Page 1

831213 _ 0014-0031.qxd

16/3/07

09:08

Página 16

U N I TAT

1

L’espai físic: el medi natural

1. LaTerra es divideix en plaques

A FONS

La geografia de la percepció

Segons la teoria de la tectònica de plaques, l’escorça de la Terra està formada per diverses plaques, anomenades plaques tectòniques, que es desplacen molt lentament (doc. 1). Quan es desplacen, les plaques xoquen, se separen o fins i tot s’encavalquen, i això provoca l’aparició de noves formes de relleu o la destrucció d’una part del relleu que ja existia. Per exemple, fa 45 milions d’anys va sorgir el sistema muntanyós de l’Himàlaia a causa del xoc de dues plaques.

La geografia de la percepció és un dels corrents de pensament de la ciència geogràfica. Per a aquests geògrafs, la percepció d’un lloc varia d’un individu a un altre, ja que cada persona té a la ment una imatge subjectiva dels llocs que coneix, el que denominen un mapa mental.

A les zones de contacte entre les plaques es poden produir volcans i terratrèmols.

Hi ha molts factors que influeixen en la formació del nostre mapa mental, com ara els records i les experiències viscudes, la cultura, els valors socials i del nostre grup més pròxim, etc.

• Els volcans són obertures o esquerdes a l’escorça terrestre a través de les quals surten a l’exterior materials molt calents de l’interior de la Terra: lava, gasos, vapor d’aigua, cendres, etc. Això pasa quan un volcà està actiu. • Els terratrèmols o sismes són tremolors de terra causats per la fractura i el desplaçament de roques a l’interior de la Terra. Quan els terratrèmols es produeixen al mar poden originar tsunamis, onades capaces de recórrer llargues distàncies a gran velocitat i que poden ser molt destructives quan arriben a la costa.

Aquests geògrafs defensen que les persones pensem i actuem en funció de com és el medi, però, sobretot, de la imatge que en tenim. 1. ●● Descriu com és el barri on vius i indica quines coses del barri t’agraden i quines no. Compara la teva descripció amb la del teu company o companya. Compartiu la mateixa imatge del barri?

Les erupcions volcàniques i els forts terratrèmols poden tenir conseqüències desastroses per a la població. Tot i això, algunes de les àrees més densament poblades del món, com ara el Japó, Indonèsia o la costa occidental dels Estats Units, es troben en zones de contacte entre plaques tectòniques, i per això corren el perill de patir aquests fenòmens.

S NYE TA UN M

Kliutxèvskaia Sopka Askja

Popocatépetl PLACA mont Pelé Paracutín DEL CARIB La Sufrière PLACA DE COCOS nevado del Ruiz Cotopaxi

NAZCA

Àrees de sismes

Ngorongoro PLACA

SH KU

U

PACÍFICA

PLACA FILIPINA

Merapi Krakatau

AFRICANA

SUD-AMERICANA T ristão da Cunha

PLACA INDOAUSTRALIANA Tarawera

Corcovado

Volcà important PLACA ANTÀRTICA

Doc. 1 Mapa de les plaques tectòniques i àrees de més activitat sísmica i volcànica.

16

AI A

Pinatubo

KE NS BE R

PLACA

Fuji-Yama

Kilimanjaro

A

DE

PLACA

HI M ÀL

Camerun

Sajama

ANDES

Plaques

PLACA IRÀNICA

Etna

PLACA ARÀBIGA

Ascensió PLACA

Elbrus ND

S Teide ATLE

ES

Mauna Loa

A LP S Vesuvi

Faial

HI

OS AL L

NORD-AMERICANA

AI

G

ROC

PLACA PACÍFICA

LT A PLACA

D R

Saint Helens Lassen Peak

PLACA EURASIÀTICA

Hekla


831213 _ 0014-0031.qxd

16/3/07

09:08

Página 17

Una muntanya és una elevació important del terreny i de gran pendent. Si la muntanya té poca alçària, parlem de turó.

Les muntanyes poden aparèixer aïllades o agrupades, formant sistemes muntanyosos amb característiques comunes. En aquest cas, reben el nom de serres, si tenen poca extensió o els cims són dentats, i serralades, quan es tracta de sistemes més grans o cadenes muntanyoses.

Els altiplans són extenses superfícies planes o lleugerament inclinades que estan situades a certa altitud respecte del nivell del mar.

Les depressions o conques són àrees humides, més o menys extenses, situades més avall que el terreny que les envolta. Les planes també són grans superfícies planes o suaument ondulades, però situades a poca altitud amb relació al nivell del mar.

Doc. 2 Principals formes del relleu continental.

2. La influència de les formes del relleu El relleu fa referència a les desigualtats que presenta la superfície terrestre. Tant la superfície dels continents com la que s’estén sota les aigües dels oceans i els mars presenten un relleu accidentat i variat. Hi ha quatre formes de relleu continental principals: les muntanyes, els altiplans, les planes i les depressions o conques (doc. 2). La majoria de la població mundial viu en àrees planes i situades per sota dels 500 m d’altitud. Això és degut al fet que els terrenys muntanyosos dificulten les comunicacions i el desenvolupament d’una de les activitats econòmiques bàsiques: l’agricultura. Tot i així, hi ha excepcions. • En situacions conflictives, les muntanyes sempre han estat llocs de refugi per a les persones. • Els paisatges muntanyosos han impulsat l’economia de determinats llocs i, com a conseqüència, el creixement de la població. Això passa en els paisatges idonis per a la pràctica d’esports com l’escalada o l’esquí i per al turisme rural. L’ésser humà intenta aprofitar els avantatges que li ofereix el relleu i, en la mesura que li és possible, corregeix les condicions desfavorables amb esforç, enginy i domini tecnològic. Així doncs, per exemple, per facilitar les comunicacions s’alcen ponts i s’excaven túnels. Per poder cultivar als vessants muntanyosos es construeixen terrasses o feixes, és a dir, superfícies planes o lleugerament inclinades on es pot practicar l’agricultura. Però totes aquestes accions modifiquen intensament el relleu i poden provocar problemes ambientals importants.

ACTIVITATS 2. ● Comprèn els conceptes. • Hi ha cap diferència entre els termes alçària i altitud? • Defineix placa tectònica i feixa. 3. ● Busca les idees principals. • Com s’ha originat el relleu de la Terra que coneixem avui? Pot canviar? • Quin tipus de relleu afavoreix la vida de les persones? Per què? 4. ●● Interpreta els documents. • Document 1. a) Quin nom tenen les grans plaques tectòniques? b) En quina placa està situada la península Ibèrica? I les illes Canàries? c) Quines àrees continentals tenen una activitat sísmica més gran? Són àrees deshabitades o molt poblades? • Document 2. Explica com són les principals formes del relleu. 5. ●●● Reflexiona. • Un país pobre pot pagar les obres d’enginyeria que permeten salvar els obstacles del relleu? Quines conseqüències té això?

17


831213 _ 0014-0031.qxd

16/3/07

09:08

Página 18

3. Les aigües

3

L’aigua cobreix més del 70 % de la superfície terrestre. Tot i així, només un 2,5 % és aigua dolça, i menys d’un quart de l’1 % del total està disponible per consumir en rius, llacs i aqüífers o dipòsits subterranis. La resta de l’aigua dolça està retinguda en forma de glaç a les glaceres o és aigua subterrània que es troba a massa profunditat per poder ser obtinguda i utilitzada. Les aigües estan en circulació permanent. És el que es coneix com el cicle de l’aigua (doc. 3).

2 5 4

1

Els oceans Els oceans són grans masses d’aigua salada. Aquesta aigua està en moviment constant impulsada pels corrents marins. Els corrents marins són grans fluxos d’aigua que es desplacen com si fossin rius pels oceans. Quan la temperatura de l’aigua d’un corrent és més alta que la de l’aigua que l’envolta, diem que és un corrent càlid, i quan la temperatura és més baixa, parlem d’un corrent fred. Els corrents influeixen en el clima. Per exemple, el corrent càlid del Golf, que té l’origen en el golf de Mèxic i es desplaça paral·lel a les costes d’Europa occidental, fa que les temperatures d’aquesta regió siguin més càlides del que correspondria a la seva latitud. Els corrents també afecten la productivitat de les aigües. Les zones més riques en pesca són aquelles on els corrents fan que les aigües del fons, més fredes i riques en nutrients, pugin a la superfície i atreguin una gran quantitat de peixos, que se n’alimenten.

6

Doc. 3 El cicle de l’aigua. 1. Evaporació. La calor provoca l’evaporació de l’aigua superficial. 2. Condensació. El vapor d’aigua s’eleva. Quan ho fa, es refreda i es transforma en gotes d’aigua, que donen lloc als núvols. 3. Precipitació. L’aigua dels núvols cau en forma de pluja, neu o calamarsa. 4. Dues terceres parts de l’aigua caiguda s’evaporaran i tornaran a l’atmosfera. 5. Una part de l’aigua precipitada correrà per sobre la superfície terrestre fins que arribi a un riu, un llac o el mar. 6. Una altra part s’infiltrarà al sòl. Allà, pot quedar embossada formant dipòsits d’aigua subterrània anomenats aqüífers, o fluir fins a trobar una sortida a la superfície.

Els rius Els rius són corrents continus d’aigua dolça. Els rius principals desemboquen en un llac o en el mar (doc.4); els afluents aboquen les seves aigües en altres rius. El territori drenat per un riu principal i els seus afluents forma la conca de drenatge del riu principal. El cabal d’un riu és la quantitat d’aigua que porta. Les variacions del cabal d’un riu al llarg de l’any en determinen el règim fluvial. Si el cabal d’un riu es manté constant al llarg de l’any, direm que té un règim regular. Si, contràriament, experimenta grans crescudes en els mesos plujosos o durant el desglaç, però té la llera pràcticament seca la resta de l’any, direm que té un règim irregular. El cabal d’un riu, el règim i el relleu per on passa el seu curs en determinen l’aprofitament de les aigües: via de transport, font d’energia hidroelèctrica, reg de conreus, etc.

18

Doc. 4 Els rius Condomiñas, As Mestas i Ferrerías (o Forcadas) desemboquen a la ria gallega de Cedeira. Són rius curts, cabalosos i de règim regular.


831213 _ 0014-0031.qxd

16/3/07

09:08

Página 19

Els llacs Els llacs són masses d’aigua permanents i tancades que ocupen zones enfonsades de la Terra. Tenen una extensió molt variable. Quan un llac és molt petit, rep el nom de llacuna. La quantitat d’aigua dels llacs es manté gràcies a les aportacions d’aigua de les precipitacions i dels rius i els corrents subterranis que hi desemboquen. Per això, els llacs solen ser d’aigua dolça, però també poden contenir aigua salada. En aquest cas, es diu que són mars interiors (doc.5). Actualment, els llacs són un recurs turístic important. A més a més, les seves aigües es fan servir per a usos més tradicionals, com ara regar conreus.

Les aigües subterrànies Gairebé el 25 % de l’aigua continental es troba sota la superfície terrestre. Aquestes aigües són la principal reserva d’aigua potable i alimenten els rius i els llacs. Les aigües subterrànies s’originen per la infiltració d’una part de l’aigua de la pluja i dels rius en zones poroses del terreny. A l’interior de la Terra, les aigües flueixen com rius subterranis i formen dipòsits anomenats aqüífers. D’aquests aqüífers, se’n pot extreure aigua amb facilitat.

4. L’aigua i l’ocupació humana L’aigua és indispensable per a la vida. Ens proporciona aliment i la necessitem per rentar-nos, per regar els conreus, per al transport, per produir energia, per dur a terme processos industrials, etc. Per això, des de temps remots, els éssers humans s’han assentat a les zones costaneres i a prop de rius, llacs i deus d’aigua. Però la distribució de l’aigua a la Terra és molt desigual. Mentre que en algunes àrees és abundant, en d’altres és molt escassa. La disponibilitat d’aigua en un mateix lloc també pot variar molt al llarg de l’any: hi poden haver períodes de sequera i períodes en què les precipitacions abundants provoquin greus inundacions. Per resoldre aquests inconvenients, es fan obres hidràuliques, com ara embassaments, canals o transvasaments, amb diferents finalitats: tenir reserves d’aigua per a les èpoques de sequera; regular el cabal dels rius per evitar les inundacions de les zones riberenques; conduir l’aigua d’una zona que no té problemes d’escassesa a una altra que en necessita, etc. A la costa també es construeixen plantes dessalinitzadores, que permeten dessalar l’aigua del mar i aprofitar-la per al consum humà i per regar els conreus. I es perforen pous, dels quals s’extreuen les aigües dels aqüífers. Però la construcció de grans obres d’enginyeria causa un important impacte ambiental. I el creixement de la població i el desenvolupament comporten un augment alarmant del consum i de la contaminació de l’aigua.

Doc. 5 El mar Caspi, que fa de frontera entre els continents europeu i asiàtic, és el llac més gran del món. Al fons d’aquest llac hi ha petroli i gas, i el caviar més preuat del món prové de l’esturió beluga, propi del mar Caspi. Actualment, la contaminació de les aigües del llac i la sobrepesca amenacen la supervivència d’aquesta espècie.

ACTIVITATS 6. ● Comprèn els conceptes. • Fent servir altres paraules, descriu un riu cabalós, que té molts afluents, una conca extensa i un règim regular. 7. ● Busca les idees principals. • Quin percentatge de les aigües del planeta són salades? Quin percentatge són dolces? • Com influeixen els corrents marins en la vida de les persones? • Quines són les principals fonts d’aigua dolça? • Quins problemes plantegen, pel que fa a l’aigua, la pressió demogràfica i el desenvolupament? 8. ●● Interpreta els documents. • Document 3. Per què parlem de cicle per referir-nos al moviment de les aigües? 9. ●●● Reflexiona. • Quines mesures augmenten els recursos hídrics? Quins costos mediambientals tenen?

19


831213 _ 0014-0031.qxd

16/3/07

09:08

Página 20

Activitats 150°

r àr tic

Grenlà

Mc Ki nl ey 6. 19 3

ALASKA

Ter ran ova

S A

4.399 Elbert

a M lti ex pl ic à à

M

tròpic de Cànc er

Principals formes del relleu: .......................

PENÍNSULA DE CALIFÒRNIA

a rr ie

.......................................................................

a

20°

d r

golf de Mèxic

PENÍNSULA Orizaba DE 5.700 YUCATÁN

mar

AN

O

MA LA SSÍS GUA DE IAN A

PLAN

altiplà del Mato Grosso

L A

A

tròpic de Caprico rn

D

golf d’Arica

20°

OC EÀ

ca p d’H or no s

e s t d ne tre lla es aga M

OCEÀ P AC ÍF IC

ATÀNTIC 0º

PATAG ÒNI

40°

tròpic de Cànce r

LA PAMPA

A

OC EÀ GLACIAL ÀRTIC r àrt ic

GRAN CHACO

A N D E S

le p o la

altiplà de Bolívia

D E L S

Ojos del Salado 6.880 6.959 Aconcagua

cerc

cap de São Roque

A AMAZÒNICA

A

POLINÈSIA

ATLÀNTIC

R

Huascarán 6.768

2

S

S E R

PACÍFIC

• El relleu i les zones més poblades i menys poblades de la Terra. • Els rius i les zones més poblades i menys poblades de la Terra. • Les costes i les zones més poblades i menys poblades de la Terra.

Puerto Rico

Carib

LL

OCEÀ

0° equador

cap Rac e

La Hispaniola

Llacs més extensos: ..................................... 14. ●●● Compara els dos mapes. Explica la relació entre:

ES

OCEÀ

Cuba Jamaica

4.217 Tajamulco

Rius més importants: ..................................

TX

.D cap Ha tte ras R R E S mar dels PENÍNSULA Sarg asso s DE FLORIDA

e

cap Corri entes

Accidents costaners: ...................................

P

A

LA

EL

S

Oceans i mars que en banyen les costes:

on

NE

4.4 18 Wh itn ey

ds

PENÍNSUL DEL LABRADA OR

PLA

Coordenades geogràfiques: .......................

Hu

n d ia

cap F arv el

S

cap Me nd oci no

Continent: ....................................................

GR AN CO NCA

de

AN

40°

S A L L O S E R O C

13. ●● Completa una fitxa com la que et mostrem a continuació sobre cada continent.

t

b a d ia d e Hudson

GR

12. ●● Analitza el significat de cadascun dels colors utilitzats en el mapa.

re

t

golf d ’A la ska

es

11. ● Identifica i descriu el símbol amb què s’han representat els cims principals.

Alaska ala d’

E S N Y T A U N

serr

b a d ia d e B a ff in

is

le p o la

60°

et d e Da v

Be t d e tre

es 60°

ng cerc

M

10. ● Observa quins tipus de lletra (majúscula o minúscula, negreta o cursiva, grossa o petita) s’han fet servir per als noms de les serralades, els altiplans, les planes i les depressions.

90°

120°

m Be ar de au for t

estr

ri

180°

S

Interpretar un mapa físic

p

de as

Dr

ak

e

equador

OCEÀ ÍN D IC

tròpic de Capricorn

60°

tà rt ic o la r a n ce rc le p

P AC ÍF IC

cerc

20

le

à r ant pola

r ti c

meridià de Greenwich

O C EÀ

LA PENÍNSU A ANTÀRTIC

Zones pràcticament deshabitades Zones amb pocs habitants Zones molt poblades

150°

120°

Doc. 6 Poblament del món.

90°

60°


Página 21

60°

30°

S

DESERT

m

. d e K olim a ts

un

oi

m

ov

180°

an

St un

t.

d’O

PENÍNSULA DE KAMTXATKA

mar tsk kho

RI

A

u

n

XÚ N

D E S E RT D E G O B I

Ro

A

R

A

ig

H

3.415

l

A

D T DE

r

ar

À

vi no

sic MASSÍS sobreDE 23. ●●● Escribe unD’AHAGG trabajo elLÍBIA gas natural AR MASSÍS PENÍNSULA 3.003 DE TIBESTI utilizando el tema 11 de este libro de texto. Tahat D’ARÀBIA Emi-Koussi

3.718 Teide

S

t.

m ar de l Ja pó PEN. DE COREA 3.7 76

40°

A

PE ni

un

Fuj iya ma

a r xip èl ag de l Ja pó

OCEÀ

H

L

r Me d i t e rr a

Tie el

. d Ismai l rr se Somo ni del Kun Lun serr. 7.495 K 2 h T I us 8.611 rr altiplà B E K . T d e de l’Iran d u H l I Evere st Za M T gr 8.850 ÀL os ER R go 4.042 lf AI ES HA

altiplà Elbrus d’Anatòlia s e

3.340 Etna

m

i

T

ma

S

m a r N e g r e 5.633

m

ak

cap Lopatka

m un tan yes d e l ’A lt a i MONGÒLIA

mar d’Ara l AS

sk

s

r ma g erin d e B 60°

ri

n

A AN SA PL NE XI

AL C PENÍNSULA A N S ITÀLICA

nts m oa i a n S 3.49 2

sp

A

E

CAUC

B

3.478 Mulhacén To ubkal 4.165

S

oian

Ca

EU

AT

rkh

Ko

in

IN

C AR P

Belu kha 4.50 6

ar

PIR

PENÍNSULA IBÈRICA

PS AL

O

m

Mont Blanc 4.807

A

r B à lt i c

rr

e

BRITÀNIQUES

A PLAN RIA SIBÈ DE LA AL DENT OCCI

Ve

ls

lo

PL AN A DE L’E UR OP A OR IEN TA L

R EU ma ANA GRAN PL

ILLES

a Na rò dn ai 1. 89 4

LAPÒNIA

ALS

mar s del Nord

Canàries

ava

R S U

al

Islànd ia

cap Finisterre

din

ad

an

A DE L PLÀ ALTI AL ENTR RIA C SIBÈ

de

b

cap Nord

t.

Ia

mar de Noruega

rca

a E sc

ama

180°

eda P o b. 1 4 7 3

n

t

Din

MONT

es

de ret

m ar de Ba re nt sz

mu

DE ULA ÍNS R PEN TAIMI

mar de Grenlàndia

a

150°

120°

90°

ÀRTIC

GLACIAL

M

OCEÀ

09:08

t.

30°

16/3/07

m

831213 _ 0014-0031.qxd

h -K

al

i

mar

PACÍFIC

Taiwa n (Form osa)

PENÍNSULA DE golf L’HINDUSTAN de

20°

MICRONÈSIA

mar de Filipi nes

c

bi

m

ça

Mo

td e

tre

ERG

SB

AK

es

NUL

LARBO

Gra n Bad ia Aus tra lian a

R

R

A DIVISÒ RI A

cap Leeuwin

cap de Bona Esperança

20°

D LA

EN

5.029 P. Jaya

VICTÒRIA

D

A RR SE

S

MELANÈSIA Nova Guinea

N GRA

MONT

2.2 30 Kos ciu sko

40°

Tas mà nia

ille s de Nov a Zela nda

ALTIMETRIA

Co ok 3. 76 4

metres

meridià de Greenwich

e

munt. Mitu

mb

a

s ille es n ipi

Fil

mar de altiplà en los 3.000 • Lee el tema y subraya aquellos párrafos queub a d’Aràbia de Ras Dashan R Bengala PENÍNSULA la Xina D’INDOXINA se hable del gas natural. Marca aquellos gráficos Darfur 4.620 cap Guardafuí MASSÍS Ceilan que tengan relación con el gas natural.D’ETIÒPIA PENÍNSULA Meridional cap DE SOMÀLIA Camerun Comorín 4.070 y ve creando un índice • Relee lo que has subrayado Kenya Borneo Sumatra en un papel. Éstegolf índice se crea escribiendo5.199 de 5.895 los títulos de losGuinea epígrafes en los que están Kilimanjaro esos Java párrafos que has subrayado. Por ejemplo, si has anotado que se habla de gas natural en el OCEÀ là de a l t i pdentro là subepígrafe «Energía térmica» del epígrafe Madagascar altip erley Africà Kimb «Electricidad», apunta: Electricidad. Energía térmica. cap GRAN DESERT ÍNDIC DESERT DE Nord-oest SORRENC • Escribe el trabajo. Debajo de cada parte del índice, KALAHARI Cathkin GRAN DESERT escribe lo que has subrayado en ese apartado. 3.660

4.000 2.000 1.000 500 200 0

CIAL ANTÀRTIC OCEÀ GLA

A

N

depressió

T

À

R

T

I

D

60°

ESCALA

A

0

mar de Weddell

1.052

2.104

quilòmetres

30°

30°

60°

90°

120°

150°

180°

Doc. 7 Mapa físic del món.

21


831213 _ 0014-0031.qxd

16/3/07

09:08

Página 22

5. El sistema climàtic fa possible la vida La Terra és l’únic planeta del Sistema Solar que reuneix les condicions de temperatura i humitat necessàries per a la vida. • El Sol és la principal font d’energia de la Terra. Sense la seva llum i escalfor, la vida no seria possible. La Terra es troba a una distància adequada del Sol. Si estigués més a prop o més lluny d’aquesta estrella, l’excés de calor o de fred impedirien la vida. • L’atmosfera és la capa gasosa que envolta la Terra, composta principalment de nitrogen i oxigen. Aquests gasos permeten el pas dels rajos del Sol a la superfície terrestre i absorbeixen part de l’escalfor que la Terra retorna a l’espai. D’aquesta manera, l’atmosfera manté la temperatura mitjana de la superfície terrestre a uns 15 ºC; si l’atmosfera no existís, seria de -18 ºC. • A la superfície de la Terra hi ha aigua líquida; això no passa en cap altre planeta. Tot i així, a la Terra no sempre s’han donat unes condicions climàtiques tan favorables per a la vida com les actuals. Els últims dos milions d’anys s’han alternat períodes molt freds, coneguts com a glaciacions (doc. 8), amb altres períodes més càlids, anomenats interglacials. L’última glaciació va acabar fa uns 13.000 anys. Des d’aleshores gaudim d’un període interglacial de clima temperat.

6. Els elements del clima

OCEÀ

OCEÀ

ATLÀNTIC

PACÍFIC

OCEÀ

OCEÀ

ÍNDIC

PACÍFIC

LÍMIT DEL GLAÇ

Fa 20.000

12.000

11.000

10.000

8.000 anys

Glaç permanent

Doc. 8 El món durant l’última glaciació. L’última gran glaciació es va iniciar fa uns 100.000 anys. Una gran massa de glaç, que podria haver arribat als 3.500 o 4.000 m de gruix, va cobrir gran part de la superfície actual d’Europa, Àsia i Amèrica.

A les zones de depressió augmenten els núvols .

El clima és l’estat mitjà de l’atmosfera en un lloc concret. Es determina segons els tipus de temps (és a dir, situacions atmosfèriques concretes) que han tingut lloc en aquell indret durant molts anys. Per conèixer el clima d’un lloc, hem d’analitzar-ne la temperatura, les precipitacions, la humitat, la pressió atmosfèrica i els vents. • La temperatura reflecteix la quantitat d’escalfor que té l’aire de l’atmosfera. Els llocs on les temperatures són molt altes (a prop de l’equador) o molt baixes (zones polars) dificulten, i fins i tot impedeixen, l’assentament i les activitats humanes. • La precipitació és l’aigua de l’atmosfera que cau a la superfície terrestre en forma de pluja, calamarsa o neu. Tant l’excés com la manca de precipitacions condicionen l’establiment de la població i el desenvolupament d’activitats com l’agricultura • La humitat és la quantitat de vapor que hi ha en l’aire. • La pressió atmosfèrica és el pes que exerceix l’aire de l’atmosfera en un punt determinat de la Terra. La pressió mitjana a nivell del mar és de 1.013 hectopascals (hPa). Les zones que tenen una pressió superior a aquesta es denominen zones d’altes pressions o anticiclons i originen un temps estable i sec. Les zones amb una pressió inferior a 1.013 hectopascals (hPa) es denominen zones de baixes pressions, borrasques o depressions i comporten un temps inestable i plujós. • El vent és aire en moviment, originat per les diferències de pressió atmosfèrica. L’aire sempre va de les zones d’altes pressions a les zones de baixes pressions, i és més intens com més gran és la diferència de pressió entre les dues zones.

22

A les zones d’anticicló no hi ha núvols o són molt lleus.

satèl·lit

Doc. 9 El satèl·lit Meteosat. Els meteoròlegs estudien els elements del clima i intenten predir el temps atmosfèric. Per fer-ho es basen en les dades recollides en les estacions meteorològiques (temperatures màximes i mínimes, precipitacions caigudes en el dia, humitat i pressió de l’aire, direcció i intensitat del vent, etc.) i en les imatges que faciliten satèl·lits com el Meteosat.


831213 _ 0014-0031.qxd

16/3/07

cerc

le p o la

09:08

Página 23

OCEÀ

r àrt ic

G LA C IA L

ÀRTIC

O C EÀ OC EÀ

PA C Í F I C

PAC ÍFIC tròpic de Cànce r

CLIMES CÀLIDS Equatorial Tropical humit

0° equador

Tropical sec

OCEÀ

Desèrtic tròpic de Capricorn

ÍNDIC meridià de Greenwich

CLIMES TEMPERATS

OCEÀ

ATLÀNTIC

Mediterrani Xinès Oceànic Continental CLIMES FREDS

ZONES DE LA TERRA

Polar D’alta muntanya c e r c le

a n tà rt ic p o la r

OCEÀ

G LA CI AL

AN T ÀR T I C

Zones fredes

Zona càlida

Zones temperades

Doc. 10 Els climes de la Terra.

7. Les zones climàtiques A la Terra es diferencien cinc grans zones climàtiques en funció de la latitud: una zona càlida, dues zones temperades i dues zones fredes. Dins de cadascuna d’aquestes zones hi ha diversos tipus de climes (doc. 10). Els climes càlids es donen principalment a la zona intertropical, és a dir, entre els tròpics de Càncer i de Capricorn. Es caracteritzen perquè la temperatura mitjana del mes més fred és superior a 18 ºC. • El clima equatorial té temperatures molt càlides i precipitacions molt abundants durant tot l’any, superiors als 2.000 mm anuals. La vegetació característica d’aquest clima és la selva, un bosc dens i sempre verd. • El clima tropical també té sempre temperatures molt càlides, però les precipitacions són menys abundants i es concentren en determinats mesos: l’estació de pluges. El paisatge característic és la sabana, dominada per les herbes, que poden arribar a fer diversos metres d’alçada; entre les herbes sobresurten alguns arbustos i arbres dispersos. • El clima desèrtic presenta temperatures molt altes i precipitacions molt escasses, inferiors als 250 mm anuals. És per això que la vegetació és molt pobra i està adaptada a la sequera, com ara els cactus i l’espart. Els climes temperats es localitzen entre els tròpics i els cercles polars. Aquests climes presenten quatre estacions, amb diferències notables de temperatures i precipitacions.

• El clima mediterrani té hiverns suaus i estius càlids i secs. La vegetació s’adapta a la sequera estival i és de fulla perenne. Les espècies principals són l’alzina, l’alzina surera, el pi mediterrani i una gran varietat d’arbustos i matolls. • El clima oceànic o atlàntic té temperatures suaus i precipitacions abundants durant tot l’any. Hi dominen els boscos d’arbres de fulla caduca, com ara els roures, els faigs, els aurons i els castanyers. • El clima continental presenta hiverns molt freds i estius molt càlids i humits. A les regions més septentrionals, la vegetació característica és el bosc boreal o taigà, en què predominen els pins i els avets. Al sud, on les precipitacions no són suficients perquè hi creixin els arbres, s’hi estenen les praderies, d’herbes altes. Els climes freds es donen a les regions polars i a les zones d’alta muntanya. • El clima polar té les temperatures més baixes de la Terra i les precipitacions són pràcticament inexistents; és per això que no hi ha vegetació. A les vores, el clima és més benigne i permet el desenvolupament de la tundra, formada per molses i líquens. • El clima d’alta muntanya presenta temperatures molt fredes i precipitacions elevades, sovint en forma de neu durant l’hivern. A mesura que es puja la muntanya, la temperatura baixa, els vents són més forts i la vegetació canvia.

23


831213 _ 0014-0031.qxd

16/3/07

09:08

Página 24

8. Variacions regionals i microclimes Ja hem vist que la latitud és el factor que explica l’existència dels diferents grans tipus de clima. Però dins d’una zona amb un clima determinat podem trobar variacions en regions concretes. Aquestes diferències solen ser conseqüència de l’altitud i la distància d’aquest lloc respecte del mar. L’ altitud fa que les temperatures baixin (uns 0,6 ºC per cada 100 m d’elevació) i que les precipitacions augmentin. Per això, dos llocs que pertanyin a la mateixa zona climàtica i que estiguin a la mateixa latitud tindran climes diferents segons si són zones baixes o elevades. El mar modera les temperatures i és font d’humitat. Per això, dos llocs que pertanyin a la mateixa zona climàtica i que estiguin a la mateixa latitud tindran climes diferents segons si són més a prop o més lluny de la costa. També hi ha zones molt petites que tenen el seu clima particular; és el que s’anomena microclima. Per exemple, les ciutats tenen un microclima especial (doc. 11).

9. Catàstrofes climàtiques L’escassesa o l’excés de precipitacions, la violència del vent o els canvis anormals de la temperatura poden originar desastres naturals. S’anomena desastre natural qualsevol fenomen extrem de la natura que passa de manera sobtada i que té conseqüències catastròfiques per a la població.

MEDI AMBIENT

La ciutat, una illa de calor El terme illa de calor designa el microclima més càlid de les ciutats. La temperatura dins d’una ciutat pot ser entre 2 i 7 ºC més elevada que en les àrees rurals pròximes. A què és degut això? • Els materials utilitzats en la construcció, com ara el ciment o l’asfalt, absorbeixen i mantenen més l’escalfor del Sol. • Durant la nit els edificis desprenen l’escalfor que han acumulat al llarg del dia. Això fa que les ciutats es refredin menys que el camp, amb l’aire fresc de la nit. • Els edificis també dificulten la circulació dels vents. • A les ciutats, en comparació amb el camp, hi ha menys zones verdes i menys masses d’aigua, que ajuden a refrescar l’ambient per mitjà de l’evaporació. • La contaminació atrapa l’escalfor.

• Parlem de sequera quan hi ha escassetat d’aigua durant un temps prolongat, una escassetat més gran del que és habitual pel clima de la zona. La sequera es pot donar en qualsevol clima, però les conseqüències són més dramàtiques a les regions semiàrides, com ara el Corn d’Àfrica (Somàlia, Etiòpia, Eritrea, etc.), on les precipitacions ja són per si mateixes insuficients. • Les inundacions s’esdevenen quan es produeixen pluges torrencials, és a dir, forts aiguats capaços de produir corrents d’aigua ràpids i violents. El terreny és incapaç d’absorbir tanta aigua en tan poc temps i s’inunda. Les pluges torrencials també provoquen la crescuda dels rius, les aigües dels quals es poden desbordar i inundar les àrees riberenques. Les conseqüències són catastròfiques quan aquestes zones estan densament poblades. • Els huracans, també anomenats ciclons o tifons, són vents que giren en espiral molt forts, violents i destructius. Normalment, van acompanyats de pluges torrencials que provoquen greus inundacions. • Una onada de calor és un període en què les temperatures són molt més càlides del que es considera normal. L’agost del 2003, una onada de calor va afectar Europa occidental i es calcula que van morir unes 30.000 persones, la majoria persones grans. També es poden produir onades de fred, que solen anar acompanyades de nevades intenses.

24

Doc. 11 Vista aèria de la ciutat de París (França).

15. ●●● Busca informació sobre el fenomen anomenat «El Niño», una anomalia climàtica, a www.inm.es/web/ sup/ciencia/divulga/elnino/ elnino0.html. • Fes-ne una redacció. Explica què passa, on, en quins moments, per què i quines conseqüències té.


831213 _ 0014-0031.qxd

16/3/07

09:08

Página 25

Docs. 12 i 13 Las Vegas (Estats Units) i rodalies de Khartum (Sudan). Aquests dos indrets estan situats gairebé a la mateixa latitud i tenen un clima desèrtic. Per exemple, a Las Vegas no se superen els 100 mm de precipitacions anuals. Això no ha estat cap obstacle per alçar, en ple desert, una ciutat de més de 2 milions d’habitants i que rep 35 milions de turistes l’any. El desenvolupament econòmic ha permès fer grans inversions en infraestructures hidràuliques, d’un gran impacte ambiental, però necessàries si es volien cobrir les exigències d’un turisme de luxe. Una situació molt diferent de la del Sudan, que és un dels països més pobres del món.

10. El clima i la nostra vida El clima condiciona la nostra vida. Les situacions extremes de temperatura i precipitacions dificulten que la població s’assenti i que es desenvolupin determinades activitats econòmiques. Per això les zones menys poblades del planeta coincideixen amb àrees en què les precipitacions són molt escasses o excessives i on les temperatures són molt altes o molt baixes: els deserts, les selves, les zones polars i els cims més elevats. Ben al contrari, el clima més favorable de les zones temperades fa que aquestes zones acullin més del 70 % de la població mundial. Tot i així, moltes persones viuen en medis hostils per diversos motius. • El creixement de la població comporta l’ocupació d’espais que no són els més idonis per viure. • La voluntat dels governants de poblar certs llocs fa que moltes persones s’hi estableixin voluntàriament a canvi d’una compensació (terres, diners, feina, etc.). Així és com es van poblar espais com ara la Sibèria i el sud de Xile. • L’arrelament a un lloc i a la seva cultura, la manca de recursos o la infravaloració del perill fan que moltes persones visquin en llocs poc favorables o propensos a patir desastres naturals. El desenvolupament tecnològic ha permès a l’ésser humà superar certes limitacions imposades pel clima. Però la capacitat d’una societat per fer front a aquestes limitacions no és la mateixa a tot arreu. En les societats menys desenvolupades, la dependència del clima és enorme (docs. 12 i 13).

ACTIVITATS 16. ● Comprèn els conceptes. • Explica les diferències entre: temps i clima; anticicló i depressió; temps estable i inestable. • Defineix glaciació i microclima. 17. ● Busca les idees principals. • Per què és possible la vida a la Terra? • Quins elements analitzaries per conèixer el clima d’un lloc? Defineix-los. • Explica com influeixen la latitud, l’altitud i la distància al mar en el clima d’un indret. • Quins fenòmens atmosfèrics poden provocar un desastre natural? Quan passen? Quines conseqüències poden tenir? • Quines societats tenen més dependència del clima? A què és degut? 18. ●●● Organitza la informació. • Compara els tipus de clima que has estudiat. Clima

Característiques

Vegetació

19. ●●● Reflexiona. • Compara el mapa de climes de la pàgina 23 amb el de poblament de la pàgina 20. a) Quins climes dominen a les zones més poblades? Són climes favorables per a la vida de les persones? b) Quines zones estan menys poblades? Diries que el clima que presenten és un obstacle per a l’assentament humà? Per què? • Enumera situacions en què el clima es converteix en un recurs per a l’ésser humà.

25


831213 _ 0014-0031.qxd

16/3/07

09:08

Página 26

Medis favorables i desfavorables per a la Les zones polars Les baixes temperatures, els vents freds i el glaç perpetu fan que les zones polars estiguin pràcticament despoblades. Només a la regió àrtica, a prop de la zona temperada, subsisteixen alguns pobles pocs nombrosos, com ara els esquimals o inuit, que viuen a Alaska, al nord del Canadà i a Grenlàndia, i els lapons, al nord d’Escandinàvia (doc. 14). Aquests pobles viuen tradicionalment de la caça, la pesca i la cria de rens. Actualment, alguns d’aquests pobles han trobat un altre mitjà de subsistència: el turisme.

Doc. 16 Dones quítxues a Cuzco (Perú), ciutat situada a la serralada andina a 3.400 m d’altitud.

Les altes muntanyes A les altes muntanyes el clima és fred i humit, però la manera com influeix en l’assentament humà és diferent segons les zones climàtiques de la Terra.

Doc. 14 Pesca tradicional a la regió àrtica.

• A la zona temperada l’altitud comporta un empitjorament de les condicions ambientals i per això la població que viu a les muntanyes és escassa. • Ben al contrari, a la zona càlida, el descens de les temperatures amb l’altura representa una millora en les condicions ambientals respecte de les planes caloroses. És per això que les àrees muntanyoses estan molt poblades (doc. 16).

Les selves Les selves, que es desenvolupen a les zones de clima equatorial, estan poc poblades. La calor i la humitat, la vegetació exuberant i els sòls poc fèrtils limiten l’assentament i les activitats humanes. Per aquest motiu, a l’interior de les selves hi ha grans espais pràcticament deshabitats, on només perviuen alguns pobles primitius dedicats, fonamentalment, a la caça i la recol·lecció de fruits (doc. 15). La població es concentra a la costa i a les zones altes d’altiplà i muntanya, on el clima és més fresc, la vegetació menys densa i el sòl més fèrtil, tot i que les precipitacions abundants hi dificulten l’agricultura.

Doc. 15 Poblat ianomami a la selva brasilera amazònica.

26


831213 _ 0014-0031.qxd

16/3/07

09:08

Página 27

vida de les persones

A FONS

Els deserts Als deserts, les temperatures extremes i la manca de precipitacions fan molt difícil la vida de les persones, els animals i les plantes. És per això que els deserts estan gairebé despoblats. A l’interior només hi sobreviuen alguns pobles nòmades, que viuen de la caça, la recol·lecció i el pasturatge. Es desplacen en camells i dromedaris, que poden aguantar diversos dies sense beure ni menjar (doc. 18). La població es concentra on hi ha aigua i vegetació, és a dir, al litoral, a les valls dels rius i als oasis. Només en aquests indrets és possible practicar l’agricultura. En alguns llocs desèrtics, on el subsòl amaga una riquesa mineral i energètica, l’explotació d’aquests béns ha provocat un augment de la població, el creixement de les ciutats i el desenvolupament de la indústria i els serveis.

Doc. 18 Campament tuareg al desert del Sàhara.

La sabana A la sabana, que es desenvolupa en zones de clima tropical, la majoria de la població viu al camp. Hi ha tribus nòmades, com ara els massai, que viuen a Kenya i Tanzània, o els serers del Senegal, que es dediquen al pasturatge i es desplacen amb els ramats seguint les pluges estacionals. Hi ha altres tribus que són sedentàries. Viuen en poblats i practiquen l’agricultura, de la qual obtenen l’aliment per a les seves famílies (doc. 19).

La zona temperada A la zona temperada hi viu la majoria de la població mundial, ja que ofereix unes condicions climàtiques molt favorables, especialment allà on dominen els climes oceànic i mediterrani (doc. 17). Les zones de clima continental, més fredes, estan menys habitades; en aquestes zones, la població es concentra a les costes i les valls fluvials, on el clima és menys rigorós, mentre que l’interior i les àrees elevades, com ara els altiplans, estan poc poblades.

Doc. 17 Sydney (Austràlia). A la zona temperada predomina un paisatge urbà i industrial, i la majoria de la població treballa en els serveis.

Doc. 19 Poblat massai a la sabana de Tanzània.

ACTIVITATS 20. ●●● Investigueu en grup. • A la pàgina www.almendron.com/arte/ culturas/tuareg/tuareg.htm trobareu un reportatge molt interessant sobre la vida dels tuaregs: on viuen, com s’organitzen les tribus, quines activitats econòmiques duen a terme, com obtenen els aliments, com es vesteixen, quins costums tenen, quins valors, quins gustos, etc. Dividiu-vos tota la classe en grups de set alumnes. Llegiu la introducció. Deprés, cada alumne s’ha d’encarregar de resumir un dels apartats del reportatge i d’exposar-lo a la resta del grup. Per acabar, comenteu, entre tots, de quina manera el clima condiciona la vida d’aquestes persones i com fan front a les dificultats del medi.

27


831213 _ 0014-0031.qxd

16/3/07

09:08

Página 28

Activitats Estudiar amb el llibre de text Primer, llegeix el text a poc a poc i mira d’entendre el que expressa. Si hi trobes alguna paraula que no coneixes, busca-la al diccionari. Abans, però, intenta deduir-ne el significat pel context. Les activitats titulades «Comprèn els conceptes» t’ajudaran a saber quins conceptes has de recordar. Tot seguit, torna a llegir el text i subratlla’n amb llapis les idees principals. Les paraules en negreta 21. ● Fes una llista dels conceptes de la unitat 1 destacats en negreta. Defineix-los a la llibreta. 22. ●● Copia les idees principals de la unitat 1 a la llibreta. D’aquesta manera, tindràs un resum de la unitat. Procura que el resum no ocupi més d’una pàgina.

t’ajudaran a reconèixer els conceptes i les idees més importants. Les preguntes dels apartats «Busca les idees principals» i «Organitza la informació» també et donaran una pista sobre els aspectes fonamentals que has d’aprendre. Relaciona el text amb les imatges i les informacions complementàries del tema, ja que t’ajudaran a entendre el que estudies. 23. ●●● Reflexiona sobre la relació entre el medi físic i els éssers humans i completa el quadre. Obstacle per a...

Recurs per a...

Relleu Aigües

• Els anticiclons o centres d’altes pressions s’assenyalen en els mapes del temps amb la lletra A. Donen lloc a un temps estable i sec. • Les depressions o centres de baixes pressions s’assenyalen en els mapes del temps amb una D. Originen un temps inestable i plujós.

40°

° 50

60

20°

0

20°

02 1.

6 1.01

24

1.0

6

0

4

D

° 40 10°

1.004

1. 01 2

Les isòbares són línies que uneixen punts amb la mateixa pressió atmosfèrica. Si les isòbares apareixen molt juntes, significa que hi ha diferències de pressió importants i, en general, vents forts.

10°

1.

50°

A

0

1.01

00

2

1.

1.02

1.00

10°

20°

30°

40°

990

Els centres d’acció poden ser anticiclons o depressions.

Els fronts són línies que indiquen on entren en contacte dues masses d’aire diferents. Els fronts poden ser càlids, si l’aire calent avança per sobre el fred, o freds, si l’aire fred avança per sota el calent. Sempre que una massa d’aire calent i humida es troba amb una massa d’aire fred, l’aire calent puja per sobre del fred. Quan puja, es refreda, es condensa, forma núvols i plou. En un mapa de superfície els fronts càlids es dibuixen en vermell i els fronts freds, en blau.

28

D

50°

01

Per interpretar un mapa del temps, també anomenat mapa de superfície, cal fixar-se en els centres d’acció, els fronts i les isòbares.

60°

1 .0 0 8

Interpretar un mapa del temps

°

Clima

50°

A Anticicló D Depressió 40°

A 30°

20°

10°

24. ●● Interpreta el mapa. • Localitza els centres d’acció i els fronts. • Quin temps farà a la península Ibèrica, sec o plujós? • D’on vindrà el vent? Serà càlid o fred? 25. ●●● Consulta la pàgina web de l’Institut Nacional de Meteorologia www.inm.es, i comenta el mapa de superfície del dia d’avui. • Per obrir-lo, fes clic amb el botó esquerre del ratolí sobre el mapa. Selecciona: pasada «00», alcance «H + 00», nivel «superficie», parámetro «presión». • Després, torna a la pàgina inicial i compara la lectura que has fet del mapa de superfície amb la imatge de satèl·lit i amb el mapa pictòric. Compara’l també amb el mapa pictòric del Servei Meteorològic de Catalunya www.meteocat.com.


831213p014a031.qxd

29/3/07

00:03

Página 29

Elaborar i interpretar un climograma Per elaborar un climograma

Un climograma és un gràfic que representa la variació mensual de les temperatures mitjanes i les precipitacions en un lloc determinat al llarg d’un any. Quan l’analitzis podràs saber quin és el tipus de clima d’aquell lloc.

1. Comença traçant un eix de coordenades.

Georgetown (Guyana) 3. A l’eix vertical esquerre, situa-hi els valors de les temperatures. No cal que marquis tots els valors, ja que massa xifres traurien claredat al gràfic; per exemple, fes-ho cada 10 ºC, guardant la distància proporcional.

Per interpretar un climograma 1. Analitza les temperatures i podràs saber si es tracta d’un clima càlid, temperat o fred. • Si les temperatures superen els 18 ºC tot l’any, el clima és càlid. • Si varien d’uns mesos als altres, el clima és temperat. • Si les temperatures sempre són baixes, el clima és fred.

280 260 240 220 200 180 160

120 100

5. Les precipitacions es representen mitjançant barres blaves de la mateixa amplada. La longitud de cada barra es correspon amb el valor de les precipitacions de cada mes.

26. ●●● Elabora un climograma a partir de les dades següents. E

F

M

A

M

J

T ºC

27

28

30

31

30

30

P mm

10

28

31

71

191

152

J

A

S

O

N

D

29

29

29

29

27

26

158

188

320

231

58

10

P mm

300

140

2. Analitza les precipitacions, que et permetran deduir el subtipus de clima (oceànic, mediterrani, tropical, desèrtic, etc.). • Suma les precipitacions mensuals per saber quin total de precipitacions han caigut en aquell lloc al llarg de l’any. • Observa si les precipitacions es distribueixen de manera homogènia durant l’any o si es concentren en uns mesos determinats.

T ºC

2. Divideix l’eix horitzontal en 12 espais iguals per als 12 mesos de l’any, que indicaràs amb la inicial corresponent.

40

80

30

60

20

40

10

20

0

4. A l’eix vertical dret, anota-hi els valors de les precipitacions en mil·límetres. Com en el cas de les temperatures, divideix l’eix proporcionalment segons els valors que marquis. A l’exemple et mostrem una cosa que cal que recordis: els valors representats a l’eix de les precipitacions dupliquen sempre els valors de les temperatures. Per tant, a la mateixa altura que situïs la línia dels 10 ºC de temperatura hi has de situar la línia dels 20 mm de precipitacions.

0 G

F

Temperatura (en ºC)

M

A

M

J

J

A

S

O

N

D

Precipitacions (en mm)

6. Finalment, al centre de cadascuna de les barres, col·loca-hi un punt a l’altura corresponent al valor de la temperatura mitjana d’aquell mes. Quan hagis situat els 12 punts, uneix-los amb una línia vermella i obtindràs la corba de les temperatures mitjanes anuals del lloc.

27. ●●● Respon les preguntes. • En el climograma que has fet, com són les temperatures, altes, moderades o fredes? • Es mantenen més o menys constants al llarg de l’any o s’hi poden diferenciar estacions? • És un clima càlid, temperat o fred? Per què? • Les precipitacions anuals són abundants? • Com es distribueixen durant l’any? • Indica de manera raonada de quin subtipus de clima es tracta.

29


831213 _ 0014-0031.qxd

16/3/07

09:08

Página 30

Activitats de repàs ● Repassa 1. Completa el resum. Afegeix les idees que creguis que falten. El medi físic està compost per ………………………………………………… Condiciona la vida de les persones. • La Terra es divideix en ….………………………… A les zones de contacte entre elles es produeixen ………………… És per això que no són zones favorables per a l’ésser humà. • El relleu és ………………… La majoria de les persones viuen a les zones …………………………, mentre que les …………………………… no són favorables per a la vida humana. • L’aigua és fonamental per a la nostra vida perquè …………………… Per això les persones viuen ………………… • Els llocs amb temperatures ………………… i amb precipitacions ………………… són difícils per a la vida humana. Per aquest motiu, el ……… % de la població viu en zones amb climes ……………… • Els climes càlids es donen principalment a la zona …………………, és a dir, entre els tròpics de ………………… i de Capricorn. Es caracteritzen perquè la temperatura …………………… del mes més fred és superior a ……………………… ºC. • Les inundacions s’esdevenen quan es produeixen pluges ………………………

● Recorda 2. Defineix les principals formes de relleu i fes un dibuix esquemàtic d’un paisatge inventat on hi aparegui una serralada, un turó, un altiplà, una plana i una depressió. 3. Localitza els llocs següents en el mapa.

1. Andes. 2. Altiplà del Tibet. 3. Península Aràbiga. 4. Muntanyes Rocalloses. 5. Austràlia. 6. Urals. 7. Desert del Sàhara. 8. Conca de l’Amazones. 9. Golf de Mèxic. 10. Nil. 4. Dibuixa un mapa d’Europa i situa-hi les principals formes de relleu i els rius i els llacs més importants. No et descuidis de marcar el nom dels oceans i els mars que banyen les costes.

30

●●● Opina 5. Explica si estàs d’acord o no amb les mesures que ha adoptat l’ajuntament d’aquesta localitat i justifica la teva opinió. Afegeix altres mesures que se t’acudeixin.

Aquest estiu fa molta calor. Durant l’any ha plogut molt poc i per això l’aigua dels embassaments és escassa i, a més a més, una part s’evapora a causa de les altes temperatures. La vegetació està seca, i la contaminació és elevada. Per tot això, l’ajuntament d’una localitat ha pres les mesures següents: • Els veïns no podran omplir les piscines privades i hauran de fer servir les públiques. • Es prohibeix fer barbacoes al camp. • Per reduir la contaminació, els vehicles no podran circular pel centre de la ciutat.

●●● Crea 6. Cada alumne o alumna escollirà un país del món i n’elaborarà un dossier al llarg del curs. Fes la primera fitxa del dossier sobre el medi físic del país que has triat.


831213 _ 0014-0031.qxd

16/3/07

09:08

Página 31

Unitat 1

Els desastres naturals poden acabar en poques hores amb les vides de centenars de persones i amb el que s’ha trigat molts anys de treball a aconseguir. Entre el 1991 i el 2000, més de 200 milions de persones van patir cada any les conseqüències de catàstrofes causades per terratrèmols, huracans, sequeres, inundacions, erupcions volcàniques, onades de calor, etc., una xifra set vegades més gran que el nombre de víctimes anuals causades per les guerres. Les pèrdues materials superen els 90.000 milions de dòlars l’any. I el pitjor és que el nombre i la intensitat dels fenòmens naturals que provoquen aquestes catàstrofes, en comptes de reduirse, augmenten. Massa sovint veiem als mitjans de comunicació els efectes dramàtics d’aquest tipus de fenòmens. Quan passen aquestes catàstrofes, governs, ONG, fundacions i altres organitzacions es posen en marxa per ajudar els afectats, i demanen fins i tot la solidaritat dels ciutadans. Però, es fan els esforços necessaris per prevenir aquestes catàstrofes i reduir-ne els efectes? Els mètodes de detecció demanen fortes inversions. Com que no és possible saber amb mesos d’antelació quan tindrà lloc una catàstrofe o, fins i tot, si s’arribarà a produir mai, molts governants dels països pobres prefereixen destinar aquestes despeses a solu-

cionar els problemes més urgents, com ara l’escassesa d’aigua potable o la baixa productivitat de l’agricultura, que impedeix obtenir aliments suficients per a la població. A més a més de la manca de mètodes de detecció, l’escassesa de recursos econòmics als països subdesenvolupats també fa que estiguin més mal preparats per resistir la força dels vents huracanats, les onades gegants o les tremolors violentes de terra. En aquests països, els habitatges i les infraestructures sovint són de mala qualitat i, normalment, la urbanització es fa de manera descontrolada. Per això, quan hi té lloc un d’aquests fenòmens, les pèrdues humanes i materials són molt més grans que als països desenvolupats, i els danys de les infraestructures poden dificultar que l’ajuda arribi ràpidament a les zones afectades. Ara bé, no tots els mètodes per prevenir catàstrofes naturals exigeixen grans inversions. Es podria reduir considerablement el nombre d’afectats fent els habitatges més ferms, fet que comportaria un increment entre un 2 % i un 20 % del preu de la construcció. També, prohibint tallar arbres en zones que poden patir inundacions, ja que els arbres frenen els corriments de terres. O, simplement, facilitant informació a la població sobre què cal fer quan es produeix una catàstrofe natural.

LECTURA I DEBAT

Quant costa prevenir les catàstrofes naturals? Centre de gestió de desastres al Japó.

Catàstrofe causada per un terratrèmol a l’illa de Java (Indonèsia) el maig de 2005.

●●● COMPRENC EL QUE LLEGEIXO 7. Inventa’t un títol alternatiu per al text. Justifica la proposta. 8. Explica en una línia de què tracta cada paràgraf. 9. Respon les preguntes. • Per què és important conèixer i prevenir les catàstrofes naturals? • Per què les catàstrofes causen més perjudicis als països subdesenvolupats? • Per disminuir els efectes d’una catàstrofe atural, l’únic camí és invertir en un costós pla d’alerta i emergència?

●●● FEM UN DEBAT 10. Busqueu informació sobre les conseqüències de dues catàstrofes naturals recents, una que hagi tingut lloc en un país desenvolupat i una altra, en un país subdesenvolupat. Compareu els casos i extraieu-ne conclusions. 11. Quines de les mesures que s’esmenten en el text us semblen més importants? Les haurien de complir obligatòriament tots els països? 12. De vegades, localitats ubicades en zones de risc especial, i que han estat arrasades per la lava o per l’aigua, es reconstrueixen allà mateix. Un govern hauria de prohibir a les persones viure on vulguin perquè hi ha riscos de catàstrofes, o això ha de ser una responsabilitat personal?

31

Geografia+Tema+1+el+medi+natural  

Askja Hekla KUS PLACA PACÍFICA PLACA FILIPINA PLACA ARÀBIGA ANDES PLACA IRÀNICA PLACA EURASIÀTICA NAZCA PLACA ANTÀRTICA SUD-AMERICANA Plaque...

Advertisement