Page 1

La Casa de l’Agermanament, un edifici que pren vida.

Wangki

Aquest projecte va néixer l’any 2003 i ha estat i segueix sent el resultat d’una acció continuada que ha comptat amb la participació de moltes persones. Avui, aquest espai ha passat a ser un edifici a ser una Casa, una llar d’entitats, col·lectius, en definitiva de persones durant aquest darrer any. El següent pas és que sigui també un referent a Bilwi, en un país on no hi ha noms als carrers i els punts de referència són edificis amb noms propis i coneguts per tothom. Al llarg del darrer any, joves boxejadors, la Comisión municipal de la juventud y la adolescéncia, Periodistas de Puerto Cabezas, Comisión de hermanamiento de Burlington, Associación de Educación Popular Carlos Fonseca Amador han trobat a la casa un espai on fer les seves reunions i activitats. (pàg.2)

Associación Grupo de Amigos para el Desarrollo

7

-

Octubre

20 0 8

Periodistes de Puerto Cabezas estaran uns dies a Vilafranca

Núm.

as s o ciació

d’ amics

de

puerto

cabezas

Es renova la junta i s’inicien els tràmits per demanar al parlament la personalitat jurídica del Grupo de Amigos. Aquesta entitat vol ser referent dels agermanaments i la solidaritat amb el municipi de Puerto Cabezas. (pag.2)

Pàgina 1

Les periodistes de Puerto Cabezas Aracelly Duarte i Margarita Antonio Matamoros estaran entre els dies 16 i 31 d'octubre realitzant un intercanvi amb ràdio i TV Vilafranca i coneixent al mateix temps el Penedès. Aquesta idea va sorgir poc després de l'huracà, arran de la comunicació que es va mantenir amb aquestes periodistes. Donat el paper que juguen els mitjans a la nostra societat i veient les possibilitats de trobar canals d'intercanvi i difusió de l'agermanament es va anar donant forma a un projecte que anomenem “Ones” el qual es fa conjuntament amb Ràdio i Televisió de Vilafranca.

Les cases de Kwakuil Un any després de l’huracà Fèlix encara hi ha moltes famílies que viuen sota amb teulades o parets protegides per plàstics repartits durant l’emergència. En molts casos senzillament s’ha substituït la teulada, visible per la lluentor del zenc, però en moltes comunitats no és fa visible la reconstrucció. És també el cas de la comunitat de Kwakuil (pàg. 3)

Projecte forestal de la Diputació de Barcelona. Donada la necessitat de tallar i retirar la fusta tombada, des de la Diputació es va oferir la possibilitat de formar a persones en l’ús de la motosserra per millorar l'eficàcia en el treball, evitar lesions i millorar la seguretat. Aquesta projecte s'ha anat desenvolupant i aquest més d'octubre s'estan fent aquestes capacitacions a 15 persones de diferents comunitats amb la col·laboració dels departaments de recursos forestals del govern regional i el ministeri de medi ambient de Nicaragua. (pàg. 3)

Cartes entre escoles Una vegada més, els viatges han servit per enviar les cartes entre les escoles agermanades. En aquest butlletí hem volgut afegir una carta acompanyada d'un dibuix que il·lustra molt bé la vivència, per molts traumàtica, del pas de l'huracà Fèlix. ( pàg. 11-12)

El bloc:

Alta Hooker i Orlando Pineda a

Vilafranca. “Tornar la confiança a la comunitat és del tot necessari per tirar endavant la reconstrucció després de l'huracà Fèlix”(Alta Hooker) “Alfabetitzar Vilafranca perquè se senti part del que està passant a Puerto Cabezas” (O.Pineda)

Wangki


El 30 de setembre es va celebrar l’assemblea constituent de la nova Associació. Sobre la base social del Grupo de Amigos i altres entitats i comitès es va constituir l’ “Associación Grupo de Amigos para el Desarrollo Comunitario de Bilwi” (AGADCG). Un cop constituïda, és l'Assemblea Nacional de Nicaragua la que ha de donar personalitat jurídica a l’Associació. L’objectiu d’aquesta és sobretot enfortir la participació social i participar en el desenvolupament de projectes en benefici de la comunitat. Per fer-ho es plantegen ser una associació de referència que promogui els vincles d’intercanvi, amistat i col·laboració amb ciutat germanes de l’interior i l’exterior del país. En l’assemblea del dia 30 es va fer l’acta fundacional amb l’aprovació dels els estatuts fundacionals i la formació de la junta que estarà formada per : Glennis Escobar Wilson, Leonidas Rizo Diaz, Meyling Chow Pineda, Sofia Lopez Urbina, Ligia Zamora Warman, Angela Rosa Taylor Lopez, Ruth Elizabeth Ellis .

Casa de l’Agermanament, any 2008 La “Casa de hermanamientos” és ja un centre actiu on es realitzen diferents activitats. Per fer-ho possible s'han hagut d'anar fent millores i manteniment de l'edifici, i sobretot, comptar amb la col·laboració de moltes persones.

al tancat. Conjuntament amb AEPCFA s’ha renovat la instal·lació elèctrica, s’han pavimentat els sanitaris i pintat la façana. Tot i així queda pendent de fer alguns tractaments de pintura a les reixes metàl·liques, aplicar tractament per evitar l’aparició de “comejen”, fer un voladís per evitar que l’aigua entri per una de les parets i enrajolar aquesta planta baixa. Activitats: Oficina Regional per l’Alfabetització: Des del més de gener s’instal·la l’Oficina Regional per l’Alfabetització a la RAAN. Es cedeix a l’Associació d’Educació Popular Carlos Fonseca Amador (AEPCFA) part de la primera planta on s’instal·la una sala per reunions, dues habitacions, una cuina i un despatx. Es preveu que la oficina estarà instal·lada per un període inicial de 3 anys. Escola de Boxa: Des que l’huracà va destruir el gimnàs municipal, a la planta baixa , cada tarda durant la setmana hi ha els entrenaments de l’escola de boxa. Es preveu la construcció d’un nou gimnàs però falta cobrir el finançament. S’organitza un taller de formació tècnica per àrbitres. Comité Municipal de Jovenes y Adolescentes: Es reuneixen cada cap de setmana a la Casa Aquest grup funciona com una coordinadora d’entitats juvenils i fan diverses activitats i tallers de formació. Periodistes: Utilitzen la casa per diferents activitats, com el Dia del periodista on van participar tots els periodistes de Puerto Cabezas de les ràdios i del canal Bilwivisión. Grup de dones: Periòdicament es reuneix a la casa un grup de dones de Bilwi. Velatori: Arrel de la mort d’un sense sostre que voltava pel mercat, l’alcaldia de Puerto Cabezas va sol·licitar poder fer servir la casa per fer de velatori.

Equipament: Es renova la instal·lació elèctrica i es pinta l’exterior de la casa. Es compra una taula de reunió amb dotze cadires de fusta, un escriptori, un ordinador i cinquanta cadires de plàstic. Es fa la sol·licitud per posar telèfon i tenir accés a Internet. Manteniment: Aquest anys s’ha pintat la teulada per evitar la corrosió, s’ha netejat el pou i el dipòsit d’aigua, s’ha fet un cobert per la bomba d’aigua del pou, s’ha fet un tractament pel “comejen” (com uns tèrmits), s’ha instal·lat unes rampes per entrar vehicles Pàgina 2

Brigada de l’Institut Paulo Freire: Durant el més de març, la brigada de l’IPF, amb persones de Girona, Sevilla i València es van instal·lar a la casa. Aquest grup va estar fen un recorregut per les comunitats on s’ha iniciat el pilotatge de la campanya d’alfabetització. Miss 19 de julio: Les noies que es presentaven al concurs “Miss 19 de julio” van fer els assaigs a la Casa. "withas" de Bilwi: Els "withas", anomenats també "jueces", són representants de les comunitats i, en el cas de Bilwi, representants dels diferents barris. Utilitzen la casa per les seves reunions Wangki


RECONSTRUCCIÓ: Huracà Fèlix, un any després Projecte de reconstrucció a Kwakuil .

En el número anterior ja es va explicar que aquesta comunitat seria on s'iniciaria la construcció d' habitatges dins de la campanya post-emergent pels efectes de l'huracà Fèlix el setembre del 2007. Tot i que s'ha avançat en el projecte i el procés per executarlo sembla que està a punt de veure la llum, lamentem dir que encara no s'ha iniciat la construcció de cap habitatge. En la visita realitzada aquest agost passat a la comunitat de Kwakuil, vam poder conversar amb el pastor i el “witha”, dos dels líders de la comunitat. D’ells ens van transmetre el seu agraïment al conjunt d'entitats, institucions i persones que han col·laborat a la campanya. Però també ens van demanar quan es començaria el projecte ja que en altres comunitat ja s’estaven construint cases. Un cop més la resposta va ser tant imprecisa com aviat. Realment ens hagués agradat poder mostrar ja les imatges de les dones, infants i avis havent recuperat la seguretat que de tenir una llar en condicions però no ha estat possible. En aquesta i en moltes altres comunitats afectades, la imatges segueix sent la de cases que s’aguanten precàriament amb una coberta de plàstic que es va repartir durant l’emergència Des de l'Associació estem fent el seguiment d’aquest i altres projectes acordats que tampoc s’han dut a terme. Pensem que és necessari fer una valoració crítica del desenvolupament dels projectes si volem extreure’n conclusions útils de cara a futurs actuacions o situacions similars que es puguin donar. Pàgina 3

Projecte forestal de la Diputació de Barcelona.

Poc després de l'huracà Fèlix, des de l'Associació vam tenir contacte amb dos tècnics de l’Oficina tècnica de prevenció d'incendis de la Diputació de Barcelona que anaven a Nicaragua. Els vam explicar la situació de Puerto Cabezas i van poder anar-hi. Durant una curta estada van poder viure de prop la preocupació davant del risc d'incendi que suposava la destrucció de milers d’hectàrees de bosc tombades per l'huracà. Ja a la tornada, i coincidint amb la visita de Guillermo Espinosa, vam tenir una trobada a la Diputació de Barcelona per veure les possibilitats de cooperar en el tema forestal i de prevenció d'incendis. Donada la necessitat de tallar i retirar la fusta tombada, des de la Diputació es va oferir la possibilitat de formar a persones en l’ús de la motosserra per millorar l'eficàcia en el treball, evitar lesions i millorar la seguretat. Aquest projecte s'ha anat desenvolupant i aquest més d'octubre s'estan fent aquestes capacitacions a 15 persones de diferents comunitats amb la col·laboració dels departaments de recursos forestals del govern regional i el ministeri de medi ambient de Nicaragua. D'aquesta primera experiència esperem en surtin resultats per continuar futures col·laboracions. Cal agrair l'entusiasme i motivació dels tècnics de la oficina de prevenció d'incendis i de la resta de persones que hi participen aquí i a Nicaragua. www.diba.cat/incendis

Wangki


Estada a Puerto Cabezas. Durant l’estada a Puerto Cabezas en tot moment hem pogut contar amb les persones i institucions amb les que mantenim relació, i això ha estat molt important ja que amb pocs dies hem pogut fer moltes coses. Pel Joan i la Mireia ha estat la primera vegada que anaven a Puerto Cabezas però tots hem pogut conèixer nous llocs i noves experiències i estar amb els amics. En aquest apartat fem un petit resum de l’estada i algunes impressions:

així, d’altes amics hi havia estat abans i en les converses amb professors de Rosita vam trobar persones que havien participat en el projecte de Rosa Sensat dins del programa de suport a l'educació bilingüe de principis dels 90'. També vam estar al recinte universitari de Bilwi on vam poder explicar d'on veníem i quina era la nostra tasca dins de l'agermanament davant de professors i alumnes. El tema no era nou per molts d'ells com el professor Fidel Wilson, qui havia sigut president del Grupo de Amigos, la Glennis Escobar, actual presidenta o el vice-rector Albert Sinclair, qui ja havia rebut altres visites d'Amics de Puerto Cabezas. En la visita al recinte de Bilwi ens va rebre la rectora Alta Hooker, que el més de juny havia estat a Vilafranca del Penedès. 2) Amb Grupo de Amigos, com no podria ser d'altre manera, vam compartir diferents activitats com la visita a les escoles per l'intercanvi de cartes. També ens van acompanyar a visitar la comunitat de Kwakuil i Krukira, aquesta segona una de les més afectades per l'huracà.

1) La URACCAN (Universitat de les Regions Autònomes de la Costa Caribe de Nicaragua) va posar a la nostra disposició un vehicle per viatjar des de Managua fins a Puerto Cabezas, i també per anar a les comunitats de Kwakuil i Krukira. Durant el viatge des de Managua vam fer parada per visitar els recintes d'aquesta Universitat a Siuna i Rosita, al sector de las Minas. També vam anar a Bonanza on ens vam entrevistar amb la responsable dels programa d'alfabetització per part de la delegació del ministeri d'educació (MINED).

Aquestes visites ens van permetre conèixer millor un sector de la RAAN poc conegut per nosaltres. Tot i Pàgina 4

Amb el Grupo de Amigos vam tenir també algunes reunions per tractar temes com la gestió de la casa i la constitució del grup com a associació per tal que disposin de personalitat jurídica. Posteriorment a la nostra visita, ens van fer arribar una proposta d'estatuts que es va aprovar en assamblea el passat 30 de setembre. Esperem que aviat es puguem parlar de l'Associación Grupo de Amigos para el Desarrollo Comunitario de Bilwi, com una entitat amb personalitat jurídica. Tot i que de vegades no en som conscients, alguns companys de Bilwi ens han fet veure que el fet de visualitzar la societat civil i donar-li espai de participació ha tingut un impacte important en moltes iniciatives que s'han anat donant els últims anys on les entitats i col·lectius han pres consciència Wangki


del seu paper dins la societat. També vam visitar la Casa Materna de Bilwi i el Centro de Atención Integral a la Mujer Costeña (CAIMCA) gestionat per diferents organitzacions vinculades a la salut i la defensa dels drets humans, especialment en l’atenció a les dones i a la infància.

Quan ja estàvem de tornada de Bilwi, camí de León, Orlando Pineda, ens va demanar que fóssim presents en dos actes molt importants per ell i per AEPCFA:

3) L'AEPCFA ens acollí a la seva seu de Managua, fent-nos sentir com a casa. Allà vam poder visitar el museu de l'alfabetització, amb les parets pintades amb grans murals i on s’hi mostren fotografies i objectes de gran simbolisme com les “cotones” (camises de cotó) dels brigadiestes o les llanternes d'oli utilitzades durant la Cruzada Nacional de l'any 80. També s'hi poden trobar els gots que el cafè de Bilwi va vendre durant la festa Major de 2007 a l’apartat del “Yo si puedo”. En tot moment van mostrar el seu agraïment pel suport que es dóna a l'alfabetització des de Catalunya i alhora la seva col·laboració en allò que ens pugessin ajudar. La Montse Saumell, que ha estat col·laborant amb ells tot aquest temps, ha pogut veure com es treballa des de dins d'aquesta associació, i ells han vist en la Montse una companya més a qui els sabia greu que no els pugues acompanyar més temps. Durant l’estada a Bilwi hem visitat dos dels 4 punts d’alfabetització on acudeixen diàriament unes 15 persones per aprendre a llegir i escriure amb el suport de la professora Àngela, a través de la pantalla del televisor, i l’acompanyament de voluntaris.

En primer lloc l'acte que es va fer per nomenar-lo fill predilecte de la ciutat de Managua i en segon lloc el XXVIII aniversari de la CNU on es declarava Somoto territori lliure d'analfabetisme. Van ser les darreres activitats abans de marxar. 4) Entremig d’aquest final de viatge vam estar a León on vam tenir una breu trobada amb l’alcalde, Transito Tellez, que enguany acaba la legislatura i amb qui ens hem pogut veure i compartir activitats en més d'una ocasió els darrers quatre anys.

Tot i que va ser un viatge molt ràpid, gràcies a molta gent pensem que vam assolir la majoria dels objectius plantejats però, també vam gaudir i compartir bons moments junt amb els nostres amics i aquells qui ja considerem part de la nostra família.

Pàgina 5

Wangki


Visions personals del viatge: Aquest viatja ha estat diferent que el primer any que vam trepitjar les terres de Nicaragua, quan no coneixíem quasi bé res, tan sols pel que havíem llegit i sentit. Va ser un any de noves sensacions, algunes que costaven de pair. Però la gent i el país ens van captivar i enamorar. Aquest any per a mi ha estat un retrobament de la gent i del país, doncs mai et deixa de sorprendre, les mil coses que desconeixes i al mateix temps descobreixes. L’experiència que guardo dins és el trajecte que vam fer de Managua cap a Puerto tot parant a Siuna, ¨Bonanza i Rosita. Aquest viatge ja l’havíem fet. I en canvi parant i fent visites de metge, com dèiem allà, vam poder saber moltes coses de tot aquell sector. Les Mines, una riquesa que tenia o té aquest país explotat per empreses estrangeres, són coses que saps, que surten el diari i quan les veus i les palpes amb els teus propis ulls, penses, en quin món vivim, jo em quedo el tresor i tu treballes per mi per poder sobreviure. I Nicaragua com en molts altres països és sobreviure pel preu de qualsevol cosa. ( treballant a les mines explicaven que l’índex de cada setmana era la mort d’un treballador). També tenim la desforestació d’una riquesa de boscos que abans tenien i ara quasi bé no tenen. Penso que hem tingut molta sort poder anar per terra tot i que sempre hi ha coses per descobrir. Ester Parera

Nicaragua és un país que ja m'havia acollit i del que em sento part. Anar a Bilwi era conèixer l'altre Nicaragua, la de l'Atlàntic. La falta de comunicació entre "les dues Nicaragües" fa que hi hagi grans diferencies socials, econòmiques i culturals. De fet, la costa Carib viu gairebé d'esquenes a la resta de Nicaragua. Per tant, anar a La Costa era anar a un altre país, o anar a un altre país dins del país. Selves tupides, amples rius, clima extraordinàriament humit i plujós i com a conseqüència de tot això, la manca de camins adients i l’escassetat de transport públic han provocat que els diferents Presidents de la República i la resta de nicaragüencs hagin oblidat aquesta regió del país durant anys i anys. Totes aquestes dificultats feien que jo tampoc trobés mai el moment d'anar-hi, malgrat estar segura de que es tractava d'un lloc molt atractiu. Quan la Mònica i el Ramon em van proposar trobar-me amb ells a Managua i conèixer Puerto Cabezas no vaig dubtar ni un segon, a Bilwi hi falta gent! A la Costa Carib existeix una gran riquesa i varietat cultural: miskitus, creoles, mayagnas, garífunas, mestizos i ramas. Tots ells viuen allà però jo volia saber com ho feien, com vivien en el dia a dia aquesta gran diversitat. Això em va sorprendre positivament: veure gent molt diferent pel carrer, com si diferents mons haguessin decidit unir-se allà, al mig d'aquella selva mirant al Carib, gaudint de l'explosió més meravellosa de colors que he vist mai. Realment Bilwi ens va permetre veure el deteriorament causat per l'oblit i la pobresa; però també és un monument a la creativitat i a la necessitat de supervivència. Cal destacar que aquells amics de "l'altra banda de l'Atlàntic" ens van acollir com si fóssim part de les seves famílies, vaig veure que els Amics de Puerto Cabezas han fet una gran tasca al llarg d'aquests anys d'agermanament, perquè la gent ens estima, volen compartir i fer-nos sentir com a casa. Gràcies amics! Mireia Gallardo

Pàgina 6

Wangki


El bloc: Xerrada d'Alta Hooker a Vilafranca divendres 20 de juny de 2008 Tornar la confiança a la comunitat és del tot necessari per tirar endavant la reconstrucció després de l'huracà Fèlix. Els déus de la tempesta han colpejat a la comunitat i els “sukies”, les persones que intercedeixen amb els déus no ho han pogut fer res. Això merma la confiança de la comunitat cap aquests líders i per altra banda, abona el terreny a líders religiosos per trobar culpables i interpretar el desastres com un càstig per no seguir els dictats de "correcció moral". Segurament els que estem aquí no ho veiem així, va dir l'Alta Hooker, però a les comunitats es veuen les coses d'aquesta manera, són així. L'indígena viu lligat al territori, a les aigües, als boscos, a la terra per mitjà de déus i esperits que intervenen també en la salut de la persona i el benestar de la comunitat i la convivència. Això comporta unes normes pròpies, unes lleis que cal respectar. L'abús en l'explotació de recursos naturals, no seguir les pautes de conducta social poden trencar amb les lleis, i portar desastres com plagues, malalties o huracans. Al mateix temps, la destrucció de l'huracà trenca amb l'equilibri. En el vídeo, "la vida después del viento", que es va presentar en el mateix acte, la delegada de la FAO enumera els danys provocats per l'huracà, entre ells diu que la comunitat ha perdut els referents, per tant, aquell arbre, aquell bosc i tot el significat i l'espiritualitat que tenen aquests elements. En el cas de la comunitat de Cayos Miskitos, on van morir tres-centes persones, van morir també els que saben de medicina tradicional, els que intercedeixen amb els esperits, les dones que ajuden als parts. Tenint en compte que el coneixement es transmet de forma oral, la comunitat a fet un pas enrere i això també afebleix la confiança ja que cal trobar nous líders. En altres comunitats, el trencament de l'equilibri ha donat lloc a casos de Grisi signi, un tipus de trastorn mental que es dóna en aquesta regió que pot desencadenar casos del que aquí s'anomena histèria col·lectiva. A les comunitats és comú el Pana Pana, el costum de compartir la feina i els beneficis que se n'obtenen, d'ajudar-se mútuament. Aquest és un element molt positiu que evita que hi hagi desigualtats entre els membres de la comunitat. Explica Alta Hooker en un exemple en el que en una comunitat es volia iniciar un projecte on s'aportava un vaca, una gallina i un porc a una família per iniciar una granja. Però per alimentar la vaca, la gallina i el porc fa falta Pàgina 7

menjar i d'altres coses. Davant la situació i la manca d'aliments la comunitat va decidir que el millor que es podia fer era menjar els animals. Aquest no era un projecte integral, que tingués en compte tots els aspectes i la comunitat va actuar d'acord als seus raonaments, la forma de ser i els costums. En la reconstrucció, s'han vist casos on s'han construït cases una al costat de l'altre, de forma diferent a com és costum on cada família disposa d'un espai al voltant de la casa. S'han fet latrines, pous d'aigua, cisternes sense prèviament observar els costums propis de cada comunitat i en molts casos aquest esforç econòmic no ha donat resultats. A moltes comunitats hi ha les làmines de zenc per cobrir les teulades, la fusta per fer les cases però falta recuperar la confiança i recuperar el lideratge per tornar a arrencar i tirar endavant, definint les prioritats i els passos a seguir. Per tant, quan veiem el desastre no ens podem fixar només en les cases destruïdes, les collites perdudes i el bosc arrasat, hem de mirar més enllà. Això implica entendre i respectar la diversitat. No s'ha de tenir por a la diversitat, tot el contrari, és una riquesa que té Nicaragua i que no ha acabat d'assumir. Des de fa uns anys, una part de la societat de la Costa Atlàntica s'està donant compte que durant dècades de dependència de l'exterior, la regió no ha aconseguit avançar en cap dels indicadors de salut, educació i que el medi ambient cada vegada pateix una major destrucció. Molts estudis que es fan no responen a la realitat ja que no miren més enllà. Per exemple no veuen que la majoria de població no va als hospitals, no va als centres de salut (per altra banda deficitaris) sinó que acudeix a la medicina tradicional. Per tant ha de ser el conjunt de comunitats indígenes i grups ètnics de la Costa Atlàntica els que a través del diàleg intercultural Wangki


han d'aconseguir aquest desenvolupament partint de la pròpia identitat.

Un exemple i un element clau en aquest procés és troba a la Universitat URACCAN. Alta Hooker va explicar els orígens i el paper que juga la URACCAN de la qual és rectora des de l'any 2003. URACCAN es defineix com a universitat comunitària i intercultural, i la seva tasca és aportar coneixements d'acord a les necessitats pròpies de la regió. Abans de crear URACCAN, els líders de la Costa Atlàntica van portar els seus fills a estudiar a universitats d'altres països o del mateix pacífic de Nicaragua. I què va passar? (pregunta Alta Hooker als assistents) La resposta és que els estudiants no van tornar. En una segona etapa, es va demanar suport a les Universitat del país per formar professors i poder donar classes a la Costa Atlàntica. Hi hagué diversos intents però la resposta de les universitat de Nicaragua era que resultava massa car, tot i que darrera d'això hi havia altres respostes més enllà de la falta de recursos com manca de voluntat i molts prejudicis i pors. Creien que els negres embruixaven els professors i que els indis els pintaven la cara. Finalment, els mateixos costeños (habitants de les regions de la Costa atlàntica de Nicaragua) van començar a formar la seva gent amb professors empírics, és a dir , aquells formats per la pròpia experiència i d'una forma autodidacta fins a graduar els primers alumnes en salut comunitària, enginyeria agro-forestal comunitària, sociologia i antropologia. I per fer-ho han hagut de reescriure la pròpia història, estudiar el medi, rescatar la cultura tradicional. Avui URACCAN és una jove Universitat amb vocació d'aportar a la regió un desenvolupament amb identitat, donant resposta als reptes i demandes de les regions de la Costa Atlàntica.

Pàgina 8

Sobre la situació actual que es viu a la RAAN Alta Hooker, destaca que la política és el pitjor que els està passant. Els pactes interns entre partits per mantenir quotes de poder fan que la gent deixi de creure en la política i estan aconseguint dividir la societat després d'anys d'esforç a través del diàleg. Però no podem permetre que les coses vagin d'aquesta manera, és la resposta contundent i clara de la rectora. Amb la llei de l'estatut d'autonomia es va construir una democràcia intercultural i una forma d'organització pròpia d'acord a la multiculturalitat de la regió. Tot i que pot millorar en alguns aspectes és important defensar-ho i cal fer-ho comptant amb la participació del conjunt de la societat. Alta Hooker fa aquesta reivindicació de participació en un moment que es volen introduir canvis a l'Estatut d'Autonomia de les Regions Autònomes de l’Atlàntic, i s'està fent sense comptar amb el conjunt d'actors de la societat civil. Per finalitzar Alta Hooker es va manifestar sorpresa per com des de Vilafranca hi ha un coneixement i un seguiment de l'actualitat de Puerto Cabezas i va agrair el fet que se l'hagués convidat a coneixe'ns i participar en aquest acte.

Trobada per l'alfabetització amb ORLANDO PINEDA Vilafranca 21 de juny de 2008 Després d'una simbòlica i emotiva trobada a l'arbre de l'amistat al carrer Puerto Cabezas es va iniciar una xerrada-col·loqui amb la participació d'Orlando Pineda i Alta Hooker, acompanyats de membres i representats de les entitats de la Plataforma per un Nicaragua Lliure d'Analfabetisme. Partint de les preguntes dels que vam assistir a l'acte, Orlando Pineda va anar vestint un discurs amb exemples per explicar la importància de l'alfabetització i com implicar la societat a participarhi. p. Què cal fer per implicar la gent a la campanya d'alfabetització? r. Per implicar cal implicar-se Sense el convenciment d'un mateix, sense creure en el que es fa, sense posar-hi tot l'amor difícilment es pot aconseguir la implicació de ningú. Per tant el primer que cal és implicar-se un mateix i el seu entorn. "Alfabetitzar Vilafranca" perquè se senti part del que està passant a Puerto Cabezas i quan sigui el Wangki


dia de celebrar que s'ha aconseguit reduir significativament l'analfabetisme i es faci una festa a Puerto Cabezas, fer també una festa a Vilafranca on tothom que hagi participat estigui content de ser-hi.

Però atenció, participar no vol dir això (Orlando Pineda es va posar la mà a la butxaca i va treure algunes monedes). Es clar que fan falta diners però l'alfabetització amb el Yo si puedo no és cara i, a més a més, fer aquest gest de donar algunes monedes és massa fàcil com per sentir-nos part d'alguna cosa. El que és important és mobilitzar-nos nosaltres i mobilitzar el nostre entorn i aconseguir, per exemple 2 televisors per cada barri de Puerto Cabezas. Si a Puerto Cabezas hi ha 22 barris aconseguir 45 televisors i 45 VHS més les pissarres, llapis i llibretes. No fa falta que siguin llibretes molt cares. Per cada lliçó es necessita un full i en total hi ha 65 lliçons per tant amb una llibreta de 65 fulles és suficient. La implicació d'un mateix és la millor manera per implicar els altres, la implicació de Vilafranca demostrant que creu en l'agermanament i en el projecte ajudarà a la implicació del poble de Bilwi. Per tant, no cal anar a Bilwi sinó començar a fer-ho porta a porta pel carrer Puerto Cabezas, pel barri on hi ha l'arbre de l'agermanament i així fins que tot Vilafranca estigui "alfabetitzat". p. Quina importància té l'alfabetització a la costa atlántica? r. L'alfabetització ha des ser útil per llegir l'entorn social, polític, econòmic i millorar les condicions de salut, la producció i el medi ambient. Alfabetització no vol dir només ensenyar a, e, i, o , u . Tampoc l'alfabetització és per poder llegir què diu el diari, seria una estupidesa. Alfabetitzar ha de servir per llegir i entendre el nostre entorn. Ha de servir per prevenir les malalties que afecten a la nostra comunitat, per aprendre a produir amb un Pàgina 9

major aprofitament i millor qualitat per vendre a un millor preu. En el cas de la Costa Atlàntica "no podemos entrar dando carreras". Cal dirigir-se a la comunitat a través dels seus líders, cal diàleg i cal adaptar les cartilles i el material pedagògic a una realitat diferent a la resta del país. Això vol dir temps i per tant no podem dir, com fa el govern, que l'any 2009 Nicaragua serà declarada lliure d'analfabetisme. No podem mentir. Però si que en tres anys creiem que podem reduir significativament l'analfabetisme a la Regió. Així, per l'octubre d'aquest any esperem declarar el nucli urbà de Bonanza i la part urbana d'Alamikamba, lliure d'analfabetisme i al gener del 2009, 30 punts al Wangki i 20 punts a Prinzapolka. Per assolir millores en la salut, la producció i la cura del medi ambient, s'està preparant amb les universitats els quaderns pedagògics per l'etapa Yo si puedo seguir, que servirà per consolidar els continguts apresos i avançar en aprenentatges específics que responguin a les necessitats de la població. En aquest punt Alta Hooker va reafirmar la importància de l'alfabetització, des d'aquesta perspectiva integral i construïda amb la participació dels beneficiaris a partir de les seves necessitats i la seva identitat, com un projecte que pot ser molt positiu i en el qual la Universitat hi participarà.

Alta Hooker, Orlando Pineda, Guillermo , Adrian Cruz Al bloc podreu trobar més imatges sobre la campanya d’alfabetització i documents d’interès sobre el tema. Documents: http://www.rtvvilafranca.com/noticiesrtvvilafranca/societat/6/16965-alfabetitzacio-anicaragua.html Wangki


LA PRENSA

Yo, Sí Puedo, traducido al miskito Para llevar la “luz del saber” a miskitos Alrededor de 20 mil habitantes de las comunidades aledañas a Río Coco y Prinzapolka, serán los primeros beneficiados con la traducción al miskito del método de alfabetización Yo, Sí Puedo. Desde ayer, los primeros 500 juegos, entre cartillas y vídeos, del método que en miskito se lee “Yang, Lika Sipsna”, se encuentran listos para iniciar en noviembre una lucha contra el analfabetismo, que en Río Coco alcanza el 40 por ciento, mientras en Prinzapolka el 54 por ciento. La traducción del método fue promovida y financiada por la Asociación de Educación Popular Carlos Fonseca Amador, a cargo del profesor Orlando Pineda, quien realizó la entrega oficial del método a las autoridades de la Costa Atlántica Norte. “Esto es algo histórico porque por primera vez en Nicaragua se traduce el método al miskito; esto fue posible gracias al esfuerzo de los técnicos de la fundación y no sólo es una obra de arte; esto es oro por su contenido y por los hombres que lo van a llevar adelante”, dijo Valle. El respeto a la idiosincrasia de las comunidades de la Costa Atlántica es notable en el vídeo, que presenta a una maestra vistiendo ropa propia de su cultura, además se respeta la lengua miskita que contiene menos letras que el castellano.

La AEPCFA hace entrega a las autoridades de la raan del yang, lika sipsna, edición miskita del método yo, sí puedo Ya desde la entrada y aplicación del método audiovisual cubano Yo, sí puedo en Nicaragua por la AEPCFA, en el 2005, Orlando Pineda empieza a pensar en diferentes ediciones para alfabetizar los pueblos de la Costa Caribe de Nicaragua. Pero la falta de recursos hace de esta idea una asignatura pendiente… El pilotaje del nuevo método no se pudo hacer en ningún punto de la costa atlántica,

Pàgina 10

aunque la voluntad de erradicar el analfabetismo es manifiesta: la Alcaldía de Waspam (RAAN, Región Autónoma del Atlántico Norte) firmará el convenio con la AEPCFA que la hace ser el municipio número 100 de los participantes en la alfabetización con el Yo, sí puedo y la URACCAN, Universidad de las Regiones Autónomas de la Costa Caribe Nicaragüense, elabora un proyecto para empezar a implementarlo en Bluefields, la capital de la RAAS (Región Autónoma del Atlántico Sur) que no se llega a consolidar. Así las cosas, la AEPCFA trabaja ya en una edición del método en una de las lenguas mayoritarias en la RAAN: el miskito1… La evolución de los acontecimientos ha permitido que en muy poco tiempo los sueños se puedan empezar a convertir en realidad. Con el año 2008 se firma un convenio de colaboración entre los gobiernos de Catalunya y la RAAN, la Red Universitaria Yo, sí puedo y la AEPCFA que permite el inicio de los trabajos de alfabetización en la región. Paralelamente la Universidad de Girona colabora en hacer posible la reproducción a gran escala (500 juegos del material) de la edición miskita del método, que en miskito será el Yang, Lika Sipsna. Todo ello hace que a finales de septiembre se esté en condiciones de volver a escribir una nueva página en la Historia de la alfabetización en Nicaragua: la alfabetización en la lengua propia del pueblo miskito….

Puente solidario Catalunya-RAAN Unas semanas después del regreso a Vilafranca del Penedès, Catalunya, de Montse Saumell, después de una larga y provechosa estancia en Puerto CabezasBilwi, el próximo viernes 17 marcha Joan Colomer, de AEPCFA-Girona, para compartir por mes y medio el arranque del Yang Lika Sipsna en el Río Coco y otros lugares de la RAAN. Unos días después, el día 29, marchan Emilia Bassols y Robert Manera, los primeros cooperantes de esta nueva etapa que esperamos culmine con la erradicación del analfabetismo en aquella olvidada región. Parece que con impaciente paciencia se va construyendo ese puente solidario entre los pueblos de Catalunya y la RAAN que nos ayudará a conocernos mejor y cooperar, enseñando y aprendiendo, en beneficio de sus gentes. información sobre la alfabetitzación en Nicaragua/AEPCFA Girona-IPF, Red Universitaria Yo, sí puedo Wangki


PĂ gina 11

Wangki


Per més informació o per contactar amb l'associació: www.amicsdepuertocabezas.org http://amicsdepuertocabezas.blogspot.com a/e: amicsdepuerto@hotmail.com tel: 93 538 54 45 (Cafè de Bilwi) Pàgina 12

Wangki


PĂ gina 13

Wangki

Wangki núm 7  

Butlletí AAPC Octubre 2008

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you