Page 1


♌♌  ♌♌  ♌  ♌♌ Els gegants de Queixans a cal Mandrat El dissabte 22 de juliol va tenir lloc la quarta edició de l’aplec de santa Magdalena, festa que fou recuperada pel G.A.M. l’any 1996 i de la celebració de la qual hi havia indicis a principis del segle. Tots els qui hi participaren varen poder veure, de ben segur,

quelcom que mai no s’havia esdenvingut en el prat que envolta l’ermita: el ball d’en Cosme i la Damiana, els gegants de Queixans, que ens varen acompanyar per segon cop en aquesta festa contribuint a fer mÊs lluïts els actes que havien estat programats.

Estrena dels Goigs de Sant Genís, patró de Montellà de Cadí El segon dia de la festa major de Montellà, 26 d’agost, en acabar l’ofici religiós a l’esglÊsia de sant Serni, un grup de cantaires integrat per socis i simpatitzants del G.A.M. efectuà l’estrena solemne dels goigs escrits i composats en honor de sant

GenĂ­s, patrĂł de MontellĂ . Tots aquells que en vulguin adquirir algun exemplar ho poden fer a la mateixa esglĂŠsia de sant Serni. El cost per exemplar ĂŠs de 50 pessetes.

El G.A.M. incrementa el nombre d’afiliats Amb la incorporació de vuit membres nous en el transcurs d’aquest any el G.A.M. ha assolit la xifra de 52 socis al final del 2000. Tot i que som conscients de les dificultats d’associacions com la nostra per a crèixer en el nombre de components, estem

il.lusionats en assolir l’objectiu de tenir en el nostre registre de membres, com a mínim, un representant de totes i cadascuna de les cases de Montellà . Ben segur que amb l’esforç i col.laboració de tots ho podrem aconseguir !

Acabada la primera fase de les obres de millora del CEIP Ridolaina Tal com s’havia previst, durant aquest estiu foren realitzades les obres de renovació del teulat de l’edifici que ocupa el CEIP Ridolaina de Montellà al

barri del Tossal. L’obra, finançada per la Generalitat de Catalunya, culminarà l’any vinent amb l’arranjament de la façana de l’edifici.

Confecció de la web del G.A.M. El soci Oriol Gaspà està duent a terme l’elaboració d’aquest nou element de comunicació via Internet que servirà per a difondre els objectius del G.A.M., captar nous socis i, en general, per fer ressò de totes les notícies i esdeveniments del nostre poble.

Totes aquelles persones que desitgin aportar ideees o estiguin interessades en col.laborar directament en aquest projecte de la nostra associaciĂł, poden fer-ho posant-se en contacte amb Oriol GaspĂ , de cal Sionet (tel. 973.51.51.80).

Rifa de Nadal 2000 Grà cies a l’esforç i col.laboració de socis, amics i veïns, el G.A.M. ha pogut incrementar aquest any el nombre de dècims fraccionats i ha ampliat fins a 52 el nombre de talonaris venuts. Un altre aspecte rellevant de l’edició d’enguany ha estat la col.laboració rebuda de l’empresa DCR,SL, Almacenista y Distribuidor, de l’Hospitalet de Llobregat, que s’ha fet càrrec de les despeses d’edició dels 55 talonaris. Aquesta empresa Ês un

dels patrocinadors fixes que fan possible semestralment l’edició de Fil Directe. Les butlletes, majorità rfiament, es venen a Barcelona, Montellà, Martinet, la Seu d’Urgell, l’Hospitalet de Llobregat, Mataró, Sant Fost de Campsentelles, Terrassa i Torrefarrera. Aquells que l’any vinent vulguin participar en la venda poden contactar amb l’Albert Martí (Cal Mariner).


tanya, per a determinar l'estat actual de degradaciĂł de l'entom muntanyenc i de les amenaces a la wilderness (natura salvatge no transformada per activitals humanes). En els debats, van participar-hi alpinistes de totes les nacions i, com a resultar dels treballs, fou redactat un document final -la tesi de Biella-, amb el qual s'establĂ­ el naixement de l'associaciĂł, els seus objectius i les seves finalitats.

cultura. La migrada preparació sòcio-històrica de la majoria dels alpinistes fa que els sigui difícil de prescindir dels seus punts de vista eurocèntrics, i així, el seu comportament pot causar la degradació ètica, social o cultural d'altres poblacions.

La tesi de Biella defineix i obliga. Defineix d'una manera clara el problema i ens obliga a treballar tots plegats perquè l'alta muntanya respongui al concepte de wilderness. Vegen-ne l'extracte d'alguns punts.

4.1. Recurs sistemà tic a accions concretes, fins i tot fent ús de la provocació utòpica, per a estimular l'elevació del nivell de consciència ecològica d'un nombre cada vegada mÊs gran d'usuaris de la muntanya.

1. LA NOCIÓ DE WILDERNESS 1.1. La noció de wilderness integra factors psicològics i ètics. 1.2. La qualitat de la wiIderness rau sobretot en la seva capacitat potencial de permetre una relació creativa entre l'home civilitzat i l'entorn natural. 1.3. Puix que implica una presa de consciència total, l'experiència de la wilderness revesteix una gran importà ncia en les nostres societais complexes i dividides, com a reacció vital d'enfrontament amb les limitacions d'un sistema encaminat a afeblir cada cop mÊs l'Êsser humà. 1.4. És d'una importància fonamental tenir plena consciència dels lligams que s'estableixen entre els valors ecològics i els valors ètics, estètics i de comportament. 2. DEGRADACIÓ DE LA WILDERNESS I RESPONSABILITAT 2.1. Els alpinistes i les societats que els apleguen tenen responsabilitats històriques concretes en la degradació de la wilderness de muntanya. La indi ferència, la ignorància, la manca de sensibilitat no són mai justificables. 2.2. El desig, teòricament comprensible, d'atraure la mÊs gran quantitat de gent a la pràctica de la muntanya, facilitant-ne l'apropament, sovint ha estat la causa d'un procÊs de civilització exagerat. Aquesta política, però, presenta greus errors de judici; en realitat no tÊ en compte el factor wilderness, i la solitud que el caracteritza, en tant que eixos fonamentals dels valors de l'alpinisme. Nosaltres pensem que la construcció i capacitat dels refugis haurien de dependre tan sols del nom bre de persones que l'entorn natural pugui suportar sense perdre el sentit. 3. WILDERNESS I POBLACIONS DE MUNTANYA 3.1. El pas reiterat de les grans expedicions, seguit de grups de trekking, està provocant transformacions profundes entre les poblacions locals, en el seu nivell de benestar material, en la seva mentalitat i

4. ESTRATĂˆGIA

5. OBJECTIUS 5.1. Promoure una reforma de la cultura alpina en l'esperit de la wilderness (contra la comercialització, contra el proselitisme discriminatori, per la sensibilització dels joves dins de l'à mbit de l'escola, per la formació d'una consciència ecològica entre els guies, instructors d 'alpini sme, organitzadors de trekking...). 5.2. Fer mÊs intensa i eficaç l'acció d'aquestes associacions per a la protecció de l'entorn intervenint sempre que estiguin aparentment disposades a projectar o acceptar iniciatives no conformes a l'esperit de la wilderness. Sens dubte, aquesta Ês una declaració prou important perquè arriba en un temps en què a tot el món, i ben especialment al nostre país, l'agressió continuada de les forces consumistes i especulatives està provocant la degradació accelerada deIs ecosistemes de l'alta muntanya. Però tot quedarà en paper mullat si no aconseguim, entre tots els qui estimem la muntanya, com a mínim conscienciar i donar pautes de reflexió sobre el comportament, esperit i objectius que tÊ el qui s'hi acosta, i sobre les conseqßències de la pràctica d'aquesta actitud d'usar i llencar que gairebÊ ha esdevingut la raó última i fonamental de la nostra societat. De la muntanya en podem gaudir, i la gent que hi viu tÊ tot el dret a viure-hi dignament, però tot aixó ha de ser ins-trumentat de tal manera que permeti mantenir els ecosistemes en un equilibri biològic, equilibri d'altra banda difícil de mantenir per la fragilitat i vulnerabilitat dels ecosistemes de muntanya. No hem de pretendre que les regions de muntanya esdevinguin parcs d'atraccions que serveixin d'esbarjo i evasió de les nostres frustracions, ni museus on es preservi el poc que ens queda de vida natural mentre destruïm la resta. No hem de canviar els nostres hàbits de consum indiscriminat pels de consumidors verds.

                                                  â–    !" #$$$%


. *   ;1+1 *   ;1+1 *



617 +

Ferreteria

*,  +1+5



 !"# $ $$ &"

'

!"# $ %2 %

*  3 4 &

โœน

โœน

โœน

) *+, 

 !"# $ & $

&"&

'

  (

&"&%

'

 -   /

     

Especialitats Pastisseria



-  

 %

'  !"# $ % &.

  







 

 !"# $ % &"

&"& '             ( 

&"&

   

  

' < 

  

 



89 :  8   

 

 !"# $ %$ !

'

!"# $ $$ 2

* ;+, ' *1  =

 2

'



!"# $ % &!

&"&$

'    

 

&"&

     /



BAR

-

RESTAURANT

ESTACIร“



0 

1 0

    

C/ Major, s/n - 25725 ESTANA - Tel. 973 515 345

SERVEI

Estaciรณ Servei Martinet, S.L.

Ctra. Nal. 260 โ€“ Km. 205,7 25726 LLES โ€“ MARTINET (Lleida) Tels. 973 51 50 86

โ€“

973 51 51 53 (part)






  

           

    

LA MATANĂ&#x2021;A DEL PORC La matança del porc, festa situada ja a tocar de lâ&#x20AC;&#x2122;hivern (pels volts de sant MartĂ­, lâ&#x20AC;&#x2122;onze de novembre), tĂŠ com a objectiu omplir el rebost amb tot el que sigui conservable i consumir, en pagament per la feina feta i en ofrena dâ&#x20AC;&#x2122;amistat als convidats, certes parts de lâ&#x20AC;&#x2122;animal especialment saboroses o de difĂ­cil conservaciĂł. Ă&#x2030;s el moment del bullit del perol o del sang i fetge, que, a mĂŠs, solien acompanyar-se amb el vi novell, el primer sortit del celler, generalment del cup on havien macerat les darreres pellofes i raspes del raĂŻm negre. Les diverses fases dâ&#x20AC;&#x2122;aquesta festa tradicional de casa nostra consisteixen en, donar mort a lâ&#x20AC;&#x2122;animal, escaldarlo i pelar-lo. Un cop net se lâ&#x20AC;&#x2122;estreu la careta i se li tallen les potes. Posat de bocaterrosa se li fa la clenxa obrintlo per lâ&#x20AC;&#x2122;esquena i extraient-li lâ&#x20AC;&#x2122;espinada. Un cop obert, es treu la tripa (que serĂ rentada per ser embotida posteriorment). Acte seguit es treu el sagĂ­ (greix) i les dues bandes de costellam.

La sang, que haurĂ estat plegada acuradament en el moment de desagnar-se la bèstia, sâ&#x20AC;&#x2122;utilitzarĂ  en lâ&#x20AC;&#x2122;elaboraciĂł dels bulls i les botifarres negres. El fetge pot extreureâ&#x20AC;&#x2122;s sencer. Embolicat amb la tela i adobat amb sal i algun altre condiment pot coureâ&#x20AC;&#x2122;s al forn resultant un plat exquisit per als paladars mĂŠs exigents. La festa de la matança ĂŠs molt semblant a tots els indrets del nostre paĂ­s ja que seguint els costums i tradicions que han anat passant de generaciĂł en generaciĂł, seâ&#x20AC;&#x2122;n garanteix una elaboraciĂł sense sorpreses i amb la mĂ xima qualitat. El que, en tot cas, es diferencia en la celebraciĂł dâ&#x20AC;&#x2122;aquesta festa dâ&#x20AC;&#x2122;una regiĂł a una altra, sĂłn aquells aspectes lĂşdico-gastronòmico-festius que lâ&#x20AC;&#x2122;envolten: el tiberi, els qui hi participen i aquelles altres accions que complementen el jorn festiu, com pot ser un ball, o una animada vetllada a la vora del foc.

El dinar de la matança A MontellĂ , com a molts altres pobles de Cerdanya i lâ&#x20AC;&#x2122;Alt Urgell, el dinar de la matança consisteix en:

Les cuixes i les espatlles poden separar-se per preparar-se apart i fer-ne pernils, o bĂŠ hi ha qui ho trinxa amb la resta de carn per embotir les llonganisses, bulls i botifarres.

 

Posteriorment se separa la cansalada i la rosta vinçada. TambĂŠ sâ&#x20AC;&#x2122;aparten el llom, les llamineres i la carn magra, una part de les quals pot deixar-se per al dinar de festa.

  

.



Amanida dâ&#x20AC;&#x2122;enciam o escarola, ceba, tomĂ quet, pastanaga, api, ou dur, anxoves, entre dâ&#x20AC;&#x2122;altres Cuinat o escudella amb arròs i fideus. Assortit de carn de la matança: llom, llaminera, salsitxa, butifarra blanca i negra, ronyons, fetge, ets. Altres carns com pollastre, tirĂł o conill. Fruita del temps: plĂ tans, taronges, mandarines, pomes... Coca amb moscatell o vi dolç, Cafè i licors. Maria Vidal i Joan Ginesta (Cal Curt)

..â&#x20AC;Ś â&#x20AC;Śâ&#x20AC;Śâ&#x20AC;Śâ&#x20AC;Śâ&#x20AC;Śâ&#x20AC;Śâ&#x20AC;Śâ&#x20AC;Śâ&#x20AC;Śâ&#x20AC;Śâ&#x20AC;Śâ&#x20AC;Śâ&#x20AC;Śâ&#x20AC;Śâ&#x20AC;Śâ&#x20AC;Śâ&#x20AC;Śâ&#x20AC;Śâ&#x20AC;Śâ&#x20AC;Śâ&#x20AC;Ś...â&#x20AC;Śâ&#x20AC;Śâ&#x20AC;Śâ&#x20AC;Ś............â&#x20AC;Śâ&#x20AC;Śâ&#x20AC;Śâ&#x20AC;Ś.....â&#x20AC;Śâ&#x20AC;Śâ&#x20AC;Ś.....â&#x20AC;Śâ&#x20AC;Śâ&#x20AC;Śâ&#x20AC;Śâ&#x20AC;Ś.....â&#x20AC;Śâ&#x20AC;Śâ&#x20AC;Ś.....â&#x20AC;Ś.......

BUTLLETA DE SOL.LICITUD Dâ&#x20AC;&#x2122;INSCRIPCIĂ&#x201C; DE SOCI DEL GRUP Dâ&#x20AC;&#x2122;AMICS DE MONTELLĂ&#x20AC;... Sol.licito la meva inscripciĂł com a membre del Grup dâ&#x20AC;&#x2122;Amics de MontellĂ , per a la qual cosa detallo les meves dades personals, tota vegada que assenyalo la condiciĂł de soci que desitjo ostentar: Soci num. ordinari Quota 3.000 Ptes. anuals Soci num. protector (1) â&#x20AC;Śâ&#x20AC;Śâ&#x20AC;Śâ&#x20AC;Ś..........â&#x20AC;Ś. Ptes. anuals (1) AportaciĂł com a mĂ­nim triple de la quota de soci ordinari Nom i cognoms:......â&#x20AC;Śâ&#x20AC;Śâ&#x20AC;Śâ&#x20AC;Śâ&#x20AC;Śâ&#x20AC;Śâ&#x20AC;Śâ&#x20AC;Ś........................................................... D.N.I. ............................................. Lloc i data de naixement: ...............â&#x20AC;Śâ&#x20AC;Śâ&#x20AC;Śâ&#x20AC;Śâ&#x20AC;Śâ&#x20AC;Śâ&#x20AC;Ś............................................................................................... ProfessiĂł:.......................................................................................................................â&#x20AC;Śâ&#x20AC;Śâ&#x20AC;Ś.. Domicili: .........................................................................â&#x20AC;Śâ&#x20AC;Śâ&#x20AC;Ś.... PoblaciĂł: .....................................CP: ........... Tels. ............................. - .................................- .............................. Fax: ................................. Autoritzo al Banc/Caixa ........................................â&#x20AC;Śâ&#x20AC;Ś....................... Agència: .................. DĂ­git Control .......... Compte/Llibreta NÂş ................................................ perquè carreguin els rebuts que presenti el Grup dâ&#x20AC;&#x2122;Amics de MontellĂ  a nom del qui subscriu i signa ......................................................, a ...... de .......................................................de 1999 Signatura

Adreçar a: Albert MartĂ­ â&#x20AC;&#x201C; Sardenya, 524 1r. 2ÂŞ. - 08024 Barcelona / Pl. del Llac, 3 - 25725 MontellĂ de CadĂ­


 

  





                   



Us desitja un feliç Any 2001 !!

  

EL GRUP D’AMICS DE MONTELLÀ NECESSITA LA TEVA COL.LABORACIÓ !!

INFORMA’T SOBRE ELS OBJECTIUS DE L’ASSOCIACIÓ PARTICIPA I FES-TE’N SOCI. SI JA N’ETS, APORTA’N UN DE NOU Omple la butlleta de sol.licitud d’inscripció que consta al dors

Fil Directe 08  

Fil Directe 08

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you