Issuu on Google+

831213 _ 0136-0171.qxd

15/3/07

17:31

Página 136

BLOC

El sector primari El sector primari comprèn les activitats que proporcionen productes directament de la natura: l’agricultura, la ramaderia, la pesca i l’explotació forestal. Són activitats molt importants, ja que constitueixen la base de la nostra alimentació, entre altres coses. També són les activitats econòmiques més antigues, ja que l’obtenció d’aliments sempre ha estat la preocupació primera de l’ésser humà. La geografia agrària és la part de la geografia que analitza les activitats del sector primari i les repercussions que té a l’espai. A les unitats 10, 11 i 12 estudiaràs les característiques que presenten avui dia aquestes activitats a les diferents regions del planeta, els factors que les condicionen i els problemes que plantegen.

PLA DE TREBALL

Què aprendràs 1. Quins factors condicionen les activitats primàries. 2. Els elements que conformen els paisatges agraris. 3. La diferent situació del sector als països desenvolupats i als subdesenvolupats. 4. Quins són els problemes i els beneficis de les diferents tècniques agropecuàries. 5. Els tipus de pesca i on hi ha els principals caladors. 6. Les característiques més rellevants del sector primari a la Unió Europea, a l’Estat espanyol i a Catalunya.

1

Hi haurà aliments per a tothom?

2

Són segurs els aliments?

3

Perilla el futur del planeta?

Què faràs 7. 8. 9. 10.

Identificar fotografies de paisatges agraris. Llegir mapes d’usos de sòl agrari. Interpretar i elaborar un croquis. Analitzar situacions reals relacionades amb el sector. 11. Completar la informació del llibre de text amb apunts presos a l’aula. 12. Seleccionar fonts d’informació adequades i fiables per fer un treball. 13. Analitzar tres problemes actuals.

136

Segons la FAO, l’any 2030 continuarem produint prou quantitat d’aliments per cobrir les necessitats de tota la població. El gran repte és aconseguir que els pagesos dels països més pobres tinguin terra per conrear i accés a la tecnologia que els permeti augmentar la producció i, així, reduir la fam.

La seguretat alimentària s’ha convertit en una qüestió d’interès mundial. La producció d’aliments segurs i de qualitat exigeix un estricte control en cada una de les baules de la cadena alimentària, des del lloc on es conreen o crien les espècies, fins que arriben als punts de venda.

L’agricultura constitueix l’activitat econòmica més contaminant. La sobreexplotació pesquera i la tala de boscos posen en perill la supervivència d’algunes espècies. Si destruïm el medi natural, comprometem la nostra supervivència en el futur.


831213 _ 0136-0171.qxd

15/3/07

17:31

Página 137

Nou brot de grip aviària a la Xina, el cinquè en un mes

PUNT DE PARTIDA

Un nou brot de grip aviària a la Xina, el novè de l’any i el cinquè en un mes, ha mort 1.100 aus a la província nord-oriental xinesa de Liaoning i ha obligat a sacrificar-ne 500.000 més per evitar que s’expansioni, ha informat avui l’Organització Mundial de la Salut Animal, a la qual el govern xinès comunica els casos. L’informe també indica que s’han vacunat 198 milions d’aus domèstiques en aquesta província, on ja se’n va detectar un altre brot fa una setmana. Aquesta vegada han estat localitats del voltant de ciutats com ara Fuxin i Jinzhou les que han resultat infectades amb el virus letal H5N1. Fins avui no hi ha a la Xina cap cas confirmat de transmissió del virus a l’home, que des que va reaparèixer el 2003 ja ha provocat 63 morts humanes al Vietnam, Tailàndia, Indonèsia i Cambotja, a més a més de la pèrdua de milions d’aus a tot l’Àsia, on la malaltia és endèmica. Els experts adverteixen que una mutació del virus que faciliti que es propagui entre humans causaria una pandèmia de dimensions globals, de greus conseqüències i unes pèrdues econòmiques multimilionàries. El País, 10 de novembre de 2005

• Amb quin sector econòmic està relacionada? Què en saps?

• A què fa referència la notícia?

• On i quan va sorgir el nou brot de grip aviària? • Quins altres països estan afectats? A quina regió del món es localitzen? • Saps com es contagia la grip aviària? • Quines conseqüències tindrà el sacrifici d’aus per a les famílies camperoles xineses? • Per què es va considerar que es podria crear una situació problemàtica per a la salut mundial? • Podries explicar què ha passat pel que fa a aquest tema des del final de 2005 fins avui? • Saps si s’ha detectat algun cas de grip aviària a l’Estat espanyol?

137


831213 _ 0136-0171.qxd

15/3/07

17:31

Página 138

U N I TAT

10

L’activitat agrícola

1. La història de l’agricultura L’agricultura és el conreu de la terra amb la finalitat d’obtenir aliments per al consum humà i animal, i primeres matèries per a la indústria. L’agricultura va aparèixer en el neolític, fa uns 10.000 anys. Fins fa relativament poc, la major part de la població es dedicava a les feines agrícoles.

Rotació dels conreus i abandó del guaret

Tot va començar a canviar fa uns 200 anys. Al final del segle XVIII, a la Gran Bretanya, es va iniciar una revolució agrícola, és a dir, un canvi molt ràpid en les formes de propietat i de treball de la terra. Aquests canvis van fer possible augmentar la producció, la qual cosa va tenir dues conseqüències: d’una banda, no feia falta tanta mà d’obra pagesa; d’altra banda, va millorar l’alimentació i, conseqüentment, va disminuir la mortalitat i va augmentar la població (doc. 1). Molts pagesos van marxar a les ciutats per buscar-hi feina; es començava així un lent procés de despoblament del camp, que es va intensificar entre mitjan segles XIX i XX. Des de la Gran Bretanya, les innovacions es van estendre a la resta d’Europa occidental i a altres països, com ara els Estats Units. Però la major part de l’Àfrica, l’Àsia i Iberoamèrica va quedar fora del procés de modernització.

Extensió de l’ús d’adobs

Augment de la producció agrícola

Genera riquesa

Formació d’empreses agrícoles

Als països desenvolupats, aquesta activitat tan sols ocupa menys d’un 5 % de la població activa (doc. 3). Amb tot, l’agricultura té una alta productivitat a causa dels avenços tècnics. Per això, s’ha duplicat la producció els últims 30 anys (doc. 4). A més a més, l’espai rural s’ha revitalitzat perquè ha assumit altres funcions diferents de les pròpiament agrícoles i ramaderes. Als països desenvolupats, el camp és lloc de residència, de localització d’indústries i un espai turístic, comercial, d’oci... Als països subdesenvolupats, hi viuen gairebé el 80 % dels treballadors dedicats a les feines agrícoles. Malgrat que s’observa una pèrdua de mà d’obra en aquesta activitat, als estats més pobres l’agricultura ocupa la majoria de la població i aporta més del 20 % de la riquesa nacional (doc. 3). L’ús de tècniques de conreu tradicionals fa que la productivitat sigui baixa, la qual cosa impedeix cobrir les necessitats alimentàries de tota la població (doc. 5).

138

Necessitat de menys treballadors al camp

Millora de la dieta

Compra de productes industrials

Èxode rural

Disminució de la mortalitat

Augment de la població

Doc. 1 La revolució agrícola.

2. L’agricultura en l’actualitat En l’actualitat, la població dedicada a l’agricultura continua disminuint a la majoria de països a favor de la indústria i, sobretot, dels serveis. També en disminueix el pes econòmic. L’any 2004, l’agricultura representava el 4 % del valor total de la producció mundial, davant del 32 % de la indústria i del 64 % dels serveis. Això no obstant, hi ha diferències notables entre uns llocs i altres.

Mecanització de les feines agrícoles

Agricultura 70 65 60

Producció (en % sobre el total del PIB) Població ocupada (en % sobre el total)

55 50 45

Mitjana mundial 42%

40 35 30 25 20 15 10 Mitjana mundial 6,2%

5 0

Àsia i el Pacífic

Pròxim Àfrica Països Països Subsahariana desenvolupats en transició Orient i Àfrica del Nord

Iberoamèrica

Font: FAO 2004

Doc. 2 La producció i la població activa en el sector primari a les diferents regions del món.


831213 _ 0136-0171.qxd

15/3/07

17:31

Página 139

OCEÀ GLACIAL ÀRTIC

OCEÀ

OCEÀ

OCEÀ

PACÍFIC

ATLÀNTIC

PACÍFIC

OCEÀ

POBLACIÓ OCUPADA EN EL SECTOR PRIMARI

ÍNDIC

Més del 60% Del 30% al 60% Del 10% al 30% Menys del 10% Sense dades

Doc. 3 Població ocupada en el sector primari.

ACTIVITATS

Maquinària

1. ● Agricultura en un país subdesenvolupat. • Com definiries l’agricultura? Per què constitueix una activitat econòmica? • Quan es pot parlar de revolució agrícola? S’ha produït a tots els països? • Explica la diferència entre una productivitat alta i una productivitat baixa. 2. ● Busca les idees principals • Indica quines dades del text reflecteixen les diferències entre l’agricultura dels països desenvolupats i la dels subdesenvolupats.

Doc. 4 Agricultura en un país desenvolupat.

Força humana

Aixada

3. ●● Interpreta el text. • Què vol dir que als països desenvolupats «l’espai rural s’ha revitalitzat en assumir altres funcions»? 4. ●● Interpreta els documents. • Document 1.Què va representar la revolució agrícola pel que fa a la producció, la població i el poblament? • Document 3. A quins continents es localitzen els països amb un percentatge més elevat de població ocupada en el sector primari? I els que presenten un percentatge més baix? Aquesta distribució, et sembla que té unes arrels històriques? 5. ●●● Reflexiona. • Per què creus que als països pobres l’agricultura té tant de pes?

Doc. 5 Agricultura en un país subdesenvolupat.

139


831213 _ 0136-0171.qxd

15/3/07

17:31

Página 140

3. Els factors que condicionen

PATRIMONI

l’aprofitament agrícola

L’agricultura es practica a gairebé tots els llocs de la Terra que són habitats per l’ésser humà. Tot i això, està condicionada per uns factors físics i humans que afavoreixen, dificulten o, fins i tot, poden impedir un aprofitament agrícola determinat. En temps passats, els factors físics eren més determinants per a l’agricultura que actualment, ja que els avenços tecnològics han permès vèncer alguns obstacles. Però els factors físics continuen sent decisius per a les societats poc tecnificades.

Els factors físics de l’agricultura Els principals factors físics que influeixen en l’activitat agrícola són tres: el clima, el relleu i el sòl. • El clima. Cada planta necessita unes condicions de temperatura i humitat determinades per poder créixer. Per això, a cada zona climàtica hi prosperen millor uns conreus que uns altres. • A més a més, hi ha factors climàtics que impedeixen practicar l’agricultura. Les plantes no es desenvolupen a llocs amb temperatures molt altes (per sobre dels 45 ºC), amb temperatures baixes (generalment, per sota dels 10 ºC), a zones amb pluges molt escasses o excessives. • El relleu. L’altitud i el pendent del terreny condicionen l’activitat agrària. Les temperatures baixen a mesura que augmenta l’altitud, la qual cosa limita el desenvolupament de les espècies a partir d’una certa altura. També és impossible conrear terres amb una inclinació superior als 10 º. Per això, l’agricultura s’estén generalment per planes i valls. • Però, de vegades, és necessari conrear els vessants de les muntanyes, tot i que costi molt més. Per fer-ho, es creen terrasses o feixes (doc. 6). • El sòl.Cada planta necessita un terreny amb unes característiques adequades. La mida i la porositat dels grans de terra condicionen la quantitat d’oxigen del sòl i la capacitat per retenir l’aigua. A més a més, cada sòl té una composició química i biològica que en determina el grau d’acidesa i la riquesa en nutrients minerals i matèria orgànica (docs. 7, 8 i 9).

Doc. 7 Els sòls de gra molt fi i compacte, com ara els argilosos, són rics en nutrients, però s’entollen fàcilment. Per això necessiten un bon sistema de drenatge per evitar que les plantes es podreixin.

140

Doc. 8 Els sòls sorrencs són de gra gruixut i molt solt. No retenen l’aigua ni els nutrients que moltes plantes necessiten. Per això els conreus en aquests sòls necessiten un reg freqüent i adob.

Doc. 6 Terrasses d’arròs a Banaue, les Filipines. Aquest paisatge agrari tan bonic ha estat declarat Patrimoni Cultural de la Humanitat per la UNESCO. L’arròs, que es va començar a conrear en aquest país fa 5.000 anys, és l’aliment bàsic de la població. Cada estiu, les pluges que provoquen els vents monsons inunden els camps. Així es creen unes condicions idònies per al conreu de l’arròs.

6. ●● Respon. • On estan situades les illes Filipines? Localitza-les en un mapa. • Quin factor físic és determinant per al conreu d’arròs a Banaue? • Com s’ha aconseguit conrear-lo allà?

Doc. 9 Els sòls llimosos són de gra mitjà i poc compactes. Aquest tipus de sòl, propi de les planes fèrtils dels rius, és òptim per a l’agricultura, ja que reté l’aigua i els nutrients que les plantes necessiten, sense que s’entollin.


831213 _ 0136-0171.qxd

15/3/07

17:31

Página 141

Els factors humans de l’agricultura Entre els factors humans que condicionen l’aprofitament agrícola podem destacar el volum de població, les tècniques de treball, la destinació de la producció i les polítiques agràries.

A FONS

La «revolució verda»

• El volum de població. La necessitat d’alimentar una població cada vegada més nombrosa ha fet que s’estengui la superfície conreada i que es facin servir mitjans que millorin el rendiment* de les terres. • Les tècniques agrícoles. L’ús d’unes tècniques agrícoles o unes altres determina el rendiment de les terres conreades. Als països desenvolupats, les tècniques agrícoles modernes han fet que augmenti la producció. Als països subdesenvolupats es continuen fent servir tècniques tradicionals, per això les collites són menys abundants. • La destinació final de la producció. En el que s’anomena agricultura de subsistència, la producció es destina al consum de la família pagesa, que conrea els productes que pot. Per contra, l’agricultura de mercat s’especialitza en un producte o en un nombre reduït de productes perquè la producció es destina a la venda. Com que l’objectiu dels agricultors és obtenir el màxim benefici, sempre que sigui possible optaran per conrear les espècies que els resultin més avantatjoses. • Les polítiques agràries. Els governs influeixen decisivament en les característiques i l’evolució de l’agricultura mitjançant diferents mesures: lleis de reforma agrària, plans hidrològics que permeten regar noves terres, ajuts econòmics als agricultors o la fixació de quotes* a una producció determinada (doc. 10). De vegades, els governs protegeixen els agricultors del seu país restringint les importacions* d’alguns productes que pot ser que competeixin en millors condicions amb els nacionals. ACTIVITATS 07. ● Comprèn els conceptes. • Què entens per sistema de drenatge? • Digues un sinònim de rendiment i un altre d’adob. • Explica la diferència entre l’agricultura de subsistència i l’agricultura de mercat. • Explica el significat d’aquesta frase: «La UE estableix quotes a la producció de tabac al nostre país».

Doc. 10 Agricultor de Tanzània durant la «revolució verda».

El concepte de «revolució verda» va néixer durant la dècada de 1960. Es tractava d’introduir als països subdesenvolupats tècniques agrícoles modernes que permetessin augmentar la producció agrària i, així, millorar l’alimentació i acabar amb la pobresa. Entre 1970 i 1990, aquesta política va tenir èxit a la Xina. A la resta dels països, durant aquests anys, el nombre de persones que passaven fam va créixer un 11 %, ja que, tot i que realment va augmentar la producció agrícola, també ho van fer els costos per assolir aquest augment. Els preus dels productes es van apujar i molta gent pobre no tenia capacitat per comprar aliments. 11. ●●● Pensa i respon. • Només canviant la tecnologia es millora l’alimentació?

8. ● Busca les idees principals. • Enumera els factors físics i humans que condicionen més l’activitat agrícola.

GLOSSARI

9. ●● Interpreta el text. • Explica amb un exemple com els factors anteriors afecten el desenvolupament de l’agricultura.

Importacions. Productes procedents de l’estranger que entren en un país. Per contra, els productes d’un país que aquest ven a altres països constitueixen les seves exportacions.

10. ●●● Reflexiona. • La fam és un problema greu a l’Àfrica subsahariana. Fes una llista amb els factors físics i humans que creus que influeixen en aquesta situació.

Quota. Quantitat màxima permesa de producció d’un bé.

Rendiment. Benefici que dóna una cosa. De vegades, també s’utilitza aquest terme com a sinònim de productivitat.

141


831213 _ 0136-0171.qxd

15/3/07

17:31

Página 142

4. Els elements que conformen els paisatges agraris

Quan conreem la terra, transformem el paisatge natural de manera que dóna lloc a una diversitat de paisatges agraris. Aquesta diversitat és fruit de la combinació de diversos elements i de com aquests es manifesten en l’espai: les parcel·les i el grau d’aprofitament que se’n fa, els sistemes de reg que s’utilitzen, les espècies que es conreen i la disposició de l’hàbitat.

Les parcel·les Una parcel·la és cada una de les parts en què es divideix l’espai agrari. Les parcel·les poden estar o no delimitades per tanques d’arbustos, murs de pedra seca o tancats de filferro. • Quan les parcel·les no estan tancades donen lloc a un paisatge de camps oberts o openfield (doc. 11).

Doc. 11 A Europa, el paisatge de camps oberts és característic d’algunes zones mediterrànies i de la plana central.

• Quan ens trobem amb un paisatge dominat per parcel·les amb tanques, parlem de paisatge de camps closos o bocage (doc. 12). Les parcel·les tenen diferents formes i mides. Quan les parcel·les són petites, parlem de minifundi, i si ocupen una gran superfície, de latifundi.

Mur de pedra seca

El grau d’aprofitament de les parcel·les Quan l’agricultor busca aprofitar al màxim la terra, es diu que practica una agricultura intensiva. Als països desenvolupats, la productivitat de l’agricultura intensiva és molt alta, gràcies a l’ús de tècniques de conreu modernes (doc. 13). Als països subdesenvolupats, la productivitat és més baixa: com que els recursos tècnics són escassos, l’aprofitament intensiu exigeix fer servir una mà d’obra abundant. En l’agricultura extensiva les parcel·les no s’exploten totalment, sinó que se’n deixa una part en guaret, és a dir, sense sembrar, per facilitar la recuperació de la fertilitat de la terra. L’agricultura extensiva és característica de dos tipus de països: • Països desenvolupats on hi ha grans superfícies de terra, com ara els Estats Units, l’Argentina o Austràlia. La utilització de màquines permet obtenir uns rendiments elevats amb molt poca mà d’obra (doc. 14).

Doc. 12 A l’Europa atlàntica hi predomina el paisatge de camps closos.

Aspersors

• Països subdesenvolupats poc poblats on les feines agrícoles es fan fonamentalment de manera manual, la qual cosa dóna com a resultat una baixa productivitat.

Els sistemes de reg La presència o no de canals, sèquies, aspersors, etc. en un paisatge agrari ens indica si ens trobem davant d’una agricultura de secà, on els conreus només reben l’aigua procedent de les pluges, o davant d’una agricultura de regadiu, en la qual l’agricultor aporta l’aigua que les plantes necessiten a través de diferents sistemes artificials de reg, com ara l’aspersió, el gota a gota, la inundació... (docs. 13 i 14).

142

Doc. 13 Agricultura intensiva de regadiu.


831213 _ 0136-0171.qxd

15/3/07

17:31

Página 143

L’espècie conreada Existeix una gran varietat de conreus. A escala mundial, els principals productes que es conreen són: els cereals (arròs, blat, blat de moro, ordi...), algunes plantes que es processen a nivell industrial (canya de sucre, remolatxa...), les fruites, les patates i altres hortalisses (tomàquet, enciam, pastanaga, bleda, ceba...). • Si en un mateix espai es conreen espècies vegetals diferents, parlem de policultura. La policultura es dóna en parcel·les petites, la producció de les quals es destina fonamentalment al consum de la família pagesa, i a les zones d’horta (doc. 15). • Però si en una explotació agrícola es conrea un sol producte, direm que es tracta de monocultura. La monocultura simplifica l’ús de maquinària i té com a objectiu obtenir la màxima producció al mínim cost per fer-la competitiva, ja que es destina principalment a la venda (doc. 14).

Doc. 14 Agricultura extensiva de secà als Estats Units; monocultura de cereal.

L’hàbitat i la xarxa viària El paisatge agrari també varia segons la manera com la població humana s’ha assentat en el territori (assentament concentrat o assentament dispers), i de la disposició dels camins rurals que fan servir els agricultors i d’altres vies destinades al trànsit de bestiar (doc. 16). ACTIVITATS 12. ● Comprèn els conceptes. • Explica les diferències entre: a) Minifundi i latifundi. b) Openfield i bocage. c) Agricultura intensiva i extensiva. d) Monocultura i policultura. e) Agricultura de secà i agricultura de regadiu. • Què vol dir que una terra està en guaret? 13. ● Busca les idees principals. • Enumera els elements que caracteritzen un paisatge agrari.

Doc. 15 Policultura a l’horta valenciana.

14. ●● Interpreta els documents. • Documents 11-16. Descriu els diferents paisatges agraris de les imatges. 15. ●●● Organitza la informació. • Fes un esquema que resumeixi com poden ser els paisatges agraris en funció dels elements que has estudiat. 16. ●●● Reflexiona. • Quin tipus d’agricultura creus que és més perjudicial per al medi ambient, la intensiva o l’extensiva? Per què? • Imagina’t que en un país la major part del terreny es dedica a la monocultura del cafè. Com s’obtindrà la resta d’aliments que necessita la seva població? Què passarà si el preu del cafè baixa molt? • En quins llocs on es passa fam es podria millorar la situació amb regs artificials? Per què no ho fan? Doc. 16 Paisatge agrari d’Alboraia (València).

143


831213 _ 0136-0171.qxd

15/3/07

17:31

Página 144

5. Països desenvolupats: una agricultura de mercat Als països desenvolupats, la revolució agrícola que va començar al final del segle XVIII a la Gran Bretanya va representar el pas d’una agricultura de subsistència, destinada a alimentar les famílies camperoles, a una agricultura orientada a la venda. Per això es diu que és una agricultura de mercat.

Com és l’agricultura de mercat? L’agricultura de mercat té com a objectiu principal obtenir el màxim benefici. Això s’aconsegueix de diferents maneres: • L’especialització de la producció. Normalment es conrea un sol producte a cada explotació agrícola, la qual cosa simplifica la feina i l’ús de maquinària, i millora els rendiments. • La mecanització de les feines del camp. Gran part del treball humà se substitueix per màquines, cosa que permet contractar menys mà d’obra i fer les feines agrícoles en menys temps. • L’aplicació de tècniques de conreu modernes, com ara fertilitzants i adobs, que milloren la capacitat del sòl i permeten obtenir diverses collites anuals; llavors d’elevat rendiment; en llocs amb climes molt secs i amb sòls molt pobres es conrea en hivernacles, en sòls artificials, amb nous sistemes de reg, etc. (docs. 18-21). A més a més, l’aplicació dels avenços de la biotecnologia a l’agricultura ha donat lloc a noves varietats de conreus modificats genèticament: els transgènics. Tot aquest seguit de procediments requereix grans inCas A. El govern no concedeix subvencions

Tomàquet marroquí 0,18 euros/kg

versions de diners, però els costos són compensats amb l’augment de la productivitat, que permetrà obtenir més beneficis.

Els efectes de l’agricultura de mercat L’agricultura de mercat té unes conseqüències força importants sobre els preus, el comerç i la distribució dels productes. • L’alta productivitat permet abaixar els preus dels productes, que d’aquesta manera competiran millor en el mercat. • Com que es localitzen grans quantitats de producte en uns llocs determinats, se n’agilitza la comercialització, ja que els majoristes no s’han de dirigir a molts llocs diferents per proveir-se de tots els productes que necessiten. • Com que es produeixen grans quantitats d’un producte, es poden fer servir transports especialitzats per distribuir-los i millors tècniques per conservarlos (congelació, conserves, etc.). Però aquesta agricultura també té efectes negatius. Per exemple, els fertilitzants contaminen el sòl i les aigües, i poden afectar els aliments que consumim i, en conseqüència, la nostra salut. D’altra banda, les subvencions que els governs dels estats rics concedeixen als seus agricultors col·loquen en una situació de desavantatge els productes dels països pobres que intenten competir-hi (doc. 17). Cas B. El govern concedeix subvencions

Tomàquet nacional 0,20 euros/kg

• Cost total de la producció .................................... 28.000 € (combustible de la maquinària, llavors, fertilitzants, pesticides, salaris, etc.) • Quilos de tomàquets produïts ............................... 140.000 • Preu per quilo de tomàquet nacional .................... 0,20 € • Preu per quilo de tomàquet importat ..................... 0,18 € Resultat: el consumidor comprarà el tomàquet importat, que és més barat, i l’agricultor nacional no podrà vendre la seva producció.

Tomàquet marroquí 0,18 euros/kg

Cost total de la producció ..................................... 28.000 € Subvenció ............................................................... 7.000 € Cost final .................................. 28.000 ⫺ 7.000 ⫽ 21.000 € Quilos de tomàquets produïts ............................... 140.000 Preu per quilo de tomàquet nacional amb subvenció ... ..................................................................................... 0,15 € • Preu per quilo de tomàquet importat ...................... 0,18 €

• • • • •

Resultat: el consumidor comprarà el tomàquet nacional i l’importat no es vendrà.

Doc. 17 Com influeixen les subvencions en els preus dels productes agrícoles?

144

Tomàquet nacional 0,15 euros/kg


831213p136a171.qxd

29/3/07

00:15

Página 145

Algunes tècniques de conreu modernes

A FONS

Sorra

Fems

Sòl

Doc. 18 Conreus d’hivernacle. Els hivernacles són superfícies de conreu cobertes normalment amb plàstics, que es recolzen sobre una estructura de fusta o de metall. Dins de l’hivernacle és possible modificar les condicions de temperatura i humitat, i per això es pot conrear en llocs difícils per a l’agricultura. Als hivernacles s’obtenen fruites i verdures fora de temporada i en menys temps que a l’aire lliure, ja que el control de la temperatura i la humitat permet escurçar els cicles naturals de les plantes; s’estalvia aigua ja que es redueix al mínim l’evaporació, i es protegeixen millor els conreus de possibles inclemències del temps, ara bé, cal posar-hi més plaguicides per evitar malures.

Doc. 19 Conreus en sòls artificials: l’arenament. Aquesta tècnica consisteix a escampar una fina capa de fems (d’uns 8 mm de gruix) sobre el sòl i, al damunt, una capa de sorra més gruixuda (d’uns 10 cm). D’aquesta manera es milloren les condicions de temperatura i humitat del sòl i les plantes absorbeixen millor els adobs.

Doc. 20 Conreus hidropònics o sense sòl. Aquesta tècnica permet conrear les plantes sobre un substrat artificial compost per pellofa d’arròs, sorra, grava, serradures, etc. L’aigua per al reg conté dissolts tots els nutrients que necessita la planta. Doc. 21 El regatge gota a gota. Amb aquest tècnica de reg, l’aigua es porta a través de conductes tancats fins a la planta, on es col·loquen uns degotadors que permeten regar-la. Amb aquest sistema la planta augmenta el rendiment, ja que no gasta energia per obtenir l’aigua i els nutrients dissolts, i se li escurça el cicle natural de creixement.

ACTIVITATS 17. ● Comprèn els conceptes. • Quins significats coneixes del terme mercat? Quin hi aplicaries al terme agricultura de mercat? • Explica què és un hivernacle i com pot ajudar l’agricultura. 18. ● Busca les idees principals. • Enumera els trets que defineixen l’agricultura de mercat. De quins països és característica? 19. ●● Interpreta el text. • Explica com influeix l’agricultura de mercat sobre els costos de producció i sobre el preu del producte.

20. ●●● Organitza la informació. • Elabora una taula sobre l’agricultura de mercat amb dos camps. En un hi anotes els aspectes positius, i en l’altre, els negatius. 21. ●●● Reflexiona. • Quines tècniques modernes de conreu aplicaries al sud-est peninsular espanyol? Per què? Penses que són tècniques agressives per al medi? • Als països rics, els impostos amb què els governs graven els productes agrícoles estrangers poden incrementar-ne el preu un 40 %. Quines conseqüències deu tenir això per als agricultors i els consumidors dels països rics? I per als agricultors dels països pobres?

145


831213 _ 0136-0171.qxd

15/3/07

17:31

Página 146

2

6. Països subdesenvolupats: la convivència

1

de plantacions i agricultura tradicional

Als països subdesenvolupats l’agricultura hi té un pes molt important. És, fonamentalment, una agricultura tradicional, que ocupa pagesos amb pocs recursos que conreen les terres per obtenir aliments per a ells. Al costat de les modestes propietats familiars apareixen les grans plantacions, lligades als interessos de potents empreses multinacionals i destinades als conreus d’exportació (doc. 22).

6

7

Com és l’agricultura de plantació? La plantació és una explotació agrícola situada normalment a països tropicals subdesenvolupats, sobretot a l’Àfrica, Amèrica Central i del Sud, l’Índia i el sud-est asiàtic. L’origen de les plantacions és molt antic. Entre els segles XVI i XIX, alguns països europeus van conquistar territoris de fora d’Europa i hi van crear explotacions per obtenir-ne els productes que no es cultivaven als seus països.

11

Avui dia, l’agricultura de plantació té aquestes característiques: • És una agricultura de mercat, destinada a l’exportació. Així doncs, les plantacions se situen en zones ben comunicades, com ara les costes, que faciliten el transport dels productes a l’estranger. • Generalment, es practica en grans propietats, controlades principalment per multinacionals europees i nord-americanes. • Exigeix una gran inversió de capital per comprar el terreny i explotar-lo, i per transportar, conservar i comercialitzar els productes a llargues distàncies. • Hi predomina la monocultura. • Ocupa mà d’obra abundant, que cobra salaris baixos i que es contracta, moltes vegades, de manera temporal. • La productivitat és alta i s’hi apliquen tots els mitjans tècnics possibles. Els exemples més coneguts són les plantacions de cafè al Brasil i Etiòpia, de canya de sucre a Cuba, de te a l’Índia i de cautxú a Indonèsia i Malàisia. Aquest tipus d’agricultura planteja diversos problemes: • Els beneficis econòmics són per a les empreses estrangeres, mentre que els treballadors locals tenen un nivell de vida molt baix. • Molts petits pagesos s’han vist obligats a abandonar les seves terres i a treballar a les plantacions, contra les quals no poden competir. Com a conseqüència, alguns països han d’importar aliments per a la seva població, ja que els conreus de les plantacions s’exporten. • Com que les empreses intenten aconseguir el màxim rendiment, l’explotació és molt intensiva. Per això moltes terres s’han tornat ermes. • Les decisions es prenen tenint en compte els preus de venda dels productes. Si els preus baixen, pot ser que s’arribi a tancar l’explotació, de manera que es condemnen els treballadors a l’atur i a la misèria.

146

13 12

Doc. 22 Diferents paisatges en un país subdesenvolupat. 1. Sabanes i grans latifundis ramaders. 2. Propietats dels peons agrícoles dels latifundis. 3. Gran plantació de canya de sucre. 4. Terreny que ha esdevingut erm a causa de l’agricultura intensiva. 5. Explotacions agrícoles mitjanes. 6. Centre administratiu de la plantació. 7. Poble. 8. Cases dels pagesos pobres sense terra. 9. Fàbrica sucrera. 10. Gran hisenda ramadera. 11. Parcel·les tancades amb pastures millorades. 12. Terreny empobrit pel pasturatge excessiu. 13. Plantació de cafè. 14. Conreus dels pagesos pobres en sòls desgastats. 15. Cases dels treballadors de la plantació. 16. Pantans i aiguamolls.


831213 _ 0136-0171.qxd

15/3/07

17:31

Página 147

2 3

4

5

6

9

8

10

13

14

15

Com és l’agricultura tradicional? Generalment, l’agricultura tradicional té les característiques següents: • L’objectiu principal és obtenir l’aliment necessari per a la família pagesa. Es tracta, per tant, d’una agricultura de subsistència, que es practica en petites propietats. • En aquestes propietats, hi predomina la policultura, ja que, per assegurar-se l’aliment durant tot l’any, els pagesos conreen diversos productes alhora. Els van collint al llarg de l’any en funció del temps de maduració, que és diferent per a cada tipus de planta. • Les feines agrícoles es fan amb molt d’esforç, manualment, amb tècniques i eines de conreu molt primitives, com ara l’aixada o l’arada estirada amb animals. Aquesta és la raó per la qual la productivitat és baixa. • Com que aquests pagesos no tenen accés als avenços tecnològics, depenen enormement dels factors físics. Els anys amb un clima adequat, les collites són abundants. Però si les temperatures i les precipitacions no són les apropiades, la collita disminueix i, conseqüentment, apareix la fam.

16

ACTIVITATS 22. ●●● Busca les idees principals. • Completa una fitxa sobre l’agricultura de plantació i una altra sobre l’agricultura tradicional. TÍTOL: ......................................................................... Objectiu de la producció: .......................................... Propietari de les terres: .............................................. Mida de les explotacions: ........................................... Monocultura o policultura: ......................................... Nivell tècnic: ................................................................ Productivitat: ............................................................... Problemes: ................................................................... 23. ●●● Reflexiona. • Per què creus que molts pagesos del Tercer Món estan en contra de les plantacions? • Penses que l’agricultura tradicional és capaç de proporcionar els aliments que la població necessita? I d’impulsar el desenvolupament econòmic dels països pobres?

147


831213 _ 0136-0171.qxd

15/3/07

17:31

Página 148

La varietat de l’agricultura tradicional L’agricultura itinerant

La tècnica de conreu és molt simple.

També s’anomena agricultura d’artiga i és el sistema de conreu més arcaic (doc. 23). Consisteix a tallar i després cremar la zona boscosa que es vol conrear. Avui encara es practica a la zona intertropical, fonamentalment a les conques dels rius Congo (Àfrica) i Amazones (Amèrica del Sud), a l’Amèrica Central i en punts aïllats de l’Àsia. Es du a terme tant a la sabana com a la selva, en sòls poc fèrtils. L’agricultura d’artiga té com a finalitat la subsistència dels pagesos i la seva família, per això conreen tots els productes que poden. A la sabana, els conreus més estesos són els cereals, sobretot el mill i la melca, i a la selva, els tubercles, com ara el nyam, el taro i la mandioca. És una agricultura extensiva i poc productiva, que no permet alimentar una població gaire gran. Però el creixement demogràfic de les últimes dècades ha fet necessari augmentar la producció d’aliments a costa de desforestar més superfície i de reduir el temps de descans de les terres. Això provoca que la fertilitat del sòl s’esgoti més ràpidament, i posa en perill la subsistència d’aquestes poblacions en el futur.

1. Al final de l’estació seca, es tala una zona de selva o de sabana fins que es crea una clariana. Els arbres i els matolls tallats es cremen. 2. Les cendres serveixen d’adob a la terra, i s’hi barregen amb les aixades. Així es pot sembrar sense haver de llaurar. 3. Amb les primeres pluges es planten els conreus amb eines rudimentàries, com ara aixades i pals cavadors. 4. La terra es conrea fins que es torna erma. Aleshores, els pagesos abandonen les terres perquè es recuperin i tornen a començar el procés en un altre lloc. Per això es diu que és una agricultura «itinerant».

Doc. 23 Tècnica de conreu d’artiga.

L’agricultura de la sabana

terres conreades

Aquest tipus d’agricultura es practica a països de clima tropical de l’Àfrica subsahariana i a zones d’Amèrica i l’Àsia. Generalment, és una agricultura de subsistència, extensiva, de secà, poc productiva i caracteritzada per la policultura. També és una agricultura sedentària: la població es concentra en petits poblats al voltant dels quals s’estenen les terres conreades, que són propietat de la comunitat (doc. 24).

Doc. 24 Poblat de la sabana (Kenya).

Doc. 25 Rotació de conreus a la sabana.

148

Normalment, al voltant dels poblats hi ha una circumferència d’horts i camps que sempre estan conreats i que s’adoben amb les deixalles domèstiques i els fems del bestiar. La resta del terreny es divideix en diverses parts o llenques. En cada una, de seguida que cauen les primeres pluges, s’hi planta un producte diferent cada any i, sovint, es deixa una llenca en guaret, és a dir, sense conrear, perquè el sòl recuperi la fertilitat. Per tant, hi ha una rotació de conreus (doc. 25). Gràcies a l’ús d’adobs naturals, aquesta agricultura permet mantenir més població que l’agricultura itinerant. Però, també en aquest cas, la necessitat d’augmentar la producció per alimentar una població creixent comporta el fet que, amb freqüència, no es respecti el guaret. Com a resultat, la fertilitat de les terres s’esgota molt més aviat.


831213 _ 0136-0171.qxd

15/3/07

17:31

Página 149

A FONS

L’agricultura irrigada monsònica

Doc. 26 Conreu d’arròs en feixes a Guangxi Zhuangzu (Xina).

Aquest sistema de conreu es practica a l’est de la Xina, al sud-est asiàtic i a la costa oriental de l’Índia. Els vents monsons d’estiu provoquen pluges abundants entre els mesos d’abril i octubre. Els camps s’inunden i es converteixen en terrenys de conreu ideals per a l’arròs, que constitueix l’aliment principal de la població a l’Àsia monsònica.

1. Al començament de l’estació humida els pagesos preparen la terra. Unes setmanes abans han sembrat l’arròs en un planter. 2. Durant el monsó d’estiu, les dones arrenquen les plantes d’arròs del planter i les trasplanten a l’arrossar.

Els arrossars ocupen les valls i les planures que s’estenen al costat dels rius (com ara el Ganges, a l’Índia; el Mekong, al Vietnam, i el Iang-Tsé i el Huang He, a la Xina), o al nord de l’illa de Java, a Indonèsia. Però l’elevada densitat de població d’aquestes regions ha obligat a aprofitar al màxim les terres disponibles. Per això l’arròs també es conrea en terrasses o feixes construïdes als vessants de les muntanyes. (doc. 26).

3. Un cop l’arròs està plantat, cal mantenir el nivell d’aigua. La inundació es fa per gravetat.

El paisatge agrari està constituït per una munió de petites parcel·les separades per dics i sèquies per regar, que també es fan servir com a camins.

4. Amb l’arribada del monsó sec a l’hivern, quan el color groc de l’arròs indica que està madur, es fa la collita. La sega es fa de manera manual, amb una falç. Després, es trilla amb bous o búfals.

Les parcel·les són de propietat individual i es conreen a mà amb un gran nombre de treballadors, sense deixar descansar la terra. S’arriben a obtenir dues o tres collites l’any. Per tant, és una agricultura tradicional i intensiva. La producció s’orienta fonamentalment a alimentar la població de la regió. El conreu de l’arròs inundat implica moltíssima feina, i el calendari agrícola s’organitza segons les pluges.

ACTIVITATS 24. ●● Compara els tres tipus d’agricultura tradicional. Analitza què tenen en comú i què de diferent.

Localització

Subsistència Intensiva o de mercat o extensiva

Regadiu o secà

Monocultura Productivitat o policultura

D’artiga Rotació a la sabana Itinerante Irrigada monsònica

149


831213 _ 0136-0171.qxd

15/3/07

17:31

Página 150

Activitats Llegir un mapa d’usos de sòl agrícola En aquest mapa sobre usos de sòl agrícola et mostrem la distribució mundial dels principals tipus d’agricultura i conreus que has estudiat en la unitat 10. Per representar la informació, hem fet servir un tipus de mapa anomenat corocromàtic. En un mapa corocromàtic es delimiten diverses àrees amb unes característiques diferents fent servir diferents colors o trames. Observa la llegenda amb detall i podràs saber a quines zones de la Terra predomina l’agricultura de mercat i a quines l’agricultura de subsistència, i també hi veuràs els conreus principals. Tingues en compte que el mapa mostra només el tipus d’agricultura dominant a cada una de les zones cobertes per una taca de color, la qual cosa significa que en aquell lloc també pot ser que es practiqui un altre tipus d’agricultura i que es conreïn unes altres espècies diferents, però que no són les majoritàries.

cerc

25. ●●● Observa el mapa i respon. • Descriu com és l’agricultura a Europa. Quins conreus predominen a la planura central europea? Quins són característics de la regió mediterrània? • Explica els trets principals dels tipus d’agricultura que es practiquen als països iberoamericans. Cita alguns dels conreus comercials més representatius de la regió. • Assenyala els tipus d’agricultura que conviuen al continent africà. Per què a la regió septentrional amb prou feines es practica l’agricultura? • Com és l’agricultura pròpia del sud-est asiàtic? Quin producte s’hi conrea fonamentalment? • Assenyala en el mapa les zones que consideres que formen part del món desenvolupat i les que pertanyen al món subdesenvolupat. • Quin tipus d’agricultura predomina a les àrees desenvolupades? I a les subdesenvolupades?

OCEÀ GLACIAL ÀRTIC

le p olar àrti c

tròpic de Cànc er

OCEÀ

OCEÀ

PACÍFIC ATLÀNTIC equador

OCEÀ PACÍFIC

OCEÀ

tròpic de Caprico rn

meridià de Greenwich

ÍNDIC

ic la r an tà rt OCEÀ ce rc le po

USOS DEL SÒL Agricultura tradicional (sedentària i itinerant)

150

GLACIAL

ANTÀRTIC

Agricultura intensiva de subsistència (predomini de l’arròs)

Agricultura cerealista comercial i granges

Horticultura

Pasturatge itinerant

Agricultura de plantació

Ramaderia extensiva comercial (ranxos)

Agricultura intensiva de subsistència (arròs no predominant)

Agricultura mediterrània (blat, vinya i olivera)

Granges lleteres

Zona poc apta o inadequada per a l’agricultura


831213 _ 0136-0171.qxd

15/3/07

17:31

Página 151

Analitzar un paisatge rural en un croquis Un croquis és la representació esquemàtica d’un paisatge. En aquest cas, ens trobem amb un croquis d’un paisatge agrari. 26. ●● Observa i respon. • Com són les parcel·les, grans o petites? Quina forma tenen, regular o irregular? • Com definiries l’hàbitat, concentrat o dispers? • Quin tipus de conreu penses que hi predomina? Són conreus de regadiu? • Creus que hi ha explotacions ramaderes? En aquest cas, on se situarien? • Seria possible un aprofitament forestal? Per què? 27. ●●● Observa el document 16 de la pàgina 143. Fes-ne un croquis que mostri com és aquest paisatge rural. No t’oblidis d’incloure-hi la llegenda.

Estudiar un cas: els cotoners de Burkina Faso Sota una calor asfixiant, l’Abu Uattara passeja entre els seus brots de cotó. Per als 550.000 cotoners de Burkina Faso, el 2005 ha estat un bon any. Aquest país, un dels més pobres del planeta, encapçala els països productors de fibra blanca de l’Àfrica subsahariana. En 10 anys, la producció del país s’ha multiplicat per cinc, cosa que confirma l’èxit del conreu, però agreuja la dependència que té el país respecte a un conreu el preu de mercat del qual ha disminuït: el 65 % dels recursos en divises de Burkina Faso procedeixen d’aquest or blanc i un terç dels 12 milions d’habitants en viu. L’Abu Uattara viu en una cabana familiar minúscula, sense electricitat, i per aconseguir aigua ha de recórrer 3 km i emplenar uns bidons, que després ha de carregar. Als qui li retreuen que hagi renunciat al conreu tradicional, els mostra orgullós la desena de bovins i de ruscos d’abelles que s’ha pogut comprar gràcies als ingressos del cotó; això sense comptar l’hort modest on conrea cereals, que alimenta la seva família. Les vendes de l’any passat li van proporcionar un benefici equivalent a 7,5 euros diaris, mentre que el 80 % dels burkinesos sobreviu amb menys d’1,5 euros al dia. Malgrat tot, el preu del cotó no para de baixar. Si el 2004 se’n pagaven 0,32 cèntims d’euro per quilo, el 2005 en van ser 0,27 cèntims d’euro. L’Abu Uattara dóna la culpa d’aquesta situació a les subvencions que ofereixen els Estats Units i la UE: «Sense subvencions, el cotó nord-americà costaria dues vegades i mitja més que el preu mundial; i el cotó europeu, tres vegades més». El País, 7 de juliol de 2005. Adaptat

28. ●●● Llegeix la notícia i respon. • És important el cotó per a l’economia de Burkina Faso? En quines dades del text fonamentes la resposta? • Descriu com creus que és la vida de l’Abu i la seva família, quines il·lusions tenen, amb quines dificultats diàries s’enfronten. Trobes atraient la seva manera de viure? • Ell sent que és un privilegiat. Quins motius en té? • Aquest any ha aconseguit produir més cotó que l’any passat. Guanyarà més diners? Per què? • Els seus ingressos són cada vegada més petits. Què o qui en fa responsable l’Abu? Se t’acudeix alguna cosa que pugui fer per augmentar els beneficis?

151


831213 _ 0136-0171.qxd

15/3/07

17:31

Página 152

U N I TAT

11

Altres activitats del sector primari

1. La ramaderia La ramaderia consisteix a criar animals per aprofitar-ne els productes que ens donen: carn, llet, ous, cuir, llana, mel, etc. Alguns animals també es fan servir com a força de treball o, simplement, es destinen a la reproducció. Les espècies animals que es crien majoritàriament són les que constitueixen el bestiar boví, oví i porcí. A més a més, en alguns llocs determinats són importants el bestiar cabrum i equí; la cria de conills, anomenada cunilicultura; la cria d’aviram, que es diu avicultura, i la d’abelles, que es crien per aprofitar-ne els productes que fabriquen, coneguda com a apicultura. Tradicionalment, la ramaderia s’ha considerat un complement de l’agricultura. Per això, generalment, la cria d’animals es localitza als llocs menys favorables per al desenvolupament dels conreus. Hi ha granges que es dediquen exclusivament a la cria d’animals, però n’hi ha d’altres on conviuen els conreus i el bestiar. En aquests casos, l’agricultura produeix la major part de l’aliment per als animals i aquests, al seu torn, proporcionen els fems que es fan servir per adobar la terra. L’activitat ramadera ha experimentat un gran canvi durant el darrer segle. La investigació científica ha permès obtenir races selectes, que proporcionen uns rendiments molt elevats, i s’ha aconseguit també vèncer moltes malalties que afectaven el bestiar. I les noves tecnologies han aconseguit augmentar considerablement la producció i desenvolupar sistemes de refrigeració i congelació que fan possible traslladar els productes ramaders a llargues distàncies en perfecte estat de conservació.

MEDI AMBIENT

Seguretat alimentària La malaltia de les «vaques boges», o encefalopatia espongiforme bovina, és un exemple prou clar dels perills que comporta la manipulació dels pinsos per al bestiar. El 1996, es va destapar l’escàndol a Europa. Es van fer servir despulles d’ovelles amb una malaltia neurològica per elaborar pinsos destinats a l’engreix del bestiar boví, que en va resultar infectat. Quan les persones van ingerir la carn de boví amb la malaltia, també es van contagiar i en van morir algunes dotzenes. 1. ●● Expressa la teva opinió. • Els productes d’un animal criat en una granja, et mereixen la mateixa confiança que els que s’obtenen d’animals criats de manera natural a l’aire lliure? Per què?

Malgrat tot, la mecanització i la tecnificació modernes no es fan servir de la mateixa manera a les explotacions ramaderes. Aquest fet marca la diferència entre dos tipus principals de ramaderia: l’extensiva i la intensiva.

La ramaderia extensiva La ramaderia extensiva es practica tant als països desenvolupats com als subdesenvolupats, i presenta aquests trets que la caracteritzen: • És pròpia de les grans explotacions, on el bestiar corre lliure pel camp i s’alimenta de pastures naturals (doc. 1). • Requereix unes inversions escasses en mà d’obra, instal·lacions per als animals, aliments, etc., però té una baixa productivitat. • Els tipus de bestiar característic són el boví i l’oví, els productes dels quals es destinen a la venda, en el cas dels països desenvolupats, i a l’autoconsum, als països subdesenvolupats. Hi ha bons exemples d’aquest tipus de ramaderia al centre i l’oest dels Estats Units, a la Pampa argentina, a l’est del Brasil, al sud de Rússia, a Austràlia i a la República de Sud-àfrica, on hi ha pastures abundants.

152

Doc. 1 Ramaderia extensiva.


831213 _ 0136-0171.qxd

15/3/07

17:31

Página 153

La ramaderia intensiva La ramaderia intensiva és pròpia dels països desenvolupats i presenta aquestes característiques: • Es practica en explotacions especialitzades, normalment més petites que les de la ramaderia extensiva. • Exigeix grans inversions en instal·lacions, tecnologia, pinsos per al bestiar, etc., però té una alta productivitat. • És una ramaderia estabulada, la qual cosa significa que els animals es crien en estables, de vegades sota unes condicions de temperatura, llum i humitat artificials per augmentar-ne la producció en el mínim temps possible (doc. 2). De vegades, el bestiar s’alimenta tant de pastures naturals com de plantes farratgeres i pinsos a les granges, quan escasseja l’herba. En aquest cas, la ramaderia és semiestabulada.

Doc. 2 Ramaderia intensiva.

• Els tipus de bestiar característic són el boví, el porcí i l’aviram, la producció dels quals es destina al mercat. Aquest tipus de ramaderia es practica sobretot a l’est dels Estats Units i Canadà, a l’Europa occidental, al sud-est d’Austràlia i a Nova Zelanda. ACTIVITATS A FONS

Una granja automatitzada Cada vaca porta un petit transmissor on s’enregistra informació sobre l’animal i permet identificar-lo.

Un cop al dia, les vaques es dirigeixen a la instal·lació de munyida automàtica. Ho fan voluntàriament, ja que l’excés de llet els és incòmode. Allà, un robot munyidor n’extreu la llet. Un cop acabada de munyir, la vaca torna a la zona de pastura o al seu compartiment, anomenat box. En el millor dels casos, les vaques poden pasturar en una part de la granja. Però quan l’espai no ho permet, s’estan durant tot el dia en un box molt estret, on són alimentades. Aquesta situació els provoca molt d’estrès.

2. ●●● Busca informació a Internet sobre el funcionament d’una granja i explica quins aspectes et semblen positius i quins negatius.

3. ● Comprèn els conceptes. • És el mateix ramaderia i bestiar? • Relaciona amb fletxes: a) apicultura 1) conills b) equí 2) bous i vaques c) avicultura 3) abelles d) cunilicultura 4) aviram e) boví 5) cavalls 4. ● Busca les idees principals. • Assenyala com són la ramaderia extensiva i la intensiva amb relació a aquests aspectes: a) aliment del bestiar b) inversions econòmiques c) instal·lacions d) tecnificació e) mida de l’explotació f) productivitat g) destinació de la producció h) localització 5. ●●● Organitza la informació. • Fes dues fitxes, una sobre la ramaderia extensiva i una altra sobre la ramaderia intensiva. 6. ●●● Reflexiona. • Quins avantatges té, segons la teva opinió, la ramaderia intensiva respecte a l’extensiva? I a l’inrevés?

153


831213 _ 0136-0171.qxd

15/3/07

17:31

Página 154

2. La pesca La pesca és la captura al mar, els rius o els llacs, de peixos i altres animals aquàtics. En l’actualitat, aproximadament el 75 % de les captures mundials es destinen al consum humà. Una altra part es fa servir com a primera matèria per fabricar farines de peix i olis. Segons on es practiquin les captures, es distingeix entre pesca d’autoconsum, pesca litoral o costanera i pesca d’altura. • La pesca d’autoconsum es practica a la vora de la costa, en petites embarcacions, amb o sense motor, i fent servir mètodes artesans (arpons, hams, nanses, petites xarxes...). Les captures es destinen pràcticament a l’autoconsum i, en menys quantitat, al mercat local. Aquest tipus de pesca és un recurs alimentari important als països subdesenvolupats. • La pesca litoral o costanera es du a terme a prop de la costa, en embarcacions petites o mitjanes equipades amb diferents ormeigs de pesca en funció de les espècies que es volen capturar. Normalment, les bodegues d’aquestes embarcacions estan condicionades per conservar les captures amb gel o en cambres frigorífiques. La pesca litoral es practica durant un període no superior a un dia. • La pesca d’altura és la que es fa a alta mar, amb vaixells de gran tonatge equipats amb instruments tècnics moderns, que permeten detectar i saber la mida dels bancs de peixos. Molts d’aquests vaixells disposen de les instal·lacions necessàries per netejar, trossejar, empaquetar i emmagatzemar congelades les captures. Són autèntics vaixells factoria, preparats per a campanyes pesqueres de diverses setmanes o, fins i tot, mesos.

MEDI AMBIENT

Les males arts pesqueres L’ús de males arts pesqueres és responsable de la desaparició de moltes espècies marines. Hi ha vaixells que arrosseguen xarxes amb una boca de la mida de 8 camps de futbol, capaces d’engolir 16 avions grans. En aquestes xarxes, juntament amb les espècies que es volen pescar, hi queden atrapats milers d’animals no desitjats, com ara dofins, tortugues o alevins, que després es llencen, morts, al mar. De vegades es fan servir explosius per volar esculls, on es refugien els peixos, o verins que maten tots els animals en una àrea determinada. Els animals morts floten i la selecció dels que són útils resulta, així, una tasca més senzilla.

La pesca marina constitueix una activitat econòmica important per a molts països. Es du a terme mitjançant diferents tècniques o arts de pesca (doc. 3).

Palangre. Consisteix a amollar des del vaixell un cap, que pot tenir més de 100 km de longitud, del qual pengen una rastellera de ramificacions de corda més prima, proveïdes d’hams a l’extrem. El total d’hams pot superar els 20.000.

Art d’arrossegament. Fa servir una gran bossa de xarxa oberta que s’arrossega pel fons marí.

Doc. 3 Algunes tècniques de pesca.

154

Art d’encerclament. Es tracta d’envoltar un banc de peixos amb una gran xarxa, d’entre 250 i 1.000 m de longitud i uns 40 m de profunditat, que es manté flotant en posició vertical. Quan hi van entrant els peixos, es tanca per la part inferior, i hi queden atrapats.

Tremall. Consisteix a col·locar verticalment una xarxa que té 2 o 3 capes de tela, la interior amb una malla més espessa que les exteriors. Els peixos poden travessar fàcilment la malla exterior, però no la interior, i queden atrapats entre totes dues.


831213 _ 0136-0171.qxd

15/3/07

17:31

Página 155

Principals països productors de pesca (en milions de tones)

Xina Perú Estats Units Indonèsia PACÍFIC

Japó Xile Índia

ATLÀNTIC

NORD-EST

ATLÀNTIC

Rússia Tailàndia Noruega 0

2

4

NORD-OEST ATLÀNTIC

6

8

10

12

14 16 18

CENTRE-OEST

Producció pesquera mundial (en %)

ATLÀNTIC CENTREEST

PACÍFIC

PACÍFIC CENTRE-OEST

ÍNDIC PACÍFIC

ATLÀNTIC

SUD-EST ATLÀNTIC SUD-OEST

Captura (61,5) Aqüicultura (12,7)

SUD-EST

ÍNDIC ORIENTAL

PACÍFIC SUD-OEST

OCCIDENTAL

PACÍFIC SUD-OEST

Límit de zones pesqueres de la FAO

PRODUCCIÓ (en %) Marina

NORD-OEST

CENTRE-EST

Aqüicultura (19)

Captura (6,8)

PACÍFIC

NORD-EST

Àrees pesqueres

Continental

Doc. 4 Principals caladors mundials.

On es pesca? Al mar, les espècies es concentren en unes zones determinades apropiades per a la pesca: els caladors (doc. 4). Els millors caladors són les plataformes continentals; és a dir, les planures submarines que baixen des de la costa fins a uns 200 m de profunditat. Aquí els rius hi vessen el seu cabal, ric en nutrients, i la poca fondària de les aigües permet que hi arribi la llum solar. Aquests factors afavoreixen que s’hi faci el plàncton, petits organismes dels quals s’alimenten els peixos. Els pescadors no poden pescar allà on volen. La legislació internacional permet que els països costaners es reservin el dret d’explotació de la zona que s’estén des de les seves costes fins a 370 km mar endins. Aquesta és el que s’anomena zona econòmica exclusiva. Perquè els vaixells d’un país puguin pescar a les aigües d’altres països els governs respectius han d’haver signat acords pesquers.

L’aqüicultura, solució a la sobrespesca? Des del 1950, les captures s’han gairebé multiplicat per cinc, la qual cosa ha provocat que alguns caladors s’hagin esgotat i que hagin desaparegut espècies. Per això molts països han començat a posar en pràctica l’aqüicultura, que és la cria en captivitat o en un ambient controlat d’organismes animals i vegetals aquàtics. Actualment, més del 30 % de la producció pesquera mundial s’obté de l’aqüicultura. La majoria dels salmons, les truites, els turbots, les orades i els musclos que comprem provenen de les piscifactories. L’ aqüicultura permet augmentar la disponibilitat de peixos i mariscos alhora que n’alleugera l’extinció; però, de vegades, les espècies de piscifactoria s’alimenten amb farines de peix capturat a alta mar.

ACTIVITATS 07. ● Comprèn els conceptes. • Defineix: calador, zona econòmica exclusiva, aqüicultura, piscifactoria. 08. ● Busca les idees principals. • Quina és la destinació de les captures pesqueres? • Explica les característiques de la pesca d’autoconsum, la litoral i la d’altura. 09. ●● Interpreta els documents. • Document 3. Descriu les tècniques de pesca. • Document 4. a) Quines són les principals zones pesqueres? b) Quins països fan més captures? c) En el gràfic es diferencia entre pesca marina i continental. On es pesca en cada cas? d) Quin percentatge de la pesca total és continental? 10. ●●● Reflexiona. • El 50 % de les proteïnes que ingereix la població d’alguns països subdesenvolupats prové del peix. Penses que en aquests països haurien de reduir les captures de peixos per protegir els recursos pesquers?

155


831213 _ 0136-0171.qxd

15/3/07

17:31

Página 156

3. L’explotació forestal

ACTIVITATS

L’explotació forestal és l’aprofitament econòmic dels boscos. Dels boscos s’obté productes diversos, derivats dels arbres, com ara fusta, resina, suro, etc. El recurs forestal més important en quantitat i més rendible economicament és la fusta, que s’utilitza sobretot per fabricar paper, per a la construcció i la indústria del moble. La producció de fusta està associada a les condicions climàtiques dels països. Els rendiments més elevats s’obtenen a les selves i els boscos tropicals humits, on les espècies frondoses creixen ràpidament, i als boscos temperats septentrionals, on abunden les coníferes (pins, avets...). Actualment, l’explotació incontrolada dels boscos està posant seriosament en perill grans zones boscoses de la Terra. Per evitar que desapareguin, en molts llocs es practica la silvicultura, o conreu dels boscos per explotar-los econòmicament. Per tal de fer compatible el fet d’aprofitar els boscos i alhora conservar-los, la silvicultura determina la superfície que es pot explotar en funció de la capacitat de regeneració natural del bosc en aquell lloc (doc. 5). A les zones on aquesta regeneració natural és difícil o triga molt de temps, es fan repoblacions.

11. ● Busca les idees principals. • A quines regions del món s’obtenen els rendiments dels boscos més importants? Per què? • Quin és el recurs forestal més important? Quins altres productes podem obtenir dels boscos? • Quins problemes planteja aquesta activitat econòmica al món? 12. ●● Interpreta el text. • És el mateix explotació forestal que silvicultura? • És possible obtenir importants beneficis de l’explotació forestal i, alhora, conservar els boscos? Explica breument com ho aconsegueixen al Canadà.

MEDI AMBIENT

El Canadà: una explotació forestal sostenible El model d’explotació forestal canadenc s’ha convertit per a molts en tot un exemple a seguir. Govern, empresaris, ciutadans i representants de les comunitats indígenes locals participen activament en la planificació i la gestió dels recursos forestals, amb la finalitat de fer compatible l’explotació econòmica dels boscos i el fet que pervisquin. Es tracta que les generacions futures tinguin garantit el gaudi ecològic i econòmic dels boscos. Gairebé tots els boscos del Canadà són de propietat pública. Una legislació estricta impedeix que cada any s’exploti més del 0,25 % d’aquests boscos amb finalitats comercials i vigila que es compleixi un programa molt ambiciós de reforestació, que comporta la plantació d’uns 650 milions d’arbres l’any. A més a més, el Canadà està orgullós de tenir la superfície de boscos protegits més gran del món. Tot i això, l’explotació forestal contribueix d’una manera important a la riquesa econòmica del país. El Canadà és el primer exportador mundial de fusta. Doc. 5 Rais amb la fusta talada.

156


831213p136a171.qxd

29/3/07

00:15

Página 157

Activitats Simular una negociació pesquera 13. ●●● Simuleu una negociació pesquera. • Dividiu la classe en tres grups. L’un representarà els interessos dels armadors, els propietaris dels grans vaixells pesquers. L’altre defensarà els interessos del país A, d’on són els vaixells. El tercer grup representarà un país costaner B, que té un cert endarreriment en el sector pesquer i que ha de decidir si accepta o no que embarcacions estrangeres pesquin en els seus caladors. • Cada grup ha d’escollir un portaveu i elaborar una estratègia. Per preparar l’estratègia, cal tenir en compte les dades de la dreta. • Heu d’arribar a un acord a través de la discussió. 14. ●●● Al final, analitzeu quin equip ha aconseguit imposar les seves condicions en més gran mesura i per què.

Els propietaris dels vaixells tenen interès a fer el major nombre de captures en aquests caladors, pagant el menys possible al país que els permet pescar en aigües seves. El govern del país A té uns interessos semblants als anteriors, i també vol aconseguir més ocupació en el sector. Moltes de les flotes són de poblacions que registren una taxa d’atur molt elevada, que es reduirien si s’aconseguís l’acord pesquer i l’empresa propietària dels vaixells es comprometés a contractar més personal. El país B vol obtenir un benefici econòmic per permetre que els vaixells estrangers pesquin en aigües seves, però també vol aprendre tècniques de pesca més eficaces i, a la llarga, disposar d’una bona flota i indústria pesquera. Aquests objectius, els pot aconseguir obligant el país sol·licitant a crear una empresa mixta. Per això vol exigir als vaixells que contractin els seus mariners, perquè puguin aprendre noves arts de pesca.

Prendre apunts Prendre apunts no és copiar literalment tot el que diu el professor, sinó seleccionar les idees més importants del seu discurs. Es tracta de fer un resum d’una exposició oral mentre l’estàs escoltant. Prendre uns bons apunts no és una feina fàcil. Requereix molta pràctica, però amb el temps, i seguint aquests consells, ho aconseguiràs. • Et serà més fàcil si, primer, has fet un cop d’ull al tema que el professor exposarà. • Durant l’explicació, has d’estar molt atent. Si et distreus, torna a concentrar-te. • És molt important que entenguis l’explicació. Si hi ha alguna cosa que no entens, pregunta-ho al professor. • Com que has de prendre els apunts amb rapidesa, crea el teu codi d’escriptura. Fes servir signes 15. ●●● Complementa el llibre amb els apunts. • Llegeix les unitats 10 i 11 i els apunts de classe corresponents. Observa en quins epígrafs el professor t’ha aportat informació que no surt en el llibre.

(⫽ en comptes de igual, ⬎ en comptes de més gran que, normal_ en comptes de normalment…), sigles (com ara ONU, UE, EE.UU., etc.) i abreviatures (tb en comptes de també, pq en comptes de perquè, s. en comptes de segle o st en comptes de sobretot). • És fonamental que els apunts siguin clars i polits. Intenta escriure amb una lletra clara i evita passar ratlla contínuament. Fes servir les majúscules o el subratllat per destacar els títols dels diferents apartats i les paraules, les dades o les idees que consideris més importants. Tot això, després et facilitarà la lectura i l’estudi del tema. • Per acabar, confronta els apunts amb el llibre de text. Comprova que has pres bé les dades més rellevants (com ara dates, noms, etc.). Segurament, els apunts et permetran completar alguns aspectes dels que es recullen en el llibre. • Torna a redactar aquests epígrafs incloent-hi la informació del professor. • Posa una nota en el llibre, perquè sàpigues que aquell epígraf l’has d’estudiar a la llibreta.

157


831213p136a171.qxd

29/3/07

00:15

Página 158

U N I TAT

12

El sector primari a la UE, a Espanya i a Catalunya

1. El sector primari a la UE Europa té una llarga tradició agrícola. Més del 40 % de les terres de la Unió Europea es destinen a les activitats agropecuàries, però tenen un escàs pes econòmic: només un 5 % de la població es dedica a les feines agrícoles (doc. 1), i el sector primari representa el 2 % del PIB comunitari.

POBLACIÓ OCUPADA EN EL SECTOR PRIMARI Més del 10 % Entre el 5 % i el 10 % Entre el 2,5 % i el 5% Menys del 2,5% LETÒNIA LITUÀNIA

OCEÀ ATLÀNTIC

POLÒNIA

L’agricultura europea ESLOVÈNIA

Des que es va començar la revolució agrícola al final del segle XVIII, les creixents inversions en maquinària i investigació han donat com a resultat una agricultura moderna, tècnicament avançada, molt productiva i rendible. Els paisatges agrícoles característics són dos: el mediterrani i el centreeuropeu. • Els paisatges mediterranis combinen dos tipus d’agricultura: una de secà, generalment de baix rendiment i dedicada principalment al conreu de la trilogia mediterrània tradicional (blat, vinya i olivera); i una agricultura de regadiu, de conreus d’horta més rendibles que produeixen una gran varietat de fruites i hortalisses. A aquests conreus s’hi afegeixen els cereals, destinats majoritàriament a l’aliment del bestiar (com ara l’ordi), i les plantes industrials (remolatxa sucrera, tabac, cotó...). • Els paisatges cerealistes centreeuropeus es caracteritzen per uns elevats rendiments gràcies a la mecanització i a la rotació de conreus: a l’hivern s’hi fan cereals, com ara el blat i l’ordi, i a l’estiu, farratge per al bestiar i remolatxa.

La Política Agrària Comuna La Política Agrària Comuna (PAC) és la que determina les polítiques agrícoles dels països membres. Es va crear fa 50 anys. En aquella època, la producció comunitària no cobria les necessitats de la seva població, la qual cosa obligava a importar la majoria d’aliments. Per això, la PAC va néixer amb tres objectius fonamentals: • Modernitzar les explotacions per incrementar la productivitat. • Aconseguir l’autoaprovisionament de productes agraris bàsics a uns preus assequibles per als consumidors. • Garantir als agricultors un nivell de vida raonable.

158

PORTUGAL GRÈCIA

mar M

e dit

errani

Doc. 1 Població ocupada en el sector primari als països de la UE.

GLOSSARI Excedent. El que sobra d’allò que és necessari. Reconversió. Procés d’adaptació d’una empresa o d’un sector econòmic a una nova tecnologia o un sector social nou.

Exportacions agrícoles de la Unió Europea (en% )

Altres 31,1%

Begudes 22%

Cereals 12,4%

Flors i productes vegetals 2,7%

Sucre i confiteria 3,4% Preparats a base de fruites i hortalisses 4,0%

Productes làctics 7,7% Greixos i olis 4,5%

Carn i despulles 6,0%

Fruites i hortalisses fresques 6,2%

Doc. 2 Productes agropecuaris que la UE exporta a altres països.


831213 _ 0136-0171.qxd

15/3/07

17:31

Página 159

Sabies que…

USOS DEL SÒL AGRARI Àrees amb conreus

Entre el 1994 i el 2003, el sector agrari espanyol va rebre 58.330 milions d’euros de la UE, gairebé un terç del PIB agrari espanyol en aquell mateix període. Els cereals, l’oli d’oliva i l’oliva van acaparar el 2003 la meitat dels ajuts. Andalusia i les dues Castelles van rebre igualment la meitat dels ajuts.

Zona ramadera Zona amb explotacions forestals

FINLÀNDIA SUÈCIA

ESPANYA Països

principals exportadors de productes agrícoles

ESTÒNIA REGNE UNIT

LETÒNIA DINAMARCA

LITUÀNIA

IRLANDA

OCEÀ ATLÀNTIC

PAÏSOS BAIXOS ALEMANYA

POLÒNIA

BÈLGICA LUXEMBURG

REP. TXECA ESLOVÀQUIA

FRANÇA

PORTUGAL

ÀUSTRIA HONGRIA ESLOVÈNIA

ACTIVITATS

ITÀLIA

ESPANYA

GRÈCIA

mar MALTA

Mediterrani

XIPRE

Doc. 3 Els usos del sòl agrari a la UE i principals països exportadors de productes primaris.

Per aconseguir-ho, la UE va destinar gairebé el 70 % del seu pressupost a la PAC i va decidir subvencionar la producció d’aliments bàsics, limitar les importacions procedents de països no comunitaris i comprar productes que s’aconseguissin vendre en el mercat a un preu raonable, amb la finalitat d’ajudar els agricultors. En uns anys, els països van començar a produir una quantitat excessiva de llet, carn de boví, vi, etc. Als pagesos els interessava obtenir molts productes, encara que no es venguessin, perquè la UE els en comprava els excedents*, que després es destruïen. Per tot això, les dues últimes dècades s’han fet canvis importants. Avui, la UE destina bastant menys de la meitat del pressupost a la PAC. S’han establert quotes de producció per a gran part dels productes, amb la finalitat d’evitar excedents. Es continuen mantenint les subvencions i altres ajuts econòmics als agricultors, però només per a aquells que fan servir tècniques de conreu respectuoses amb el medi ambient i la feina dels quals afavoreix el desenvolupament rural. I la producció d’aliments segurs i de qualitat s’ha convertit en una de les principals preocupacions.

La Política Pesquera Comuna La UE és la tercera potència pesquera del món. Després d’una llarga reconversió*, disposa d’una flota eficient i moderna. A través de la Política Pesquera Comuna (PPC), la UE estableix quotes de pesca per països dins dels caladors propis, per tal d’evitar la sobrepesca i protegir l’entorn marí i les espècies amenaçades; concedeix ajuts econòmics que afavoreixin el desenvolupament de l’aqüicultura, i negocia acords amb països no comunitaris per poder pescar als seus caladors.

1. ● Comprèn els conceptes. • Reescriu aquesta frase: «S’han establert quotes de producció per a gran part dels productes per tal d’evitar els excedents». 2. ● Busca les idees principals. • Quin és el pes del sector primari en l’economia de la UE? • Quins conreus predominen? On? 3. ●● Interpreta el text. • Explica per què els països de la UE van passar de ser deficitaris d’aliments a generar excedents. • Què van fer els responsables de la PAC davant d’aquella situació? 4. ●● Interpreta els documents. • Document 1. A quins països de la UE el sector primari ocupa més població? Són els que tenen més productivitat agrícola? • Document 2. Quins productes constitueixen les principals exportacions agrícoles de la UE? • Document 3. a) Relaciona els usos del sòl agrari amb les característiques del medi físic. b) Quins països exporten més productes agrícoles? 5. ●●● Reflexiona. • La PAC i la PPC aconsegueixen que la UE produeixi prou aliments per a la població? A quin cost? • Com intenten les polítiques comunitàries mantenir l’equilibri entre l’explotació econòmica i la preservació del medi ambient?

159


831213 _ 0136-0171.qxd

15/3/07

17:31

Página 160

2. El sector primari a Espanya

GALÍCIA

PRINCIPAT PAÍS D’ASTÚRIES BASC CANTÀBRIA C. F. DE NAVARRA LA RIOJA CASTELLA I LLEÓ

A Espanya, el sector primari ocupa poc més del 5 % de la població activa (doc. 5) i aporta només el 3,5 % del PIB. És un sector modern i orientat a la venda dels productes al mercat.

Doc. 4 Població ocupada en el sector primari.

CATALUNYA

ARAGÓ

C. DE MADRID COMUNITAT VALENCIANA

CASTELLALA MANXA

EXTREMADURA

ILLES BALEARS REGIÓ DE MÚRCIA

ANDALUSIA

R. DE

MURCIA POBLACIÓ OCUPADA EN EL SECTOR PRIMARI

OCEÀ

D’una agricultura tradicional a una agricultura moderna

CEUTA

ATLÀNTIC

Més del 8%

MELILLA CANÀRIES

Fa cent anys, el 70 % de la població ocupada a Espanya es dedicava a l’agricultura. El procés de modernització va ser lent. Al camp, hi convivien explotacions modernes, orientades a la venda a les ciutats, amb d’altres d’associades a l’agricultura tradicional, la producció de les quals es destinava a l’alimentació familiar, i els escassos excedents que produïen es venien al mercat local. A mitjan segle XX, es va produir una profunda crisi de l’agricultura tradicional, que des dels anys seixanta es va anar substituint per una agricultura tecnificada. L’impuls modernitzador es va intensificar amb la integració d’Espanya a la Unió Europea el 1986.

L’agricultura espanyola en la Política Agrària Comuna Per entrar a la Unió Europea, Espanya va haver de fer un gran esforç per aconseguir un sector agrari més productiu i competitiu, amb productes de més qualitat. L’ingrés espanyol va coincidir amb les reformes de la PAC, que va començar a establir quotes a la producció dels països i a reduir el preu de certs productes, unes mesures que van perjudicar l’agricultura espanyola. Alguns agricultors van haver d’abandonar les seves explotacions, ja que no els eren rendibles. Però la incorporació a la UE també ha estat avantatjosa. Els agricultors espanyols es beneficien de les subvencions a la producció, i d’altres ajuts econòmics; de l’accés al mercat europeu, on venen les tres quartes parts dels aliments destinats a l’exportació; i dels acords establerts entre l’organització i països no comunitaris pel que fa a les importacions i les exportacions de productes agrícoles. Les darreres modificacions de la PAC vinculen els ajuts a la mida dels camps de conreu i al fet que els pagesos tinguin en compte el respecte al medi ambient, la seguretat alimentària i el benestar animal a les seves explotacions. Per això, els agricultors i els ramaders espanyols hauran de canviar algunes de les pràctiques a què estan acostumats per acoblar-se a aquestes exigències i poder rebre ajuts econòmics.

160

Entre el 5% i el 8% Entre el 2,5% i el 5% Menys del 2,5%

Doc. 5

Evolució de l’ocupació i del PIB en el sector primari espanyol taxa d’ocupació en % 50

aportació al PIB en % 50 Aportació al PIB

40

40

Ocupació

30

30

20

20

10

10

0

0 1940

1950

1960

1970

1980

1990

1995

2005

ACTIVITATS 6. ● Busca les idees principals. • Assenyala quines dades del text indiquen que l’agricultura espanyola és una agricultura desenvolupada. 7. ●● Interpreta els documents. • Documents 4 i 5. a) A quines comunitats autònomes té més pes el sector primari? b) Quina ha estat l’evolució de l’ocupació en el sector? I l’aportació al PIB? c) Com és possible que la producció augmenti i la mà d’obra disminueixi? 8. ●●● Organitza la informació. • Llegeix la pàgina dreta i completa. Paisatge agrari

Oceànic Mediterrani típic Mediterrani continentalitzat Canari

Localització

Característiques


831213 _ 0136-0171.qxd

15/3/07

17:31

Página 161

El nord peninsular El bocage, el minifundi i l’hàbitat dispers constitueixen els elements tradicionals del paisatge agrari. La humitat del clima afavoreix que creixin prats amb pastures i boscos, per això la ramaderia i l’explotació forestal predominen sobre l’activitat agrícola, que es localitza a les terres baixes i les valls fluvials. Els conreus principals són: el blat de moro, el blat, les patates i, sobretot, les plantes farratgeres, destinades a l’aliment dels animals.

El litoral mediterrani Hi domina l’hàbitat concentrat i la petita propietat. A les àrees litorals, al conreu tradicional de cítrics i altres fruiters, s’hi afegeixen les hortalisses, l’arròs i les flors que proporciona una agricultura intensiva i de regadiu altament competitiva. Gran part d’aquests productes es destinen a l’exportació. L’agricultura extensiva i de secà també hi és present, principalment a Andalusia i Extremadura, dedicada a la característica trilogia mediterrània: vinya, olivera i cereals.

PAISATGES AGRARIS D’ESPANYA Espanya humida (ramadera i forestal) Muntanya humida (ramadera i forestal) Interior peninsular continentalitzat (secans extensius i regadius mixtos) Espanya mediterrània càlida (hortofrutícola) Canàries (regadius litorals i secans interiors) Font: R. Méndez i F. Molinero, Geografía de España

Doc. 6 Els paisatges agraris espanyols. OCEÀ ATLÀNTIC

Planes de l’interior peninsular Hi predomina una agricultura de secà, extensiva i de baix rendiment, dedicada a la monocultura de cereal, vinya i olivera. Les últimes dècades, el regadiu ha experimentat un gran desenvolupament. Entre els conreus de regadiu destaquen els productes d’horta i les plantes industrials, com ara el cotó, el gira-sol, el tabac i la remolatxa sucrera.

Canàries L’espai dedicat a les activitats agrícoles ha anat retrocedint davant de l’auge del turisme. Els conreus tradicionals de secà també ho han fet a favor del regadiu i els conreus d’hivernacle. Els principals productes canaris són: el plàtan, el tomàquet, les flors, la vinya, les fruites subtropicals, les patates i les hortalisses. Molts d’aquests productes es conreen en feixes.

Al nord, hi domina la petita propietat, al contrari que al sud, on es troben grans explotacions. En tots dos casos, l’hàbitat és, principalment, concentrat.

161


831213 _ 0136-0171.qxd

15/3/07

17:31

Página 162

La ramaderia espanyola A Espanya, l’activitat ramadera hi té un pes significatiu, ja que aporta el 40 % del valor de la producció del sector primari. En temps passats, la ramaderia era extensiva i estava lligada a l’agricultura, ja que els fems dels animals es feien servir per adobar els camps. El desenvolupament de la ramaderia estava condicionat pel clima, que limitava l’extensió de les pastures. Avui dia, les explotacions ramaderes són independents dels camps de conreu. Predomina la ramadera intensiva i estabulada, amb explotacions industrials caracteritzades per unes fortes inversions, un grau de mecanització elevat i uns alts rendiments. Aquestes explotacions ja no estan situades al costat dels prats, sinó a prop de les grans ciutats, on venen els seus productes. Espanya té una important cabanya ramadera. El 2004, Espanya ocupava el segon lloc en nombre de caps de bestiar porcí, oví i cabrum dins de la Unió Europea, i el tercer lloc en producció de carn i ous de gallina. Actualment, està guanyat importància l’apicultura, dedicada a obtenir mel, i la cria d’altres animals no tradicionals, com ara els estruços.

Espanya, potència pesquera Espanya és un dels principals països pesquers del món. Ocupa el primer lloc entre els estats europeus per la mida de la flota i el segon pel volum de les captures. A més a més, és el segon país del món en consum de peix, després del Japó. La incorporació d’Espanya a la Unió Europea va representar un fort impuls per a la renovació i la modernització del sector. Però aquest procés també va comportar uns costos, i molts petits pescadors es van quedar sense feina. Actualment, conviuen la pesca artesana i la pesca industrial, que es du a terme en grans vaixells factoria que poden estar llargues temporades a alta mar. La plataforma continental espanyola és estreta, per això la pesca que se n’obté és insuficient per aprovisionar el consum nacional de peix (doc. 8). Per aquest motiu els acords pesquers amb altres països són fonamentals. Des de la dècada de 1990, el desenvolupament de l’aqüicultura ha estat prou significatiu. El 2002, la producció va superar les 325.000 tones. Les espècies de peixos que es crien més són l’orada, el llobarro i el turbot. A les ries gallegues aquesta activitat es dedica principalment a la cria d’ostres, cloïsses i, sobretot, musclos, de manera que ha permès situar Espanya com el segon país productor de musclos del món, després de la Xina.

L’explotació forestal A Espanya, l’explotació forestal no és una activitat econòmica gaire important a causa de la manca de boscos, que, a més a més, són constantment amenaçats pels incendis. Les espècies arbòries de creixement ràpid, com ara el pi i l’eucaliptus, s’han estès molt gràcies a les campanyes de repoblació forestal i són les que s’exploten més.

162

Producció de la cabanya ramadera a Espanya (en milions d’euros) 4.500 4.000 3.500 3.000 2.500 2.000 1.500 1.000 500 0 Any

1990

2000

1995

Porcí

Oví i caprí

Boví

Aviram

2005

Equí

Doc. 7 Evolució de la producció ramadera. Zona de l’Atlàntic nord-est Arengada, trencavits, capelí, bacallà, verat, sardina, amploia, sorell i maire.

Zona de l’Atlàntic nord-oest S’hi han establert restriccions de pesca força importants, com ara la captura de bacallà, que constituïa la producció principal.

Zona de l’Atlàntic centre-est LLuç, cefalòpodes, besuc, crustacis i sardina.

Zona de l’Atlàntic sud-oest Canana, lluç, llobarro i congre.

Zona de l’Atlàntic sud-oriental Lluç del Cap, sardina i anxova.

Zona de l’Índic occidental Tonyina i bonítol.

Doc. 8 Captures espanyoles en els diversos caladors.

ACTIVITATS 9. ● Busca les idees principals. • Quin pes tenen la ramaderia i la pesca en el sector primari espanyol? I a Europa? • Quin tipus de ramaderia predomina a Espanya? Quines en són les produccions principals? • Quin tipus de pesca es practica? • Per què són tan importants per a Espanya els acords pesquers amb altres països? 10. ●● Interpreta els documents. • Document 9. Quina és la primera regió pesquera del país? 11. ●●● Per grups, escolliu una comunitat autònoma diferent cada grup. Busqueu informació en una enciclopèdia i al web oficial de la comunitat i redacteu un text sobre el sector primari en aquesta comunitat.


831213p136a171.qxd

29/3/07

00:15

Página 163

REGIONS PESQUERES

Zona del Cantàbric i nord-occidental

Nord-oest

Galícia constitueix la principal regió pesquera espanyola, i Vigo, el port de pesca més gran.

Cantàbrica Mediterrània Sud-atlàntica

Gijón

La Corunya

ASTÚRIES

LA CORUNYA

Bermeo

Canària

Pasaia Sant Sebastià

CANTÀBRIA

Ondarroa

Santa Eugenia LUGO Vilagarcía Cambados Vigo

Principals ports pesquers

BISCAIA GUIPÚSCOA

GIRONA

Roses

PONTEVEDRA BARCELONA

TARRAGONA

Barcelona Tarragona

CASTELLÓ

Castelló de la Plana València

Palma

VALÈNCIA ALACANT

Golf de Cadis Illa Cristina (Huelva) i Cadis són els principals ports pesquers d’aquesta zona, a les aigües dels quals es capturen, sobretot, seitons, sardines i marisc.

MÚRCIA

HUELVA

Huelva

Cartagena

GRANADA ALMERIA

MÀLAGA CADIS

Alacant

Màlaga

Almeria

Cadis Algesires CEUTA MELILLA

Zona mediterrània La notable reducció de poblacions de peixos per la sobreexplotació i la contaminació de les aigües ha portat a aplicar normes pesqueres més restrictives en aquesta zona.

Canàries SANTA CRUZ DE TENERIFE

Arrecife

Santa Cruz de Tenerife

LAS PALMAS

Las Palmas de Gran Canaria

L’activitat pesquera sobresurt a les illes de Tenerife i la Gomera. Les espècies més capturades són la tonyina i el bonítol de ventre ratllat.

Doc. 9 Les regions pesqueres espanyoles.

PATRIMONI

El mar, una font de riquesa extraordinària El mar ens ofereix molts beneficis. Això ho sap prou bé l’empresa espanyola Zeltia, que n’explota alguns dels recursos més valuosos a través de les seves filials biofarmacèutiques PharmaMar i NeuroPharma. PharmaMar es dedica a la investigació i el desenvolupament de fàrmacs procedents d’organismes marins per al tractament del càncer, i NeuroPharma per al tractament de malalties del sistema nerviós. Després de 20 anys d’activitat, PharmaMar té una col·lecció única de més de 42.000 organismes marins, dels quals s’està estudiant la utilitat farmacològica, i té 6 medicaments en desenvolupament clínic amb els quals ja s’han tractat 4.500 pacients oncològics. NeuroPharma, creada l’any 2000, té un fàrmac en estudi que s’està aplicant en pacients amb Alzheimer. 12. ● Pensa i respon. • El mar i els organismes animals i vegetals que hi viuen ens ofereixen molts beneficis. Cita tots els que se t’acudeixin.

163


831213p136a171.qxd

29/3/07

00:15

Página 164

3. El sector primari a Catalunya A Catalunya, el sector primari ocupa, en el conjunt de les activitats productives, un lloc semblant al que té en altres societats desenvolupades del nostre entorn. La importància de la producció agrícola ha disminuït en relació amb els altres sectors, i actualment aporta l’1,56 % del PIB català. L’espai rural, és a dir, el que no és urbà, representa un 70% del territori català, la major part del qual està ocupat per superfícies boscoses o ermes, mentre que la superfície agrària utilitzada (SAU) representa un 30% del total. La població ocupada directament en el sector primari representa un 2,5% del total de la població activa, tot i que el 1975 encara representava el 8%. La incorporació a la UE va incidir en la reestructuració del sector i la disminució del nombre de llocs de treball.

Els paisatges agrícoles catalans Les activitats agrícoles presenten característiques diverses al llarg del territori, i delimiten unes zones ben diferenciades: • L’agricultura mediterrània de secà comprèn àmplies àrees del sud-oest, amb comarques com ara la Segarra, la Conca de Barberà i la Terra Alta, dedicades al conreu de cereals i també a l’explotació de vinya, olivera i fruita seca. Es tracta d’àrees que han hagut d’adaptar les explotacions en funció de les noves orientacions del mercat, de la indústria agroalimentària i de la política agrària comunitària (PAC). S’ha reduït l’extensió dels conreus de blat, mentre que d’altres cereals, com el blat de moro, se n’ha augmentat la producció, orientada cap a la fabricació de pinsos. • El regadiu es concentra al voltant dels canals. La major part de les àrees de regadiu són producte de grans obres iniciades al segle XIX, com ara el canal d’Urgell, el canal de la Infanta, i canals de l’Ebre i del Llobregat. Destaquen les àrees de fruiters de les comarques de Lleida i les zones d’arrossars al delta de l’Ebre. La creació de nous regadius està condicionada per la rendibilitat d’una agricultura intensiva d’hivernacle, orientada a productes com ara les hortalisses i les flors. • L’agricultura consolidada caracteritza comarques com ara Osona, el Bages, l’Alt Penedès o l’Alt Camp, en les quals la producció agrícola s’ha vist fortament integrada en el desenvolupament de la indústria agroalimentària, que mostra un gran dinamisme econòmic. • L’agricultura periurbana ocupa espais amenaçats per la constant expansió urbana i la construcció d’urbanitzacions al voltant dels grans nuclis de població, especialment Barcelona i la seva àrea metropolitana. • L’agricultura a la zona pirinenca topa amb les dificultats que presenten el relleu i el clima per a la pràctica d’una agricultura moderna. Comarques com ara l’Alt Urgell, el Pallars Sobirà o la Vall d’Aran són comparativament menys productives respecte d’altres àrees, i per això hi ha hagut un abandonament progressiu dels conreus.

164

Doc. 10 Utilització de tecnologia en una granja productora de llet.

A FONS

Una agricultura sotmesa a canvis constants En el segle XIX, Catalunya va començar un procés de modernització de l’agricultura estretament relacionat amb la dinàmica industrial i comercial que es donava, a diferència de la resta de l’Estat, a les zones urbanes del país. La construcció de sistemes de regadiu i la mecanització progressiva van ser dos aspectes principals de la renovació agrària. Una crisi de la vinya, que aleshores constituïa la base d’un dels sectors més dinàmics del camp català, provocada per un insecte anomenat fil·loxera, va afectar, entre 1878 i 1895, l a major part de la superfície dedicada a la producció de raïm (unes 385.000 hectàrees). Un cop es va haver recuperat aquest conreu, ja entrat el segle XX, el procés de modernització es va accentuar, encara que no va ser fins a la segona meitat del segle, amb l’intens procés d’industrialització i l’ingrés a la Unió Europea, que es va produir una reducció de les terres dedicades al conreu i una creixent inserció de l’agricultura dins de la dinàmica del sector agroalimentari. 13. ●●● Reflexiona. • Quins van ser els efectes de la fil·loxera sobre l’agricultura catalana? • Quins dels canvis que s’han produït en l’agricultura catalana durant els darrers dos segles consideres més importants?


831213 _ 0136-0171.qxd

15/3/07

17:31

Página 165

Les característiques del sector primari en l’actualitat Les activitats agràries van haver d’adaptar-se als canvis econòmics i a la creixent urbanització que es va produir a partir de 1960. La integració a l’espai econòmic comunitari, el 1986, va provocar una pèrdua de pes del sector dins del conjunt de les activitats econòmiques i va consolidar el paper central de la ramaderia. D’entre les característiques que té actualment el sector primari a Catalunya, cal destacar: • La importància de la ramaderia amb relació a l’agricultura. • La integració de les activitats agràries dins de la indústria agroalimentària. • L’extensió del treball a temps parcial, en contrast amb la dedicació de la pagesia tradicional. • Un important procés de tecnificació. Aquesta situació fa que, actualment, el producte final agrari estigui format, un 65 % per la producció ramadera, que un 32 % correspongui als productes agrícoles i el 3 % a les explotacions forestals.

La creixent importància del sector ramader L’increment experimentat per la producció ramadera està directament relacionat amb la integració dins del cicle productiu de la indústria agroalimentària. D’altra banda, alguns dels subsectors catalans com ara el porcí i l’aviram sumen el 70% de la producció total de l’Estat. • El porcí, amb més de 6 milions de caps, representa el 65 % de la producció final de tot el sector. Hi ha més de 7.000 explotacions amb una mitjana de 800 caps de bestiar, concentrades especialment a les comarques de Lleida i a Osona. • L’aviram constitueix el segon subsector pel dinamisme i la integració industrial que té. S’orienta a la producció de carn i ous. • El boví ha experimentat canvis: s’ha reduït el bestiar de producció lletera i, per contra, s’ha augmentat el ramat destinat a la producció de carn, i la cria extensiva. • L’oví i el cabrum són subsectors que experimenten una lleugera remuntada els darrers anys, tot i que queden lluny de la importància que havien tingut en la ramaderia tradicional.

altres produccions 79,69* (2,14%)

forestal 41,37* (1,1%)

agrícola 1.314,44* (35,12%)

ramadera 2.306,63* (61,64%)

* milions d’euros

Doc. 11 Producció final agrària per sectors.

ACTIVITATS 14. ● Comprèn els conceptes. • Quines són les principals característiques del sector agrari català? Utilitza en la resposta indicadors com ara la participació en el PIB o la població ocupada. 15. ● Busca les idees principals. • Quin paper té la ramaderia en la dinàmica actual del sector agrari? Quina relació té amb la indústria agroalimentària? • Quina ha estat l’evolució recent del sector pesquer a Catalunya? • Per què penses que creix la producció de l’aqüicultura? 16. ●●● Organitza la informació. • Llegeix el text i completa la taula. Tipus de paisatge agrari Agricultura de secà

Localització Característiques

Comarques de Lleida

La pesca S’ha centrat sobretot en la pesca costanera. Els ports de Roses, Tarragona i Sant Carles de la Ràpita són els més importants quant a nombre de captures.

Agricultura de regadiu

Arrossars, fruiters, agricultura intensiva

La integració europea va comportar una important renovació tecnològica, tot i que el nombre de vaixells es va reduir. La tendència a la disminució progressiva de les captures és compensada, en part, per l’increment recent de la producció de l’aqüicultura.

El sector forestal Tot i la important superfície de boscos de Catalunya, l’explotació de la fusta i el suro representen una part poc significativa del producte final agrari.

165


831213p136a171.qxd

29/3/07

00:15

Página 166

Activitats Treballar amb diferents fonts Per fer un treball d’investigació hauràs de consultar diverses fonts: enciclopèdies, Internet, llibres especialitzats, diaris i revistes, mapes... Potser, en algun cas, hauràs d’obtenir tu mateix la informació mitjançant enquestes o l’observació directa d’un fet. A Internet hi ha molta informació disponible, però no sempre és fiable. Per això et donem aquests consells: • Fixa’t en quina persona, institució o organització és responsable de la informació. És preferible que, sempre que puguis, consultis les pàgines elaborades per organismes oficials. • Quan no sigui així, intenta contrastar una mateixa informació en diferents fonts per valorarne la veracitat. • Si has de manejar dades estadístiques, mira a quin any corresponen, ja que no totes les pàgines d’Internet estan actualitzades.

17. ●●● Entra a la pàgina del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (www.mapya.es/portada_cahtm). Clica sobre la secció «Agricultura» i, després, sobre «Fets i xifres sobre Agricultura» i «Superficies y producciones agrícolas». • Indica quina comunitat autonòmica té més superfície conreada de: a) cereals; b) hortalisses; c) fruiters; d) olivera. • Quin percentatge de la producció agrícola de la Unió Europea representa Espanya? Quins països superen aquest percentatge? • De quin conreu produeix Espanya més del 50 % del total comunitari? 18. ●●● Busca en diferents fonts informació sobre les condicions (climàtiques, de sòl, etc.) que s’han de donar per conrear cafè, tarongers, vinya i patata. Elabora una fitxa per a cada conreu. 19. ●●● Assenyala quines fonts has consultat i amb quins problemes t’has trobat.

Analitzar el paisatge agrari per mitjà d’un mapa topogràfic Amb el mapa topogràfic podem esbrinar el tipus de paisatge agrari reconeixent-hi els elements significatius. Els passos que cal seguir són: Identificar els elements del relleu, per saber si es tracta d’un paisatge de muntanya o de plana, i reconèixer també els corrents d’aigua: rius, canals de regadiu, basses, etc. Determinar el tipus d’explotació del sòl. S’han de distingir les àrees de bosc, les terres ermes i les zones de conreu. Cal saber identificar els tipus de conreus i procedir a determinar si es tracta d’una agricultura de secà o de regadiu. Caldria identificar també si hi ha prats que indiquin àrees de pasturatge; segons l’extensió podem esbrinar si es tracta de zones de ramaderia intensiva o extensiva. Identificar el tipus d’hàbitat, si és dispers o concentrat, la mida i l’emplaçament; i si hi ha construccions aïllades, com ara masies o granges. Cal observar la xarxa de comunicacions, carreteres, camins i vies fèrries i els límits administratius. 20. ●● Observa el mapa topogràfic, identifica-hi els elements principals i elabora un informe breu, que indiqui el tipus de paisatge i la utilització agrícola del sòl.

166

Regadiu

Bosc

Fruiters

Erm


831213 _ 0136-0171.qxd

15/3/07

17:31

Página 167

Estudiar un cas: un verger al desert d’Almeria

La imatge de satèl·lit mostra el desenvolupament espectacular dels conreus en hivernacles o sota plàstics (de color blanc) a El Ejido.

Fins a la dècada de 1970, el municipi d’El Ejido, a Almeria, va sofrir un important èxode rural. L’aridesa del clima i la pobresa del sòl amb prou feines permetien que s’hi desenvolupés l’agricultura, que pràcticament es limitava a unes petites parcel·les dedicades al conreu de l’ordi i a uns hortets modestos. Les últimes dècades, la introducció de noves tècniques agrícoles ha convertit aquest municipi en una de les hortes de més rendiment d’Europa. Els sistemes de reg que aprofiten els escassos recursos hídrics subterranis, la creació de sòls artificials de conreu i els hivernacles han aconseguit superar les limitacions del medi. Aquest tomb ha frenat l’emigració i ha portat una gran quantitat de mà d’obra estrangera. El desenvolupament de l’agricultura ha produït un efecte dòmino, de manera que s’han impulsat la construcció, els transports, una indústria auxiliar i els serveis que la població i el turisme requereixen. Gràcies a l’agricultura, El Ejido és avui el municipi espanyol amb la renda per càpita més elevada. Però aquesta agricultura tan intensiva genera cada any 450.000 tones de residus vegetals i plàstics.

21. ●● Llegeix el text i respon. • En temps passats, quins factors determinaven l’escàs aprofitament agrícola d’El Ejido? • Han canviat actualment aquests factors? Influeixen avui de la mateixa manera en l’agricultura del municipi? Per què? • Quines tècniques de conreu han permès multiplicar la producció? Explica en què consisteixen. • Quins beneficis ha aportat al municipi la implantació d’una agricultura moderna? Quins inconvenients? 22. ●●● Fes una proposta per eliminar els residus agrícoles contaminants d’El Ejido. Intenta que la proposta sigui respectuosa amb el medi natural.

Analitzar els productes que consumim 23. ●●● Vés a un mercat i adreça’t a una parada de fruites. Anota el nom del país d’origen dels productes que s’hi venen: taronja, kiwi, plàtan, maduixa, meló, maracujà, mango... • Quina és la procedència dels productes? D’entre els nacionals, de quines províncies són? • Hi ha cap fruita que, perquè sigui estrangera, tingui un preu diferent al de la mateixa fruita però nacional? Quina té un preu més alt? A quins factors creus que pot ser deguda, la diferència de preu? • Pregunta als teus pares si tots els productes de la llista que has fet són de temporada. Si no és

així, com és possible que els puguem trobar ara a les botigues? Abans de contestar, fixa’t de nou en la procedència que tenen i pensa en les característiques climàtiques d’aquell lloc en aquest moment, en les possibles tècniques de conreu, etc. • A l’hora d’escollir un producte, què en valores més: el lloc d’on ve, com s’ha conreat (agricultura biològica, modificat genèticament...), l’aspecte, el preu...? 24. ●●● Vés després a una peixateria, a una carnisseria i a una pollastreria i anota també l’origen dels aliments que s’hi exposen.

167


831213 _ 0136-0171.qxd

15/3/07

17:31

Página 168

Activitats de repàs ● Repassa 1. Completa l’esquema. Condicionada per

factors físics: ……… factors humans: ……… Aprofitament de les parcel·les

Agricultura

Reg Es classifica segons

……… ………

Per les seves característiques

Segons la distància de la costa Pesca

……… ………

Varietat de conreus

Ramaderia

……… ……… d’autoconsum ……… ………

Segons les tècniques ……… que es fan servir industrial

……… ……… ……… ………

Destinació de la producció

Explotació forestal

Pèrdua Explotació → del bosc abusiva Silvicultura → ………

● Recorda 2. Llegeix el text. Defineix el paisatge agrari i el tipus d’agricultura de l’hort d’en Juli. Justifica les respostes. a) b) c) d) e) f) g) h)

Em dic Juli. A Gravinyà de Munt, hi tinc un petit hort. Està envoltat per una paret de pedra seca perquè les vaques no es puguin menjar els tomàquets, les cebes, les patates ni les pastanagues que hi conreo. A l’hivern, preparo la terra amb una aixada; a la primavera, faig els solcs per al reg i sembro les llavors. Al poble, els pagesos fem servir l’aigua del riu per torns. L’aigua, la conduïm mitjançant un regueró, que és un petit canal fet a terra, al voltant dels camps de conreu. Quan em toca a mi, obro el brocal perquè l’aigua del regueró arribi al meu hort. A l’estiu, cullo els fruits que, tot i que no en són gaires, em permeten preparar unes bones amanides durant la temporada.

Minifundi o latifundi. Camps oberts o tancats. Agricultura intensiva o extensiva. Tècniques tradicionals o modernes. Tipus de conreu: cereals, hortalisses... Monocultura o policultura. Agricultura de secà o de regadiu. Agricultura de subsistència o de mercat.

3. Associa els conceptes amb l’agricultura tradicional (T), amb l’agricultura de mercat (M) o amb tots dos tipus. Països desenvolupats. Subsistència. Baixa productivitat.

Monocultura. Mecanització. Aixada.

Per a la venda. Policultura. Hivernacles.

Grans inversions. Molta mà d’obra. Petita propietat.

4. Completa la taula. Tipus d’agricultura Itinerant d’artiga Sedentària de sabana Irrigada monsònica De plantació Centreeuropea Europea mediterrània

168

Localització

Tècniques

Conreus típics

Destinació de la producció


831213 _ 0136-0171.qxd

15/3/07

17:31

Página 169

Unitats 10, 11 i 12 5. Compara les imatges. Indica d’una manera raonada a quin tipus de ramaderia o de pesca corresponen, i assenyala’n els avantatges i els inconvenients. A

8. Explica quines conseqüències tindria un augment important de la població en un país ric i en un altre de pobre sobre: a) La producció agrícola. b) L’aprofitament de les parcel·les. c) La superfície conreada.

B

●● Analitza 9. Llegeix el text i respon.

Malgrat la gran quantitat de problemes que té l’Àfrica subsahariana per sortir de la pobresa i de l’estancament agrícola, hi ha raons per conservar l’esperança. La regió disposa de terres abundants i distribuïdes predominantment en petits propietaris. Això significa que un augment de la productivitat beneficiarà els més necessitats. A més a més, en contra de l’opinió general, l’Àfrica subsahariana té prou recursos hídrics per augmentar la producció agrícola. L’any 2000, la quantitat d’aigua extreta per regar els conreus en percentatge sobre tots els recursos hídrics renovables de la regió només va ser del 3 %.

D

C

● Explica 6. Explica com contribueixen les pràctiques següents a la conservació del medi natural. a) Rotació de conreus. b) Silvicultura. c) Aqüicultura.

●● Aplica

Però encara cal progressar en diverses àrees. Les autoritats han d’afavorir iniciatives adequades d’investigació i desenvolupament de la regió, que fins ara responen sobretot a necessitats del món desenvolupat; han de fomentar mètodes de producció que exigeixin molta mà d’obra; esforçar-se per augmentar els rendiments dels conreus, i mirar d’estendre l’ús del reg i de fertilitzants; eliminar els impostos a la producció agrícola, i millorar les infraestructures rurals. Sense carreteres ni ports adequats, hi ha poques esperances que es pugui progressar més enllà de la subsistència agrícola.

7. Observa el croquis següent sobre l’agricultura d’un oasi del desert del Sàhara.

Banc Mundial, 2004. Recollit a l’Informe sobre l’ocupació al món, 2004-2005. Adaptat

Palmera

Camí

Palmera jove Cereal Carbasses Mongetes Aigua

Naps Cebes Paret Sèquia

• • • •

Per què l’agricultura es concentra als oasis? Quines limitacions imposa el medi físic? Què és una sèquia? Per què es construeixen? Quins són els conreus principals? És un sistema de policultura o de monocultura, de subsistència o de mercat?

• • • •

Com titularies aquest text? Quines idees et semblen més importants? Hi ha alguna dada que t’hagi sorprès? Per què un augment de la productivitat agrícola beneficiaria la població més necessitada? • Per què creus que a l’Àfrica les autoritats han de vetllar perquè es desenvolupin mètodes de producció que exigeixin molta mà d’obra? • Què vol significar l’última frase del text? • Creus que és possible que l’Àfrica subsahariana, la regió més pobra del planeta, pugui sortir-se’n, de la situació a què està abocada? Creus que fa falta alguna cosa més del que apunta aquest informe per aconseguir-ho?

169


831213 _ 0136-0171.qxd

15/3/07

17:31

Página 170

10. Comenta les dades de la taula. Corresponen a un experiment fet a Dinamarca el 1988. Enciams obtinguts per m2 40

Pes dels enciams (kg) 8

En hivernacle sense calefacció

80

12

En hivernacle amb calefacció

120

18

Conreu hidropònic en hivernacle

150

22

Lloc de conreu A l’aire lliure

●●● Opina 13. Respon aquests personatges amb la informació que has après a la unitat.

Per què calen tants controls de qualitat a la meva granja?

Per què he d’acceptar les normes de la PAC i limitar la producció de llet?

• En quina situació és més rendible el conreu d’enciams? • Explica com es du a terme i quins avantatges ofereix. • Penses que el conreu en hivernacles és una tècnica comuna a tots els països? Per què?

Puc pescar a qualsevol calador i amb el mètode que vulgui?

●●● Crea 11. A les unitats 10, 11 i 12 has après a analitzar el sector primari. Fes una llista amb els aspectes que has de tenir en compte a l’hora d’estudiar-lo. 12. Completa la fitxa sobre el sector primari per al dossier del país que vas escollir al començament de curs.

●●●

EN L’ACTUALITAT

14. Recordes quines eren les principals preocupacions actuals del sector primari? Te les presentàvem a les pàgines inicials del bloc. Després d’estudiar les unitats 10, 11 i 12, avalua si ets més capaç de comprendre aquests problemes i d’adoptar solucions.

1

Hi haurà aliments per a tothom? • Quins països tenen problemes per alimentar la seva població? • Com n’és l’agricultura? • Quins factors físics i humans fan que la seva producció sigui insuficient per cobrir les necessitats dels seus habitants? • Com podrien millorar la productivitat de les seves terres? • Què podrien fer els països desenvolupats per ajudar-los? • Estàs d’acord amb aquells que afirmen que la fam és fruit d’una distribució desigual dels recursos i de la indiferència?

170

2

Són segurs els aliments? • Creus que alguns productes agrícoles generen desconfiança entre els consumidors? Quins? Per què? • Quin tipus d’explotació ramadera està plantejant més problemes pel que fa a la seguretat alimentària, la intensiva o l’extensiva? Quin n’és el motiu? • En quines baules de la cadena alimentària hi pot haver un risc per a la salut humana? Contesta amb exemples concrets. • Com es poden evitar?

3

Perilla el futur del planeta? • Per què l’agricultura és molt contaminant? • Quan parlem de sobreexplotació dels recursos naturals, a què ens referim? • Passa en el sector primari? Amb quines conseqüències? • Caldria frenar aquesta explotació, o la necessitat d’alimentar la població mundial no ho permet? • Se t’acudeixen alternatives que facin compatible cobrir totes dues necessitats? Fes propostes per a les diferents activitats del sector.


831213 _ 0136-0171.qxd

15/3/07

17:31

Página 171

Blat de moro transgènic

Els conreus transgènics són plantes en les quals s’han introduït artificialment gens d’altres organismes. L’objectiu és modificar propietats d’una planta, amb la finalitat d’augmentar-ne la resistència a les plagues, als herbicides, a la sequera o a l’acidesa del sòl; augmentar-ne el valor nutritiu; escurçar-ne el cicle de maduració, etc. Des que el 1996 es van començar a comercialitzar els primes conreus transgènics, cada any augmenta al voltant del 10 % la superfície conreada amb aquestes plantes. Però la seva producció està molt concentrada. El 2002, el 99 % d’aquesta superfície estava localitzada en quatre països: els Estats Units, amb el 66 % del total, seguit de l’Argentina (23 %), el Canadà (6 %) i la Xina (4 %). El 60 % de la superfície dedicada a aquestes plantes l’ocupa la soja, seguida del blat de moro i el cotó. A Espanya es van plantar 100.000 hectàrees de blat de moro transgènic l’any 2005. El conreu de transgènics sembla que es va consolidant dia a dia enmig de la polèmica.

Arguments a favor • Augmenta la productivitat. Així, es podria alimentar una població creixent sense haver de rompre noves terres, que en molts casos es fa a costa de boscos. • Permetria acabar amb la baixa productivitat de l’agricultura tradicional dels països subdesenvolupats, i així es reduirien les importacions que han de fer actualment i també la fam. • Són conreus més respectuosos amb el medi ambient, ja que com que són més resistents no necessiten tants plaguicides, fertilitzants químics, etc. • Se simplifiquen les feines agrícoles per tenir cura de les plantacions. Arguments en contra • Els agricultors depenen de les poques multinacionals que comercialitzen les llavors transgèniques. • Riscos sobre la salut humana (possibles al·lèrgies, resistència a l’acció dels antibiòtics...) i el medi ambient. • Amenacen la biodiversitat agrícola. Els conreus no transgènics i les plantes silvestres que creixen a prop seu es poden contaminar per la pol·linització, a través dels insectes i l’aire, i adquirir aquestes característiques introduïdes. • Els transgènics poden alterar la vida dels insectes que viuen al voltant seu.

Blat de moro primitiu asteca

Qualsevol producte o ingredient transgènic aprovat per la UE que aparegui en una proporció igual o superior al 0,9 % s’ha d’especificar a l’etiqueta de l’envàs. Quan es tracta de productes que es venen a granel, el comerciant té l’obligació d’indicar-ho a l’expositor. Per obtenir conreus transgènics 1. S’agafa un bacteri. 2. Del seu ADN, se n’agafa el gen que interessa aprofitar. 3. En algun cas, es modifica el gen extret. 4. S’implanta el gen a la cèl·lula de la planta que volem modificar. 5. Es conrea la planta i se n’obtenen productes transgènics. 6. De les plantes modificades, se n’obtenen llavors transgèniques.

●●● QÜESTIONS PER AL DEBAT 15. Hi ha una agricultura que utilitza unes tècniques de conreu contràries a les de plantes transgèniques: l’agricultura biològica, també anomenada ecològica. • Busqueu a Internet informació sobre aquest tipus d’agricultura. En trobareu, per exemple, a http://www.delaterra.net/agricultura_ ecologica.php i a www.ccpae.org . Feu una fitxa que en reculli les característiques principals. 16. Compareu els conreus transgènics i els biològics. Analitzeu-los des del punt de vista dels grans problemes del sector primari que hem vist: • Aliments per a tothom. Seguretat alimentària. • Agricultura respectuosa amb el medi ambient. 17. Opineu. • Després de tot el que heu après sobre els conreus transgènics, quina opinió en teniu? • Els productes procedents de l’agricultura biològica acostumen a ser més cars. Creieu que val la pena gastar-se una mica més de diners per comprar-ne o preferiu consumir un altre tipus de productes i fer servir aquests diners per a altres coses?

171

LECTURA I DEBAT

Els conreus transgènics


Geografia+Tema+10-11