Page 1

Fil Directe

Any XI · Número 22 · Desembre 2007

Espunyes, un convidat d’excepció l La Setena Diada del GAM va comptar amb la participació de l’escriptor i poeta Josep Espunyes

l El convidat va oferir un recital de poesia, on va incloure els textos més importants de la seva obra

Sumari - Miscel·lània.............. 2 i 3 · Una Diada marcada per la cultura.......... 4 i 5 · Recital poètic a Montellà.............. 6 a 9 - Els nostres personatges: entrevista a Carlos Lalueza............... 10 a 14 - Felicitació de Nadal.....15 - Herbes, plantes i flors.16 - Josep Palet: poemes sobre Cerdanya...........17 - Els fogons de Montellà: el cuinat ..................... 19 - Butlleta d’inscripció al GAM .......................... 20

Els nostres personatges

Entrevista a Carles Lalueza Fox, Doctor en Biologia Editorial

Nova empenta El mes d’agost passat, la Junta Directiva del Grup d’Amics de Montellà va viure un nou canvi. La principal novetat és el relleu en la presidència, que va passar de Pere Mill (Cal Raulé) a Montse Torres (Cal Xevit). Cal remarcar la importància que té el fet que, per primera vegada en la seva història, el Grup estigui presidit per una dona. Pel que fa als altres càrregs, la vicepresidència continua ocupada per Albert Martí, mentre que Joan Ramón Bonastre segueix fent la tasca de tresorer. Pel que fa a les funcions de secretari, aquestes han passat a dependre d’Oliver Vergés. Continua com a vocal Llorenç Vergés, i s’hi afegeixen Oriol Gaspà,

Albert Juliench i Guillem Lluch. Tal i com ja portem dient des de fa molt de temps, ens agradaria que la implicació del poble amb el Grup fos major i que, almenys, hi hagués un soci per casa. Per intentar convèncer el màxim de gent possible, hem enviat una carta a cada casa del poble on no hi ha cap soci. En aquesta, s’hi detallen les activitats dutes a terme pel Grup i s’anima a associar-s’hi i a donar-hi suport. D’altra banda, també s’ha enviat una carta a tots els socis, agraint-los la seva col·laboració i recordant-los que, en gran part, és gràcies a ells que el Grup d’Amics de Montellà pot continuar endavant. La Junta Directiva


miscel·lània

El Grup de Joves l’Ordiguer recupera la festa de Víllec

La música hi va tenir un paper molt important / OLIVER VERGÉS OLIVER VERGÉS Quinze, quinze eren els anys que feia que a Víllec no s’hi celebrava la Festa Major. Enguany, però, per iniciativa del jovent del nostre municipi, aquesta tradicional festa s’ha pogut recuperar. El Grup de Joves l’Ordiguer, un grup amb moltes ganes de realitzar activitats, ha fet un pas més, doncs, per la conservació del nostre patrimoni cultural. Un patrimoni molt preuat, és cert, però que s’aniria perdent any rere any sense iniciatives com

aquesta. La Festa Major de Víllec es va celebrar el dia 16 de setembre. Va començar amb una missa solemne a l’església de Sant Martí, on feia més de deu anys que no s’hi deia missa. Va continuar a la plaça, on més d’un centenar de persones van gaudir de l’arrossada del dinar de germanor. La festa va acabar amenitzada per un acordionista, com anys enrere. Abans i després de dinar, espontàniament, es van poder sentir havaneres i cançons

Edita: Grup d’Amics de Montellà NIF: G-25076795 C/ Nord, 1 - 25725 Montellà de Cadí (Lleida) Telèfon: 973 51 53 20 Mail: info@amicsmontella.cat Pàgina web: www.amicsmontella.cat www.amicsmontella.org

tradicionals del Pirineu, cosa que va contribuir a engrandir més la sensació de germanor d’aquell dia. Realment cal felicitar el Grup de Joves l’Ordiguer, no tan sols per totes les activitats que està duent a terme, sinó perquè sabem que mai no és fàcil tirar coses noves endavant, amb el suport de les nostres institucions o associacions o sense ell. El grup ha aconseguit unir jovent amb idees i moltes ganes de fer coses. Aquest any, a part de festa Víllec, ja ha organitzat la cavalcada de Reis de Montellà i Martinet, la calçotada popular, la cantada de caramelles pels nostres carrers i la Festa Jove de Montellà. Des del Grup d’Amics de Montellà, ens felicitem que aquestes iniciatives es puguin tirar endavant, i desitgem que se’n puguin organitzar encara moltes més. Per això demanem la col·laboració de tots, perquè no es perdin les velles tradicions. Volem donar el nostre suport a totes les activitats que es puguin fer per la millora del nostre municipi i la conservació del nostre entorn i patrimoni.

Coordinació i maquetació: Guillem Lluch Torres Tirada: 400 exemplars Col·laboradors en aquest número: Teresa Bombardó, Guillem Lluch, Albert Martí, Margarita Pagès, Montse Torres, Llorenç Vergés, Oliver Vergés Correcció de textos: Oliver i Llorenç Vergés 2


miscel·lània

Canvi de mans a la presidència

El president sortint i la presidenta entrant, el dia del relleu/ G.LL.

GUILLEM LLUCH La presidència del Grup d’Amics de Montellà va canviar de mans el passat set d’agost, dia que es va celebrar la setena Diada del Grup. Montse Torres, sòcia des del 1998, va passar a ocupar el càrrec que des de 2003 ostentava Pere Mill. Això ha permès que per primer cop una dona ocupi la presidència del Grup. Amb aquest canvi, ja són 4 els presidents que ha tingut el GAM. Degut a aquest relleu, la seu del Grup s’ha traslladat del carrer Major 9 (Cal Raulé), al carrer del Nord 1 (Cal Xevit).

Nou mobiliari a la plaça del Llac GUILLEM LLUCH Des d’aquest passat estiu, la plaça del Llac disposa de nou mobiliari urbà. Es tracta de cinc coms de fusta, que fan les funcions de jardineres, i que s’han col·locat sobre la repisa de la bassa. D’altra banda, en aquelles mateixes dates, tambe es va aprofitar per netejar l’interior de l’antic abeurador. A més d’aquestes actuacions, a Montellà també s’hi han col·locat noves papereres, dues de les quals es troben a la mateixa plaça del Llac. Aquest nou mobiliari ha estat aportat pel nou ajuntament de Montellà i Martinet.

Aspecte que ofereix el llac des del passat estiu/ GUILLEM LLUCH

Atenció

Recordem a tots els socis del Grup d’Amics de Montellà, que el cobrament de la quota anual, finalment es va fer el passat mes d’octubre, i no el mes de juliol, tal i com estava previst inicialment. Moltes gràcies un cop més per la vostra col·laboració amb el Grup. La Junta Directiva 3


miscel·lània

Una Diada dedicada a la memòria

La Diada va comptar amb una gran participació/ R. FELIU DE C.

E

ALBERT MARTÍ l Grup d’Amics de Montellà va celebrar enguany la seva diada festiva el dissabte 11 d’agost. Tres setmanes abans –el dissabte 21 de juliol- s’havia celebrat la festa de santa Magdalena, patrona del poble de Montellà, amb la missa a l’ermita romànica de Santa Magdalena de Mandrat, la benedicció del terme, berenar amb coca i moscatell i música i balls tradicionals al prat de l’ermita, actes en els quals hi participaren molts veïns de Montellà i també forasters d’altres pobles de la contrada. Pel que fa a la Diada 2007, els actes es van desenvolupar com és habitual a la plaça del Llac. Es van instal·lar dues carpes per ubicar els espais de les diferents exposicions. Per una banda, el 6è recull de fotografies que, sota el títol Montellà, ahir, te’n recordes? mostrava una cinquantena de noves imatges del

poble i els seus voltants, algunes d’elles força antigues si tenim en compte que havien estat fetes allà pels anys 30 del segle passat. El GAM ha recopilat fins avui un total de 342 fotografies, gràcies a les aportacions desinteressades de socis i veïns del poble. Tot un èxit si tenim en compte els inconvenients de la seva recerca i les despeses econòmiques de la seva reproducció per poderles mostrar. A la plana següent es reprodueixen les guanyadores indicant-se’n tota vegada els lemes, autors, any i casa del poble que en feu cessió per a la mostra. D’altra banda, dins de l’apartat Espai per a la memòria s’exposava una petita mostra d’eines del camp, algunes d’elles utilitzades fa molts anys pels pagesos de les cases del poble que les havien cedit per a l’exposició. El nostre agraïment, en aquest sentit, a cal Bordanova, cal Calçot, cal Mariner, La 4

Renda, cal Raulé i cal Xevit, que facilitaren el material que va ajudar a desvetllar la memòria dels més nostàlgics amb aquests records del passat. En un altre espai de la carpa gran s’exposaven els treballs presentats al I Concurs fotogràfic convocat pel GAM. Tot i que en aquesta primera edició no hi va haver massa participació, es faran noves convocatòries en el futur per aconseguir un major nombre de participants, en les diverses activitats del Grup. Els guanyadors del primer concurs van ser Pere Ginesta i Charo Bello, ambdós de Martinet Pel que fa a l’aspecte literari, habitual també a la Diada del GAM, cal deixar constància de la participació del poeta i escriptor Josep Espunyes, de Peramola, pluma de reconeguda vàlua entre els escriptors del nostre Pirineu, que va oferir un recital de poesia recollit d’entre alguns dels seus treballs editats. En un altre apartat del Fil Directe el soci i company Llorenç Vergés en presenta un resum permenoritzat d’aquesta activitat d’enguany. Com a fet especial volem destacar la presentació de la plana web oficial del GAM, en el disseny de continguts de la qual hi varen participar els socis Llorenç i Oliver Vergés, Guillem Lluch i Albert Martí. El treball creatiu fou realitzat per Antoni Hortal, professor de noves tecnologies de l’Institut de Secundària de Terrassa. Per accedir-hi només cal clicar amicsmontellà.cat o amicsmontellà.org a través de qualsevol cercador de la xarxa d’internet. Els visitants varen tenir l’oportunitat de visonar-la


miscel·lània Imatges guanyadores del sisè concurs de fotografia antiga Més original: “Aprenent de ferrer”. Cedida per Salvador Cerdà (La Seu d’Urgell). Any 1930.

Més nostàlgica: “El Miqueló de Cal Pinçà: Somni d’Instamàtic”. Cedida per Llorenç Vergés. Any 1974

Més artística: “Un traguinyol damunt la carreta”. Cedida per Cal Gras. Any 1960

en directe a la pantalla instal·lada a la carpa gran. Igualment va ser presentat en document creat en suport informàtic PowerPoint , el balanç de gestió del GAM d’ençà que fou creat l’any 1983. L’ampli recull de les accions executades durant aquests 24 anys –cassificades per temàtiques diferents, sensibilització, mediambientals, etc–, ha quedat recollit en aquest document multimèdia en el qual a més d’explicar-se de forma

Més antiga: “Dones atrafegades camí de la font de Baix”. Cedia per Cal Ferrer. Any 1930

resumida les diferents accions realitzades hi consta el detall de les aportacions econòmiques en cada cas. Aquesta s’aprofitarà per fer difusió externa de GAM prop d’ajuntaments, consells comarcals, entitats i institucions. La VII diada va cloure amb l’actuació del grup de música tradicional Els Astorets del Pirineu i un pica-pica popular en el qual hi participaren més de 250 persones. Al final de la vesprada, amb la intervenció 5

del monologuista Andreu Campillo, de La Seu d’Urgell es va posar fi a la 7a diada de la nostra associació. Des d’aquestes planes volem fer patent l’agraïment del GAM a totes aquelles persones que d’una manera o altra han fet possible els actes de la Diada 2007, tota vegada que animem a tots els veïns i amics del poble perquè la de l’any 2008 pugui esdevenir igualment una realitat amb èxit de participació.


miscel·lània

Recital poètic a Montellà

Josep Espunyes en un moment del recital / RAFEL FELIU DE C.

A

LLORENÇ VERGÉS mb la voluntat d’acostar a Montellà les manifestacions culturals que es donen en l’àmbit pirinenc, el GAM apostà aquest any per la poesia, i ho va fer de la mà de Josep Espunyes (Peramola, 1942), figura destacada de les nostres lletres, autor d’una llarga i reconeguda trajectòria avalada fins avui per gairebé una vintena de títols entre poesia, narrativa, articles i recerca. La

participació d’Espunyes consistí en la lectura de més de trenta textos entre el millor de la seva poesia, amb els quals va repassar cronològicament els principals llibres publicats fins ara. Els poemes eren breument introduïts per uns mots que n’explicaven el context i la circumstància. L’autor ens explicà com s’obrí al món el 1964 quan acabat el servei militar i àvid de coneixements marxà a Barcelona, conscient

que a Peramola no podria obtenir l’educació humanística que necessitava. A Barcelona va viure la lluita contra la dictadura, la injustícia social i l’intent d’anorreament de la pròpia cultura, d’aquí que sintetitzés en dos compromisos diferents el bagatge cultural, social i polític que li aportava la ciutat: d’una banda, la defensa de la llengua i la identitat nacional; de l’altra, la lluita de classes. D’aquesta etapa són els llibres Temps de manobre (finalista del premi Carles Riba 1970) i De l’Evangeli segons sant Lluc, obres emmarcades en el corrent anomenat realisme social i que aparegueren el 1977, força més tard del previst, perquè la censura en “desaconsellà” la publicació en el seu moment. Uns versos del primer, assenyalen sense embuts els còmplices de l’alienació de l’home «car són cul i merda l’estola, el joc del fort i la pistola». En el poema El porc i jo, llegit en el recital, uns altres versos en forma d’auca denuncien el capital (el porc) i l’ostracisme cultural a què és sotmès l’obrer: Pel manobre és tota banca vell taüt amb nova tanca.

BAR - RESTAURANT

La Botiga Nova

ROSALEDA

Montse Torres Marí

c/ Segre, 30 - Tel. 973 51 52 85 25724 MARTINET DE CERDANYA

Sant Antoni, 25. Tel. 973 51 06 88 25720 - BELLVER DE CERDANYA 6


miscel·lània Mentrestant el porc s’engreixa cec i sord a tota queixa. I diner crida diner sempre ben lluny de l’obrer. El conreu de la cultura no és pas prat de pastura. I malgrat preus a l’abast l’intel·lecte roman cast. Un poema del llibre De l’Evangeli segons Sant Lluc, «Després del dejuni, Jesús és temptat pel diable», mostra els perills que comporta fer massa cas del Verb sagrat: Ha estat dit: «No temptaràs el Senyor, ton Déu». I escoltat. Home petit, mossega’t el llavi i calla, no et rebel·lis, clou l’ull, treballa, resigna’t malgrat la ballis al so del fuet o la tralla ...

Una cinquantena de persones van assisitir al recital / R.FELIU C. Si un dia, però, per naps o per cols t’adones que per viure mig com cal te’n veus un bull, refusa de pensar en l’exemple biga-brossa i considera de bell nou si tens pa a l’ull.

Però al final d’un altre poema del mateix llibre, De no judicar el proïsme, fa una crida a la rebel·lió, Encara els versos d’un sonet de a la presa de consciència de l’obrer 1973, Nadal de sempre a la taula i a no imitar l’exemple de posar d’una família diguem-ne modesta, l’altra galta:

inclòs en el poemari Viatge al record (1979) i que ens fa venir a la memòria aquell altre magnífic Nadal de Salvat-Papasseit, canta les migrades expectatives de millora que promet l’Any Nou a una família modesta com la seva: I amb manyacs per al Nen – no hem de decebre la Mare i la mula, el Pare i el bou − direm ser més bons per tal de ben rebre el dot que d’antic ens brinda el Ninou: dotze hores de tresc si l’any escup gebre, dotze hores de tresc si venta o si plou. L’altre tema, el nacional, el trobem en poemes com La font dels Dalmaus, de 1971, on la pèrdua progressiva de versos de cada estrofa sembla representar la mutilació a què Espanya sotmet el nostre país i alhora la delicadesa del raig de sol la llibertat del qual desitjaria el poeta:

Abans del recital, va visitar l’exposició amb l’escriptor Joan Obiols / G.L.

7


miscel·lània Oculta en un sot d’un fondal d’argila, al peu d’un roure d’aspriva rabassa, obres l’entranya i serpeges tranquil·la camins fistonats de molsa i pinassa.

espolsa dels balcons la son tardana; a les parets, labor de mà artesana, ressalta el tint cendrós del codadell Així que corre el temps, eterna via, no s’obre cap portal sense un bon dia

Al teu costat, el cor ferit em fila una esperança que de lluny m’abraça en tot allò que Espanya em mutila:

Amb els textos del següent poemari, Pa d’àngel, que aparegué el 1991, però que de fet inclou poemes més sentir-me tan lliure en antics, Josep Espunyes ma terra escassa es va voler-se apropar al com el raig de sol que es Pirineu i a l’Alt Urgell posa i rutila amb una forma ben al pulcre mirall de la diferent del rigorós sonet teva bassa. anterior, i assajà el ritme de la poesia popular amb A partir de 1980, la Al final del recital, el GAM li va entregar un obsequi. poemes com Medecina malaltia de la seva mare, d’amor, transcrit més per a la qual tingué l’autor, fill únic, lloc aleshores a una poesia més amunt, o amb corrandes com un emotiu record molt aplaudit pel intimista i arrelada a la terra, en la aquesta, titulada Sant Joan: públic assistent al recital, l’obligà a qual el poeta estableix un diàleg tornar sovint a Peramola. D’aquesta amb ell mateix i els altres. Són Nit de foc de nou solstici, època és Medecina d’amor, un els sonets de Notes mínimes d’un terra i cel apleguen cants: poema d’aire tradicional ple de paisatge (1987), un dels millors si la flama diu Països, sentiment: llibres de l’autor: cada estel diu Catalans. Tupinet que bulls al caliu del foc, cou-me la vianda ben a poc a poc. Tapa’t bé la boca, serva’n el vapor, deixa que s’amari de bàlsam d’amor. La mare fa llit flaca i malaltona: saps més bon remei per posar-se bona? El retrobament amb la seva gent i amb un país i unes formes de vida amenaçats de desaparèixer dóna

M’agrada ser a Tragó, riu Segre a l’alba, racó plasent, anap de mil perfums; xiroi esbat l’ocell la ploma balba, s’encasten els teulats barret de fum. Al cant del gall, a l’hora del costum, ressona pels carrers fresseig de balda; camina la padrina amb gra a la falda, a l’era el cap de casa fa el vacum. Manyac el sol, amb art de savi vell, 8

La màxima condensació poètica, Josep Espunyes l’assoleix amb les quaranta-dues tankes que formen el llibre Alt Urgell, plany i passió, aparegut l’any 1996. La tanka és una estrofa d’origen japonès que exigeix al poeta la màxima concisió, ja que ha d’encabir la seva emoció lírica en trenta-una síl·labes, distribuïdes en cinc versos segons l’esquema 5-7-5-7-7. Com ja indica el títol del recull, el contingut d’aquests poemets oscil·la entre l’elegia d’un temps passat, molt o poc llunyà, però en tot cas irrecuperable (als quals potser caldria afegir aquells que inclouen elements de crítica social, car allò que es critica és


miscel·lània l’exponent d’una transformació indesitjable de l’Alt Urgell i del país), i la passió amb què els ulls poden extreure del paisatge del present motius encara per a embadalir-se o miren endavant amb voluntat de seguir sent. D’entre les catorze tankes que va llegir l’autor, totes d’una gran bellesa, podríem destacar la dedicada a Castellbò, expressió d’uns temps d’esplendor i llibertats per al país:

Val la pena de recordar, també, la Josep Espunyes acabà llegint una dedicada a l’esforç secular de la balada dedicada a la Fina, la dona nostra pagesia: estimada. Després, responent a les preguntes del públic assistent, Amarg com lo fel, explicà un projecte de futur, pagès, lo destí t’aferra, consistent en un estudi sobre et ferma d’arrel: Elies Escalé, folklorista i etnògraf lo cap acotat a terra, d’Oliana, assassinat pels feixistes la vista girada al cel. el dia de sant Jordi de1939 a Barcelona. Espunyes considerà O aquella altra que expressa la que el seu treball haurà de ser, voluntat, malgrat tot, de seguir sent sobretot, una lluita contra la mort allò que som: absoluta, que és l’oblit. Hem de dir, ja per acabar, Vall de Castellbò, Herbei en puixança, que el recital va representar una quant se’n pot contar i escriure! el Pla, Adrall, Montferrer, magnífica oportunitat de conèixer L’ara em duu al plor, lo pa del vaquer. una mica més l’home i l’obra, i a l’ahir que no puc viure: Verd que canta l’esperança, crec que no m’equivoco si dic eren temps de terra lliure. lo demà de qui vol ser. que molts dels assistents, si més no aquells que desconeixíem la Aquella altra en què la cara amable A mi, personalment, em va agradar faceta poètica d’aquest autor, vam de l’indret fa més punyent l’absència aquella que cloïa, a manera d’epitafi, quedar gratament sorpresos per de l’amic perdut: el llibre esmentat: la seva qualitat i amb ganes de tornar-la a gaudir en una lectura Fígols, mel de figues, No m’escaurà dir: més reposada, més íntima. de vida, i ensems flagell “Vinc del re i torno al re”, de card i ortigues: fressat lo camí. Si. voleu més informació sobre quin enyor de mans amigues, Me’n duré, d’aquest terrer, l’autor, contacteu amb el GAM lo buit del Grau i Colell! aquell poc que bé me’n sé.

INSTAL·LACIONS VIDAL-MATA, S.L. - INSTAL·LACIONS ELÈCTRICQUES FRIGORÍFIQUES I D’HOSTELERIA - VENDA D’APARELLS INDUSTRIALS I DOMÈSTICS Comptat d’Urgell, 42 - Tel. 973 351 420 - 963 350 775 Fax 973 351 422 25700 LA SEU D’URGELL (LLeida)

Encara no has visitat la nostra web?

www. amicsmontellà.cat 9


els nostres personatges

“El que més recordo de la infància a Montellà són les olors i el fred” CARLES LALUEZA FOX (Barcelona, 1965) és Doctor en Biologia i Professor Titular de la Unitat d’Antropologia, Facultat de Biologia de la UB. És especialista en estudis de paleogenètica. Va treballar dos anys a la Universitat de Cambridge i a la Universitat d’Oxford, i també a la companyia privada de genètica deCODE Genetics (Islàndia). Ha publicat nombrosos articles en revistes internacionals sobre recuperació de DNA en espècies extingides i de poblacions humanes desaparegudes. Va intervenir Carles en la primera recuperació d’un genoma mitocondrial sencer d’una espècie extingida, els moes de Nova Zelanda (publicat a Nature l’any 2001), i en la recuperació d’un gen de la pigmentació en mamuts (publicat a Science l’any 2006) i també en neandertals (publicat a Science l’any 2007). Ha publicat diversos llibres de divulgació científica, entre ells Missatges del passat (Ed. Bromera), Dioses y Monstruos (Ed. Rubes), Races, racisme i diversitat (Ed. Bromera, guanyador del VII Premi Europeu de Divulgació Científica), El color sota la pell (Ed. Rubes, guanyador del VII Premi de Comunicació Científica de la Fundació Catalana per a la Recerca), El Bestiari extingit (Ed. Pagès), Genes de Neandertal (Ed. Síntesis, guanyador del Premio Internacional Esteban de

Lalueza treballant a les coves del Sidrón Terreros, FECYT) y Cuando éramos caníbales (La Voz de Galicia, XVIII Premio Prisma Casa de las Ciencias). Actualment té el seu laboratori de treball en el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, on col·labora amb la Unitat de Biologia Evolutiva de la Universitat Pompeu Fabra. L’any que ve, s’incorporarà a un nou centre de recerca, l’Institut d’Evolució Molecular i Biologia Evolutiva, creat pel CSIC i la UPF. Habitualment el GAM, a través d’aquesta secció del Fil Directe, ens apropa a homes i dones –persones totes elles nascudes o residents des de fa molts anys a Montellà– que ens fan un resum de la seva vida i records d’infància en el poble. Amb la transmissió de les seves

10

vivències i coneixements hom pot tenir una idea més clara dels costums i tradicions del poble ara fa 60 o 70 anys. Avui, però, fem una excepció perquè creiem veritablement que el personatge s’ho mereix. S’apropa a les planes de Fil Directe un científic de reconegut prestigi mundial, que si bé no és fill de Montellà ni tampoc hi viu des de fa temps, sí que hi va estiuejar durant bastants anys d’ençà que va néixer l’any 1965. En Carles vivia amb la seva família als Pisos de la Plaça, i la seva estada s’hi va prolongar fins l’any 1983. En Carles és el petit dels 4 germans -Berta, José i Jordidos dels quals són també biòlegs.

Pregunta. Podria dir-se que la biologia és una qüestió genètica o de casta a la teva família? Resposta. Crec que no. Quan de jove prens l’opció d’estudiar una carrera, no tens tota la informació necessària que t’ha d’ajudar a decidir el camí que vols agafar. En el meu cas, el fet de tenir dos germans més grans que també eren biòlegs –la Berta i en Jordi– sens dubte que em va ajudar en aquest sentit. Diria que la decisió passa per una qüestió d’informació. P. Quin any vares pujar per primer cop a Montellà? R. Quan l’estiu de l’any 1965 la meva família va pujar per primer cop al poble,


els nostres personatges la meva mare estava embarassada de mi. D’ençà d’aquell primer estiu –del qual no vaig lògicament enterar-me’n-, vaig pujar a Montellà els estius següents tenint l’oportunitat de gaudir dels meravellosos espais que m’oferia el poble i els seus voltants, en especial en els anys de la infància, que són els que més romanen en el subconscient.

berenar a Cantillops, Sant Bartomeu, La Cabana, Ridolaina, Bastanist. Recordo que havia trobat molts fòssils per aquells indrets. També havíem anat moltes vegades a Prat d’Aguiló i a Prat de Cadí, llocs que com ja saps, el meu germà Jordi els havia recorregut de dalt a baix, publicant uns anys més tard diverses guies d’itineraris i altres treballs a través del Centre Excursionista de Catalunya.

P. Quin record guardes de la teva infància a Montellà?

P. Què és el genoma?

R. Molts. Quan érem petits les vacances eren més llargues i en acabar l’escola podíem estar els tres mesos d’estiu al poble. Hi érem habitualment la meva mare i els meus tres germans. El meu pare pujava els caps de setmana i després tenia un parell de setmanes seguides de vacances. Era el que s’acostumava a fer en aquella època. Així ho feien també altres famílies d’estiuejants que s’estaven tot l’estiu a Montellà, com vosaltres. Recordo que el viatge era una aventura. Un grapat d’hores de tren i en arribar a Puigcerdà, agafar l’Alsina Graells fins a Martinet. Si allà trobàvem taxi, tot anava bé. En cas contrari, carregar les maletes i pujar a Montellà pel camí de la Costa. Una veritable odissea!

R. El genoma és tot el material genètic o ADN contingut en el nucli de les cèl·lules d’un organisme. El genoma humà és incommensurable: conté 6.200 milions de parells de bases (els components químics de l’ADN). Aquesta informació genètica codifica per proteïnes que determinen o influeixen en coses com el nostre aspecte extern, la nostra fisiologia, el metabolisme, fins i tot la nostra manera de pensar. Determinarà en gran mesura com viurem i de què morirem. El genoma és el que ens fa individus únics a cadascú de nosaltres i al mateix temps membres d’una mateixa espècie. I de la mateixa manera que la memòria, el genoma és un reservori de passat, perquè conté la

informació evolutiva de les espècies i dels humans que ens han precedit. P. Explica’ns en que consisteix el teu treball de recerca genètica sobre els neandertals. R. Els nostres treballs estan integrats dins del projecte «Genoma Neandertal» que s’està duent a terme a l’Institut Max Plank d’Antropologia Evolutiva d’Alemanya. El projecte pretén desxifrar el genoma d’una espècie humana extingida, els neandertals, que van viure a Europa entre fa 400.000 anys i fa només 28.000, i que són l’espècie humana més semblant a la nostre que mai no ha existit. Aquest és un dels projectes científics més complicats i al mateix temps més fascinants que s’estan fent actualment, i no tinc dubtes que influirà en la filosofia del futur, perquè proporcionarà una resposta detallada, gen per gen, base a base, de què és el que ens fa realment humans. Ara ja sabem, per exemple, que els neandertals tenien la mateixa versió que nosaltres en un gen implicat en el llenguatge; això vol dir que la capacitat de parlar, que s’havia proposat com exclusiva humana, també la tenien els neandertal

P. A quina edat va sorgir el teu interès o més ben dit, la teva passió per la Biologia?

P. Com explicaries a un nen de 8 o 10 anys la feina que fas?

R. Home, el fet de poder estar de ben petit en contacte amb la natura tant de temps, sens dubte que hi va contribuir. Fèiem moltes excursions amb els meus germans i els amics. Sortíem a

R. Intento estudiar les espècies, humanes o no, que s’han extingit en el passat, i ajudar, d'aquesta manera, que el seu record no es perdi en el temps.

En Carles amb la seva mare, en un camp de Montellà 11


els nostres personatges varen viure fa 43.000 anys. P.. Quines dificultats més importants has hagut de superar en els teus treballs de recerca?

Carles Lalueza, inmers en el treball de recerca paleogenètica P. On has desenvolupat bàsicament el teu treball? R. Després de fer el Doctorat a la Universitat de Barcelona, vaig estar un parell d’anys a les Universitats de Cambridge i Oxford, on vaig treballar en la recuperació de material genètic d’espècies extingides, com uns ocells gegants de Nova Zelanda, els moes, que eren les aus més grans que mai no han existit (podien fer tres metres d’alçada!). Més endavant vaig estar també a la companyia privada de genètica deCODE Genetics de Réikiavik (Islàndia), que posseeix la informació genealògica i genètica de tota la població islandesa i amb això està investigant la relació entre alguns gens i algunes malalties. P. Què en penses de la fuga de cervells catalans i espanyols, que varen haver de buscar-se la vida fora del país per tirar endavant les seves investigacions? R. Afortunadament avui la situació és molt diferent. Allà pels anys 50 i 60 alguns investigadors, efectivament, es varen veure obligats a anar-se’n a

l’estranger per poder seguir endavant els seus estudis i això era molt lamentable. Ara l’estratègia en el camp de la recerca i la investigació és ben diferent tant a Espanya com a Catalunya. Si comparem la situació a casa nostra, ens els darrers deu anys, amb la incorporació d’Andreu Mas-Colell al front del Comissionat d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya es varen fer passes molt importants i en la direcció correcte. Actualment hi ha més finançament amb la creació de centres de recerca, més possibilitats, més recursos. P. Perquè optes en el seu moment per aquest treball i no per una altra mena d’investigació? R. Potser perquè sempre m’ha atret el passat. En un principi em vaig arribar a plantejar la possibilitat d’estudiar arqueologia, però avui estic segur que vaig escollir el camí encertat. La Paleogenètica combina les tecnologies més innovadores amb la fascinació del coneixement del passat com pot ser el treball que estic fent amb els neandertals de la cova de El Sidrón (Astúries), on hi

12

R. En els anys en que jo vaig començar, les tècniques, a casa nostra, eren més limitades. Calien centres amb massa crítica de gent, que aglutinen recursos. Tot el que precisament vaig trobar posteriorment durant les meves estades a Cambridge, Oxford o Réikiavik. Les interaccions eren extraordinàries, comparties espais amb altres investigadors, podies relacionar-te amb persones que feien treballs completament diferents al teu; per exemple, podies dinar al college amb algú que investigava un llenguatge extingit a la Xina i semblant al sànscrit, el tocari, o tenir l’oportunitat de veure cada dia científics de la talla d’Stephen Hawking. P. Quina utilitat té de cara al futur de l’home el teu treball de recerca. Poden aplicar-se, a la pràctica els avenços extrets de les teves investigacions per millorar la qualitat de vida de l’ésser humà? R. No sé que dir-te. L’objectiu del treball no té una finalitat aplicada, per exemple, a la medicina; potser indirectament en tindrà, quan descobrim gens relacionats amb la immunitat innata o la fisiologia que poden estar modificats en els neandertals però no en els humans. Però hi ha un aspecte filosòfic, quan al concepte de ciència bàsica. Sovint hom cau en l’error que si una investigació no és aplicada no ens és útil, quan els avenços pràctics deriven sempre d’investigacions bàsiques. A m’interessa el coneixement pur. M’interesso per la nostra història, la història de l’home en general. Crec que entendre’ns a nosaltres mateixos forçosament ha de ser interessant.


els nostres personatges P. Quan anys portes fent aquest estudi? R.. Concretament 15 anys, des de l’any 1992. És un tipus de feina que t’obliga a estar al dia dels avenços tècnics, sobretot els relacionats amb les noves tècniques de sequenciació, que permeten generar milions de seqüències d’ADN en qüestió d’hores. Al mateix temps, la ciència és molt absorbent. Un no pot recuperar ADN d’algú que va viure fa 40.000 anys i marxar a casa i posar-se a mirar la tele tan tranquil! P. Quins altres projectes tens en ment? R. Fins avui he estat fent coses diferents. He estudiat, per exemple, el gen de la pigmentació en els mamuts i en els ossos de les cavernes, he fet recerques sobre una estranya cabra ja extingida de les Illes Balears, he recuperat material genètic de restes humanes del Neolític, per conèixer la naturalesa d’aquesta migració associada a l’agricultura. I ara, és clar, estic molt centrat en el projecte «Genoma Neandertal». P. Seria més fàcil desenvolupar el teu treball a França, al Regne Unit o als Estats Units? O dit d’una altra manera, has obtingut fins ara a Catalunya, a Espanya, el suport econòmic necessari i el reconeixement social (universitats, entitats científiques, etc.) per poder seguir desenvolupant les teves investigacions amb normalitat? R. No em queixo, les coses em van molt bé. Sí que hi ha més diners per a la investigació (i sobretot, menys burocràcia!) a Alemanya, al Regne Unit o als Estats Units, però és cert que la situació, per sort, també ha millorat al nostre país. No tendeixo a ser negatiu en les coses. P. En quina mesura t ‘han marcat les vivències de la infància a l’hora

Carlos Lalueza al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona/ A.M. de decidir fer un determinat tipus d’investigació? Quins records guardes de l’entorn de Montellà? R. La infantesa et marca molt malgrat que no te n’adonis. En el meu cas, Montellà és una geografia mítica formada de passat. Per això també em fa una certa por tornar-hi per retrobar-me amb un lloc que abans coneixia pam a pam i que, de ben segur ara molts dels seus indrets hauran sofert múltiples modificacions per fer-lo completament diferent. Quan a records concrets, em venen a la memòria les olors. La capacitat de memòria emocional de les olors sembla ser deguda a que l’olfacte és l’únic sentit connectat al sistema límbic del cervell, que és on resideix el seu centre emocional. Per això és fàcil que una olor determinada et transmeti records del passat. Recordo també que quan érem petits feia més fred. En general a l’hivern nevava molt més. Recordo la congesta de sant Jaume, per exemple, que abans era plena de neu tot l’hivern fins que es partia a mig estiu i que en els darrers anys gairebé mai arribava sencera a finals de juliol com passava abans (potser aviat se l’haurà

13

d’anomenar congesta de Sant Jordi!). P. Recordes algun personatge de Montellà que t’hagués deixat empremta en els teus records d’infància? R. Sí, recordo, per exemple, el Felip, que feia aquells pans magnífics de tres quilos i una coca boníssima; el Tonet de ca l’Eudald i les seves històries… i en general els pagesos del poble, el Patoi, el Tupinet, el Llatxe, el Raulé, el Pelat... Recordo que anava cada nit a cal Rosta a buscar la llet amb una lletera, la qual cosa avui seria impensable… entre altres coses perquè suposo que a Montellà els pagesos han plegat i els seus fills no han continuat fent la feina agrícola i ramadera dels seus pares. P. Ara ets una persona de reconeguda fama que vius a cavall de casa teva i moltes vegades, de l’estranger. Què més enyoraries d’un poble com Montellà, si el recordes als anys 1970? R. Si tenim en compte de quina manera ha evolucionat tot plegat, vull seguir recordant el poble com era abans, amb


els nostres personatges tipus de feina que ha fet?

Al laboratori col·labora amb la Unitat de Biologia Evolutiva de la UPF els seus racons, les seves olors, la seva gent. A Catalunya s’ha construït en excés, s’ha urbanitzat fora de lloc i tot plegat s’ha fet més accessible a tothom i, per tant, més vulnerable a l’efecte dels depredadors urbanístics. Abans pujar a Montellà era una aventura, d’ençà que fou construït el túnel del Cadí l’accés és molt més fàcil i, en conseqüència, també la seva destrucció. No te res a veure en estar en contra del progrés. Jo sovint vaig al sud de França, on tot està molt més ben conservat, i no crec que ningú pugui dir que és un país retrassat. P. Perquè vas deixar de pujar a Montellà, i més quan tens la teva germana Berta te

Carrer Rosselló, 515.

segona residència a Estana? R. En el meu cas reconec que fou una etapa concreta. Si hagués tingut casa pròpia a Montellà segurament hauria continuat pujant, però estàvem de lloguer als Pisos. Per altra banda els meus pares també es varen fer grans i era més complicat pujar. Tampoc avui disposem del temps que teníem abans per poder moure’ns a l’estiu i fer coses ben diferents, per exemple viatjar. P. En quina figura de la investigació espanyola t’has emmirallat en algun moment, si és que ho has fet? Quin científic català, espanyol, admires pel

R. Per mi, el millor investigador català d’avui és, sens dubte, en Joan Massagué, director del programa de Biologia i Genètica del Càncer en el prestigiós Memorial Sloan-Kettering Cancer Center de Nueva York , que ha identificat fins avui diversos gens implicats en l’aparició de metàstesi en el càncer. També admiro la vitalitat i el dinamisme del biòleg evolutiu Jaume Bertranpetit, catedràtic de Biologia de la Universitat Pompeu Fabra, o el de l’entomòleg i biòleg d’Estats Units, Edward O. Wilson, conegut pel seu treball en la base evolutiva de les conductes socials i creador de la paraula i concepte de biodiversitat. M’agraden els científics que són capaços d’anar més enllà dels límits de la seva àrea de recerca i de poder afrontar reptes futurs i problemes socials. En aquest sentit, sovint crec que a Catalunya no hi ha una visió de futur i de país. No tenim en compte o no ens n’adonem que la destrucció del paisatge és un greuge per la generacions que vindran després. No sé quina explicació els haurem de donar del que hem fet. Moltes gràcies, Carles, per havernos dedicat part del teu temps a fernos cinc cèntims de tot el teu treball d’investigació i per haver pogut compartir amb tu aquesta estona tant entretinguda.

per Albert Martí Roig

El GAM agraeix la col·laboració de totes les persones que han participat en la venda de la loteria de Nadal.

08025 Barcelona 14


El GAM us desitja un feliรง any 2008

15


herbes, plantes, flors...

per Montse Torres

Cichorium Intybus, L. Castellà: Achicoria, achicoria amarga, achicoria silvestre Català: Xicòria, xicòria amarga Descripcio: Planta vivaç i robusta amb una arrel central molt llarga i un rizoma curt i vertical. Les tijes són rígides i poden arribar a 120 cm. ramificades i peludes. Les fulles estan en espiral. Els caps florals són terminals i axilars en grups de 2-3. El fruit és un aquenni. Cicle: Planta vivaç. Les fulles apareixen a la tardor. Floració juliol-agost. Les flors s’obren sobre les 6 h. i es tanquen al migdia. Habitat: Freqüentment a les vores dels camins, terres cultivades, prats. Es pot trobar fins a 1500 m. Efectes: Aperitiva, estimulant de la secreció glandular i producció de bilis Parts utilitzades: L’arrel central. La planta en flor assecada al sol. Aplicació: En infusió, 30 gr. per litre d’aigua de la planta sencera, és aperitiva, combat l’anèmia, estimula l’estòmac, el fetge i els ronyons. També és eficaç contra les constipacions degudes a l’insuficiència hepàtica. Les fulles molt tendres són una bona amanida de primavera. Les fulles més grans són amargues però es poden barrejar amb d’altres vegetals més suaus. L’arrel també es pot menjar com a vegetal i és molt aconsellable pels diabètics degut al seu contingut en insulina. L’arrel seca i mòlta també s’ha emprat com a substitut del cafè, però s’ha de torrar.

Tussilago Farfara, L. Compositae

Castellà: Tusílago, pie de caballo, uña de caballo Català: Tussílag, fàrfara, pota de cavall Descripcio: Planta robusta amb tija peluda i buida, dotada d’escates castanyes, amb un sol capítol groc or. Les fulles són totes basals, poligonals amb lòbuls blancs al principi i després només al revés de la fulla. Cicle: Planta vivaç gràcies als seus rizomes gruixuts. Floreix entre març i abril. Habitat: Camps abandonats, terrenys erms i vores dels camins. Planta comú fins a 1100-1200 m. Efectes: Expectorant, antiinflamatori, antiirritant, leugerament astringent, antiespasmòdic. Parts utilitzades: Les fulles fresques o seques però també les flors seques abans de que s’obrin completament, assecar per capes ben primes a l’ombra. Aplicació: Flors i fulles contenen mucílags, tanins, reïnes i sals minerals. En decocció, 1 cullerada de té per tassa d’aigua, deixar reposar 5-8 minuts, 2-3 cops al dia, contra la bronquitis, tos, traqueitis i també contra els desordres estomacals i abdominals. Es pot fer una cataplasma amb les fulles fresques triturades barrejades amb mel per utilitzar en les ferides de curs lent i en les roçadures. Els asmàtics en poden fumar les fulles seques ja que s’aconsegueix un tabac fortificant del pit i dels pulmons. També es poden utilitzar les fulles joves i les flors, riques en vitamina C, afegides a amanides i sopes i cuites com si fóssin espinacs.

16


col·laboracions Francesc Palet: poemes sobre Cerdanya LLORENÇ VERGÉS El poeta Francesc Palet i Setó va néixer a Terrassa el 1923. Va cursar estudis de comptabilitat, organització i càlcul a l’Escola Municipal d’Arts i Oficis i ha dedicat la seva vida professional a l’administració d’empreses. Home culturalment inquiet, però, ha esmerçat bona part del seu temps lliure a promoure i col·laborar en diverses activitats de la seva ciutat. Ha estat secretari i vocal de publicacions del Centre Excursionista de Terrassa, membre de la Junta de la Xarxa de Biblioteques Soler i Palet, corrector de textos per encàrrec de la Delegació local d’Òmnium Cultural i és un conferenciant habitual a diverses entitats. L’any 1989

CAMÍ INCERT al Salvador i a l’Antoni Amb els meus amics a trenc d’albada emprenc la ruta dels llacs. Enceto la rasa dels estels, presoner de la negra matinada. En un replà del camí, aturo la passa. Sec de cara al buit i miro la plana lentament aclarida. El sol treu el nas per damunt de la superba serralada. En un instant encén el riu, el prat, la casa... Resto immers en el quadre. Tinc el llac als meus peus. Amb la mà atenyo el cel. Ajaçat dins l’aigua clara. Vaig ascendint per sinuós tarter fins arribar a la neu, eternament gelada. Retorno a mitja tarda per un confús camí. Des del proper cimal fito viles i pobles. No sé quin serà el meu. Si ençà o enllà el final. I, si hi sabré trobar el bon Déu, avui que ja és Nadal.

va fundar l’Associació de Poetes Terrassencs, que actualment presideix. L’octubre del 2000 publicà una selecció dels seus poemes titulada Us tinc a la mà. Els textos que presentem avui, «Camí incert» i «Moments únics», tenen com a pretext un parell de passejades per les terres cerdanes, amorosament freqüentades per ell des que hi va fer part del servei militar, entre els anys 1944 i 1946. El primer, de l’any 1985, aparegué en la secció Nadal del llibre esmentat més amunt, i recorda una sortida col·lectiva als estanys de Malniu. El segon, rigorosament inèdit, és de 1975, i ens presenta una saludable passejada pels voltants de Puigcerdà.

MOMENTS ÚNICS Des del balcó contemplo els cingles del Cadí i aquesta immensa i verda plana, del cor del Pirineu, amb claps d’ocre i marró que tant m’enamora. M’entra el delit de resseguir els seus lloms, encara blancs de neu. Ací i allà un poblet de teulades grisoses. El sol em fa l’ullet entre unes flonges bromes, enceses d’or i emportades pel vent. Rengs de freixes i pollancs, tanques vives dels camps. Recs i reguerols d’aigua fresca i clara. El Segre encara nou, s’esmuny cap a la plana. Plou. Entossudit, prenc el paraigües. Passo el pont de Sant Martí sobre el carril i el Querol. Cessa el plugim. En els camps i en els prats peixen eugues, cavalls i vaques. Una ha vedellat fa poc, encara té tacades les potes de sang. Sèquies arran de camí. Refila el rossinyol entre els salzes. 17

Flors de coloraines entre l’herbei diamantí, que tot regalimeja. Saneja, la del massís i afuat cloquer. M’encanto per tot i avanço ben a poc a poc. Prenc la sobtada drecera i el cor em bat més fort. Guils. La plaça. L’església molt vella, bonica de fora i malmesa de dins, d’un romànic fi i pur. El cementiri al costat, arrupit. Reposo el meu fatic. Pels carrerons pedregosos, desfaig el camí. Un llangardaix pren el sol, peresós mandreja. Frueixo de la seva presència de ben a prop. Sent el meu trepig i de l’esglai llisca entre el pedruscall. Fugissera felicitat! Pausadament. Tranquil·lament la tarda cau. Bé prou voldria allargar més i més aquest moment únic i rar! Asseguda dalt del turó, “La Vila” m’espera.


Saló per a banquets i reunions Crtra. Nal. 260 (Lleida a Puigcerdà) Km. 205 25724 LLES-MARTINET (Lleida) Tel. 973.51.51.76

-

Fax. 973.51.50.78

18


els fogons de Montellà Ingredients (per a 4 persones): - 1 os d’esquena - 1 anella de butifarra - 1 tall de cansalada - Api - Ceba - Una bola feta amb sagí i farina

Preparació

Cuinat

Es fa bullir tot junt unes 4 hores i sense colar s’afegeixen patates tallades petites, mongetes o cigrons, arròs i fideus. Aquesta recepta és tal i com es feia el cuinat abans, avui en dia els ingredients són més generosos però això no treu que fos deliciós! Antigament, aquest era el dinar de cada dia. Bon profit! Teresa Bombardó i Margarita Pagès (Cal Xico 2007)

LLOGUER D’APARTAMENTS A MONTELLÀ DE CADÍ (Cerdanya) 3 habitacions, menjador, cuina, bany i calefacció Tots exteriors. Vistes a la Serra del Cadí Temporada d’estiu - Temporada d’hivern

Tels. 93 422 51 39 - 973 51 51 19

19


Almacenista y distribuidor C/ Albert Einstein, 18 - 28 (Polígon Almeda) Tel. 902.636.526

-

email: decero@decero.es

Fax. 902.636.527 www.decero.es

08940 CORNELLÀ DE LLOBREGAT (Barcelona)

EL GRUP D’AMICS DE MONTELLÀ NECESSITA LA TEVA COL·LABORACIÓ !! INFORMA’T SOBRE ELS OBJECTIUS DE L’ASSOCIACIÓ PARTICIPA I FES-TE’N SOCI. SI JA N’ETS, APORTA’N UN DE NOU Omple la butlleta de sol·licitud d’inscripció que consta al dors

20

Profile for GAM Grup d'Amics de Montellà

Fil Directe 22  

Fil Directe 22

Fil Directe 22  

Fil Directe 22