Issuu on Google+

            



             



Any VII

•

Núm. 13 • Juliol 2003







      

 

El Grup d’Amics de Montellà convocarà eleccions per cobrir els càrrecs de president, vicepresidents i vocals de la seva junta directiva el dissabte 9 d’agost, aprofitant la celebració de la III Diada del G.A.M. Creiem que aquest fet Ês molt important ja que aquestes seran les primeres eleccions realment convocades d’ençà que foren aprovats els estatuts de l’entitat –el mes de maig ha fet justament 20 anys-. El G.A.M. ha vingut funcionant bÊ des dels seus inicis; ha dut a terme accions de rellevant importància i benefici per al poble i ha crescut pel que fa a massa social sabent motivar i il.lusionar en cada moment les persones mÊs predisposades a defensar els interessos del poble i de la comunitat assolint, poc a poc, els seus objectius. Però som conscients que per mantenir vives les entitats cal fer un esforç per part de tots. És indispensable que els socis i sòcies mÊs joves es comprometin, si cal, encara mÊs perquè siguin ells els qui prenguin el relleu al front de la direcció. La vida Ês feta d’etapes i les persones hi tenim en aquestes un paper mÊs o menys destacat. És per això que des de Fil Directe volem fer avui una crida a tots els socis i sòcies perquè no tan sols acudeixin a votar el dia 9 d’agost, sinó perquè acceptin tenir un paper mÊs protagonista en la direcció del G.A.M. en els propers quatre anys. En aquestes pàgines teniu mÊs informació sobre aquestes eleccions tota vegada que es farà arribar als socis mÊs informació i butlletes per a la presentació de candidatures als càrrecs indicats. Animeu-vos i endavant !   





                             

   



         !          





Avanç del programa a la pàg. 5.

Avanç del programa a la pàg. 3.

S U M A R I. Miscel.lĂ nia...............................................................

2

Els Pirineus, font d’inspiració musical.. per X. MassaguÊ

Festa de Santa Magdalena 2003 ............................. Eleccions dels cĂ rrecs directius del G.A.M.

3 4

Herbes, plantes, flors‌ per Montse Torres ‌...‌.. Patrocinadors‌‌‌‌‌‌‌‌‌‌..‌‌‌‌‌.......

8 9 i 12

III Diada del Grup d’Amics de Montellà ....................

5

Racó del llibre pirinenc, per Llorenç VergÊs .........

10 i 11

 -1

6i7


♌  ♌  ♌  ♌  EXTRACTE DE L’ACTA DE LA REUNIÓ DE LA JUNTA DIRECTIVA DEL GRUP D'AMICS DE MONTELLÀ CELEBRADA EL DIA 8 DE JUNY DE 2003 ASSISTENTS Membres de la Junta directiva: Pere Mill, President e.f. Jordi Garriga, Vicepresident e.f. Albert Martí, Vicepresident e.f. Invitats Albert Texidor Àlex López Joan Ramon Bonastre Albert Juliench Absents: F.Xavier Martí, Secretari Joan Texidor, Tresorer e.f. Lloc i hora: Cal RaulÊ – 8 del vespre. Ordre del dia 1.- Aprovació de l’acta de la reunió anterior 2.- Festa de Santa Magdalena 2003 3.- III Diada del GAM 4.- Altres temes 5.- Torn obert de paraules 1.- APROVACIÓ ACTA DE LA REUNIÓ ANTERIOR.S’aprova sense esmenes. 2.- FESTA DE SANTA MAGDALENA 2003.- S’acorda celebrar-la el dissabte 19 de juliol. Es concreten les diverses tasques d’organització. 3.- III DIADA DEL G.A.M.- S’acorda celebrarla el dissabte 9 d’agost. Es concreten tambÊ les tasques prèvies a dur a terme per a la seva bona organització. 4.- ALTRES TEMES 4.1.- Impost de Societats.- Davant les noves exigències d’Hisenda hom tÊ l’obligació de presentar la declaració d’aquest impost, abans del 25 de juliol proper. S’acorda enllestir la comptabilitat per part del tresorer i que s’encarregui de la seva presentació el Secretari. En el futur ho farà, si cal, una gestoria de La Seu d’Urgell. 4.2.- Quota de soci 2003.- TambÊ informa l’Albert Martí que es passarà al cobrament a travÊs de la Caixa la primera quinzena de juliol. Els reunits coincideixen en la necessitat de fer alguna acció per augmentar les quotes en proporció als últims increments anuals de l’IPC. Oportunament es farà una proposta. 4.3.- Contacte amb el nou Ajuntament de Montellà i Martinet.- DesprÊs de les eleccions municipals del 25 de maig s’acorda demanar una entrevista amb la nova alcaldessa. S’intentarà que sigui el mes de juliol.

4.4.- Obres diverses 4.4.1.- Sagristia de l’esglÊsia de sant Serni.- Davant la necessitat d’adecentar-la s’acorda demanar pressupost per repicar les parets i fer el paviment. 4.4.2.- Conservació de la torre de sant Romà.- Els reunits comenten la possibilitat de poder conservar aquesta torre i evitar que caigui emb el pas dels anys. Es parla d’alguns aspectes relacionats amb la participació dels socis en aquesta acció així com de la petició d’algun ajut econòmic a l’Ajuntament de Montellà i Martinet, el Consell Comarcal de la Cerdanya i/o a la Generalitat de Catalunya. 4.4.3.- Campanar de sant Serni.- S’ha de buidar els fems de colom que malmeten el ciment i els ferros de les baranes i evitar que hi puguin accedir pels finestrals i els forats de les parets. S’acorda fer una acció prop de l’Ajuntament. Pel que fa a les obres en general, els reunits acorden que –tot i que en determinades ocasions pot ser interessant que els socis i simpatitzants participin en activitats concretes de neteja de camins, restauració d’espais, etc., donada la importància d’aquestes accions de sensibilització tan necessàries– Ês preferible que el GAM marqui sempre els objectius d’acord amb el seu ideari i que encarregui aquestes feines als industrials que les puguin efectuar. S’aprova. L’Àlex López suggereix la possibilitat de recaptar donatius entre els socis i veïns del poble per fer front a obres de determinada envergadura com Ês el cas de la torre de sant Romà, o d’altres. Aquestes demandes es podrien publicitar a travÊs del butlletí Fil Directe. S’aprova. 4.5.- Còpies en DVD dels videos dels reculls 2001 i 2002.- L’Albert Martí informa del pressupost que l’hi ha facilitat en Jaume BiarnÊs per fer duplicats dels videos. DesprÊs de diversos comentaris els reunits acorden posposar aquesta acció per a l’any vinent. 4.6.- Eleccions a la Presidència del G.A.M.- El Sr.Pere Mill comenta la necessitat que es pugui fer eleccions el mÊs aviat possible per normalitzar la situació de provisionalitat que viu el Grup d’ençà la dimissió del Sr.Pau de Ahumada el dia 31 de maig de 2002. S’acorda destinar un espai del butlletí Fil Directe a informar sobre el procÊs electoral i fomentar la participació dels socis, tant pel que fa al seu dret de sufragi, tan actiu com passiu. Els reunits coincideixen en la importància i necessitat d’entusiasmar els socis mÊs joves perquè prenguin el relleu als socis mÊs antics al front de tasques directives. La jornada electoral es farà el dia 9 d’agost, diada del GAM, amb la qual cosa podrà facilitar-se la participació dels socis. No havent mÊs assumpte a tractar finalitza la sessió essent les 21’45 h del dia de la data. Vist i plau PRESIDENT

EL SECRETARI


   



      

 !  • • • •

•

•

17’55 h 18’00 h 18’25 h 18’30 h

– Repic de campanes – Cercavila – Arribada al mas Mandrat – Missa a l’ermita romànica de santa Magdalena – Benedicció del terme 19’30 h – Berenar amb coca i moscatell al prat – Ball del porró i altres dances 20’00 h. – Retorn a Montellà Cercavila i balls tradicionals amb

GEORGINA FÀBREGAS El trajecte fins a l’ermita es farà a peu atès el caràcter privat  del mas Mandrat, on es troba situada l’ermita. L’organització facilitarà l’accÊs de persones amb mobilitat reduïda mitjançant 2 vehicles degudament autoritzats. 

Organitza:

GRUP D’AMICS DE MONTELLÀ 



  APARTAMENTS EN LLOGUER AL CENTRE DEL POBLE 



Ideals per a grups de 4 o 6 persones Pl. de l’EsglÊsia - 25725 MONTELLÀ DE CAD� Tels. 973 51 50 72 -



973.51.51.19

- 93.422.51.39

No s’admeten animals domèstics 




        EXTRACTE DEL CAPĂ?TOL IV DELS ESTATUTS – DELS CĂ€RRECS DIRECTIUS   Article 19è.- El President ostenta personalment la representaciĂł legal de l’AssociaciĂł, presideix els actes, sessions i reunions. Decideix en casos d’empat qualsevol votaciĂł. Adopta interinament resolucions d’extrema urgència, a ratificar per la Junta Directiva que haurĂ  de ser seguidament convocada. El Vicepresident primer substitueix el President en totes les seves funcions, en els casos d’absència, malaltia o altra causa, podent aixĂ­ mateix delegar-li el President determinades funcions de forma temporal o permanent. Article 20è.- El Secretari General tĂŠ al seu cĂ rrec l’execuciĂł dels acords i directrius aprovats per la Junta Directiva, coordinant i supervisant la gestiĂł de les vocalies i secretaria. És el federatari de l’entitat i li correspondran les altres activitats que la Junta li encomani, aixĂ­ com la prefectura de personal. El Vicesecretari col.laborarĂ  en la labor del Secretari General, sota la direcciĂł d’aquest, substituint-lo en cas d’absència o malaltia i ocupant-se, primordialment, de la gestiĂł administrativa de l’associaciĂł. Article 21è.- El Tresorer tindrĂ  al seu cĂ rrec la custòdia i fiscalitzaciĂł dels fons de l’associaciĂł, els llibres comptables i efectes. OrganitzarĂ  el sistema de cobrament de quotes i altres ingressos. EstendrĂ  els lliuraments, sotmetent-los a la signatura del President i altres trĂ mits que ordeni la Junta Directiva. FormarĂ  els balanços i inventaris i els pressupostos anuals, segons instrucciĂł de la Junta Directiva. Article 22è.- Els Vocals assumiran funcions concretes i es responsabilitzaran de les vocalies que se’ls assignin. Per a la realitzaciĂł de llurs missions, comptaran amb l’assistència d’equips de treball, integrats per socis voluntaris. La seva tasca serĂ  coordinada i estarĂ  supervisada pel Secretari General. El nombre de vocals podrĂ  augmentar per l’Assemblea General, en funciĂł de les necessitats que la marxa i activitats de l’associaciĂł requereixin.  EXTRACTE DEL CAPĂ?TOL IV DEL REGLAMENT DE RĂˆGIM INTERN Article 16è.- CĂ rrecs de la Junta Directiva.- De comformitat amb els Estatuts, els cĂ rrecs directius del Grup d’Amics de MontellĂ  sĂłn el President, els Vicepresidents, el Secretari General, el Vicesecretari, el Tresorer i els Vocals elegits per l’Assemblea General. Article 17è.- Nomenament i cessament dels cĂ rrecs de la Junta Directiva.- Un. El President, els Vicepresidents i els Vocals seran elegits per l’Assemblea General, a proposta de la Junta Directiva que prèviament haurĂ  obert un termini per a la presentaciĂł de les candidatures corresponents. Dos.Candidatures. Podran ser candidats als cĂ rrecs de president, vicepresidents i vocals, tots els socis que reuneixin els segĂźents requisits: a) b) c) d) e) f)

Constar degudament inscrits en el registre de socis de l’entitat i tenir al dia la quota de soci. Tenir divuit anys complerts No haver exercit dos mandats consecutius en el període immediatament anterior a l’elecció. Les sol.licituds hauran de dirigir-se a la Junta Directiva, fent constar, nom i cognoms, adreça, DNI i càrrec per al qual es presenta. El termini per a la presentació de candidatures serà comunicat als socis amb una antel.lació de quinze dies abans de celebrar-se l’Assemblea General. La Junta Directiva elaborarà les llistes de candidats als càrrecs ordenades alfabèticament per ser presentades a l’Assemblea General

Si la proposta de nomenament de president fos rebutjada per l’Assemblea General, la Junta Directiva podrà sol.licitar la designació d’una presidència en funcions que podrà ser ostentada per un vicepresident o per un altre membre de la Junta Directiva. El Secretari, el Vicesecretari i el Tresorer seran designats per i d’entre els membres de la Junta Directiva. Igualment hauran de cessar en les seves funcions una vegada complerts els quatre anys de durada dels càrrecs, segons s’estableix en els Estatuts, a petició pròpia o per exprÊs acord de la Junta Directiva.

TOTS ELS SOCIS I SĂ’CIES REBRAN INFORMACIĂ“ INVIDIUALITZADA SOBRE LES ELECCIONS


   Dissabte 9 d’agost de 2003

III Diada del G.A.M. 

Programa d’actes



 •

De 10 a 20.30 h – A la Plaça del Llac – Baixos de ca la Lluci Reproducció continuada dels videos del 1er. 2on. reculls d’imatges de fa mÊs de 30 anys

 •

•

17’00 h. – Conferència (tema a determinar) A cĂ rrec del Sr. Joan Blasi, historiador Lloc: Restaurant El Tupinet – Pujada de l’EsglĂŠsia 19’00 h. – Cançons i balls tradicionals amb 2 acordionistes 

•

21’00 h. – Sopar popular a la Plaça

•

22’30 h. – El metge a garrotades, de Molière

amb la Companyia Cerdanya Teiatro Lloc: Pl. del Llac (dur-se la cadira de casa)

 

     

SORTEIG DE 3 MAGNĂ?FIQUES TOIES 1 lot de productes artesans de la Cerdanya

1 joc de ceràmica per fer la queimada d’orujo, obsequi de Grupo Coren 1 lot de llibres

Organitza:

GRUP D’AMICS DE MONTELLÀ


♌♌

 ♌  ♌     ♌     ♌♌ ♌ 

       !"#

$% Els Pirineus, tant pels seus mites, com per les seves llegendes, com per la seva magnificència, com per la seva bellesa i, tambÊ, pel paper que han representat al llarg de la historia de Catalunya, esdevenen un pou d’inspiració creativa i de recursos històrics, patriòtics i romàntics per als qui s’expressen mitjançant les belles arts. Respecte la música, prou Ês conegut el nombre de danses locals, sardanes, cançons, etc. que sobre el tema existeixen. Ara però, recordarem tres obres escrites per al teatre musical seguint l’ordre de la seva estrena, unes estrenes que, com veurem, es produïren durant les tres primeres dècades del segle XX, una època, per cert, de florida de la cultura i l’art a Catalunya. Són: l’òpera Los Pirineus (1902), la sarsuela Cançó d’amor i de guerra (1926) i l’òpera Canigó (1936).

els trobadors “Raimon de Miraval� i “Bernat Sicart�, “Lisardo�, una donzella siciliana transvestida de guerrer, etc.

Los Pirineus (1902) Els dies 17 i 19 de febrer d’enguany, el Gran Teatre del Liceu, dins la temporada 2002-2003 oferĂ­ l’òpera Los Pirineus en versiĂł, però de concert, sota la direcciĂł d’Edmon Colomer. De totes maneres, va ser una llĂ stima que als pares de la programaciĂł no se’ls acudĂ­s representar-la amb tots els ets i uts teatrals ja que, el tema prou ho mereix i la mĂşsica tambĂŠ. Los Pirineus, amb partitura de Felip Pedrell (1841-1922) i llibret de VĂ­ctor Balaguer s’estrenĂ  el 4 de gener del 1902, tambĂŠ al Liceu. Cal remarcar, que al voltant de la reposiciĂł d’enguany s’organitzĂ  el “Simposi Internacional Felip Pedrell.â€?, on els assistents, uns pogueren descobrir i altres aprofundir tant la importĂ ncia del Pedrell compositor com la transcendència de Los Pirineus dins el mapa operĂ­stic europeu. Ara, afortunadament, la seva extensa i variada producciĂł musical s’estĂ  redescobrint. En descriure, però, la figura de Pedrell, no es pot ometre que fou un dels pares de la investigaciĂł musicològica a Catalunya i a tot l’estat espanyol. El teixit argumental de Los Pirineus se centra bĂ sicament en les lluites al segle XIII entre catalans i francesos pels territoris del Llenguadoc. L’acciĂł, presentada amb un pròleg i tres actes, es produeix a l’entorn del castell de Foix, del monestir de Bolbona i d’un campament d’almogĂ vers al coll de Panissars. Raig de Lluna esdevĂŠ un personatge molt significatiu ja que, la seva llegendĂ ria figura encarna els Pirineus i, tambĂŠ, la pĂ tria catalana; altres personatges sĂłn “Lo compte de Foixâ€? , “L’almirall Roger de LlĂşriaâ€?,

Felip Pedrell, compositor de Los Pirineus (1902)

*** Cançó d’amor i de guerra (1926) Ara, del mĂłn de l'òpera passarem uns moments al mĂłn de la sarsuela, intentant superar aquell tòpic, tant generalitzat que la relaciona Ăşnica i exclusivament, amb els Ă mbits i costums madrilenys, quan en realitat posseeix una localitzaciĂł, una temĂ tica i una ambientaciĂł molt mĂŠs extensa i variada. En aquest aspecte, ĂŠs sorprenent veure que a l’Arxiu Històric de la Societat d’Autors de Barcelona es conserven quasi cinc-centes sarsueles amb text catalĂ , musicades per uns 250 compositors, tambĂŠ catalans. Una de les obres mĂŠs significatives entre les sarsueles de casa nostra ĂŠs Cançó d’amor i de guerra,de Rafael MartĂ­nez Valls (1887-1946), amb llibret de Ll.Capdevila i V.Mora, que centren l’acciĂł al Vallespir durant l’hivern del 1793, ĂŠs a dir, en temps de la RevoluciĂł Francesa. S’estrenĂ  al Teatre Nou de Barcelona el 16 d’abril del 1926 per la companyia “LĂ­ric-CatalĂ â€? dirigida per Josep Llimona. Desprès fou representada als teatres OlĂ­mpia i TĂ­voli i, tambĂŠ a diversos llocs de Catalunya, amb tant d’èxit, entre altres motius pel seu destacat lirisme melòdic, que l’any 1929 les representacions havien arribat al nombre de mil


♌♌

 ♌  ♌     ♌     ♌♌ ♌ quatre-centes, fet que es commemorà amb una edició especial del llibret.

Martínez Valls, en compondre Cançó d’amor i de guerra s Valls, en compondre Cançó d’amor i de Martínez

guerra s’inspirà sovint en el ritme de la sardana i tambÊ en melodies populars com, per exemple, Muntanyes del Canigó fent-ne sobre aquesta una excel¡lent glosa simfònica al preludi del segon acte.

fins i tot qĂźestionat pels qui governen l’estat. Malgrat, però, les dificultats d’aquell moment, Verdaguer fou recordat amb diversos actes, Ă dhuc amb tres representacions, el maig del 1953, de l’òpera CanigĂł al Gran Teatre del Liceu. Es feren sota la direcciĂł musical de Pablo Sorozabal, amb l’Orquestra Simfònica del Liceu, el Cor del Liceu, l’OrfeĂł Laudate, l’OrfeĂł Sant Esteve i la Massa Coral Orfeònica; l’elenc de cantants-actors el formaren Carmen Espona, Rosario Gomez, Maria Rosa Ester, Aurora Elias, Pau Civil, Raimundo Torres, Manuel Ausensi, LluĂ­s Corbella, Miquel Aguerri, Pere Mercader i Diego Monjo; hi col¡laborĂ , tambĂŠ, l’Esbart Verdaguer i el cos de ball del Liceu. Els decorats foren obra de Josep Mestres i Cabanes. A les primeres pĂ gines del programa de mĂ  s’hi pot veure un retrat de Jacint Verdaguer precedit, però d’una fotografia, podrĂ­em dir integral, del governador civil de torn amb el segĂźent peu: “El Excmo. SeĂąor Don Felipe Acedo Colunga, Gobernador Civil de Barcelona, bajo cuyos auspicios y patrocinio se estrena la Ăłpera “CanigĂłâ€?. Unes paraules amb les que el regim es maquillava fingint ser benefactor i tolerant  Xavier MassaguĂŠ (Juny 2003)

*** Cartell de Cançó d’amor i de guerra (1929)

*** Canigó (1936) L’òpera Canigó s'estrenà, però en versió de concert, el 16 de maig del 1936 al Casal del Metge de Barcelona amb música d’Antoni Massana i Bertran (1890-1966) i llibret de Josep Carner, qui, el 1910, ja havia adaptat per al teatre el poema èpic de Jacint Verdaguer del mateix nom; un poema que, situant-nos al segle X, canta, precisament, els orígens llegendaris de Catalunya, una Catalunya que s’estendria a una i altra banda dels Pirineus. Poc desprès, es produí la rebel¡lió militar iniciant-se aquella guerra que mai no hauria d’haver existit. A l’any 1952 s’escaiguÊ el cinquantè aniversari de la mort del poeta de Folgueroles, dins una etapa històrica que Catalunya i la seva cultura estaven sotmeses a la repressió franquista; cal recordar aquesta situació, ara que el nacionalisme no Ês ben vist per certs sectors de la societat i,



  08025

-

Barcelona




♦ ♦ ♦     ♦ ♦♦ ♦        

           . 

    

    

 

 5  +   !! "#  4   3&        4  +    3&  ) 4  &    3        &  4 

   

$ %"  , 8  

-   4  9   

&3         &  & &   

 23& & 4 4     5 "    

                   





              !  "# $ %        #  &   &   '  (     % %      )  &*     ++#$ ,  

554              '%  (       +    85       &:  ) "%        /       &)   7 2 4 &   & &   &  3". "2   &    &  1  

     



-)    +      .+  & /  

&0&   )+%    11  

 23&& 4 4 

53       +          & )'   )  6   , )(  54  2      6     1     +.    &    5       &  ) " %     4    /      4 +  7"2     2      




. 

RESTAURANT

La Coma

 

SalĂł per a banquets i reunions 

Ctra. Nal. 260 (Lleida a Puigcerdà) – Km. 205

25724 LLES – MARTINET Tel. 973.51.51.76

–

(Lleida)

Fax. 973.51.50.78 

 &  '   

Especialitats Pastisseria

  

    

  $ (  )$  $ )*+, #$ +



 

 

   ! 

 $+# $(  ( #-  



ESTACIĂ“

SERVEI

" #$#$%#" EstaciĂł Servei Martinet, S.L. 

Ctra. Nal. 260 – Km. 205,7 25726 LLES – MARTINET (Lleida) Tels. 973.51.50.86

–

973.51.51.53 (part)


♌♌ ♌  ♌     ♌     ♌♌ ♌        

condiciĂł de jubilat per refer, tan fidelment com ha pogut, aquests itineraris verdaguerians durant alguns mesos dels anys 2000 i 2001 amb la intenciĂł, diu, ÂŤde determinar fins a quin punt ens ĂŠs possible reviure avui les emocions que sentia el poeta en aquells llocsÂť.

Jacint Verdaguer, Del Canigó a l’Aneto. Edició comentada i il.lustrada de les llibretes d’excursió de 1882 i 1883. Pagès editors. Lleida, 2002. 195 pp. 22 euros. L’aparició de Del Canigó a l’Aneto s’afegeix a l’allau de noves publicacions, reedicions, estudis i actes de tota mena que s’han dut a terme per a commemorar el primer centenari de la mort de Jacint Verdaguer, el poeta nacional de Catalunya (Folgueroles, 1845 - Vil.la Joana, Vallvidrera, 1902). En la majoria de casos s’ha tractat de volums de divulgació o d’edicions crítiques de les obres completes i d’estudis biogràfics generals o parcials avui ja difícils de trobar. Al seu costat, diverses antologies escolars i nous treballs sobre la seva obra han vingut a demostrar l’actualitat de Verdaguer i el valor universal de la seva poesia. Entre totes aquestes publicacions, però, voldríem destacar-ne una que per les seves característiques s’adiu d’una manera especial a aquesta secció. Es tracta de l’obra Del Canigó a l’Aneto, un llibre força atractiu per als aficionats a la literatura excursionista que transcriu en ortografia modernitzada les notes que Verdaguer anà prenent en tres llibretes de butxaca durant els seus grans recorreguts pirinencs dels anys 1882 i 1883, amb vista, sobretot, a la composició del seu poema mÊs ambiciós, Canigó (1886). Algunes d’aquestes notes, un cop elaborades, s’integraren, a la vegada, en un altre dels títols verdaguerians mÊs celebrat: el volum de proses Excursions i viatges (1887).

El text parteix de l’edició crítica que fÊu del contingut d’aquestes llibretes l’estudiós verdaguerià Narcís Garo-lera, però compta a mÊs amb la rellevant aportació del catalanòfil i alpinista suís Curt Wittlin, que ha aprofitat l’envejable

No cal dir que el grau d’autenticitat amb què es pot emprendre avui una aventura d’aquestes caracterĂ­stiques ĂŠs mĂŠs aviat relatiu. En primer lloc, perquè sĂłn molts els indrets on la “civilitzaciĂłâ€? ha fet acte de presència d’ençà de l’època en què els va trepitjar el poeta (en donen testimoni la muniĂł de nusos viaris, pistes asfaltades, telefèrics i telecadires, antenes de telefonia mòbil, nuclis residencials, i, per des-comptat, la brutĂ­cia que alguns suposats amants de la natura deixen escampada per allĂ  on passen i que l’excursionista va trobant al seu pas), i en segon lloc, perquè els mitjans amb què compten avui els muntanyecs tenen molt poc a veure amb els que comptava Verdaguer en l’època en què va emprendre les seves travesses i va coronar un bon nombre de cims. Recordem, a tall d’exemple, que havia de fer a peu les aproximacions que avui fem còmodament asseguts en 4x4, que havia de dormir i menjar en rectories de poble perquè encara no hi havia la possibilitat de fer-ho en refugis de muntanya i que la seva indumentĂ ria consistia en un paraigua (que potser feia les funcions de piolet), una maleta que a vegades es feia dur per un vailet i la sotana. El llibre presenta els itineraris verdaguerians, tal com ja indica el tĂ­tol, d’est a oest, prescindint de la data (1882 o 1883) en què va fer cada part de travessa. NomĂŠs en els darrers capĂ­tols torna cap a l’est, en tractar del Principat d’Andorra (caps. 9 i 10), on Verdaguer fĂŠu estada tornant de França, i del santuari garrotxĂ­ de la Mare de DĂŠu del Mont (cap. 13) El primer capĂ­tol ĂŠs dedicat a les excursions del poeta anteriors als anys 1879-1880; el segon a les que dedicĂ  al massĂ­s del CanigĂł; el tercer, d’especial interès per al lector ceretĂ , a les que fĂŠu de PuigcerdĂ  a la Seu i OrganyĂ ; els segĂźents, a les que fĂŠu des de la Seu cap al Pallars i la Vall d’Aran, i el vuitè es dedica a l’ascensiĂł de l’Aneto. A partir del capĂ­tol segon, el lector pot anar alternant la lectura de les notes preses per Verdaguer (i en algun cas de les reelaboracions posteriors) amb els comentaris de Curt Wittlin, sempre interessants i amanits amb recomanacions diverses i notes humorĂ­stiques, que sĂłn de fet els que donen bona part de l’atractiu d’aquesta ediciĂł. Els textos, finalment, vĂŠnen acompanyats d’il.lustracions que n’amenitzen la lectura, la majoria reproduccions de gravats de Gustave DorĂŠ i de dibuixos de Jordi SolĂ , del Centre Excursionista de Catalunya. No voldrĂ­em deixar passar aquesta ocasiĂł sense fer el nostre modest homenatge al poeta a qui devem la mĂŠs gran manifestaciĂł de la nostra Renaixença literĂ ria, el poema èpic CanigĂł. És per això que incloem el segĂźent fragment del seu cant IV, titulat ÂŤLo PirineuÂť. En ell, el jove Gentil, fill del comte Talaferro, ascendit a cavaller per tal de defensar la terra dels invasors sarraĂŻns, recorre de punta a punta la serralada dalt d’un carro magnĂ­fic d’or verge i argent, perles i vori, en companyia de Flordeneu, reina de les fades pirinenques que, enamorada, l’ha encisat. Aquesta ĂŠs la Cerdanya vista per Gentil des de l’altura i reviscuda i recreada poèticament per Verdaguer poc desprĂŠs del seu periple excursionista.


♌ ♌  ♌     ♌     ♌ ♌ ♌ CANIGĂ“ – Cant IV “LO PIRINEUâ€? – Mossèn Cinto Verdaguer De puig en puig pel Coll de Finestrelles s'enfilen de Puigmal a l'alta cima; tota la terra que el meu cor estima des d'acĂ­ es veu en serres onejar: Olot i Vic, EmpĂşries i Girona, i allĂ , en lo cor de I'espanyola Marca, lo Montserrat, de quatre pals com barca que d'Orient la perla ens ve a portar.

És del Cadí la serralada enorme ciclòpic mur en forma de muntanya, que serva el terraplè de la Cerdanya per on lo Segre va enfondint son llit. Resclosa fóra un temps d'estany amplíssim, a on, en llur fogosa jovenesa, aqueixos cims miraven la bellesa de son alt front avui esblanqueït.

Un gran arbre ajagut Ês lo Pirene que mira ses brancades poderoses esbadiar-se de València a Roses, entreteixir-se amb serres i turons, on penja, com ses flors immusteïbles, les blanques caseries i vilatges i, mÊs a prop del cel, los ermitatges, que en semblen, allí dalt, los escalons.

Avui l'estany no hi Ês, i alta muralla d'un castell de titans Ês eixa serra, per escudar la catalana terra fet sobre el dors del Pirineu altiu. Noufonts, Carlit i Canigó i Meranges són ses quatre ciclòpiques torrelles i són eixos turons ses sentinelles on encara les àligues fan niu.

Per la muntanya d'on lo Segre brolla van a Toses florit i al Pla d'Anyella, on troba flors la petonera abella, regalèssia balsàmica l'anyell; i, com jai que per nins se deixa vèncer, a llur carrossa d'or I'espatlla abaixa l'Alp gegantí, que una pineda faixa com cap de monjo un cercle de cabell.

Lo vell Puigmal d'espatlla rabassuda Ês l'arx d'aqueixa altiva fortalesa, que en set-cents anys lo sarraï no ha presa, fent-hi bocins la llança fulgurant. Prop d'on Cadí amb lo Cadinell encaixa s’alça el doble turó de Pedraforca; Ês del castell I'inderrocable forca, feta, si cal, a mida d'un gegant.

Lo clot de Moixeró verdós i ombrívol de sos avets i pins entre les branques los veu passar, com dues perdius blanques, de I'estèril Cadí per lo crestall, on I'estràmpol isard per refrigeri troba sols, amb lo liquen de l'altura, les perles de l'aurora i l'aigua pura de la font regalada del Cristall.

Atravessant lo Sícoris aurífer, la carrossa es desvia vers Salòria; la Seu d'Urgell, com pàgina de glòria, llueix enmig d’un pla sedós i verd; per fer-li de vinyetes argentines lo Valira i lo Segre se junyeixen i de verdor corones li teixeixen amb lo cel i la terra de concert.

..‌ ‌‌‌‌‌‌‌‌‌‌‌‌‌‌‌‌‌‌‌‌‌...‌‌‌‌.........................................................................................................

BUTLLETA DE SOL.LICITUD D’INSCRIPCIÓ DE SOCI DEL GRUP D’AMICS DE MONTELLÀ Sol.licito la meva inscripció com a membre del Grup d’Amics de Montellà, per a la qual cosa detallo les meves dades personals (*), tota vegada que assenyalo la condició de soci que desitjo ostentar:

Soci num.ordinari

Quota 18,00 Euros/any (3.000 ptes)

Soci protector (1) ‌ ‌‌‌‌ Euros/ ........ Ptes/any (1) Aportació com a mínim triple de la quota de soci ordinari

Nom i cognoms:......‌‌‌‌‌‌‌‌..........................................................N.I.F. ............................................. Lloc i data de naixement: ...............‌‌‌‌‌‌‌............................................................................................... Professió:.......................................................................................................................‌‌‌.. Domicili: .........................................................................‌‌‌.... Població: .....................................CP: ........... Tels. ............................. - .................................- Fax: .............................. Correu-e: ‌‌‌‌‌‌‌...‌‌‌‌..

Autoritzo al Banc/Caixa ........................................‌‌....................... Agència: .................. Dígit Control .......... Compte/Llibreta Nº ................................................ perquè carreguin els rebuts que presenti el Grup d’Amics de Montellà a nom del qui subscriu i signa ......................................................, a ...... de .......................................................de 2003 Signatura (*) Dades subjectes a la Llei LORTAD, Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre de 1999, de protecció de dades de caràcter personal.

Adreçar a: Albert Martí Roig

–

Carrer Sardenya, 524 1er. 2ÂŞ

-

08024

BARCELONA


 

  





Almacenista y Distribuidor



Sant Gabriel, 70 al 76

        e-mail: decero@decero.es www.decero.es              

Tels. 93.473.72.27 - 93.473.72.85

08950

-

Fax 93.473.14.83

ESPLUGUES DE LLOBREGAT (Barcelona)



EL GRUP D’AMICS DE MONTELLÀ NECESSITA LA TEVA COL.LABORACIÓ !!

INFORMA’T SOBRE ELS OBJECTIUS DE L’ASSOCIACIÓ PARTICIPA I FES-TE’N SOCI. SI JA N’ETS, APORTA’N UN DE NOU Omple la butlleta de sol.licitud d’inscripció que consta al dors

- 12 


Fil Directe 13