ha estat estratosfèric, de 1.000 M € només a la ciutat de Barcelona. Ara, no és necessària la càrrega política del PGM en allò que és físic. En relació amb la futura governança relacionada amb els temes de planificació urbana, es van destacar alguns aspectes significatius: — Es subratlla la importància de la governança i que en aquest sentit cal distingir entre governança i lideratge. — També es fa referència a la necessitat d’assegurar la legitimitat del procés i la governança de l’AMB. Es reivindica el fet que un dels punts forts del PGM és que va ser assumit per tothom: operadors, ajuntaments i actors principals. — També es planteja que el PDU no ha de defugir incorporar alguns assumptes que són de competència autonòmica; per tant, cal pensar en una perspectiva superior. En aquest sentit, es comenta que fóra bo que les conclusions del workshop arribessin a la Direcció General d’Urbanisme. — En relació amb els interrogants, sorgeix el tema de sobre on pivota el Pla i qui establirà la regulació, una regulació que no sigui exageradament limitadora i en la qual cada modificació no hagi d’implicar una gestió administrativa. Es crida l’atenció sobre la fragmentació dels procediments de presa de decisions en aquest territori i la necessitat de superar aquesta situació. Cal trobar un sistema de regles, de com estudiar les coses i superar els enfocaments dels temes únicament des d’un model físic. — La gestió de la demanda exigeix una plataforma compartida de governança. La gestió de la demanda, en tot cas, és un concepte que suscita algunes reticències. — S’ha de tenir present que el canvi en la planificació provocarà que allò que és nou s’hagi de superposar a allò que és vell, i el PDU ha de donar els mecanismes per facilitar els canvis i, per tant, s’han procurar mecanismes que prevegin aquests processos. — Es reconeix que aquest workshop és pròpiament un acte de participació. Ha de tenir continuïtat. El procés ha de ser ràpid i eficient. En síntesi, per al nou enfocament en el planejament es proposen els principis següents: — Cal reconèixer la diversitat del territori metropolità. És complicat, però s’ha d’exigir més a qui més té i donar més a qui més necessita, i provocar, per tant, un reequilibri territorial i social. — S’ha de replantejar el tema des del reconeixement del valor social de la propietat del sòl. Es proposa parar
143