Issuu on Google+

Núm. 24 JULIOL 2010

Inserció laboral Una oportunitat per a les empreses un benefici per a la societat www.ampans.cat – www.facebook.com/ampans

Sumari

Núm. 24 JULIOL 2010

L’accés al món laboral de les persones amb discapacitat intel·lectual és responsabilitat de tots

Inserció laboral Una oportunitat per a les empreses un benefici per a la societat www.ampans.cat – www.facebook.com/ampans

Reportatge 1 Inserció laboral: una oportunitat per a les empreses un benefici per a la societat

4

Núm. 24 JULIOL 2010

Un programa innovador

Reportatge 2 Congrés Estatal sobre Alteracions de la Conducta

Edita AMPANS Apartat Correus 410 08248 Manresa Tel. 93 827 23 00 Fax. 93 827 21 38 www.ampans.cat

L’atenció integral a les persones amb discapacitat intel·lectual i trastorns mentals és una prioritat del Pla Integral de Salut Mental

Coordinació i Redacció

Entrevista Marina Geli

Joana Tubau

Col·laboradors Alba Cortina Montse Barat Núria Serra Sandra Fàbregas

Impressió AMPANS, Servei d’Impremta Dip. legal: B-22577-2002

2

16

...i les seccions:

Redacció Núria Jovés Pere Rueda Marisol Camps Olga de la Fuente Marta Milian Fina Riera Jaume Llorens Jordi Jubells

12

Eines i Recursos L’equip de reporters Visites La Fundació respon De portes endins, de portes enfora Les receptes del Cafè ... Pinzellades

L’assemblea extraordinària d’AMPANS va aprovar la transformació de l’associació en fundació el passat 31 de maig

Les organitzacions catalanes de discapacitat intel·lectual s’integren en un Grup, el Dincat Persones amb discapacitat intel·lectual, famílies i personal, avaluen la Qualitat de Vida

19 33 33 34 36 38 20

Editorial

Q

uan iniciàvem la darrera editorial dient que ens esperava un any de crisi, encara no se’ns havia fet palesa la iniciativa de les administracions públiques de reducció de la despesa, que per a Ampans, com no podia ser d’una altra manera, comporta una reducció dels ingressos i, conseqüentment, un ajustament de la despesa. El Centre Especial de Treball també es veu afectat per la crisi degut tant a les retallades de les Administracions Públiques com de les empreses i clients particulars. Aquest fet ens dificulta, ara més, trobar feines per a totes les persones amb discapacitat intel·lectual que ens demanden treball. Trobar una sortida laboral per a cadascuna d’aquestes persones és part de la nostra missió. Però quines conseqüències tindrà per a la societat deixar sense feina a persones amb discapacitat? Que hagin de rebre la prestació de l’atur? dependre d’ajuts de serveis socials, centre ocupacional per exemple? augmentar les prestacions no contributives o per fill a càrrec? Segurament que els Ens Locals, les empreses,... disposen de feines que poden ser realitzades de manera eficient i de qualitat, tant per part de les persones amb discapacitat intel·lectual com per persones amb malaltia mental; trobar aquests llocs de treball per aquestes persones amb dificultats d’inserció laboral, és un objectiu que hem d’assolir amb la col·laboració de tothom. D’altra banda, aquest darrer mes s’ha posat en marxa la Llar-residència Urpina, a Sant Salvador de Guardiola, de 24 places, i la Llar-residència i Centre d’Atenció Diürna La Colònia, a Súria, de 24 i 32 places respectivament. La posada en marxa d’aquests nous equipaments, demostra el compromís del Departament d’Acció Social i Ciutadania amb Ampans que, en època de crisi, s’ha vist refermat i no solament això, sinó que l’Honorable Consellera Carme Capdevila, en la inauguració de la Llar-residència Urpina, va signar un nou Conveni amb Ampans que significarà la creació de nous serveis i centres.

El nostre compromís amb les persones amb discapacitat, les famílies, el personal, el sector de la discapacitat, i la societat en general, s’ha fet palès, una vegada més, amb la celebració, el mes de maig passat, del 1er Congrés Estatal sobre Alteracions de la Conducta al qual hi han assistit al voltant de 700 professionals de la medicina, de la psicopedagogia i de l’educació, d’arreu de l’Estat. Aquest fet, com d’altres, ens esperona, ja que és un reconeixement a la nostra tasca, a la tasca i compromís del personal d’Ampans en fer que la crisi es noti, el menys possible, en la qualitat de vida de les persones a les quals atenem. A partir d’aquí hem de persistir en la creativitat, en generar idees, en impulsar la innovació; i també hem de ser, si cal, més eficients, més productius, portant a terme les mesures d’estalvi d’allò que sigui prescindible, per tal de complir amb la missió i garantir la sostenibilitat de l’entitat a mig i llarg termini. Els resultats han de fer que les necessitats de les persones amb discapacitat intel·lectual i les de les seves famílies puguin ser acomplertes, mitjançant els diferents programes i projectes que estem desenvolupant. Ampans afronta la crisi amb rigor, amb mesures, algunes d’elles potser temporals, però confiant que la superació de les dificultats ens enfortirà. De la crisi n’hem de treure oportunitats i possibilitar una societat millor i més inclusiva.

3

Reportatge

Inserció laboral: una oportunitat per a les empreses, un benefici per a la societat L’accés al món laboral de les persones amb discapacitat intel·lectual és responsabilitat de tots AMPANS treballa per facilitar a les persones amb discapacitat intel·lectual l’accés al món laboral. La inserció al mercat de treball és una de les prioritats de l’entitat, i més en un moment de crisi com el que ens afecta, en què els col·lectius amb més risc d’exclusió poden patir-ne les conseqüències més greus, si se’ls deixa desprotegits. Per això AMPANS promou i dóna suport a les persones amb discapacitat intel·lectual perquè accedeixin a un lloc de treball, ja sigui a través del Centre Especial de Treball o bé en una empresa ordinària.

4

A Catalunya hi ha 42.756 persones amb discapacitat intel·lectual, segons dades del departament d’ Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya, relatives al 2009. D’aquestes, només un 28% de les persones amb discapacitat intel·lectual tenen un contracte de treball, és a dir, 1 de cada 4 persones. Des d’AMPANS, amb un equip interdisciplinari format per psicòlegs, tècnics d’inserció, treballadors/es socials, i responsables de producció, entre d’altres professionals, apostem perquè les persones amb discapacitat intel·lectual i/o malaltia mental, puguin accedir al món laboral, amb el convenciment que hi ha una persona adequada per a cada lloc de treball, i els fets així ens ho demostren. Actualment els serveis laborals del Centre Especial de Treball (CET) donen ocupació a més de 150 persones, i 24 persones més han trobat feina a través del Servei d’Inserció Laboral, des de la seva creació al 2008, a l’empresa ordinària; és el que anomenem “Treball amb suport”. La pràctica totalitat d’aquestes persones mantenen el seu lloc de treball. L’Enclavament, a través del Centre Especial de Treball, és una altra fórmula que permet la creació de llocs de treball per a les persones amb discapacitat intel·lectual. Es tracta de l’establiment d’un contracte entre una empresa del mercat ordinari de treball i un centre especial de treball per a la realització d’una feina productiva. El grup de treballadors o treballadores amb discapacitat del CET es desplaça a l’empresa que ha contractat el servei per desenvolupar la feina que se’ls ha encarregat. Millorar la situació de l’ocupació de les persones amb discapacitat és una responsabilitat de tots. Implica a tota la societat, des de les administracions públiques, les entitats, les empreses, i les mateixes famílies. L’accés al món laboral de les persones amb capacitats diferents beneficia al conjunt de la societat i al mateix empresariat. L’experiència d’AMPANS en la integració laboral ens demostra que les persones amb discapacitat intel·lectual que poden desenvolupar-se en un lloc de treball adequat, tenen un grau d’implicació amb la feina i amb l’empresa molt significatiu, sentint-se part de l’equip i fomentant un bon clima de treball i de companyerisme. La motivació i predisposició per fer una feina que respongui a les seves capacitats, és fruit del seu esforç de superació per desenvolupar una feina ben feta. En aquest sentit valoren especialment la seva participació en el procés productiu com a recompensa pel seu esforç personal. Per part de l’empresari, poder oferir un valor afegit de la seva empresa davant dels seus clients i competidors, millora la seva imatge corporativa, fomenta la col·laboració amb el territori i, per tant, millora la relació vital empresa-societat. La tasca d’AMPANS per la integració laboral de les persones amb discapacitat intel·lectual es transforma per a les empreses en una oportunitat per a reforçar la seva imatge en temps de crisi econòmica i de valors com els que ens toquen ara de viure, assumint la part de responsabilitat social que pertoca a cada empresa, a cada organització, a la societat que som tots.

5

Reportatge

L’acció social com a estratègia empresarial La Responsabilitat Social és una oportunitat de desenvolupament de les empreses i una estratègia per posicionar-se de manera rellevant en la societat. En aquest sentit, la crisi que vivim pot fer disminuir alguns projectes o alentir-ne el ritme, però no pot deixar al calaix un estil de gestió que ha començat a demostrar el seu potencial de canvi Skis Rossignol, és una d’aquestes empreses que ha integrat de manera estratègica l’aposta per la RSE, i manté ferm el seu compromís envers a col·lectius que, per la seva vulnerabilitat, es troben en risc d’exclusió social. Actualment ha constituït un enclavament laboral a través del Centre Especial de Treball d’AMPANS, amb un grup de persones amb discapacitat que treballen a la cadena de polits dels esquís; però també té contractats altres serveis laborals d’AMPANS, com ara els serveis de neteja i jardineria, i ha contractat dues persones en tasques de consergeria, a través del Servei d’Inserció Laboral d’AMPANS.

“Si a nosaltres ens funciona, també pot funcionar a d’altres llocs” Entrevistem a Jordi Lladó, director de producció de Skis Rossignol La relació d’esquís Rossignol amb el Centre Especial de Treball va començar fa prop de 20 anys, ocupant a persones amb discapacitat, a través de la contractació de diversos serveis laborals d’AMPANS. És un cas pioner al nostre país. D’on

arrenca aquest sentit de responsabilitat de l’empresa amb la societat? De sempre els esquis incorporen, a la part

6

de l’espàtula, un peça d’alumini. En els seus inicis aquesta peça era tota llisa i fa cosa d’uns 20 anys els dissenyadors van entendre que aquesta espàtula d’alumini era un molt bon lloc per incorporar el logotip de la marca. Logotip que constava de 3 peces de plàstic que s’havien de muntar i inserir dins l’alumini. I ja va ser aleshores quan des de Rossignol es va entendre que la manipulació de les esmentades espàtules podia ser una feina ideal per als tallers d’AMPANS. I dit i fet, es van preparar els útils corresponents i per cents de milers d’unitas cada any els treballadors/es d’AMPANS han estat muntant, premsant i pre-formant espàtules d’alumini per a fer esquís destinats a tot el món.

La crisi financera i econòmica que es viu de manera global està provocant el replantejament de les polítiques i estratègies d’empresa, i, la majoria, es comencen a plantejar tot just ara, si convé adoptar models més responsables. Però, no és el cas d’esquís Rossignol, on la seva política de responsabilitat està plenament integrada en l’estratègia empresarial de l’organització des de fa anys. La crisi podria fer trontollar, en algun moment, aquest compromís? Tota crisi és sempre un moment per replantejar-se totes i cadascuna de les coses que fins a la data d’avui s’han vingut realitzant, buscar i trobar la manera de donar-li la volta i finalment ésser més eficients. Eficients en tots els aspectes: productius, econòmics i evidentment socials. El que és segur és que les solucions no són mai immediates i ni tant sols tant ràpides com ens podria agradar; cal treballar-les i és en aquest impàs quan cal ser una mica pacients. Rossignol referma el seu compromís social amb les persones amb discapacitat per convicció.

“Rossignol referma el seu compromís social amb les persones amb discapacitat per convicció” Parlem de la relació actual de Skis Rossignol amb AMPANS. Actualment treballen un grup de persones en un enclavament del Centre Especial de Treball a la mateixa fàbrica en una cadena de polits. Com ha estat el procés d’acoblament d’aquest equip en la cadena de productivitat de l’empresa? Resumint en un paraula: “Fàcil”. El primer pas va ser identificar, conjuntament amb els tècnics d’AMPANS, el possible lloc de treball on el personal d’AMPANS pogués desenvolupar de la forma més adequada l’activitat. Posteriorment els tècnics de l’entitat van proposar un conjunt de persones per a realitzar l’activitat, optimitzant-ne tasques, capacitats personals i torns. Persones que, després de l’oportú període de formació, estan desenvolupant correctament la seva activitat. Interessant citar l’evolució exponencial de les habilitats de les persones d’AMPANS durant el període d’aprenentatge: allò que el primer dia semblava “un impossible”, el tercer era un “ja ho sé fer” i el cinquè es convertia en “estic en situació de poder fer més feina”. La tasca que realitza l’enclavament d’AMPANS a la línia de polits d’esquís consisteix en la neteja manual dels talons i la càrrega de les línies. Tasca que avui és absolutament transparent per a nosaltres, cosa que indica que funciona plenament sense cap tipus de problema. I el procés d’integració amb la resta de treballadors com va? Feu algun tipus de comunicació específica adreçada a la plantilla per facilitar la seva integració i relació? Fins avui tothom estava familiaritzat amb el personal de neteja d’AMPANS però l’enclavament ha representat una absoluta novetat per a tots nosaltres, i com a tota novetat Rossignol sempre en fa participar al conjunt dels empleats de l’empresa. En el cas concret de l’enclavament, en el procés de comunicació, es va demanar a tot el personal de la secció la màxima

col·laboració i tot el respecte possible per aquest nou col·lectiu de la casa. Ens Queda només des d’aquí agrair a tothom l’excel·lent tracte dispensat al personal de l’enclavament. Realment entusiasme quan des d’un tros lluny observes un empleat de Skis Rossignol treballant conjuntament amb el personal de l’enclavament! Tothom aquí a Rossignol està content de contribuir a possibilitar la integració laboral de les persones amb discapacitat que, a priori, ho tenen força més complicat.

“allò que el primer dia semblava “un impossible”, el tercer era un “ja ho sé fer” i el cinquè es convertia en “estic en situació de poder fer més feina” Els serveis oferts en general per AMPANS a la vostra empresa, tant l’enclavament, com la resta de serveis de jardineria i neteja, són competitius en relació qualitat-preu, o bé, l’aplicació de polítiques responsables com les que demostra Skis Rossignol tenen algun sobrecost afegit per l’empresa? En conjunt, els serveis oferts per AMPANS, han de ser en essència competitius, i això no treu que en alguns serveis siguin més eficients que en d’altres. Si bé la competitivitat no l’hem de mesurar en dècimes o centèsimes d’euro, en grans xifres no es poden desmarxar. Com més competitiu més fàcil és integrar, com més fàcil, més persones poden trobar feina. I aquí sí que, una vegada més i d’una forma encara més marcada, la clau és trobar la bona persona pel bon lloc.

MI ha estat possible complementant la ja existent contractació directa amb les mesures alternatives que la llei proposa. I en la vostra relació amb els professionals d’AMPANS, heu trobat el suport i assessorament que us calia? Els tècnics d’AMPANS ens acompanyen en tot moment per garantir el funcionament correcte de tots els serveis. A l’altre costat del telèfon sempre trobes la persona adient que ràpidament col·labora amb tu per trobar totes les solucions que puguis necessitar al respecte. Si bé cal dir que un cop engegat tot el sistema és prou sòlid com per funcionar gairebé sol.

“Com més competitiu més fàcil és integrar, com més fàcil, més persones poden trobar feina. La clau és trobar la bona persona pel bon lloc” Penseu que aquesta relació és un cas d’èxit que es pot extrapolar a d’altres empreses i que, per tant, és un model a seguir? Parlar de “model a seguir” em sembla extraordinàriament agosarat i per tant em remetré exclusivament als fets: en el decurs d’aquest any Skis Rossignol ha ampliat els serveis de neteja que AMPANS venia realitzant, i s’han obert 3 noves línies de col·laboració: jardineria, consergeria i enclavament productiu; activitats que totes elles estan funcionant adequadament i a un nivell de cost correcte, per tant només en podem fer un balanç més que positiu. I òbviament si a nosaltres ens funciona entenc que també pot funcionar a d’altres llocs.

En funció de la vostra experiència, penseu que les empreses poden complir amb facilitat la LISMI, la llei d’inserció laboral de les persones amb discapacitat, o bé caldria introduir-hi millores per incrementar la seva efectivitat? Entenem que és responsabilitat de tots poder contribuir a la integració laboral de persones amb discapacitat i per tant cal que tots hi treballem amb imaginació. En el nostre cas, el compliment de la LIS-

7

Reportatge

L’accés al món laboral ordinari, l’assoliment d’un repte L’enclavament del CET d’AMPANS a la planta d’Artés de Skis Rossignol, ha significat un canvi positiu per a les persones que l’integren La fórmula de l’enclavament permet crear llocs de treball preferentment de les persones amb discapacitat que presenten especials dificultats per l’accés al mercat de treball ordinari. Els enclavaments es configuren com una subcontractació d’obres o de serveis entre un Centre Especial del Treball i una empresa ordinària. La direcció i organització del treball i la relació amb els treballadors de l’enclavament corresponen al Centre Especial de Treball. L’enclavament es desplaça a la planta productiva de l’empresa per desenvolupar la feina per la qual se l’ha contractat. Dins del grup de treballadors amb discapacitat s’inclou la figura del monitor, que es fa càrrec del grup a nivell laboral i personal.

Membres de l’enclavament amb treballadors de Rossignol

Montse Flotats, de 43 anys. Membre del grup Enclavament Manipulats Rossignol. Esquiadora des de que era ben petita, ha descobert a Rossignol el seu lloc a la feina. Montse, quan fa que treballes a l’enclavament de manipulats de Rossignol? Uns dos mesos aproximadament. I quina feina hi desenvolupes? Faig el polit dels esquís, al principi de la cadena de producció. Netegem els talons, traiem les restes de cola i alimentem la plataforma per començar la línia. I t’agrada? Sí, molt...és que m’encanten els esquís! Jo esquio des de petita. Faig esquí alpí. Durant la temporada hi vaig cada setmana amb els meus cosins i la meva família. Quina sensació vas tenir el primer dia

8

de treballar a la planta? Em va impressionar. No m’esperava que la nau fos tan grandiosa. N’havia sentit a parlar però no m’ho imaginava així. Com definiries el ritme de treball? Entretingut. El torn de tarda em passa molt ràpid. Vaig aprendre la feina molt ràpid. De seguida vaig agafar el truco. És a dir que no et vas espantar? Potser els primers dies veiem molts esquís però ara ja no ens en semblen tants i estem molt contents. Què fas quan plegues? Arribar a casa, dutxar-me, relaxar-me una mica, sopar i dormir.

Havies treballat mai abans? Si, sempre he anat treballant, però aquí és el lloc on he trobat la feina que m’agrada més. Com la vas trobar? M’ho van proposar la Marta i el Lluis d’AMPANS. Ja sabien que m’agradava molt això de l’esquí, i així estic relacionada amb aquest esport tot l’any! Estic contenta. I si no tinguessis feina, com et sentiries? Segur que estaria molt amoïnada. Sempre he estat treballant!

L’èxit de l’enclavament permet sentir-se més realitzades a les persones que el composen, i milloren les seves habilitats personals, socials i laborals Josep M. Estruch, monitor de l’enclavament. Ell és el responsable del grup. La seva funció és la de vetllar perquè tant els membres que formen l’enclavament com l’empresa estiguin satisfets de la feina.

Josep explica’ns amb més detall en què consisteix la teva feina? Sóc el monitor de l’enclavament. M’ocupo dels nois i noies que hi treballen, organitzo i reparteixo la feina i controlo que la fem correctament. Alhora sóc un més de l’equip que formem tots junts, fent la mateixa feina de producció que ells. És la primera vegada que fas aquesta feina?

Sí, és la primera vegada que faig de monitor d’un enclavament, però l’experiència està resultant molt positiva. Vaig començar a treballar a AMPANS fent una substitució com a encarregat de Deixalleries, i quan es va acabar em van proposar aquesta feina. Vaig acceptar de seguida, convençut que seria una feina enriquidora. I ho és? Moltíssim. Des que treballo amb aquests nois i noies he après molt. Són treballadors responsables i molt motivats. Són persones que no et fallen mai, fidels, confien molt en tu, i això per a mi és molt important i bàsic perquè la feina surti bé. Com és la relació que teniu del dia a dia a la feina? El que es diu: bon rotllo! (somriu). És fàcil treballar-hi. Tenen una actitud molt bona, no protesten i són transparents. Si un dia

venen preocupats per alguna cosa que els ha passat o algun tema que els amoïna, en parlem i miro d’animar-los. Ens fem costat i som bons companys. I amb la resta de treballadors de la fàbrica? Excel·lent! Des del primer dia ens van rebre molt bé i continua així. Som uns companys més i, amb alguns, compartim l’estona del cafè. I amb els responsables de l’empresa? Molt bona relació! Devem fer la feina bé! (somriu un altre cop). Estan contents, fins ara tot ha ant com una seda. I deixa’m que doni les gràcies a la rebuda que ens han fet uns i altres, però també als responsables del CET d’AMPANS que han confiat en nosaltres per poder desenvolupar aquesta feina.

Eloi Rihuete Mas, té 21 anys, i viu a Artés. Un altre dels membres del grup Enclavament Manipulats Rossignol Quina feina portes a terme? Carregar a la línea esquís perquè la màquina els poleixi i tregui la cola sobrant. També poleixo talons T’agrada la feina que fas? Si, perquè tenia curiositat per saber com es feien els esquís i ara ja ho he vist Què significa per a tu tenir una feina? Per tenir un sou, poder viure de forma independent en un pis i estar ocupat i ser útil Com vas accedir-hi? Des d’AMPANS em van oferir la feina perquè era una possibilitat de treballar al poble on visc. Jo abans era Jardiner. Estàs content del procés d’inserció laboral que has viscut a AMPANS? Vaig començar a l’Escola Jeroni de Mora-

gas. Quan vaig acabar vaig fer un curs de Jardineria a AMPANS i després em van oferir feina primer com a Jardiner i ara aquí a Skis Rossignol. Estic molt content. Creus que milloraran les teves capacitats/habilitats laborals? És una feina més dinàmica que et permet aprendre moltes coses Estàs content amb els companys que has fet a la feina? Sí, he aprés la feina gràcies al monitor, en Josep M., i als encarregats de Rossignol. Hi ha bon ambient. Quin és el teu dia a dia? Al matí em llevo d’hora i vaig a caminar pels entorns del poble; ajudo a casa i després dino i treballo de 14 a 22h. Els caps

de setmana m’agrada sortir a passejar amb la parella Quin suport reps d’AMPANS? Del Josep M., el monitor del nostre grup, i del Lluís i la Marta del CET. Ells ens ajuden si tenim algun problema.

9

Reportatge

La persona adequada a cada lloc de treball Raúl Alabern Domènech, 37 anys, manresà. El Raúl és el conserge del torn de tarda de Skis Rossignol. Raúl quina feina portes a terme? Sóc Conserge. Recepciono trucades telefòniques, atenc les visites i encàrrecs, faig el control d’accessos a la fàbrica, ...Faig el torn de tarda, de 13h a 18h. T’agrada la feina que fas? Sí molt, és una feina discreta que et fa sentir útil i millor. Tens contacte amb gent diferent, tan externa com de la fàbrica. També em permet adquirir experiència en una tasca que no havia realitzat mai. Ha estat un repte per mi, ja que era una feina de molta responsabilitat i el llistó era molt alt. Què significa per a tu tenir una feina? Poder estar ocupat, sobretot tal i com està avui dia el tema de la feina, desenvolupar-me professionalment i personalment. Jo abans treballava a l’empresa ordinària i quan em vaig quedar sense feina faig recórrer a Ampans perquè m’ajudessin. La feina la valoro molt com l’oportunitat que he tingut de millorar en una nova etapa que em pot servir en un futur. Com vas accedir-hi?

Mitjançant el Lluís Nuñez i la Marta Milian, m’ho van proposar i vaig fer un període de prova per aprendre les tasques. L’Eli Torné, del departament d’inserció em va ajudar molt amb el tema de la formació i suport per les feines. I amb la resta del personal que treballen a la planta, com t’hi troves? Hi ha bon ambient; t’ajuden amb els dubtes i et fan sentir bé. Quin és el teu dia a dia fora de la feina? Quan no treballo m’agrada nedar, col·laborar a l’Associació de veïns del barri de Poble Nou i també a la Protectora d’Animals i plantes de Manresa com a voluntari els dies festius.

Treball amb suport, Un servei per a l’empresa El Servei d’Inserció Laboral d’AMPANS va néixer amb la finalitat d’integrar laboralment a les persones que tenen especials dificultats per accedir a un lloc de treball a l’empresa ordinària. Està dirigit a persones amb discapacitat intel·lectual, física, sensorial, malaltia mental i a persones amb situació desafavorida davant del mercat laboral. El servei ofereix a la persona que busca feina orientació professional, formació i suport en la recerca activa de feina, mitjançant una atenció directa i personalitzada. A l’empresa li ofereix suport gratuït al llarg de tot el procés d’inserció laboral de la persona o persones contractades. Es tracta d’assessorar l’empresa i d’acompanyar la persona en el procés d’incorporació, adaptació i consolidació del lloc de treball. Els tècnics del departament d’inserció ofereixen a l’empresa:

L’anàlisi del lloc de treball amb una valoració dels coneixements, habilitats i actituds necessàries per al desenvolupament de la feina

La selecció dels candidats més adequats per al lloc de treball

Formació inicial i continuada del treballador o treballadora

Suport i seguiment en el lloc de treball adequat a les necessitats detectades a través d’un preparador laboral

Assessorament i orientació en les persones de l’entorn laboral proper

Període inicial d’adaptació al lloc de treball a través d’un conveni de pràctiques

Actualment, vint-i-quatre persones estan treballant a través d’aquest servei en diferents empreses de la comarca. Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Treball

10

ESTUDIO AQUÍ.

ESTUDIS DE CIÈNCIES DE LA SALUT

ESTUDIS DE CIÈNCIES SOCIALS

ALTRES ESTUDIS

INFERMERIA FISIOTERÀPIA PODOLOGIA LOGOPÈDIA

GESTIÓ D’EMPRESES

POSTGRAUS I CURSOS ESPECIALITZATS

EDUCACIÓ INFANTIL

TITULACIONS

Av. Universitària, 4-6 08242 Manresa T. 93 877 41 79 www.fub.edu 11

Reportatge

El I Congrés Estatal sobre Alteracions de la Conducta reuneix a més de 700 professionals a Món Sant Benet

Unes 40 mil persones pateixen a Catalunya alteracions de la conducta, com poden ser rituals obsessius-compulsius, desordres de l’ansietat, mutisme, i altres simptomatologies. El I Congrés Estatal d’Alteracions de la Conducta que es va celebrar el mes de maig passat a Món Sant Benet, tenia per objectiu avançar cap a un abordatge integral de les alteracions de la conducta que englobi els àmbits: social, educatiu i sanitari. Més de 700 professionals procedents d’aquests sectors es van donar cita a Sant Benet, on més de 40 experts en l’abordatge de la conducta, entre els quals hi havia referents internacionals, van aportar els seus coneixements en la matèria.

Un programa innovador La significació dels trastorns de la conducta com un signe vital d’expressió i, a voltes, de relació en la nostra societat, ha arribat a uns nivells prou rellevants en les darreres dècades i és per això que les persones que presenten alteracions de la conducta són objecte d’estudi des de l’àmbit més clínic a l’àmbit social, i motiu de reflexió per part de professionals del món educatiu, social i de la salut que, dia rere dia, exploren en la pràctica les millors maneres de donar resposta a les necessitats d’aquestes persones. Partint de les realitats psicològiques, els professionals estudien aspectes relacionats amb la bioquímica del cervell, les disfuncions neurològiques, les alteracions genètiques, la pròpia conducta en sí mateixa, que puguin explicar aquestes manifestacions preocupants de comportament que, com dèiem, són cada cop més freqüents. Estem, doncs, davant d’un fenomen que preocupa als pares, als mestres, als professionals dels serveis, a les entitats prestadores de serveis, a les administracions públiques i a la societat en general.

12

Per tal de millorar el coneixement, la innovació, la recerca, i a la vegada poder donar una millor resposta a les necessitats de les persones, buscant una millor qualitat de vida i, alhora, una millor relació amb el seu entorn, s’ha organitzat aquest I Congrés Estatal sobre Alteracions de la Conducta, analitzant la “conducta” en les persones amb: discapacitat intel·lectual, malaltia mental i addiccions, dany cerebral i altres malalties d’afectació neurològica, i en la infància i l’adolescència, i mitjançant tres grans línies transversals: l’avaluació i el diagnòstic, la clínica, i la intervenció o abordatge de la conducta en el seu sentit més ampli.

Els principals experts en conducta al Congrés El Catedràtic de Psicologia Mèdica i Psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona i Director del Departament de Psiquiatria i Medicina Legal, Adolf Tobeña, va pronunciar la conferència inaugural, titulada “Neuroanatomia de la violència”. “Hem d’assenyalar l’existència d’engranatges cerebrals disposats a servir a l’expressió d’agressivitat. L’eclosió del perfil particular d’agressivitat que mostrarà cadascú al llarg de la vida és fruit del pes de les interaccions entre l’herència genètica, diversos elements de la maduració neuroendocrina i alguns factors d’aprenentatge social”, assegura el professor Tobeña. L’agressivitat forma part de la base biològica dels éssers humans. Això, que sembla tan obvi des de la tradició popular, és el que va defensar Adolf Tobeña, basant-se en dades de diversos estudis, en una conferència que va ser seguida amb atenció per un auditori format per uns 700 professionals que omplien a vessar la sala Montserrat del monestir de Sant Benet de Bages. “Les tradicions sàvies de totes les cultures expliquen que hi ha molt bona gent, gent que mig i mig, gent tòxica i una minoria perillosa. Però això, en les darreres generacions, en part per culpa dels científics, s’ha dut a l’oblit”, va alertar Tobeña. El neurobiòleg va lamentar que “tan gran ha arribat a ser la confusió sobre l’orígen de l’agressivitat humana que institucions de tanta autoritat com la UNESCO han arribat a fer una declaració en la qual s’afirma que la violència no es troba ni en el llegat evolutiu ni en els nostres gens”. Tobeña sosté que, ”com que som individus amb una demostrada capacitat d’autocontrol, se sol negligir la predisposició agressiva. Però quan sorgeix un conflicte, els dispositius endògens al servei de l’agressivitat, que es pot manifestar des de l’insult fins a la mort, s’activen espontàniament i sense necessitat de deliberació reflexiva. Perquè responen, en realitat, a mecanismes de base biològica”. El neurobiòleg, catedràtic de Psicologia Medica i Psiquiatria a la Universitat Autònoma de Barcelona, va exposar pedagògicament que “al cervell funcionen els engranatges per activar l’agressivitat (la testosterona, per exemple), però també per frenar-la. El que succeeix és que en alguns individus treballen més ràpidament i en altres més lentament, ... la variabilitat humana”.

Miquel Casas, catedràtic i cap de psiquiatria de l’Hospital Vall d’Hebron, Amaya Hervás, Cap de la Unitat de Salut Mental Infantil i Juvenil de l’Hospital Universitari Mútua de Terrassa, i Jim Mansell, director i professor de Psicologia Aplicada a les dificultats d’Aprenentage del centre Tizard de la Universitat britànica de Kent, van ser altres dels conferenciants destacats del Congrés. www.ampans.cat/index.php/publicacions/recents

13

Reportatge

Una valoració d’èxit per part dels assistents Més de 700 professionals procedents de la medicina, (psiquatria, neurologia), de la psicologia i pedagogia, de la gestió de serveis, de l’atenció directa (infermeria, mestres, educadors, monitors, ...), de les administracions públiques,etc. van assistir a aquest 1er Congrés Estatal sobre Alteracions de la Conducta. És la primera vegada que s’aborda des d’una perspectiva integral l’atenció que han de rebre les persones afectades. El 60 % dels congressistes provenien de Catalunya i d’altres comunitats autònomes. Els assistents del Congrés van fer una valoració molt satisfactòria del certamen, tan des de la vessant de temàtica, continguts, experts convidats, fins a tots els aspectes relacionats amb l’organització. La valoració final de l’enquesta que van contestar els assistents va assignar una nota global al Congrés de 8,06.

El Congrés sobre Alteracions de la Conducta, un bon marc pel lliurament del III Premi d’Investigació i d’Innovació d’Ampans La Consellera de Salut, Marina Geli, va presidir l’acte de cloenda del Congrés, i va fer el lliurament del III premi d’Investigació i d’Innovació sobre perspnes amb discapacitat intel·lectual que convoca AMPANS, en el marc de l’acte. Els dos primers premis, dotats amb 3.000€ cadascun i la publicació dels treballs, els van recollir els guardonats: Joana Maria Mas Mestre, doctora en psicopedagogia, i Berta González Antón, sociòloga. Tots els treballs premiats han estat publicats. Amb aquests guardons AMPANS premia els millors treballs de recerca i d’innovació que tractin sobre qualsevol aspecte o matèria que faci referència a les persones amb discapacitat intel·lectual, que desenvolupi pautes, mètodes o coneixements eficaços per a una millora de la intervenció i de la qualitat de vida de les persones en els àmbits de

l’educació, el treball, l’atenció diürna, la salut, la intervenció familiar, l’atenció residencial, ...en definitiva, tots els que facin referència al cicle vital de les persones que requereixen de diferents suports per a poder-se desenvolupar. Una taula rodona sobre les polítiques respecte les alteracions de la conducta que presenten les persones, amb responsables dels departaments de Salut, Educació, i Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya, va precedir l’acte de cloenda del congrés.

14

Auxiliars de fires i congressos, una sortida laboral addicional Vint-i-cinc persones de diferents serveis d’ AMPANS varen exercir d’auxiliars de fires i congressos al I Congrés Estatal sobre Alteracions de la Conducta, després d’haver estat formats especialment per a l’ocasió, en un curs de formació que va començar el mes de febrer i que es va fer durant 3 mesos. Les persones a les quals es va encomanar aquesta tasca es van haver de responsabilitzar de les feines pròpies d’atenció al públic d’un congrés, com ara indicació de les sales, acompanyament dels assistents, atenció en punts d’informació, control a les portes d’accés, assistència a la mateixa sala en temes de col·locació de micròfons, aigües, etc. El curs, que va tenir un enfocament molt pragmàtic i participatiu, contemplava continguts relacionats amb temes de comunicació, habilitats organitzatives, imatge personal, gestió de les emocions, treball en equip,... competències totes elles necessàries per desenvolupar les tasques pròpies d’ auxiliar de fires i congressos. L’experiència desenvolupada en el I Congrés Estatal d’Alteracions de la Conducta va posar a prova els coneixements adquirits per les persones que van seguir el curs, i el resultat final va ser una experiència molt satisfactòria, tant pels organitzadors com per les persones que van desenvolupar aquesta tasca, que confien poder repetir, com a una opció laboral addicional, en propers certàmens que es puguin celebrar.

L’ equip de redactors

L’equip de reporters al Congrés sobre Alteracions de la Conducta L’equip de reporters va ser present al Congrés Estatal sobre Alteracions de la Conducta a Món Sant Benet, complint amb el seu objectiu d’explicar les notícies que es produeixen al moment. Van accedir a les instal·lacions per poder entrevistar i fer fotos als diversos congressistes. Els van demanar d’on venien, quin motiu els havia portat a assistir-hi,què els estava semblant, etc. Van tenir també l’oportunitat d’entrevistar a l’Amaia Hervás, psiquiatra de l’Hospital Universitari Mutua de Terrassa que va participar al Congrés fent una ponència magistral sobre els trastorns de l’espectre autista al llarg de la vida. La psiquiatre ens va dedicar una estona del seu temps per contestar a preguntes com: Què opina sobre el congrés? I Com veu el futur dels serveis per les persones amb discapacitat en el nostre país?

Mar Serna Calvo

Amaia Hervás vaConsellera aprofitar l’entrevista felicitar l’organització del Congrés per la feina feta, i per la deper treball de la Generalitat de Catalunya diversitat de professionals i de temes que s’hi van tractar. També ens va donar la seva opinió sobre com veu el futur dels serveis per a les persones amb discapacitat en el nostre país. Podeu accedir a la gravació que van fer l’equip de reporters a través del nostre facebook: http://ca-es.facebook.com/ampans#!/ampans?v=wall

15

Entrevista

Marina Geli Consellera del Departament de Salut de la Generalitat Marina Geli, nascuda a Sant Gregori, al Gironès, és consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya des del 2003. Metgessa internista per la Universitat de Barcelona, va exercir a l’Hospital Josep Trueta de Girona fins al 1990. La consellera, membre del Comitè d’Honor del I Congrés Estatal d’Alteracions de la Conducta, va presidir l’acte de clausura del Congrés. En l’entrevista, Marina Geli destaca la unió de dues organitzacions referents com AMPANS i ALTHAIA per impulsar un programa que abordi des d’una òptica integral (sanitària, educativa i social) les alteracions de la conducta.

16

La despesa farmacèutica de les persones amb discapacitat intel·lectual que presenten problemes de comportament, malaltia mental o problemes de salut afegits, és important. Quines mesures considera necessàries per reduir-la? Des del Departament de Salut no ens hem plantejat reduir la despesa farmacèutica en allò que sigui necessari i eficient sinó en valorar la seva necessitat i després fer-la de la manera més eficient possible amb els professionals sanitaris i les eines de que disposen (genèrics, preus de referència, guies clíniques, protocols farmacològics,etc...) També actualment el Departament de Salut conjuntament amb els proveïdors sanitaris estem avançant molt amb les TIC en el sentit d’oferir als professionals tots els recursos possibles per facilitar-vos un prescripció eficient (recepta electrònica, història clínica compartida, self audit, etc.)

El Pla Director de Salut Mental i Addiccions parla de criteris de xarxa, d’integració de recursos, d’una continuïtat assistencial i la responsabilització de cada servei sanitari i social en el procés d’atenció; com veuria l’aliança entre Ampans i la Fundació Althaia per tal de respondre a les línies estratègiques de l’esmentat Pla? L’atenció integral a les persones amb discapacitat intel·lectual i trastorns mentals és una prioritat del Pla Integral de Salut Mental que coordinem des del departament de Salut i que implica potenciar una visió intersectorial i global de l’atenció. Ampans i la Fundació Althaia són dues entitats amb reconegut prestigi en l’atenció a les persones amb discapacitat i amb malaltia mental, respectivament. La coordinació d’aquestes atencions és fonamental per tal de garantir la continuïtat assistencial i donar suport a persones afectades, pacients i famílies. L’aliança entre aquestes dues entitats pot ajudar a millorar la interacció entre els serveis socials i de salut, sobre tot en aquelles persones que comparteixen

problemes de discapacitat intel·lectual i salut mental

L’atenció integral a les persones amb discapacitat intel·lectual i trastorns mentals és una prioritat del Pla Integral de Salut Mental

Ampans, conjuntament amb Althaia, han organitzat el I Congrés estatal sobre alteracions de la conducta, del qual vostè n’ha estat membre del Comitè d’Honor i va presidir l’acte de clausura. Com valora la participació al Congrés de més de 700 persones i si ha complert les seves expectatives? La valoració és molt positiva, dues organitzacions del territori expertes i excel·lents en els seus àmbits, treballen conjuntament i es potencien. La qualitat del congrés, la originalitat del seu enfoc i l’assistència tan important justifiquen la realització d’aquest congrés. A més aquest Congrés reflecteix la necessària interdisciplinarietat de l’atenció als problemes de salut mental ja que han participat professionals del sector sanitari, social i educatiu.

va fer a Barcelona l’any 2007 i també un referent a nivell de l’Estat Espanyol. Aquest model ha estat possible perquè a Catalunya s’ha arribat a un consens important entre la xarxa sanitària i social i perquè disposem d’entitats i professionals de reconegut prestigi en aquests camp.

Vostè coneix Ampans, ha visitat la residència per a persones amb problemes de comportament “Els Comtals”, coneix a alguns dels professionals que hi treballem. Quina visió de futur té de la nostra entitat? Ampans és una institució de referència en l’atenció a les persones amb discapacitat a nivell de tota Catalunya, que presta serveis tant en el camp social com educatiu i que pot aportar la seva expertesa amb l’aliança amb una entitat sanitària referent amb l’àmbit de salut mental com és la Fundació ALTHAIA.

El model d’atenció que es desenvolupa a Catalunya per a les persones amb discapacitat intel·lectual i trastorns de conducta i /o trastorns mentals es un referent a nivell europeu

El model d’atenció que es desenvolupa a Catalunya per a les persones amb discapacitat intel·lectual i problemes de comportament i/o malaltia mental afegits és un bon model? quines millores creu que s’haurien de dur a terme?

Finalment, ens agradaria, des de la seva òptica de coneixedora del camp de la discapacitat intel·lectual, la seva opinió respecte els serveis que està oferint actualment Ampans?

El model d’atenció que es desenvolupa a Catalunya per a les persones amb discapacitat intel·lectual i trastorns de conducta i /o trastorns mentals es un referent a nivell europeu, i així va quedar palés en la reunió que la xarxa europea POMONA, encarregada de la implementació d’indicadors de salut específics per a la discapacitat intel·lectual,

Com ja he fet esment abans, AMPANS es una entitat que cobreix un ventall molt important tant en l’àmbit social com educatiu (serveis residències, ocupacionals, prelaborals, llar amb suport, i escoles d’educació especial), oferint una atenció integral i de qualitat a les persones amb discapacitat intel·lectual i a les seves famílies.

17

Entrevista

Fitxa personal Un lloc per viure: Marina: L’Empordà Un plat favorit: M. L’arròs caldós El viatge de la seva vida: M. A Chile amb uns amics Una feina: M. Ser metge La banda sonora de la seva vida: M. Una barreja entre Serrat i Nana Caymi Un llibre de capçalera: M. Sempre en tinc un de prosa i un altre de poesia. Són el meu psiquiatra La seva virtut més gran: M. La constància i el saber escoltar Un defecte: M. Tinc massa energia

GARDEN

Planta de temporada 0’75

40% de descompte en arbres Servei Flor 10, portem les flors on vulguis

Fer créixer una flor aprendre un ofici

Ctra. Manresa-Santpedor, km 4,4 - Tel. 93 827 28 82 18

Eines i recursos

Mira’m, contes de vides especials Autor: Mercè Foradada, Ada Castells, Màrius Serra, Elisabet Pedrosa, Àngel Burgos, Miquel Pairoli, Joseph Maria Fonalleras, Rafael Vallbona, Margarida Aritzeta Mira’m és una ullada a unes vides gairebé invisibles, a unes persones que massa sovint no veiem, a un col·lectiu que ens passa desapercebut però que hi és i forma part de nosaltres. Les persones amb discapacitat o, senzillament, totes aquelles que, per algun motiu o altre, són “diferents” pertanyen a aquest espectre invisible de la societat. Un espectre que cal fer visible i mirar-lo. A Mira’m un conjunt de relats ens endinsaran en nou històries diferents, nou realitats vitals de persones que tenen un denominador comú: la discapacitat. Descobrirem nou moments de la vida d’una persona amb discapacitat, històries de vida de la mà d’escriptors i escriptores que ens han volgut apropar aquesta realitat a través de la seva imaginació i la seva ploma. Amb aquest recull de contes, nou escriptors han volgut posar veu, experiències i vida a totes aquestes persones per tal que nosaltres les puguem conèixer de més a prop, malgrat no veure-les. Amb Mira’m pretenem demostrar que també hi són, també tenen coses per explicar-nos i vides interessants per descobrir.

Un niño con autismo en la familia. Guia básica para familias que han recibido un diagnóstico de autismo para su hijo o hija Autor: Diana Milena Bohórquez Ballesteros, José Ramón Alonso Peña, José Ramón Alonso Peña, Ricardo Canal Bedia, Mª Victoria Martín Cilleros, Patricia García Primo, Zoila Guisuraga Fernández, Amelia Martínez Conejo, María del Mar Herráez García, Lorena Herráez García Aquesta guia va dirigida a pares i mares que tenen fills amb autisme. Està escrita a partir de preguntes de pares i la seva corresponent resposta. En ella s’hi inclou informació clara, actualitzada i verificada científicament. També hi apareixen testimonis reals de pares. Aquesta guia està dividida en capítols organitzats com un mapa del camí que probablement els pares amb nens autistes han de seguir, per comprendre què li succeeix al seu fill i com afrontar la situació.

www.facebook.com/ampans 19

Pinzellades

Pinzellades L’assemblea extraordinària d’AMPANS aprova la transformació de l’associació en fundació

Tal com s’indica en la “Memòria relativa a la proposta de transformació” aprovada per la Junta Directiva de l’associació i ratificada per l’assemblea, AMPANS des de la seva fundació el 5 de Novembre de 1965 “(...) ha actuat d’acord amb la finalitat explícita de l’article 2on. dels Estatuts, on diu que: es va crear per treballar en el foment de l’assistència, recuperació, ensenyament i promoció de les persones afectades per discapacitat psíquica i amb la voluntat expressa de no tenir en cap aspecte una finalitat lucrativa.” “Per tal de donar unes respostes que consolidin aquest esperit per al futur, L’ASSOCIACIÓ MANRESANA DE PARES DE NENS SUBDOTATS (AMPANS) considera indispensable la seva transformació en fundació, amb la voluntat de disposar de totes les eines que assegurin amb total garantia, els béns i el futur d’aquest col·lectiu”, perquè “es té el convenciment que la figura jurídica de la fundació és la que s’ajusta més a aquesta voluntat de preservar el referit esperit cap el futur, atès el fet que queden fixades de forma clara en els seus estatuts les finalitats a les que s’ha de dedicar la seva activitat, i el fet que el compliment de la voluntat fundacional es troba en tot moment sota la salvaguarda, supervisió i control del Protectorat de Fundacions de la Generalitat de Catalunya, aconseguint d’aquesta manera, entre d’altres, els següents objectius prioritaris: el manteniment de la voluntat fundacio-

20

nal de l’Associació transformada, la necessària guarda de tot el patrimoni, i la gestió dels centres assistencials i productius i la creació d’altres que es considerin necessaris.” L’assemblea extraordinària d’AMPANS del passat 31 de maig va aprovar la transformació de l’associació en fundació, els nous estatuts i el nomenament del primer patronat. Seguidament es va procedir amb la publicació de l’acord a un diari de difusió local i al DOGC, la publicació dels acords de l’assemblea i la remissió de tota la documentació al Protectorat de Fundacions de la Generalitat de Catalunya per a la seva aprovació.

Les organitzacions catalanes d’atenció a la discapacitat intel·lectual s’integren en un Grup, el Dincat La presentació del grup es va fer a l’auditori de CaixaForum, en un acte que va comptar amb l’assistència del president de la Generalitat, José Montilla, i de les conselleres Carme Capdevila i Mar Serna. L’acte, la presentació del qual va anar a càrrec del periodista i escriptor Màrius Serra, va servir per explicar els objectius i compromisos del Grup amb les persones amb discapacitat intel·lectual i les seves famílies i amb les associacions a les quals aplega (entitats socials sense ànim de lucre) que representen i ofereixen serveis a les persones amb discapacitat intel·lectual en àmbits com l’habitatge, l’atenció diürna, el treball, l’educació, l’atenció precoç, la tutela, el lleure i l’associacionisme.

Recentment s’ha presentat el Dincat (Discapacitat intel·lectual Catalunya) que agrupa més de 300 entitats, entre les quals hi ha AMPANS, i que neix del procés d’integració de les tres entitats principals del sector: Federació APPS, Coordinadora de Tallers per a Persones amb Discapacitat Psíquica de Catalunya i l’Associació Empresarial APPS. El Dincat representarà, a través de les organitzacions que el formen, a 30.400 persones amb discapacitat intel·lectual i a les seves famílies.

El 30 de juny, es van fer les eleccions a noves Juntes Directives de Dincat Federació i Dincat Associació empresarial, en Assemblea Extraordinària El director d’AMPANS, Toni Espinal, i els responsables de la residència Julio Payás i del Centre Ocupacional, Jordi Mir i Cristina Llohis, respectivament, han estat escollits membres dels diversos òrguens directius.

Persones amb discapacitat intel·lectual, famílies i personal, avaluen la Qualitat de Vida Durant aquest mes de juny hem posat en marxa les reunions del grup d’autoavaluació de Qualitat de vida, seguint els paràmetres de la certificació en qualitat de vida de FEAPS. Es tracta d’arribar a conèixer de quina manera AMPANS està contribuint a la millora de la qualitat de vida a les persones que atén i a les seves famílies. Grups de professionals de diferents serveis, representants de les famílies, i persones amb discapacitat (els anomenats grups d’autogestors) treballen conjuntament per deter-

minar el grau de qualitat de vida percebuda i implementar possibles millores. En aquestes reunions, cada membre aporta el seu treball personal i les seves opinions,

per trobar un consens per avançar conjuntament. Les accions de millora que sorgeixin quedaran recollides en el pla estratègic d’AMPANS.

21

Pinzellades

Més de 200 persones a les jornades de formació del personal d’AMPANS La conferència pronunciada per la presidenta d’Amadip-Esment, Montserrat Fuster, basada en la seva experiència personal i familiar, captiva l’auditori El president d’AMPANS, Domènec Casasayas, i el director, Toni Espinal, van obrir les jornades amb l’exposició de la feina feta durant aquest darrer any i la visió de futur dins del panorama conjuntural de crisi en què viu immersa la societat. Malgrat tot, es va posar de manifest que l’organització continua generant llocs de treball, i que amb la conscienciació, la implicació, l’esforç i el treball en equip, seguirem avançant per poder donar compliment a la missió d’AMPANS. Una crida a “l’any de les idees” com a eina per combatre la crisi va marcar un discurs realista i esperonador. El discurs dels responsables d’AMPANS donava el tret de sortida a les jornades de formació, que van comptar amb la presència de la presidenta d’AMADIP-Esment, Montserrat Fuster, i del director de l’entitat balear, Fernando Rey.

“El naixement d’un fill amb discapacitat intel·lectual implica un impacte familiar extremadament fort, traumàtic i altament estressant”. Amb aquestes paraules començava la conferència que va pronunciar la presidenta d’Amadip-Esment. Montserrat Fuster és mare d’una noia amb síndrome de Down. Amb un missatge directe i punyent, Fuster va parlar de què n’esperen les famílies de les entitats i dels professionals que atenen els seus fills: de les entitats, que siguin sòlides, que donin una atenció de qualitat, que apropin els serveis a les persones i a les famílies, i que s’avancin a les seves necessitats; i dels professionals, que siguin capaços de transmetre els valors a través de l’actitud i dels fets, que les persones amb discapacitat siguin tractades amb dignitat i respecte, i que se sentin estimades al llarg de la seva vida. Per avançar en la sensibilització de la societat, Fuster reconeix que encara hi ha molta feina per fer, i va tancar el discurs en un to esperançador afirmant que “si bé no podem canviar la direcció del vent, podem canviar l’orientació de les veles”.

Les bones pràctiques presentades durant les jornades desperten l’interès entre els diferents professionals dels centres i serveis L’escola Jeroni de Moragas, acreditada com a escola verda, va presentar “L’hort Ecològic” un projecte que treballa diversos aspectes pedagògics, entre la sensibilització pel medi, l’aprenentatge, i el compartir coneixements entre els alumnes; la residència Julio Payás va presentar “Els Viatges Musicals”, un programa que explora els aspectes cognitius i de benestar de persones amb discapacitat amb un alt grau d’afectació; La residència Els Comtals va presentar una bona pràctica encaminada a prevencir i tractar els trastorns obsessius-compulsius, amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones ateses i facilitar les relacions amb el seu entorn; la construcció modular de la llar-residència d’Urpina, a Sant Salvador de Guardiola, amb un espectacular dispositiu de transport i construcció, ràpid i eficient, i la preservació i recuperació de les espècies de flors a la mateixa finca, per part dels serveis de manteniment i jardineria, respectivament, van ser dos més dels treballs presentats. Per part del servei de Llars-residència, van mostrar els resultats d’un programa basat en la producció de sons a través d’instruments musicals, per millorar la comunicació i el benestar de les persones ateses a les llars-residència infanto-juvenils; Finalment es va presentar un treball sobre l’autodeterminació, on un grup de persones amb discapacitat posen de manifest i aborden els temes que els afecten i els preocupen.

22

Artur Mas visita Els Comtals i es fa Amic d’AMPANS El president d’AMPANS, Domènec Casasayas, i el director, Toni Espinal, juntament amb altres persones responsables de l’entitat, es van reunir per espai de més d’una hora, amb el líder de CiU, Artur Mas, per exposar-li les necessitats de les persones amb discapacitat intel·lectual i de les seves famílies en els propers anys, i la repercussió que la crisi està tenint en un col·lectiu que sense suports pot esdevenir en greu risc d’exclusió social. El president de Convergència Democràtica, Artur Mas, va visitar el mes de juny passat la residència Els Comtals d’AMPANS , per entrevistar-se amb els reponsables de l’entitat, per interessar-se per la situació del sector de la discapacitat intel·lectual a la comarca del Bages i per conèixer la gestió de l’entitat com a model de referència en l’atenció a les persones.

La construcció d’una nova escola per atendre l’increment d’alumnes amb necessitats educatives especials i la creació d’un centre de recursos d’atenció a la diversitat, l’afectació de la crisi en la inserció laboral de les persones amb discapacitat intel·lectual, la formació ocupacional, i el projecte d’atenció integral en discapacitat intel·lectual, salut mental i addiccions, per la Catalunya

Central i la seva àrea d’influència, van ser els principals temes que tractats a la reunió. Posteriorment, Artur Mas, com a president de Convergència i Unió, es va afegir a la campanya de suport social dels Amics d’AMPANS que impulsa l’entitat, signant el document en el qual declara estar al costat de les persones amb discapacitat intel·lectual. Dos nois que viuen a la residència d’Els Comtals d’AMPANS, l’Òscar i el Manuel, li van lliurar el document de la signatura, convidant-lo a fer-se amic, en un acte entranyable en el qual Artur Mas els va agraïr el gest. D’aquesta manera el president de Convergència i Unió, Artur Mas, s’afegeix a una llista d’Amics d’AMPANS, en la qual s’hi troben persones destacades en diversos àmbits socials, des de la cultura, els esports, o la política, i que vol fomentar la sensibilització respecte als drets de les persones amb discapacitat intel·lectual. Un equip del programa “Parlament” de TV3 feia aquells dies un seguiment d’Artur Mas. Les càmeres van recollir el moment que Artur Mas es feia Amic d’AMPANS. El vídeo el podeu veure al nostre Facebook: www.facebook.com/ampans

Alicia Sánchez Camacho entra a formar part de la campanya Amics d’Ampans La presidenta del Partit Popular a Catalunya, Alicia Sánchez Camacho, va visitar AMPANS aquest mes de juliol i va mostrar el seu interès per conèixer la situació del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya. Durant la seva primera visita a AMPANS, Sánchez Camacho va visitar el Centre Ocupacional La Llum i la residència Julio Payàs, i es va entrevistar amb els seus responsables. La presidenta dels populars a Catalunya va felicitar les famílies que van iniciar aquest projecte i va demanar més suports

per a les persones amb discapacitat, un àmbit que, va anunciar, tindrà molt en compte el programa electoral del seu partit. Durant la visita, Alicia Sánchez Camacho es va mostrar molt propera en tot moment amb les persones ateses a AMPANS, i es va adherir a la campanya Amics d’AMPANS que impulsem des de l’entitat, signant el document en el qual declara estar al costat de les persones amb discapacitat intel·lectual.

23

Pinzellades

El Bàsquet Manresa presenta a AMPANS una jornada per apropar aquest esport a col·lectius d’infants i joves de la ciutat La visita del conjunt bagenc va generar molta felicitat i il·lusió, sobretot entre els joves, que es van poder fotografiar amb els seus ídols i fer-los preguntes. Els jugadors manresans van ser rebuts amb una ovació al vestíbul del Centre Ocupacional enmig d’aplaudiments i càntics. L’acte, patrocinat per Caixa Manresa, es va iniciar amb unes paraules d’agraïment per part del president d’AMPANS, Domènec Casasayas, el qual va dir que «vull felicitar el club i l’equip per la gran temporada i per continuar lluitant, un any més, entre els millors. Per part nostra és un orgull poder-vos tenir avui aquí i voldríem que us sentíssiu com a casa vostra, que ho és».

La plantilla sencera del Suzuki Manresa, actualment Assignia Manresa, encapçalada pel president del club, Josep Vives, va venir a compartir una jornada amb les persones usuàries dels serveis d’AMPANS, en una trobada molt festejada que va tenir lloc al centre ocupacional, just el dia abans de desplaçar-se cap a Madrid per tal de disputar la darrera jornada de la lliga ACB.

24

Per la seva banda, Josep Vives, va explicar que «molts dels qui sou aquí ens veniu a veure sovint i formeu part d’aquesta massa tan necessària que ens ajuda partit rere partit. Així doncs, que continuem sent equip de l’ACB és, en part, gràcies a tots vosaltres». La visita es va acabar a l’exterior amb uns llançaments a la cistella amb els nois i noies i firmant pilotes de bàsquet i pòsters de l’equip.

El Suzuki Manresa va escollir AMPANS per presentar una jornada esportiva al pavelló del Nou Congost, pensada per acostar i promocionar el bàsquet entre col·lectius d’infants i joves de la ciutat, que habitualment no hi accedeixen. La jornada, que es va fer al cap d’uns dies, va agrupar a més d’un centenar d’infants, entre els quals hi van participar nens i nenes de les llars-residència d’AMPANS.

L’esport, una via d’integració al barri Juliana Casero, al capdavant, van ser a AMPANS per prendre part en l’acte de lliurament de samarretes oficials del club per als jugadors de l’equip de futbol Llar Balconada.

La Unió Esportiva Balconada ha adherit oficialment al seu club l’equip de futbol de la Llar Balconada d’AMPANS. Feia més de dos anys que el club cedia les instal· lacions a la Llar per entrenar-se i jugar partits. Aquest temps ha estat suficient per conèixer-se millor i establir una relació de confiança i de suport que ha culminat ara amb el gest integrador i exemplificant del barri de la Balconada. La UE Balconada, encapçalada pel seu president, Albert Garcia, i l’Associació de Veïns del barri de la Balconada, amb la seva presidenta,

En reconeixement al seu gest, AMPANS va convidar els representants de la UE Balconada i a l’AAVV a fer-se Amics d’Ampans. L’acte que es va dur a terme el 14 de juny a les instal·lacions d’AMPANS on, públicament i d’una forma espontània, els membres de l’equip van agrair el suport que han tingut al barri de la Balconada. Un acte càlid on, en tot moment, es va respirar un ambient de plena sintonia entre l’equip, el club i els veïns.

Casasayas, de pronunciar el pregó de les festes del barri que es van celebrar durant el primer cap de setmana de juliol. A més a més del pregó, els usuaris de la Llar Balconada van portar els capgrossos del barri a la cercavila i van participar en tots els actes de la festa major.

El futbol ens ha ajudat a teixir un lligam molt estret amb els veïns de la Balconada i prova d’això n’és també la invitació que van fer al president d’AMPANS, Domènec

AMPANS cada cop més present a la comunitat En aquesta edició hem tingut l’honor de ser la primera entitat col·laboradora (doncs és el primer any que es fa), a realitzar i penjar la bola decorada que presideix la plaça de l’església durant els dies de la festa, contribuint així a fer que la festa sigui ben lluïda pels més xics de st Joan.

La festa major infantil de Sant Joan i la festa major de la Balconada, dos exemples de participació comunitària

casos s’ha creat una xarxa de suports naturals i dia a dia es reforça un convivència normalitzada i integradora.

Des de sempre les llars- residència han estat estretament vinculades a l’entorn; un model residencial familiar que garanteix el dret de les persones amb discapacitat a viure en entorns comunitaris i que contribueix a fomentar la integració en el teixit social de barris i ciutats.

El cap de setmana 18, 19 i 20 de juny, Sant Joan es va tornar a vestir de Gala per celebrar La Festa Major Infantil més concorreguda dels últims anys, i una vegada més Ampans ha col·laborat, amb el Sidral (entitat organitzadora) en tots els actes de la Festa (Sopar i Ball del confeti, Merengada, Correfoc i fira- vermut) aportant voluntaris de les llars i el centre ocupacional, en el desenvolupament d’aquestes activitats.

Dos exemples clars d’aquesta bona entesa entre servei i comunitat són les llars Balconada i les llars St Joan, en tots dos

25

Pinzellades

El president Montilla visita el nostre estand a l’Expobages El president de la Generalitat, José Montilla, que va inaugurar el darrer certamen de l’Expobages el passat 21 de maig, va visitar l’estand d’AMPANS i va mantenir unes paraules amb el president de l’entitat, Domènec Casasayas, i amb el director, Toni Espinal, i els va recordar que deu una visita a AMPANS (recordem que el

president va suspendre la seva agenda el dia de la inauguració de la llar-residència La Colònia de Súria). Enguany, l’estand el varem dedicar a la divulgació de la campanya dels Amics d’AMPANS, de sensibilització i respecte dels drets de les persones amb discapacitat intel·lectual.

GATES ens convida a participar als actes del seu vintè aniversari La planta de Gates P.T. Spain, a Balsareny, una de les empreses més importants del Bages en la fabricació de components per a vehicles, va celebrar el primer dissabte de juliol una jornada de portes obertes destinada al personal i pensada per acostar l’empresa a les famílies dels treballadors, perquè la coneguin en un ambient més lúdic. La jornada prenia rellevància, en aquesta ocasió, perquè coincidia amb el vintè aniversari de la planta.

i el conseller Josep Huguet, es van parar al nostre estand i van destacar la relació d’AMPANS amb empreses com Gates per lluitar pel dret al treball de les persones amb discapacitat intel·lectual.

L’empresa, que contracta el servei de manipulats del Centre Especial de Treball d’AMPANS per a la manipulació d’alguns dels seus articles, ens va convidar, juntament amb altres entitats lligades a la RSC que es promou a l’empresa, a participar de la jornada, amb la nostra presència en un estand dedicat a AMPANS. Moltes de les persones que hi van passar es van interessar en la campanya Amics d’AMPANS. L’ex-president de la Generalitat, Jordi Pujol,

Participem als actes del dia mundial del Medi Ambient

Un grup del Centre Ocupacional d’AMPANS va participar el passat mes de juny en una activitat organitzada pel Club EMAS, del qual AMPANS n’és membre, en motiu del dia mundial del Medi Ambient.

26

L’activitat es va dur a terme al Parc de la Ciutadella de Barcelona. El club EMAS és una organització que aglutina diverses entitats arreu de Catalunya motivades per treballar amb criteris de reciclatge i respecte al medi ambient dins de la pròpia activitat diària. La diada festiva va ser realitzada per un gran nombre d’entitats col·laboradores i estava orientada a realitzar tallers i activitats infantils relacionades amb l’aspecte del reciclatge i ús d’energies alternatives. Entre d’altres, hi havia una exposició interactiva del cicle de l’aigua, un forn solar i un petit cotxe d’hidrògen, un taller de joguines elaborat en materials reciclats, etc... En aquest sentit, la nostra aportació va ser fer una demostració de com es fa el paper reciclat, i els nens i nenes que van voler participar van elaborar un punt de llibre amb paper reciclat. El dia ens va acompanyar i van participar uns 150 nens.

Anem a viure a Urpina i Súria! Aquest mes de juny s’han obert el nous serveis de llars-residència d’Urpina, a Sant Salvador de Guardiola, i de La Colònia, a Súria. Aquests equipaments van ser inaugurats el 16 i 17 d’abril per la consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, amb l’objectiu d’oferir acolliment residencial adaptat a les necessitats de les persones amb discapacitat. A poc a poc, els dos serveis comencen a caminar, el 15 de juny i el 29 de juny respectivament, obrint les seves portes per acollir les persones que hi viuran. Dos projectes que es fan realitat, oferint, en cadascun d’ells, 24 places de llars-residència per a persones amb discapacitat intel·lectual.

D’aquesta manera les noves llars-residència s’omplen de vida, en un projecte que té per objectiu donar un acolliment de qualitat, pensat per a les persones que hi viuen ja des d’ara, obert a les noves oportunitats que ens ofereixen aquests dos entorns arrelats i integrats a la vida dels municipis. Amb l’emoció i la il·lusió que marquen les primeres hores, els primers dies, i l’esforç i la feina que suposa de previsió d’organització i tot el que comporta el desplegament, els usuaris es van instal·lant i fent seu els espais. Els desitgem molta sort en aquesta nova etapa!.

Els veïns de Súria visiten la nova llar-residència uns dies abans de posar en marxa el nou equipament Un centenar de veïns de Súria van visitar la llar-residència “La Colònia”, i van poder veure el resultat de la transformació de l’antiga caserna de la guàrdia civil en un nou equipament per a persones amb discapacitat intel·lectual. Entre elles hi va ser present el regidor de serveis socials de l’ajuntament de Súria, Carles Roigé, i diversos membres de l’associació de veïns del bari, que van ser rebuts pel nostre president, Domènec Casasayas, acompanyat pel responsable i personal de les llars. Els visitants es van mostrar interessats pel nostre projecte.

27

Pinzellades

AMPANS i l’Institut Guttmann junts per la innovació terapèutica AMPANS, en conveni amb l’Institut Guttmann, impulsa el programa PREVIRNEC d’innovació terapèutica basat en les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació (TIC). Es tracta d’una plataforma de telerehabilitació i habilitació cognitiva en persones amb dany cerebral adquirit. La col·laboració entre AMPANS i l’Institut Guttmann es fa per desenvolupar aquesta plataforma de manera que es pugui aplicar a persones amb una discapacitat intel·lectual. Aquest projecte es presenta com una iniciativa d’innovació tecnològica per a la creació de nous espais de prestació de serveis terapèutics per a l’estimulació cognitiva d’infants i joves amb discapacitat intel·lectual, a partir de l’adaptació de la plataforma de telerehabilitació cognitiva PREVIR-

NEC. Aquesta plataforma, que fins ara només s’utilitzava en persones amb afectació de dany cerebral adquirit, està en fase de desenvolupament, amb la col·laboració d’empreses tecnològiques i organismes d’investigació, per la seva aplicació en àmbits com les demències, els trastorns mentals, i la discapacitat intel·lectual. La plataforma PREVIRNEC és una eina que es fonamenta en els principis de la neuropsicologia i la neurociència cognitiva, incorporant solucions tecnològiques existents, és a dir, telecomunicacions aplicades al descobriment de coneixement. El programa pretén intensificar i estendre els beneficis de l’estimulació cognitiva, amb criteris de possibilitat d’incrementar la capacitat d’integració social de les persones amb afectacions cerebrals que presenten dèficits cognitius detectats a través

de proves d’exploració neurològiques, com succeeix en el cas de la discapacitat intel·lectual. Aquest mes de maig han finalitzat les sessions que s’han fet a AMPANS per part del personal especialitzat, que han programat activitats a partir de l’aplicació de la plataforma PREVIRNEC per fer una prova pilot amb alumnes de l’escola i adults que reben atenció al centre ocupacional. La memòria, l’atenció, les funcions executives i el llenguatge, han estat els aspectes treballats en les activitats programades pels professionals d’AMPANS, i a través de les quals es van poder recollir resultats referents a les habilitats i capacitats de les persones que van participar en la prova pilot. Totes les dades recollides, els resultats objectius i les valoracions de la prova, seran ara analitzats per seguir avançant en el projecte.

Pares, alumnes i mestres junts al sopar de l’escola Prop de 150 persones vàrem celebrar conjuntament el final de curs amb un sopar a la fresca. El temps ens va respectar i vàrem poder celebrar una vetllada a l’aire lliure molt agradable. Totes les persones assistents van col·laborar per parar les taules i enlles-

28

tir els preparatius. En acabat, hi va haver una mica de música. Des d’aquestes ratlles l’equip de mestres del centre volem agrair als pares la seva col·laboració per poder celebrar aquesta trobada de final de curs. Esperem tornarla a repetir el curs vinent.

Setmana verda a l’escola Com cada any l’escola desplega un bon grapat d’activitats dedicades al mediambient dins la ja coneguda Setmana Verda. Entre d’altres moltes activitats programades, es va fer una trobada amb el CEIP Riu d’Or i La Renaixenxa de Manresa, compartint activitats amb els més petits; una representació per tots els alumnes de l’escola que van preparar els nois i noies de l’IES de Navarcles; decoració de torretes per després plantar-hi flors i plantes; una caminada per la Sèquia i, com ja és tradició, el Mercat del Trasto.

L’hort ecològic de l’escola L’escola disposa d’un espai apte per l’activitat d’hort on els alumnes poden posar en pràctica activitats i experiències, alliberar tensions, projectar la creativitat i desenvolupar els nivells de confiança i d’autonomia. L’activitat de l’hort potencia els hàbits d’autonomia personal, neteja, ordre i procediments indispensables per un imminent futur laboral dels nostres alumnes, alhora que enriqueix el seu vocabulari, els coneixements i habilitats. El punt neuràlgic de l’hort és La Mandala, de forma circular, amb un llorer al mig, dividida en quatre parts que assenyalen els Punts Cardinals, on només tenen cabuda les plantes aromàtiques. Tot el procés inicial el vam treballar a l’aula, a partir d’una Unitat de Programació, estudiant aspectes tan diversos com mesures, compostatge, eines i màquines. El disseny el van fer els propis alumnes, prenent mides al terreny destinat a l’hort, valorant la millor orientació, deixant camins prou amples pensant amb alumnes encadirats. Camins que separen les diverses parades (tros de terra on es planten les diverses hortalisses) i els parterres (terrenys laterals, un tocant al camí i l’altre tocant al marge de la Sèquia). Disseny reproduït sobre paper, treballant alhora les diverses formes i figures geomètriques. L’activitat de l’hort ecològic implica un munt de tasques, on l’alumne va apre-

nent a adobar, sembrar, regar, fangar, collir, diferenciar, vendre, cobrar, netejar, endreçar, saber esperar, preguntar, indagar. Cal remarcar que tenim la finalitat de cercar la varietat dels productes, tot potenciant els més autòctons. Mai potenciem la quantitat, és un hort pedagògicament didàctic. L’únic compost que utilitzem és el que surt dels nostres compostadors. L’hort també té una vessant didàctica vers altres alumnes de la nostra escola, no sols com a pràctica i complement de la Unitat Didàctica treballada sinó també com a potenciar altres sentits. Cal recordar que es va crear un blog, que trobareu penjat a Internet, on els alumnes han plasmat la petita ressenya històrica del nostre Hort Ecològic (http://www.hortecologic.bogspot.com/)

29

Pinzellades

PROIDE – Bages exposa al Cafè del Canonge Des del passat mes de juny, podem veure al Cafè del Canonge, una exposició de fotografies de diferents dones, treballant a Magadascar, per sensibilitzar de les desigualtats de les dones i promoure els seus drets a l’educació. Al llarg dels diferents quadres, podem observar , una mostra de les diferents tasques educatives i humanitàries realitzades per la

ONG “ PROIDE” -Bages-, sita a Santpedor, en la tasca que es dur a terme, a Magadascar. Aquesta exposició hi serà fins al Juliol, i porta per nom “ Elles també tenen dret” i podem destacar la gran bellesa ,tendresa, profunditat i transparència de les mirades dels protagonistes del treball realitzat, en aquell indret.

Obre el Bar de la Masia que els permet relacionar-se amb molta gent, treballa les habilitats implícites en l’atenció al client i aspectes de cura de la imatge personal, habilitats cognitives i càlcul numèric, així com també permet treballar aptituds laborals com la responsabilitat davant la feina, realitzar-la de forma autònoma, el treball en equip i l’organització del lloc de treball (preparació de les taules, espai endreçat, etc.) Els usuaris del Servei Prelaboral i del Centre Ocupacional són qui s’encarreguen del seu funcionament. Aquesta activitat treballa diversos objectius del desenvolupament personal: millora les habilitats socials ja

A banda de les tasques d’atenció al client i atendre’ls realitzant els cafès o servint les begudes, els nois encarregats de gestionar el Bar de la Masia realitzen l’inventari de

les begudes, cobren les consumicions i les registren diàriament, es fa un recompte de la caixa i són els encarregats d’anar a fer les compres necessàries per tenir el bar a punt. Doncs ja ho sabeu! Des del maig i fins al final de l’estiu, ens trobareu al Bar de la Masia, des les 11h del matí fins a les 17h., veniu i gaudiu d’una estona agradable. Està obert a tot el personal d’Ampans i també a les persones ateses als diferents serveis. Us hi esperem!

Premiats en dos certàmens literaris: “Terra Negre” i “Alvent” Irene Jiménez i Rosa Carner del Centre Ocupacional La Llum i del Centre Especial de Treball d’AMPANS, respectivament, van resultar premiades al concurs literari “Terra Negre”, organitzat per la Unió de Veïns del Poble Sec i Biblioteques de Barcelona. El lliurament dels premis es va fer fa uns dies a la sala d’actes de la Casa del Mar de Barcelona. Des d’AMPANS vàrem participar al concurs amb 8 obres literàries, de les quals Enamora’t d’una vida” de Rosa Carné ha estat publicada, juntament amb l’obra d’Irene Jimenez“ La meva vida en paper” que a part de ser editada, va rebre un premi de finalista en la seva modalitat. D’altra

30

banda,

al

Cosmocaixa

de

Barcelona, es van lliurar els premis del II concurs de narrativa breu Alvent. Cristina Abelenda i Teresa Garriga van ser mereixedores d’un accèssit i d’un premi finalista, respectivament. Teresa Garriga, accèssit per la seva obra “Essència d’un Nadal Màgic”, va rebre el reconeixement personal per la qualitat de l’escrit del periodista i ex-director del diari Avui, Vicent Sanchis. Per la seva banda, Cristina Abelanda, va ser premiada com a finalista per “Història de Laura”. En aquesta II edició hi van participar 750 persones d’un total de 65 entitats de tot Catalunya. Totes les obres premiades han estat recollides en un llibre, publicat per la mateixa associació badalonina. Noms tan rellevants com el de Vicent Sanchis, Lali

Ribera, Oriol Izquierdo i Manel Cuyàs, han format part del jurat d’aquest premi.

Taller conta contes Una vintena de nois, en edat infantil i acompanyat dels seus pares, van ser presents en el CO Canonge, el passat dijous dia 17 de juny, per participar en el 2n taller de conta contes. Tothom va poder gaudir de la narració de la Carla, l’alumne d’animació de l’IES Guillem Catà i de les interpretacions, animacions, i decoracions, fetes pels usuaris del Centre Ocupacional Canonge en aquest projecte de col·laboració iniciat l’any passat.

i “El país dels 5 sentits” i tot el públic assistent va ser partícep de la narració amb els elements que les persones ateses havien elaborat ,al llarg de l’any, com els barrets, les mans, els nassos, les boques….. Un fort aplaudiment va posar fi a l’espectacle d’uns 40 minuts de durada ón tots , petits i grans van passar-s’ho molt be i on els pares acompanyants van estar molt contents d’estar assabentats d’aquest projecte.

Aquest vegada van ser dos els contes narrats, “El Follet valent”

Tornem a l’escenari per representar “Somnis” El passat dia 20 de Maig es va fer al Teatre Conservatori de Manresa, la representació teatral dels diferents grups que participen en l’activitat de teatre al llarg de l’any a l’escola Entre el cel i la terra. Aquest ha estat el cinquè any en què diferents serveis participen en aquesta activitat. Els grups de la residència els Comtals, els del CO la Llum i Co Canonge ens van oferir SOMNIS, tres contes de sempre, Blancaneus, Peter Pan i el flautista d’Hamelin i com a espectacle final i conjunt el ball d’una de les famoses cançons de la pel·lícula Grease. Entre bambalines es respirava nervis, emoció i necessitat de oferir al públic tot allò que havien estat preparant durant tant de temps amb esforç i dedicació. El resultat va ser tot un èxit on, tots els participants van rebre un calorós aplaudiment d’un públic entregat i generós. Tot va acabar amb el repartiment de diplomes per tots els actors i actrius i amb un pica pica per recuperar forces després d’un gran dia. Tothom espera repetir el proper any.

31

Pinzellades

El Centre ocupacional d’AMPANS fa 20 anys

Al 1990 va néixer aquest servei adreçat a les persones adultes amb discapacitat (un cop finalitzada l’etapa escolar), quan no és possible o és difícil accedir al món laboral.

dia d’avui. Aquest creixement ha estat paral·lel també en el nombre d’activitats que es realitzen, en el nombre de professionals que treballen al centre i en la diversitat de persones ateses.

Ocupació terapèutica, tallers, oportunitats de realització personal, aprenentatge, relacions socials, millora de la qualitat de vida, ... aspectes que configuren un projecte que ha anat creixent, tant en nombre de persones com en nombre i diversitat d’activitats.

Ser més ha permès especialitzar els serveis, adequar les activitats a cada persona, buscant d’elaborar un itinerari o pla personal individual que doni resposta a les necessitats, inquietuds i desitjos de cadascú.

De la vintena de persones ateses inicialment, s’ha passat a més de duescentes persones usuàries del servei a

L’objectiu del centre ocupacional és ajudar a millorar la qualitat de vida de les persones i de les seves famílies, oferint els

Les famílies participen activament a les festes del Centre Ocupacional Més de 350 persones, van ser presents a la celebració del vintè aniversari del Centre Ocupacional La Llum, coincidint amb la X Jornada de Portes Obertes. Hi va haver lloc pels records, amb una exposició fotogràfica, per activitats lúdiques i festives, amb un espectable musical de La Trinca dinamitzat per Martí Villegas, concursant de Buscant la Trinca de TV3; una celebració, en definitiva, que va comptar amb moltíssima participació, i marcada per l’intercanvi d’experiències i pel bon humor i alegria.

32

suports i recursos necessaris. La voluntat de ser més presents a la societat ens ha motivat i ens ha impulsat a ser més participatius: col·laborem activament en activitats comunitàries, treballem en xarxa amb altres entitats i serveis, fomentem la visualització de la tasca que fan les persones amb discapacitat, realitzant activitats conjuntes amb escoles, centres de gent gran,....i projectem que els nous centres estiguin ubicats a prop del lloc on viuen les persones (obertura del CO Canonge Muntanyà al centre de Manresa al 2008 i del Centre Ocupacional La Colònia, a Súria al 2010).

L’ equip de redactors

Els Gossos Amics d’Ampans L’equip de redactors entrevista als Gossos, que es van fer Amics d’Ampans al nostre estand de l’Expo-Bages Perquè us heu fet Amics d’AMPANS? Natxo: Si amb la nostra tasca podem ajudar a les persones, estem encantats de fer-ho. I AMPANS és una entitat que ajuda a persones que, potser, necessiten una mica més d’ajuda que les altres, i si nosaltres podem aportar el nostre granet de sorra, estem molt contents de poder-ho fer. Oriol, tu vas ser voluntari d’AMPANS, fent de monitor d’un grup d’esplai. Quins records tens d’aquella època? Oriol: En tinc un record “espectacular”! és una de les experiències més maques de la meva vida. Em recordo moltíssim de la gent amb qui vaig estar, un grup d’esplai d’una vintena de persones. Jo era molt jove, però vaig aprendre uns valors que encara conservo. Una experiència molt recomanable. A més de ser un grup, també sou amics? I tant, som bons amics. Que no es veu? Nosaltres vem començar com un grup d’amics, i continuem sent bons amics. Com va l’últim disc? Estem molt contents amb el llançament del nou disc. A poc, a poc, però molt bé. Ens podeu cantar una cançó? Bé, ho intentarem!

Visites

Jordi Preñanosa, David Marín, Quim Albaralejo, Enric Vall, Marc Piqué i Marc Bravo.

(entre rialles i aplaudiments, els Gossos comencen a cantar una de les cançons que més ens agraden i que els demanem entre tots, “Corren”; Gràcies Amics!)

Durant aquests darrers mesos hem rebut les visites de: Personal tècnic del Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya, Laura Agud i Rosario Manjón, van visitar les noves llars-residència per a persones amb discapacitat intel·lectual d’Urpina i Súria, abans que entressin en funcionament, i la residència per a persones amb necessitats de suport limitat amb trastorns de la conducta, Els Comtals. També ens ha visitat el delegat del govern a la Catalunya central, el Sr. Jordi Fábrega, que va venir a conèixer el projecte Urpina i altres projectes d’AMPANS, a mitjans del mes de maig. Responsables de la Residència per a persones grans Montmartí de Puigreig, del Grup SAR, també ens han visitat durant aquest mes de juny, per conèixer el funcionament de la Residència Julio Payás.

33

La Fundació respon

Dos magistrats i un fiscal resolen dubtes sobre “Incapacitacions i tuteles” en una conferència organitzada per AMPANS La xerrada va girar a l’entorn de conceptes jurídics, sovint molt complexos, per preveure el futur de les persones amb discapacitat

AMPANS, amb l’objectiu de divulgar i ajudar a les famílies en els aspectes que els poden ser d’utilitat, va organitzar la conferència “Protegim als nostres fills: procés d’incapacitació i tutela” i va anar a càrrec de Ramon Landa Pérez, magistrat titular del jutjat de primera instància i instrucció número 5 de Manresa, José Manuel del Amo Sánchez, magistrat titular del jutjat de primera instància i instrucció número 1 de Manresa, i Francisco José Córcoles Sánchez, fiscal de Manresa. Una setantena de persones entre familiars, professionals dels diferents centres i serveis d’Ampans, i membres del patronat i de la junta directiva de l’entitat, van assistir a la conferència, durant la qual tant els dos jutges com el fiscal, van fer una interessant exposició sobre qüestions com ara tuteles i procediments judicials, i van explicar quina és la tasca de fiscals i jutges pel què fa

34

a procediments d’incapacitació. També van explicar la diferència entre pàtria potestat rehabilitada, prorrogada i tutela, i van aclarir què és una incapacitat total i una de parcial. Després de l’exposició va tenir lloc un col·loqui molt participatiu, durant el qual el públic va poder plantejar els seus dubtes, en relació a la seguretat i benestar del futur de les persones amb discapacitat. AMPANS organitza periòdicament aquestes xerrades atesa la importància de preveure el futur de les persones amb discapacitat i evitar possibles situacions de desemparament o indefensió, assegurant la seva protecció. Cal tenir en compte que, a banda de les famílies, existeixen figures jurídiques com els tutors o curadors que vetllen i protegeixen les persones amb discapacitat intel·lectual.

Medi ambient

A Catalunya s’ha recollit selectivament al 2009 un 7% més que l’any anterior La recollida selectiva té una clara tendència a l’alça i ha passat del 35,5% al 36,2% dels residus municipals generats, en el darrer any. A les comarques de l’Anoia, el Bages, el Berguedà, la Cerdanya, l’Osona, el Ripollès i el Solsonès s’han recollit selectivament un total de 104.560 tones de residus municipals. La comarca que separa més residus és Osona, amb un índex de recollida selectiva del 53,9%, seguida del Bages, on Ampans Medi Ambient SL gestiona aquest servei, recollint selectivament el 39,5%, i del Ripollès, el 37,2%.

Consells de jardineria

La generació de residus per càpita i la fracció resta baixen L’any 2009 les comarques de la Catalunya Central van generar 288.781 tones de resi-

dus municipals. Això suposa que, de mitjana, cada ciutadà d’aquestes comarques va generar 1,43 kg de residus al dia. Aquesta xifra se situa per sota de la mitjana de Catalunya, que és d’1,54 kg de residus per habitant i dia. També cal assenyalar que, tot i l’augment de població, la generació de residus per càpita ha minvat respecte de l’any anterior i ha caigut un 1,6%. La comarca que genera més residus per càpita és la Cerdanya (1,98 kg/hab./dia), i la que menys Osona (1,27 kg/hab./dia). D’altra banda, la fracció resta (els residus que no es recullen selectivament) manté la tendència a la baixa, s’ha situat en les 184.221 tones i en concret ha caigut un 2,8% respecte del 2008.

Xerojardineria És un conjunt de tècniques de jardineria que consisteix en la implantació d’una sèrie de pautes d’estalvi d’aigua en els jardins. Aquests principis, els quals anirem aplicant en els jardins d’AMPANS, són els següents: 1-Planificació i disseny: els xerojardins es poden dividir en diferents zones en quan a la necessitat d’aigua. En unes es pot regar més per tenir verdor i en altres poc, i així fer variació de requisits d’irrigació i de manteniment general. 2-Sistema de reg eficient: recollida d’aigües pluvials, aprofitament d’aigües no potables, goteig, reg només en el primer temps de la vida de les plantes i més tard, eliminació progressiva tant del temps d’irrigació , com del reg total. 3-Aplicació de mulch: escorça de pi, triturat de residus de poda, graves, etc. El mulch tapa el sòl i redueix evaporació i erosió, limita el creixement de males herbes i la competència per l’aigua i els nutrients.

4-Preparació del sòl: preparar i analitzar el sòl abans de plantar és important per facilitar i decidir el tipus d’espècie que s’adapta millor a cada lloc. 5-Gespes apropiades: es poden utilitzar espècies i varietats amb menys necessitats hídriques, com grames, bermudes, ...... i també altres tipus de plantes per cobrir el terreny. 6-Utilització de plantes eficients en el consum d’aigua: cada vegada hi ha més espècies adaptades a la manca d’aigua que es poden trobar al Garden o en vivers. 7-Manteniment adient: s’ha de fer manteniment igualment però en aquest cas és menys costós, tant de temps com econòmicament, i a la vegada més compatible amb el medi ambient. Podeu demanar més informació al Garden i al Servei de jardineria d’AMPANS.

35

Dra. Elisabet Gorgues Metge psiquiatra. Cap Clínic del Centre de Salut Mental d’Adults (Althaia)

Des de fa uns anys és la psiquiatra de referència per més de seixanta persones amb discapacitat ateses al Centre Ocupacional i al Centre Especial de treball d’AMPANS.

,

, Una seccio per a , coneixer nos mes a fons -

Pinzellades

De portes enfora

Quines tasques duu a terme al CESAM? Faig el seguiment psiquiàtric dels pacients que ho requereixen, i que freqüentment venen acompanyats pels seus familiars.

Es treballa de manera coordinada amb els tècnics d’aquests serveis i les famílies dels usuaris per aconseguir un enfoc global de la persona.

Quina és la seva experiència professional en el camp de les persones amb discapacitat?

Com va sorgir la col.laboració amb el centre ocupacional i el centre especial de treball d’AMPANS?

La veritat és que no gaire, però certament está sent una experiència molt enriquidora i de recerca en el camp de les discapacitats.

El Dr Bonet, Director del Servei de Salut Mental d´Althaia ja havia iniciat la col·laboració amb AMPANS feia anys, i abans d´incorporar-me ja col·laborava amb un altre psiquiatre (Dr. Alex Soler) de manera sistematitzada.

Com valora l’experiència de treballar amb els professionals en l’àmbit d’atenció a persones adultes amb discapacitat? Es un món que fins que no t´hi trobes és difícil de poder entendre, i que malgrat presenta elevada complexitat és molt encoratjadora,. És diferent abordar temes de salut mental amb persones amb discapacitat? S’utilitzen les mateixes estratègies terapèutiques? Tot sovint l´abordatge és diferent, el poder arribar a fer un aproximació diagnòstica es més complexe i també el pla terapèutic. Com valora la tasca que realitza AMPANS? Molt positivament! sento que els professionals tenen una gran implicació i professionalitat en el tracte amb els pacients, i significa es una experiència que amplia i enriqueix significativament la meva tasca professional.

36

De portes endins

Cristina Llohis Directora del Centre Ocupacional La Llum

Això dóna sentit al treball de cada dia.

Quants anys fa que treballes a AMPANS i en què consisteix la teva feina? Fa setze anys. Vaig començar a treballar al centre ocupacional com a monitora. Des de l’any 2000 exerceixo les funcions de la direcció del centre. La meva feina te una doble vessant: Per un costat fer les funcions pròpies de la direcció tècnica: organització , gestió dels recursos, planificació de les activitats i suports, gestió del personal i de tot allò que es deriva dels processos d’atenció a l’usuari i a les famílies. Per un altre costat, coordino el que serien els serveis d’atenció diürna per a les persones adultes no ateses a serveis residencials, això és: el servei Prelaboral per a persones amb malaltia mental, el servei de formació i d’inserció laboral al centre especial de treball i a l’empresa ordinària. Com ha evolucionat la teva feina al llarg d’aquests anys, en relació al desenvolupament que ha viscut l’entitat? He passat d’una atenció directa a una tasca més de gestió i coordinació. L’objectiu, no obstant, és el mateix: vetllar perquè millori la qualitat de vida de les persones amb discapacitat, buscar que se sentint realitzades, que tinguin companys, que millorin l’autoestima i es sentin part important d’alguna cosa. Quan aconseguim això realment ens sentim satisfets. Darrere la millora de vida d’aquella persona amb discapacitat ,sovint contribuïm a millorar la vida de la família i xarxa social que hi ha al darrere.

El creixement de l’entitat ha ajudat a tenir més recursos i poder oferir una atenció més especialitzada.

professionals d’atenció directa; millorar els recursos que es destinen als serveis i facilitar flexibilitat i suport a la gestió de cada entitat, més enllà de les normatives, exigint això sí, una gestió eficaç i un control sobre els resultats.

Com creus que serà l’evolució del servei ocupacional dins l’entitat?

Com és un dia de feina qualsevol?

Tendint cap a una oferta variada de serveis i d’activitats (ja siguin de tipus ocupacional, formatiu, de millora personal....) i que aquesta cartera estarà cada vegada més vinculada als serveis comunitaris.

Al matí quan arribo i he saludat als noises i personal que trobo, comprovo que tothom ha arribat i si hi ha alguna novetat. Llavors llegeixo els correus electrònics i m’organitzo el dia amb l’agenda i tasques previstes.

Treballarem cada dia més en xarxa amb altres entitats, serveis i col·lectius de manera que les persones que atenguem tindran el seu propi itinerari amb suports i recursos cada vegada més personalitzats. Per sobre de tot, crec que canviarà amb el concepte de l’autodeterminació i drets de les pròpies persones amb discapacitat, que cada dia seran més escoltades per decidir el seu camí i objectiu de vida.

Habitualment el dia inclou alguna reunió amb el personal del CO, reunions de coordinació amb els serveis laborals o amb les professionals d’altres serveis d’AMPANS.

Veig amb optimisme l’evolució del servei ocupacional d’AMPANS, perquè tenim un bon equip de treball, des dels tècnics a tot el personal d’atenció directa. Gent ben preparada, amb empenta i amb il·lusió per fer la feina ben feta. Professionals que per sobre de tot són grans persones.

També acostumo a tenir trobades formals i informals amb famílies i amb persones amb discapacitat: demandes d’ingrés, demandes de serveis de l’entitat, gestió d’ajuts, gestió d’incidències, suport i recolzament a les famílies.... I entre mig d’aquestes tasques realitzo informes, preparem projectes , fem grups de millora o comissions per abordar temes de l’entitat, ens coordinem amb altres serveis o entitats ... Què t’agrada fer durant el teu temps lliure?

En l’àmbit de servei ocupacional quines millores creus que l’administració pública podria introduir per les persones amb discapacitat?

M’agrada passar temps amb la família. Sóc mare de dos nens petits i gaudeixo compartint la seva descoberta de les coses i veient-los créixer.

Hi ha diferents millores que caldria introduir: millorar les pensions i ajudes a les persones amb discapacitat que són ateses al servei ocupacional i que per tant, no tenen cap ingrés econòmic laboral més enllà de les ajudes socials; millorar el reconeixement social i laboral als

La feina que tinc m’ha ensenyat a apreciar la importància de les petites coses de la vida. A part d’això, m’agrada molt llegir, anar al teatre o cinema, escoltar música i fer petites caminades.

37

Les Receptes , del Cafe

El Cafè del Canonge us recomana:

Gelat de “Mantecado” amb xocolata calenta

Elaboració:

Ingredients: Per el gelat:

1. Fer bullir ½ litre de llet amb canyella i la pell de llimona.

2. Passar-ho per el col· lador i deixar refredar.

3. Separar les clares dels rovells dels ous . Batre els rovells d’ou amb el sucre.

4. Afegir-hi l’altre ½ litre de llet i continuar batent fins que quedi una crema. Barrejar-ho tot i posar-ho al foc fins que espessi, evitant que bulli. Canviar el gelat de recipient i deixar refredar al congelador 3 hores

5. Per la xocolata, escalfar la crema de llet al microones i afegir-hi la cobertura, remenant fins que no quedin grumolls.

6. Servir en plat fons o bol, i tirar la xocolata just abans de menjar per tal que no es refredi massa ni desfaci el gelat abans d’hora

• 1 litre de llet • 300gr de sucre • 12 rovells d’ou • 1 branca de canyella • 1 llimona Per la xocolata: • 200gr de cobertura de xocolata • 200cl de crema de llet

RECOMANACIONS • També es pot fer amb vainilla i taronja en lloc de canyella i llimona. • Plat econòmic i fàcil de preparar • Ideal per l’estiu: el gelat ens refresca i la xocolata ens aporta energia ja que és un aliment ric en greixos i hidrats de carboni • Però... moderar-ne el consum perquè aporta moltes calories. És aconsellable 20gr/dia

38

, pte. Amb la targeta tindras descom Demana-la!

Nova carta d’estiu Vine a provar-la!

El Cafè del Canonge Passatge Canonge Muntanyà, 2 - 08241 Manresa - Tel. 93 872 56 58 - www.ampans.cat


http://www.ampans.cat/uploads/publication/revista%2024%20baixa