Page 1

per a una escola viva

Què és el PAC?

l Juny del 2010 l Revista del CEIP La Draga l

Dibuix Por tada: Selma López (P5A)

notícies vives

Número 8

Som conscients dels recursos econòmics que gestiona l’escola? A veure si us trobeu en les fotos de grup de cada curs?

La revista: el resultat d’un bon treball dins el projecte compartit famílies - escola

Una ullada a les activitats dels diferents cursos de l’escola


PRESENTACIÓ

Més informació: www.ceipladraga.cat

Canals de comunicació: Tel. 972 57 23 56 ceipladraga@xtec.cat ampa@ceipladraga.cat

CONCURS LITERARI ESCOLAR COMARCAL “ALZINA RECLAMADORA

2010”

LES MEVES FLORS

TEXT _ Berta Santos i Juidias (guanyadora 2on premi en la categoria de 3er)

M’agrada la rosa oberta, roja i vermella... I la rosella de color tan sorprenent... Bufa el vent, bufa suaument, i les floretes ballen alegrement. I el gira-sol que esbrina les hores mirant el sol. I mireu el nenúfar! Com li salten a sobre les granotes... I com floreix a sobre de les tranquil·les aigües de l’estany... Bufa el vent, bufa suaument, i les floretes ballen alegrement. VENDA LLIBRES CURS 2010-2011:

- 1 DE SETEMBRE (DE 10-14h. i DE 16-20h.) - 2 DE SETEMBRE (DE 10-14h.)

FEU-VOS SOCIS DE L’AMPA TOT SÓN AVANTATGES Més informació: www.ceipladraga.cat

Edita: CEIP La Draga i AMPA Disseny: STUDI DF i AMPA Maquetació: AMPA Redacció: Glòria Ametller, Ingrid Aznar, Carles Figueras, Jaume Llorens, alumnes de 6è, i mestres de l’escola CEIP La Draga. Impressió: LITH GRÀFIQUES Dipòsit legal: GI-1381-2004 Tirada: 385 exemplars

2

LA REVISTA DE LA DRAGA

SUMARI 2 - Presentació 3 - Editorial 4 - Reportatge_El Pla d’Autonomia de Centre 8 - Notícies breus de l’escola 10 - El racó d’anglès 11 - El racó de P3 12 - El racó de P4 14 - El racó de P5 16 - El racó de 1er 18 - El racó de 2on

20 - Fotografies de grup 22 - El racó de 3er 24 - El racó de 4rt 26 - El racó de 5è 28 - El racó de 6è 30 - Reportatge_ El superinstitut 32 - L’enquesta 34 - L’entrevista_La música com a forma de vida 29 - Els graduats de 6è 30 - Recomanacions vàries


EDITORIAL

Mal temps per a l’escola pública TEXT _ Lourdes Guitart i Romans (Directora del CEIP La Draga)

J

a fa temps que sentim a parlar de les mesures contra la crisi i és lògic, que si a les arques de l’estat no hi ha diners, s’han de prendre mesures, una d’elles, que ens afecta de ple a nosaltres, és reduir les despeses públiques, per tant, el Departament d’Educació té ordres d’estalviar, de reduir un nombre predeterminat de classes, treure un nombre de mestres també predeterminat... i, això sí, malgrat tot, que els resultats de les escoles siguin bons i competitius. La política o la filosofia del departament és

l’anomenada “inclusiva”, que vol dir integrar a les escoles ordinàries els alumnes que anys enrere, anaven a escoles d’educació especial, alumnes amb handicaps físics o psíquics que requereixen un acompanyament i unes atencions més concretes i individualitzades, però, amb les rebaixes que fa el departament, a les escoles ordinàries no podem disposar d’aquests recursos, no hi són, i, per tant, tenim escolaritzats a aquests alumnes, però, sense els recursos addicionals. Així estem!!! Concretament, pel curs 2010-11 s’ha anul·lat

Moments difícils... Més compromís de les famílies TEXT _ Joan Arbat i Ferrés (President de l’AMPA del CEIP La Draga)

H

em arribat al final d’un nou curs. Durant aquest curs l’escola ha crescut més. Hem estat més alumnes, més mestres i més famílies. El curs que començarem serem encara més alumnes i més famílies però no més mestres. El Departament d’Educació, seguint criteris econòmics motivats per la crisi, ha decidit suprimir l’aula d’acollida de l’Escola de la Draga i, per tant, prescindir del mestre que se’n feia càrrec. A tot això hi hem d’afegir que el curs vinent tindrem tres grups de P3 que començaran a la nostra escola i continuarem amb un únic mestre de suport. Des del Consell Escolar del centre i el Consell Escolar Municipal s’han fet les gestions oportunes per tal de minimitzar aquestes mancances, tot i que serà complicat que es pugui millorar la situació.

Per tant, davant aquests moments difícils per a l’escola, cal més compromís i participació de les famílies en l’educació dels seus fills. El suport i col·laboració als mestres i la participació més activa en totes les activitats organitzades per l’escola, faran possible que es redueixi el perjudici que es pugui donar per aquestes mancances. Pel que fa a l’AMPA continuarem donant tot el suport possible a l’escola, així com organitzant totes les activitats adreçades a les famílies; trobades i sortides familiars, escola de pares, tallers, festa de fi de curs etc. A la vegada que també prestarem, com fins ara, els serveis de venda llibres, menjador escolar, acollida matinal, activitats extraescolars, escoles obertes al juny i setembre etc... També seguirem donant informació de totes les activitats i serveis a través de la web de l’escola i dels fulletons que es repartiran a totes les famílies.

la nostra aula d’acollida i per tant, un mestre menys, s’ha triplicat el P3 i no s’ha augmentat ni les hores de TEI , ni les hores de mestre suport. Nosaltres pensem que no és en mestres en el que s’ha d’estalviar!!! Tot i aquest panorama, el Departament d’Educació té sort dels mestres, perquè els mestres ens estimem la nostra feina i els nostres alumnes i intentem fer filigranes organitzatives i metodològiques per poder mantenir el bon clima i el bon nivell educatiu a les escoles en general i a la Draga en particular.. 

Ara, per acabar, permeteu-me que em dirigeixi personalment a tots, alumnes, mestres, pares i mares per acomiadarme com a President de l’AMPA. Durant sis cursos he col·laborat amb l’escola essent membre de la junta de l’AMPA, els dos primers anys com a tresorer i durant els quatre últims com a President. Reconec que ha estat una experiència molt gratificant poder dedicar part del meu temps al servei de tota la comunitat educativa de l’escola de la Draga. També vull demanar-vos disculpes si en algun moment he fallat, segur que ha estat en contra de la meva voluntat. Voldria agrair a tots els alumnes, mestres, pares, mares i companys de junta la col·laboració i suport que he rebut. Estaré sempre a la vostra disposició. Per últim, deixeu-me que de forma molt especial mostri el meu agraïment a la Neus, la Laia i la Júlia, que en tot moment m’han ajudat a fer possible aquesta tasca. bon estiu i que tothom pugui tornar amb molts ànims i força per anar endavant! 

LA DRAGONETA

3


EL REPORTATGE DE L’AMPA

El Pla d’Autonomia de Centre

Diners i mitjans per donar una empenta a l’educació TEXT _ Redacció / FOTOGRAFIA _ Redacció

L

’escola de la Draga de Banyoles és el primer centre educatiu del Pla de l’Estany que va apostar per un Pla d’Autonomia de Centre (PAC), gràcies al qual disposem de recursos i mitjans que no tenen les altres escoles del nostre municipi. Vam ser un dels centres escolars escollits per a aplicar-lo de manera pilot, juntament amb tres escoles més de les comarques gironines (a Salt, Figueres i Sant Feliu de Guíxols), a més de quatre instituts (un a Figueres i els altres tres a Salt).

escolar prematur en els centres públics a través de l’impuls de l’autonomia i la millora de la qualitat. I tot això com ho vol fer el Departament d’Educació? Doncs fomentant l’autonomia dels centres per tal que s’organitzin segons les seves particularitats. Amb aquesta filosofia, els centres que ho desitgen elaboren el seu pla estratègic, de cinc anys, el qual fixa els objectius (que marquen les instruccions del mateix Departament) que es volen aconseguir, així com els recursos humans i materials que consideren necessaris per a assolir-los. El pla estratègic o projecte de centre es presenta al Departament d’Educació, el qual ha de donar el seu vist-i-plau i posteriorment se signa un conveni Educació-Escola que es renova cada curs mentre duri el PAC, normalment cinc anys. A partir d’aquest moment, la Generalitat fa un seguiment del grau de compliment de les accions establertes en el PAC i l’escola va rendint comptes dels resultats obtinguts segons projecte presentat.

Però... què és el PAC? El Departament d’Educació vol introduir en els centres un nou model de gestió que té com a objectiu incrementar els resultats educatius i la cohesió social i reduir l’abandonament

4

LA REVISTA DE LA DRAGA

Fa cinc anys, l’escola de la Draga va decidir apuntar-se al carro i no deixar-se perdre aquesta oportunitat. Ja quan l’escola estava en els antics barracons, s’acollia a altres plans del Departament. Com hem comentat, vam ser un centre pilot en l’aplicació d’aquest nou sistema. Ha estat així com en aquests 5 anys, el Departament d’Educació ha invertit més


de 90.000 euros, diners que ens permeten dir que, ara com ara, som un dels centres escolars més ben equipats del Pla de l’Estany.

Què diu el PAC de La Draga? El PAC de La Draga diu que s’han de millorar els resultats acadèmics i fomentar la cohesió social. El pla estratègic engloba un conjunt d’accions a mig termini amb les quals el centre aconsegueix uns objectius també definits en el mateix document, i que persegueixen augmentar la qualitat global del centre. El pla presenta estratègies i accions per aconseguir aquests objectius, prenent com a referència principal els valors, principis i projecte educatiu establert pel centre, la seva realitat i tenint en compte tots els aspectes que el facin viable. També ha de concretar les mesures per fer-ne un seguiment i una avaluació per tal de retre comptes a la comunitat educativa.

D

El PAC 2005-2010 s’acaba aquest curs. La valoració des de la direcció del centre i el claustre de professors és positiva i ara s’està a l’espera dels resultats de l’avaluació externa per part del Departament. Si l’avaluació és positiva, el centre té el propòsit de presentar el Pla d’Excel·lència pels propers anys. Aquest mes d’abril passat, el Departament d’Educació va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya una resolució per la qual els 74 centres, pioners a tot Catalunya, que van presentar un PAC al 2005, un dels quals és la Draga, podran redactar un nou pla estratègic per al propers anys. Aquest segon document es anomenat Pla d’Excel·lència, el qual ens permetria continuar i millorar en aquests dos principals objectius marcats. Aquest nou Pla s’ha de redactar durant el primer trimestre del curs 2010-2011 i serà per el període 2010-2015. 

Com a escola, ens ha permès equipar-nos amb bons recursos

es del 2005 fins avui, aprofitant la política del Departament d’Educació de promoure la participació de les escoles a diferents projectes d’innovació, l’Escola de La Draga ha vist una oportunitat per millorar i ha participat alguns d’ells, el més important dels quals és el PAC, que ha permès, entre altres coses, dotar el centre amb 90.000 euros repartits en cinc anys, invertits en els següents recursos:

bibliotecària en els tres cursos que fa que està al nostre CEIP.

Disposar de bibliotecària: Gràcies al PAC 2005-2010, l’escola ha pogut contractar una bibliotecària –l’Eva- que s’ha dedicat a fer una important tasca de classificació i organització. Cal recordar que quan es van estrenar les instal·lacions actuals, la Draga no disposava de biblioteca i que aquesta s’ha pogut equipar gràcies a l’aportació econòmica del PAC, a l’AMPA, i a la important tasca que ha fet la

Aula de ciències: No crec que ens equivoquéssim massa assegurant que l’aula de ciències de la Draga és el laboratori més ben equipat dels centres de primària de la nostra comarca. Disposa

LA DRAGONETA

5


d’ordinadors, lupes binoculars, càmeres fotogràfiques, material Motic, i altres. Tot plegat, fa que aquest laboratori sigui l’escollit pel Departament d’Educació per fer classes de formació de mestres.

Equip impulsor del PAC: Tenir un PAC també vol dir tenir un equip darrera el projecte, coordinant-lo, analitzant les prioritats del centre, preparant la documentació... Aquest grup de gent està format per l’equip directiu, les persones que ocupen els llocs singulars i un coordinador. Però durant aquests anys, el PAC no ha estat l’únic projecte al qual s’ha apuntat l’escola i que ha donat els seus fruits. D’altres projectes de menor dotació econòmica han estat: -El projecte “PUNTEDU”2007-2010 de biblioteca, pel qual disposem de mig mestre més de plantilla durant els darrers dos cursos, i d’una dotació econòmica de 3.000€ per a la biblioteca.

Renovació d’aparells informàtics: En els anys en que el centre s’ha autogestionat la posada al dia en qüestions informàtiques ha estat una de les apostes del claustre de professors. En aquest sentit, s’han adquirit deu PC nous per a les aules de cicle inicial i educació infantil, a més d’un servidor nou per a l’aula d’informàtica. Amb tot, un dels elements estrella han estat les pissarres digitals, que s’han instal·lat als cursos de 3r, 4t, 5è i 6è.

6

LA REVISTA DE LA DRAGA

-El projecte d’audiovisuals 2005-2008, pel que es va aconseguir un equipament de música-ràdio i de 3.000€ de dotació per càmeres fotogràfiques i filmadores. -Projecte de reutilització de llibres engegat aquest curs 2009-10, amb una dotació d’uns 1.800€ anuals i que es va prorrogant, de moment, cada curs. La finalitat és potenciar l’hàbit de tractar bé el material escolar i de saber-lo deixar en bon estat per ser aprofitat per altres alumnes i promocionar l’estalvi. 


“Els últims cursos ens hem beneficiat de recursos dels quals no haguéssim pogut disposar” Entrevista a M. Antònia Camps com a membre impulsor del PAC

M

. Antònia Camps i Dausà, 45 anys. Mestra i pedagoga. Aquest és el setè curs que està a l’escola La Draga com a mestra d’educació especial. Forma part, juntament amb l’equip directiu i quatre mestres més, de l’equip impulsor del PAC des de l’inici.

Quina valoració fas de que l’escola es pugui beneficiar del Pla d’Autonomia de Centres (PAC)? La valoració és positiva. Ens ha permès emmarcar moltes activitats que ja feiem a l’escola, consolidar-ne i afegir les necessàries per poder aconseguir els objectius proposats a l’inici del pla (millorar els resultats educatius i la cohesió social). També ens ha aportat eines per millorar l’anàlisi dels resultats i valorar el grau de satisfacció de tota la comunitat educativa del nostre centre. Això ens permet establir actuacions per milorar el que no funciona prou bé. Potser però, les repercussions que es veuen més de l’aplicació del PAC és el fet que al llarg d’aquests quatre cursos ens hem pogut beneficiar de recursos dels que no haguéssim pogut disposar: biblioteca i hores de bibliotecària, aula de ciències, dotació de recursos informàtics (ordinadors, pissarres digitals, projectors), consolidació de places de professorat, prioritat per obtenir alguns projectes (punt edu i reutilització de llibres). Els resultats obtinguts acompleixen les expectatives fixades pel centre? Aquests dies estem fent el tancament dels quatre cursos d’aplicació. Cada fi de curs es fa la valoració i presentació de la Rendició de Comptes (avaluació davant d’una comissió del grau d’assolimet dels objectius) i fins ara sempre ha estat positiva. Hi ha aspectes, però, que caldrà encara seguir millorant. Si no es així, quines fites penses que no s’han assolit? N’hi ha que ja preveiem com a possibles dificultats. La nostra escola ha crescut molt precisament en els anys d’aplicació del projecte, fins i

tot més del que esperavem. Això ha comportat un increment important de mestres, alumnes, families, i crec que la comunicació i coordinació entre tots és una tasca a millorar. De la mateixa manera, no hem sabut difondre prou el projecte i implicar-hi més activament la comunitat educativa. Aspectes més relacionats amb resultats acadèmics, caldrà seguir insistint en la millora de l’expressió escrita dels nostres alumnes. Hem de contemplar les dificultats d’expressió d’alumnes nouvinguts i buscar estratègies que els permetin millorar a ells i a tots els altres. També hem de buscar fòrmules de fer més partícips en algunes decisions de centre (festes, sortides…) als alumnes de l’escola. El Departament d’Educació ha resolt una nova convocatòria d’ajuts per a la millora de les escoles. La Draga està preparant una sol·licitud? Se’ns ha presentat la proposta, però va condicionada a una valoració positiva de l’actual PAC, implicació del Claustre i aprovació del Consell Escolar Estem més centrats en el tancament de l’actual. S’ha de valorar la possibilitat. És una oportunitat. En cas de valoració positiva, quin pla estratègic presentaria l’escola? En el cas d’una valoració positiva, el nou pla es dissenyaria el primer trimestre del proper curs. Evidentment s’hi haurien de recollir les observacions fetes per la Comissió de seguiment, establir objectius i estratègies d’actuació per millorar els nostres punts dèbils i també pensar en activitats que fomentin el lligam de la nostra escola amb l’institut de secundària de referència.

En quin termini es resoldran els ajuts? No són ajuds, és un contracte entre el Departament i l’escola per rebre uns recursos per tirar endavant un projecte. Cada centre és diferent. Aquest darrers cursos se signa el contracte a principis d’estiu. Rebre els recursos… és una altra cosa. A la comarca del Pla de l’Estany, la nostra escola ha estat l’única que ha pogut participar d’aquest Pla ens els darrers quatre anys. Quines millores s’han aconseguit en comparació a la resta de centres educatius (ja sigui públics com privats) de la demarcació? El curs 04-05 vam presentar-nos al concurs convocat per seleccionar escoles pilot per iniciar aquests nou tipus de Plans i ens van seleccionar. A les comarques gironines només hi vam accedir quatre centres de primària. En els cursos posteriors s’hi han anat incorporant altres centres però en condicions “una mica diferents a nosaltres”. Diem que nosaltres sóm el “banc de proves” per després anar configurant millor els plans posteriors. Les millores ja les he comentat a la primera pregunta, ens ha aportat una forma i eines de planificació, anàlisi de resultats i avaluació per prendre decisions de millora i tirar-les endavant. També recursos per poder millorar les activitats docents amb els nostres alumnes. Es coneix alguna altra escola que actualment prepari el seu Pla d’Autonomia de Centres? Cada curs es convoquen noves places pels centres que hi vulguin accedir. El nou pla, només s’ha presentat als centres que aquest curs acabem un cicle, per tant som els mateixos que a l’inici els que estem valorant la possibilitat. 

LA DRAGONETA

7


NOTÍCIES BREUS DE L’ESCOLA TEXT _ Alumnes de 6è: Anna Tarradas, Irma Gonzàlez, Aesatu Kontech, Roger Sucarrats, Alondra Chinchillas, i Charaff Laroussse

L’escriptor Josep Francesc Delgado visita l’escola

Pessebre vivent Com cada any, els alumnes de La Draga van fer el pessebre vivent. Aquest any va ser una mica moll, i algunes actuacions es van anul·lar. Com els altres anys, va començar amb una cantada de nadales dels alumnes de 5è, que aquest any es va fer a dins, degut a la pluja. Els de 6è van fer de guies i també van organitzar la quina. La panera li va tocar a la Joana Mariscot i el número li va vendre en Roger Sucarrats de 6è. Tot seguit, els pares podien veure els nens de P-5 disfressats de manaies, els de P-3 feien la berenada dels pastors, i els de P-4 van fer un divertit mercat. Alguns nens de 6è representaven el naixement i els tres Reis Mags. També com en les altres ocasions, els nens i nenes de 1er i 2on va ballar la dansa dels àngels i dimonis, i els de 3er i 4t la dansa dels pastors. 

8

LA REVISTA DE LA DRAGA

El 7 d’abril a l’escola vam rebre Josep Francesc Delgado. Els nens de 5è i 6è portaven una sèrie de preguntes que al llarg de la xerrada li van fer. Algunes de les respostes de l’escriptor van posar de manifest que no va anar a l’escola fins als 10 anys, i que va decidir ser escriptor gràcies a l’èxit d’un poema que va dedicar a una noia que li agradava. També va explicar que els animals salvatges l’inspiraven molt, concretament els llops li agraden molt perquè els troba molt generosos. Quan li van preguntar quin lloc li agradava per escriure va respondre que en silenci, que el cant dels ocells li agradava molt i el so repetitiu del tren també l’ajuda molt. Quan li van preguntar si estava preparant algun llibre ens va explicar que el llibre que escriu actualment està basat en els somnis que ha tingut els darrers 10 anys. Quan li van preguntar a quins llocs del món ha viatjat ens va explicar que gairebé per tot el món, però el lloc que li ha agradat més a estat l’Himalaia, on va conèixer un petit sherpa que es volia reencarnar en un ocell per poder volar. Ell li va dedicar un llibre. A la pregunta de quin llibre li ha resultat més complicat d’escriure ens ha respost que “Els llops de la lluna roja”. I el motiu es que es va estar un any buscant informació sobre els llops i un altre per escriure’l. 

Un carnaval molt divertit Durant tota la setmana el rei carnestoltes ens ha fet sortir de casa vestits diferents de sempre. Un mitjó de cada color, el nas pintat, corbata, roba girada. L’ últim dia de la setmana per celebrarho cadascú va fer una corona amb una nota musical i vam baixar el pati per menjar xocolata i ballar. La carrossa va ser un arbre amb globus liles que volien semblar grans de raïm. Els participants representaven gatins de raïm plens de globus i una tija el cap. Quedava molt maco i feia molta gràcia. 


FOTOGRAFIA _ Escola i Redacció

Perills d’Internet Dijous Llarder Visita d’en Jordi Xargayó, director del Diari de Girona Els nens i nenes de sisè van rebre la visita d’en Jordi Xargayó, director del Diari de Girona, el dia 22 de març. Va explicar, entre d’altres coses, quina feina feien les diferents persones que treballen en un diari: els periodistes que busquen les notícies, els que les escriuen, els que les corregeixen... També va explicar quines eren les característiques que havien de tenir els periodistes. Quins elements ha de tenir una notícia: ser actual, explicar un conflicte... A continuació va explicar quins tipus de notícies existien: la crònica, el reportatge i l’entrevista.

Els alumnes de cinquè i sisè, vam anar amb bicicleta a celebrar el Dijous Llarder. Aquest any feia molt i molt de fred, i per culpa d’això vam canviar l’itinerari: enlloc de fer una ruta de 20 km nomes vam fer la volta a l’estany passant pel bosc de Can Morgat, on ens vam trobar els alumnes de l’Institut Brugulat. Els de tercer i quart, van ser molt valents i es van passar tot el dia al bosc de Can Puig, on fins i tot van dinar. Van arribar congelats a l’escola.

El 16 d’abril els alumnes de cinquè i sisè van rebre la visita d’en Manel, un mosso d’esquadra que els va explicar els perills d’Internet. En Manel ens va explicar alguna anègdota, com ara que de vegades els mossos entren en el Messanger i es fan passar per gent jove per vigilar. També els va donar alguns consells sobre seguretat per treballar amb els ordinadors, com ara desconnectar la web cam, no donar mai les dades personals a persones descogudes, tenir diferents contrasenyes a diferentes comptes, canviar les contrasenyes cada mes i mig. Tot plegat uns consells útils.

LA DRAGONETA

9


INFORMACIÓ D’ACTIVITATS ESCOLARS

El racó d’anglès

10

LA REVISTA DE LA DRAGA


El racó de P3 


LA DRAGONETA

11


INFORMACIÓ D’ACTIVITATS ESCOLARS

El racó de P4

12

LA REVISTA DE LA DRAGA


LA DRAGONETA

13


INFORMACIÓ D’ACTIVITATS ESCOLARS

El racó de P5

14

LA REVISTA DE LA DRAGA


LA DRAGONETA

15


INFORMACIÓ D’ACTIVITATS ESCOLARS

El racó de 1er MOTS ENCREUATS:

O

bserveu atentament els dibuixos que hem fet els nens i nenes de primer, i mireu de completar el joc dels mots encreuats. Si us hi fixeu bé, veureu que són edificis i comerços del barri de la Vila Olímpica, i un element molt representatiu de la nostra ciutat. 

3 1

2 C

L F 4 5 6

B

S 7

A

ENDEVINALLES:

A

questes endevinalles han estat pensades i escrites pels alumnes de primer de l’escola. Mireu si teniu prou imaginació com per descobrir quins pertsonatges de llegendes s’hi amaguen al darrera. 

16

LA REVISTA DE LA DRAGA


Tel.972.59.66.92 G.49 - Pol Ind Pont-Xetmar proisotec@proisotec.com 17844 CORNELLÀ DE TERRI

Tel.972.59.43.63 Mòbil 609.729.551 17845 SANT ANDREU DEL TERRI

Podium M. Duran - Tel.972.57.49.02 - C/ de la Llibertat, 137 - 17820 BANYOLES

LA DRAGONETA

17


INFORMACIÓ D’ACTIVITATS ESCOLARS

El racó de 2on Per què ens agrada ser tutors i tutores dels alumnes de P5? La Maria Arimany diu això de la seva alumna, la Selma.

Mireu que bé que treballem tots plegats, no sembla ni que siguem a classe!

La Laura Llorens ha escrit aquestes paraules del seu alumne, l’Aleix.

18

LA REVISTA DE LA DRAGA


Els contes de lletra lligada LA VACA QUE NO TROBAVA EL WÀTER DE LA SEVA MIDA

V

et aquí 2 lletres: la “v” i la “w”. Hi havia una vegada una vaca que tenia molt de mal de panxa i no trobava cap wàter de la seva mida. Va decidir anar al camp a fer caca, però allà es va trobar un toro que la perseguia i no va poder fer res. Va continuar buscant un wàter i va anar a la granja per veure si en trobava un de la seva mida, però només hi havia el wàter del pagès, i aquell no li anava bé. Va decidir preguntar a la seva amiga ovella si sabia on hi havia un wàter gegant. - Vés a casa del Senyor dels wàters i demana-li un wàter gegant perquè ell en té de totes mides!- va dir l’ovella. - Gràcies!- va contestar la vaca. Va començar a caminar però cada vegada tenia més mal a la panxa i ja tenia la cara ben vermella. Després de caminar molta estona va arribar a casa del Sr. dels wàters. - Si us plau, necessito un wàter gegant molt i molt ràpid perquè sinó no podré aguantar gaire més! -va dir la vaca. - No pateixis, en un plis plas el tindràs!- va contestar el Sr. dels wàters. En vint segons li va portar un wàter de la seva mida, una mida molt i molt gran. La vaca va anar a una habitació i quan va sortir ja li havia passat el mal de panxa i va poder tornar cap a casa ben tranquil·la i descansada. Perquè no li tornés a passar el mateix i no hagués de tornar-lo a buscar, va decidir comprar el wàter i se’l va emportar a casa. Plis, plas, plum la vaca ja està a punt ! i aquest conte dels nens i nenes de 2n B s’ha acabat !

EL NYANYO D’EN RICKY

V

et aquí una vegada tres lletres: la “m”, la “n” i la “ny”. Un dia una mosca estava volant per sobre d’un bosc ple de flors de tots colors quan de sobte, va aparèixer un nan que tenia la roba blava, un barret vermell, els cabells rossos, curts, les orelles molt llargues i els ulls blaus com el cel. El nan es va mirar la mosca i li va dir: -Hola, bon dia mosca, em dic Ricky i sóc amic de tots els animals. M’agradaria saber si tu vols ser amiga meva i jugar amb mi? La mosca se’l va mirar de dalt a baix i li va dir: -Sí, jugaré amb tu, però mai de la vida has d’agafar un matamosques i matar una mosca! -D’acord, no ho faré- Va dir en Ricky. En Ricky era molt i molt trapella i un dia de primavera quan una mosca empipadora estava volant pel seu nas, va agafar el matamosques i zummmmmmm! Va matar a la mosca i la mosca que era amiga seva va dir molt enfadada: -Tu no has complert la nostra promesa! Ara no seré amiga teva! La mosca va agafar el matamosques i patam, plimplam, cops de matamosques fins que li va sortir un nyanyo gegant com un elefant. En Ricky va aprendre una lliçó: Les promeses s’han de complir, sinó et mereixes un càstig. Conte, contat aquest conte dels nens i nenes de segon A s’ha acabat! 

Escultures de lletres fetes pels nens i nenes de P5 i 2ón.

LA DRAGONETA

19


FOTOGRAFIES DELS CURSOS DE L’ESCOLA

20

Curs de P3-A

Curs de P3-B

Curs de

Curs de P5-B

Curs de 1er-A

Curs de

Curs de 2on-B

Curs de 3er

Curs d

LA REVISTA DE LA DRAGA


e P4-A

Curs de P4-B

Curs de P5-A

e 1er-B

Curs de 1er-C

Curs de 2on-A

de 4rt

Curs de 5è

Curs de 6è LA DRAGONETA

21


INFORMACIÓ D’ACTIVITATS ESCOLARS

El racó de 3er Tot això i més, és el que hem fet durant aquest curs inoblidable Cada dijous anem a natació al Club. Hem millorat molt el nostre estil

I a més, els pares i mares van venir alguns dies a fer-nos tallers de taules de multiplicar i de lectura. Vam aprendre d’una manera divertida.

22

LA REVISTA DE LA DRAGA

A plàstica hem fet “origamis”construint animals de paper.

També hem recorregut el Barri Vell i hem observat tots els edificis antics, per conèixer millor la història de Banyoles.

Vam visitar l’Ajuntament on el Sr. Alcalde ens va respondre molt amablement les preguntes que li vam fer. Aquí el podeu veure observar quan ens ensenyava la vara d’alcalde.

A la festa de Nadal vam ballar el “ball de pastors” i com podeu veure, ho vam fer molt contents!

I a l’aula de ciències hem fet diverses pràctiques : hem estudiat la temperatura hem estudiat l’esquelet humà hem estudiat les plantes remeieres...


Premi inventem llegendes d’indrets del Pla de l’Estany: La Font de La Puda TEXT _ Clàudia Massachs (alumne de 3er)

H

i havia una vegada tres nenes que van anar a fer un treball de l’escola al costat de la Font de la Puda. Les tres nenes es deien Ona, Paula i Marta. La Paula va veure un “BOSC FOSC” i va dir: - Mireu noies, quin bosc!

L’Ona va contestar: - Entrem-hi! I la Marta va afegir: - No noies, que tinc por! La Paula i l’Ona van dir a l’hora:- No, home! I la Paula va dir: -Va, entrem-hi! I hi van entrar, però amb la Marta una mica espantada. Al cap d’una estona de caminar van veure una clariana amb un arbre gegant i misteriós. Totes es van quedar BOCABADADES! Era un arbre molt acolorit! La Paula va dir: - Va vinga noies, pugem-hi! La Marta va cridar: - Jo no hi pujo! I l’Ona insistí: - Va Marta, nena, que és per avui! I la Marta finalment hi va pujar. Quan ja estaven a dalt, que els hi va costar una bona estona de pujar-hi, van veure una porta molt i molt petita.Van trucar-hi però no es va obrir. Ho van intentar unes quantes vegades, però no ho aconseguien. Al final ho van intentar amb totes les seves forçes i la van obrir. A la casa hi havia un follet molt i molt petit. I el follet, al veure-les els hi va dir amb veu tremolosa: - Jo, jo sóc innocent! No em feu res. I la Marta va explicar-li: - No et volem fer res . I el follet digué: - Jo només anava a buscar aigua a la font de la Puda. L’Ona preguntà: - Per què vas a la Font de la Puda? I el follet contestà: - Perquè... i els hi explicà la llegenda: Hi havia una vegada, ja fa molts anys, dos mons, EL MÓN DEL CEL I EL MÓN DE L’INFERN. Un dia van tenir una baralla molt grossa, els àngels contra els dimonis. Els dimonis lluitaven amb foc i els àngels amb aigua. Va començar la guerra. Els dimonis van calar foc a terra. Els àngels van tirar-hi aigua per apagar-lo i es va formar una font. Els àngels van tirar-hi més aigua i aquella aigua va baixar cap a la font i la font es va fer més i més gran. ALLÒ SI QUE ERA UNA FONT! Quan va acabar la guerra, els dimonis abans de fugir es van rentar els peus a la font perquè encara hi duien flames.... El follet va acabar la història tot explicant que per això la FONT de la PUDA és especial: Fa pudor perquè s’hi van rentar els peus uns dimonis i és màgica i cura malalties perquè l’aigua ve dels àngels... I les nenes van exclamar : -Apa! 

LA DRAGONETA

23


INFORMACIÓ D’ACTIVITATS ESCOLARS

El racó de 4rt L’evolució dels instruments:

A Vam poder gaudir amb els concerts de les guitarres i dels clarinets!

quest curs, com cada any, els nens i nenes de quart han de preparar unes conferències per tal d’adquirir agilitat en l’habilitat de parlar en públic. El tema triat aquest curs, per tal de seguir la línea d’escola i aprofitant que el tema del centre és el de la música, els alumnes van decidir que volien treballar la família dels diferents instruments: vent, percussió, corda i electròfons . Parlant amb el pares de com es podia dur a terme, va sorgir la idea que abans de començar a treballar en les diferents famílies d’instruments es podria fer una introducció sobre l’evolució dels mateixos. Un pare d’una alumna, Paco Viciana, es va oferir a fer una petita introducció a partir d’instruments que es podien fabricar ells mateixos amb material de rebuig. L’experiència va ser molt enriquidora ja que van veure instruments de tot el món. Al final de cada explicació, alguns alumnes de la classe van oferir petits concerts per demostrar a la resta dels seus companys com sonaven els diferents instruments. A partir d’aquí, els nens van distribuirse en quatre grups, acompanyats de dos pares, per tal de preparar els power point informatius que en posterioritat haurien de passar als companys de classe i a la resta d’alumnes del centre. 

Paco Viciana ensenyant-nos un instrument de corda poc comú a les nosters contrades.

24

LA REVISTA DE LA DRAGA

I també amb els d’un baix elèctric i d’un saxofó!


www.studidf.cat Tel. Fax 972.58.32.90 Carrer del Ponent 3 · 17820 BANYOLES

www.lithgrafiques.com Tel. 972.57.21.85 · Pol Ind La Farga. Carrer del noc s/n · 17820 BANYOLES

Tel.972.57.00.63 Av. Països Catalans 123 · 17820 BANYOLES amsa@amsa.es

Joaquim Duran i Ametller Tel.972.57.10.19 Circumval.lació al Puig 99-101 17820 BANYOLES

Tels. 669.471.475 - 650.479.683 C/ Puig d’en Colomer 20-àtic - 17820 BANYOLES

Tel.972.57.25.27 Av. Països Catalans 11 - 17820 BANYOLES LA DRAGONETA

25


INFORMACIÓ D’ACTIVITATS ESCOLARS

El racó de 5è

El debat pren forma a les aules

A

quest és el segon any que a l’escola els alumnes de 5è, conjuntament amb els pares i mares preparem i realitzem diferents debats al voltant de temes del nostre interès. Aquesta experiència ens permet aprendre a buscar informació, interpretar-la i elaborar-la per després poder defensar les nostres conclusions davant dels altres. Aquest curs els temes escollits són: •Hi ha vida fora la Terra? •Avantatges i inconvenients d’Internet •Com cuidem els nostres avis? Com cada any hem tingut la col·laboració de força pares i mares i fins i tot alguna germana. Ja que treballàvem 3 temes i hi havia uns 12 adults amb ganes de treballar es van repartir 4 pares/mares a cada grup. El primer debat va ser sobre la vida extraterrestre. Varem fer 4 grups i cada un va treballar un subtema: •Els extraterrestres a les pel·lícules dirigit per Salvador Bramon •Enganyifes sobre extraterrestres dirigit per Josep Massachs •Hi ha indicis de que ens han visitat? dirigit per Toni Villanova •Què estem fent els terrícoles per posar-nos-hi en contacte? Dirigit per Pilar Font Després de diverses sessions amb els pares i mares vam fer un power point. El dia del debat hi havia una moderadora que donava el torn de paraula, cada grup va exposar el tema treballat amb un temps limitat i llavors hi va haver el debat pròpiament dit. Després de les diferents preguntes hi va haver

26

LA REVISTA DE LA DRAGA

la conclusió final. El segon debat va començar amb una xerrada sobre els perills d’Internet, que ens va fer un mosso d’esquadra, el Sr. Manel Manich, que ens va explicar quin és el seu treball i com ho fan per localitzar qui no fa un ús correcte d’Internet... En la segona sessió ens varem dividir en 4 grups, dirigits per Elisabet Trias, Míriam Carulla, Dolors Doñate i Joan Arbat varem fer un buidatge dels pros i contres d’Internet. Llavors entre tots vam decidir quins serien els portaveus. El dia del debat cada portaveu va fer l’exposició dels pros i contres, i una vegada vist el que pensàvem, vam començar el debat on també hi van participar els pares i mares.

El tercer debat: encara no l’hem començat però tenim intenció que hi assisteixin representants de diferents estaments locals com: Càrites, la Solana, algú de la regidoria de Benestar Social, Creu Roja ... a més dels pares i mares col·laboradors (Sandra Masdevall, Lali Ferrándiz, Isabel Velasco i Candi Risco ). Aprendrem que fan per la gent gran, com els ajuden, quines activitats els hi proposen i que podríem fer entre tots per millorar la seva qualitat de vida. A més també tenim intenció de demenar als alumnes de 6è que ens expliquessin la seva experiència d’aquest curs amb els avis i àvies de la Solana. 


Una diada astronòmica

G

ràcies a la iniciativa d’un pare i el suport del grup Astrobanyoles, el 16 d’abril ens van fer una xerrada sobre astronomia, que com cada any, està dedicada als alumnes de 5è i 6è de secundària de l’escola. Al matí el Sr. Carles Puncernau, d’Astrobanyoles, va venir a l’escola a fer-nos una introducció del que faríem el vespre i ens va ensenyar com entrar a la seva pàgina web i buscar informació sobre l’estat del cel, les constel·lacions... La xerrada va ser a les 8 del vespre a la biblioteca de l’escola i la van dividir en 3 parts d’uns 15 minuts cada una. •Els cossos celestes, a càrrec de Jaume Bayó •Les constel·lacions, a càrrec de Josep Antoni Abellan •La lluna, a càrrec de Carles Puncernau Les exposicions varen ser molt amenes, i encara que érem molts, a la sala hi havia molt silenci. Acabada la xerrada varem anar tots junts, pares, mares, alumnes, mestres i els ponents de la xerrada, cap al puig de Sant Martirià. Aquí hi varem trobar altres companys del grup d’Astrobanyoles que ja tenien els dos telescopis muntats a punt de començar. Durant la tarda havia plogut, però, a aquella hora el cel era ben serè. Anàvem preparats amb llanternes però tot hi això no varem poder evitar trepitjar més d’un bassal i enfangar-nos. Un cop al puig, ens van dividir en dos grups: en un ens ensenyaven a mirar el cel a ull nu i a l’altre miraven Saturn, la nebulosa d’Orió i la Lluna amb els telescopis. Cal dir que els representants del grup d’astronomia anaven molt ben preparats i portaven alguns raig làser que semblava que tocaven les estrelles. Als que hi vam assistir, ens va agradar molt. Caldria repetir-lo cada any! 

Si mireu bé les cares, podreu entreveure l’interès que ens despertaven els astres, els estels...

LA DRAGONETA

27


INFORMACIÓ D’ACTIVITATS ESCOLARS

El racó de 6è Aprenem amb els avis

L

’escola La Draga està situada al costat del Centre Geriàtric La Solana, un centre el qual ja hem visitat amb els alumnes de l’escola en alguna altra ocasió: hi hem anat a llegir contes per Sant Jordi o a cantar nadales. Per tant la voluntat per ambdues parts de posar en contacte avis i nens sempre ha estat present.

Petits gestos i petits detalls omplen de vida i alegria la cara de la gent gran. Mai hem d’oblidar que són el nostre referent!

Compartir estones d’esbarjo, de treball amb les persones grans ofereix als nens i nenes un contacte amb una generació molt diferent a la seva, li pot proporcionar coneixements nous i aprendre a escoltar, demana del nen una actitud de respecte, de tolerància i d’adequació del seu llenguatge per tal d’establir una comunicació entre ells. Per a les persones grans els pot proporcionar un moment d’esbarjo en companyia, una font de noves experiències que ompli el seu ja bagatge personal, alhora que estableixen una relació nova i plena de sorpreses. El projecte consisteix a treballar a classe textos escrits que els nens i nenes llegiran desprès als avis. Cada nen o nena té assignat un avi o àvia. S’ha intentat buscar parelles que puguin tenir afinitats de caràcter, per tal de garantir l’èxit del procés de comunicació i relació. Un cop assignades les parelles, s’ha fixat un calendari i el lloc on s’ha produit la trobada. Com que la relació és per llegir es troben en un lloc tranquil i sols. La trobada dura aproximadament una hora. L’experiència està resultant molt profitosa tant per als nens i nenes com per als avis, que esperen amb impaciència el dia de la trobada.

28

LA REVISTA DE LA DRAGA


LA DRAGONETA

29


EL REPORTAGE DE 6è

El superinstitut TEXT _ Soukayna Saad, Jordina Grabuleda, Jofre Grabuleda, Jesús Corominas i Aitor Anglada

U

na de les preguntes que es fan continuament els nens de 6è de Primària és com serà l’institut. És per això que hi hem anat a comprovar-ho. Cinc nens de l’escola La Draga vam anar a l’institut Pere Alsius per entrevistar a tres nenes, exalumnes de la nostra escola. Aquestes nenes són la Maria, l’Alba i la Imelda. Ens van explicar que el primer dia d’escola, just deu minuts abans d’entrar, tenien molta por perquè no coneixien el lloc i es podien perdre pels passadissos, no coneixien els companys ni els professors. Però, al cap d’uns dies ja no estaven espantats, ja començaven a coneixer l’espai, les persones... i tot plegat va començar a ser divertit. A hores d’ara, se senten molt a gust, tant en l’espai com amb la relació entre companys. La relació entre ells és una mica diferent del col.legi: aquí, a l’institut, a l’hora del pati també es fan grups, però, a diferència de l’escola es barregen els nens amb les nenes.

En un principi, s’imaginaven que els professors serien molt més estrictes i que els alumnes veterans s’enfrontarien amb els novells, potser se’n riurien d’ells i fins i tot els insultarien. Per sorpresa seva, però, és tot el contrari, els professors són molt atents i estan pendents de les seves necessitats,mentre que gairebé ni tan sols es fixen amb els alumnes veterans. Segons ens comentaven, el comportament dels nens de primer d’ESO no és massa diferent dels de sisè de Primària. En general es comporten correctament.

30

LA REVISTA DE LA DRAGA

Hi ha algunes assignatures diferents de les estudiades a Primària, com per exemple, història de les religions i tecnologia. A nivell extraescolar, el que més els atrau són les festes que s’organitzen, a diferència de Primària, sense la col.laboració dels adults, ja bé siguin pares i mares o professors. Un altre fet diferencial entre el col.legi i l’institut és que a Secundària tenen dos tardes lliures: els dimecres i els divendres. Tot i això, la seva organització diària no varia gaire, segueixen fent extraescolars al sortir de l’escola i fent deures a casa. De l’escola troben a faltar la relació propera entre professors i alumnes i el proteccionisme dels uns envers als altres; tot i que el que més els agrada de l’institut és la sensació de llibertat, que justament ve donada per aquesta relació més distant entre professors i alumnes. Segurament això és fer-se adult. 


Una xerrada amb en Pere Marturià, coordinador i professor de l’institut Pere Alsius

Q

uan vam arribar a l’institut, en Pere Marturià, coordinador i professor, ens va guiar fins a una sala per poder fer l’entrevista. Després de deixar-nos sols una estona amb les tres nenes que vam entrevistar, va venir i va parlar-nos sobre els objectius de l’institut i també del seu funcionament. Per a ells, és molt important ajudar els alumnes que tenen ganes de treballar destriant-los dels que no fan gaire cas als estudis. Hi ha un sistema de faltes on es comptabilitzen les faltes lleus (retards a les classes, no fer deures…) que comporten fer unes activitats extres per part dels alumnes; —neteges, no anar d’excursió, suplement de deures…— si volen esborrar del seu expedient. Quan les faltes són més greus s’expulsa l’alumne temporalment, però això passa en pocs casos. Tot aquest sistema obeeix al desig de facilitar l’aprenentatge i la convivència als nens que així ho volen i que són la majoria, donant, també, oportunitats a aquells que en algun moment s’equivoquen i volen rectificar.

Mentre anàvem caminant, ens explicava els diferents torns tant per al menjador com per a l’hora d’esbarjo, i vam poder coincidir amb alguns alumnes en aquests dos indrets. També, i gairebé al final, ens va presentar la cuinera. Hi havia alumnes que jugaven al pati a diferents esports, ja que hi ha pista de basquet i de futbol, d’altres passejaven i parlaven, i fins i tot vam veure alguna parelleta. Cridaven, rèien, tiraven pedretes, un grup tocava la guitarra en un espai elevat amb escales. Semblava que s’ho estaven passant d’allò més bé. 

L’objectiu més important de l’escola és la protecció dels alumnes que volen aprendre i ferse adults responsables, davant dels alumnes que per situacions diverses poden influir negativament sobre d’ells. En acabar la xerrada amb en Pere, ens va portar a donar una volta per l’escola, ensenyant-nos alguns dels diferents espais que la composen: passadissos, aules, pati, menjador...

LA DRAGONETA

31


L’ENQUESTA

La importància de la música en les activitats extraescolars TEXT _ Siham Aoulad, Júlia Colomé, Adrià Comas, Laura Gonzàlez, Tània Pastor i Isa Sahoneh

C

om molt bé sabeu, aquest curs la música ha esdevingut l’eix transversal de l’escola. És per aquesta raó que hi hem volgut contribuir mitjançant una enquesta que reflectís el grau d’importància de la música en les activitats extraescolars. També hem aprofitat l’ocasió per anar més enllà i fer un estudi més genèric i complert sobre les activitats extraescolars dels alumnes de l’escola. En el taller hem treballat l’estudi estadístic, les diferents fonts d’informació i maneres d’obtenir les dades. Hem definit els objectius de l’enquesta i la població que volíem estudiar (en aquest cas, els alumnes des de primer fins a sisè de l’escola La Draga). El següent pas, ha estat el disseny de l’enquesta i el treball de camp en tots els cursos. Finalment, la sistematització de les dades recollides ens ha permès arribar a uns resultats i conclusions, l’anàlisi dels quals us exposem a continuació. 1.- Fas activitats en horari extraescolar? Els resultats han estat molt explícits: La majoria del nens i nenes fan activitats extraescolars. El nivell de respostes afirmatives ha estat en tots els cursos superior al 75%. És destacable que a sisè aquest percentatge ha estat del 100% dels alumnes.

2.- Nombre d’activitats que realitzes. La resposta ha estat més equilibrada entre les possibles opcions (una, dues i més de dues). Potser, caldria destacar que a primer el 50% dels alumnes només realitzen una activitat, si bé a partir de 2on, la majoria ja realitza un mínim de dues activitats.

32

LA REVISTA DE LA DRAGA


3.- Quants dies a la setmana ? Aquí les respostes possibles eren: un, dos, tres, quatre o més. De nou, la resposta ha estat bastant unànim. A tots els cursos l’opció més escollida és la de quatre dies o més. Tot i la implantació de la sisena hora lectiva, podem observar que la mainada continua dedicant moltes hores a activitats extraescolars, la qual cosa fa que ens preguntem si entre l’escola, els deures i les activitats, els queda prou temps per dedicar-lo a jugar i al lleure no dirigit. Potser hi hauríem de reflexionar tots plegats…

un dos tres quatre o més

4.- Tipus d’activitats. L’activitat predominant és l’esport amb un percentatge molt superior a la resta. En segon terme, la música i els idiomes. Cal comentar el fet que, tot i la importància dels ordinadors en la societat actual, pocs alumnes fan informàtica com a activitat extraescolar.

5.- A quin lloc fas música com a activitat extraescolar i quin instrument toques? L’Escola Municipal de Música és la principal opció pels estudis musicals, i en segon lloc el Taller de Música. Els alumnes de l’Escola de Música, al primer curs fan roda d’instruments per conèixer-ne de diferents, la qual cosa els permetrà a 2on escollir el seu preferit. Així, ocupen el primer lloc els instruments de corda, seguits pels de vent. A cinquè i sisè, l’instrument majoritari és el piano.

6.- T’agrada escoltar música? Quina música t’agrada? Quanta estona escoltes de música? Tens algun grup o cantant preferit? Hem vist que pràcticament a tots els nens els agrada escoltar música i ho fan molt sovint. Pensem que això és un molt bon símptoma si considerem els valors socialitzadors de la música (participació, integració, etc.) i l’estímul de la creativitat i la memòria. La música preferida per la majoria és la popular (pop, rock and roll, etc.). Els nens i nenes tenen molta marxa! Encara que no tots, bona part sí que tenen un grup o cantant favorit. Aquí segurament hi té molt a veure la influència de la ràdio i la televisió. Alguns dels cantants o grups amb més vots han estat: Hannah Montana, Las Divinas, Michael Jackson i High School Musical. Tot i això, també hi ha seguidors de grups i músics d’aquí, com: Els Manel, Antònia Font, Gerard Quintana o Paco Viciana. LA DRAGONETA

33


L’ENTREVISTA

La música com una forma d’entendre la vida TEXT _ Laia Arbat, Ámbar Blanco, Sady Drammeh, Laia Isern i Marc Palmada

C

oincidint amb el fet que durant aquest curs l’escola ha triat la música com a tema, hem cregut interessant conèixer pares que d’una forma o altra s’hi dediquen. Així doncs, hem entrevistat aquests músics: Paco Viciana, Lluís Gratacós, Joan Pairó i Tomàs Gónzalez, tots ells amb fills a la nostra escola i que practiquen diferents estils i formes d’interpretar música, ja sigui clàssica, rock, pop o infantil. 

Paco Viciana (Barcelona 1964)

V

a estudiar carrera musical. És músic i compositor. Entre les obres que ha composat en trobem que tenen relació amb Banyoles com són “Estany” (espectacle d’inauguració del mundial rem Banyoles 2004), “Dones d’aigua” (ballet) i la cançó de la cavalcada de reis de Banyoles. La seva afició, que ha descobert fa poc temps, és el tir amb arc. 

- De petit volies ser músic? Sí, als vuit anys em vaig començar a interessar per la música. -Vas estudiar música? On? Quin instrument? Sí, als vuit anys, com ja he dit, vaig començar a estudiar música a l’escola que preparaven per accedir a l’Escolania de Montserrat. Posteriorment, ja de més gran. he estudiat la carrera musical en diferents escoles, entre elles el Conservatori Superior de Música de Barcelona. L’ instrument que més m’agradava era el piano i és el que he desenvolupat. -Algun familiar proper s’hi dedicava o s’hi dedica a la música? Professionalment no tinc cap familiar que s’hi hagi dedicat o s’hi dediqui. Algun membre havia cantat o tocat algun instrument com a afició. -Va influir alhora de dedicar-t’hi? Sí, al meu pare li agrada molt la música i de petit ja hem portava al Palau de la Música. El fet que a ell li agradés tant la

34

LA REVISTA DE LA DRAGA

música sí que em va influir. -T’hi dediques professionalment? Sí, m’hi dedico professionalment. -Composes música i cançons? Sí, composo música per orquestra i música per a pel·lícules i cançons. He composat unes 240 peces. -Quin tipus de música és? I en què t’inspires per fer-la? Als músics no ens agrada posar etiquetes al treball que fem, però, si ho haig de fer diria que és una barreja entre música clàssica, jazz i una mica de rock. És molt relatiu d’on m’inspiro per composar, m’agrada molt el que és visual i contemplar la natura. -Actualment estàs en algun grup musical? No estic en cap grup, quan haig de muntar un nou espectacle selecciono els músics amb qui vull treballar. Quan tenia 18 o 20 anys, sí que formava part d’un grup que es deia Trip. -Quina musica t’agrada més? Hi ha de tot, des del rock dels anys 70,

el jazz fusion a la música clàssica. -Assisteixes a concerts d’altres músics o grups i has arribat a conèixer musics coneguts? Quins? Sí, vaig a concerts d’altres músics. He conegut en Gerard Quintana, Dulce Pontes, Kepa Junquera i altres.


Lluís Gratacós (Banyoles 1979)

V - De petit volies ser músic? No, els meus pares volien que jugués a futbol, cosa que vaig fer i suposo que hem devia agradar. Als 16 o 17 anys em començo a plantejar un canvi i em dedico més a la música. -Vas estudiar música? Quin instrument? No, sóc autodidacta. Vaig començar tocant la guitarra amb un grup a l’institut, fins que un dia, en un assaig el cantant no hi va assistir, vaig cantar i els hi va agradar. A partir d’aleshores vaig començar a fer classes de cant. -Algun familiar proper s’hi dedicava o s’hi dedica a la música? No, a la meva família, a tots els hi agradava l’esport i concretament el futbol. Tinc familiars que hi han jugat o encara hi juguen. -Va influir alhora de dedicar-t’hi? Gens, no hi ha cap relació.

a estudiar primer cicle d’història de l’art. També va cursar estudis de tècnic de so i il·luminació. Treballa de conserge municipal a l’escola de La Draga. La seva gran afició és la música.

-T’hi dediques professionalment? Començo a dedicar-m’hi de forma més intensa sense arribar a ser professional. -Composes música i cançons? Sí, juntament amb un grup d’amics i a través d’Internet gravem cançons on jo poso la veu i els altres integrants hi posen la música fins a arribar a la composició final. Aprofitem la tecnologia per composar cançons. -Quin tipus de música és? I en què t’inspires per fer-la? Música tecnològica, alguna la podeu trobar a la xarxa. Temps enrere havia composat i actuava en diferents locals i festes de les comarques gironines. Vaig composar unes 20 cançons. La meva font d’inspiració és el dia a dia de la societat. Tot i que cada dia crec menys en la inspiració.

-Actualment estàs en algun grup musical? Sí, ara fa onze anys que estic al “Cor de Teatre”. Vaig presentar-me a les primeres proves d’accés i des de llavors que en formo part. Actualment estem fen la gira de l’espectacle “El Concert”. També n’estem preparant un altre amb un director de Barcelona que l’estrenarem d’aquí un any i mig al Teatre Nacional de Catalunya. -Quina música t’agrada més? M’agraden molts tipus de música i diferents grups. -Assisteixes a concerts d’altres músics o grups? Has arribat a conèixer músics coneguts? Quins? Ara no tinc gaire temps, la família m’absorbeix. M’agradaria poder assistirhi més. Treballant de tècnic de so, he conegut grups com Sopa de cabra, Sau i altres.

Joan Pairó (Banyoles 1966 )

É - De petit volies ser músic? No, m’hi vaig aficionar quan tenia 14 o 15 anys, al començar a anar a l’institut. Quan estava a l’escola com vosaltres no m’havia passat mai pel cap que tocaria un instrument o estaria en un grup fent música. -Vas estudiar música? On? Quin instrument? Quan vaig decidir que volia tocar el baix, vaig assistir a classes de solfeig amb el professor Frigolé, però, ho vaig deixar ben aviat. Tot el que he aprés ho he fet de forma autodidacta a casa: tocant, escoltant música i sobretot posant-hi hores.

s llicenciat en Filologia catalana. Treballa com a responsable de qualitat d’una empresa. Les seves aficions són la música, la lectura i l’esport. És component i co-fundador del grup de rock Kitsch.

Toco el baix, la guitarra i una mica el piano. Puc dir que en sé poc de molts. -Algun familiar proper s’hi dedicava o s’hi dedica a la música? No, de fet i per això, quan els hi vaig dir a casa meva que volia tocar un instrument van quedar molt parats. -Va influir alhora de dedicar-t’hi? No, doncs no hi ha hagut tradició musical a casa, espero que això canviï amb els meus fills. -T’hi dediques professionalment? Professionalment no, sempre he treballat en altres feines. Al grup

sempre diem que som professionals sense dedicar-nos exclusivament a la música. -Estàs content d’haver-t’hi dedicat? Sí, porto 25 anys en el grup Kitsch i tant en Lluís Costabella com jo, que en som els que vam començar, estem molt contents i tenim moltes ganes de continuar, doncs ens omple molt i a nivell creatiu tenim moltes coses per fer. -Composes cançons? Quantes n’has composat? Sí, bàsicament al que hem dedico és a fer melodies, he fet alguna lletra, però, les lletres les sol fer en Lluís.

LA DRAGONETA

35


L’ENTREVISTA Tenim dotze discos, per tant com a mínim unes 180 cançons. -Quin tipus de música és? Per a quina edat? En què t’inspires per fer-la? Pop Rock. El que sí vam decidir l’any 1985 quan vam començar és que ho faríem en català. Ara sembla normal, però, l’any en que vam iniciar-nos pràcticament ningú ho feia. Correspon també als inicis de grups coneguts com Sopa de Cabra i Els Pets. En aquells moments, que pocs grups ho feien, era fins i tot malvist i deien que cantar en català no tenia futur i que el català no servia per cantar. Penso que pot agradar a totes les edats. És un tipus de música que dóna molta importància

a les lletres, les quals potser s’entenen més a partir dels 14 anys. Per inspirarme agafo la guitarra i toco. A vegades assajant et venen idees al cap, les provo, les gravo i les treballo. No hi ha una cosa en concret que m’ajudi a inspirarme. És un tot o res. -Quina música t’agrada més? M’agraden molts tipus de música, potser no tant la musica clàssica i el jazz, però, sí tot el que és pop i rock. Ara, en aquest moment, m’agrada molt escoltar Els Manel i els Amics de les Arts. -Assisteixes a concerts d’altres músics o grups i has arribat a conèixer musics coneguts? Quins ?

En aquest moments i per falta de temps no hi assisteixo; la vida familiar em té molt ocupat. Sí, conec tots els grups de l’època del rock català: Sopa de Cabra, Lax’n’busto, Els Pets, etc. Hem coincidit en concerts o en algun acte. -Ara què fa o prepara el grup Kitsch? Estem preparant un projecte de - Kitsch indirecte - que és com gravar un directe, però, en el local d’assaig. El repertori recollirà les diferents etapes del grup tocades amb la banda actual. També, hem estat gravant un videoclip que d’aquí a un mes podrem enviar a les televisions i el penjarem a la nostraplana web. De moment, no tenim cap concert previst.

Tomàs González (Banyoles 1963)

V

a estudiar batxillerat. És autodidacta pel que fa als coneixements musicals. Va composar les dues cançons dedicades a la nostra escola: “Carnestoltes a la Draga” i “Escola nova”. Ha guanyat varis premis amb les cançons composades. Treballa en una empresa de mobles. La seva afició és la música.

- De petit volies ser músic? Sí, quan era petit ja voltava per casa cantant cançons. -Vas estudiar música? On? Quin instrument? No, tot el que he après ha estat amb hores de treball personal. Sóc autodidacta i els instruments que toco són la guitarra i una mica el piano. -Algun familiar proper s’hi dedicava o s’hi dedica a la música? Sí, el meu oncle, era el bateria del conjunt “Joventut 70” que solia actuar en festes majors. -Va influir alhora de dedicar-t’hi? No, el meu oncle no va ser la persona que em va influir més, la que sí em va influir va ser la meva mare, tot i que no s’hi dedicava. -T’hi dediques professionalment? No.

36

LA REVISTA DE LA DRAGA

-Composes música i cançons? Sí, composo cançons des de que vaig començar a tocar la guitarra. Als dos o tres mesos de tocar-la ja em trobava composant. N’he composat unes 300. -Quin tipus de música és? Per a quina edat i en què t’inspires per fer-la? Quan vaig començar amb el grup “Isis” eren cançons pop, rock i pop-rock. Més endavant vaig composar “boleros” i ara últimament composo cançó infantil i cançons pop tranquil·les. Crec que per a totes les edats, ja que he composat diferents tipus de música. A l’hora de composar, primer decideixo la música i desprès la lletra, la qual sol tractar temes que tinc al cap. -Estàs o has estat en algun grup musical? He estat molts anys en el grup “Isis”. Vam començar l’any 1980 i a l’any 1991 vam gravar un disc. Una de les cançons del disc, titulada “Vas Bé”, va estar a la llista de “Los 40 Principales”. Desprès vaig estar també en un grup que es deia “Doctor Eslump”. Fèiem versions amb dos guitarres acústiques pels bars de la

costa. Vam participar amb aquest grup i tres companys més al concurs Èxit, de TV3, i vam guanyar-lo amb la cançó “Primer Cop” (1997). També, durant tres anys vam guanyar el Concurs les Veus de Salitja amb el grup “Doble Via”, que el vam formar expressament per participar-hi. Posteriorment, m’he dedicat a fer cançons per encàrrec i sobretot infantils. A l’Escola de La Draga li he composat dues cançons. -Quina música t’agrada més? Sóc un gran fan de la música pop i rock anglosaxona, i sobretot de “Els Beatles” -Assisteixes a concerts d’altres músics o grups? Has arribat a conèixer músics coneguts? Quins? Ara, no puc per manca de temps. Sí, he conegut molt en Pep Sala del grup “Sau”, doncs ens va produir el disc que vam fer amb el grup “Isis”. També he conegut grups de l’època del rock català. 


ELS GRADUATS DE 6è

AITOR GARCÍA

AOULAD SI AHMED SIHAM

LAIA ARBAT RAMIÓ

ÁMBAR BLANCO TEJERINO

JAINABA CEESAY

ALONDRA CHINCHILLA HERNANDEZ

JÚLIA COLOMÉ PLANAS

ADRIÀ COMAS ROURA

JESÚS COROMINAS VÀZQUEZ

SADY DRAMMEH SILLAH

YAHYA EL GHZAOUI

IRMA GONZÀLEZ NOGUER

LAURA GONZÀLEZ PEREZ

JOFRE GRABULEDA SALA

JORDINA GRABULEDA SALA

MARÇAL GRATACÓS MARZO

LAIA ISERN LEON

ALBA JIMÉNEZ LORENTE

AESATU KONTEH

CHARAF LAAROUSSI

JÚLIA MARISCOT PUIGDEMONT

MARC PALMADA TEIXIDOR

TÀNIA PASTOR BATCHELLÍ

SOUKAYNA SAAD

ISA SAHONEH TOURAY

ROGER SUCARRATS MASGRAU

ANNA TARRADAS COTS

APROFITEU EL CAMÍ QUE US QUEDA PER ENDAVANT PER A REALITZAR-VOS COM A PROFESSIONALS I COM A PERSONES!

MOLTA SORT !

LA DRAGONETA

37


RECOMANACIONS VÀRIES

Suggerències per un estiu diferent TEXT _ Jainaba Ceesay, Yahya el Ghzaoui, Marçal Gratacós, Alba Jiménez i Júlia Mariscot

H

em anat a la biblioteca, hem mirat catàlegs, hem remenat llibres, els hem fullejat... ens ho hem passat molt bé i us hem fet unes recomanacions per a aquest estiu que esperem que us agradin! “... a la falda dels grans els petits creixen, perquè el que allà es fa i es desfà, entre cançonetes, jocs i contes, és teixir el vel subtil de l’afectivitat que embolcallarà la nostra personalitat adulta.” extret del llibre: “Primeres literatures. Llegir abans de saber llegir”

Valors: •Col·lecció la Bet i en Lluc: A dormir, A banyar-se… “N’hi ha prou amb la veu d’un narrador, amb un grapat d’il·lustracions lligades per un fil conductor, amb la recomanació fervent d’una obra, o, especialment, amb la lectura d’un llibre, perquè una persona iniciï el seu itinerari lector...”

extret del llibre: “Dins del mirall. La literatura infantil i juvenil explicada als adults” de Pep Molist

de Teresa Duran i Roser Ros

Llibres per als més menuts Coneixements: •Els cap de Drap •Formes •L’arbre. Llibre amb solapes per aprendre els canvis de la natura i les diferents famílies d’animals del bosc. •El punt. L’art també és una manera d’expressar-se. •Mons imaginaris. Llibre amb moltes il·lustracions per aprendre sobre els personatges dels contes, les faules, la mitologia… Narrativa de ficció: •Socors. Divertit llibre en format d’acordió. Un ratolí fuig espantat d’un gripau… •Los amigos de Elmer •¿Quién és? ¿Cuándo? •L’Artur i el coixí que mossega

38

LA REVISTA DE LA DRAGA

Petits i mitjans lectors Coneixements •Bebès animals en perill! Aprendràs a saber qui és fill de qui. •Las letras en el arte. Vols trobar les lletres en les obres d’art? •El teu primer llibre de cuina d’en Tupi. Aprendràs a cuinar amb en Tupi. •Petites històries sobre grans pintors. Narrativa de ficció: •La nena dels pardals. Una història basada en un fet real ocorregut a la Xina. La Ming-Li un dia s’assabenta que s’ha donat l’ordre de foragitar tots els pardals del país… •Unes orelles molt i molt llargues. •El taller de les papallones. •Musica i poemes per a petits monstres. •El correu flotant d’en Fèlix. Recull de cartes plenes de receptes de diferents llocs del món que el conill Fèlix col·lecciona.


Valors •L’esquirol poruc. •Jo i els altres. Històries senzilles per reflexionar i que admeten més d’un punt de vista.

Lectors experimentats: Coneixements •Què és la vida? No hi ha una resposta única per a les grans qüestions de la vida, ni una única manera de pensar. •La salut al teu abast. •Teseo. Per apropar-nos al món de la mitologia. •La meva primera història de l’art. Per què davant d’un quadre o d’una escultura, de vegades tenim una sensació nova? •No sé què fer… Un llibre ple d’idees per a fer manualitats i invents. Ficció: Narrativa •Col·lecció Quatre amics i mig. •Llegendes de dracs. •Col·lecció En Jim Botó i… •Emily, la sirena accidental. •Música i poemes per a petits monstres. •Un petó de mandarina. •La invenció de l’Hugo Cabret. Valors: •El sentit de la vida. I si voleu conèixer i saber més de llibres consulteu aquestes webs:

•Biblioteca del nostre municipi: http://www.bibgirona.cat/bibliotecadebanyoles

•Llegir en família www.bibgirona.net/salt/pares/planes/llegir.htm

•Literatura infantil i juvenil www.bibgirona.net/salt/pares/planes/liter_inf.htm

I ara us expliquem perquè ens agrada llegir... -perquè alguns llibres són molt divertits i et fan passar moments de plorar, de riure... -perquè aprens coses noves d’una manera divertida. -perquè és divertit i quan llegeixes et vénen emocions, sentiments... -perquè encara que a vegades ens sembla avorrit, en el fons, és un plaer. -perquè podem descobrir coses molt importants en alguns llibres. I a vosaltres, per què?

Altres recomanacions Pel.lícules •UP •Los chicos del coro •Charlie y la fábrica de chocolate •Mister Magòrium I la botiga màgica •Kirikú i la bruixa •El viaje de Chihiro •Azur y Asmar •Alicia en el país de las maravillas Pàgines web •Per saber sobre màquines, inventors i els principis de la ciència. h t t p : / / w w w. e d u 3 6 5 . c a t / a u l a n e t / comfuncionen/ •Una visita panoràmica de Banyoles i altres indrets. http://www.vistes360.com/visita_virtual_ girona.php?ln=ca •Un joc per als alumnes de cicle superior, on podreu construir el vostre poblat. www.travian.net •Una manera divertida per aprendre anglès www.edu365.cat/primaria/muds/angles •I per saber notícies de la nostra escola www.ceipladraga.cat 

LA DRAGONETA

39


Dragoneta - Juny 2010  

Revista del CEIP La Draga

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you