Issuu on Google+

PERGAMONMUSEUM Altar de Pèrgamo

El Pergamonmuseum es va construir entre 1912 i 1930 i posseeix una de les millors col·leccions d’antiguitats de Europa, el seu nom el deu al Altar de Pèrgamo que es troba en el vestíbul principal. Es va dissenyar amb el propòsit d’albergar grans peces arqueològiques. Aquest edifici està situat a la illa dels museus (Museumsinsel). Aquesta illa de forma allargada es troba entre dos afluents del riu Spree. Va ser aquí on van habitar els primers pobladors, en el segle XIII i la van anomenar Cölln. Avui en dia no es conserva cap resta dels edificis gòtics ni renaixentistes que s’hi pogueren edificar. Pergamonmuseum A l museu hi han tres col·leccions independents, que són el resultat de les nombroses expedicions arqueològiques alemanyes de finals del XIX i començaments del XX. Aquestes col·leccions són: el Museu d’Antiguitats (Grècia i Roma), el Museu d’antiguitats d’Orient Pròxim i el Museu d’Art Islàmic. Museu d’Antiguitats ( Grècia i Roma) La col·lecció d’aquesta part es va iniciar en el segle XVII, i es va exposar al públic per primera vegada el 1830. En el vestíbul principal es troba la peça més important , l’Altar de Pérgamo, procedent de l’acròpoli de l’antiga ciutat de Pèrgamo, situada al nord-est d’ Àsia Menor (l’actual Turquia ), a 30 Km de la costa del Mar Egeu i en front de l’illa de Lesbos. Aquesta ciutat juntament amb Antiòquia i Alexandria són les tres principals realitzacions urbanístiques de l’època hel·lenística. La seva ubicació estava en un lloc elevat i de topografia difícil; per això els seus arquitectes van construir la ciutat en forma de terrasses unides per escales, cosa que va donar al conjunt un aire exòtic i nou molt adaptat al paisatge i que es corresponia amb els sentiments artístics de l’època. En la part superior de l’acròpoli dominava el gran altar dedicat a Zeus i Atenea, que va ser construït en el 180 a. C., sota les ordres d’Eumenes II, per commemorar les victòries del seu pare. El monument, que va ser trobat per un arqueòleg alemany en molt mal estat, te forma d’una gran sala rectangular, rodejada de pòrtics interiors i exteriors, amb dues ales laterals que s’avancen per emmarcar les escalinates d’accés. Te un gran fris, de més de 120 m de longitud i de 2,30 m d’altura a la base del pòrtic exterior, format per una columnata jònica. El tema és: la lluita dels déus contra els gegants. 12


A la part dreta del fris, Atenea amb el seu escut a la destra, agafa pels cabells al gegant Alicioneo, ajudada per la serp. La seva mare sorgeix de la terra per salvar el seu fill en va. A la part esquerre del fris, es mostra la figura de Zeus ,de monumental musculatura, que colpeja amb el seu raig de foc al gegant Porfirion.

L’arquitectura romana està representada amb d’imponent porta del mercat de la ciutat de Mileto.

Porta del mercat de Mileto

Museu d’Antiguitats d’Orient Próxim (Pergamonmuseum) Babilònia En el museu es troba la grandiosa Porta de Ishtar,emblema de la ciutat de Babilònia, i l’avinguda processional que conduïa fins la porta. Es van construir durant el regnat de Nabucodonosor II (604-562 a.C.) Aquesta porta és una de les 8 portes que donaven accés a la ciutat interna de Babilònia, construïda el 575 a. C. La porta està decorada amb rajoles vidriades policromes amb figures en relleu, disposades de manera regular. Les figures són bous i dragons, atributs del deu Marduk.

a de Ishtar

Fragment del mur de l’avinguda

L’avinguda processional original era d’uns 180 m de llarg. Encara que, moltes de les rajoles utilitzades per a la seva reconstrucció són noves, els lleons són originals. Aquests lleons eren animals sagrats de la deessa Ishtar, senyora del cel, deessa de l’amor i patrona de l’exèrcit.

Pèrsia

13


El panell d’arquers de rajola vidriada amb relleu, procedeix del palau d’Artajerjes II, a Susa, capital de l’Imperi Persa. En la decoració es percep la barreja d’elements assiris, egipcis i grecs, ja que d’aquests llocs eren els artistes i orfebres que hi van treballar.

Museu d’Art Islàmic (Pergamonmuseum) Aquesta col·lecció va començar amb la donació d’una extensa selecció de catifes, per part d e d’historiador von Bode. Aquest també va portar a Berlín, una secció de 45 m de llarg de la façana d’un palau del desert de Jordània. El palau va pertànyer a un grup de fortaleses defensives i edificis residencials de la era Omeia (661-750). Façana d’un palau de Jordània El mihrab era un nínxol utilitzat per marcar la direcció a La Meca en les mesquites. Aquest és del s. XIII, construït en la ciutat iraní de Kashan. Mihrab vidriat d’una mesquita de Kashan

Aquesta sala és un exemple de l’arquitectura Otomana de començaments del s. residència d’un ciutat síria d’Aleppo.

XVII, va pertànyer a la comerciant cristià de la

Sala Aleppo

BERLINER DOM La Catedral de Berlín (1894-1905) és obra de Julius Raschdorff. Símbol del imperialisme alemany del segle XIX. És una construcció neobarroca i temple principal del protestantisme prussià. Va ser destruïda en el 1943 i reconstruïda posteriorment.

LUSTGARTEN Aquests jardins anomenats jardins del plaer es van construir plens de grutes, estàtues, fonts i una exuberant vegetació exòtica, tot això va ser retirat per Frederic Guillem I que va fer dels jardins un camp

14


d’ensinistrament militar. Desprès del 1933, el Lustgarten va ser pavimentat per complert per fer les desfilades militars. Avui en dia està sent restaurat segons el disseny de Peter Joseph Lenne (S.XVII) ALEXANDERPLATZ

Aquesta plaça està ubicada en el centre de l’antic Berlín, i te una llarga història. Antigament va ser el mercat del bestiar i la llana i s’anomenava Ochsenmark. Més tard va ser rebatejada com a Alexanderplatz en honor al tsar Alexandre I, que va visitar Berlín el 1805. Els Berlinesos anomenen la plaça carinyosament: Alex. Molts dels edificis que hi havia van desaparèixer amb la II Guerra M u n d i a l . Ta m b é i h a v i a u n a monumental columnata barroca que va ser traslladada el 1910 a un parc de les afores per protegir-la de la

contaminació.

Entre els monuments que encara hi queden, tenim el Rotes Rathaus (ajuntament vermell). El nom el deu al color dels maons. L’ajuntament de Berlín es va traslladar a aquest edifici a finals de segle XIX. El seu arquitecte, Waesemann, es va inspirar en els edificis civils del renaixement italià. L’edifici està recorregut per un fris conegut com la Crònica de pedra, i presenta escenes i figures de la història de la ciutat i del desenvolupament de l’economia i les ciències. L’antic govern comunista va construir la Fernsehturn (torre de les comunicacions)com a símbol del progrés i èxit del socialisme, que la gent d’aquí anomenen Telespargel (escuradents). És la construcció més alta de la ciutat amb 365 m; i va ser realitzada el 1969. Hi ha un restaurant circular panoràmic que gira una vegada cada 30 minuts, des d’on es pot gaudir d’unes impressionants vistes de la ciutat. La segona església més antiga de Berlín també es troba en aquesta plaça, és la Marienkirche que va ser consagrada com església parroquial la segona meitat del segle XIII. El 1380 va haver un incendi que ha fet que patis alguns canvis. La torre frontal és del 1790 i la seva cúpula incorpora elements barrocs i neogòtics, la planta és típica del gòtic, així com, la pila baptismal i el retaule de l’altar gòtic. L’altar major i el púlpit són barrocs. Aquesta església estava envoltada d’edificis que avui ja no hi són, i la església resta solitària només amb la companyia de la Fernsehturn. En la part oest de la plaça ,a prop del riu Spree, trobem el Marx-Engels-Forum, que te aquest nom encara què no és un

15


fòrum. Aquí trobem dues escultures: una de Karl Marx sentat i Friedrich Engels dret al seu costat. Són obra de Ludwig Engelhart, que va decorar la base amb baix relleus, que representen l’antic ordre en la part posterior i la revolució del mon des de Marx-Engels fins el present. Al costat hi ha representada la dignitat i la bellesa dels homes lliures. NIKOLAIVIERTEL El barri de San Nicolau, porta el nom de la seva església parroquial. Es tracta d’un barri ple de carrerons amb restaurants populars i botigues de records. Fa anys va estar ple d’artistes i escriptors, però avui està ple de turistes. El barri original tenia uns dels edificis més antics de Berlín, però, va ser destruït en la II Guerra Mundial. El barri que podeu veure avui en dia està reconstruït , encara què conserva algun dels seus edificis originals. La Nikolaikirche és l’edifici religiós més antic del centre històric. La seva construcció va començar probablement en 1230, atorgada a Berlín la condició de l’assentament de Cölln, que Museumsinsel. conserva de l’església original és torres, la resta va ser destruïda reconstruïda en 1987. Avui és un la història de Berlín.

quan li va ser ciutat juntament amb estava en la L’únic que es la façana de dos per la guerra i museu on s’exposa LA PORTA DE BRANDEBURG

Es troba ubicada al final de la Unter den Linden (sota els til·lers) . Símbol de Berlín i de l’Alemanya dividida i després reunificada. Aquesta magnifica estructura neoclàssica va ser dissenyada per Karl Gotthard Langhans que es va inspirar directament en l’arquitectura grega dòrica. Es va construir entre 1788 i 1791, encara que les escultures de l’ornamentació no es van acabar fins el 1795. Els baix relleus representen escenes de la mitologia grega. Coronant tota l’estructura està la famosa quadriga de Schadow, que en el seu origen simbolitzava la pau. En 1806, durant l’ocupació francesa, Napoleó va ordenar que es traslladés a París. Quan en 1814 va ser retornada a Berlín va ser declarada símbol de la victòria. La Brandeburg Tor ha estat testimoni de nombrosos esdeveniments transcendentals, des de desfilades, fins les celebracions que van marcar el naixement del Segon Reich i l’ascens de Hitler al poder. Hitler, expert manipulador dels símbols, va fer girar la quadriga cap a l’oest com volent deixar clar els seus projectes de conquesta.

16


EL REICHSTAG Va ser construït entre 1884 i 1894 en estil neo renaixentista per albergar el Parlament alemany. El disseny és de l’arquitecte Paul Wallot. El nom de Reichstag ens recorda que, fins el 1918, un emperador regnava sobre l’imperi alemany (Reich). Els escuts que estan en la entrada de l’oest representen els països que en formaven part. Avui en dia és la seu del parlament de la República Federal d’Alemanya, el Bundestag. La nit del 28 de febrer de 1933, un incendi va destruir el saló principal. Les acusacions de la seva autoria van recaure sobre els comunistes, això va accelerar la caça de bruixes empresa pels nazis, que poc després van pujar al poder. Amb l’arribada de la II Guerra Mundial l’edifici no va ser restaurat, tot i això la seva importància va perdurar ja que, el maig de 1945 la bandera soviètica onejava en el Reichstag simbolitzant la derrota alemanya. Soldats soviètics col·locant la bandera al Reichstag

La seva reconstrucció es va portar a terme entre 1957 i 1972. Es va retirar la cúpula i quasi tota la decoració de les façanes. I l’ultima reconstrucció es va fer entre 1995 i 1999, a partir d’un disseny de Norman Foster que va transformar el Reichstag en un modern saló de congressos. Foster va ser l’encarregat de tornar a construir l’espectacular cúpula el·líptica, recorreguda per una galeria panoràmica, que ha fet que aquest edifici sigui un dels més visitats de Berlín. El 2 de desembre de 1990, hi va haver la primera reunió del primer Bundestag electe, després de la caiguda del mur en el 1989.

HOLOCAUSTMAHNMALSTELEN

17


-Gedächtniskirche

damm

El 9 de Maig del 2005, es va inaugurar el Monument al Holocaust, quan es complia 60 aniversari del final de la II Guerra Mundial. La obra de Peter Eisenman, arquitecte neoiorquí, consisteix en 2.711 blocs de formigó, que forma un pla ondulant de ciment en el centre de Berlín. El solar de 19.000 metres quadrats, està ubicat molt a prop d’on va estar la cancelleria d’Adolf Hitler. Aquest monument dedicat als 6 milions de jueus assassinats pel nazisme, ens recorda el pitjor dels crims hitlerians. És en definitiva un lloc contra l’oblit, quan ja no quedin els testimonis directes dels supervivents. Sota els blocs de formigó hi ha un centre de documentació, amb les biografies del 3,5 milions de jueus assassinats que estaven documentats. KAISER-WILHELM-GEDÄCHTNISKIRCHE

Aquesta església situada en el barri del Kurfürstendamm ( anomenat Ku’damm), en l’antic Berlín Occidental, és una de les peces emblemàtiques de Berlín. Va s e r c o n s t r u ï d a e n commemoració del Kàiser Guillem I entre 1890 i 1895, en estil neoromànic per Franz Schwechten i va ser destruïda durant els bombardejos dels aliats, en La Breitscheidplatz 1943. Desprès de la guerra es van retirar les runes deixant només la gegantesca torre frontal, per recordar-nos la destrucció de Berlín durant la II Guerra Mundial. Els berlinesos l’anomenen la dent foradada. Aquesta església també es coneguda com: l’església en record de la futilitat de la guerra. En 1961 es va projectar una nova església octogonal, de vidre blau amb un nou campanar, de planta hexagonal i independent, de 53 metres d’alçada. EL BARRI DE KU’DAMM

Aquest barri ultramodern i ple de grans magatzems i blocs d’oficines, constitueix el centre de l’antic Berlín de l’oest. El carrer Kurfürstendamm és un dels més elegants de Berlín. És una amplia avinguda que, es va construir el 1880 en el lloc en què hi havia un antic camí que portava als boscos de Grünewald. Durant els anys vint ,va ser coneguda pels seus luxosos cafès, on acudien escriptors, directors i pintors cèlebres. Avui en dia la Potsdamer platz i la Friedrichstrasse li han pres el relleu com 18


a centre de negocis.

POTSDAM

Capital de Brandeburg i molt propera a Berlín. És una ciutat de quasi 140.000 habitants. En el 1745 va ser triada per Frederic el Gran per edificar la seva residència d’estiu ( en el Park Sanssouci). Aquesta ciutat també va ser molt malmesa durant la II Guerra Mundial pels bombardejos dels aliats, no obstant, continua sent una de les ciutats més interessants d’Alemanya.

Park Sanssouci Aquest parc té una extensió de 287 hectàrees. En ell s’hi van construir, entre el segle XVII i XVIII, un complex de palaus, destinats ha ser residències dels reis i familiars dels reis. El primer edifici del parc va ser el Schloss Sanssouci , palau d’estil rococó, construït el 1745 per l’arquitecte von Knobelsdorff, que no va fer res més que finalitzar els esbossos que el mateix Frederic II havia realitzat.

19


man i Stalin

En l’actualitat, el parc, el parc està format per petits jardins de diferents èpoques que encara conserven l’estil original. La part més antiga del parc, és la que està als peus de Schloss Sanssouci , i és un jardí composat per una part d’estil holandès i una altra part de traçat simètric l’estil francès. El Neues Palais va ser construït el 1763 per ordre de Frederic El Gran. L’arquitecte va ser el mateix del Schloss Sanssouci. És un palau d’estil barroc, de dues plantes, decorat amb cents d’escultures i amb més de 200 estances.

El Schloss Charlottenhof, palau neoclàssic, que també es troba en el parc. Va ser dissenyat per Friedrich Schinkel en el 1829. I estava destinat al futur hereu del tron, Frederic Guillem IV. L’estructura ens recorda la d’una vil·la romana.

L’Orangerie va ser construït 1851 i 1860 per iniciativa del rei Guillem IV. Estava destinat a residència de la seva germana i marit, el tsar Nicolau I. És d’estil neorenaixentista.

entre Frederic ser la del seu

La Conferència de Potsdam (1945)

Shloss Cecilienhof

20


El 17 de juliol de 1945, els caps dels governs de Gran Bretanya,EE UU i la Unió Soviètica ( Winston Churchill, Harry Truman i Joseph Stalin respectivament), es van reunir al Schloss Cecilienhof, un palau del segle XX que era la residència d’estiu de la dinastia Hohenzollern, per ratificar els acords a que es van arribar després de la II Guerra Mundial; com desmilitaritzar Alemanya, abolir el partit nazi, castigar els criminals de guerra i revisar les fronteres del país.

21


UNPASSEIGPERBERLÍN2