Cal partir de la base que, tot i que el traçat urbanístic conservat del barri de Remolins, respongui grosso modo al traçat medieval, de fet però, no resta dempeus, de forma íntegra i d’identificació visual, cap casa d’aquella època.
parlant tot aquest sector estava separat del nucli i ravals de la ciutat mitjançant un mur interior, la Cortadura, essent, com s’ha vist en l’evolució posterior un evident impediment per al creixement urbà. Exceptuant la via de sortida, d’ús de tota la ciutat, l’àmbit dels calls, juntament amb el barri musulmà o moreria que era al costat, constituïa una mena de població en sí mateixa dins de Tortosa. Una població que tenia el seu propi govern, la seva autonomia, les seves infraestructures i serveis i que només apareix en la documentació municipal quan es motiu d’algun conflicte. Aquest fou el cas, per exemple, quan va caldre assumir les despeses per l’enderrocament de la muralla a causa d’una riuada, per la construcció d’un nou clavegueram o per l’arranjament d’una via pública. Llavors ambdues parts: la comunitat jueva i la cristiana debatien sobre de qui era la responsabilitat econòmica. Les relacions entre les tres comunitats (jueva, musulmana i cristiana) van experimentar alts i baixos durant els anys que van coexistir però en tot cas eren ben lluny de la imatge d’harmonia i convivència que tenim avui i que ens agrada pensar
d’aquell passat. No oblidem que la societat cristiana era la dominant i que a les altres dues, senzillament, se les tolerava. Ja des de la segona meitat del segle XIV són constants les referències documentals que ens parlen d’agressions al call, més o menys reprimides per les autoritats.
espai urbà i el nou era mig partit pels arranjaments urbanístics practicats. Seguidament a l’expulsió hi va haver gran activitat de compravenda d’immobles “abandonats” o mal venuts pels propietaris. El cas conegut i paradigmàtic és la venda de la sinagoga per part del municipi a un particular el 1493.
Un aspecte també poc estudiat respecte el call jueu és l’existència d’un prostíbul. Les condicions de discreció que atorgava el perímetre i el traçat del call afavorien la clandestinitat i alhora la societat cristiana recloïa així, en un sector aliè al seu, aquelles realitats que l’importunaven. Sembla ser que l’eufemístic nom del carrer Gentildones respon a la seva ubicació.
Probablement l’orografia d’aquest sector, amb els límits del barranc del Cèlio, el riu i les terrasses muntanyenques, com el fet d’haver-se considerat un espai, en la defensa militar, d’alt risc i per tant poc edificable, o que tradicionalment hi ha viscut el sector econòmic de la pagesia, tot plegat ha conduït (segurament també per altres factors, com la falta d’inversió i d’ambició de creixement) que s’hagi mantingut una estructura urbana i arquitectònica que ens transporta al passat i que tant ens agrada avui ensenyar.
La sensació de vulnerabilitat; els fets de l’amenaça d’assalt el 1391; la famosa Disputa de Tortosa (1413-1415) i les pressions eclesiàstiques i civils subsegüents van abocar a conversions massives dels jueus residents. S’estima que la població jueva existent el 1492 quan se’ls expulsa definitivament aniria al voltant de cent persones, és a dir que no arribaria ni al cinc per cent de la població de Tortosa. Llavors ja el call vell estava disminuït amb poc
El patrimoni històric, que no poden gaudir totes les poblacions, és també, més enllà del garant de la nostra identitat, una aposta de futur. Tenir-ho i no cuidar-lo, si més no per a la seva rendibilització, és a totes un mal negoci. Dossier 27