Issuu on Google+

MIRADES DES DE L’EDUCACIÓ INFANTIL

VISUAL I PLÀSTICA I


L’ART 12 SETEMBRE 2011 És el primer dia de classe. Ens trobem totes dins el taller 2 de la facultat de ciències de l’educació de la UAB. El professor va passant quadres, uns de coneguts, altres de no tant. Mentre va passant els quadres el professor diu una frase per mi molt important:“ En el món de l’art cada persona té diverses opinions”. Què és l’art? Si busquem a la Viquipèdia trobem que l’art és: “El procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la als sentits i a les emocions ”. Per tan hem de dir que si l’art és format per sentiments i emocions, no pot ser qüestionable. Una obra d’art ens pot agradar més o menys, però no podem dir que està mal fet. Per aquest mateix motiu no podem dir mai, que malament dibuixa un infant, ja que aquell infant està plasmant en aquell full tots els seus sentiments i emocions.

Però a part de ser una forma especial de comunicació amb els altres, una forma de transmetre

sentiments,

vivències,

experiències....perquè serveix l’art? L’art és també

una

activitat

característiques

constructiva

peculiars,

lligada

de a

determinades funcions representatives o rituals que requereixen espais diferents dels àmbits quotidians de convivència. Al llarg de la vida l’art a servit per imitar la realitat, com és el cas de l’antiguitat grega i romana; les imatges com a símbol intel·lectual; com a funció utilitària, com moltes de les arquitectòniques de caire religiós o polític o la utilitat de les pintures rupestres com a funció màgica (com a interpretació de que aquestes pintures es feien per afavorir la caça); com a funció política (retrats de representació

de

fets

reis i generals o històrics);

funció

comunicativa per transmetre idees i valors de caire molt divers; també s’ha utilitzat l’art com a compensació psicològica com molts artistes

A través de l’art, nosaltres com a mestres,

feien per expressar la seva personalitat; finalitat

podem observar el que li passa aquell nens/es,

terapèutica per el tractament d’algunes malalties

com s’ha sent, com és...

mentals i per acabar la funció estètica que té

Per aquest mateix motiu mirant una obre d’art

l’art i produeix sentiments d’harmonia visual a

d’un dels grans pintors de la història podem

la humanitat.

saber que sentia, com era, que volia expressar,

Per finalitzar l’explicació del primer dia de

com és el cas de Vicent Van Gogh.

classe vull nombrar els diferents autors que

L’art de Van Gogh respon a la necessitat de

hem treballat, en el qual he seleccionat a Vicent

comunicació amb els altres. Justificava el seu

Van Gogh perquè és un pintor que des de fa

art a partir de la veritat dels seus sentiments,

molt de temps em fascina.

per la qual cosa és, completament, expressió de

Els altres artistes són els següents: G.Penone,

si mateix. Per aquest motiu les seves pintures

Gerrit Dou, Vermeer de Delf, Thomas Wijck,

són intenses.

V. Van Gogh, Gia Cometti, Derian, S. Rubens,

A la seva pintura el color és l’element

Picasso, Mark Chagall, C.D. Friedrich, Emil

fonamental per aconseguir l’expressió, sempre,

Nolde, Mark Rothko, Giorgio Dechirico,

però, referint-se als colors de la realitat. La

Bouguerean, A Modigliani, Boucher, Paul Klee.

pinzellada llarga i sinuosa reflecteix l’esperit turmentat de l’artista. Els paisatges resulten misteriosos i turbulents. La pinzellada és violenta, i forma espirals de color que transmet la sensació d’inquietant misteri de l’esperit turmentat de l’artista.


tot el cos i així simbolitzar el moviment d’una

EL MAR 1

onada.

26 SETEMBRE 2011 Un nou dia a l’assignatura d’art visual i plàstica I. El tema d’avui i de la sessió del següent dia és el mar. Com treballar el mar a través de l’expressió plàstica? És molt important que els nens es pugin expressar en total llibertat. I Quina millor manera de cridar l’atenció dels infants que iniciant la classe amb una llegenda sobre un tsunami a Japó?

Treballant a partir d’aquesta llegenda fem que els nens i nenes potenciïn la seva imaginació. És una manera diferent de treballar el mar. I perquè treballar el mar? Doncs perquè és l’origen de la vida, és una porta oberta d’allò desconegut, el mar com una dimensió mítica, es tracte de condicionar la mirada dels nens cap el mar.

Aquesta llegenda va sobre un poble japonès, on

EL MAR 2

dalt de la muntanya hi viu un avi amb el seu

3 Octubre 2011

nét. L’avi és l’encarregat de cuidar els cultius

En la sessió d’avui fem una continuïtat del

d’arròs de tot el poble, sense ells moririen tots

tema del mar, ja treballat la setmana passada.

de gana. Un dia l’avi va veure que un tsunami

És important entendre que l’art ens entra d’una

s’acostava cap a la costa del poble, l’home per

manera molt intuïtiva. Com ja vaig nombrar la

avisar a la gent del poble va començar a cremar

setmana passada, els pintors que millor han

totes las hectàrees d’arròs, la gent enfadada va

representant el mar són Nolde i Turner. Però

començar a pujar muntanya a munt molt

quin dels dos pinta de manera més intuïtiva?

enfadada per demanar explicacions. Un cop

Clarament direm que Nolde. Els seus quadres

tots a dalt, una gran onada es va emportar tot el

no entren dins dels quadres ben pintats

que va trobar per davant, les cases dels

acadèmicament parlant. Utilitza molta intensitat

pescador, els vaixells....doncs la gent va

en els colors, és una pintura crua, aspre, una

entendre perquè l’avi va cremar tots els camps i

pintura

li van donar les gràcies per haver salvat les

avantguardes del segle XX on l’art s’allibera del

seves vides.

victimisme tècnic i de la dependència de l’art Un

més

propera

a

les

primeres

cop

realista. Tot el contrari amb Turner, on el

explicada

la

volum i la forma prenen molta importància i les

llegenda

és

seves pinzellades segueixen un estil totalment

important que

acadèmic.

els

nens

El que vull dit amb tot això és que el mestre a

tanquin els ulls

de deixar total llibertat per pintar, no ha de

i

observin

marcar la tècnica, ha de deixar provar, pintar

aquesta onada, la seva força i ho plasmin en un

amb pintura seca, aigualida...hem d’intentar no

foli. A través del dibuix podrem observar las

ser estrictes amb els nens i trencar amb els

diferents maneres de sentir de cada nen.

tòpics del mar com les boniques postes de sol,

Segurament molts infants de l’etapa d’infantil

dibuixar l’horitzó amb una línea...

no sabran que és un tsunami, doncs el mestre

En la pràctica d’avui es tracta d’expressar com

pot ajudar-lo ensenyant diferents imatges sobre

és

tsunamis i mars com per exemple diversos

nosaltres, mirant el

quadres de Hokusai, Turner o Nolde. Es tracte

mar

de posar ens els ulls dels nens allò explicat.

tristesa,

Una altre forma de poder entendre que és un

melancolia o com en

tsunami, és a través de l’expressió corporal, es

aquest mosaic romà

tracte de que tots plegats facin una onada amb

que representant el mar com a una font de vida.

el

mar

que

per

sentim: diversió,


pintin en un foli els ulls dels seus companys i

EL MODEL DE COS HUMÀ

observin la varietat de colors que poden haver

17 Octubre 2011 A la classe d’avui parlem del model de cos humà, un model normalment molt femení. Els infants acostumen a dibuixar el cos humà molt vertical, sense moviment. Des de ven petits els infants ja tenen un estereotip ben marcat, si el nen ha de dibuixar un home guapo, el farà fort, molt articulat, amb senyals de guerra, farà un model de bellesa masculina amb una vida aventurera. Com en el següent dibuix on se li va dir que dibuixes un home guapo. Va dibuixar aquest home com un autèntic “macarra”, on li falta un ull,

ple

de

ferides com si hagués matat algú. Tot el contrari que amb les nenes, si ha una

nena

li

demanes que dibuixi una noia guapa, la farà amb la pell blanca, rossa, ulls clars, prima...un clar estereotip femení. El curiós del cas és que nenes de diferents ètnies fan el mateix tipus de dibuixos. Fan dibuixos de models de noies anglosaxones. Si

comparem

els

dibuixos dels nens i les nenes,

podem

observar com els nens copien un model d’home com els Accion Man’s i les nenes copien un model com la Barbie, és a dir, l’home aventurer davant una princeseta de dona. A través d’aquesta activitat, podem treballar diferents problemàtiques socials, difícils de treballar en una aula d’infantil, com és el cas de l’anorèxia i els anuncis de televisió. La millor manera de trencar amb aquets estereotips amb els infants és demanar en els infants que facin un autoretrat i després que es comparin amb la dona guapa o que entre ells

entre ells. El món de la plàstica és perfecte per treballar altres matèries. La plàstica és una assignatura transversal on es potencia el treball en valors.


freds i quins els càlids, que pintessin un ocell en

EL COLOR DE LA PELL

un dia de molta calor i un altre en un dia de

24 Octubre 2011 El seminari d’avui treballem el color de la

pell

i

per

començar a treballar aquest

tema

és

important enriquir la classe mostrant tota classe de colors, que es barregin, sense cap tipus de por. Posem un exemple d’una classe enriquidora i una altre de pobre: ens trobem a la classe de P.5 i la mestra vol que els nens pintin el cel i els i mostra tot tipus de colors. Ells pinten, barregen

colors...segurament

s’equivocaran

però

molts

d’aquesta

d’ells manera

aprendran, en canvi, en una classe on la mestra fa la mateixa pràctica, els hi dóna ella mateixa el color blau cel, quina gràcia té això, segurament tots els dibuixos quedaran molt bonics, però tots seran iguals. Per tant és important que els infants puguin experimentar i si cal embrutar el paper. El mateix passa quant volem pinar la pell d’un dibuix, moltes empreses de material escolar ja ens donen la feina feta, el color carn. Però, de quin color és la carn? Si ens pintéssim tots amb una cera de color carn el braç, veuríem que tothom té la pell d’un color més fosc. Per tant és erroni anomenar aquest color, color carn. La classe de plàstica ens ha de servir per saber mirar, sentir, pensar i si ens ho donen tot fet ens queda una classe pobre on tots seguim un mateix esquema i és important trencar amb aquets esquemes. Un altre de les peculiaritats en que ens podem trobar, és el treball dels colors freds i els càlids dins les aules. És un tema que es treballa des de ven petits a les aules una i altre vegada quan està clar que els nens i nens d’una classe d’infantil saben distingir entre els colors freds i els calents. En una aula de P5 es va provar, sense que ningú els hagués dit mai quins són els colors

fred. Es va poder observar que els nens i nenes d’aquella classe sabien quins colors havien d’ utilitzar per cada dibuix, és a dir, per ells mateixos sabien quins eren els colors freds i quins els càlids. Perquè tot és tant pautat dins les aules? No deixem que els infants pensin per si sols, és molt important com hem dit abans que els nens experimentin.

No

intentem

fer

de

l’ensenyament científic un receptari, hem de potenciar la creativitat! Hem de tenir un ampli ventall d’ expectatives. No tanquem portes. Hem de tenir un ampli receptari! El mateix passa alhora d’avaluar un infant, la majoria de mestres valorant la polidesa, si està ben dibuixat, que no es passi de la línea i no, així només aconseguirem que els nena i nenes avorreixin la plàstica. Hem d’intentar valorar la il·lusió i ganes de participar que ha tingut, el grau de capacitat i d’encert dels seus treballs. D’aquesta manera, farem de l’aula de plàstica un lloc on nens i nenes es podran expressar en total llibertat.


TÈCNIQUES ANTIGUES D’ANIMACIÓ

d’animació, interrompre el dibuix abans de

7 novembre 2011

visualitzar un altre.

En la magistral d’avui dissenyarem un zoòtrop,

Uns anys més tard, el 1977 va aparèixer el

però abans de començar farem un repàs de les

PRAXINOSCOPI. El seu inventor fou Émile

primeres tècniques d’animació que van haver

Reynaud, i va crear una imitació del zoòtrop,

fins arribar el cinema d’avui en dia.

però amb una tècnica millorada. Va estar

La primera tècnica de totes va ser dissenyada

buscant com interrompre la mirada sense

per John Ayton, va ser l’inventor del

interposar res entre el dibuix i els nostres ulls i

TAUMATROP és una tècnica basada en la

ho va aconseguir visualitzant les imatges a

persist

través de miralls plans. Després de li va ocórrer

ència

crear

un

TEATRE

PRAXINOSCÒPIC,

de les

consistia en un escenari que es reflexa en un

imatge

mirall on hi ha una finestra que reflexa les

s en la

imatges del proxinoscopi i a partir d’aquí va

retina. Aquesta petita joguina és l’origen de la

inventar El TEATRE ÒPTIC, va ser la primera

història del cinema.

projecció

Es tracta d'un disc dibuixat per les dues cares,

cinemato

amb dues parts complementàries d'una mateixa

gràfica, la

escena, al qual es lliguen dos fils de manera que

primera

en fer-lo girar ràpidament se superposen les

màquina

imatges de cadascuna de les seves cares i es pot

de

veure l'escena sencera. Si a una cara hi ha el

cinema,

dibuix d'un ocell i a l'altra el d'una gàbia, en fer

creada el 1892. Va ser el primer cop on les

anar la joguina veurem l'ocell dins la gàbia.

pel·lícules ja tenien un principi i un final.

El segon invent d’animació que va apareixia és

Fins l’ aparició de l’ STOPMOTION i la

el FENAQUISTISCOPI inventat per Plateau

dansa de l’esquelet, era un moviment cerat a

l’any 1832, estava obsessionat en les imatges en

través de fotografies i d’aquí a la primera

la retina, de tant fer proves mirant el sol es va

gravació d’uns obrers sortint d’una fàbrica creat

quedar sec. Aquest aparell consistia en fer

pels germans Lumiere l’any 1895.

diferents dibuixos d’un mateix objecte, en

I després de tota aquesta explicació i d’haver fet

posicions lleugerament diferents, distribuïts en

un zoòtrop em quedo amb aquesta frase:

una placa circular, quan aquesta placa es fa girar

“Hem de treballar traient profit els nostres

davant d’un mirall és quan es crea la sensació

talents, les nostres capacitats”

de

moviment.

Aquest

aparell

va

anar

evolucionant fins que Horner va crear el ZOÒTROP que significa figures en moviment. El zoòtrop era una joguina del segle XIX. Es basa en el fenomen de la persistència

de

la

visió per crear la il·lusió de moviment.

Es

tractava

d’una seqüencia d’ un moviment cíclic a una imatge dibuixada en una banda i col·locada dins el cilindre del tambor. La base de qualsevol tècnica


Mirades des de l'educació infantil