Page 1

per a una escola viva

Número 9

l Juny del 2011 l Revista del CEIP La Draga l

Dibuix Por tada: Mar tí (P5- A)

notícies vives

La Consellera ens visita...

Com ens afectarà la crisi? Hi haurà menys recursos i caldrà estalviar L’AMPA us vol fer informar de la tasca endegada amb una memòria

Els premis rebuts donen resposta a l’esforç realitzat. Cal estar-ne orgullosos!

Un “esquitx” de les activitats realitzades pels diferents cursos


PRESENTACIÓ Més informació: www.ceipladraga.cat

Canals de comunicació: Tel. 972 57 23 56 ceipladraga@xtec.cat ampa@ceipladraga.cat

Xandalls!

Intentem reduir al màxim les despeses a les famílies

D

avant de la crisi desbocada que està afectant de forma generalitzada a la societat, i per tal que les famílies que formem el col.lectiu de l’escola de la Draga ens en veiem com menys afectades millor, l’AMPA ha gestionat el canvi del xandall per tal que el preu sigui més econòmic. Així, de cara al proper curs es canvia de proveïdor i de punt de venda. A partir d’ara els xandalls de l’escola es vendran a MACEDÒNIA a partir de mitjans juliol. Pel que fa al disseny, el nou xandall és força similar al del model fins ara vigent, per tal de minimitzar l’impacte visual del traspàs d’un a l’altre. Hi ha equipació d’hivern i d’estiu i es podran adquirir les peces per separat.

IMPORTANT: RECOLLIDA DELS LLIBRES RECICLATS PER 3er, 4art, 5è i 6è: - 5 DE JULIOL (falta definir l’horari i per tant caldrà consultar el full informatiu de l’escola.)

VENDA LLIBRES CURS 2011-2012: - 5 DE SETEMBRE (de les 9h. fins a les 20h.) - DISTRIBUCIÓ PER CURSOS: (recomanable) - (P3, P4 i P5) de les 9h fins a les 12.30h. - (1er i 2on) de les 12.30h. fins a les 16h. - (3er, 4art, 5è i 6è) de les 16h. fins a les 20h.

Edita: CEIP La Draga i AMPA Disseny: STUDI DF i AMPA Maquetació: AMPA Redacció: Elena Mir, Ingrid Aznar, Carles Figueras, Ester Busquets, alumnes de 6è, i mestres de l’escola CEIP La Draga. Impressió: LITH GRÀFIQUES Dipòsit legal: GI-1381-2004 Tirada: 430 exemplars

2

LA REVISTA DE LA DRAGA

Dir-vos també, que fins esgotar-se les existències, a la mateixa botiga hi haurà la possibilitat d’adquirir xandalls del model vell, així com semarretes de màniga curta i llarga i pantalons sols a un preu encara més assequible. Esperem que aquest canvi ens ajudi a tots plegats amb el dia a dia de la nostra butxaca. 

SUMARI 2 - Canvi de xandall 3 - Editorial 4 - Memòria de l’AMPA 6- Entrevista a l’Albert bayot, delegat d’ensenyament 8 - Notícies breus de l’escola 10 - El racó de P3 12 - El racó de P4 14 - El racó de P5 16 - El racó de 1er 17 - Conte premiat de 1r 18 - Fotografies de grup

21 - El racó de 2n 22 - El racó d’anglès 23 - El racó de 3r 24 - El racó de 4rt 25 - El racó de 5è 26 - Reportatge_Ràdio la Draga 28 - L’enquesta_L’hàbit de menjar fruita 30 - Entrevista a la Consellera d’ensenyament, Irene Rigau 33 - Els graduats de 6è 34 - Recomanacions vàries


EDITORIAL

Suports, quants més millor! TEXT _ Lourdes Guitart i Romans (Directora del CEIP La Draga)

D

urant aquest curs 2010-11, davant la supressió de l’aula d’acollida i veient que disposaríem dels mateixos mestres de reforç d’anteriors cursos per atendre més alumnes, varem explorar una via nova per intentar suplirho. Aquesta via és un PROJECTE DE COOPERACIÓ AMB LA UNIVERSITAT DE GIRONA. Fa molts anys que ja tenim estudiants de magisteri que vénen a fer pràctiques amb la conseqüent ajuda que representen. Aquest curs, arran del conveni amb la UdG, hem disposat també de quatre alumnes, de diverses facultats de la universitat, que han

participat activament a les aules de cicle mitjà i superior de la nostra escola. Els alumnes universitaris són guies d’unes activitats concretes de l’àrea de llengua (expressió oral, escrita, elaboració d’un guió, fotografia, vídeo, ...). Es tracta d’un treball cooperatiu, engrescador i enriquidor per ambdues parts. Per part de l’escola representa aconseguir una major cohesió social i millora dels resultats acadèmics i per part de l’alumne universitari suposa un primer contacte amb el món escolar i amb la gestió de l’aula així com el reconeixement d’aquesta tasca amb un crèdit en el seu expedient acadèmic.

Amb l’ajuda de pares/mares que estan vinculats a la UdG hem pogut establir aquest contacte amb la secció de voluntariat i cooperació de la universitat. Ens han acompanyat, assessorat i han fet d’interlocutors fins a donar forma a aquest projecte “Universitat-Escola”. Com que la valoració ha estat molt positiva per ambdues parts, ja hem tornat a signar un nou conveni per disposar de més voluntaris universitaris per al curs vinent. 

Davant les retallades, propostes TEXT _ Glòria Ametller (Presidenta de l’AMPA del CEIP La Draga)

B

envolguts pares i mares, nens i nens i mestres de l’escola.

La paraula “retallada” sembla que és la que està de moda aquest any, almenys arreu del territori català. Però des de l’AMPA ens hem proposat no deixar-la passar a la nostra escola, o almenys, només

deixar-li treure el nas. Sabem que és un any de crisi i que això repercutirà directament a les escoles, però creiem que hem de buscar vies alternatives per minimitzar les nostres mancances. I això és el que hem fet al llarg d’aquest any, en la majoria d’ocasions en estreta col·laboració amb el centre: - Davant la falta de recursos personals (per exemple, només una TEI en un P3 de tres línies), hem mantingut una trobada amb el delegat d’Ensenyament per exposar la nostra situació. Hi van assistir representants dels mestres,del consell escolar i de l’AMPA i de moment ja disposem d’una nova vetlladora i la intenció és tenir el tema present de cara al

curs que ve. A més, gràcies a un conveni amb la UdG facilitat per una mare de la Draga, hem gaudit de la col·laboració de tres estudiants universitàries en aquests darrers mesos de curs, estudiants que de ben segur l’any que ve seran més i els ajudaran durant més temps. - Davant la falta de material, des de l’AMPA vam fer una crida a les famílies a portar joguines i llibres per a les aules, i a més, hem col·laborat en l’adquisició i el finançament de la nova estructura infantil que s’ha posat al pati dels grans, s’està en vies de solucionar el problema de l’entrada de calor i claror a les aules de la planta baixa i a més, s’ha pactat amb el regidor l’adquisició d’una estructura per guanyar zones d’ombra al pati dels més petits. - Com ja és habitual, també s’han fet millores al servei de menjador: l’AMPA ha finançat un separador selectiu de residuus per ajudar als més petits amb la safata. De cara al proper curs, s’està estudiant la probabilitat de posar en

marxa el rentat de dents entre els nens de primer a sisè. - I també ens hem preocupat de les butxaques de les famílies associades. En aquest sentit, s’ha canviat el xandall del centre per un d’igual o més qualitat i força menys car, i s’han pactat més rebaixes en la compra de llibres per als socis de l’AMPA. També s’ha decidit congelar les quotes de l’AMPA de cara al proper curs. Des de l’AMPA pensem que l’escola la fem tots, i per això apostem per la implicació de quanta més gent millor. És per això que aquest any hem fet una clara aposta per millorar la comunicació entre les famílies, i entre l’escola i l’AMPA. Creiem que treballant en equip és com acosenguirem tirar endavant. el nostre center. Per això, us animem a tots plegats a continuar “treballant” per a l’escola, ja que en definitiva, és treballar per als nostres fills. 

LA DRAGONETA

3


LA MEMÒRIA DE L’AMPA

Memorandum del curs 2010-2011 Mirem de ser clars per poder esdevenir transparents i propers

T

ots hem sentit a parlar de l’AMPA alguna vegada, però... Què fa l’AMPA de l’Escola de la Draga a part de les funcions de qualsevol AMPA? A què destina la cuota dels socis? Quines coses s’han fet aquest any?. Amb afany de ser el màxim de transparents i per tal de que tothom tingui un a visió clara de la feina realitzada i de la que està en curs, i que sàpiga en quines partides s’han destinat part dels actius, us fem un resum d’activitats a tall de memòria annual.

COMISSIÓ ESCOLA: . RECICLATGE DE LLIBRES: De cares al proper curs 2011-2012 seguim amb el projecte de reutilització de llibres pels cursos de 3er a 6è. Recordeu que ens permet ensenyar als nostres fills/es a tenir cura de les coses, a valorar-les i fer-se’n responsable, a cuidar el medi ambient i a fomentar un ús racional dels recursos. Sense oblidar l’ estalvi de diners que comporta a l’economia de les famílies. L’AMPA hi participa activament i hi destina recursos per tal que els cursos que deixen llibres i creixen amb nombre de línies no es vegin perjudicades. . IMPLANTACIÓ I COORDINACIÓ DE LA FIGURA DELS PARES DELEGATS: Aquest curs 2010-2011 s’ha implantat per primer any la figura del pare delegat. S’ha pretès que sigui el pont d’unió i el portaveu entre les famílies i la junta de l’AMPA, per tal de coordinar reclamacions, suggerències o organització d’alguna activitat.

4

LA REVISTA DE LA DRAGA

. RECOLLIDA DE JOGUINES: Aquest curs 2010–2011, per tal de proporcionar material a l’escola i coincidint amb les festes nadalenques, es va portar a terme la primera recollida de joguines usades (trencaclosques, pilotes, colors, jocs de taula, nines... ).Les mestres van valorar molt positivament aquesta iniciativa. . ORGANITZACIÓ DEL TALLER DE CONTES: En Roger Tugues, pare de l’escola, ens va donar eines per endinsar als nostres fills en el món dels contes. . XANDALLS: Per tal de disminuir la pressió econòmica a les butxaques de les famílies i que la majoria d’alumnes portin el xandall de l’escola, l’AMPA ha buscat una alternativa més econòmica pel pròxim curs 2011-2012. . PROTECCIÓ SOBREEXPOSICIÓ AL SOL: Per tal de minoritzar la problemàtica en períodes de màxima exposició, s’ha fet la gestió amb l’ajuntament d’unes carpes per protegir la sorrera del petits (estarà en marxa pel proper curs), s’han demanat de nou carpes provisionals per obtenir zones d’ombres, i s’estan realitzant unes proves amb lones reciclades de propagandes diverses per tal d’obtenir unes cortines exteriors a les classes dels més menuts.

COMISSIÓ ESPORTIVA: Un curs més, la Secció Esportiva Escolar (SEE) de La Draga ha participat activament en els programes Viatge Esportiu Comarcal i en les trobades quadrimestrals de l’Escola Comarcal d’Iniciació Esportiva organitzades


pel Consell Esportiu del Pla de l’Estany dins el programa Pla Català d’Esport a l’Escola. El Viatge Esportiu Comarcal és un programa pensat perquè en un mateix context esportiu hi participin tant nens/es de P3 fins a 6è com joves i famílies del Pla de l’Estany. Aquest curs a l’escola vàrem tornar a proposar l’activitat del Pentatleta pels escolars i pels pares es va organitzar una prova d’orientació pels paratges del Parc de la Draga . La proposta va tenir molt bona acceptació i la SEE es planteja repetir el format de cara el curs vinent. Pel que fa a la relació amb l’equip educatiu, fer-vos coneixedors que la SEE, atenent a la proposta del nostre Coordinador de PCEE, Ricard Bechdejú, ha destinat part de la subvenció del Pla Català de l’Esport a l’Escola a l’adquisició de material esportiu divers, i xarxa i pals de volei.

COMISSIÓ DE MENJADOR: Dins aquesta comissió apart de la contracció, gestió i coordinació del dia a dia juntament amb els responsables de Serunion, s’ha finançat un recollidor selectiu de brossa i s’han arranjat unes lleixes per tal de fer millorar el servei.

COMISSIÓ DE FESTES: Aquest és un recull de les diferens activitats que s’han dut a terme des d’aquesta comissió: . 17 D’OCTUBRE: Arrossada popular a Sant Miquel de Campmajor . 3 d’ABRIL: Sortida al Museu del Volcà i dinar al Volcà de Santa Margarida d’Olot . 1 de MAIG: Bicicletada acompanyats de l’Àngel Verges que ens narra llegendes del nostre estany. . 29 de MAIG: Pic-nic a a la Draga en substitució del PICNIC a “Cal Santu” que es va haver de suspendre per la pluja. . Quina de Nadal: col·laboració en l’organització de la Quina i hi participació econòmica. . 17 de JUNY: Festa de final de curs en que com és habitual organitzem el sopar i la música de fi de festa, i aquest any a més i previament al sopar, es farà una actuació musical.

. Fulls informatius per a les famílies: Els fulls informatius d’activitats o d’altre mena, seran un reflex de les notícies publicades a la web. No tothom pot disposar d’accés a internet. . La revista, LA DRAGONETA: La revista continua amb el format dels darrers anys, i pel fet de no ser tan àgil, esdevé un espai més lúdic, no mancat de seriositat, que bàsicament es farà un recull de les activitats i notícies més rellevants que s’hagin dut a terme durant el curs escolar.

De ben segur que es poden fer més coses i de millors maneres. Sigueu actius i crítics, i sobretot participeu, es tracta dels vostres fills. L’AMPA és cosa de tots.

COMISSIÓ ECONÒMICA I ADMINISTRATIVA: En aquesta comissió s’han gestionat les inversions que l’AMPA ha realitzat durant el curs 2010-2011, i els avantatges que es deriven pel sol fet de ser soci: Inversions: . Col.laboració en la festa de Nadal de l’escola. . Col.laboració en les disfresses i la carrossa de carnestoltes . Aportació per la panera de 6è. . Estructura de joc en el pati del nens grans (inversió feta al 50% amb l’ajuntament). . Carro amb safates pel servei de menjador. . Compra de llibres per a la reutilització per tal d’adequar l’augment de línies a 4art i 3er. Avantatges: . Descompte en la compra de llibres . Descomptes en el preu de les colònies escolars . Altres descomptes en activitats i serveis que puntualment pugui gestionar l’AMPA

COMISSIÓ DE CARNESTOLTES: Aquesta comissió s’ha encarregat de tot el que fa referència a la rua, a la carrossa, a les disfresses...A més de subvencionar una part de les disfresses i pagar el material de la carrossa.

COMISSIÓ DE COMUNICACIÓ: Els tres canals continuen amb força per tal de fer possible una bona entesa entre tots plegats: . Web de l’escola: El canal base de comunicació, sobretot per la seva immediatesa. (www.ceipladraga.cat)

LA DRAGONETA

5


L’ENTREVISTA (La podreu consultar en la seva totalitat a l’espai web de l’escola...www.ceipladraga.cat)

Veig un futur esperançador per l’ensenyament sempre i quan es posin per davant els interessos dels nens

C

ap a les vuit de la tarda del dimarts 24 de maig, després d’una agradable trobada dels mestres de la comarca del Pla de l’Estany a l’Escola de la Draga a la qual va ser convidat, l’Albert Bayot, el director dels Serveis Territorials de Girona, ens va concedir una entrevista al nostre centre educatiu. En un ambient relaxat i distès dins mateix de la sala de professors, li vam explicar per on anirà la conversa, la qual l’havíem dividit en quatre blocs; un d’àmbit general, un de la situació actual de l’ensenyament, un tercer més concretat a aspectes de la nostra escola i un darrer de visió de futur.

Albert Bayot (Director dels Serveis Territorials d’Ensenyament de Girona) el professorat, que és el que ha de decidir si tu la necessites - La consellera d’Educació Irene Rigau alertava en unes recents o si tu no la necessites. I ha de permetre focalitzar-se d’una declaracions al Punt Diari de l’estrès que pateixen els nostres fills manera molt clara a primer i segon de primària, sobretot, per i filles. Realment en pateixen, d’estrès? la lectoescriptura i per sisè, per la preparació acadèmica per Els nens i nenes, efectivament, poden arribar a estressarpoder anar a l’institut. se perquè entre tots hem muntat una societat a imatge i semblança de les nostres jornades laborals, i ens sembla - I com s’estructurarà? Cada centre s’organitzarà d’una manera o d’una altre. I que han d’estar entre 7 i 8 hores produint. La societat, no això sempre ho determinarà el claustre, el departament d’ensenyament, haurà els professors. No són conferències a la d’anar evolucionant per veure de quina Nascut a Barcelona el 1967, carta. Això ja s’està treballant pel curs manera resol aquesta necessitat. Hi ha és llicenciat en Filosofia i vinent com a primera mesura. També un temps per aprendre. Hi ha un temps Lletres per la Universitat es treballa en detectar els nens amb per gaudir i hi ha un temps per dedicarAutònoma de Barcelona dificultats d’aprenentatge ja en l’educació lo al lleure. Un nen, a partir de primer (UAB) i postgraduat en infantil i en els primers cicles de primària de primària, al marge de les cinc hores Psicologia Adolescent per per poder fer una intervenció primerenca. de classe, necessita un temps de lectura la mateixa universitat. El - Com poden afectar les retallades al futur a casa, sol, abans d’anar a dormir. nou director dels Serveis de l’escola? També necessita un temps d’estudi. De retallades, poques. El Departament Cal que comenci a memoritzar. Un Territorials de Girona d’Ensenyament no redueix ni un sol euro. temps per fer deures. És bo que tingui és professor de Llengua El problema és que amb els diners de què un temps per a cada cosa, ho necessita catalana i Literatura i perquè a l’escola no ho pot tenir. L’ha es disposa s’ha de poder atendre a més d’Orientació Educativa. En de tenir ell, en privat. L’aprenentatge persones. Amb els recursos que hi ha ens l’àmbit educatiu, ha exercit hem d’organitzar. Com ens organitzarem? té una part que és de concentració els càrrecs de director, Per un costat, hem de rendibilitzar els personal. De trobar-te amb tu mateix i professor i coordinador recursos. Cal estudiar el cas de cada escola el que s’arriba a aprendre. pedagògic a l’Institut Josep - S’ha comprovat que la sisena hora no ha en particular i donar-li els recursos justos. Brugulat de Banyoles. Per altra banda, cal reorganitzar els horaris rebaixat el percentatge de fracàs escolar. dels mestres i dels professors. Quines mesures prendrà el departament? Quan és va implementar la sisena hora, es va cometre un - L’escola podrà disposar dels reforços infantils, tal i com es va error important: confondre-la amb una hora de més que acordar en la reunió duta a terme amb la direcció? En principi, sí. De cares al curs vinent, i amb els reajustaments havia d’impartir el magisteri públic, és a dir, els mestres. de la plantilla, es cobriran les necessitats bàsiques de l’escola Nosaltres pensem que hi ha d’haver una hora més. Però és amb l’aula d’acollida, una vetlladora i la cobertura d’un quart una hora més que ha de ser altament instructiva, per aprendre allò que no s’acaba d’aprendre. Ha d’estar mediatitzada per de la jornada del TEI (Tècnic Especialitzat Infantil). 

6

LA REVISTA DE LA DRAGA


www.studidf.cat Tel. Fax 972.58.32.90 Carrer del Ponent 3 · 17820 BANYOLES

www.lithgrafiques.com Tel. 972.57.21.85 · Pol Ind La Farga. Carrer del noc s/n · 17820 BANYOLES

www.sotrac.cat Tels. 669.471.475 - 972.576.597 C/ Josep Mª Bohigas 4-entr.1ª 17820 BANYOLES

Joaquim Duran i Ametller Tel.972.57.10.19 Circumval.lació al Puig 99-101 17820 BANYOLES

Tel.972.57.25.27 Av. Països Catalans 11 - 17820 BANYOLES LA DRAGONETA

7


NOTÍCIES BREUS DE L’ESCOLA TEXT _ Àlex Garcia, Sílvia Orriols, Emma Serramitjana, Isaac Calpe i Mamou Ceesay.

Joan Miró a l’aula Els nens i nenes de P4 han estudiat l’artitsa català Joan Miró i els hi ha agradat molt l’escultura de “La dona i l’ocell”. Els nens han fet escultures amb fang imitant aquesta peça. 

FOTOGRAFIA _ Escola i Redacció

Carnestoltes 2011: Banyoliwood El carnestoltes d’aquest any es va dedicar a les pel·lícules. L’escola de la Draga es va vestir de Picapedra i la carrossa representava la casa i troncomòbil dels Picapedra. Va ser una tarda molt divertida i plena de colors. 

Un nou racó a P3 Aquest curs escolar les classes de P3 han estrenat un nou racó: el racó de veterinaris!!! Els nens i nenes porten els seus peluixos de casa per curar-los, rentar-los, pentinar-los, vacunar-los… Esperem que aquest racó tingui molt d’èxit i l’experiència es repeteixi els altres anys.

Cranes from Draga School In a show of solidarity and empathy, we were folding cranes to please the gods to help Japanese people. 

Acostar l’escola a la universitat ls alumnes de 5è van anar al Parc científic de la UdG per tal de fer una primera immersió en la investigació científica. Van fer experiments químics i de robòtica. A la tarda van fer grups i van muntar un petit robot aquàtic que es posava en funcionament mitjançant un programa informàtic. 

8

LA REVISTA DE LA DRAGA

Colònies de P5 a Mas Pagès Els alumnes de P5 aquest curs han anat a la casa de colònies mas Pagès de Sant Esteve de Guialbes. Van fer moltes activitats, però les que els van agradar més van ser: el joc de nit acompanyats del follet, fer iogurt i mató, veure vaques i un taller en el qual van veure en Xispa, el drac de Banyoles. 


Sabates comestibles Aquest curs els nens i nenes de 1r i 2n de Cicle Inicial han participat al 4t festival d’Art Independent “Pepe Sales” a Girona. Aquest festival va homenatjar l’artista banyolí Lluís Vilà. Tots els nens nenes vàrem portar sabates velles de casa i per parelles les vàrem empaperar amb paper de diari. Quan van ser seques, les vàrem pintar, com si fossin fruites.

Roda jocs

Sofà de lectura Els pares de primer participen al taller de lectura amb els nens i nenes. Es tracta de crear un ambient relaxat i còmode en un sofà perquè els nens i nenes practiquin la lectura.

Els alumnes de 3r van anar a Esponellà amb tots els alumnes de 3r del Pla de l’Estany. Van fer grups barrejats de diferents escoles i van jugar a jocs tradicionals: el ratolí, les xapes, les curses de taps, fer punteria…

Visita al Parlament El dia 8 de febrer els nens i nenes de 5è i 6è van anar al Parlament de Catalunya. Van recòrrer el Parlament per dins i es van trobar el diputat Joan Herrera, conegut com el de la bicicleta. Al Parc de la Ciutadella van fer una gimcana que consistia en trobar monuments escultures…

Teatre a l’escola ls nens i nenes de 2n, com cada any, estan preparant una obra de teatre per estrenar-la aquest final de curs. L’obra que representen està inspirada en el llibre del PETIT PRÍNCEP . LA DRAGONETA

9


INFORMACIÓ D’ACTIVITATS ESCOLARS

El racó de P3 A

P3 durant aquest curs hem treballat diferents projectes relacionats amb la descoberta de l’entorn. Alguns d’aquests projectes s’han portat a terme en el racó de tresors i d’altres s’han relacionat amb el nostre entorn més proper, com aquest que us presentarem tot seguit.

L’olivera de l’escola E

ls nens i nenes de P3 han fet una troballa al pati: han trobat olives! A partir d’aquí, han sorgit una sèrie de preguntes: d’on han sortit, què en podem fer?... i tots junts, amb diferents activitats, hem mirat de donarhi una resposta.

H

em sortit a fora al pati i els nens/es que havien trobat les olives ens han ensenyat on les han trobat. Ens hem adonat que les olives vénen d’un arbre del pati que es diu olivera. Hem observat l’olivera i hem vist que: o té un tronc de color marró i una mica gris. o té branques. o les seves fulles són allargades, primes, amb punxa i de color verd fosc per una cara i una mica verd clar i grises, per l’altra. o les olives són petites, rodones i tenen pinyol. o mentre anaven passant els dies hem vist que les olives que primer eren verdes, ara són negres. finals de novembre, les olives ja estan madures. Les collim i les portem a un senyor de Cabanes que té un trull perquè en faci oli. 

10

LA REVISTA DE LA DRAGA


Caram! Ha quedat boníssim. N’hi ha per llepar-s’hi els dits.

Per més que barregem, l’oli sempre queda a la part de dalt.

LA DRAGONETA

11


INFORMACIÓ D’ACTIVITATS ESCOLARS

El racó de P4 Taller amb els alumnes de l’escola d’adults de Ripoll

12

LA REVISTA DE LA DRAGA


A

quest any els nens i nenes de P4 han pogut gaudir d’uns tallers ben especials organitzats per la Dolors Rovira, mare d’en Gil. La Dolors és mestra a l’escola d’adults de Ripoll i amb els seus alumnes ens van preparar quatre tallers. Consistien en dos jocs (l’objecte amagat i que passi el rei) i dos contes (“Per què les aranyes tenen les potes llargues?” i “La fada del bosc”). L’experiència ha estat molt positiva per les dues bandes. A nosaltres ens ha donat l’oportunitat de conèixer

persones d’altres països, participar d’uns contes i uns jocs molt ben treballats a nivell escènic, amb material motivador i amb algun missatge per recordar. A ells els ha suposat crear una situació comunicativa real que els demanava un gran esforç de parlar en català i que van superar amb nota. Ens agrada obrir-nos a les idees i propostes que ens oferiu els pares, sobretot si es fan amb tantes ganes i entusiasme. Constatem una vegada més que l’educació dels nostres alumnes és cosa de tots! 

LA DRAGONETA

13


INFORMACIÓ D’ACTIVITATS ESCOLARS

El racó de P5

14

LA REVISTA DE LA DRAGA


Tel.972.59.43.63 Mòbil 609.729.551 17845 SANT ANDREU DEL TERRI

Tel.972.57.00.63 Av. Països Catalans 123 · 17820 BANYOLES amsa@amsa.es LA DRAGONETA

15


INFORMACIÓ D’ACTIVITATS ESCOLARS

El racó de 1r

SOPA DE LLETRES:

O

bserveu atentament i mireu si sou capaços, amb un xic d’esforç, de trobar tots els següents tipus de telèfons: INALÀMBRIC, SMARTPHONE, IPHONE, CLÀSSIC i MÒBIL. 

ENDEVINALLES:

A

questes endevinalles han estat pensades i escrites pels alumnes de Primer de l’escola. Mireu si teniu prou imaginació com per esbrinar la solució de cadascuna. 

16

LA REVISTA DE LA DRAGA


TEXT _ Professores i alumnes de 1er.

VIII Premi Pilarín Bayés de contes escrits per a nens i nens, 2011

Qui ha dit que tots els boscos són iguals?

H

i havia una vegada un bosc màgic, on sempre era de nit i no arribava mai el sol. Estava ple d’arbres on hi vivien uns follets molt especials: Portaven un barret de color verd i a la punxa hi tenien una flor de nit, una planta diferent que amb la foscor fa una flor amb pètals en forma d’estrella brillant. La pell dels follets era blava com el cel quan es fa fosc i els seus ulls eren lluents com la lluna. Tenien un nas punxegut i afilat amb una berruga a la punta que els servia per olorar. Els follets eren petits amb una barba llarga, blanca i màgica. Quan es tocaven la barba amb la mà els arbres començaven a moure’s ballant i cantant mentre les fulles brillaven. La nit es convertia en una festa de llums i colors! Un dia va arribar una bruixa que volia robar la màgia del bosc encantat. La bruixa Paduixa, que aquest era el seu nom, volia tallar tots els arbres i convertir-los en escombres per poder ensenyar a volar a les seves amigues! Els follets volia convertir-los en mussols per vigilar que cap persona s’endinsés en el bosc. La bruixa Paduixa es va disfressar de bolet perquè no sé si ho sabeu, però de tota la vida els follets mengen bolets. La Paduixa volia que un follet se la mengés per així posar-se dins el seu cos i robar la màgia, d’aquesta manera ella tornaria a ser una bruixa. Però sabeu què va passar? Els follets quan van veure aquell bolet tan gegant, bonic i gros, van decidir que era una llàstima menjar-se’l i el van deixar. Cada dia anaven a regar-lo i l’observaven com s’anava fent més i més gran. Un dia en el bosc va arribar un follet gegant sense màgia, que quan va veure aquell bolet se’l va menjar d’una mossegada. I ara sabeu on és la bruixa? A la panxa del gegant que crida: -Sóc a la panxa del gegant que no neva ni plou i no trobo cap nan!!! Conte contat aquest conte dels nens i nenes de 1r A de la Draga s’ha acabat.

LA DRAGONETA

17


FOTOGRAFIES DELS CURSOS DE L’ESCOLA

18

Curs de P3-A

Curs de P3-B

Curs de P3-C

Curs de P4-A

Curs de P4-B

Curs de P5-A

LA REVISTA DE LA DRAGA


Curs de P5-B

Curs de 1r-A

Curs de 1r-B

Curs de 2n-A

Curs de 2n-B

Curs de 2n-C LA DRAGONETA

19


FOTOGRAFIES DELS CURSOS DE L’ESCOLA

Curs de 3r-A

Curs de 3r-B

Curs de 4t

Curs de 5è

Curs de 6è 20

LA REVISTA DE LA DRAGA


INFORMACIÓ D’ACTIVITATS ESCOLARS

El racó de 2n Els nens i nenes de 2n hem pensat aquests rodolins

LA DRAGONETA

21


INFORMACIÓ D’ACTIVITATS ESCOLARS

El racó d’anglès

3, 2, 1… let’s get connected!

T

his year in La Draga School we have been studying inventors and inventions. In the English class, we have chosen one of the newest: The

22

LA REVISTA DE LA DRAGA

videoconference. We started the project: 3,2,1... Let’s get connected! All the children in 4th and 5th level have connected with 4th and 5th year in Two Mile

Ash in Milton Keynes (North London). The experience was great and we hope to continue it next year. 


El racó de 3r

Anem al cinema!

L

’Eloi estava assegut al sofà i com que no sabia què fer, va trucar en Guillem Llombart. Entre tots dos van decidir anar al cinema. Pel camí es van trobar en Hadi i en Guillem Pairó. Els van poder convèncer i també s’hi van apuntar. Quan passaven prop del riu van veure la Rachel, la Yasmina i l’Anna que hi tiraven pedres. Una mica més endavant, van passar per davant l’escola de la

Draga i allà hi feien un partit de bàsquet. L’equip blau estava format per en Ricard, en Joan, la Carolina, en Jofre i en Mussa. L’equip vermell el formaven l’Àlex, la Cristina, l’Anas, en Francesc i l’Íria. En passar prop de l’estany van trobar l’Ariadna, en Gil i la Maria que estaven pescant. A la caseta de fusta l’Àngela i la Paula s’estaven banyant. Per últim, en Javier i l’Hugo mataven el temps comptant les formigues del terra. Tots ells es van apuntar a anar al cinema! En arribar a la sala, varen demanar 25 entrades, però el senyor de la guixeta va dir que en sobrava una! Des de lluny una veu va cridar: - Eh, que falto jo!!! Era la Lucia a qui ningú havia dit res. - Vinga, ràpid! Que comença la pel·lícula!- varen dir tots alhora. - I quina pel·lícula anem a veure? - Doncs una que va d’una nena que es perd. Igual que tu!

“Alícia al País Meravelles” Tots es van posar a riure i junts varen poder gaudir d’allò més de la “pel·li”.

Silenci, rodem!

L

’oncle d’en Lluc Verdaguer va proposar-li de rodar una pel·lícula. Dit i fet! Va reunir un grup de treball on hi havia en Nil, la Paula Vila, l’Emylly, la Cristina i la Laura Llorens que eren els guionistes. Un altre grup es va dedicar a la fotografia; eren la Maria Boabdallah, en Brandon, la Laura Martín i en Chuangyi. El tema dels decorats aniria a càrrec de l’Ayoub, en Laurentiu i en Vicenç. Pel que fa als efectes especials, se n’encarregarien en Lois, en Gael i en Gerard. Els nens que farien d’actors serien la Maria Saurina, l’Eira,

en Lluc Coll i en Dani. El director podria ser en Martí, i la productora, o sigui, la que hi posa els calerons, podria ser la Daniela. - Ep! - va dir la Nissrin.- I qui farà les crispetes?!?! - Doncs, mira, tu mateixa- li va dir en Nizar. - Ah sí? Doncs tu escombraràs i fregaràs!!! - Ui, val més que no digui res- va pensar l’Oriol.- jo faré el que vulguis. - Doncs, mira, tu pots posar un títol a la pel·lícula. – li van dir. - Ehem…mmmm…ja ho sé!!!

“Els cracks de la Draga”

LA DRAGONETA

23


INFORMACIÓ D’ACTIVITATS ESCOLARS

El racó de 4t

Us mostrem algunes de les activitats que hem realitzat la classe dels Edisons A la classe ens han vingut els Mossos d’Esquadra, hem fet els tallers d’en 3R... El que més ens ha agradat de cada setmana han estat les “english songs”. Les nostres preferides són: Sick of love, Lemmon tree, Don’t worry, Rain, We are the world, Baby, Bad romance i Last Christmas.

TALLERS AMB ELS PARES Hem treballat tres invents: la fotografia, la bombeta i el submarí. Hem fet experiments de cada invent i hem preparat conferències amb el Power-Point. Ha estat molt interessant!

També hem fet sortides: la ruta del travertí, l’exposició de les formes de la natura, al Consell Comarcal, als jocs esportius...

24

LA REVISTA DE LA DRAGA


El racó de 5è

Aquest any hem après a fer còmics

L

a classe de cinquè ha treballat els còmics amb una alumna de la UdG. Durant quatre setmanes aquesta alumna ha estat qui ha treballat amb els alumnes de cinquè el taller de còmics. Aquest és el treball més votat pels alumnes de sisè. 

LA DRAGONETA

25


EL REPORTATGE

Gràcies a la iniciativa d’una mestra, s’inicia un nou projecte de ràdio a l’escola

Ràdio La Draga, una ràdio per a la mainada

D

es del 21 de març i, com a iniciativa d’una mestra de Primer, la Sandra Masdevall, a la sala Barrufets de l’escola de La Draga hi ha una emissora de ràdio en funcionament. Des de llavors, alumnes de primer a cinquè han anat passant per l’emissora a explicar notícies o a llegir textos amb l’ajuda dels grans. Així, els nens van aprenent a llegir en públic i poden corregir errors que hagin pogut fer.

Mariam Sillah de 1r -M’agrada escoltar la ràdio, i sobetot quan els alumnes llegeixen.

Laia Hurtado de 2n -De la ràdio, m’agrada tot el que fan.

Àlex Mumbrú de 3r -No m’agrada gaire la ràdio, però, si quan llegeixen poemes.

26

Anna Farré de 4t -La ràdio és molt divertida, i també m’agrada que hi expliquin notícies.

Martí Carol de 5è -La ràdio m’agrada molt, i encara més si reciten poemes.

A l’escola es va decidir que, per començar, estaria bé combinar el projecte de la ràdio amb el vell projecte de les tutories que els alumnes més grans de cinquè i sisè fan als alumnes de primer. Des de fa temps, cada alumne de cicle superior fa de tutor o tutora d’un alumne de primer. Es troben periòdicament, Sembla evident que parlar per la ràdio diverteix els alumnes a partir del segon o tercer trimestre i els ajuden a llegir. i els impressiona alhora Aquest projecte té un gran A la ràdio es treballa la llengua d’una manera intensa i divertida ràdio només existeix la paraula, la que es diu i la que arriba als oients èxit perquè representa un gran estímul per als alumnes possibilitat de poder-los utilitzar. Fins i tot, durant aquest més petits i reforça la responsabilitat dels més grans. Les temps, els aparells es van anar cedint a altres escoles. Davant tutores de cicle superior i de cicle inicial van pensar que si del perill que el projecte s’acabés abandonant, la Sandra les lectures dels petits es podien emetre per la ràdio tots Masdevall, mestra de primer, pren la iniciativa i decideix dos projectes guanyarien força i sentit. Així els grans han recuperar-lo. preparat textos especials per a l’ocasió i s’ha combinat Nani Vila, pare de l’escola, ha participat en projectes similars la lectura de poemes i contes breus amb la narració de en altres centres i va ensenyar a la Sandra alguns dels notícies reals de l’escola. La ràdio es pot sentir cada dilluns a les 9,30 h del matí, les classes s’aturen i tots els alumnes escolten la ràdio. El projecte de crear una ràdio a l’escola de La Draga ve de lluny. Fa quatre anys, l’escola va rebre tots els aparells necessaris, però no hi va haver en aquell moment la

A la

treballs que s’havien fet. La ràdio és el mitjà de comunicació segurament menys utilitzat entre els alumnes de primària, però moltes escoles ja s’han adonat de les possibilitats educatives que ofereix. A la ràdio només existeix la paraula, la que es diu i la que arriba als oients. A tothom li agrada ser escoltat, escoltar els companys i escoltar-se. Per això, a la ràdio es treballa la llengua d’una manera intensa i divertida, alhora.

LA REVISTA DE LA DRAGA


TEXT I FOTOGRAFIA _ Paula Colprim, Kadillatu Summareh, Montse Felip, Oriol Villasante, Genís Esteva i Helios Martínez.

El primer entrebanc per poder portar a terme el projecte va ràdio és molt més divertit que escoltar uns desconeguts. ser dominar tota la part tècnica. La col·laboració d’en Nani Els alumnes solen reconèixer fàcilment els errors dels Vila va ser fonamental, així com la constància de les mestres companys i això ajuda a corregir els propis, alhora que dóna implicades i la col·laboració d’en peu a les mestres a fomentar el LA RÀDIO, el mitjà de comunicació Lluís Gratacós. És així com a partir respecte i la crítica positiva. més antic! del febrer d’aquest curs ha començat a emetre la ràdio La Draga. A final de curs, alumnes i La ràdio és la transmissió de senyals a través de Encara que és aviat per fer mestres faran una valoració més la modulació d’ones electromagnètiques amb una valoració, sembla que elaborada del projecte, però a freqüències per sota de la llum visible. La ràdio l’experiència està resultant molt hores d’ara ja s’anticipen noves no és un sol invent, sinó que és la combinació positiva. Les dificultats tècniques possibilitats. A la llarga, es preveu d’invents diversos que tenen lloc al llarg del no han desanimat les mestres que siguin els alumnes de sisè els segle XIX. Per això és difícil atribuir l’invent de la responsables i mica en mica tots principals coordinadors i que hi ràdio a una sola persona. A Espanya, els primers els problemes es van solucionant. participi tota l’escola de manera aparells de ràdio no arriben fins a principis Les mestres tenen clar que, quan més extensa. També es poden fer del segle XX. Tot i que la ràdio ha entrat en els alumnes estan engrescats, activitats de ràdio des de totes les competència amb altres mitjans més potents, com la televisió o internet, de moment, sembla l’aprenentatge ve sol i és més àrees, es poden crear reporters que s’ha sabut adaptar als nous temps i ha anat efectiu. Sembla evident que parlar habituals, redactors, locutors, trobant el seu lloc per no desaparèixer. per la ràdio diverteix els alumnes tècnics i col·laboradors diversos. i els impressiona alhora. Això els La ràdio, com a mitjà, també pot obliga a esforçar-se a vocalitzar millor, a llegir amb més ser l’eix de molts treballs. fluïdesa, a controlar la veu i l’entonació i, tot plegat, ajuda a Aquest curs haurà estat, per tant, el de l’inici d’un projecte millorar la comprensió lectora i a gaudir del que es llegeix. que esperem que duri molts anys.  Per la seva banda, escoltar els companys que parlen per la

LA DRAGONETA

27


L’ENQUESTA

TEXT _ Houria El Idrissi, Paula Martí, Mar Rubio, Matias Navarro, Noah Ortiz i Senxin Xu.

C

La fruita és molt sana per a la salut de nens, joves, adults i també gent gran; per això és convenient menjar-ne cada dia, cosa que no fa gaire gent. Aquest any la Generalitat ha començat un projecte que consisteix a portar fruita a les escoles cada mes. Està fet perquè la salut dels nens millori i s’acostumin a menjar-ne. S’ha preguntat a tres diferents tècnics sobre el Pla de Consum de Fruita a les escoles i s’ha fet una enquesta als nens de l’escola sobre quins són els seus hàbits de menjar fruita.

L’hàbit de menjar fruita

28

Olga Herranz, Departament d’Agricultura Alimentació

Marta Exposito Ferrer, diplomada en Dietètica

i Acció Cultural de la Generalitat de Catalunya.

i Nutrició.

Què és el Pla Consum de Fruita a les escoles? El Pla Consum de Fruita a les escoles s’adreça a les escoles de primària públiques i concertades, des d’octubre de 2010 a juny de 2011. Consisteix en la repartició de fruita de temporada per al seu consum, de 2 o 3 dies a la setmana. Aquesta iniciativa ha estat promoguda pels Departaments d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, coordinat i gestionat pel Servei de Regulació de mercats Agroalimentaris (SERMA), pel Departament de Salut i pel Departament d’Educació, Comunitat Educativa i cofinançada per la Unió Europea. Per què vau fer aquest projecte? Aquest projecte s’ha fet per tot Europa i el que es vol fer amb això és que les persones mengin més fruita i verdura, pel sobrepès que hi ha. A Espanya el 30% de les persones tenen sobrepès. Us sembla que està funcionant bé i la salut dels nens millorarà? El Pla de Consum a les escoles ha anat molt bé aquest curs. Ha tingut molt d’èxit i molt bona acollida als centres de Catalunya. Girona és la província que ha tingut més participació amb un total de 193 escoles. L’objectiu d’aquest projecte és que la salut dels nens a la infàncis sigui bona per no patir malalties, problemes al cor, càncer… Si aquest projecte de la fruita surt bé, es continuarà fent cada any? Per estar segurs de que el pla va bé, cada any a les escoles s’han de fer controls per veure si reparteixen bé la fruita als nens. No sabem quant durarà aquest projecte però el que podem dir és que el proper any es tornarà a fer.

Què en pensa del projecte de portar fruita a les escoles? Creu que s’hauria de fer a la resta d’escoles? Em sembla un gran projecte. És bo que els nens pensin en la importància de la fruita, ja que menjar altres coses no es tan bo. Seria genial que més escoles ho fessin. Troba que els nens mengen una quantitat excessiva de sucre i greixos? En general sí. El problema és que els nens mengen molt de greix i és per això que no noten gust a la fruita. El sucre i els greixos tenen aquest gust fort i fa que als nens no els hi agradi tan tla fruita. La sort és que aquest projecte faci que la gent coneixi més les propietats dels aliments i procuri que menjar bé és per la seva salut. Sabem que la fruita conté sucre. Troba que menjar molta fruita pot afectar la salut ? Sí, la fruita conté fructosa. Es recomana menjar 3 fruites al dia que hauria de ser bona amb vitamina C, és a dir, cítrica (taronja, mandarina, kiwi…) Molts sucs envasats tenen molt de sucre i això perjudica el nivell de càries; però un excés de fruita també podria perjudicar a la sang. És important seguir una alimentació equilibrada i variada, menjant de tot i no abusant de res!

LA REVISTA DE LA DRAGA


Montse Belma Lopez, nutricionista. Què en pensa del projecte de portar fruita a les escoles? Creu que s’hauria de fer a la resta d’escoles? El consum de fruites diari és obligatori per aconseguir una dieta nutritiva i suficient. El costum de no menjar fruites pot repercutir en possibles malalties futures. La fruita té fibra que és molt important per a la digestió, elimina substàncies dolentes i redueix el colesterol. Els nens que tenen edats compreses entre els 3 i els 12 anys han de menjar 2-3 peces de fruita cada dia. Vol dir que s’ha de menjar fruites de postres per dinar o per sopar i també per l’esmorzar o berenar. Per tant, el projecte de fruites a les escoles és molt important i necessari perquè els nens han d’aprendre que el cos necessita fruita tan per fer-se grans i perquè quan siguem grans siguem sans. Troba que els nens mengen una quantitat excessiva de sucre i greixos? Els nens i també grans mengen moltes coses dolces i no hi ha cap problema en menjar-ne. Però el que no podem fer és menjar-ne cada setmana i encara menys cada dia perquè no és saludable pel nostre cos. L’excés de sucre i greixos, s’acumulen al nostre cos i això fa que patim malalties. Sabem que la fruita conté sucre. Troba que menjar molta fruita pot afectar la salut ? El sucre que té la fruita ens dóna energia en forma de calories, que el nostre cos cremarà per poder funcionar. Les que porten més sucre són els plàtans, el raïm i les figues i sobretot les nespres.

T

ots els nens i nenes dels diversos cursos de l’escola se’ls ha fet una enquesta amb les següents preguntes i aquests han estat els resultats que se’n deriven: - Us agrada que a l’ escola donin fruita? - Quants dies mengeu fruita a la setmana? - Quina fruita us agrada més? 

-Sabíeu que les magranes eren el símbol de la fecunditat de l’antiga Grècia? -Sabíeu que el suc de poma barrejat amb el raïm negre ajuda a combatre la congestió nasal? -Sabíeu que els sucs de fruites s’ha de consumir just després d’exprèmer, i que si cal guardar-los s’ha de fer en un recipient hermètic i sense espais buits? -Sabíeu que hi ha més de tres mil varietats diferents de préssec? -Sabíeu que la poma és la fruita que més propietats curatives té? -Sabíeu que el nom del taronger prové de l’àrab i vol dir “poma d’or”?

LA DRAGONETA

29


L’ENTREVISTA (La podreu consultar en la seva totalitat a l’espai web de l’escola...www.ceipladraga.cat)

U

n grup d’alumnes de 6è va entrevistar l’actual consellera d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, que va tenir la deferència de venir a l’escola perquè els nens li fessin unes preguntes.

La crisi no us afectarà, però hi haurà menys recursos Irene Rigau i Oliver (Banyoles, 1951) - Vas fer primària i secundària a Banyoles. Com era l’escola en la teva època? A la meva època hi havia dues escoles grans i dues de més petites. Hi havia el Baldiri Reixac, que en dèiem La Vila, hi havia l’Acadèmia Abad Bonito, llavors hi havia un col·legi a la Providència i un altre al Sagrat Cor. Jo tinc molt bons records de la escola que vaig anar. Ara, els edificis eren vells; l’estufa era de llenya; teníem tinter, a la taula hi havia un forat on hi havia un tinter amb tinta i havíem d’aprendre a escriure amb tinta, i ho recordo perquè portava una bata blanca i em quedava la màniga negra. En tinc molt bon record. - Els de 6è anem a visitar els avis de La Solana. Un dels nostres companys visita el Sr. Frederic Coromines, que diu que era professor teu. Te’n recordes d’ell? Oi tant! Me’n recordo molt perquè el senyor Frederic era un mestre que havia defensat molt el català i no el van deixar fer de mestre a les escoles nacionals, i després va poder entrar en aquesta escola que no era estatal, l’Acadèmia era una escola privada. Ens ensenyava Ciències, però tenia molta cura amb la llengua. Ens ensenyava a parlar molt bé, no suportava que féssim ni una falta d’ortografia, i quan parlàvem, que jo a vegades parlava, feia una cosa que feia molt de mal, i tots els que hem tingut el senyor Frederic ens en recordem: ens tocava els ossos de la espatlla i callaves de cop. Ens l’estimàvem molt al senyor Frederic. - De petita ja pensaves en dedicar-te a la política? No, què va. De petita em feien una mica de por les coses. Quan la meva mestra em posava un problema de mates difícil, jo aixecava la mà i deia: senyoreta, jo això

30

LA REVISTA DE LA DRAGA

no ho sabré pas fer, però m’esforçava molt. Després em vaig dedicar a l’escoltisme i amb les meves amigues anàvem a fer campaments i m’agradava molt. Era l’època que vivia en Franco i ens vam anar comprometent més i més mentre havíem de treballar per poder recuperar la democràcia. De fet, però, pensava que faria de mestra tota la vida. Quan vaig anar a Girona, vaig triar l’escola Migdia i vaig triar una casa prop de l’escola, pensant que em jubilaria de mestra. - Com és que vas canviar de ser professora d’infantil a política? I per què t’hi vas dedicar? Jo estava de mestra i després vaig fer la carrera universitària de psicologia. Després vaig entrar a la universitat a fer classes i després vaig entrar a la inspecció. Segur que heu sentit explicar alguna vegada que abans el català estava prohibit a l’escola, fa molts anys d’això, i tot el que passava a Catalunya es manava des de Madrid i no deixaven funcionar la Generalitat. Quan la Generalitat va poder tornar a funcionar, s’havien de posar persones per treballar-hi. M’ho van demanar i vaig dir que sí. Després de treballar com a directora dels serveis territorials vaig passar a Barcelona i quan em demanaven si volia fer això o allò, aquell càrrec o l’altre, si em semblava que el podia fer deia que sí i si em semblava que no el podia fer deia que no, i així vaig anar fent fins a ser a hores d’ara la Consellera d’Ensenyament. - T’ha costat molt arribar fins aquí? No, perquè no m’ho havia proposat. Jo m’havia proposat de tenir als trenta anys la plaça a Girona i era l’únic propòsit que m’havia fet a la vida.


TEXT _ Marc Bramon, Laia Maestre, Aniol Masachs, Aminata Sillah i Sara Villanova

-Et sents important fent de Consellera? No. El que és important és la feina que fas, no la persona que la fa. L’important és procurar que hi hagi les escoles, procurar que hi hagin els diners per pagar els mestres, que pugueu tenir els materials, que es puguin fer els cursos de formació, que poguem continuar fent l’escola en català, que hi hagi FP, parvularis. Tot això és l’important. -T’acompanyen a tot arreu els guardaespatlles? No t’incomoda? Per tot arreu no. Quan estic amb gent de confiança com vosaltres, es queden a la porta. La veritat és que ens hi obliguen per evitar que hi hagi algun problema, i costa una mica acostumar-s’hi. Però són persones molt educades i al final hi acabes essent amiga. -Quan vas pel carrer, la gent et fa comentaris? Et sembla bé? Mira, ho entenc, és normal. Has d’estar-hi disposat. Què li passa a un alcalde quan va pel carrer? Que la gent li diu: senyor alcalde, les escombraries ahir no es van recollir a l’hora; senyor alcalde, aquell carrer no està arreglat. L’alcalde pot dir veniu al despatx, però és que el carrer també és una mica el despatx dels polítics. Un polític que només estigués al despatx, la gent no el veuria, no el coneixeria. I de consellera també et passa. Si vas a comprar et diuen: “És veritat que faran fora mestres?” No, no en farem fora cap de mestre. “És veritat que s’apagarà la calefacció?” No, haurem de administrar bé els diners però no passarem fred. La gent t’ho pregunta, és clar que sí.

no em reconeixia. Em vaig reconèixer per la manera de parlar, però per la cara i, sobretot, pel vestit, que era molt poc “glamurós”... ja li vaig dir a en Toni Soler que jo aquelles “batotes” no les havia portat mai a la meva vida... Són caricatures, però vaig riure. M’agrada riure’m de mi mateixa. Ahir em penso que vaig sortir, i vaig veure que em posen amb un amb un regle a la mà... i a creure! Em posen una mica “mandona”. T’exageren els defectes. Una caricatura és això, i no tinc res a dir. M’agrada l’humor.

-Tens molts amics a la política o és un món molt fals? Per la televisió sempre sembla que esteu barallats. Està bé la pregunta, us les heu pensades totes. Els meus amics són els de sempre. Els que vaig fer de petita, d’estudiant i els que he fet treballant. A la política tens -Què fa una consellera cada dia? Vas molt companys i, a vegades, amb algun d’aquests atabalada? Tens temps per a tu i la teva família? companys t’hi has fet amic. Jo m’he fet amiga El que toca fer cada dia normalment t’ho Llicenciada en Psicologia, d’uns quants. Crec que no et trobes amb gent preparen. Jo miro el paper i dic: A veure és mestra, inspectora falsa si tu no vas de fals. què em toca avui, i tinc una secretària que d’ensenyament i professora em fa unes agendes del dia a dia, però, universitària. Des del 1970, -Hem llegit que coneixes altres sistemes bàsicament és treball de despatx: rebre va exercir la docència en d’ensenyament d’Europa. Quin creus que a gent; estudiar-te els temes, també pots l’ensenyament públic com és millor? llegir pel camí al cotxe, fer visites... i anar a mestra d’educació infantil El que té més bons resultats és el de Finlàndia. corrent per Catalunya. I, a vegades, anar a i primària en diverses Els nens i les nenes aprenen a llegir molt reunions de govern amb el President Mas. poblacions de les comarques bé, a calcular molt bé, i donen molt bons de Girona. Del 1999 al resultats a les proves. A Finlàndia es treballa -On treballes exactament? molt a l’escola, es perd molt poc de temps i A Barcelona tenim els despatxos 2003 fou Consellera de són molt respectuosos. També em va agradar d’Ensenyament, que és un edifici molt Benestar Social i Família, i molt l’escola de Suïssa i de Luxemburg. gran, on hi treballen cap a mil persones. ara actualment és Consellera Cada dimarts, al matí, el passo a la plaça d’Ensenyament de la -Si haguessis de triar entre una escola pública Sant Jaume i els dimecres, quan hi ha Generalitat de Catalunya. o una privada, quina escolliries? I en què es parlament, al Parlament. diferencien? Home, mira, jo sóc mestra d’escola pública -I ara només vius a Barcelona? i segurament que portaria el meu fill a una escola pública. Ara, de dilluns a divendres visc a Barcelona, però jo tinc casa Però si l’escola no m’agradés gens i veiés que té un mal a Ribes de Freser perquè el meu marit és d’aquest poble. Jo rendiment, doncs, potser en triaria una altra. Però jo, en sempre dic que sóc nascuda a Banyoles, durant la setmana principi, en triaria una de pública, és clar. treballo a Barcelona i estic casada a Ribes de Freser. En què es diferencien? En no gaire res perquè els mestres tenen el mateix títol, ensenyem el mateix programa i -T’agrada el teu personatge del Polònia? I els dels teus companys? tenim si fa no fa el mateix nombre d’alumnes per classe. Els dels meus companys els trobo molt divertits, el meu no Per tant, en principi, ha de funcionar tant bé tant en un tant. Tampoc he sortit gaire i espero sortir poc. El primer lloc com en un altre. dia, sort que a sota hi van posar Irene Rigau, perquè LA DRAGONETA

31


L’ENTREVISTA -Haurem d’anar amb uniforme? Aquesta és una broma. No, el que hem d’anar és ben vestits a l’escola. Un dia em van preguntar què opinava sobre les nenes que portaven vel o mocador; jo vaig dir que havíem de parlar de les formes de vestir a l’escola. Jo no estic d’acord que es vagi vestit igual per anar a córrer que per anar l’escola, o que es vesteixi igual per anar a la discoteca que per anar a l’institut. Crec que a l’escola s’hi ha d’anar arreglat i polit, que no s’ha d’anar a presumir la roba. I, a vegades, portar una bata o portar una cosa que et serveix per treballar més bé, doncs pot estar bé. -Per què voleu treure la sisena hora? La sisena hora es va posar pensant que es podria fer sempre i que podria ser gratuïta a totes l’escoles de Catalunya. És una hora que no és obligatòria, que es feia de més a més. Evidentment, si no és obligatòria i hem de reorganitzar totes les plantilles, i l’any vinent hi ha 15.000 alumnes més que entren en el sistema, i hem de créixer també en places de Batxillerat i de Secundària, necessitem els professors. Llavors què diem: que hi haurà escoles que sí que la faran, allà on hi hagin més problemes i s’hagin d’atendre nens que els costi més o tinguin algun problema s’hi podran quedar també una hora més. -Per què l’any que ve no fem la setmana blanca i aquest any sí? S’havia previst que hi hauria una setmana blanca, quatre dies de vacances que la gent podia anar a esquiar o que es podria donar diners a les associacions de pares per preparar activitats, i davant la crisi econòmica que estem vivint, vam decidir que els diners havien d’anar només per temes de classe i no per activitats extraescolars, perquè quan sigueu grans us recordareu de la crisi que vivim ara. El que no s’ha de deixar

32

LA REVISTA DE LA DRAGA

de fer és el més important: l’escola, la salut, tot allò que és imprescindible, i la resta s’ha de modificar. És així. No hi havia hagut mai tantes persones sense feina a Catalunya com hi ha ara. Hem de tornar a tenir molts llocs de treball, hem de poder anar més bé, i llavors, si hi ha més llocs de treball, es cobren més impostos, i si es cobren més impostos, es podran fer més coses. -L’any que ve tindrem ordinadors a classe? Depèn. Però vosaltres l’any que ve anireu a l’Institut Pere Alsius, i allà hi ha l’1x1. Llavors segur que a la vostra escola hi haurà ordinadors i pissarres digitals. L’important es fer-los servir, que se sàpiga buscar informació, que se sàpiga fer un treball... No cal substituir tots els llibres per ordinadors. No som partidaris de substituir tots el llibres per ordinadors. -Per què serveixen les proves de competències bàsiques? Doncs serveixen perquè tots els nens de Catalunya puguin assolir el nivell independentment de si van a una escola o a una altra. Ja sé que vosaltres esteu per sobre la mitjana de Catalunya, però si estiguéssiu per sota s’us ajudaria a assolir el nivell. -A tot arreu sentim que la gent parla de falta de diners. A l’escola ens afectarà? No us afectarà, però no hi haurà més recursos. A tot el país hi ha menys diners que anys enrere, o bé perquè els de Madrid no ens arriben o bé perquè a Catalunya hi ha fàbriques que han tancat. Per tant, hem d’estalviar. -Ens donaries algun consell per començar l’ESO? Doncs, mireu, que s’ha d’estudiar cada dia, que no es pot deixar pel dia de l’examen i que cada dia, arribant a casa, he de repassar i veure el que m’han explicat. Si hi ha alguna cosa que no he entès, ho haig de preguntar. Si haig de fer els deures, fer-los. Mireu, les notes no es regalen, les notes es guanyen. Per estudiar, t’has d’anar entrenant cada dia. Us recomanaria també fer els deures sempre amb la televisió tancada. A més a més de les lliçons, heu de tenir llibres per llegir, sempre. Perquè cada vegada que llegeixes una pàgina d’un llibre aprens noves paraules. I a classe s’ha d’escoltar i aprofitar el temps.


ELS GRADUATS DE 6è

AARON RISCO

ÀLEX GARCIA

AMINATA SILLAH

ANIOL MASSACHS

EDUARD GARCIA

EMMA SERRAMITJANA

FATOU KANTEH

GENÍS ESTEVA

HELIOS MARTÍNEZ

HOURIA EL IDRISSI

ISAAC CALPE

JUDIT MORALES

LAIA MAESTRE

MAMOU CEESAY

MAR RUBIO

MARC BRAMON

MATIAS NAVARRO

MONTSE FELIPE

NOAH ORTIZ

ORIOL VILLASANTE

PAULA COLPRIM

PAULA MARTÍ

SARA VILLANOVA

SILVIA ORRIOLS

SÒNIA FUSELLES

SENXI XU

RECORDEU EL QUE US HAN ENSENYAT I FEU ÚS DEL QUE HEU APRÈS, I CONTINUEU APRENENT PER SER CAPAÇOS D’ENSENYAR A D’ALTRES.

LA DRAGONETA

33


RECOMANACIONS VÀRIES

Passa un estiu divertit LLEGINT! H

ola a tots! Aquest any per preparar aquest article ens vam reunir la Fatou, la Judit, la Sònia, l’Aaron, l’Alex i l’Edu de 6è de primària per fer-vos unes recomanacions de literatura infantil i juvenil que esperem que us agradin. La veritat és que vàrem mirar i remenar molts llibres i quasi tots ens van encantar però entre tots vam escollir els que més ens agradaven, tenint en compte diferents criteris com les edats dels lectors, les històries i els coneixements que segur us encantaran. Primer, vam fer una tria dels llibres més prestats a les biblioteques de la província de Girona, després els més recomenats per les biblioteques i finalment ens hem permès la xuleria de posar el nostre llibre favorit. I si amb tot això no en teniu prou, també us hem triat unes quantes webs i blogs molt interessants.

Llibres recomanats de FICCIÓ: Albums il.lustrats (per a totes les edats) •Contes silenciosos / Benjamin Lacombe. Baula, 2010 • La Gasela Julieta ens posa a dieta / Josep M. Cervera. Claret, 2010

Estic aprenent a llegir •M’agrada la fruita / Lorena Siminovich. Cruilla, 2010 •Un elefant es balancejava / Marianne Dubuc Baula, 2011 • Veig veig qui veus? / Guido van Genechten. Baula, 2011 Ja llegeixo una mica •Trompa llarga / Núria Cussó. Pirata, 2010 •Les princeses també es tiren pets / Ilan Brenman. Animallibres, 2011 •El Patufet ; En Jack i els pèsols màgics / Baula, 2011

Ja sé llegir molt •¡Que vienen los aliens! / Chris Riddell. Beascoa, 2011 • Bat pat: el secret de l’alquimista / Bat Pat. Estrella Polar, 2011

Lectura juvenil •Mañana, cuando la guerra empiece / John Marsden. Molino, 2011 •La gramàtica de l’amor / Rocio Carmona. La Galera, 2011

Còmics •Romanços! / Rafael Ordóñez. La Galera, 2011 • Keroro / Mine Yoshizaki. Norma, 2010 34

LA REVISTA DE LA DRAGA

Llibres recomanats de CONEIXEMENTS: • 16 pintors / Jordi Sierra i Fabra. Bruño, 2010 • El Mar / Elisabeth Mauris. Cruilla, 2010 • El meu primer llibre gegant de dinosaures / Macmillan, 2011 • Bestioles i bestiasses / Cruïlla, 2011


TEXT _ Fatou Kanteh, Judit Morales, Sònia Fusellas , Aaron Risco , Alex Borrego i Eduard Garcia

Llibres infantils de FICCIÓ més prestats a les biblioteques de la província de Girona durant els primers mesos del 2010: Estic aprenent a llegir •Saps on sóc?: un llibre per buscar i trobar / Robert Tainsh . Beascoa, 2009 •Terra a la vista, senior Coc! / Jo Lodge. Baula, 2010

Webs recomanades:

•http://www.bibgirona.cat/guies?filtre=cler Guies del grup de treball de les biblioteques públiques de la província de Girona CLER. Club de Lectures Recomanables. •http://clijcat.cat Pàgina web del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil.

Ja llegeixo una mica •El Peix irisat / Marcus Pfister. Beascoa, 2010 • El Peix irisat viatge al fons de l’oceà / Beascoa, 2010

•http://clijcat.cat/faristol/paginas/index.php Pàgina web de la revista sobre literatura infantil Faristol

Ja sé llegir molt •Cinquè viatge al regne de la fantasia / Geronimo

•http://www.bibliotequesgirona.org/infantil/ index Web de la secció infantil de les biblioteques de la ciutat de Girona

Stilton. Destino, 2008 • La cursa més boja del món / Geronimo Stilton. Destino, 2008

Còmics • Somos chicos de menta / Wataru Yoshizumi • Doraemon / Fujio F. Fujiko. Planeta deAgostini, 2005

•http://www.bienvenidoalafiesta.com •http://infantilbibliotecabanyoles.blogspot.com/

Per viatjar lluny no hi ha millor nau que un llibre (Emily Dickinson, poetessa) Després del gos, el llibre és el millor amic de l’home (Groucho Marx, actor)

Llibres infantils de CONEIXEMENTS més prestats a les biblioteques de la província de Girona durant els primers mesos del 2010: • Petita enciclopèdia de les cries dels animals / Emmanuelle Figueras. Cruilla 2010 • Com construir les teves joguines / Oriol Ripoll i Francesc Martin. Estrella Polar, 2010

Els nosters llibres preferits: • Aaron: El pequeño vampiro en la boca del lobo de A. Sammer. Bodenburg • Àlex: La isla del tesoro de Robert L. Stevenson • Judit: Els dies perduts: Emily the Strange de Rob Reger • Sònia: Manolito tiene un secreto d’Elvira Lindo • Fatou: It’s Halloween, you fraidy Mouse! de Geronimo Stilton • Edu: Nonnonba de Shigeru Mizuki LA DRAGONETA

35


Dragoneta - Juny 2011  

Revista anual de l'Escola de la Draga Banyoles. Edició de 2011

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you