Page 5

miscel·lània testimoni implacable de la inadaptació dels exiliats catalans en una Amèrica Llatina on imperava una societat cruel i de valors morals discutibles. La segona, com ja insinua el títol, explica les incerteses dels exiliats davant d’un possible retorn a Catalunya passats els anys, així com el desencís que molt sovint van sentir en trepitjar el país i veure les transformacions que havia sofert sota el franquisme.

importants de la postguerra. Amb ell, Jaume Aymà i Ayala i el seu fill van voler continuar la tradició del premi Crexells, desaparegut amb la guerra. Cal recordar aquí que Jaume Aymà també dirigí, des de 1967, les Edicions Andorra (Vegeu l’article de X. Rebés a Fil Directe núm. 30, pàg. 14-16). L’any 1951 els editors

Una de fites més destacades de l’exposició era la primera edició de la novel·la K.L.Reich, de Joaquim Amat-Piniella. Escrita a Andorra el 1945, pocs mesos després que l’autor fos alliberat del camp de Mauthausen, no va poder aparèixer fins al 1963 per raons evidents de censura. K.L.Reich és probablement la primera novel·la que tracta el tema de l’holocaust i, alhora, una obra capdavantera de l’anomenat “realisme històric”, amb la seva voluntat de testimoniar i la introducció de tècniques objectivistes com la simultaneïtat, el fragmentarisme o l’ús de recursos cinematogràfics. Amat-Piniella hi reflexiona sobre la capacitat de destrucció i el manteniment de la dignitat humana dins d’un camp de concentració nazi. La novel·la va aparèixer al «Club dels Novel·listes», col·lecció creada per l’escriptor i editor Joan Sales l’any 1956, un dels referents dels autors catalans més reconeguts de la postguerra. La mostra continuava amb les primeres obres guanyadores de dos premis literaris: el premi Joanot Martorell, concedit el 1947 a la novel·la Primera part, de Cèlia Sunyol, i el premi Sant Jordi, continuador de l’anterior, concedit la primera vegada a Enric Massó per Viure no és fàcil (1960). El premi Joanot Martorell l’havia promogut l’editorial Aymà, una de les més

Juan Arbó era la següent peça de la mostra. La primera edició d’aquesta novel·la (la definitiva aparegué el 1968), tenia l’interès de ser una de les primeres novel·les publicades en la nostra llengua a Catalunya després de la guerra (deixant de banda, és clar, les reedicions de novel·les d’abans del conflicte. Juan Arbó és, de fet, un exemple del tall que representà la guerra per a molts d’aquests autors que havien conegut l’èxit en els anys trenta. A la postguerra alternà l’ús del català i el castellà, i es dedicà d’una manera especial a la biografia. La mostra es completava amb tres exponents editorials rellevants de la postguerra. El primer era un volum de la primera col·lecció creada dins d’Editorial Selecta, la «Biblioteca Selecta». Editorial Selecta l’havia fundat Josep M. Cruzet el 1946, i fou la primera que aconseguí permisos per a publicar en català sota el franquisme, això sí, amb ortografia prefabriana. El segon era la novel·la El mar escolta (1957), de Joan Garrabou, una de les primeres de la represa editorial de la famosa col·lecció «A tot vent», d’Edicions Proa, que tenia aleshores la seu a Perpinyà. El tercer, finalment, era el primer lliurament de la «Nova Col·lecció Lletres», d’Albertí Editor, continuadora de la «Col·lecció Lletres» de Joan Grases, en concret la novel·la Auli, fill de Pilat (1954), del terrassenc Joan Duch.

Aymà i Josep M. Cruzet, d’Editorial Selecta, instituïren els premis de la Nit de Santa Llúcia, que es concedien, com avui encara, el 13 de desembre. Tino Costa (1947), de Sebastià

5

Tancaven l’exposició tres llibres que, cadascun a la seva manera i amb més o menys perspectiva històrica, estudiaven aquesta època difícil de la literatura i la producció editorial catalanes: La literatura de postguerra (1966), de Joaquim Molas; La literatura catalana a l’exili (1976), d’Albert Manent, i França 1939 (2010), de Marta Pessarrodona.

Profile for GAM Grup d'Amics de Montellà

Fil Directe 32  

Fil Directe 32

Fil Directe 32  

Fil Directe 32

Advertisement