Page 4

miscel·lània da de notables excepcions, la vida pública de la literatura catalana no es pogué reprendre fins al 1946, quan el règim, cedint a les pressions exteriors, començà a concedir més permisos d’edició a velles i noves editorials. Els premis literaris foren aleshores un estímul per a la creació, tant per als autors ja consagrats com per a aquells que començaven a apuntar. En els primers anys 50, amb l’anul·lació de les resolucions contra Espanya dictades per l’ONU el 1946, amb el Concordat amb la Santa Seu i els Pactes de Madrid amb els Estats Units (1953), l’entrada a l’ONU (1955) i l’acostament entre intel·lectuals catalans i castellans començà una nova etapa que acabà amb la literatura clandestina, incrementà la que es publicava a l’interior amb totes les garanties legals i féu disminuir la de l’exili. Es preparava l’eclosió dels anys 60. Amb motiu de l’exposició que el GAM dedicà enguany a la retirada republicana pel Pirineu, es condicionà un espai que amb el títol de «Fites de la literatura de postguerra», pretenia presentar algunes obres i edicions que havien constituït passos destacats en la recuperació de la normalitat de la nostra literatura. La mostra s’obria, però, amb dos textos significatius dels anys de la guerra: l’antologia Presència de Catalunya, I. La terra, publicada pels Serveis de Cultura al Front, i la novel·la d’Anna Murià La peixera, ambdues de 1938. Amb ells es pretenia donar testimoni de la vitalitat de l’edició en català malgrat les circumstàncies tan adverses d’aleshores. Perquè, com va dir aquell any en un discurs el conseller de Cultura d’aquell moment, Carles Pi i Sunyer: «Poques vegades s’haurà donat en el curs de la

història l’exemple d’un poble que, enmig de la lluita, malda per les coses de l’esperit i de la cultura». El primer, especialment interessant, va ser distribuït entre els soldats catalans per tal d’enardir-los l’ànim a lluitar per Catalunya a través de l’amor a la terra i la cultura. El segon fou una edició a benefici de la premsa d’Estat Català, partit en què milità l’autora i del qual esdevingué

membre del comitè central i directora del seu òrgan oficial, el Diari de Catalunya. Venia a continuació una de les obres més destacades de la mostra, el recull de contes Sense retorn, de Xavier Benguerel, que va ser, com ja es deia a la “Motivació” inicial, «el primer fill cultural de la Catalunya exiliada» i, segurament, una de les primeres obres en català apareguda a la postguerra. Benguerel havia guanyat amb Sense retorn el premi Narcís Oller que atorgava la Generalitat de Catalunya, però el recull no va poder aparèixer fins a l’any següent a Buenos Aires sota els auspicis de les Edicions de la

4

Revista “Catalunya”, revista vinculada a l’Agrupació d’Ajut a la Cultura Catalana, que fou una de les tres tribunes literàries més solvents amb què es trobaren els escriptors catalans exiliats quan van arribar a Amèrica. La peça següent era Crist de 200.000 braços, del poeta i narrador Agustí Bartra. A diferència de l’anterior, la novel·la ja fou escrita a l’exili i no aparegué a Catalunya fins al 1968. La primera versió, titulada Xabola, havia guanyat el premi Fastenrath als Jocs Florals de 1942 i l’any següent havia aparegut publicada a Mèxic, país d’acollida de la parella BartraMurià. La novel·la explica, des d’un punt de vista introspectiu i psicològic, l’aventura col·lectiva dels camps de concentració francesos que van haver de patir els republicans que van passar la frontera entre el 26 de gener i el 10 de febrer de 1939. Aquests camps (Agde, Saint-Cyprien, Argelers, etc.) foren per a ells “la ciutat de la derrota”, però, alhora, “una ciutat de brusca naixença” que comportava un procés d’autoafirmació i de resposta moral davant la desorientació i el fracàs d’una època de menyspreu per l’home que tot just començava. A continuació, la mostra es fixava en dues obres del corpus novel·lístic del periodista i novel·lista Vicenç Riera Llorca, interessant tot ell per entendre la tragèdia de l’exili: Tots tres surten per l’Ozama (Mèxic, 1946) i Tornar o no tornar (1987). La primera, malgrat ser molt innovadora (ús de la tècnica behaviorista, estil concís i eficaç) no va ser prou valorada fins que fou reeditada a Catalunya el 1967, quan l’autor ja havia tornat. La novel·la és un

Profile for GAM Grup d'Amics de Montellà

Fil Directe 32  

Fil Directe 32

Fil Directe 32  

Fil Directe 32

Advertisement