-Hola! Com et dius? I el nen va respondre: -Hola! Em dic Teo i tu? -Jo em dic Andrea! Voldries tocar l’harmònica amb mi i fer un duo? Es que soc pobre i vull anar a l’escola i tenir una vida normal! -Faré tot el possible per ajudar a una nena pobre, jo ho faig perquè tothom te els mateixos drets! -Gràcies, de veritat gràcies! L’Andrea emocionada va anar correns a casa seva i li va dir a la seva mare. A la mare li va semblar bona idea, així que van tocar i tocar amunt i avall per tota la plaça. Després d’uns quants mesos l’Andrea i el Teo van aconseguir diners suficients per pagar l’escola i diners extra per roba, menjar i el més emocionant: uns diners perque la seva mare pogués treballar. Van continuar tocant cada dia després de classe per divertir-se i aconseguir diners per a una casa en bon estat. Ah! i no os penseu que en Teo no treia cap benefici, es repartien els diners així tots dos sortien guanyant. A més a cada persona pobre que veien unes monedetes li donaven. Tan si com no aquest conte ja s’ha fos.
Pots ser feliç amb un senzill somriure Emma Ruíz 5èB En un bonic dia de primavera a la ciutat d’animals, l’ós de les cavernes estava cuinant tranquil·lament a la seva cova, quan, de sobte, li va aparèixer un fulletó groc amb unes lletres molt grans que posava “CONCURS DE REPOSTERIA”. L’ós, sense pensar-s’ho dues vegades, va preparar el pastís més meravellós que ningú hagués vist mai. Es va dirigir molt decidit cap el concurs, on es van presentar un munt d’animals més, tots superesvarats; menys el lleó, el rei de la selva, que estava orgullós i content del seu “cupcake”. A l’hora de votar, tot i que al jurat (gasela, conill i ratolí) els hi agradava més el pastís de l’ós, van votar al lleó per por. L’ós estava tan decebut que es va dirigir al jurat i els hi va proposar fer un altre concurs on no es sapigués què havia fet cada concursant i el premi seria convertir-se en el “MILLOR REPOSTER DE LA CIUTAT”. Continúa a la pàg. següent
39