Page 23

el racó del llibre pirinenc Fins i tot, hi podríem detectar la presència d’un calvari ja que el protagonista realitza una ascensió sabent que al capdamunt correrà perill la seva vida. Tanmateix, ell accepta el repte com un deure moral amb ell mateix i per estalviar perills als seus companys, és a dir, com un deure envers la comunitat. També hi apareix un infern, al qual descendirà un personatge secundari: el seu descens als inferns, quant a la realització física, consisteix en el que troba o, potser millor, en el que rep després d’una acció tan quotidiana com és la de baixar al carrer per les escales de casa seva. Així doncs, la interpretació de l’escala del títol com a seguit d’esglaons no fóra tan desencertada. Però, fet i fet, la novel·la no deu tractar pas ben bé de tot això, que més aviat deuen ser cabòries del lector. Perquè narra una història policíaca en què cal investigar un crim i protegir un polític de primera línia mundial, però que també és copríncep del país pirinenc, la vida del qual pot estar amenaçada per algun patriota sonat andorrà. A més, el protago-

nista ha d’exercir les obligacions de la seva professió tot compaginant-les amb obligacions familiars envers els seus pares o cap a un germà tipus “bala perduda”. Per aquest cantó, molts lectors amb pares que ja requereixen motes atencions dels fills poden sentir-se identificats amb l’Andreu. Encara la novel·la ens posa al corrent d’aspectes sociològics de l’Andorra d’avui dia i, gràcies a alguna pinzellada històrica, podem saber com ha canviat respecte a no fa pas tants anys. També coneixem vicissituds històriques en què la continuïtat sobirana del Principat va penjar d’un fil. La història de la imatge de la patrona del país serveix de base per a reflexionar sobre el pas del temps i el valor relatiu de les coses: “Però era la imatge de la Mare de Déu de Meritxell més real que teníem, la primera còpia entre les còpies, i això, en uns temps complexos, amb l’amenaça d’un futur incert, era prou important, el recordatori que tot passa i que només hi ha unes poques coses que perduren.” Albert Villaró no s’estrena amb

aquesta bona novel·la, sinó que ja ha publicat La selva moral (1993), recull amb què va guanyar el Premi Memorial Anna Dodas de 1994; Els quatre pilans (1998); Les ànimes sordes (2000); L’any dels francs (2003), amb què va guanyar el Premi de Novel·la Històrica Nèstor Luján de la mateixa data; Blau de Prússia (2006), amb què va obtenir el Premi Carlemany d’aquell mateix any; La primera pràctica (2010). Finalment aquest any 2012 ha publicat L’escala del dolor , la novel·la al voltant de la qual hem especulat i sobre la qual sols resta recomanar-vos-en la lectura, encara que només sigui per passar-s’ho bé llegint; objectiu que aconseguireu sense necessitat de tantes especulacions.

Fitxa tècnica Títol: L’escala del dolor Autor: Albert Villaró Editorial: Columna Primera edició: gener de 2012 Pàgines: 328 Preu: 19,90 euros

- Merceria - Gèneres de punt - Regals MARTINET DE CERDANYA

Isabel: 973 51 53 64

Carrer Major, s/n - 25725 - ESTANA - 973 51 53 45

www.estanacalbaste.com 23

Profile for GAM Grup d'Amics de Montellà

Fil Directe 32  

Fil Directe 32

Fil Directe 32  

Fil Directe 32

Advertisement