de mirar-les. centímetres i frunzida que es dirigeix en forma de vel a la cara. Segons Victòria Liceras, la més tradicional de la nostra terra és la Aquesta no està considerada com una mantellina de mitja lluna, d’origen peça tradicional valenciana, la de tres plenament valencià. Semicircular amb pics, coneguda com “isabelina”, perquè una traveta a la part recta per a subjectarva ser la reina Isabel II i el seu tall els qui la al cap prop del front per facilitar la van posar de moda. Peça de tul brodat la seua col·locació. Cau pels muscles en forma de triangle. Es col·loca en el tapant la part superior de l’esquena. cap tapant el pèl per la part recta més En el segle XIX amb brodats de punt gran del triangle, deixant caure dos pics de cadeneta, atzabeja, passamaneria o per davant que tapa els muscles, mentre vellut. De teixits opacs com el cotó llis que el tercer pic cau cap a l’esquena. De o semitransparents, mussolina, tul o tul brodat o randa. baieta. Podem veure també, una mantellina de mitja lluna però més llarga per cobrir pit i braços. S’usava com a peça d’abric. Forma corba d’una banda, amb randes en les puntes que cobreix el cap. Pròpia de senyores adinerades i per a actes religiosos. Aquesta és l’anomenada “Escarafalls” del segle XVIII i principi del XIX.

L’última de tovalla, és una peça rectangular simètrica. De dos metres de llarg o més. Cobreix cap, muscles i se subjecta amb els braços. De seda, gasa, mussolina o tul brodat. Tots aquestos tresors podem veure’ls a la passarel·la de l’ofrena, amb elegància fem que l’hivern es plene de colors i aromes florals de randa. 143


1 2

L’ÚS DE LA MANTELLINA EN LES TRADICIONALS “FESTES DE CARRER” DE LA CIUTAT DE CASTELLÓ DE LA PLANA.

4

SANT ANTONI SANT ROC DE VORA SÈQUIA SANT ANTONI DE LA VENTA NOVA SANT BLAI

5

SANT VICENT

6

MARE DE DEU DEL LLEDÓ (AVV) SANT CRISTÒFOL MARE DE DÉU DEL CARMEN MARE DE DÉU DE LA BALMA

3

7 8 9

Autor: Jorge Segarra i Forcada

10

SANT FRANCESC D’ASSIS

11

SANT FRANCESC Y CLARA D’ASSIS

12

SANTA BÀRBARA SANT FÈLIX DE CANTALICI MARE DE DÉU DEL LLEDÓ SANT ROC DEL RAVAL SANT ROC DE LA VILA INMACULADA CONCEPCIÓ SANT NICOLAU

President A.C Festers i Clavaris Verge del Carme de Castelló Les associacions de Festes de Carrer i Barris de Castelló engloba festes que mouen a més  de 2000 persones. S’ha pogut trobar documentació de la seua existència a finals del segle XIX i encara que molts es van perdre en la Guerra Civil, molts d’ells es van recuperar en la dècada dels 60, però és durant 1988 i 1991 quan definitivament es recuperen com són en l’actualitat. Amb l’expansió  de la ciutat van aparéixer nous carrers, barris i ravals els quals van donar noms als carrers de Sants, per poder festejar i així mateix involucrar als veïns dels carrers en les dites celebracions. Les festes  se  celebren a les dades marcades segons el calendari tradicional o segons l’onomàstica del Sant a destacar en el següent calendari. Moltes d’elles es troben en estat de suspensió per factors de gent major o falta de clavaris, celebrant-se en l’actualitat sols 16 festes de 144

13 14 15 16 17 18 19 20 21

PORTAL DE LA PURÍSSIMA SANT ROC DE CASSOLA-CANYARCT SANT ROC DEL PANY DE STO. DOMINGO

1º Setmana Gener 2º Diumenge de Gener 31 de Gener

1º Diumenge de Febrer 3 Diumenge de Pascua 2ª Setmana de Maig 2ª Setmana de Juliol 16 de Juliol 4ª Setmana d’Octubre 1ª Setmana d’Octubre 1ª Setmana d’Octubre 1ª Setmana d’Octubre 2ª Setmana d’Octubre 3ª Setmana d’Octubre 4ª Setmana d’Octubre 2ª Setmana de Novembre Del 6 al 8 de Desembre 5 i 6 de Desembre 7 i 8 de Desembre 3ª Setmana de Desembre Ultima setmana de Desembre


les 21 que conformen el calendari festiu de les tradicionals “Festes de Carrer”. Un element molt característic d’aquestes celebracions religioses seria la clàssica mantellina, la qual llueixen les clavariesses de cada festa el dia de la seua festa principal. Sol ser negra l’anomenada “Mantellina Espanyola” amb unes mides grans, ja que s’ha de col·locar sobre una pinta anomenada “teja”. Els complements són guants blancs d’encaix, rosari i bossa de mà. Afegint pel meu gust, arracades de plata vella, perles, or vell o atzabeja, collar de perles o amb cadeneta discreta, vestit de línies senzilles amb coll a la caixa o vaixell o mànega francesa i per davall del genoll, mitges fines i negres mai atapeïdes i sabates de tacó mitjà o saló.

usar mantellina més curta negra o blanca o la denominada de “tres pics” molt de moda actualment entre la indumentària. A aquest tipus d’indumentària podríem sumar la presència de les gaiates a les processons, que donen el punt de color i vistositat a les mateixes amb la seua participació.

XIQUES DE PANER Ens trobem en aquestes festes una altra figura típica, les denominades xiques de paner, són xiques joves abillades amb mantons de Manila sobre un vestit i tocades amb “teja” i mantellina espanyola,

en aquest cas blanca, ja que són xiquetes o adolescents les encarregades de portar els pans beneïts a l’església per al seu posterior repartiment a tots el assistents. Depén del barri o el carrer poden variar la indumentària del vestit tradicional de llauradora, en el que en aquest cas es podria 145


AMB EL MOCADOR VERD QUE A L’ERMITA VAS I TORNES Autor: Juan José Pérez i Macián Regidor de l’ajuntament de Castelló

Tenia entre les seues mans aquell mocador verd que guardava com un tresor. D’entre la mitja dotzena que conservava d’ells, eixe era el que protegia els seus dolços records d’infància, els de les seues primeres romeries a la Magdalena amb els seus pares inculcant-li l’afecte i respecte per les tradicions de la seua ciutat. Ells van fer que estimara Castelló com l’estimava. Era el mocador que la seua mare li va nugar al coll en aquelles romeries de la seua infància. Li va explicar moltes vegades com havia de fer-ho. També li va explicar quin significat tenia i per què. Era el mateix mocador que la seua mare insistia que cuidara quan ja se’l col·locava ell anys després, en la seua adolescència, abans de partir de casa a trobar-se amb els amics per a anar a la Magdalena cada tercer diumenge de quaresma. Aquell 146

mocador el va acompanyar molts anys. Ara el torna a tenir en les seues mans i l’acaricia amb els seus dits. És un mocador verd que atresora colors, aromes, records, nostàlgies... fins i tot sons, sabors i, al tacte, textures. Sí, la seua textura és de seda. Seda molt suau com les mans de la seua mare quan amb un nus l’assegurava afectuosament al seu coll aquelles matinades de març. Durant anys el va lluir puntualment cada any per a anar a l’ermita i en tornar el plegava amb exagerada cura sobre els mateixos plecs ja indeleblement marcats, i el tornava al calaix per romandre protegit fins el tercer diumenge de quaresma següent. Aquella cura que la seua mare li va demanar que tinguera amb ell va fer que nasquera en el seu interior una obligació de preservar-lo de qualsevol deterioració fins que un any, podent disposar ja de diversos, que per diversos motius formaven ja part


del vestuari magdalener familiar, el va deixar descansar i el va substituir per un altre buit de tots els sentiments i records que el vell mocador emmagatzemava. Va ser una manera d’alliberar-se d’aquella gran responsabilitat que tenia sobre la seua cura. Però també va ser, sobretot, una necessitat egoista de protegir per sempre tot aquell cabal de vivències gaudides que aquell mocador atresorava. Des de llavors no li va importar ja quin mocador d’aquell vestuari nugarse cada any. Seguien sent verds, per descomptat; intentava cuidar-los, clar; però mai cap d’ells podria absorbir i retornar-li amb records i nostàlgies, tot allò que el vell mocador magdalener tancava amb ell en aquell calaix de la còmoda. No obstant això, d’aquells temps passats va quedar en la seua rutina romera dedicar el temps que fóra necessari per a ajustar bé el mocador. Com un ritual, ho feia amb la precisió que permetera que un nus adequat al pit i un doblegat estudiadament mesurat, facilitara deixar visible al complet, a la seua esquena, sobre la brusa, un triangle amb la blanca ermita de la Magdalena sobre el turó i lluint al costat de la seua campana i en les seues balconades les ensenyes nacionals anunciadores de la festa. Ara ja podia començar la jornada de la seua enèsima romeria. Plaça Major, canyes i cintes verdes, campanes, Cocatedral de Santa Maria, rogació, traques, música... i molts mocadors verds amb l’ermita a l’esquena. Tot un mosaic de sentits, de plaers. Un camí entre tarongers, un festeig d’una cosa antiga i propera alhora, una mostra de respecte, de fe i d’acció de gràcies, de record a uns homes i dones que antany van creure poder fer realitat un somni

i ho van fer. Avui aquell assoliment és una població gran i fidel al seu passat i ho celebra tornant als orígens amb el mocador verd al coll lluint a l’esquena la destinació cap a la qual va la romeria. A la Magdalena s’esmorzarà, cantarà, beurà i ballarà. Embriagarà els seus sentits amb les vistes de la Plana, amb l’aroma dels ciris de la capella, de la pólvora de les traques, amb el sabor a vi, a truita i llonganisses, amb el so de la campana, els coets, la dolçaina i el tabal, amb el murmuri immens d’una gentada inabastable que ve i va del mateix lloc al mateix lloc. Perquè, sí, es va però es torna. Amb el mateix mocador al coll, transcorregudes les primeres hores després del migdia, els romers inicien el retorn, la “tornà”. Després d’un breu però reparador descans a l’ombra d’algun pi, amenitzat per una llunyana guitarra i veus joves en una alegre festa, el nostre romer es posa en peus, deslliga el nus del mocador i amb mestratge li dóna la volta i el torna a nugar sobre el seu pit. Així li ho va ensenyar la seua mare en aquelles romeries de la infància. Ara a la seua esquena llueix l’escut de la seua ciutat, el de Castelló. Ocupa per complet aquell espai verd en què abans va quedar emmarcada l’ermita. Si a la matinada la destinació del romer era l’ermita de la Magdalena, el lloc en què es van assentar els orígens de l’actual Castelló, ara en el seu retorn la destinació és precisament la que avui és la gran ciutat fruit de la qual aquells avantpassats van fundar després de la conquesta del Rei Jaume I. Amb orgull i pas ferm es torna a Castelló, satisfet d’haver complit un any més amb el deure de guardar respecte a la història, retre homenatge als majors, mantenir la fe en 147


les creences i preservar les tradicions. Ni més ni menys. “Orgull de genealogia” se l’anomena. La intensitat d’una jornada tant esgotadora com plaent arriba a la seua fi. S’ha fet fosc. És tard. En la intimitat de la seua llar, abrigallat per la tranquil·litat i serenitat que li ofereix la seua habitació, deslliga el nus del mocador verd, comprova la marca dels plecs i sobre ells doblega la tela per a retornar-la a un calaix de l’armari. Descorda a poc a poc la brusa i la penja acuradament amb el seu penjador en el mateix armari. Assegut sobre el llit es desprén d’una sabata. De l’altra. Desvia lleument la seua mirada cap a la còmoda. Un, dos, tres... sis segons i s’incorpora. Camina cap a ella a poc a poc i obri el calaix inferior. Del seu fons trau amb molta cura un mocador verd. El mocador verd. L’acaricia amb els seus dits, és suau com ho eren les mans de la seua mare. Tanca els ulls, l’estreny i, sense desplegarho, l’acosta al rostre fins a fondre’s amb ell a la recerca d’aromes enyorats. Sent campanes al mateix temps que un parell de llàgrimes recorren les seues galtes. Els seus ulls segueixen tancats. No vol obrirlos perquè veu sobre el verd de la Plana i l’horitzó blau del mar, que la seua mare li somriu i li llança un bes.

148


149 149


DIARI D’UN MOCADOR llàgrimes, el nostre mocador ens les provoca mentre ens acompanya durant la nostra “vida festera”, guarda moments d’alegria, de Imagina’t per un moment a una dona vestida tristesa, sobretot sentiments inconfessables, de castellonenca. Què és el primer que et i molt, molt d’orgull castellonenc. crida l’atenció? La seua faldilla de seda? La seua mantellina de rics brodats? El davantal Un mocador com a inici i fi, i moltes vegades negre amb atzabeja que lluenteja amb cada com a instrument unificador. raig de llum? I el seu mocador? Som capaços d’imaginar-nos a una castellonenca sense el El meu principal record al costat d’eixe mocador va ser el dia de la meua Imposició seu característic mocador? de bandes com a Regina de Segur que no, i és que quan ens imaginem a la festes, ja no en el moment una castellonenca, la majoria la visualitzem de rebre la banda, si no en caminant amb la seua canya a la mà i agitant eixir de l’Ajuntament per el seu mocador saludant al públic que crida començar a caminar cap al Teatre Principal, en eixe “la volteta, la volteta”. instant màgic en el qual vaig No obstant açò, per a molts eixe element començar a saludar a la gent és desconegut, però per a nosaltres, amb el meu mocador, els meus les castellonenques, esdevé una peça ulls van començar a distingir indispensable, el nostre mocador no eixuga cares d’amics i de familiars, Autora: Mónica Sidro i Maneus REINA DE LES FESTES 2011

150


amb més afecte recorde, va ser amb la Bellea del Foc d’aquell mateix any. En l’últim acte en el qual vam coincidir juntes, entre rialles i llàgrimes, ens imitàvem i vam aprendre a saludar la una a la manera de l’altra. Com veieu, el temps va transcorrent, els actes se succeeixen i el nostre mocador és espectador de mil anècdotes, inclosos oblits en taules havent dinat, segur que no he sigut l’única!

recorde el calfred que va vaig sentir i les meues llàgrimes, que em van acompanyar I com tot arriba a la seua fi, el nostre amb cada moviment de la meua mà i cada mocador també tanca cicles, i després de vaivé onejant del mocador que amb tanta la seua última desfilada i el darrer comiat, estima havia escollit la meua mare per a mi. arriba l’hora de guardar l’adreç i al seu costat, el nostre estimat mocador que tantes Un altre moment que recorde amb molt llàgrimes ha arreplegat i tants moments d’afecte barrejat amb una mica de tristesa inoblidables conservarem amb ell. i que va tancar un cicle en la meua vida, va ser el dia del meu comiat com a Madrina de la meua Gaiata, com moltes de vosaltres sabeu perquè també ho heu viscut, eixe moment en el qual poses definitivament punt i final al teu any al cim de la teua comissió. Una mescla de sentiments indescriptibles, d’una banda alegria, per l’experiència viscuda, per l’afecte rebut, però d’altra banda i inevitablement, de tristesa però sempre amb promeses (la majoria complides) de mantenir eixos forts lligams que es van crear durant eixe any. A més de sentiments, com us he dit, eixe mocador ha servit en ocasions d’element d’unió, i és que vaig poder comprovar que era per als xiquets la manera d’acostar-se a tu, sobretot les xiquetes, crec que vaig perdre el compte de les vegades que les xiquetes em demanaven prestat el mocador i em demanaven a més que els ensenyara a saludar. I no solament les xiquetes, més enllà de Castelló, una de les anècdotes que

151


LA PIROTÈCNIA EN LES NITS DE LA SETMANA DE LA MAGDALENA Autor: Jose Vicente Nebot i Peñarroja

Jose Vicente Nebot i Navarro Pirotècnia Peñarroja

fora. I, sincerament, de quan més lluny, millor.

L’altra raó, i per a mi més interessant, és la varietat. En cap altra part, dins de Si t’agrada la pirotècnia, vine a Castelló. l’oferta festiva nacional, hi ha una varietat d’actes tan àmplia com tenim a Castelló, Si eres un amant dels focs artificials, vine tenim la Mascletà, com a espectacle a les Festes de la Magdalena. Crec que és una de les ofertes més interessants del calendari pirotècnic espanyol; fonamentalment per dues raons: una d’elles és per la quantitat d’espectacles que es programen, no sols per la Junta de Festes sinó també per totes les comissions de Gaiates, Colles i Ens Vinculats. Ningú concep unes festes sense focs artificials; i tot el món vol posar el seu particular granet d’arena i col·laborar perquè aquestes festes traspassen, com diu el Pregó, el Terme de Castelló. Que vaja un poquet més enllà del fet de passarnos-ho bé, perquè gaudisquen també i se senten partícips gents que vinguen de 152

diürn per excel·lència, tenim Castells de Focs Artificials, tenim Correfocs, tenim espectacles emblemàtics de Pirotècnia tradicional, tenim Piromusicals, tenim la Traca Correguda, tenim la Despertà, tenim Espectacles Multimèdia, tenim Pirotècnia Recreativa, tenim focs


religiosos, tenim coets d’avís (Trons d’avís o Trons Toc), Tenim Pirotècnia commemorativa... Quina Festa hi ha a Espanya que tinga aquesta varietat? La Magdalena en Castelló. Cap més. És estar tot el dia sentint (que és el sentit que més ens acosta a les coses), i sentint la Pirotècnia. Al matí Despertà, a mitjan matí traques que ens indiquen que quelcom es mou, a les dues Mascletà, a

aquest clímax en què es fonen afecte i admiració per l’edifici que està a soles, que ho veiem cada dia; però eixe dia és el seu dia. I per si no fóra poc, entrada de Dimonis.. Ritme, purnes i foc, així s’inaugura laa primera nit de la Magdalena. Així és com sabem celebrar els Mediterranis les festes. Més tard, al voltant de la Mitjanit les gaiates entren en la ciutat, el món de la festa volia que aquest moment íntim tinguera un xicotet homenatge a cada una de les gaiates. Monument, Madrines i gent del sector tenen la seua “foto” a l’entrada de la ciutat, en Castalia, amb un xicotet ramell de focs artificials perquè realce l’instant, senzill però emotiu. Arriba el Diumenge, el dia gran. Romeria a l’ermita de la Magdalena, tot el món acudeix. A la vesprada i vesprada-nit la

la vesprada els protocols de les Visites continuen marcant el ritme de la Festa amb Pirotècnia, i per fi arriba la nit, l’ambient necessari per a veure i sentir els focs artificials. En les Festes de la Magdalena en Castelló, cada dia hi ha excuses per a gaudir de la Pirotècnia. Cronològicament tenim el Primer dissabte, en finalitzar el Pregó, l’Enfarolá del Fadrí. Un espectacle de pirotècnia tradicional, acompanyat de música de Dolçaina i Tabal, amb fatxades i rodes; i il·luminacions recurrents que té el seu moment àlgid amb l’adorn del Campanar amb tires de llums des de dalt fins baix. Res sorprén. Tot el món sap el que passarà, únicament falta el quan, però arribat eixe moment la gent queda igual de meravellada com si fóra la primera vegada, el que ve de fora queda encantat, no sap com es pot arribar a 153


tradicional, de cine, peces representatives de la història de la música, clàssica, moderna no importa. El més important és que cada vegada hi ha més gent que vol veure totes les gaiates enceses, i juntes, i acompanyades per alguna cosa tan imprescindible per a les festes com són els Focs Artificials. llum de la Pirotècnia de la Torna, de la Hui, en La Nit Màgica, hem de veure’ns!! I Processó dels Penitents es transforma en quedar en un lloc concret que ens perdrem la Llum de les gaiates. de la gran quantitat de gent que acudeix. I volem veure-ho tot. El principi amb la El gran dia per a tots els monuments. presentació de Sant Roro. L’entrada de L’Encesa de les gaiates, gaudeix-la, viula confraria dels dimonis, els músics que la perquè serà l’única ocasió que tindràs acompanyen aquesta dansa de fonts i l’oportunitat de veure totes les Gaiates assortidors pirotècnics plens de purnes. juntes i enceses. L’acte comença per una Estructures de pirotècnia tradicional amb visita protocol·lària de la Reina de les rodes, cascades, garlandes, palmitos, Festes junt amb les autoritats a cada una bolquers, cons, glòries, i sobretot, bous de les comissions de sector on es pot veure de foc, molts bous de foc, en blanc, en la vistositat de cada monument de forma daurat, de mil colors; cosa que no és individual. Per a acabar, un espectacle veritat; però les sensacions ens indiquen Piromusical fondrà la música amb la el contrari, tot el món vol passar per Pirotècnia i amb els jocs de les llums de les davall, donar-se un bany de foc, mai gaiates. Ara focs, ara gaiates, onades dalt és igual sempre ocorren noves coses i i baix, cortines que s’obrin i es tanquen, emocions diferents que fan que cada coreografia de les llums al compàs de la any no tinga res a veure amb l’anterior. música, sempre acompanyades dels focs Hòmens, dones, xicotets, grans, majors o artificials contundents, marcant en tot xiquets, tots amb les mateixes ganes de moment el ritme de la festa. Aquest és passar-ho bé en l’espectacle, segurament, un exemple que no fan falta grans peces més participatiu de tota la setmana, fins a de pirotècnia, o de gran calibre perquè arribar al final que pareix que no arribes es puga aconseguir un gran espectacle. mai. Una vegada, i una altra i una altra, Xicotets artificis molt reeixits i disparats amb un ritme cada vegada més frenètic, sols o en conjunts aconsegueixen la aquesta vegada amb ombrel·les que tapen grandiositat d’un gran piromusical; com un mantó a tots els participants. I de que ocorre en un espai i un moment sobte tot per a tornar a agafar força amb molt concret de la Magdalena. Música les fatxades finals, la primera, la segona, 154


la tercera cada vegada més intenses i espectacle; amb una coreografia que amb més ganes. Després, quan acaba, deixa a tot el món bocabadat, amb tot pareix nou, diferent. grans fatxades de mosaics, de meteors, de colobretes, efectes a dos, tres i finss Sí que m’agradaria recordar aquells a quatre altures, grans palmitos quee efectes pirotècnics dels fanals de s’obrin i es tanquen, sempre la simetriaa l’avinguda del Rei. Adorns que ocupaven en les composicions, amb palmeres, pràcticament la meitat de la mateixa crisantems, colors intermitents, perles avinguda. A un costat i a un altre amb roges, verdes, blanques, i grogues. La fonts, assortidors per damunt d’una gent complexitat d’alguns colors morats o amb ganes de festa. Efectes que es van fer blaus, dalt i baix, a la dreta i a l’esquerra, en molt famosos en l’àmbit de la pirotècnia el centre, i sobretot, el ritme, fonamental mundial i que grans professionals per a quadrar un bon espectacle. T’has pirotècnics han lloat. De veritat, alguna de deixar portar i gaudir dels focs però cosa molt gran, per tot, pels focs, per sobretot sorprendre. Si un espectacle les purnes, per la gent, pel que allí es t’ha deixat el seu moment de sorpresa, viu. segur que t’ha agradat, mai te n’aniràs indiferent a casa. Transcorre la setmana, però totes les nits hi ha cita obligada amb la pirotècnia, amb Per allò de la varietat que comentàvem els castells de Focs Artificials, espectacles anteriorment, una mascletada nocturna de prestigi que les gents de Castelló sabem que es realitza en el Grau el dissabte apreciar. És pel que les millors firmes després de l’ofrena, i emmarcada en del moment mostren el seu interés per les Visites als distints sectors, afig vindre a les Festes de la Magdalena. És eixe punt a l’oferta pirotècnica de molt important l’horari, les 23.00 hores, la Magdalena. Un espectacle en què no és una hora primerenca per a poder sopar abans; ni tampoc tard, hi ha molta gent que ve expressament a veure els espectacles, inclús professionals per a valorar la seua participació en edicions posteriors. El públic sap prear un bon espectacle, des del disseny de l’espectacle, el fet de gaudir de les grans peces de pirotècnia. Carcasses que pel seu calibre o per la seua sofisticació no passen desapercebudes a ningú. Dos i tres centres, dos i tres canvis de color, efectes de repetició, efectes en l’ascensió de l’artifici, descàrregues, una, dues, tres, quatre, o la concepció del mateix

s’uneixen la contundència del tir diürn, amb un especial acompanyament aeri de colors. El menys a més, el “crescendo”, han d’anar a l’uníson, fins a arribar al moment cima de l’espectacle, el terratrémol o traca triple, cal intentar 155


encavalcar al màxim els dos efectes, tant de tro com el final de color perquè ambdós desapareguen i quede únicament el final de tro aeri, quelcom tan simple però tan difícil d’aconseguir. No vull deixar d’un costat la pirotècnia recreativa, no és pròpiament de nit, o sí, però l’horari és més vespertí. Quelcom relativament nou on el públic infantil gaudeix de la pirotècnia que prèviament ha adquirit. Només conec el cohetódrom de l’avinguda del Rei, que pertany al sector de la Gaiata 5, un autèntic espectacle, asseure’s a prendre una cervesa i veure els xavals encendre petards i assortidors no té preu. I un pensa que hi ha futur a les festes!! Després de les últimes desfilades ja es nota el cansament en les cares de les persones però també la satisfacció del que viu els últims dies. Falta el final, i com em deia un gran pirotècnic, en Castelló mai falla la traca final, la traca correguda, no és una de les traques de Guinness, però els seus quasi 5 quilòmetres la converteixen en la traca tradicional més llarga. Aproximadament un quart d’hora des que la Reina de les Festes li agarra foc des del balcó de l’Ajuntament fins que remata als peus del Fadrí, després de recórrer els principals carrers de la ciutat. Molt, molt recomanable córrer la traca alguns trams, i que no t’ho compten.

Remarca l’escena, la reubique, l’encalça, deixa el protagonisme quan fa falta, però el verdaderament important és que és el tancament de les festes. Magdalena Vítol, com a espectacle, s’ha convertit en quelcom sofisticat. Des de fa 20 anys hi ha hagut multitud de propostes, amb més o menys escenografia, amb més o menys elements tècnics, ha passat de ser un espectacle pirotècnic com a tal; que començava amb el tradicional cartell o rètol, que s’encenia com a resposta a l’emotiva crida Magdalena!! de les Reines de les Festes, a tindre una estructura complexa amb diversos exemples del món de la multimèdia com el làser, projeccions d’imatges, ambientacions lumíniques, equips de so d’última generació i l’escenografia tradicional amb actors, amb escenes de dansa vertical i alpinisme urbà.... Però sempre amb un fil conductor sobre Castelló i les seues festes. La pirotècnia s’ha integrat perfectament en tot aquest món de la tecnologia. S’han ocupat espais inimaginables fa uns anys amb elements pirotècnics de proximitat, com a fonts, volcans de xicotet calibre, efectes especials, fums, flames de diferents colors. Tot això al compàs d’una banda sonora quasi sempre exclusiva per a eixe moment, i per a acabar, com havíem començat, amb PIROTÈCNIA.

Si fa nou dies començàvem amb el so I arriba el moment de l’espectacle més de la Mascletada d’Inici. Hui acabem important de les festes: en un mar d’emocions viscudes sempre acompanyades pels FOCS ARTIFICIALS. EL MAGDALENA VITOL!!!! Ha de ser innovador, clàssic, tradicional, que resumisca l’esperit magdalener. Les llums, la música, les animacions, els efectes especials, i sobretot, la pirotècnia com un complement a tot el que passa. 156


157


D’UNA TRADICIÓ, UN SENTIMENT Autor: Joan Querol i Vicent

pantaló negres, i les calces i la camisa són de color blanc.

Un dia d’estiu vaig rebre una trucada, era el meu amic Sergio que volia que li escriguera un article per al llibret de la seua gaiata, Hort dels Corders. Em vaig sorprendre molt ja que no m’esperava que pogués pensar en mi, em feia molta il·lusió i a la vegada em ficava en un compromís per allò del “què diran”. Com no podia ser d’altra manera li vaig dir que sí amb el cor ple d’alegria i em va dònar els conceptes clau per a l’article: Trage de Castelloner i Club Esportiu Castelló.

Aquest trage no és tan sols una mera confecció per a ficar-se quatre estones, no, aquest trage ens el posem tots els castelloneros per a reafirmar el nostre orgull de genealogia i l’amor per la tradició de Castelló, tremolar d’emoció moments abans d’eixir al Pregó, el primer dissabte de Magdalena, que et brollen llàgrimes d’orgull mentre veus la teua gaiata desfilar, il·luminant tot Castelló, retre homenatge a tots els nostres avantpassats que ens deixaren aquestes meravelloses festes que cada any desitgem més, eixe mal de peus després de pujar a la Magdalena i amb la Tornà, recórrer la desfilada de gaiates acompanyant a la teua comissió i omplint els carrers de llum, color i emoció… són tantes coses que no podria explicar-les amb un grapat de pàgines. Però, malgrat tot, qui no s’ha emocionat amb eixe trage posat al sentir el rotllo i canya? Són tot bons moments pels quals no podem definir el trage de castellonero com una simple confecció tèxtil. El blanc i el negre formen part de la paleta cromàtica amb la que es pinten les festes de la Magdalena, el blanc simbolitza la llum que guia al poble, la majestuosa

A continuació, de cop i volta vaig començar a pensar en què podien estar relacionats, fins que després d’estar una bona estona vaig trobar la clau; Sergio volia que associara aquests dos conceptes amb els colors que precisament compartien: el blanc i el negre. En primer lloc, havia de reflexionar sobre el que em pareixia a mi el trage de castellonero, el denominat trage oficial de les Festes, o trage de setí, principalment de ras sempre negre, amb faixa de raió o cotó roja i camisa de lli o cotó blanc o cru. Aquest consta d’una jaqueta i 158


impressió que atresora una gaiata quan la veiem desfilar, el blan simbolitza la clau per aconseguir les millor festes: pau, harmonia i amor. El negre simbolitza el silenci i la solemnitat que vivim amb diversos actes com l’Ofrena de Flors a la Mare de Déu del Lledó o l’Homenatge al Rei en Jaume I.

L’albinegrisme ha esdevingut tot un fenomen en l’últim any a la nostra ciutat, ni més ni menys que 10336 centurions, dispostos a lluitar per a veure al equip orellut debutar en les millors lligues, dospostor a aguantar plujes o forts vents gelats, dispostos a aguantar obstacles administratius, els orelluts portem el blanc i el negre gravats amb foc al cor. Som albinegres per tradició i per amor al nostre poble. No és una qüestió futbolística, nosaltres no veiem al Castelló com veiem al F.C. Barcelona o al Reial Madrid, veiem al Castelló com un xiquet ple d’il·lusió que vol complir els seus somnis i ens veiem capaços d’ajudar fent-li costat tots els anys per a que ho complisca.

Amb el següent concepte estic ben segur que ens passarà el mateix, amb 95 anys d’història el Club Esportiu Castelló ha deixat una petjada inesborrable en els cors del castellonencs. Molts l’han vist néixer, créixer i fins i tot quasi morir. Els “albinegres” o “orelluts” són una legió de simpatitzants del Castelló que cada diumenge es reuneixen amb la família o amb els amics per a veure al seu equip tan estimat al Nou Estadi Castàlia. I pel que es veu cada vegada som més, Castàlia s’ha tornat a convertir en Ser albinegre, no és tan sols un carnet de aquell lloc de reunió d’amics i familiars soci, no és tan sols comprar la camisa per celebrar els gols i les glòries del més nova de l’equip, ser albinegre és Castelló. És aquell lloc on ens oblidem saber i estar convençut de què donaràs del treball, dels estudis i la rutina per suport incondicional al teu equip passe a compartir amb 10000 persones més el que passe; bé siga pujant a un autobús l’alegria de ser un orellut. per anar a vore’l a qualsevol lloc, bé siga eixint al carrer per clamar al cel la Amb el negre i el blanc s’ha forjat una dimissió d’una directiva corrupta o bé llegenda, 95 anys d’història tenyits de siga portar tots els diumenges als teus blanc i negre, el primer ens dóna llum, fills o nebots menuts per a que comencen alegria i esperança i el segon moments de a impregnar-se de l’esperit albinegre. tristesa i misteri… però què és el Castelló En el meu cas, ja és tota una tradició sinó això? És patir als últims minuts, és després de la paella dels diumenges reunir- misteri de no saber si entrarem als playnos tots per anar a Castàlia, a veure jugar off, és esperança al saber que si ens hem al nostre equip, ens dóna igual que estiga classificat i és alegria al saber que hem en tercera divisió, l’esperit albinegre i guanyat. l’esperança de que tot millorarà ens fa ser cada dia més incondicionals. El sentiment albinegre és inesborrable una vegada el tens dins, és una cosa que Per suposat no podem oblidar-nos de mai ens podrà llevar cap persona. És un l’equipament; no és un partit a Castàlia sentiment etern. si no portem samarreta albinegra, bufanda, pipes i paperets de periòdic per celebrar els gols clar que si.

159 159


LA INDUMENTÀRIA EN LA CAVALCADA DEL PREGÓ Autor: Pere Pau i Montañes President Junta de Festes de Castelló 20012002 EL PREGÓ Des de la seua creació al 1945 per Manuel Segarra Ribes, la “Cavalcada del Pregó” és un retaule de la mitología, història, folklore, festes, tradicions, costums, artesania, indústria, agricultura, gastronomia,…; en definitva, un museu vivent amb què Castelló anuncia la celebració de les seus Festes Fundacionals, amb un recorrregut pel passat i present de la Ciutat i Provincia de Castelló amb el que es crida any rere any al món sencer que la vila, un any més, esta de festa. Es per aixó, que parlar de la indumentària en la Cavalcada del Pregó, ens oferix l´oportunitat de poder analitzar també la història de la nostra Ciutat per mitjà de la vestimenta utilitzada pels seus habitants al llarg del temps. El conjunt de peces de roba, generalment textils fabricades amb diversos materials, han evolucionat paral.lelament amb el progrés del ser humà i han format part des del primer moment de l´existència de l´home sobre la terra, utilitzant-se per a vestir-se, amb la finalitat de protegir-se inicialment del clima advers, però també altres vegades per pudor o per a distinguir 160

al individu socialment, bé per gerarquía, com a símbol de poder econòmic, per raons polítiques o militars, i també com a símbol de pertinença a un grup determinat. L´estructura en tres parts ben definides que presenta la Cavalcada del Pregó: “Mitologia i Part Històrica”, “Representació Provincial” i “Ciutat i Terme de Castelló”, es ajudara a examinar este repàs per l´evolució de la indumentària

que ens oferix esta desfilada que anualment recorre Castelló. Els diferents colectius que participen en cada una d´estes seccions han estat treballant per documentar, recuperar i reproduir les diferentes vestimentes que utilitzen en el Pregó, i ens permet gaudir a tots els espectadors d´estes llegat històric que a través de les diferentes peces de roba ens han deixat els nostres avantpassats, i que de vegades ens identifiquen i diferencien


com a poble. Es per aixó, que este humil article és un xicotet homenatge a totes aquelles persones, colectius i entitats que han treballat i continuent fent-ho per a mostrar en la seua participació en la cavalcada de la forma mes fidel possible les diferentes indumentàries que podem trovar en la desfilada i que formen també part de la història de les nostres terres.

Obrint la part històrica, l´Associació “Moros d´Alqueria”; constituida en 1976 amb la finalitat de participar al Pregó recordant i difundint les aportacionss culturals del avantpassat musulmà de laa Ciutat. La vistositat de la indumentàriaa de les seus “filaes” obeïx al desig d´ oferir una simbiosi entre cultura i espectacle, recordant les tropes del exèrcits moros que van conquerir les nostres terres.

Tot seguit, “La Germandat dels Cavallers de la Conquesta” són els encarregats de recordar el passat medieval de la Ciutat en l´època de la seua fundació i representats amb estampes de cavallers (ataviats amb les seus caracterítiques gonelles, capes i MITOLOGIA I PART HISTÒRICA brafoneres, i amb empasa com a arma de defensa); La tradició mitológica escrita al llibre personatges i institucions “Tombatossals” d´En Josep Pascual Tirado històriques com els i representada per la “Colla Rei Barbut” “Cavallers Templers de obri anualment la Cavalcada del Pregó, i ens presenta una sèrie de sers mitològics on l´indumentaria ens ajuda a identificar i donar personalitat a cada un dels personatges de la fabula. Trobem per exemple al gegant que dona nom a l´obra abillat amb pells d´animals, com a reflex de la seua primitiva essència, o al Rei Barbut amb els sus fills Tahor, Case i la Infantona Merilde amb una indumentària que ens recorda el seu estatus de “governants reials”. Però curiosament, aquesta obertura de la Cavalcada està lligada en el tema de la vestimenta amb la seua cloenda, donç el Pregó acabarà amb la carrossa presidida per la Regina de les Castelló”, que amb la seua indumentària Festes, que anirà abillada amb el traje de de monjos-guerrers ens recorden la seua castellonera, un traje que té els seus orígens importància cap a les nostre terrers a en la idumentària utilitzada en l´opera “La l´haver sigut els educadors del Rei Jaume Filla del Rei Barbut”, composta per Matilde I, protagonista principal d´aquesta secció Salvador sobre llibret de Manuel Segarra, del Pregó i on també la indumentària i basada en els relats del “Tombatossals”, ens permet diferenciar-lo de la resta de els personatges del qual, com ja hem contat personatges, amb el seu particular casc encapçalen la cavalcada. que en la seua cimera es remata amb un 161


del Pregó; la de la “Colla Bacalao”, i que ens fa fer un salt en la història amb la seua representació dels pirates barbarescos que van assotar les costes castellonenques fins ben entrat el segle XIX. La seua indumentària, igual que en la representació mora, és una conjugació d´epectacle i pinzellada històrica. Finalment, tanca aquesta part el “Centro Aragonés de Castelló”, com a homenatge a la important colonia aragonesa traslladada per el movient migratori fins la nostra ciutat. I que en la seua indumentària utilitzen les peces de roba representatives del folklore aragonés del segle XVIII i XIX. dragó, emblema heràldic reial d´Aragó. I tancant aquesta representació apareix Na Violant d´Hongria, esposa de Jaume I, i les seus Dones de Companya; en este conjunt es reflectix perfectament com la indumentària ha estat sigut símbol diferenciador del estatus social, perquè veient esta representació cortesana, de seguida localitzarem a aquella que representa la maxima autoritat, perquè les dimensions de la capa que forma el seu trage i l´utilització de la corona “real” ens portarà inmediatament a identificar qual és la dona que representa a Na Violant. També participa en aquesta part del Pregó “L´Aljama”, representant la jueria medieval de la Ciutat, i reproduint fidelment l´indumentària de la cultura jueva que va habitar la ciutat, en una represtació on també per la forma de vestir podem observar diferents classes socials o oficis de la cultura hebrea. Les peces de roba poc ornamentades, sense cenyir al cos, de colors i teixits discrets i amb el cap cobert per les dones casades, ens remunta a les costums d´aquest colectiu que forma part de la trilogía de cultures de la nostra història.

REPRESENTACIÓ PROVINCIAL Els pobles de la província de Castelló són els protagonistes d´esta segona part de la cavalcada. Des de 1945, les diferentes localitats acudixen a la crida de la capital per a participar del anomenat “Dia de la Provincia” dins de la setmana de festes. És una oportunitat única per a apreciar en conjunt la riquesa i diversitat de les localitats que conformen el nostre territori, i com no, on la indumentària també forma una part fonamental d´eixa representació.

De forma general, les poblacions participen amb vestimentes representatives del segle XVIII i XIX, i la diversitat ve donada de la mà de tindre representació tant de poblacions costaneres, com de les parts centrals de la província o de les zones mes muntanyoses. Això ens permetrà veure indumentàries de caràcter més maíitim, amb peces de roba mes lleugeres adaptades a la vida prop del mar i còmodes per a la faena del mariner; gaudir de les vestimentes d´una vida productivament centrada en l´agricultura i artesania de les poblacions Dóna continuïtat a la Cavalcada mitgeres de la província que tenen com a la incorporació més recent a aquesta part referència el cridat trage de “llauradora o 162


llaurador de faena”; o la indumenàaria de les localitats de muntanya que, obligats per la climatologia, presenten robes d´abric amb teixits mes grossos i on la llana que provenia de les ramaderies de la zona és la protagonista. No sabem si els creadors d´aquesta Calvagata del Pregó van pensar en la seua creaciò, la importància que tindria a nivell folklóric incorporar la participació del pobles de la provncia a la desfilada. Però sens dubte, aquest va ser un dels millors encerts de la seua creació, perquè amb la invitació de les localitats, es va forçar involuntàriament que cada poble acudira a la seua cita anual amb la capital amb una representació folklórica, i aixó va propiciar la recuperació de molts elements folklórics que de no haber sigut per esta Cavalcada s´hagueren perdut amb el pas del temps. Evidentment una part important d´aquesta preservació aconseguida amb la creació del Pregó a sigut la nombrosa quantitat de musiques, danses, cançons i balls que han sigut recuperats o conservats per a ser interpretats en eixa cita anual amb la desfilada que dona inici a les festes fundacionals de Castelló. Però també moltes peces de roba han sigut recuperades de vells baüls per poder ser lluides de nou per els nets dels seus propietaris al Pregó. Amb orgull cada població, amb el seu grup de danses, la seua rondalla o la seua estampa típica es vist “a la antiga” per representar a la seua localitat, be amb peces de roba originals dels seus avatpassats, o be amb fidels reproduccions.

de mudar”, en la part provincial, apareixen una sèrie d´indumentàries que caracterizen a unes poblacions en concret, i que permeteix al públic que és assidu espectador del Pregó reconéixer la població sense necessitat dee llegir el corresponent cartell o estandartt informatiu. Així, ens estem referint perr exemple al “Ball del Pastor de Sant Jordi”, on els seus dansants duen un barret de copa alta negre a conjunt amb un sobri trage negre, o els vistosos trages dels dansants de la Verge de l´Ermitana de Peniscola, on tant els hòmens com les dones van abillats amb unes característiques faldilles, o com també la indumentària de referències medievals dels hòmens que ballen la Dansa Guerrera de Todolella.

També trobarem en esta part algunes vestimentes que donen identitat a les representants festeres d´algunes poblacions, com ara el trage de “Dama Antiga” de Nules, o veurem les primeres dones abillades amb el trage de “Fallera” que ens portaran les representants de la población de Borriana, o veurem desfiflar per primera vegada al Pregó el trage de castellonera en les Corts de Alqueries o L´Alcora.

Aquestes son unes xicotetes pinzellades d´ eixes peculiaritats que ens presenta esta representació provincial del Pregó, i hi Encara que el més habitual es vore ha moltes altres que no resaltem, no per peces del cridat “traje de llauradora” o “traje menys importants, sinó per l´extenció que 163


podríem donar-li a este article, perquè de bon segur l´anàlisi de laportació que ha fet a la indumentària i al folklore en general de la nostra províincia cada una de les localitats pariticpants al Pregó, donaria per a tot un interesant nou article. CIUTAT I TERME DE CASTELLÓ

cistelles i “piques” de flors. Evidenment, totes i tots els representants preparen per a este dia les millors peces d´indumentària festera, perquè sera aquest acte, junt a la Desfilada de Gaiates, on millor podrán lluir el trage identificatiu de les festes de la Ciutat. Tanca aquesta representació de les gaiates les “gropes”, cavalls muntats per hòmens i dones de les comissions de sector i que en quant a la indumentària, presenten com a curiositat que també se vestiran als animals amb “gualdrapes”, una tela de seda o llana que cubreix i adorna el llom i les anques del cavall, aquestes peces ornamentades y brodades amb motius florals i amb el nom de diferents partides de Castelló, també les vorem finalment sobre els bous que arrastren la carrossa de la Reina de les Festes, i demostra l´importància i elegància amb la que se vol presentar la desfilada, vestint inclús fins i tot a les bèsties que en ella participen.

En aquesta part que tanca la desfilada, podem trobar en primer lloc estampes típiques de l´antiga ciutat que, junt a les agrupacions folklóriques de la vila, ens porten records del Castelló del segle XIX. En aquesta secció domine el “traje de llaurador/a” be sigue de “faena” o de “mudar”, i es on podem veure les millors “gales” que ens presenten tots els anys les agrupacions locals, i que es mesclen junt als trages de “marinera” que aportarà la representació del Grao de Castelló o els hòmens vestits amb saragüells que dalt d´una carrossa representen als “Agramaors”, antic gremi que documenta la importància històrica que el cànem va Ja arribat el final del Pregó, rebrem el seu tindre a l´economia i desenvolupament principal protagonista, el Pregoner, vestit castellonenc. com no podía ser d´un altra manera, amb el trage de “castellonero”.. Aquest, estarà Seguidament, apareixen en escena els anunciat per cuatre clarins, que muntats principals protagonistes de la setmana sobre cavalls, també ornamentats amb festera de Castelló, les deneu Comissions “gualdrapes”, aniràn abillats amb tabardo de Sector, representats per les seues dames verd amb brodats de l´escut de la Ciutat, i acompayants i abillats amb el trage de com a símbol de l´autoritat municipal “castelloneres” i “castelloners”, amb que es permetrà interpretar la “Marxa de la Ciutat” previament a que el Pregoner faça lectura en nom de la maxima autoritat de la Ciutat dels textos del Pregó aunciant l´arriba de les festes fundacionals. I tancant aquesta magnífica cavalcada, entre l´emoció i aplaudiments del públic asistent, apareix la carrossa de la Reina, que anirà acompanyada per les deneu madrines de les Comissions de Sector i les sis dames de la Ciutat, totes elles ataviades amb el traje de “castellonera”, i amb una peça de roba, que com habien esmentat 164 16 64


abans, servirá per identificar el estatus fester seues festes estan a punt d´esclatar amb la de cadascuna d´elles, la banda, que domés “Cavalcada del Pregó”. serà permet el seu us en color verd, tonalitat que representa a la ciutat, per a la máxima representant festera, la Reina de les Festes de Castelló.

Al voltant d´aquesta carrossa, trobem un sequit que acompanya i resguarda a tant preciat tresor, la Reina i la seua Cort, i que esta conformat per els “Sequiers”, vestits de castelloneros, el “Guardies de Camp”, abillats amb el seu vestit de gala (traje-pantaló de pana verda i amb arma al muscle), i membres de la Policia Local de Gala. I darrere de la carrossa i tancant musicalment la desfilada, la Banda Municipal de Castelló, vestida amb el seu trage oficial blau fosc amb brodats del escut de la ciutat. Així és este espectacle únic al mónn, que en este article i de forma molt sintetizada hem anat desgranant fixant-nos en la idumentària que podem trobar en ell; un obra de teatre on participen milers d´actors, on tots fiquen el millor de si mateixa, cada un representant el seu paper, i com no tots abillats amb les seues millors gales per fer homenatge a la Historia d´un poble, que any rere any crida al món sencer que les 165


ELS CLAVELLS EN LA FESTA Autor: Floristeria Los Claveles

un lloc a la Festa des de primera hora i quan en 1.945 es van posar els ciments per construir l’estructura que ha arribat fins a hui, el seu color característic va quedar arrelat a parts Castelló sempre ha sigut una terra de flors, importants de la indumentària com ara la no tant en quantitat de producció com típica faixa.  en varietat. Ací, som testimonis directes via el nostre pare, s’han plantat gladiols, Aquest tros de tela allargada cenyida  a la calèndules, nadaletes, violetes, cales i... cintura era complement imprescindible en el treball diari dels llauradors que, amb el seu clavells, la més popular de totes.  esforç, van desterrossar la nostra terra a la Elles estan presents al llarg de la nostra vida. vora de les séquies, en l’horta, o al peu de la En nàixer, ens regalen flors com a símbol de muntanya, en el secà, impedint inoportunes joia; quan trobem l’amor, una flor simbolitza lesions als  renyons.  la unió de dues persones;  per homenatjar a la mare de Déu, plouen olorosos pètals dels Però la presència del clavell va més enllà i és balcons per on transcorre la processó, i quan gairebé omnipresent al llarg dels nou dies ens acomiadem d’aquest món, unes flors ens d’esplai magdalener. Ja el primer, al Pregó, diuen adéu. No és estrany que a les festes, a hi ha clavells a les piques dels gaiaters, a les la nostra benvolguda Magdalena, trobem a cistelles de les gaiateres, a la gran cistella que tot arreu més enllà de la tradicional Ofrena.  porten al muscle uns quants homes amb no El color roig és sinònim de passió, de força, poc esforç; quan un torero triomfa, cauen fins i tot al món de la pilota valenciana clavells de la graderia en senyal d’agraïment i en l’Ofrena, hui dia, és element cabdal en d’invencible, de número u… de campió.  l’elaboració de l’artístic tapís floral.  El clavell, com a espècie més popular, per producció, acceptació i durabilitat, es va fer 166


DE LA FAIXA AL CAPOT, ELS BOUS EN LES FESTES DE LA MAGDALENA Autor: Rubén Soto i Vives

David Fandila ‘El Fandi’, Vicente Soler, José Antonio Morante de la Puebla, Sebastián Castella, José María Manzanares, Julián López ‘El Juli’, Alejandro Talavante, Andrés Roca Rey, Enrique Ponce, Alberto López La faixa, peça irrenunciable del vestit de Simón i Varea. Destres de fama nacional que castelloner, sol ser roja o granat. Quan és sempre estan compromesos a acostar-se a roja, té el mateix color que la capa d’un Castelló durant les nostres festes patronals. torero, i és que els espectacles taurins han estat lligats a les festes fundacionals de la Molts són els premis que s’atorguen durant els festejos taurins celebrats en Magdalena. ciutat des de fa desenes d’anys. El més antic es va crear en 1954 pel Club Taurí La primera plaça de bous de Castelló va de la ciutat i porta per nom “Trofeu Taurí ser construïda en 1832, encara que l’actual Magdalena”. A més, el Club Taurí també data de 1887. En ella practicament cada dia atorga, des del mateix any, el “Trofeu Albira de Magdalena es realitzen esdeveniments de Plata”, que premia al millor bou de les relacionats amb el món del bou, des de festes. En 1993, es va crear el “Trofeu Taurí Manolo Montoliu” atorgat pel seminari corregudes fins a concursos de retallades. d’estudis taurins “Manolo Montoliu” que En la plaça de bous de la nostra ciutat, premia al millor subaltern de la fira. L’any han debutat coneguts toreros de la nostra passat, 2017, es va instaurar un nou premi província com són Perona, Milián, anomenat “Trofeu Vaca de Rotlle” on es va Montoliu, Soler o Alejandro Rodriguez; premiar a la millor vaca. però també han donat espectacle matadors com Vicente Barrera, Jesulin de Ubrique Més enllà de les corregudes de bous, o Finito de Cordoba. Si no volem anar tan durant les festes també es poden gaudir de lluny en el temps, l’any passat els aficionats novillades, vaques magdaleneres, concurs de van poder veure torejar a Juan José Padilla, retalladors, Grand Prix, tots ells celebrats 167


en la plaça de bous. A diferència d’altres localitats de la província, a Castelló durant les festes de la Magdalena, no se celebren bous de carrer, des de finals del segle XIX segons podem saber a través dels documents d’Eugenio Díaz Manteca. Esta modalitat d’espectacle taurí ha sigut preservada en les festes de Sant Pere, en el Grau de la nostra ciutat. Al llarg de la història de les festes de la Magdalena, els festejos taurins han tingut una rellevància molt considerable, atraient toreros i aficionats de totes les parts del nostre país. Tots estos destres, a més de cercar donar un gran espectacle als assistents a la plaça de bous centenària de la nostra ciutat, també venien a competir pels premis que tant el Club Taurí com la resta d’entitats oferien i que formaven part d’un reconeixement i un prestigi que els toreros cercaven obtenir. Per tot açò, els bous en les seues diverses modalitats han sigut preservats, a través dels anys, com un element vinculat a les festes de la nostra ciutat, les festes de la Magdalena.

168


169 169


170 170


Raquel, Dama de la Ciutat. Autora: Anna Roig i Barberà Estimada Raquel:

Però no acaba ací el teu camí. No oblidaré mai eixe dia d’estiu en què vas rebre l’esperada notícia. La teva història per Castelló continuava. Aquest any ets Dama de la Ciutat de la Cort 2018 i això, m’ompli d’alegria. Seràs una digna representant del nostre sector Hort dels Corders i tota la teva comissió, estarà al teu costat per aplaudir-te, acompanyar-te i sentir-nos molt orgullosos de tu. Sens dubte vas a representar la dona castellonera d’una forma insuperable.

Em fa feliç poder adreçar-te aquestes paraules, després de compartir un any juntes com a madrines 2017 de la nostra gaiata. Hem viscut moments inoblidables que m’han servit per trobar en tu una gran companya, una germana gran, una amiga; moments en què he pogut aprendre de la teva elegància, Raquel, fes el teu somni realitat i gaudeix la teva simpatia, la teva bellesa.... de cada moment, de cada experiència, que El 2007 vas iniciar el teu camí al món fester quedaran gravats en la teva memòria per sent madrina infantil del nostre estimat sempre. Dedica’ns eixe somriure captivador sector i tot just, deu anys després, de nou en cada acte,  i viu al màxim i amb molt vas tenir el privilegi de ser madrina d’Hort d’orgull, el gran honor de representar a dels Corders. Has estat una grandíssima Castelló. representant, sempre cuidant els detalls, amb eixa elegància i saber estar que et Amb tota la meva estima... caracteritzen.

171


172


Programa de festes Magdalena 2018

173 173


DISSABTE 3 DE MARÇ 12:00 ANUNCI OFICIAL DE FESTES amb el llançament de carcasses commemoratives. 13:30 Homenatge al monument del rei En Jaume I per “LA GERMANDAT DEL CAVALLERS DE LA CONQUESTA”. 16:00 CAVALCADA DEL PREGÓ. Recorrerà el següent itinerari: “Forn del Pla”, Carrer Sanaüja, plaça de Maria Agustina, Carrer Major, Carrer Gasset, Porta del Sol i avinguda del Rei en Jaume I. 23:00 Trasllat oficial amb llançament de carcasses i coets de totes les gaiates des del seu magatzem municipal fins al “Forn del Pla”.

DIUMENGE 4 DE MARÇ 07:00 Repartiment de canyes i cintes pels romers a la Plaça Major. 08:00 ROMERIA DE LES CANYES, amb eixida des de la Plaça Major fins a l’ermita de la Magdalena. 17:00 Tornà de la Romeria i desfilada de penitents. 20:00 DESFILADA DE GAIATES que recorrerà el següent itinerari: “Forn del Pla”, Carrer Sanaüja, plaça de Maria Agustina, Carrer Major, Carrer Gasset, Porta del Sol i avinguda del Rei en Jaume I.

DILLUNS 5 DE MARÇ 10:30 CAVALCADA DEL PREGÓ INFANTIL que mitjançant la participació dels xiquets rememora antigues escenes castellonenques, amb el següent itinerari: “Forn del Pla”, Carrer Sanaüja, plaça de M. Agustina, Carrer Major, Carrer Gasset, Porta del Sol i avinguda del Rei en Jaume I. 19:30 Desfilada de la nostra comissió per a formar part de L’ENCESA DE GAIATES. 00:00 Trasllat de la nostra gaiata des de l’avinguda del Rei en Jaume I fins al seu emplaçament habitual a la plaça Hort dels corders.

DIMARTS 6 DE MARÇ 20:00 VISITA DE LES REGINES al sector i entrega de fadrins d’or i d’argent. 20:30 Desfilada de la nostra comissió per a traslladar-nos a la Plaça Major per al lliurament de premis. 21:00 LLIURAMENT DE PREMIS de gaiates i llibrets.

DIMECRES 7 DE MARÇ Dia DEL XIQUET 17:00 XOCOLATADA amb CASTELLS UNFLABLES, PINTACARES I FESTA DE DISFRESSES. 21:30 Sopar de pa i porta i DISCOMÒBIL.

DIJOUS 8 DE MARÇ 21:30 Sopar de pa i porta, VARIETATS I DISCOMÒBIL.

174


DIVENDRES 9 DE MARÇ

12:30 CARAVANA A LA MASCLETÀ, anirem amb els carros engarlandats d’algunes colles fins al recinte de mascletades. 21:30 Sopar de pa i porta i DISCOMÒBIL.

DISSABTE 10 DE MARÇ 15:00 OFRENA DE FLORS A LA MARE DE DÉU DEL LLEDÓ. 21:00 Sopar de pa i porta, tot seguit DISCOMÒBIL.

DIUMENGE 11 DE MARÇ 14:30 Dinar a la carpa per acomiadar-nos de la setmana Magdalenera. 22:00 DESFILADA FINAL DE FESTES, que des de l’avinguda del Rei En Jaume I recorrerà el següent itinerari: Avinguda Rei En Jaume I, Carrer Colón, Carrer Enmig, Porta del Sol, Carrer Gasset, Carrer Major, fins a arribar a la Plaça Major. 23:45 GRAN TRACA FINAL per tota la ciutat. 00:00 MAGDALENA VÍTOL la Plaça Major.

LA COMISSIÓ ES RESERVA EL DRET A MODIFICAR L’HORARI D’ESPECTACLES D’AQUEST PROGRAMA. ELS HORARIS DELS ACTES ORGANITZATS PER LA JUNTA DE FESTES PODEN VARIAR COM QUE NO ESTAN CONFIRMATS EL DIA DE L’EDICIÓ DEL PRESENT LLIBRET.

175


LABERINT

SOPA DE LLETRES INDUMENTARIA SINAGÜES CAMISA JUSTILLO GIPÓ GUARDAPEUS DAVANTAL FALTRIQUERA MANTELETA CALCES PENTINAT ADRÈS SABATES VENTALL MANTÓN POLOLOS MANTELLINA

176


PINTA

177


178


179


www.pistatxorobainfantil.es

180


www.cafeytebalancilla.com

181


182


183


184


185

185


186


187


188


189


190


191


Epíleg

Com hem pogut veure al llarg de totes les fulles que conformen este llibret, la indumentària tradicional esdevé un element clau de la nostra Magdalena. Esta és una de les essències que manté viva la nostra tradició i recorda la nostra història. A més, tots els costums que giren entorn d’esta celebració i sobretot les Gaiates, són el motiu que impulsa a la gent a sortir al carrer i a viure-les amb alegria, il·lusió i respecte. Podria considerar-se que estos dies de festa unixen a les persones a través dels trages, costums i activitats que es realitzen en tots els sectors de la nostra ciutat. 192 192

El motiu pel que s’ha volgut fer especial referència a la indumentària, és pel fet d’esdevenir el fil conductor de les nostres festes, és un homenatge al passat, a la tradició i al record, però també es un element actual, necessari i molt estimat per totes


Llibret Gaiata 5 2018  

Presentamos el libro para las fiestas de la Magdalena 2018 de la gaiata 5 "Hort dels Corders". La temática escogida es la indumentaria tradi...

Llibret Gaiata 5 2018  

Presentamos el libro para las fiestas de la Magdalena 2018 de la gaiata 5 "Hort dels Corders". La temática escogida es la indumentaria tradi...

Advertisement