Page 1

Wangki

Número 10

ASSOCIACIÓ D’AMICS DE PUERTO CABEZAS

OCTUBRE 2011 NÚM. 10

“La violencia hacia las mujeres motivó a Nidia White a luchar contra una dictadura” Article dʼHelena Ramos Presentació del projecte de l’alberg Nidia White a Vilafranca. Bilwi: Menys violència i més neteja

2

Nidia White: Una inspiración costeña 3 Cinquena Brigada Solidària 4 - 7 Notícies i properes activitats

8

A través del Wangki, la junta i col·laboradors de lʼAssociació dʼAmics de Puerto Cabezas, fem un recull de les activitats que tirem endavant, aportem opinió i relats que ens ajuden a conèixer millor la Costa Carib de Nicaragua i la tasca dʼentitats, ONG i altres organismes. Aquest és el butlletí número 10 i si mirem enrere, podem dir que hem tractat temes diferents i variats. En aquest número, mirarem de transmetre lʼexperiència de les brigades solidàries, que enguany han estat les cinquenes. Ho farem a través del testimoni directe de les integrants de la brigada: la Pilar, la

Sílvia, lʼAnna Pinyol, lʼAnna Pontnou i la Sandra. Però el tema central dʼaquest butlletí és el projecte que volem iniciar amb el Movimiento de Mujeres Nidia White. Aquesta entitat ja porta anys participant en activitats de lʼagermanament i col·laborant en diferents projectes. Així que quan ens van sol·licitar si els podíem donar suport per tirar endavant lʼalberg, no ens va costar dʼacceptar-ho. La defensa de la igualtat de gènere i, sobretot, lʼeradicació de la violència intrafamiliar és tan important pel progrés dʼuna societat com lʼaccés a lʼaigua potable o a un habitatge digne.

Els Amics de Puerto Cabezas som una associació sense ànim de lucre creada l’any 1999 i formada per voluntaris que dediquen el seu temps a la difusió i la promoció d’activitats per donar a conèixer l’agermanament amb Puerto Cabezas-Bilwi, municipi situat a la Regió Autònoma de l’Atlàntic Nord de Nicaragua (RAAN). Podeu contactar amb nosaltres a través d’aquest correu electrònic: amicsdepuerto@hotmail.com o segueir-nos a http://amicsdepuertocabezas.blogspot.com/

http://www.facebook.com/pages/Associacio-dAmics-de-Puerto-Cabezas/


Butlletí Wangki - Associacío d’Amics de Puerto Cabezas

Octubre 2011

no resulti fàcil denunciar-ho. Encara és més difícil policia no hi col·labora i si la justícia no actua agilitat. Sense un suport com el que sʼofereix des Movimientos de Mujeres difícilment sortirien a la molts casos.

Shira Miguel, directora de Nidia White, ens fa una presentació del projecte de lʼAlberg de Bilwi a Vilafranca.

si la amb dels llum

Durant lʼany 2010 es van rebre 3631 consultes, de les quals 485 eren casos de violència domèstica i sexual, . 168 dones van ser acollides temporalment a lʼalberg al llarg de lʼany. La major part dels casos es tracta de dones de 14 a 29 anys. Però no es tracta només dʼatendre víctimes sinó també de prevenir situacions que puguin desencadenar actes de violència física i verbal. Per això un tasca constant són les xerrades i tallers amb grups de dones i noies, tal i com ens va presentar la Shira amb un exemple. Dinàmica i clara, una xerrada amb el caràcter de la directora del Movimiento de Mujeres Nidia White que va servir-nos dʼexemple i aprenentatge. El passat dia 30 de juny, Shira Miguel, directora del Movimiento de Mujeres Nidia White de Bilwi, ens va fer una presentació sobre la tasca que es porta terme des dʼaquesta entitat. Des de fa uns anys, el centre treballa en coordinació amb altres institucions per oferir una atenció integral, que contempli tant els aspectes jurídics, com de salut física i també psicològica, per fer front als casos que atenen. Aquests poden ser des de denúncies per violència verbal fins a casos de violació, i en cada cas cal atendre les víctimes i ajudar-les a superar la situació viscuda. A Nicaragua, com a casa nostra, la major part dels casos de violència es donen dins del nucli familiar. Això fa que

Bilwi: Menys violència i més neteja. I és que lʼalcaldia de Puerto Cabezas ha centrat aquesta legislatura en les polítiques dʼigualtat, la lluita contra la violència i el desenvolupament productiu a les comunitats liderat per dones, per tal de millorar i diversificar la producció dʼaliments. Per fomentar-ho sʼofereixen microcrèdits i també es facilita la comercialització directe als mercats. Per altre banda, el tema del medi ambient també sʼestà treballant, amb un nou abocador i centre de reciclatge i la recollida als mercats i als carrers. Aquestes projectes volen fer front a les mancances de sempre i a nous problemes com una major desigualtat social i econòmica, corrupció, creixement de nous barris, augment de la violència i lʼaparició de bandes juvenils. Aquesta és la “manta” dʼuna de les campanyes que des de lʼalcaldia de Bilwi fan amb un missatge que sintetitza dues accions en una. La denúncia de la violència i la neteja urbana.

Per tant, totes aquestes mesures ofereixen noves oportunitats i van encaminades a afrontar els problemes, assolir nous reptes i a millorar el present i el futur.

2


Butlletí Wangki - Associacío d’Amics de Puerto Cabezas

Gener 2011

Nidia White: Una inspiración costeña La violencia hacia las mujeres motivó a Nidia White a luchar contra una dictadura Helena Ramos (La Boletina núm: 48 )

A la Costa Caribe de Nicaragua suelen llamarla “crisol de las razas” porque a través de la historia allí se mezclaban sangres de personas que venían de distintos continentes: América, África, Europa, Asia... Esa mezcla generó una cultura propia, muy rica y muy vital, que forma parte integral de la cultura nicaragüense y la enriquece. Muchas cosas diferencian la región del Pacífico del Atlántico, pero otras tantas las unen. Una de ellas es la lucha de las mujeres por sus derechos humanos. Una de las organizaciones de mujeres que trabaja en la Región Autónoma del Atlántico Norte, RAAN, es el Movimiento Nidia White, que lleva el nombre de una costeña que cayó combatiendo en Managua poco antes del triunfo de la Revolución Popular Sandinista en 1979.

Foto: Cortesía de Nubia White Reyes (Butlletí “la boletina”)

La madre y la hermana de Nidia White, comparten con La Boletina su historia.

este delito. Y peor aún, cuando vio cómo su amiga cayó en una profunda depresión que la llevó a intentar suicidarse.

“Era muy alegre y popular”

Si ahora no es fácil denunciar una violación, imagínense hace más de 30 años y en las circunstancias en que ocurrió el delito. El argumento masculino que culpa a las mujeres pesaba más: “Ella aceptó acostarse conmigo por su propia voluntad y ahora está inventando cosas”...

Elena Reyes es la madre de Nidia, quien con orgullo dice tener en las venas sangre misquita. Ella nos cuenta: Me casé joven y nos fuimos a Puerto Cabezas, que también le dicen Bilwi, ahí nacieron mis 7 hijos, 3 mujeres y 4 varones. Nidia fue la tercera, nació el 5 de julio de 1959.

En aquellos tiempos una mujer no tenía dónde recurrir para recibir ayuda sicológica y asistencia jurídica. Además, como estaban implicados hijos de funcionarios de alto nivel, la joven estaba clara que las autoridades estarían en su contra.

Era una niña alegre, muy popular, le gustaba tener amistad con todo el mundo. Cuando estaba más grandecita, nos fuimos para San Carlos en Río San Juan, Nidia estudió primaria allí. Como no había secundaria, tuvo que ir a Waspán para bachillerarse. Después viajó a Managua y en 1977 ingresó a la Universidad Nacional Autónoma de Nicaragua (UNAN-Managua). Nos sentíamos muy orgullosos de ella, en ese tiempo había pocas universitarias costeñas.

Aquella desgracia hizo a Nidia tomar conciencia de lo vulnerables que somos en una sociedad machista. Para ella, luchar por un cambio social significaba también luchar por las mujeres. Su compromiso político A finales de los años 70 el estudiantado era uno de los grupos más involucrados en la lucha contra el régimen somocista, y Nidia no quiso permanecer al margen. Guillermo Zelaya, que la conoció en la universidad, la describe de la siguiente manera: La compañera misquita dio sus primeros pasos conscientes de participación política organizada en el Centro Universitario de la Universidad Nacional (CUUN). Su carácter alegre le facilitó la integración a los grupos de estudiantes donde ella se destacaba por su firmeza y jovialidad.

Una desgracia le abrió los ojos Antes de que Nidia se instalara en la capital, vio de cerca algo que marcó su vida: Una amiga cercana fue drogada y violada en grupo durante una fiesta, tenía 16 años, como ella. El principal violador, hijo de un importante somocista y supuesto enamorado de la muchacha, se aprovechó de su confianza para abusar de la joven junto con sus amigos. Ese hecho marcó la vida de Nidia, quien compartió con su amiga la rabia e impotencia por la impunidad ante

Su honestidad y su firmeza hicieron que asumiera el compromiso con el cambio social y participara en la 3


Butlletí Wangki - Associacío d’Amics de Puerto Cabezas

insurrección de 1979. Estuvo combatiendo en los barrios orientales de la capital, en las barricadas que los comandos guerrilleros habían construido para repeler los ataques de la Guardia Nacional. El 20 de junio fue herida por las esquirlas de un cohete lanzado por un avión que desde el aire daba respaldo a la Guardia que intentaba ingresar por el sector del residencial El Dorado. En ese momento Nidia estaba en las barricadas cerca de la tienda llamada El Estilo y la Moda.

Gener 2011

traía la inquietud... Los que vivíamos en la Costa también sentíamos la opresión. Los “españoles” –así solemos llamar a la gente que viene del Pacífico– nos exigían que no habláramos nuestro propio idioma, sólo el castellano... No respetaban nuestra cultura. Entonces, Nidia decía que eso era injusto, que debíamos buscar la manera de cambiar las cosas. El día que la mataron no le tocaba hacer posta pero ella dijo: “No voy a descansar, iré a acompañar a mis amigos”... Siempre fue así: solidaria, generosa.

De inmediato sus compañeros la trasladaron a un hospital de campaña ubicado en el Instituto Experimental México, y allí Nidia dio su último suspiro. Como un humilde homenaje a su sencillez, humildad y entrega, se bautizó con su nombre una de las calles de Managua.

Una heroína indígena Nubia señaló que ni a ella ni a Nidia jamás les pasó por la cabeza que no podían estudiar una carrera o participar en política porque eran mujeres y cree que eso se debe a la educación que recibieron en su familia de origen:

Generosa hasta el último instante Doña Elena Reyes no estaba al tanto de las actividades políticas de su hija:

Mi mamá nos crió muy diferente. No vivíamos mal, éramos medio acomodados, pero ella nos enseñaba a hacer todo, porque es una luchadora. Nunca nos dijo que las mujeres debíamos hacer los oficios domésticos y los hombres no. Ella nos enseñó a creer en nuestras capacidades como personas y como mujeres.

Aquí sabíamos poco sobre lo que estaba ocurriendo en el Pacífico. En sus cartas, Nidia jamás hablaba de política, sólo decía que estaba bien... En 1979 llegó un telegrama que decía que ella había muerto sin explicar cómo ocurrió. Y ya después supimos... La trajeron grave al hospital, ella se daba cuenta de su estado y dijo: “No me atiendan a mí porque de todos modos voy a morir, atiendan a otros”.

Dorothea Wilson, actual coordinadora general de la Red de Mujeres Afrolatinoamericanas, Afrocaribeñas y de la Diáspora, estuvo entre aquellas compañeras que en la década de los 80 decidieron poner el nombre de Nidia al movimiento de mujeres costeñas. “Escogimos a ella – explicó– porque era una mujer indígena, una heroína, una luchadora, muy conocida en la región. Su valentía y su alegría siempre nos sirven de inspiración”.

Está enterrada en una fosa común en Bello Horizonte, en el colegio donde estuvo un hospital improvisado. No es la única en mi familia que murió por la revolución. Su hermano Norman cayó en 1985 haciendo su servicio militar, tenía 25 años. Lloré por Nidia, lloré por Norman pero siempre respeté su decisión de participar en la lucha. “Ella ya traía la inquietud” Nubia White Reyes, hermana de Nidia y que ahora vive en Waspán, se siente muy orgullosa de su hermana menor: Ella era bien alegre, sincera, comunicativa, dadivosa. Se podía quedar sin nada para ayudar a la gente. Fue una excelente estudiante, la segunda mejor alumna de su promoción de bachillerato. Después estudió Administración de Empresas porque nuestra madre se dedicaba al comercio y ella quería ayudarle. Ella callaba lo de su participación política, para que la mamá no se preocupara. En el 78 vino a visitarnos por última vez y preguntó qué pensaríamos si ella se metiera en la lucha; mi madre dijo que tuviera mucho cuidado, porque si se enteraban podían matar a toda la familia... Entonces, Nidia no comentó nada más.

Aquest article ha estat publicat a “La boletina”, una publicació de Puntos de encuentro des d’on s’analitza l’actualitat de Nicaragua des de la perspectiva de gènere.

Su seudónimo de guerrillera era Lorena. Si bien su participación organizada empezó en el Pacífico, ella ya

Podeu trobar més informació a: www.puntos.org.ni 4


Butlletí Wangki - Associacío d’Amics de Puerto Cabezas

Octubre 2011

Amb lʼONG Plan que treballa pels drets dels infants van visitar la comunitat de Boom Sirpi i lʼescola dʼaquesta petita comunitat també van poder gaudir dʼactivitats que havien preparat les brigadistes.

Cinquena brigada solidària a Nicaragua.

I com sempre visita obligada a les escoles que fan intercanvi de cartes amb escoles de Vilafranca. Activitat molt gratificant per lʼacollida que sempre ens fan els mestres i els alumnes als quals portem o prenem cartes. Visita a una comunitat molt bonica, Haulover amb la companyia de la Charlotte, lʼalcalde Guillermo Espinoza i altres treballadores de lʼAlcaldia, lloc que si ha dʼanar amb barca ja sigui per mar o pels canals interiors. Reunió amb lʼalcalde, amb el Grupo de Amigos del Penedès i contactes diversos per anar coneixent i ampliant el suport a lʼagermanament. Així com el primer dia lʼAlcaldia les va obsequiar amb una festa de benvinguda, i lʼúltim dia la festa de comiat amb la gent de lʼAssociació Amigos de Penedès i les famílies acollidores.

Un any més l’Assoaciació d’ Amics de Puerto Cabezas ha organitzat una brigada a Nicaragua amb l’objectiu d’enfortir els vincles d’amistat i solidaritat amb la població agermanada del municipi de Puerto Cabezas.

A mitjans de mes, van marxar amb una avioneta cap a la regió de lʼatlàntic sud per participar juntament amb una brigada de Barcelona i Sevilla amb el grup de suport a lʼalfabetització que lʼAssociació dʼeducació Popular Carlos Fonseca Amador (AEPCFA). Amb el seu líder, el mestre Orlando Pineda on sʼestà duent a terme entre la població de Kukra Hill, població propera a la capital de lʼautonomia Bluefilds.

Cinc companyes, la Pilar, lʼAnna, la Sílvia, la Sandra i una altra Anna que repetia lʼexperiència van marxar preparades per fer activitats amb els infants de Bilwi. La Casa de lʼAgermanament va ser el lloc de trobada cada tarda durant una setmana amb nens i nenes de 3 a 12 anys, per fer activitats variades. Fins a un total de setanta hi van participar. Vaja, com un casal dʼestiu dels nostres, tot hi que allà a lʼagost no fan vacances escolars.

Amb la motxilla plena de vivències, emocions, descobertes i noves amistats a finals dʼagost tornada cap a Catalunya.

Lʼalberg Nidia White que acull a mares amb problemes de maltractaments, juntament amb els seus fills va ser un altre punt per fer activitats infantils.

tard, una amiga meva va tenir l’ oportunitat de poder anar com a treballadora social, però a causa dels pocs recursos econòmics tampoc em va ser possible... i per fi aquest any es va poder realitzar una de les meves il·lusions personals, realitzar un viatge cap a Nicaragua amb una associació que em motivés pel seu projecte, relacionat amb la meva professió i que em donés confiança d’unir-me a ells, i així ha estat!

Sílvia Mallofré

Mestre d’educació primària. Viu a Vilanova i la Geltrú

Aquestes activitats infantils realitzades a la casa de l’agermanament estaven organitzades i pensades mesos anteriors per les 5 brigadistes. El moment de reunir-nos i començar a organitzar aquestes activitats, eren moments plens d’emoció i il·lusió ja que teníem moltes ganes de compartir totes les activitats amb els nens/es de Puerto Cabezas. Les 5 brigadistes varem realitzar dos dossiers: un dedicat a activitats manuals i un altre més dedicat a activitats físiques com cançons, danses, jocs de pilota, de saltar a corda, ..... Nicaragua es va creuar al meu camí ja fa uns anys, quan a la universitat em va donar l’ oportunitat de fer les pràctiques de magisteri allà, però per por i perquè era més jove no vaig tenir la decisió d’emprendre el viatge. Més

Dels materials que vàrem portar cap allà, alguns van ser comprats aquí i d’altres els vàrem aconseguir un cop arribat a Nicaragua.

5


Butlletí Wangki - Associacío d’Amics de Puerto Cabezas

La satisfacció de veure realitzat aquest projecte i veure els resultats ens van provocar molta felicitat, ja que va ser tot un èxit!

Octubre 2011

em va interessar molt des del principi, així que vaig decidir participar-hi. El viatge, les activitats realitzades, l'estada amb les famílies i una pila de bones experiències van fer que finalment al cap dels anys tornés a Bilwi.

El projecte va arrencar anant a les escoles agermanades i comunicant que faríem uns tallers durant una setmana, entre les 15:00h, encara que arribaven a les 14:00h de les ganes que tenien, fins a les 17:00h o més, ja que mai ens cansàvem de gaudir d’aquests moments !! El primer dia vàrem rebre uns 30 nens/es i l’últim dia ja érem aproximadament uns 80 nens/es.

En les brigades, l'estada amb les famílies ha suposat conviure amb una molt bona acollida i compartir moltes coses. Suposa un enriquiment per les dues bandes per tal de conèixer i compendre millor cultures diferents, a través de la quotidianitat com aprendre una cançó, un conte o un joc català per part dels més petits de la casa; que fa que de mica en mica hi hagi més complicitat. On les ganes de compartir i la curiositat, fan que sovint petites coses quotidianes siguin un regal. També permet veure el dia a dia d'una realitat diferent a la nostra amb moltes coses per apendre'n. L'estada també resulta positiva pels membres de les famílies, ja que fa que coneguin millor i s'impliquin més en l'agermanament. La convivència i la inter-relació també permet conèixer i compendre millor la realitat social de la gent que viu a Puerto Cabezas.

Els nens/es de Puerto Cabezas varen realitzar totes les activitats que se’ls hi va proposar, plens de ganes i molt motivats. No vàrem tenir cap problema a l’hora de realitzar i organitzar aquestes activitats amb ells/es ja que s’adaptaven a tot el que els hi proposàvem. Tots/es varen tenir una conducta excel·lent i ens va ser molt fàcil portar a terme aquest projecte amb aquesta actitud. Gràcies a ells/es vàrem gaudir moltíssim d’aquestes tardes i el nostre gran regal van ser les mostres d’afecte que ens van oferir l’últim dia de les activitats infantils.

D'aquesta experiència el que m'ha sorprès més és l'aprenentatge que n'he fet, tot el que hem après i viscut a Bilwi m'ha ajudat a crèixer, aprendre i a compartir una pila de vivències positives que ens hem endut a la maleta. On la convivència amb una altra realitat i cultura, així com amb les famílies, la resposta de la canalla davant les activitats infantils i un llarg etcètere han estat un regal.

D’aquesta aventura, el fet que m’ha sorprès, és l'apreci que pots agafar a unes persones que tan sols convius amb elles uns dies, però uns dies intensos, plens d’estimació i d’intercanvis culturals que fan enriquir aquest vincle que es forma al tenir un projecte en comú i en creure que, amb ganes i il·lusió, tot es pot aconseguir. No tinc paraules per comunicar la valoració de l’experiència, ja que m’ha omplert positivament en tots els sentits i ha estat plena de moments meravellosos: poder ensenyar i compartir tallers amb els nens/es del barri, poder gaudir de la vida diària junt a una família, poder compartir la seva filosofia de vida de disfrutar en tot moment i només preocupar-se per coses de veritat rellevants, viure cada moment una olor nova, un nou sabor, cada instant era nou per a mi i això fa sentir-te viva, plena de felicitat i desconnectada de tot el món.

Sandra Cedo Educadora Social. Viu a Vilanova i la Geltrú

Anna Piñol

Farmacèutica. Viu a Vilafranca del Penedès

Vaig arribar a Puerto per un somni, el somni de conèixer una altra cultura i poder intercanviar coneixements, el somni de desenvolupar un projecte social. Aquest era un somni des que vaig fer els meus estudis universitaris d’Educació social i a través de l’Associació, vaig poder conèixer la gent de Puerto i poder desenvolupar un casal pels nois i noies de la ciutat. La junta directiva d’Amics del Penedès, ens van preparar una agenda molt complerta per poder conèixer les diferents activitats, projectes i organitzacions que es desenvolupen a Puerto. Vàrem tenir també diferents celebracions com la benvinguda i acomiadament de la Brigada, i també la del

Fa 6 anys, se'm va presentar l’oportunitat de participar en unes brigades de cooperació a Nicaragua. El projecte 6


Butlletí Wangki - Associacío d’Amics de Puerto Cabezas

Sishkru Tara, que és una celebració bianual entre Nicaragua i Honduras, on es reivindica el respecte de les cultures indígenes dels dos països.

Octubre 2011

Kukra Hill. Municipi i comunicats on s’inicia l’Alfabetització aquest any. Durant l’estada a Kukra Hill vàrem donar suport a les brigadistes de Barcelona i Sevilla.

La principal activitat va ser la de portar les cartes a les diferents escoles amb les que Vilafranca del Penedès està agermanada amb Puerto. Hem conegut diferents llocs: Tuapi (un lloc de descans amb un riu per poder refrescar-te) i comunitats com la de Haullover i Boom Sirpi, aquesta última a través de l’ONG Plan. Les organitzacions que vàrem visitar van ser Tesis, que treballen amb persones d’exclusió social; Nidia White, un alberg que treballa amb les víctimes de violència de gènere; i Plan, que és una ONG que treballa en la millora del benestar de les comunitats a través de l’apadrinament. Tininiska També vàrem assistir a una reunió de treball dels joves sandinistes i visitar, que és una casa museu de la cultura Miskita.

L’Associació d’Educació Popular Carlos Fonseca Amador realitza l’alfabetització a través del mètode “ Yo si Puedo”. És un mètode que fa possible que en un període de 8 a 10 setmanes els participants aprenguin a llegir i escriure.

El que m’ha sorprès és com les persones som solidaries amb gent que viu a tants quilòmetres i que entre nosaltres no ho som. L’experiència ha resultat interessant i positiva. Aquest intercanvi de cultures fa que et coneguis millor com a persona, reconèixer les teves capacitats i debilitats i el nivell de tolerància davant del xoc cultural i del grup amb les que vas. La valoració és molt positiva per tota la gent que coneixes i per tot el que s’aprèn dels altres.

Els participants, joves i adults que no van aprendre a llegir ni escriure per manca d’oportunitats, es reuneixen per fer classes en una casa, local social, pati, església.... anomenat punt d’alfabetització. Per cada grup de 15 persones (depenent de si la zona és rural o urbana) s’hi destinen 2 facilitadors, és a dir, monitors que organitzen, ensenyen i avaluen el programa. Aquests estan assessorats pels tècnics d’AEPCFA.

Pilar Olivella

Eduacora Social. Viu a les Cabanyes

El monitor-mestre és un participant més, compromès amb el mateix objectiu que els participants i que ho fa de manera altruista. Un dels seus objectius és el de motivar als participants a que no abandonin les classes. Es realitzen dues classes diàries de dilluns a divendres, amb una durada de 30' cada classe. Cal dir que això és flexible i està en funció de cada punt d’alfabetització. Per tirar endavant aquest mètode es necessita una bona organització, unes infraestructures ( electricitat, mobiliari, TV, vídeo, cassetes, cartilles, llapis, generadors ... ). També és necessària una part econòmica i una part humana, potser la més important i la que els tècnics d’AEPCFA saben fer molt bé. Hi ha un tasca de conscienciació i/o sensibilització que ells diuen enamorament: d’una banda es tracta de sensibilitzar a la gent analfabeta perquè aprengui a llegir i escriure, i d’altra, de sensibilitzar als que ja en saben perquè hi col·laborin aportant material, deixant instal·lacions, donant suport, fent de facilitadors.

Durant l’estada de les cinquenes brigades a Nicaragua vàrem participar i donar suport a les Brigades de l’Associació d’Educació Popular Carlos Fonseca Amador (AEPCFA) a la RAAS ( Regió Autònoma de l’Atlàntic Sud).

El dia 23 d’agost es va celebrar el 31e aniversari de la Cruzada Nacional de la Alfabetización a Manàgua, on es va fer entrega dels diplomes a les brigadistes de l’Associació d’Amics de Puerto Cabezas per haver participat i haver donat suport a aquest projecte.

Les cinc brigadistes, a mitjans d’agost, vàrem arribar a Bluefilds amb la Costeña i, tot seguit, vàrem passar pel Rio Escondido amb una panga (taxi- barca) per arribar a 7


Butlletí Wangki - Associacío d’Amics de Puerto Cabezas

Gener 2011

NOTICIES I PROPERES ACTIVITATS: LʼAJUNTAMENT DE VILAFRANCA COL·LABORA AMB EL PROJECTE DE LʼALBERG NIDIA WHITE. Sʼaprova un ajut pel projecte de lʼAlberg Nidia White que des de lʼAssociació vam presentar a la convocatòria dʼajuts dʼaquest any. Lʼajut aprovat és dʻ11.856€ per un projecte valorat en 34.970€. A lʼAlberg, únic a la regió, sʼatén i es dóna protecció a les dones de les comunitats que, havent denunciat casos de maltractament o violació, estan pendents de lʼactuació de la justícia. Alguns casos es poden allargar mesos i sovint les acompanyen els fills petits. LʼAJUNTAMENT DE LES CABANYES COL·LABORA AMB UN PROJECTE DE LʼALCADIA DE PUERTO CABEZAS A través del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD) s’ha donat forma a un projecte d’establiment d’horts per reforçar les capacitats productives de 75 famílies de les comunitats de Siska, San Pablo i Sumubila al sector de Tasba Pri del Municipio de Puerto Cabezas. LOTERIA DE NADAL Un any més hem fet una participació de loteria per tal dʼaconseguir alguns recursos econòmics i alhora fer difusió i donar-nos a conèixer. És important que es participi comprant loteria i també venent números com una forma més dʼimplicar-se. VIATGE DE LA MONTSE SAUMELL A NICARAGUA La Montse Saumell ha estat durant el mes dʼoctubre a Nicaragua. Durant lʼestada a Puerto Cabezas ha pogut coincidir amb el seguiment de diferents projectes que porta el Fons Català de Cooperació. També ha participat en les activitats dʼAEPCFA a Kukra Hill (RAAS). BOSSES DE ROBA Per aquesta festa de la solidaritat hem fet unes bosses de mà noves per vendre. Per la seva il·lustració hem comptat amb la col·laboració del Lluís Masachs, qui ja havia col·laborat en la tapa del llibre de contes i llegendes. El dibuix és una representació de la Tortuga Verda, una espècie que pont els ous a les platges del Carib i que es troba en perill dʼextinció. MALETA PEDAGÒGICA PER LES ESCOLES Un dels propòsits per aquest any és poder fer realitat una proposta que fa temps que volem tirar endavant, juntament amb les escoles. Les maletes pedagògiques volen ser un conjunt de materials per treballar a lʼaula temes relacionats amb Puerto Cabezas i que serveixi com a complement de lʼintercanvi cartes. Hi estem treballant.

Teresa Baqués Mònica Piñol

Isabel Torrents

Pilar Olivella

Joan Català

Marc Nicolàs

Griselda Matas

Raquel Yadira Zamora

Tere Soler

Montse Romagosa Montse Senserrich Montse Saumell Rosa Catasús Editat per Associacío d’Amics de Puerto Cabezas

En conveni amb: Ajuntament de Vilafranca del Penedès

Wangki núm. 10 (2011)  

Butlletí numero 10 de l'Associació d'Amics de Puerto Cabezas

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you