Issuu on Google+

HERALDO DE SAÚNC ELS MARSIANOS ATERRISEN A SAÚNC Agón ye la raboseta? ye el primer que ban dí

La escuela de Saúnc.

Chusto en mich de la cllase de patués, que donabe Carmeta se i han colau. Mos ban contá que queriben apenre algo que no enteneben guaire be. El cuentet de la raboseta, que le ban preguntá a l'alcalde y les ha dito que lo milló yere que preguntasen a la escuela, que la mainada s'hu sabeben prou be. Aixines que ban pillá als chicots que son mol treballadós y que ba sacá mol buena nota en la saguera evaluasión de patués. JJJU45Wp**9, se diu el marsiano més fiero, que ye el que le ha feto les preguntes dels cuentets que fan cada an els chicorrons de la escuela de Saúnc

Redacsión Saúnc Informa:

TEOÍ Ayere, 27 de mayo, al sielo de Saúnc ban amanexé dos pllatillos voladors que ban tapá el sol. Yeren les nou del maitino cuan ban arribá a la pllasa preguntán per l'alcalde. Els marsianos, de coló vert se ban trobá dan l'alcalde, que els ba convidá a antemorsá. Dels chullons dan ous que se ban minchá no ban deixá res, XXXXHHWW!! han dito quan les ban preguntá ¿yeren buenos els ous? Tot seguiu se'n han anau ta la escuela a apenre cosetes del llugá y de la Vall.

Isto ye el més fiero de tots els que ban arribá

Dan ista cara me be quedá.


HERALDO DE SAÚNC

MES DELS MARSIANOS

ELS MARSIANOS PREGUNTEN PER LA RABOSETA Les ban demaná a la mainada que les contasen cosetes que no enteneben del cuento

Fe una flecha als que estiguen be y cal pintá-los!, els marsianos no s'enteren sinse colós

KIKIRIKÍ

Kikiriki cante el gallet Mal al pebet ¿Quí t’ha feto mal? La raboseta.

¿Qué ye la raboseta?

Darré de la mateta.

¿Qué ye la mateta?

El foc l’ha cremau. ¿Qué ye el foc?

El aigua l’ha amortau. ¿Qué ye l‘aigua?

Les gallines se l’han bebeu. ¿Qué son les gallines?

A ponre ous.

¿Qué son els ous?

El cura se’ls ha minchau. ¿Qué ye el cura?

A di misa.

¿Qué ye la misa?

Darré de l’altá.

¿Qué ye l’altá?

Dona-te tres bueltes y beste-ue a mirá.


HERALDO DE SAÚNC

CUENTOS T'ALS MARSIANOS -Pero dona, el de la tienda te l'ha chugau, aixó son carbases. Ya me pensaré bella cosa ta qu'escarmente per abe-te engañau. -le va di el mariu. L'omenet ba prepará un casuelo de mel y el ba acabá d'apllena de biespres. Le ba llevá a la tienda les dos coses: el cuartal de trigo y la mel dan les biespres. Cuan el botiguero ba ubrí el casuelo se ba sofocá tanto dan les biespres que no se'n ba fé mai més la burlla de digú.

ELS OUS DE YEGUA

Yere una begada una doneta de Chía que ba baixá a comprá a una tiendeta de Castilló. Cuan ba arribá a la botigueta ba bere unes coses redones mol gordes - ¿Qué ye asó? -le va preguntá a l'amo la tienda. - ¡Oh, son ous de yegua! - ¿Y no m'en poríe benre alguno? - Prou, pero has de pará cuenta que no se te caiguen. - ¿Y com faré ta paga'ls-ie? - Ya mos apañarem, . . . ¡ya hu sè!, els ous de yegua a truca d'un casolet de mel y un cuartal de trigo -ba responre el de la botigueta. La dóna ba marchá més contenta que una chincha portán els “ous de yegua” a una cabaseta a dichós del braso. Caminabe per la endresera t'alto cuan ba entrapusá y se le ba caire la cabaseta. La suerte de que ban tocá a una mateta de buixo anque i dormibe una llebre. La llebreta ba encomensá a corré y la doneta de Chía gritabe desesperabe: -¡Churrina, churrina! ¡Tan majeta que yere!.- Y la llebre brincabe y brincabe corrén per la costera. La doneta se ba posá a pllorá, la pobra. Cuan ba arribá a casa ni ragoná podebe. Le ba contá, mal que be, a l'ome lo que l'ebe pasau.

entrabe el aigua pel llinau. A la begada l'ome ba torna al barranco y gritabe a la truiteta ta que tornase a salre y pode-le demaná que queribe una casa més gran y moltes joyes ta la suya dona. Cuan ba arribá a casa ya le estabe esperán la dona mol ben bestida y dan unes pulseres y collás de perlles y de oro, pero la dona encara estabe rabiosa y le ba fe torná al barranco a demana-le a la truita un casalisio gran. El pobre home no sabebe agon colase de la bergoña, pero coma l'hu ebe demanau la dona ba torná al barranco, pero la truiteta ya no ba salre més. L'ome se ba esperá una buena estona pero coma bedebe que no sallibe se'n ba torná ta casa, y pel caminet ba bere un llampit mol raro que cayebe per anque estabe la casa. Se ba espantá un poco y cuan ba arriba a la puerta de casa se ba trobá la dona en la roba sursida y puerca y la casa tota mich cayeda que teniben antes. L'ome le ba fotre una buena bronca a la suya dona y le ba di que no podebe se tan egoísta perque ara s'eben quedau sin rés. Fe el tuyo dibuixo así baix

EL PESCADÓ

A un llugá mol serca de así, yebe un home que se dedicabe a pescá, cuan pescabe moltes truites les llebabe a un mercau a bene-les y en els dinés comprabe minchá ta casa. Un día cuan estabe al barranco ba tirá un tresmallo y le ba salre moltes truites. Una yere mol amarilla y resulta que la truita le ba charrá y le ba dí que la soltase que yere la filla del rey y l'hu premiaríe. L'ome cuan ba arribá a casa l'hu ba contá a la dona y la dona que yere mol suya y abarisiosa le ba di que per qué no l'ebe demanau una casa nueba que la que teniben yere mol bielleta y les


HERALDO DE SAÚNC

ELS MARSIANOS MARCHEN

ELS MARSIANOS MARCHEN DE SAÚNC

Mo'n anirem sin dá mal

A la fin els marsianos han marchau sin fé cap de animalada. Els suyos rayos láser, que teniben preparats, se les ban petá al caire una tronada gorda. A saguera hora del día han donau una vuelteta pel llugá ta coneixé les cases y la illesia. Han apllenau unes garrafes d'aigua de la fuen y han jopau cata ta'l pllatillo, que a escape ha enchegau els motors. ADIÓS MARSIANOS, BUEN BIACHE A TOTS ASÍ MOS QUEDEM NOSALTROS QUE SOM:

Así tenim uno que se queribe quedá. Se pensabe que anabe a trobá la raboseta a la sacristía. Puede sé que se quedase amagau.


Heraldo de Saúnc. Teo