Page 1


Índex

Edita / Edita / Editión / Editer Cooperació Internacional. Àrea Metropolitana de Barcelona Contacte / Contacto / Contact / Contacter Carrer 62. Núm. 16. Edifici A Zona Franca 08040 Barcelona Disseny Gràfic/ Diseño Gráfico / Graphic Design / Design Graphique Departament de Comunicació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona Fotografies / Fotografías / Photography / Photos: Arxiu Àrea Metropolitana de Barcelona Traducció / Traducción / Translation / Traduction: Aina Segura Vendrell Impressió / Impresión / Print / Impressionné: Vanguard Gràfic S.A.

05 07 09

Dipòsit legal: B. 14266-2013

13 17 23

Presentació Maecenas pretium augue in neque sagittis Introducció Cap a la consolidació d’una política pública de cooperació al desenvolupament de l’Àrea Metropolitana de Barcelona Marc de referència El protagonisme creixent dels governs locals com agents de desenvolupament i de cooperació al desenvolupament Missió, Principis i Valors Una cooperació catalana, metropolitana, concertada i municipalista orientada a la promoció del desenvolupament humà sostenible Prioritats sectorials i geogràfiques Una acció concentrada i eficaç articulada al voltant del valor afegit de l’AMB Prioritats de gestió de la política de cooperació Una política transversal, coherent, concertada i de qualitat

28

Taula resum Marc de resultats

35 / 60

Traducción al español

43 / 64

English translation

51 / 68

Traduction française 3


Presentació

La política de solidaritat de l’AMB parteix del convenciment que, tant les societats del Sud com la nostra, tenim agendes compartides basades en el fet que fenòmens com la desigualtat, l’exclusió i la vulnerabilitat dels col·lectius més desfavorits son desequilibris provocats per una globalització econòmica desgovernada que ens afecten a tots. És en aquest context que l’AMB vol mantenir el seu compromís amb la solidaritat internacional i el benestar dels més desatesos. El Pla Director que teniu a les mans, fa una aposta per un model de cooperació català, municipalista, concertat i metropolità. És per això que durant el període 2013-2016 redoblarem els esforços per coordinar i complementar les accions de l’AMB amb el conjunt d’actors catalans, especialment en l’àmbit municipal, i servir d’agent facilitador, i impulsor, quan escaigui, de la cooperació municipalista. Fonamentem el model en una concepció àmplia de la cooperació descentralitzada que posa en valor l’expertesa acumulada, tant de les institucions públiques com de la societat civil, durant més de 20 anys i promou la concertació entre actors amb l’objectiu de millorar la coordinació, la coherència i el impacte de les nostres actuacions. Aquest Pla, aprovat pel Consell Metropolità el 30/04/2013, és el resultat d’un ampli consens, amb un esforç de concentració i de definició de prioritats, al voltant d’aquells àmbits on l ‘AMB tenim atributs que ens fan únics respecte a d’altres actors. Sense la col·laboració de tots no podríem haver elaborat un pla orientat a les necessitats del socis del Sud i a la vegada ben ancorat en les nostres capacitats. Jordi Portabella i Calvete Vicepresident de l’Àrea Metropolitana de Barcelona President del Consell Metropolità de Cooperació Internacional al Desenvolupament 4

5


Introducció Cap a la consolidació d’una política pública de cooperació al desenvolupament de l’Àrea Metropolitana de Barcelona

1. El Pla Director 2013-2016 de Cooperació al Desenvolupament (PD) de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) és el principal instrument d’orientació política i de planificació estratègica de l’acció de cooperació al desenvolupament del conjunt de l’AMB. Aquest pla dóna continuïtat al primer cicle de planificació de l’AMB en aquest àmbit, iniciat en el marc del Pla Director de Cooperació internacional al Desenvolupament i Foment de la Solidaritat 2007-2010 (PD 2007-2010) i avança en la consolidació d’una política pública de cooperació al desenvolupament de qualitat i capaç d’integrar el conjunt de l’acció en cooperació al desenvolupament de la institució metropolitana. 2. El pla compleix un doble objectiu: defineix el model de cooperació al desenvolupament de l’AMB d’acord amb l’objectiu 3.3 del Pla d’Actuació Metropolità 2011-2015 (PAM) i, alhora, esdevé un instrument útil per a la planificació, el seguiment i l’avaluació d’aquesta política pública. Així, aquest pla defineix la missió, els principis i valors que guien el model de cooperació al desenvolupament de l’AMB i a la vegada desplega les prioritats d’aquesta política pública al voltant d’objectius i resultats per als propers quatre anys.

6

3. L’elaboració del PD s’ha fet a través d’un procés participatiu que ha incorporat el conjunt de parts implicades en aquesta política pública i, a la vegada, ha estat un procés informat per les lliçons que poden extreure’s del cicle de planificació anterior. Així, el Pla pren com a referència l’estudi de l’execució del primer pla director (PD 2007-2010), juntament amb les opinions i valoracions del conjunt d’agents recollides durant la fase de diagnosi i el procés participatiu que s’ha donat amb els diferents departaments de l’AMB, el conjunt d’ajuntaments metropolitans, els membres del Consell Metropolità de Cooperació Internacional al Desenvolupament i actors rellevants com Ciutats i Governs Locals Units (CGLU) i la Diputació de Barcelona.

7


Marc de referència El protagonisme creixent dels governs locals com agents de desenvolupament i de cooperació al desenvolupament

4. Les tendències demogràfiques mundials per als propers anys vénen marcades per un fort increment de la població mundial i, vinculada a aquest fet, l’acceleració dels processos d’urbanització, amb especial incidència en els països en desenvolupament. Es preveu que en les properes dècades, gran part del creixement urbà estimat es donarà en els països amb rendes més baixes. Així, es calcula que per a l’any 2030, dues terceres parts de la població mundial viurà en assentaments urbans, i es constata que gran part d’aquest creixement s’està produint a l’Àsia, l’Àfrica i Amèrica Llatina. Aquesta realitat imposa desafiaments molt importants a les ciutats i les conurbacions urbanes del Sud en termes d’equitat i cohesió social, articulació territorial i planificació urbana, sostenibilitat i provisió de béns públics que van des de l’accés a l’aigua fins a la seguretat ciutadana. A la vegada, aquesta realitat converteix a les ciutats i les conurbacions urbanes en protagonistes de primer ordre en l’agenda de la promoció del desenvolupament humà sostenible en clau global i local, tal com queda explícitament recollit en la recent Declaració resultant de la Cimera de Río+20 i tal com recullen les diferents contribucions i debats que es donen en el marc de l’agenda del desenvolupament post-2015. 5. Junt amb el procés d’urbanització accelerat, els darrers anys s’han donat processos de descentralització importants en molts països en desenvolupament, vinculats a la tercera onada de democratització. En aquest context, la societat 8

civil, articulada entorn a reivindicacions elementals com el dret a l’aigua potable o per un habitatge digne, ha assolit un alt nivell d’organització i en molts casos han propiciat que les administracions locals adoptin polítiques favorables a aquests sectors. Es així com els governs i autoritats locals s’erigeixen, també, en motors de canvi i agents de transformació social que poden fer que els processos d’urbanització accelerada es donin de manera més ordenada, equitativa i sostenible. El reconeixement d’aquest protagonisme com a agents de canvi i de provisió de benestar en el territori ha quedat recollit pels diferents organismes internacionals multilaterals com Nacions Unides mitjançant programes com Art-PNUD i agències com UN-Habitat. 6. Aquest creixent reconeixement com a agents de desenvolupament ha anat de la mà d’una presència també en augment de les ciutats i els governs i autoritats locals en l’arena internacional. Els governs i autoritats locals s’han convertit en actors de ple dret en les relacions internacionals, i la seva incorporació en l’arquitectura internacional de l’ajut i la governança global ha passat a ser una realitat en un món cada cop més interdependent, multipolar i complex, en què la governança multinivell defineix les noves maneres de governar i fer front a reptes globals i locals. El reconeixement d’aquest paper queda clarament expressat en el Partenariat per a l’Eficàcia de la Cooperació al Desenvolupament que resulta del 4rt Fòrum d’Alt Nivell de Busan. En el mateix 9


sentit, el creixent paper dels governs i les autoritats locals en les relacions internacionals ha redundat en l’emergència de xarxes internacionals de governs locals i ciutats com CGLU, Metropolis, Medcites o Platforma, junt amb la seva important tasca d’incidència en els fòrums internacionals promoguts per l’OCDE, Nacions Unides o la Unió Europea. 7. La realitat de la cooperació descentralitzada catalana és un clar exemple de com les accions de solidaritat de la societat civil, dels anys 80 i del moviment 0,7% als 90, van propiciar un fort protagonisme dels actors locals com agents de cooperació al desenvolupament. Una expressió clara d’aquesta realitat és la creació del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament vers la meitat dels anys 80 i l’aprovació de la Llei Catalana 26/2001 de Cooperació al Desenvolupament, que dóna cobertura normativa a les diferents expressions de solidaritat internacional que es donen des dels ajuntaments democràtics a través dels agermanaments i des de la societat civil catalana. El desplegament institucional que segueix a l’aprovació de la llei catalana de 10

cooperació en l’àmbit de la Generalitat de Catalunya dota la comunitat catalana per al desenvolupament d’un marc de referència que cristal·litza amb la creació de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament el 2003. 8. En el context actual, aquesta realitat es veu afectada per diversos factors –d’ordre econòmic, institucional i social- que impacten en diversos sentits sobre el model de cooperació descentralitzada i que obliguen a la seva revisió. En efecte, la important davallada de recursos públics vinculada a la crisi econòmica, junt amb la revisió del marc competencial dels ens locals impulsada pel govern central i l’afebliment del suport social a les polítiques públiques de cooperació defineixen un escenari de canvi per a la cooperació descentralitzada catalana. En aquest context, i a la llum de l’evolució de la doctrina internacional sobre el desenvolupament, la revisió del model de cooperació al desenvolupament descentralitzada suposa transitar d’un model de cooperació vertical, basat en la relació donant-receptor, cap a un model de cooperació horitzontal basat en la relació

entre socis. Fruit d’aquesta revisió, la cooperació tècnica basada en l’expertesa de la cooperació municipalista adquireix especial rellevància, en la mesura que la nova perspectiva implica una transició des d’una relació de cooperació basada en la transferència de recursos cap a una relació de cooperació basada en l’intercanvi de coneixements. 9. L’AMB compta amb quasi dues dècades d’experiència en l’àmbit de la cooperació internacional al desenvolupament. En aquests anys, s’ha transitat d’unes primeres aportacions articulades a l’entorn d’una partida de cooperació al desenvolupament – producte de l’impuls del moviment del 0,7% entre els treballadors de les entitats metropolitanes- fins a l’adopció del primer Pla Director de Cooperació al Desenvolupament metropolità, el 2007. El PD 2013-2016, per tant, pren com a punt de partida l’experiència acumulada durant aquests anys i, especialment, durant el primer cicle de planificació d’aquesta política pública: el treball amb els municipis metropolitans, les ONGD, les experiències de cooperació directa i de cofinançament amb la Unió Euro-

pea (RESSOC 2008-2013), i el treball desenvolupat per les xarxes que estan sota el paraigua de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, com Medcites i Metropolis. 10. El context actual ve marcat per un escenari diferent respecte del primer Pla Director, ja que l’escenari actual ve determinat per l’aprovació de la Llei 31/2010, de creació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Aquest canvi en el marc normatiu obre una oportunitat institucional per treballar de forma transversal i coherent aquesta política pública i avançar, durant el proper cicle de planificació, en l’articulació d’una acció estratègica, coordinada i integrada de cooperació internacional al desenvolupament entre el conjunt de departaments i agents que conviuen dins de l’AMB. En aquest sentit, el marc de referència més immediat d’aquesta política pública és el que ve definit pel Pla d’Actuació Metropolità 2011-2015 (PAM), i que estableix que l’AMB ha de desenvolupar un nou model de cooperació catalana, metropolitana, municipalista i concertada, basada en el valor afegit de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. 11


Missió, Principis i Valors Una cooperació catalana, metropolitana, concertada i municipalista orientada a la promoció del desenvolupament humà sostenible

11. L’AMB s’alinea amb la comunitat internacional de donants i posa el focus de la seva política de cooperació al desenvolupament en la contribució al desenvolupament humà sostenible. La concepció de desenvolupament que adopta aquest pla, en coherència amb la definició del Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament, s’entén com un procés d’ampliació de les capacitats de les persones per a que duguin la vida que considerin digna. Aquesta concepció suposa que els reptes del desenvolupament humà sostenible no es deriven tan sols de la manca de recursos, sinó de la igualtat en la seva distribució i en els seus drets d’ús. Aquest enfocament implica, doncs, que el pla parteix d’una visió transformadora de la cooperació al desenvolupament en contraposició amb visions de caràcter més assistencialista i que dirigeix els esforços de la cooperació en el combat a les causes que expliquen les situacions de pobresa, exclusió i desigualtat. 12. D’acord amb el que s’extreu del PAM, la cooperació al desenvolupament de l’AMB s’ha de caracteritzar per la seva naturalesa catalana, metropolitana, municipalista i concertada. Aquest mandat orienta aquest model de cooperació a donar resposta als desafiaments de desenvolupament humà sostenible en l’àmbit de les conurbacions urbanes a través de la cooperació tècnica en tot allò referit a la gestió mancomunada de serveis i els àmbits d’expertesa propis de l’AMB. A més, d’acord amb la seva vocació municipalista, aquesta política pública que reconeix el paper protagonista de les 12

institucions municipals i del conjunt de la societat civil en els processos de desenvolupament en el territori, s’orienta a fomentar l’enfortiment institucional dels municipis com a actors públics més propers a la ciutadania i promoure una societat civil com agent de transformació social que fa possible l’empoderament de la ciutadania. 13. L’elecció d’aquesta visió transformadora i d’aquest model, amb què l’AMB vol contribuir a la cooperació al desenvolupament, determinen la missió d’aquesta política pública tal com segueix: Missió: L’AMB contribueix al desenvolupament humà sostenible en les conurbacions urbanes dels països socis mitjançant una política pública transformadora i de qualitat, que posa l’expertesa de l’AMB al servei de les persones. En coherència amb aquesta missió, el desplegament d’aquesta política ha d’estar guiat per principis que orientin l’acció tant a la transformació social –principis transversals– com a la qualitat i l’eficàcia d’aquesta política pública –principis d’actuació–.

13


Els valors de la Llei Catalana de Cooperació a) El reconeixement de l’ésser humà en les dimensions individual i col•lectiva, com a protagonista i destinatari últim de la política de cooperació pública al desenvolupament. b) El foment de la pau, la justícia, la igualtat i l’equitat en les relacions entre persones, pobles, cultures, nacions i estats, i també la prevenció i la solució pacífica dels conflictes i les tensions socials, i l’enfortiment i l’arrelament de la pau i de la convivència.

Principis d’actuació

e) La gestió per resultats de desenvolupament i l’aplicació dels principis de bona gestió pública en la planificació, seguiment i avaluació a aquesta política pública.

14. Els principis d’actuació que han de garantir l’eficàcia i la qualitat d’aquesta política pública s’inspiren en els principis que es deriven de l’Agenda d’Eficàcia de la Cooperació al Desenvolupament, la Llei Catalana de Cooperació al Desenvolupament, i el mandat de cooperació al desenvolupament que defineix el PAM. Així, els principis d’actuació que han d’orientar el conjunt d’actuacions a impulsar en el marc d’aquesta política pública es concreten en:

g) La naturalesa municipalista i metropolitana de les actuacions a promoure en el marc d’aquesta política pública.

a) L’apropiació democràtica dels processos de desenvolupament per part de les parts implicades dels països socis.

Principis transversals

b) L’alineació amb les institucions, polítiques, estratègies i procediments dels països socis, sempre que aquests no entrin en contradicció amb els valors que inspiren aquesta política pública. c) La concertació, coordinació, complementarietat d’actuacions entre els diferents actors de cooperació metropolitans, catalans i en el si de la comunitat internacional de donants. d) La rendició de comptes mútua entre les diferents parts implicades en la relació d’associació i la promoció de la transparència en la gestió d’aquesta política pública. 14

f) La coherència del conjunt de l’actuació metropolitana, en matèria de cooperació, amb la missió, principis i valors d’aquesta política pública definida en aquest Pla Director.

15. La cooperació de l’AMB ha de ser coherent amb els valors que sustenten la societat catalana i, per tant, les accions que se’n deriven han de garantir el respecte dels drets humans, la pau, l’equitat i la defensa dels col·lectius més desfavorits o els que pateixen discriminacions, tal com s’extreu dels valors recollits a la Llei Catalana de Cooperació. A continuació es reprodueix l’extracte dels valors definits per la Llei, font d’inspiració dels principis transversals del la Pla Director de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya i, en coherència, d’aquest Pla Director.

c) La promoció i la defensa dels drets humans i les llibertats fonamentals, universals, indivisibles i interdependents, considerant la llibertat, la democràcia i la dignitat de la persona com a fonaments de tot l’esforç en pro del desenvolupament humà. d) El reconeixement del dret dels pobles a la defensa i a la promoció de la cultura, la llengua i la identitat pròpies, i també dels valors de la convivència multicultural. e) La defensa i la promoció de les persones i els col . lectius més desfavorits o dels que pateixen discriminacions polítiques o econòmiques per raons de sexe, de raça o d’ètnia, de cultura o de religió. f) El reconeixement dels drets econòmics, laborals i socials, del treball, l’empresa i el bon govern com a fonaments d’un desenvolupament econòmic durador, equitatiu i sostenible que incideixi també en la redistribució de la riquesa i en la justícia social.

16. Els valors exposats parteixen d’una visió transformadora de la cooperació al desenvolupament que busca promoure canvis en les relacions i les estructures que generen i reprodueixen les situacions d’exclusió, desigualtats i els conflictes que es troben en la base de gran part dels reptes de desenvolupament humà sostenible en els països, les conurbacions urbanes i les regions metropolitanes objecte d’aquesta política. Aquests valors es concreten en principis transversals que han de ser respectats pel conjunt d’actuacions de l’AMB en aquest àmbit. D’acord amb el que estableix el Pla Director de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat (2011-2014), els principis transversals s’han de contemplar de manera sistemàtica en l’aplicació d’aquesta política, ja que estableixen les condicions mínimes perquè es puguin donar processos transformadors i eficaços en termes de desenvolupament humà sostenible. En coherència amb el que estableix la Llei, el PD de la Generalitat i donant continuïtat al primer PD de l’AMB, els principis transversals d’aquesta política pública són: a) Promoure l’equitat entre les dones i els homes mitjançant la perspectiva de gènere. b) Promoure el respecte integral i la consolidació dels drets humans, la governança democràtica i l’enfortiment del teixit social, amb especial atenció als drets col·lectius i els drets dels infants. c) Promoure la sostenibilitat del desenvolupament en la seva dimensió social, ambiental i econòmica. d) Promoure la cultura de la pau i incorporar la perspectiva de construcció de pau.

* Extracte de la Llei 6/2001, de 31 de desembre, de cooperació al desenvolupament.

15


Prioritats sectorials i geogràfiques Una acció concentrada i eficaç articulada al voltant del valor afegit de l’Àrea Metropolitana de Barcelona

17. En un context marcat per la davallada dels recursos econòmics i, en el marc del que recomanen les bones pràctiques internacionals, aquesta política pública ha de fer un esforç per concentrar els recursos personals, tècnics i econòmics de cooperació al desenvolupament en aquelles prioritats sectorials i geogràfiques més alineades amb: les necessitats derivades de les pressions procedents dels processos accelerats d’urbanització a les realitats homòlogues dels països socis, i els àmbits d’expertesa i les capacitats instal·lades dels diferents actors metropolitans. En aquest sentit, les prioritats geogràfiques i sectorials del Pla Director es concentren en el que podria definir-se com el valor afegit de l’AMB com a agent de cooperació i la seva naturalesa municipalista i metropolitana. 18. Tal com s’extreu del PAM, cal entendre la metròpoli com una xarxa de pobles i ciutats, territorialment vertebrada, socialment cohesionada i ambientalment sostenible, en un espai compartit pel benestar, la convivència, la igualtat d’oportunitats, el respecte als drets humans i la pau. La metròpoli entesa com una ciutat de ciutats, que manté i potencia el seu model de gestió específic fonamentat en el respecte de les identitats dels diferents municipis que la conformen, que permet optimitzar les estratègies i els objectius comuns, i facilita una gestió integrada i eficient dels serveis. Aquesta voluntat, expressada en el PAM, s’alinea perfectament amb les necessitats de desenvolupament humà sostenible derivades dels processos d’urbanització que es viuen els països socis. 16

19. A més, el model de cooperació al desenvolupament de l’AMB posa en valor el municipalisme i la gestió pública de proximitat com una manera d’abordar de forma més propera, eficaç i transparent les demandes de la ciutadania. En aquest sentit, aquesta política pública posa al centre de la seva actuació l’enfortiment dels municipis i governs locals tant pel que fa a l’enfortiment institucional, com pel que fa a la promoció de la participació de la ciutadania i la societat civil en la definició de polítiques públiques i la governança democràtica local. El correlat d’aquest treball d’enfortiment municipal a la realitat metropolitana de Barcelona es reforça amb la important tasca de sensibilització i conscienciació ciutadana que desenvolupen d’una banda les entitats de la societat civil amb la seva intervenció en barris, escoles, etc. i d’altra els ajuntaments en l’àmbit de l’Educació per al Desenvolupament pel fet de ser el nivell de govern més proper al ciutadà i els que tenen més tradició de treball en el territori. 20. En coherència i, prenent com a punt de partida la vocació municipalista i metropolitana expressada en el PAM i els àmbits d’expertesa sectorial propis de l’AMB, sense deixar de banda els valors definits en la Llei Catalana de Cooperació, aquest pla director defineix una sèrie de prioritats sectorials directament vinculades a la missió anteriorment definida. Aquestes prioritats s’articulen al voltant de quatre objectius estratègics de cooperació (O.E.C) al desenvolupament que es despleguen, al seu torn, en objectius específics (O.C). 17


O.E.C.1. Promoure el respecte i l’exercici efectiu dels drets econòmics, socials i culturals en les conurbacions urbanes i regions metropolitanes. O.C.1.1. Promoure el dret a l’aigua i l’accés universal a l’aigua i contribuir a la millora de la gestió integral del cicle de l’aigua, la protecció dels recursos hídrics, l’ús racional, la millora dels sistemes de captació, subministrament i distribució d’aigua potable, el sanejament i la gestió d’aigües residuals. O.C.1.2. Promoure el dret a l’habitatge en un entorn d’assentaments urbans sostenibles, caracteritzat per l’accés a un habitatge digne en un entorn definit per l’existència d’espais públics, infraestructures i serveis adequats. O.C.1.3. Promoure la cohesió social i la vertebració territorial mitjançant l’ordenació del territori i la creació d’espais públics que contribueixin a la qualitat de vida de les persones, dels seus drets culturals i dels ecosistemes. O.E.C.2. Promoure el desenvolupament local sostenible en les conurbacions urbanes i regions metropolitanes. O.C.2.1. Acompanyar processos de planificació estratègica local, inclusius i participatius, que permetin involucrar els diferents agents locals, especialment aquells tradicionalment exclosos, en la presa de decisions. O.C.2.2. Promoure la sostenibilitat ambiental mitjançant la promoció de models sostenibles locals, agendes 21, el foment d’energies renovables, la transversalització de la sostenibilitat en la planificació estratègica local i l’educació ambiental. O.C.2.3. Contribuir a la millora de la gestió i el tractament dels residus amb especial èmfasi en la recollida selectiva, els serveis de deixalleries i la seva gestió logística, prevenció i minimització. O.C.2.4. Contribuir a la planificació de la mobilitat urbana i l’ordenació del transport públic en els processos d’urbanització, que garanteixin la seguretat, la sostenibilitat i l’ús racional del transport, especialment el col·lectiu.

18

O.E.C.3. Promoure la governança democràtica local i metropolitana, i impulsar la participació i l’agenda dels governs i autoritats locals en els fòrums internacionals de debat. O.C.3.1. Millorar les capacitats institucionals i de gestió dels governs locals de les conurbacions urbanes i regions metropolitanes i promoure la participació dels diferents agents locals en la definició de polítiques públiques locals. O.C.3.2. Millorar les capacitats institucionals i de gestió de les regions metropolitanes mitjançant l’acompanyament i l’enfortiment institucional a governs d’àmbit metropolità que afavoreixin el treball intermunicipal i la gestió mancomunada de serveis. O.C.3.3. Promoure la participació dels governs locals en els espais de debat internacional i les xarxes internacionals, i impulsar l’agenda de desenvolupament local de les ciutats i metròpolis en la definició de l’agenda internacional del desenvolupament. O.C.3.4. Promoure l’intercanvi de bones pràctiques, el coneixement i la recerca sobre els reptes del desenvolupament humà sostenible en les conurbacions urbanes i regions metropolitanes. O.E.C.4. Promoure l’Educació per al Desenvolupament (EpD) en l’espai municipal i metropolità de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. O.C.4.1. Millorar el coneixement i la sensibilització sobre els reptes de desenvolupament humà sostenible derivats dels accelerats processos d’urbanització en les conurbacions urbanes i regions metropolitanes. O.C.4.2. Donar suport als municipis metropolitans en el foment d’una ciutadania informada, compromesa i solidària mitjançant actuacions d’Educació per al Desenvolupament.

O.C.4.3. Donar suport a la societat civil en les tasques d’educació, sensibilització i incidència política en l’àmbit metropolità sobre les causes que provoquen les situacions de desigualtat, pobresa i exclusió per falta de pau, justícia, igualtat i equitat en les relacions entre persones, pobles, cultures, nacions i estats. O.C.4.4. Aprofundir en les possibilitats de l’EpD com una eina per a millorar la transparència i rendició de comptes amb la ciutadania, i donar a conèixer les experiències exitoses de cooperació al desenvolupament i la seva capacitat de transformació social.

21. Pel que fa a les prioritats geogràfiques, l’alineació amb els principis de l’eficàcia i la qualitat de l’ajut, junt amb la necessitat d’impulsar una acció coordinada i complementària amb el conjunt d’actors de cooperació nacionals i internacionals, obliga a la concentració dels recursos i a la identificació d’una especificitat geogràfica per al model de cooperació de l’AMB. En aquest sentit, el valor afegit del model de cooperació de l’AMB rau en la relació d’associació que es pot establir amb realitats homòlogues del Sud. Així, aquest pla prioritza les actuacions de cooperació amb regions metropolitanes i conurbacions urbanes que han de fer front als desafiaments derivats dels desequilibris territorials, ambientals, econòmics i socials 19


que s’associen a processos d’urbanització accelerats, a partir de l’experiència acumulada per l’AMB en la gestió mancomunada de serveis en els àmbits sectorials més amunt referits. 22. En coherència, el principal focus de priorització geogràfica del model de cooperació de l’AMB és l’àmbit local, els hàbitats urbans i, més concretament, les conurbacions urbanes i les regions metropolitanes. Els principals esforços d’aquesta política pública s’esmerçaran en la interlocució amb les realitats homòlogues amb les quals es pot establir una relació de cooperació al voltant de problemàtiques compartides. Això no obsta, que el focus urbà i metropolità pugui ser complementat amb actuacions d’àmbit nacional, regional o global, especialment a través de xarxes, que contribueixin a la consecució dels objectius estratègics definits per aquest pla, en àmbits com l’Educació per al Desenvolupament o la promoció de la recerca i les bones pràctiques sobre els reptes del desenvolupament humà sostenible ens els hàbitats urbans, les conurbacions urbanes i les regions metropolitanes.

23. Pel que fa a les regions prioritàries, aquest pla pren com a referent les prioritats geogràfiques definides per la Llei de Cooperació, el Pla Director de la Generalitat de Catalunya i el PAM, i prioritza aquelles regions on coincideixen les necessitats de desenvolupament derivades dels processos d’urbanització, amb les oportunitats per establir aliances estratègiques en termes de desenvolupament, i les capacitats instal·lades o potencials del conjunt d’agents de cooperació al desenvolupament metropolitans. El creuament d’aquests tres paràmetres resulta en la priorització de tres regions: la Mediterrània, l’Àfrica Occidental, l’Amèrica Central i el Carib. 24. Quant als criteris de selecció de les conurbacions urbanes i àrees metropolitanes amb què emprendre accions de cooperació, caldrà tenir en compte tant els criteris de necessitat de desenvolupament humà sostenible com els criteris d’eficàcia de la cooperació de l’AMB. En aquest sentit, d’entre les diferents regions on esdevé rellevant cooperar, la cooperació de l’AMB hauria de focalitzar els esforços en aquelles conurbacions en què existeixen oportunitats locals i capacitats pròpies per a poder fer que aquesta cooperació esdevingui eficaç i basada en el valor afegit del model metropolità. Així, els criteris de selectivitat que caldrà tenir en compte, entre altres, són: a) Els índexs de desenvolupament humà, de pobresa i de desigualtats dels països i/o regions sòcies. b) L’experiència, els vincles institucionals i de solidaritat acumulats per part dels actors metropolitans. c) Les capacitats institucionals i el compromís amb el desenvolupament dels socis del Sud. d) Les capacitats, grau d’organització i experiència de la societat civil dels socis del Sud.

20

21


Prioritats de gestió de la política de cooperació Una política transversal, coherent, concertada i de qualitat

25. Els reptes del model de cooperació metropolitana per al proper cicle, pel que fa a la gestió d’aquesta política pública, deriven del mandat del PAM i de la missió més amunt referida i es poden resumir en: impulsar un model de cooperació transversal que integri el conjunt d’actuacions de l’AMB; impulsar un model de cooperació concertat amb els diferents agents involucrats, amb especial atenció als municipis metropolitans; millorar la qualitat i l’eficàcia d’aquesta política pública; i millorar les capacitats institucionals, socials, financeres i humanes per a la consecució dels objectius definits en aquest Pla Director. 26. L’evolució de l’agenda internacional de la cooperació per al desenvolupament i la transformació del model de cooperació descentralitzada cap a un model d’intercanvi de coneixements i maneres de fer orienten l’acció dels diferents agents de cooperació, i, especialment, la dels governs locals, cap a una cooperació transversal capaç d’integrar el conjunt de capacitats i polítiques dels governs en la promoció del desenvolupament humà sostenible. Aquest enfocament significa que la política de cooperació al desenvolupament de l’AMB implica al conjunt d’accions impulsades des del paraigües institucional de l’AMB que tenen un impacte directe o indirecte sobre els processos de desenvolupament dels països socis. En aquest sentit, els objectius definits per aquest pla director només poden assolir-se partint de l’expertesa sectorial i el capital humà i relacional del 22

conjunt de departaments i organitzacions que formen part o es vinculen institucionalment amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona. 27. Aquest punt de partida obliga a atendre la coherència de polítiques de forma consistent amb el que preveu la Llei de Cooperació quan estableix que el desenvolupament mai no es pot considerar exclusivament fruit de l’ajut al desenvolupament. Aquesta constatació suposa treballar per garantir que els objectius i els resultats de la política de cooperació per al desenvolupament de l’AMB no quedin soscavats per altres polítiques de la institució que tenen un impacte sobre els països socis, i a més, que aquestes polítiques puguin sumar als objectius definits per aquest pla. 28. El mandat definit pel PAM marca el full de ruta d’una cooperació que ha d’alinear-se i coordinar-se amb les prioritats i els actors de la cooperació catalana, promoure el municipalisme, apostar per la concertació entre els agents metropolitans i el treball en xarxa en l’àmbit internacional. Aquests trets definitoris tenen una expressió clara en les modalitats i els instruments que ajuden a fer operatius els objectius d’aquesta política pública i que posen un èmfasi especial en la seva naturalesa metropolitana, municipalista i concertada. Així, pel que fa a les modalitats de cooperació, tant la modalitat d’iniciativa metropolitana, com la modalitat d’iniciativa procedent del municipis i les ONGD estaran 23


fortament orientades a la promoció de la concertació entre actors i posen un accent especial en la participació dels municipis en el desplegament d’aquesta política pública. 29. El principal instrument de cooperació per a desplegar les modalitats de cooperació, en el cas de la iniciativa metropolitana, és la cooperació tècnica basada en l’expertesa metropolitana i orientada a enfortir les capacitats locals i l’intercanvi bilateral o multilateral, en el cas de les xarxes, entre socis. El model de cooperació metropolitana, a més, es recolzarà en l’instrument de cooperació econòmica, consistent en aportacions a projectes d’inversió per al desenvolupament amb la finalitat de millorar el capital físic dels

països i regions beneficiàries. La cooperació econòmica, per a tenir major impacte, hauria de ser capaç de mobilitzar fons de donants multilaterals com la UE, Nacions Unides o els Bancs de Desenvolupament. 30. Aquest Pla Director s’alinea amb les recomanacions i bones pràctiques internacionals pel que fa a la millora de l’eficàcia i la qualitat de la cooperació al desenvolupament i avança cap a la gestió orientada a resultats. Per a fer-ho, durant el mandat d’aquest cicle de planificació, caldrà consolidar els instruments de planificació, seguiment i avaluació per resultats d’aquesta política pública. Això li permetrà

Modalitats de cooperació A. Iniciativa metropolitana: Aquesta modalitat es refereix a les accions de cooperació al desenvolupament que lidera i executa directament l’AMB amb socis del Sud. Per a desplegar aquesta modalitat es poden mobilitzar recursos addicionals procedents de donants com la Unió Europea. La iniciativa de l’actuació parteix de l’AMB i es pot distingir entre: A.1. Iniciativa metropolitana directa: La iniciativa metropolitana es pot implementar en solitari quan l’AMB intercanvia coneixement tècnic, fa donacions de vehicles o altres actius, aporta recursos a xarxes com Medcites, Metropolis o CGLU imputables a AOD, o executa projectes o programes de cooperació directament amb contraparts dels països socis. A.2. Iniciativa metropolitana concertada: La iniciativa metropolitana pot implementar-se de manera consorciada amb altres actors públics o privats de cooperació -com ajuntaments, altres nivells de govern, ONGD o agents de cooperació al desenvolupament (universitats, associacions empresarials, associacions de treballadors, etc.) que complementen l’expertesa de l’AMB. B. Iniciativa d’altres actors: Aquesta modalitat es refereix a les accions de cooperació al desenvolupament que lideren i executen altres agents de cooperació en solitari o de manera concertada. En aquesta modalitat, l’AMB actua fonamentalment d’agent finançador donat que la iniciativa és externa a l’AMB. Es pot distingir entre: B.1. Iniciativa d’altres actors: L’AMB pot contribuir amb la seva expertesa o finançar iniciatives d’un agent públic o privat de cooperació al desenvolupament quan aquestes s’orienten al desplegament d’alguna de les prioritats definides per aquest pla director. B.2. Iniciativa d’altres actors concertada amb els municipis: L’AMB pot finançar iniciatives concertades entre els ajuntaments metropolitans i les ONGD del territori per desplegar alguna o algunes de les prioritats definides per aquest pla director.

24

prendre decisions més ben informades i, a la vegada, millorar la transparència i els exercicis de rendició de comptes amb la ciutadania catalana i també amb la dels països socis.

possible el desplegament eficaç del model de cooperació metropolità i el seu impacte en termes de desenvolupament humà sostenible.

31. Finalment, la millora en la qualitat de la gestió d’aquesta política pública requerirà de les capacitats institucionals, humanes, econòmiques i tècniques per a poder-ho dur a la pràctica. En aquest sentit, un desplegament òptim d’aquesta política i en coherència amb el PAM, requerirà entre d’altres: avançar en la coordinació i complementarietat de les relacions internacionals i de la cooperació al desenvolupament realitzada pel conjunt de l’AMB; facilitar el flux de dades econòmiques, informació i coneixement entre organismes, àrees i departaments de l’AMB implicats; consolidar un equip responsable de dirigir i desplegar aquest Pla Director; enfortir les capacitats del personal de l’AMB en l’àmbit de la cooperació al desenvolupament; consolidar els instruments jurídico-administratius que han de permetre dur a la pràctica de forma àgil i eficaç les diferents modalitats de cooperació; i garantir una dotació i distribució pressupostària que faci

Aquestes prioritats s’articulen al voltant de quatre objectius estratègics de gestió (O.E.G) que es despleguen, al seu torn, en objectius específics (O.G). O.E.G.1. Promoure una política transversal de cooperació al desenvolupament en el si de l’AMB capaç de mobilitzar l’expertesa i les capacitats del conjunt de la institució i garantir la coherència de polítiques per al desenvolupament. O.G.1.1. Incorporar l’expertesa sectorial dels departaments i els diferents organismes de l’AMB en el desplegament de les prioritats sectorials definides per aquest pla. O.G.1.2. Impulsar una acció coordinada i coherent de cooperació al desenvolupament que incorpori el conjunt d’agents metropolitans de cooperació al desenvolupament. 25


O.G.1.3. Incorporar la missió, principis i valors de la cooperació al desenvolupament en l’estratègia de relacions internacionals de l’AMB. Per tal d’assolir aquest objectiu s’impulsarà la necessària coordinació entre els departaments responsables en aquestes dues matèries. O.E.G.2. Promoure un model de cooperació concertat entre els diferents actors metropolitans, amb especial èmfasi en els municipis, i coordinat amb la resta d’actors de la cooperació catalana i de la comunitat internacional de cooperació al desenvolupament. O.G.2.1. Crear un espai de coordinació i concertació amb els municipis metropolitans que permeti compartir informació i expertesa, identificar i replicar bones pràctiques i concertar actuacions. O.G.2.2. Promoure la cooperació concertada entre les ONGD, els municipis metropolitans i l’AMB en la consecució de les prioritats sectorials i geogràfiques d’aquesta política pública i incrementar-ne gradualment l’assignació de recursos. O.G.2.3. Promoure la coordinació amb el conjunt d’actors catalans i internacionals a partir de la participació i promoció de xarxes, taules de concertació i espais de coordinació tot respectant la independència de cada un dels actors. O.G.2.4. Consolidar el Consell Metropolità de Cooperació Internacional per al Desenvolupament com un espai de participació i consulta. O.E.G.3. Millorar la qualitat i l’eficàcia de la política pública de cooperació al desenvolupament de l’AMB. O.G.3.1. Promoure la planificació per resultats mitjançant exercicis de programació alineats amb els objectius d’aquest Pla Director i vinculats a l’exercici pressupostari. O.G.3.2. Millorar els mecanismes d’informació i rendició de comptes i dotar-se d’un instrument de seguiment que permeti informar la presa de decisions i gestionar per resultats.

26

O.G.3.3. Promoure els exercicis d’avaluació d’aquesta política pública i impulsar la cultura de l’avaluació entre els actors de la cooperació metropolitana al desenvolupament. O.G.3.4. Promoure l’estandardització de processos dins el sistema implantat a l’AMB (SIGQMA) i avançar cap a un sistema de gestió de qualitat. O.G.3.5. Promoure la transparència, la concurrència i la igualtat d’oportunitats, i l’eficiència en la gestió de l’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD). O.E.G.4. Millorar les capacitats institucionals, financeres i humanes per a desplegar aquesta política pública. O.G.4.1. Consolidar un equip tècnic de cooperació en el si de l’AMB encarregat d’impulsar, implementar, donar seguiment i avaluar aquesta política pública. O.G.4.2. Promoure la formació continuada, el flux de coneixement i l’intercanvi d’experiències del conjunt d’agents de cooperació metropolitans en els àmbits d’expertesa propis d’aquesta política pública. O.G.4.3. Potenciar les fórmules de cofinançament, amb especial atenció a la UE, en el desplegament dels programes i projectes de cooperació metropolitans. O.G.4.4. Adaptar els instruments jurídico-administratius i la distribució pressupostaria corresponent a les modalitats de cooperació que preveu aquest Pla Director. O.G.4.5. Establir els criteris i mecanismes per al càlcul consolidat de l’AOD del conjunt de l’AMB i registrar-ne l’evolució i l’estructura. O.G.4.6. Orientar l’AOD, consolidada, a l’assoliment del 0,7% dels ingressos propis de l’AMB a final de mandat.

27


Marc de Resultats

Objectius Estratègics de Gestió (O.E.G.)

Objectius Específics de Gestió (O.G.)

Resultats/Fites

Priorització CT(2013-14) / MT(2015-16)

O.E.G.1. Promoure una política transversal de cooperació al desenvolupament en el si de l’AMB capaç de mobilitzar l’expertesa i les capacitats del conjunt de la institució i garantir la coherència de polítiques per al desenvolupament.

O.G.1.1. Incorporar l’expertesa sectorial dels departaments i els diferents organismes de l’AMB en el desplegament de les prioritats sectorials definides per aquest pla.

R.1. Es disposa d’un catàleg de serveis metropolitans basats en l’expertesa sectorial de l’AMB

Mitjà termini

O.E.G.2. Promoure un model de cooperació concertat entre els diferents actors metropolitans, amb especial èmfasi en els municipis, i coordinat amb la resta d’actors de la cooperació catalana i de la comunitat internacional de cooperació al desenvolupament.

O.G.2.1. Crear un espai de coordinació i concertació amb els municipis metropolitans que permeti compartir informació i expertesa, identificar i replicar bones pràctiques i concertar actuacions.

O.G.1.2. Impulsar una acció coordinada i coherent de cooperació al desenvolupament que incorpori el conjunt d’agents metropolitans de cooperació al desenvolupament. O.G.1.3. Incorporar la missió, principis i valors de la cooperació al desenvolupament en l’estratègia de relacions internacionals de l’AMB. Per tal d’assolir aquest objectiu s’impulsarà la necessària coordinació entre els departaments responsables en aquestes dues matèries.

O.G.2.2. Promoure la cooperació concertada entre les ONGD, els municipis metropolitans i l’AMB en la consecució de les prioritats sectorials i geogràfiques d’aquesta política pública. O.G.2.3. Promoure la coordinació amb el conjunt d’actors catalans i internacionals a partir de la participació i promoció de xarxes, taules de concertació i espais de coordinació tot respectant la independència de cada un dels actors. O.G.2.4. Consolidar el Consell Metropolità de Cooperació al Desenvolupament com un espai de participació i consulta.

R.2. S’han establert canals de comunicació regulars i flexibles entre els departaments i organismes de l’AMB i l’equip de cooperació al desenvolupament. R.3. L’estratègia de relacions internacionals i l’estratègia de cooperació pel desenvolupament son coherents i sinèrgiques.

Mitjà termini

Curt termini

R.4. Es disposa de mecanismes i espais d’intercanvi d’informació entre els 36 ajuntaments metropolitans.

Curt termini

R.5. S’ha elaborat un registre/mapa interactiu del conjunt de projectes municipals i metropolitans.

Mitjà termini

R.6. S’ha posat en marxa un programa d’intercanvi d’experiències de cooperació al desenvolupament municipalista i metropolitana adreçats al personal tècnic.

Mitjà termini

R.7. S’ha dissenyat un programa de cooperació concertada entre els ajuntaments metropolitans i l’AMB en un àmbit d’actuació sectorial i geogràfic prioritari.

Mitjà termini

R.8. S’han establert canals de comunicació regulars i flexibles entre els ajuntaments metropolitans i l’AMB.

Curt termini

R.9. S’han establert canals de comunicació regulars i flexibles entre els diferents actors de cooperació al desenvolupament de l’AMB.

Curt termini

R.10. S’ha garantit la participació de l’AMB en les xarxes, taules de concertació i espais de coordinació nacionals i internacionals.

Curt termini

R.11. El Consell Metropolità de Cooperació al Desenvolupament es reuneix trimestralment de forma regular amb una assistència del 80%.

28

29


Marc de Resultats

O.E.G.3. Millorar la qualitat i l’eficàcia de la política pública de cooperació al desenvolupament de l’AMB.

O.G.3.1. Promoure la planificació per resultats mitjançant exercicis de programació alineats amb els objectius d’aquest pla director i vinculats a l’exercici pressupostari. O.G.3.2. Millorar els mecanismes d’informació i rendició de comptes i dotar-se d’un instrument de seguiment que permeti informar la presa de decisions i gestionar per resultats. O.G.3.3. Promoure els exercicis d’avaluació d’aquesta política pública i impulsar la cultura de l’avaluació entre els actors de la cooperació al desenvolupament metropolitana. O.G.3.4. Promoure l’estandardització de processos (SIGQMA) i avançar cap a un sistema de gestió de qualitat. O.G.3.5. Promoure la transparència, la concurrència i la igualtat d’oportunitats, i l’eficiència en la gestió de l’AOD.

O.E.G.4. Millorar les capacitats institucionals, financeres i humanes per a desplegar aquesta política pública.

O.G.4.1. Consolidar un equip tècnic de cooperació en el si de l’AMB encarregat d’impulsar, implementar, donar seguiment i avaluar aquesta política pública. O.G.4.2. Promoure la formació continuada, el flux de coneixement i l’intercanvi experiències del conjunt d’agents de cooperació metropolitans en els àmbits d’expertesa propis d’aquesta política pública. O.G.4.3. Potenciar les fórmules de cofinançament, amb especial atenció a la UE, en el desplegament dels programes i projectes de cooperació metropolitans. O.G.4.4. Adaptar els instruments jurídico-administratius i la distribució pressupostària corresponent a les modalitats de cooperació que preveu aquest Pla Director.

R.12. La programació anual d’actuacions està alineada amb els objectius i resultats del PD.

Curt termini

R.13. Les distribucions pressupostaries anuals són coherents amb els objectius i resultats del PD.

Mitjà termini

R.14. Es disposa d’un instrument de seguiment anual que sistematitza i desglossa el conjunt de l’AOD metropolitana segons les prioritats definides en el PD.

Curt termini

R.15. Es fa pública la informació relativa a l’AOD metropolitana a través de la pàgina web de l’AMB.

Curt termini

R.16. S’ha avaluat, com a mínim, una actuació de cadascuna de les modalitats de cooperació previstes en el PD.

Mitjà termini

R.17. S’ha incorporat, anualment, un procés de treball de gestió de la cooperació a SIGQMA amb el corresponents indicadors de qualitat.

Mitjà termini

R.18. S’ha desplegat un programa de formació en cooperació al desenvolupament adreçat al personal tècnic metropolità.

Mitjà termini

R.19. Es disposa d’una estratègia de cofinançament de la cooperació metropolitana al desenvolupament.

Curt termini

R.20. Es disposa d’un instrument jurídic i pressupostari adequat per a desplegar la iniciativa metropolitana concertada.

Curt termini

R.21. S’ha definit i identificat la base de càlcul d’ingressos propis de l’AMB, així com totes les partides i conceptes imputables a AOD del conjunt de l’AMB per cada any.

Curt termini

R.22. El conjunt de l’AOD metropolitana representa un 0,7% dels ingressos propis metropolitans.

Mitjà termini (2016).

O.G.4.5. Establir els criteris i mecanismes per al càlcul consolidat de l’AOD del conjunt de l’AMB i registrar-ne l’evolució i l’estructura. O.G.4.6. Orientar l’AOD, consolidada, a l’assoliment del 0,7% dels ingressos propis de l’AMB a final de mandat.

30

31


32

Pla Director de Cooperació al Desenvolupament 2013-2016 de l’Àrea Metropolitana de Barcelona  

El Pla Director de Cooperació al Desenvolupament de l'AMB (2013-2016) és el principal instrument d'orientació política i de planificació est...