Issuu on Google+

A I N A M O R EY GRI M A LT

POLÍTICA NOSTRA:

Transició i democràcia a Espanya fins a l’actualitat s sete e p 6

El

ent tualm c a P P

a 24 Pàgin

La mor t

Pàgina

7

de Fra nco


PÀGINA 2

Índex 

Introducció:

la

transi- 

ció...p.3

La mort de Franco...p.7

Carlos Arias Navarro...p.8

23F, el cop d’Estat...p.10

La instauració de la monarquia...p.14

Els governs i les crisis d’UCD (1977-1982)...p.16

L’era

socialista

(1982-

1996)...p.17 

Els governs del PP (19962004)...p.19

PSOE, una altra vegada al Govern (2004-2011)...p.20

PP,

actualment

ara)...p.24

(2011-

Opinió personal...p.26 Bibliografia...p.27


PÀGINA 3

Introducció: la transició Amb la mort de Franco, el novembre de 1975, comença una nova etapa en la història d'Espanya, la de la transició de la dictadura cap a la democràcia. La transició és el període de la història contemporània espanyola durant el qual es produí el pas de la dictadura franquista a un règim democràtic (monarquia constitucional). Fou precedit per un augment de la repressió del règim franquista (procés de Burgos, 1970; execucions del 1975), com a reacció a la pressió opositora i internacional. Dos dies després de la mort de Franco (20 de novembre de 1975), Joan Carles I (designat el seu successor el 1969) esdevingué rei d'Espanya i cap d'estat, càrrec des del qual afavorí els pactes entre franquistes i antifranquistes sobre els quals es bastí el nou ordenament constitucional. El primer govern postfranquista (govern d'Arias Navarro) caigué al juny del 1976, i fou succeït pel d'Adolfo Suárez, el qual elaborà una Llei de Reforma Política. L'èxit de la seva aprovació en referèndum (15 de desembre) determinà l'abandonament de les posicions més rupturistes de l'oposició, afavorit encara més pel triomf per


PÀGINA 4

majoria relativa de la UCD de gué lloc un fracassat intent de Suárez en les primeres elecci- cop d'estat. El govern presidit ons lliures (juny del 1977). Fo- per L.Calvo Sotelo no pogué ren convocades Corts Constitu- aturar la descomposició de la ents, i el 6 de desembre de UCD i, en les eleccions anticipa1978 s'aprovà en referèndum des de l'octubre del 1982, el la nova Constitució. Les dificul- PSOE aconseguí una clara matats de Suárez per a consolidar- joria absoluta, moment que ha se (dissensions internes de la estat considerat sovint el final UCD, ofensives terroristes d'E- de la Transició, tot i que des TA i el GRAPO, crisi econòmica, d'altres punts de vista hom el etc) l'obligaren a convocar elec- situa en l'ingrés d'Espanya a les cions anticipades al març del Comunitats Europees (1986). 1979, però, tot i guanyar-les, al Durant la Transició es posaren gener del 1981 hagué de dimi- les bases de l'anomenat 'estat tir. Els sectors involucionistes de les autonomies' per tal de continuaren amenaçant la de- legitimar la realitat plural de mocràcia: al mes següent tin- l'estat espanyol. Per motius


PÀGINA 5

històrics i per la intensitat de les reivindicacions, el País Basc i Catalunya lideraren aquest reconeixement. A Catalunya, malgrat el suport massiu als organismes unitaris de l'Assemblea de Catalunya (creada el 1971) i del Consell de Forces Polítiques (1975), les dissensions internes i el bloqueig de les negociacions amb el govern espanyol afavoriren que el president de la Generalitat a l'exili, Josep Tarradellas (que retornà a Catalunya el 23 d'octubre de 1977), es convertís en l'únic interlocutor davant del govern espanyol i assolís un protagonisme tan evident com discutit. Confirmat en referèndum a l'octubre del 1979, l'estatut d'autonomia finalment aprovat presentava fortes retallades respecte al projecte consensuat per les forces polítiques catalanes. La victòria nacionalista en les primeres eleccions autonòmiques (març del 1980) reflectí un mapa polític diferenciat del de la resta de l'estat, característica que Catalunya ha compartit amb el País Basc.


PÀGINA 6

En el context d'uniformització i cialment al País Valencià la dreretallada autonòmiques que ta local propagà, amb el conseguí el vint-i-tres de febrer curs de la UCD, un anticatalas'aprovaren els estatuts d'auto- nisme visceral que ha deterionomia del País Valencià (juliol rat el clima polític. La Transició del 1982) i de les illes Balears espanyola ha estat considerada (febrer del 1983), on la consci- un model a seguir en altres ència favorable a una recupera- processos de democratització, ció de la identitat era minorità- particularment a Xile i l'Argenria i els partits estatals han im- tina. posat la seva hegemonia. Espe-


PÀGINA 7

La mort de Franco “Españoles, Franco ha muerto” El 20 de novembre de 1975 és una data assenyalada en la història d'Espanya: va ser el dia en què va morir el general Franco. S'acabava així una dictadura de 36 anys. Carlos Arias Navarro, llavors president del Govern, va anunciar a la televisió a tots els espanyols la mort del dictador. Molt emocionat, va llegir també el testament polític de Franco. Acabà amb un "¡Viva España! ". Alguns espanyols van plorar la mort del general; altres la van celebrar amb l'esperança que suposés l'obertura d'una nova etapa de democràcia i llibertat al nostre país.


PÀGINA 8

Carlos Arias Navarro Polític espanyol (Madrid, 1908- govern de Carrero Blanco com 1989). Llicenciat en Dret per la a ministre de Governació en Universitat de Madrid, va exer- 1973; en morir el president en cir com a notari i com a fiscal. un atemptat terrorista, i tot i Va lluitar en el bàndol nacional que la responsabilitat de la sedurant la Guerra Civil de 1936- guretat requeia sobre el Minis39, participant en la repressió teri d'Arias, va ser elevat a la dels vençuts a Màlaga. La seva direcció del Govern (1974). Va posterior carrera política va formar un gabinet heterogeni estar lligada al règim del gene- sempre de posicions ultraconral Franco, del qual va ser fidel servadores-, amb el qual va inservidor. Des de 1944 va ser tentar llançar una tímida obergovernador civil i cap provincial tura (l'«esperit del 12 de fedel Moviment a Lleó, Santa brer») que aviat es va aturar Creu de Tenerife i Navarra; des davant l'oposició interna i els de 1957, director general de riscos d'una democratització. Seguretat; i des de 1965, alcalde de Madrid. Va entrar en el


PÀGINA 9


PÀGINA 10

23F, el cop d’Estat Amb el seu clàssic tricorni de la irrompre en la sessió d'investiGuàrdia Civil i una pistola de dura de Leopoldo Calvo-Sotelo petit calibre, la imatge del ti- realitzant trets a l'aire i segresnent coronel Antonio Tejero en tant als diputats presents fins Congrés dels Diputats i el seu al matí del dia següent. crit de "quiet tothom" han passat a la història d'Espanya pel seu intent frustrat de cop d'Estat. Però què va passar el 23-F a Espanya?

Passats 33 anys encara no queden clares les intencions de Tejero amb la seva irrupció al Congrés dels Diputats, ja que es contempla la possibilitat des

Passats cinc anys de la mort de de la volta al règim militar amb Franco i amb una democràcia Milans del Bosch al capdavant encara jove, molts sectors ultra fins a altres possibilitats més a Espanya no estaven d'acord neutres, com un 'Govern de amb el procés de transició en- concentració' format per tots cara vigent, malestar que Teje- els partits, però presidit per un ro i altres companys de la militar. benemèrita van aprofitar per


PÀGINA 11

Tejero va ser condemnat a 30 anys de presó -dels quals va complir 14- per un 'delicte de rebel·lió militar consumat'. Així mateix, va ser expulsat de l'exèrcit pel frustrat cop d'estat. En l'actualitat està retirat de la vida pública, de la qual va sortir únicament en 2006 per denunciar l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Tan comentat com el propi cop és el paper del Rei Joan Carlos en el procés, que va realitzar un discurs defensant la democràcia que molts estudiosos i historiadors han considerat "vital" perquè el cop no triomfés.


PÀGINA 12

No obstant això , la història no - que finalment es va confirmar oficial i algunes veus més críti- la implantació de la democràcia ques amb la monarquia apun- al país. ten que simpatitzava amb els colpistes, i fins i tot altres apunten, com va fer en el seu dia Coronel Martínez Inglés en el llibre 23 - F. Teories a part, la imatge de Joan Carles com a Rei va quedar reforçada de manera que 33 anys després, el paper que va jugar al 23 F és el principal argument dels monàrquics a Espanya per defensar la seva figura. En qualsevol cas, el 23 F suposa un abans i un després en la història recent d'Espanya, ja


PÀGINA 13


PÀGINA 14

La instauració de la monarquia L’actual Monarquia espanyola panya, decisió que explícitano deu la seva existència, enca- ment mai ha estat ratificada ra que sí la seva parcial legitimi- pel poble espanyol a través tat democràtica, a la Constitu- d’un referèndum democràtic. ció de 1978. És producte d’una evolució que té els seus orígens immediats en l’anterior règim autoritari espanyol. Fou el General Franco qui trià a Juan Carlos de Borbón com a Rei d’Es-

L’actuació del Monarca en el procés de transició política contribuí a l'acceptació de la Monarquia en la persona de


PÀGINA 15

Don Juan Carlos I, llavors no té altre sentit l’escassa discussió parlamentària que suscità la seva existència, reduïda al vot popular republicà de caràcter testimonial per part del PSOE en la Comissió Constitucional del Congrés i a certes postures de forces polítiques molt minoritàries. Així, la Monarquia ha optat per l’única via possible per a sentir-se plenament legitimada entre els espanyols: per la via de defensa del sistema democràtic.


PÀGINA 16

Els governs i les crisis d’UCD (1977-1982) Després de l'aprovació de la Els principals problemes van Constitució de 1978, es va inici- ser: el terrorisme, la crisi ecoar una nova etapa dins de la nòmica derivada de la del pedemocràcia espanyola. Després troli (tancament de fàbriques, del desgast de la UCD, la jove atur, manifestacions i vagues democràcia espanyola va su- ara legals, ...), excessives o preperar la dura prova del cop cipitades reivindicacions demod'estat del 23 de febrer de cràtiques dels partits abans 1981 per a acabar amb els go- clandestins i perill d'involució o verns de l'era socialistes (1982- colpisme dels partidaris de l'an1996) i finalment amb el triomf tic règim que en fer-ho creuen del Partit Popular, els governs tornar a la legitimitat. Intent de es prolonguen des de 1996 fins solució: el consens dels Pactes a 2004.

de la Moncloa.


PÀGINA 17

L’era socialista (1982-1996) A les eleccions generals d'octubre de 1982 es va produir la victòria aclaparadora del PSOE amb majoria absoluta al Congrés i al Senat; l'enfonsament de 2 partits (UCD i PCE) i l'ascens de Coalició Popular, nou nom adoptat per l'antiga AP de Fraga, que es va configurar com la segona força política. El PSOE es va mantenir 14 anys en el poder, des de 1982 fins 1996 i el president de govern va ser sempre Felipe González, secretari general dels socialistes des del congrés de Suresnes (1974). Durant el seu mandat es van aprovar àmplies reformes socials, econòmiques que van suposar la modernització d'Espanya entre les quals podem destacar: la Llei de reforma universitària i la LODE de 1985 (llei orgànica del dret a l'educació). El 1990, la LOGSE va canviar el sistema d’estudis i perllongà l'edat obligatòria d'escolaritat fins als 16 anys .


PÀGINA 18

Cal destacar també que 1992 va ser un any crucial per a Espanya, gràcies als Jocs Olímpics de Barcelona, l’Exposició Universal de Sevilla i la signatura del Tractat de Maastricht, que va establir les bases per a la creació de la Unió Europea.


PÀGINA 19

Els governs del PP (1996-2004) Les eleccions de març de 1996 van atorgar el triomf al PP, si bé per un estret marge de vots. José María Aznar - president de la Junta de Castella i Lleó fins a 1989 - va ser elegit nou president del Govern i es va convertir en el quart president del govern de la democràcia. El seu primer govern en minoria el va obligar a pactar amb el CiU, el PNB i Coalició Canària. En canvi, en les eleccions de 2000 el PP va obtenir una àmplia majoria absoluta amb 183 escons enfront dels 125 del PSOE.


PÀGINA 20

PSOE, una altra vegada al Govern (2004-2011) El cicle de vuit anys de govern programàtica,

revitalització

de la dreta ha conclou en les partidària i construcció d'un eleccions generals amb una no- nítid lideratge del PSOE des de va victòria socialista, coincidint la celebració del XXXV Congrés. amb el 125 aniversari de la fundació del Partit, en el context d'una gran mobilització ciutadana.

El PSOE torna a les responsabilitats de poder en l'àmbit nacional amb un projecte connectat novament amb la societat,

Les raons perquè s'instal·lés en dialogant, renovat, ambiciós, els ciutadans espanyols tan po- sòlid i esperançador, que s'alitent desig de canvi polític es menta i entronca amb el caràctroben, d'una banda, en les ca- ter profundament transformaracterístiques de la gestió del dor que caracteritza la seva govern del PP entre 2000 i evolució i contribució històrica. 2004; d'una altra, en la restauració de la credibilitat, aposta pel diàleg a través de l'exercici d'una oposició útil, renovació


PÀGINA 21

Aquesta etapa del PSOE al Govern , té dues etapes ben diferenciades , coincidents amb les legislatures vuitena i novena de la democràcia espanyola . Durant la seva primera etapa , les principals mesures del govern han estat la retirada de les tropes espanyoles de l'Iraq , l'enviament de tropes a l'Afganistan i la promoció de l'Aliança de Civilitzacions , en el terreny internacional .


PÀGINA 22

també d'un

el

desenvolupament

programa

progressista

amb accions com la legalització del matrimoni homosexual, la Llei de la promoció de l'autono- l'impacte d'una greu crisi ecomia personal i atenció a les per- nòmica. Aquest període de resones en situació de dependèn- cessió, precipita el desgast del cia, la Llei per a la igualtat efec- Govern que perd les Eleccions tiva entre dones i homes, la Generals al novembre de 2012, creació dels Jutjats de Violència passant el Govern al Partit Posobre la Dona, una nova regula- pular. rització d'immigrants, l'intent de procés de pau amb ETA, la Llei antitabac o la reforma d'Estatuts d'Autonomia, com el de Catalunya. La segona legislatura (20082011) va estar marcada per


PÀGINA 23


PÀGINA 24

PP, actualment (2011-ara) Les eleccions generals es van comença la desena legislatura celebrar el 20 de novembre de d'Espanya. 2011, tal com va anunciar el president del Govern José Luis Rodríguez Zapatero el 29 de juliol del mateix any. Els comicis s'haurien celebrat al març de 2012 en el cas de no haver intervingut

un

avançament

electoral. El resultat d'aquestes eleccions va atorgar al Partit Popular la majoria absoluta amb un total de 186 escons obtinguts enfront dels 110 obtinguts pel PSOE, pel que el seu candidat Mariano Rajoy va ser investit President del Govern el 20 de desembre de 2011. Així


PÀGINA 25


PÀGINA 26

Opinió personal Aquest treball realment m’ha agradat molt. És el treball, tant de Socials com d’Informàtica, que més m’ha agradat fer. Al principi va ser complicat perquè no dominava gens ni mica el Publisher, però després d’un parell de classes d’Informàtica en vaig aprendre i, com que ja tenia la informació cercada i apuntada a un Word, em va ser molt fàcil de fer. Tota la informació la vaig trobar fàcilment. També la meva tia em va deixar els seus apunts de 2n de la carrera de Dret i m’han anat molt bé. La part creativa d’aquest treball han estat els anuncis antics, que m’han fascinat. Quasi tots tenien a veure amb la felicitat i hi apareixen dones (la típica dona de pentinat antic) i filles que deien que el producte era molt bo. En definitiva, estic satisfeta amb aquest treball, tenint en compte que és la primera vegada que feim una revista.


Pàgina 5

PÀGINA 27

Bibliografia 

Burgos, M. i Muñoz-Delgado, M.C: ”Història, Ciències Socials 4”, ed. Anaya, Madrid, 2012

(01/04/14)

Apunts de la UIB: “Programa de Derecho Constitucional: Organización del Estado. Doctor Joan Oliver Araujo (Catedrático de Universidad de Derecho Constitucional) (18/04/14)

http://ca.wikipedia.org/wiki/Transici%C3%B3_democr%C3% A0tica_espanyola (01/04/14)

https://pitbox.wordpress.com/2011/04/22/la-transicionespanola-1975-1978-y-la-constitucion-de-1978/commentpage-1/ (01/04/14)

http://www.librosvivos.net/smtc/homeTC.asp? TemaClave=1195 (01/04/14)

http://www.historiasiglo20.org/HE/16.htm (01/04/14)

http://iris.cnice.mec.es/kairos/ensenanzas/eso/actual/ transicion_00.html (01/04/14)


PÀGINA 28

Més bibliografia 

http://www.rtve.es/alacarta/videos/la-transicion/transicioncapitulo-1/2066534/ (01/04/14)

http://www.rtve.es/rtve/20131120/espanoles-francomuerto/192577.shtml (01/04/14)

http://ca.wikipedia.org/wiki/Francisco_Franco_Bahamonde (01/04/14)

http://www.publico.es/internacional/453230/juan-carlosarias-navarro-y-la-propia-hija-presionaron-a-franco-para-quefirmase-su-renuncia (01/04/14)

http://www.biografiasyvidas.com/biografia/a/ arias_navarro.htm (01/04/14)

http://madripedia.es/wiki/Carlos_Arias_Navarro (01/04/14)

http://www.elpais.com/especial/23-f/30aniversario.html (01/04/14)

http://www.abc.es/especiales/23f/ (01/04/14)


Pàgina 5

PÀGINA 29

Més bibliografia 

http://ca.wikipedia.org/wiki/Cop_d'estat_del_23_de_febrer (01/04/14)

http://es.wikipedia.org/wiki/Golpe_de_Estado_en_Espa% C3%B1a_de_1981 (01/04/14)

http://www.elmundo.es/especiales/23f/video.html (01/04/14)

http://lomas.excite.es/que-paso-el-23-f-en-espana-el-golpede-estado-de-tejero-que-puso-en-juego-la-democracia-y-quepapel-jugo-el-rey-juan-carlos-N40078.html (01/04/14)

http://es.wikipedia.org/wiki/X_Legislatura_de_Espa%C3%B1a (01/04/14)

http://es.wikipedia.org/wiki/

Parti-

do_Popular#X_Legislatura_.282011-presente.29 ( 01/04/14) 

http://jomamoren.webcindario.com/historia/ hist_espanna_bachillerato/xx.6.pdf (01/04/14)

(01/04/14)


Aina Morey Grimalt 28/04/14 3a Avaluació Història i Informàtica Xisca Nicolau i Carlos Dangoor


Publisher transició, ainamg4tt