Page 1

—Parlem tu i jo—

PEL MÓN Els gossos

A peu per la Terra Alta Josep M. Espinàs

L’home caiman

Un viatge mític per Colòmbia Giovanni Castro


A peu per la Terra Alta Josep M. Espinàs

Els gossos POQUES COSES M’HAN APASSIONAT TANT COM FER VIATGES A PEU. JA SÓN VINT LLIBRES... A PEU PER LA TERRA ALTA, LLIBRE DEL QUAL FORMA PART AQUESTA NARRACIÓ, ÉS LA CRÒNICA DELS DIES VISCUTS EN UN PAISATGE DE SECÀ PLE DE CARÀCTER, D’UNES VALLS SOLITÀRIES AMB CAMINS QUE PORTEN A PERDRE’S, D’UNA SINGULAR CAMINADA PER UNA VIA DE TREN, DE LA VISIÓ DELS VESTIGIS DE LA BATALLA DE L’EBRE... BUSCO LA GENT DESCONEGUDA, QUINA LLIÇÓ DE DIVERSITAT! M’HI ACOSTUMO SENSE PRESSA, M’EXPLIQUEN PETITES COSES EXTRAORDINÀRIES. PERÒ A VEGADES L’ESCENA NO ÉS TAN PLÀCIDA. COM LA DELS GOSSOS

ELS GOSSOS

QUE EM VAN BARRAR EL PAS, AGRESSIVAMENT, CAMÍ DE

A PEU PER LA TERRA ALTA p. 3

BATEA. SÓN IMATGES QUE NO SE M’HAN ESBORRAT. QUAN

L’HOME CAIMAN

ALTRA VEGADA UN PUNT D‘ANGOIXA.

UN VIATGE MÍTIC PER COLÒMBIA p. 6

DE QUÈ PARLEM? p. 10

ARA TU, ARA JO p. 11

SUGGERIMENTS p. 12

VOCABULARI I EXPRESSIONS p. 14

RELLEGEIXO LA NARRACIÓ D ‘AQUELLS MOMENTS, SENTO

El camí arriba al tossal que teníem com a referència, el volta i s’enfila, per després continuar planejant. Des d’aquesta alçada es veu Vilalba dels Arcs, al lluny i a l’esquerra. Ja hem après, per experiència, que els camins que van carenejant, com aquest, són més agradables, perquè hi passa l’aire mentre que a les valls i als barrancs hi fa molta calor, un agost més espès. Però també per aquest camí alt les mosques ens segueixen, se’ns posen al damunt. Deu fer tants dies que no han vist ningú...! Hem avançat bastant quan veiem que el camí es divideix. No gaire lluny hi ha una mena de mas, i encara que ja sabem que en aquestes edificacions no hi viuen mai, ens anima veure-hi una camioneta, deixada a l’ombra d’un arbre. Bé hi deu haver algú, a la casa o a prop, i podrem demanar orientació i aigua. En ser-hi al davant, agafo el camí que duu a la casa, i després que he fet unes quantes passes sento que lladra un gos, i immediatament el veig. S’està plantat a uns vint metres de mi, tallantme el camí i escridassant-me. No tinc gaire temps de pensar, perquè ara surt un altre gos, i un altre, que es veu que descansaven a l’ombra, i tots lladren, i al cap de pocs segons apareix un quart gos, i un cinquè, i encara un sisè.

,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,, Els gossos. A peu per la Terra Alta, 3


N NO

SO

NE

O

E SE S Avancem una mica i s’aturen formant un perfecte semicercle, en un desplegament ofensiu de combat. Són uns moments d’angúnia, i no m’espanten els lladrucs, ni l’actitud desafiant, sinó que puguin ésser gossos salvatges i famolencs disposats a atacar. De moment, però, només m’encerclen i si s’acosten ho fan molt lentament. Pels voltants de la casa no apareix ningú capaç d’amansir aquestes bèsties. La Isabel s’havia aturat unes quantes passes darrere meu. Giro una mica el cap, però sense perdre els gossos de vista, i amb una veu que procuro que sigui molt tranquil·la, sobretot per no excitar els gossos, li dic: -Sense girar-te d’esquena, procura anar retrocedint molt a poc a poc. A poc a poc. I quan arribis al camí, continua. Suposo que ho fa així, perquè jo també, al cap d’un moment, començo a anar enrere, sense cap pressa. Els sis gossos continuen lladrant estrepitosament, i el semicercle que formen va avançant cap a mi, però al mateix ritme que jo retrocedeixo, cosa que em fa pensar que no hi ha perill d’assalt. Quan arribo al camí veig que la Isabel ja està uns quants metres més enllà, caminant amb calma, i jo la segueixo a un ritme tam-

bé pausat i regular. Els gossos continuen lladrant, i han baixat fins al camí i ens pressionen una mica. És a dir, ara volen expulsar-nos del seu territori. I prou. Tranquils, doncs. Però han estat uns moments angoixosos, nosaltres en aquesta vall, on sembla que l’única presència viva és la d’aquests gossos.

volta, però a la llarga ens hauria portat, planejant des de certa altura, per tant còmodament, a Batea. Quan sortim del barranc, que és profund, i tornem a guanyar altura, dic:

Desaparició

La meva seguretat ha estat ridícula: quan tornem a estar enlairats, Batea ha desaparegut.

No triguem gaire a descobrir, darrere d’un serrat, la punta d’un campanar. Segur que és Batea. Del camí que es dividia hem agafat el ramal de la dreta, que és ample i sembla que va més directament cap al poble. Al cap de poca estona veiem, al lluny, un tros més gran de l’església i alguna casa. Però el camí, en comptes d’adreçar-s’hi, continua recte, i comprovem amb disgust com Batea va quedant de mica en mica enrere. Ens fa por allunyar-nos-en, i aleshores cometem un error: abandonar aquest camí i voler arribar al poble trencant pel dret. Havíem vist el campanar traient el cap darrere d’una serra, però no havíem previst que des d’on érem a aquella serra hi havia un gran espai, una sèrie de barrancs fragmentats i paral·lels, tallats pels tossals. Hem de baixar per vinyes i per camps d’ametllers... i ben aviat tornar a pujar per camps d’ametllers i per vinyes. No triguem gaire a pensar que el camí que havíem deixat potser feia

,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,, Els gossos. A peu per la Terra Alta, 4

-El que cal és arribar a dalt, Batea ja serà més a prop i veurem quin camí ens hi pot dur.

-Com és possible? És com si tinguéssim un malson, o com si es repetís la situació d’ahir, quan ens semblava que havíem vist la Pobla de Massaluca dalt la seva serra i després ja no la vam trobar. És que els pobles, a la Terra Alta, desapareixen per art d’encantament? Continuem. Cap on? No ho sabem pas, només sabem que pugem i baixem i voltem. I res, ni restes de Batea, que havíem vist una mica lluny, és cert, però clarament en aquella direcció. Però ara “aquella direcció” ja no té cap sentit, perquè no tenim cap referència. És la dificultat de la Terra Alta: els turons són semblants, les vinyes, els camps d’ametllers i d’oliveres es repeteixen, no hi ha cap raresa orogràfica ni cap construcció humana que el foraster pugui “fitxar” i li serveixi de senya i de guia.

Penso que ja hem perdut una hora, buscant inútilment Batea, i confiant, també inútilment, que si Batea no és lluny, que molt lluny no pot ser, bé trobarem algú, per aquests camps, i ens podrà informar. Anem trobant camins i hem d’anar triant, i ja ho fem sense cap confiança. El sol s’ha fet massa contundent. Ens queda un préssec i ens el partim. L’únic que veiem clar és que hem fet una gran volta. Però per on? Trobem un camí més ample, engravat, i decidim deixar de pensar i d’endevinar: seguirem aquest camí, que més tard o més d’hora ens durà a algun lloc i deixarem de fer giragonses. Al cap de mitja hora, a la dreta, veiem Batea. A la mateixa distància, potser, que el que havíem vist per primera vegada, després de fugir dels gossos. Però a Batea ens hi acostàvem pel nord, aleshores, i ara la veiem gairebé des del sud. Aquesta vegada no hi ha, entre el llunyà turó de Batea i nosaltres, cap serra important que ens pugui tapar la visió del poble i desorientar-nos. -Pel dret, que no se’ns escapi! Josep M. Espinàs

,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,, 5


L’home caiman. Un viatge mític per Colòmbia, 6

7


L’home caiman. Un viatge mític per Colòmbia, 8

9


De què parlem?

ara tu, ara jo

PARLEM DE VIATGES

CONVERSEM SOBRE VIATGES

T’AGRADA VIATJAR?

PER QUÈ? EL LLOC ON VIUS ARA, COM ÉS, QUÈ T’AGRADA I QUÈ NO.

Compareu els llocs d’origen. COM T’AGRADA VIATJAR?

Parleu dels viatges que més us han interessat o impactat.

Imagineu on aniríeu si us toqués la loteria.

QUINES CIUTATS DEL MÓN CONEIXES? PER QUINS PAÏSOS HAS VIATJAT?

Si us heu perdut algun cop, expliqueu-ne les circumstàncies i les sensacions. QUÈ EN DESTACARIES DE CADA UN?

QUÈ ÉS EL QUE TENS MÉS CURIOSITAT DE CONÈIXER DEL LLOC ON VAS?

QUINS ALTRES PAÏSOS T’AGRADARIA CONÈIXER?

De què parlem?, 10

Tothom ha passat alguna vegada per aventures o situacions que fan por... Comenteu-ne alguna.

Digueu un lloc que recomanaríeu de visitar del vostre país i expliqueu per què.

Penseu quina ciutat de Catalunya triaríeu per visitar i digueu per què.

Ara tu, ara jo, 11


HOMES I DONES DEL CAP DRET

L’EMIGRANT

LENA

POEMA PER A REPRESENTAR

Adéu turons amics, adéu rieres, boscos d’alzines i de roures i fagedes. Muntanyes del meu cor, adéu estrelles, adéu al mar pur de cristalls i de turqueses

Dolça Catalunya, pàtria del meu cor, quan de tu s’allunya d’enyorança es mor.

La Lena ho havia previst tot per al viatge: al cotxe hi duia begudes, alguns queviures i una farmaciola. Tampoc no anàvem tan lluny, ja que Hovmantorp, prop del llac Rottnen, era uns set-cents quilòmetres al sud. Primer havia pensat d’anar-hi amb avió, però segons ella era una llàstima no aprofitar el desplaçament per fer-me conèixer el país. Conduint a poc a poc, deia, podia ser una sortida agradable fins i tot per a la menuda. Baixaríem a Estocolm per Norrköping, després seguiríem per la riba del gran llac Vättern fins a Jönköping i finalment Växjö, que quedava a prop d’on vivien els seus pares. Dormiríem a mig camí per no cansar la nena. Era un viatge per l’interior, diferent del que ella i jo, sols, faríem de tornada, seguint la costa. Després, quan hagués d’anar a recollir la menuda, potser sí que ho faria amb avió...

Sóc a casa meva La casa és al carrer de Balmes El carrer de Balmes és a Sant Gervasi Sant Gervasi és a Barcelona Barcelona és al Principat El Principat és als Països Catalans Els Països Catalans són a Europa Europa és una de les cinc parts del món El món és un astre i l’astre ens transporta sense treva espais enllà.

Àlbum Viatge a Montserrat de cançons de Quimi Portet.

http://www.canalviatges.cat http://www.cataloniatour.com http://viatgemplegats.forumotion.net/ http://www.gencat.cat/turistex_nou/ http://quedem.omnium.cat/www/quedem/ca/ http://www.gencat.cat/diue/ambits/turisme/rutes/index.html http://www.ulyssus.com/primeraplana.php?idioma=1

Hermosa vall, bressol de ma infantesa, blanc Pirineu marges i rius, ermita al cel suspesa, per sempre adéu! Arpes del bosc, pinsans i caderneres, cantau, cantau, Jo dic plorant a boscos i riberes: adéu-siau! Jacint Verdaguer EL POEMA DE NADAL. POEMA III

Un camí! Quina cosa més curta de dir! Quina cosa més llarga de seguir! Josep M. de Sagarra

Jordi Coca

Joan Brossa

A peu pel Matarranya Josep Maria Espinàs Barcelona: La Campana, 1966

Una mirada catalana a l’Àfrica: viatgers i viatgeres dels segles XIX i XX M. D García Ramos, Joan Nogué, Perla Zusman (eds.) Pagès Editors. Col·lecció Guimet. Lleida, 2008

Viatge al Pol Sud i al voltant del món James Cook

http://edu3.cat/Edu3tv/Cerca?p_cp=1&p_ex=Viatges&x=17&y=18 http://www.youtube.com/llengua·#p/u/10/_x3ueh8gf2c

http://

Suggeriments, 12

Trad. Armand Carabén Barcelona: Llibres de l’Índex, 2006

Carrers de Barcelona Josep Maria Espinàs Barcelona: Selecta, 1961 PALAMÓS

A BORD DEL “SAMOS”, DES DE GÈNOVA

Palamós és una població oberta, simpàtica, agradable, situada en una posició que la fa incomparablement bella. Presenta aquesta situació la novetat – rara en la costa, ja que no en conec més que una altra, Roses, que tingui una situació semblant – d’estar encarada a Ponent. Això fa que les tardes, els capvespres, els crepuscles de la badia de Palamós tinguin en la seva infinita diversitat un prestigi inoblidable. Hi ha dos o tres llocs molt estratègics per a dedicar-se a aquest activitat contemplativa: el petit promontori del far, que té una visualitat magnífica, les cases del Pedró del vessant de Ponent i la terrassa situada davant del Casino.

Hem tingut molt bona travessia, fins al port de Gènova. Hi hem arribat de nit i ha estat la cosa més bonica que he vist mai. Des del vaixell, com que vaig pujar a la coberta, mirava com brillaven milers de punts de llum; tants i tants que em semblaven que les estrelles del cel havien baixat a Gènova a la seva riba. Els mariners, fora dels que s’han quedat de guàrdia, han baixat a la ciutat a fer barrila: se n’anaven d’allò més contents. Però a cap dels armenis ens han deixat acompanyar-los, com és natural, i les infermeres de la Creu Roja també han restat a bord per atendre els malalts i els nens que vam embarcar, perquè els més petits sovint es desperten a la nit i ploren.

Josep Pla. Pla, de viatge. Antologia de textos

Maria Àngels Anglada. Quadern d’Aram 13


escridassar, verb. Cridar turó (turons), nom m. Muntanya petita i no gaire alta. d’una manera enfadada per renyar. Es conjuga com cantar.

mas (masos), nom m. Casa de pagès envoltada de camps, pastures o boscos. A Catalunya n’hi havia molts, però a partir de la segona meitat del segle XX els canvis socials van provocar que molts quedessin deshabitats.

caiman (caimans), nom m. Animal rèptil que neda molt bé i viu a les vores dels rius, a les selves de l’Amèrica tropical.

Vocabulari i expressions serrat (serrats), nom m. Una cadena de muntanyes no gaire altes.

famolenc (famolenca, famolencs, famolenques), adj. Tenir molta fam, molta necessitat de menjar, d’alimentar-se.

giragonsa (giragonses), nom f. Revolt, retomb.

© Generalitat de Catalunya Departament de la Vicepresidència. Secretaria de Política Lingüística

gaudir, verb. Sentir que alguna cosa ens agrada molt, ens fa alegria, ens fa sentir a gust i bé. Es conjuga com servir.

Tots els camins porten a Roma

No ha vist el món per un forat

http://www.gencat.cat/llengua http://cpnl.cat/ © de la il·lustració còmic Giovanni Castro © de la narració Josep M. Espinàs Disseny Carol van Waart

Estar tocat del bolet. Expressió per referir-se a una persona boja o que ha perdut l’enteniment.

seny, nom m. Sentit comú. Dita popular: Qui no te fred, no té seny!

Ha corregut la Seca, la Meca i la Vall d’Andorra

Impressió Impremta Copyset

D.L. xxx Barcelona, 2010 Imprès en paper ecològic

Trencar pel dret. Expressa la idea de dirigir-se directament cap a un lloc sense tenir en compte les indicacions que hi ha.

Ves en compte. Expressa la idea que cal vigilar, que cal estar atent o alerta.

Reus, París i Londres

Roda el món i torna al Born Vocabulari i expressions, 14


—Parlem tu i jo—

t a .c

l x v . w w

h

p t t

w / :/


Viatgem pel món  

Lectura fàcil

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you