Page 1

TENDÈNCIES, REPTES, OPORTUNITATS I POSICIONAMENT


ÍNDEX Presentació de la monografia

3

1.

Evolució del mercat del treball

4

2.

Factors de canvi globals

3.

Impacte laboral de la Indústria 4.0

4.

Formació 4.0

5.

Noves competències i formes de treballar

6.

Reptes de futur

7.

Casos i aplicacions pràctiques

5 7

11 12

14 15

5.1.

Corea del Sud, primer pas cap a la introducció de taxes als robots

5.2.

B-MINCOME, el primer projecte pilot de Renda Universal a Barcelona

5.3.

Finlàndia i el seu projecte pilot de Renda Universal

5.4.

El Regne Unit i el sistema d’immigració per punts

5.5.

Beneficis de l’FP Dual a l’Àrea Metropolitana

5.6. Compte d’Activitat Personal i Complements Salarials per fer front al canvi tecnològic des de França

8.

Repercussió i aplicabilitat a l’AMB

9.

Recomanacions

10.

Bibliografia

22

23

24

2


PRESENTACIÓ DE LA MONOGRAFIA

El món del treball es troba en un context de plena transformació. L’emergència de nous paradigmes com l’economia circular, l’economia colꞏlaborativa o de noves tecnologies 4.0 com la robòtica, la intelꞏligència artificial o la gestió de dades definiran cada cop més les característiques del treball futur. Si bé és cert que la digitalització dels processos productius està guanyant terreny, el fet que no existeixi cap regulació al respecte, ni evidències de com la seva introducció afectarà el mercat laboral provoca incertesa, temors i inseguretat. En aquest context, ens preguntem: quines competències hauran de tenir els professionals del futur? Quins coneixements i valors? Com hauran de colꞏlaborar les universitats, les empreses i el sector públic? El paradigma formatiu de l’educació superior seguirà tenint plena vigència o s‘haurà de formular de nou?

Aquest informe té com a objectius conèixer les forces de canvi que definiran el mercat del treball del futur, la transformació del mateix i les implicacions que tindrà pels individus, les organitzacions i les polítiques públiques.

3


Evolució del mercat del treball El mercat del treball europeu ha patit una evolució històrica molt diferenciada, condicionada per contextos polítics i econòmics canviants. Una visió general i de conjunt d’aquesta transició permet establir quatre grans etapes: des d’un període configurat per la forta regulació del mercat laboral i d’expansió educativa, fins a la transició que es construeix posteriorment sobre la crisi estructural de l’ocupació i dels canvis derivats del nou paradigma tecnològic [1].

s.XIX

El sistema d’aprenentatge professional s’efectua al lloc de treball (estructures gremials, explotacions familiars, etc.).

L’accés a l’activitat laboral es fa mitjançant un mercat de treball escassament regulat. Tot i la inhibició de l’Estat, s’estableixen alguns mecanismes d’atenció a un sector ampli de població en situació de pobresa econòmica i cultural.

Mitjans s.XX

Obligatorietat legal de l’escola primària i importància del seu rol com a instrument de mobilitat social ascendent. La població poc (o gens) qualificada té l’oportunitat d’accedir a l’activitat laboral en sectors en expansió.

L’estat regula el mercat de treball i de la contractació, la protecció de l’atur, la creació de sistemes d’ocupació, la formació ocupacional i contínua.

Els moviments de la mà d’obra (migracions) tenen un paper important.

Futur

“Més de la meitat dels joves treballaran en ocupacions que encara no s’han inventat” “El 40 o el 50% dels llocs de treball desapareixeran” “Històricament, totes les revolucions tecnològiques han acabat creant més llocs de treball que els que destruïen. La prova és que seguim treballant”

s.XXI

Escolarització pràcticament universal i augment de l’accés a la universitat. Creixement conseqüent de les expectatives laborals, que no es corresponen amb les oportunitats socials disponibles: tendències inflacionàries, crisi econòmica de sectors clau, augment incontrolable de l’atur expert i juvenil i d’edats avançades.

Increment de la despesa pública per part de l’Estat: subsidis d’atur, programes socials, subsidis a empreses i sectors clau.

El creixement de la població mundial, l’augment de les taxes de dependència en els països més desenvolupats, l’economia globalitzada i de base financera, la preocupació pel canvi climàtic o l’impacte disruptiu de la robòtica o la intelꞏligència artificial en el món laboral són alguns dels factors d’entorn que determinaran el mercat de treball del futur. L’estructura laboral dels sectors crítics de l’activitat econòmica per impulsar la producció, el consum i crear llocs de treball segurs i estables ha entrat en crisi. Avui, l’ocupació es crea amb avenços tecnològics. Les noves tecnologies han provocat l’aparició de noves formes de negoci i ajudat les empreses a estalviar costos, reduir errors, reunir i recopilar dades i també alliberar els treballadors de tasques repetitives. Això permetrà que les empreses inverteixin en el capital humà demandat del segle XXI. Existeixen diferents posicions sobre l’impacte que poden tenir les noves tecnologies en el món del treball. No obstant els experts coincideixen en el fet que el mercat laboral necessita la cooperació entre governs, líders empresarials i socials i institucions educatives per enfortir el talent i el capital humà necessari per mantenir el creixement laboral en la quarta revolució industrial. 4


Factors de canvi globals

+

Demogràfics i sòcioeconòmics

Els canvis sociodemogràfics han condicionat tradicionalment la composició de la força de treball al món, i continuaran fent-ho en els pròxims anys. Creixement de la població mundial La població mundial va arribar als 7.349 milions el 2015, i s’estima que arribarà als 9.725 milions l’any 2050 i a més d’11.213 milions l’any 2100 [2]. Més de la meitat d’aquest creixement s’esdevindrà al continent africà abans de 2050. Aquest creixement, desigual en el territori, estarà condicionat per diferents factors.

Augment dels fluxos migratoris Els fluxos migratoris poden ajudar a mitigar aquestes diferències demogràfiques. Els constants i ràpids canvis geopolítics impactaran sobre el comerç global en els pròxims anys. La mobilitat del talent i les diferents polítiques migratòries poden també ser decisives a l’hora d’atraure talent innovador i emprenedor en els diferents països, que necessitaran reaccionar en les indústries amb dèficit formatiu més ràpid que mai [3]. Canvi climàtic

Augment de la taxa de dependència L’envelliment de la població en les economies més desenvolupades i la concentració de les generacions més joves en les poblacions en desenvolupament, és una de les principals realitats ja pronosticades per diverses institucions. L’Oficina Internacional del Treball (OIT) preveu una disminució del 7% de la població activa en els països de l’OCDE, i un conseqüent augment de les taxes de dependència arreu del mon. Pronòstic del rati de dependència (Població +65 anys vs. Població d’entre 15 i 64 anys)

El canvi climàtic serà també un dels majors drivers d’innovació en el mercat del treball. El creixement econòmic mundial demanda un ús més intensiu de recursos naturals i matèries primes, i la seva sobreexplotació implica costos d’extracció més alts i una continua degradació dels recursos naturals. D’acord a l’OIT, cada grau Celsius d’escalfament global costarà aproximadament un 1,2% PIB a cada país. Sectors intensius en energia (motor) seran penalitzats per la transformació cap a una economia més verda, que ja comença a crear nous llocs de treball. A la vegada, el canvi climàtic serà un detonant de competència pels recursos, conflictes geopolítics i moviments migratoris massius. Més dones en el mon del treball

1950

1960

1970

1980

1990

2000

2010

2020

2030

La participació de les dones en el mercat del treball continua sent desigual, espacialment en els països àrabs (21%), el nord d’Àfrica (23%) o el sud d’Àsia (28%). En els països més desenvolupats, s’espera un apoderament de la dona, no només en la seva participació, sinó com a consumidora i empleada en posicions més qualificades. L’OIT menciona la disminució de la fertilitat i l’automatització com elements decisors d’aquesta tendència [2]. Participació de la dona en el mercat del treball

Les economies més desenvolupades comencen ja a veure un endarreriment de l’edat de jubilació dels seus treballadors (passats el 65 anys) per tal d’assegurar les seves pensions. Aquesta societat més envellida també provoca el sorgiment de noves necessitats, amb la creació de nous productes, serveis i models de negoci. Les economies en desenvolupament, en canvi, s’enfronten a un repte molt diferent: el necessari augment dels recursos en educació per garantir l’accés a una educació d’alta qualitat. Font: OIT [2]

Els Estats Units pronostiquen que les dones representaran més de dos terços de la renda disponible global en la propera dècada [3]. La bretxa salarial, mentrestant, és una assignatura pendent. 5


Factors de canvi globals

+

Tecnològics

La robòtica, la intelꞏligència artificial, les aplicacions basades en realitat augmentada, la internet de les coses i el conjunt d’eines tecnològiques de la Indústria 4.0 ja han començat a augmentar les capacitats de la força de treball i creat noves formes de treball ciber-físiques, donant lloc a una hibridació entre el món físic i el digital. Com s’aprecia a continuació, l’impacte en els models de negoci no ha fet més que començar.

Des de l’any 2010, el nombre de robots a la indústria ha crescut un 9% de mitjana anual, arribant a l’1,6 milions d’unitats a finals de l’any 2015, concentrant-se en la indústria manufacturera (80%) i principalment en els països desenvolupats (80%) [4].

Principals factors de canvi tecnològics Internet mòbil, i tecnologia al núvol Poder de processament i big data Noves fonts d’energia Internet de les Coses Economia colꞏlaborativa, crowdsourcing Robòtica i transport autònom Intelꞏligència Artificial Fabricació avançada, Impressió 3D Materials avançats, Biotecnologia

Font: WEF. Enquesta sobre el futur del treball [3]

Impacte dels factors en els models de negoci Internet mòbil, i tecnologia al núvol Poder de processament i big data Noves fonts d’energia Internet de les Coses Economia colꞏlaborativa, crowdsourcing Robòtica i transport autònom Intelꞏligència Artificial Fabricació avançada, Impressió 3D

Impacte ja percebut 2015-2017 2018-2020 2021-2025

Materials avançats, Biotecnologia %

Els avenços tecnològics estan reformulant no només el sector manufacturer i la mà d’obra poc qualificada (com ha passat en les revolucions passades), sinó tots els sectors de l’economia i la societat. L’impacte de la tecnologia en el mercat del treball ja s’ha començat a notar tímidament en les grans empreses -amb un estat de desenvolupament alt-, i en sectors específics com són l’automoció, la logística, la salut i la indústria farmacèutica. El repte és com fer arribar les noves eines tecnològiques a les petites i mitjanes empreses. Font: WEF. Enquesta sobre el futur del treball [3]

6


Impacte laboral de la Indústria 4.0 La literatura econòmica sobre l’impacte laboral de la indústria 4.0 és recent però abundant. Les seves conclusions poden dividir-se en dos grans grups: el primer, contempla només l’efecte de substitució de persones per màquines, donant com a resultat el percentatge de llocs de treball que tenen una elevada probabilitat de ser automatitzats. El segon, amb un enfocament més global, contempla el possible efecte de creació i destrucció de llocs de treball com a resultat de la millora tecnològica. A continuació se’n detallen les principals conclusions.

+

Estimació de la probabilitat d’automatització

La primera tanda d’estudis sorgeix arran del treball de Frey i Osborne The future of employment: How susceptible are jobs to computerisation (2013), que calcula la probabilitat d’automatització de 702 ocupacions als Estats Units, a partir d’entrevistes amb experts i informació sobre habilitats difícils de computeritzar (la intelꞏligència emocional, la intelꞏligència creativa i la percepció i manipulació dels individus en entorns desordenats). La versió preliminar, va tenir un gran ressò i nombrosos autors han aplicat els seus càlculs a diferents països. Impacte sobre les ocupacions Mitjançant l’aplicació de la metodologia de la universitat d’Oxford, CaixaBank ha estimat que un 54% dels llocs de treball actuals a Espanya tenen un risc elevat (amb una probabilitat superior al 66%) de ser automatitzats a mig termini, mentre que la resta de llocs de treball queden repartits a parts iguals entre el grup de risc mitjà (entre 33 i 66%) i baix (inferior al 33%). Els estudis estimen que la tecnologia ja és capaç d’automatitzar professions qualificades (comptables, analistes financers i administratius tenen un alt risc d’automatització en els pròxims anys), mentre que aquelles en les que la interacció humana i la creativitat tenen més importància (científics, musics o gerents) són les que estan més protegides.

Habilitats difícils de computeritzar Intelꞏligència emocional Intelꞏligència creativa Percepció i manipulació en entorns desordenats Font: Estudi de Frey i Osborne, Universitat d’Oxford

Risc d’automatització Baix (<33%)

Mig (33-66%)

Alt (>66%)

29%

33%

37%

10%

28%

28%

35%

47%

43%

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de Caixabank [5] i ACCIÓ [6]

Llocs de treball i la seva probabilitat d’automatització a Espanya

Professions i la seva probabilitat d’automatització a Espanya

Font: Caixabank Research, Andreu Morron [5]

7


Impacte laboral de la Indústria 4.0 Impacte sobre les activitats McKinsey Research, d’altra banda, opta per estimar la probabilitat d'automatització per a un conjunt de 800 ocupacions a partir de 3.000 tasques, formades per 18 habilitats diferents. L’estudi conclou que aproximadament un 27% dels llocs de treball té una elevada probabilitat d'automatització. Potencial d’automatització segons la tecnologia actual de les ocupacions actuals (global)

Potencial d’automatització als Big 5 d’Europa (França, Alemania, Italia, Espanya i Regne Unit)

<5% d’ocupacions consisteixen en activitats 100% automatitzables

Potencial d’automatització (tècnic)

Pel conjunt de 46 països analitzats, només un 1% de les activitats poden ser 100% automatitzades amb el desenvolupament tecnològic actual, tot i que gairebé totes les ocupacions tenen activitats que poden ser substituïdes per màquines.

Aproximadament el 60% de les ocupacions tenen almenys un 30% d’activitats automatitzables

62 M

llocs de treball a temps complet a Europa

1,900M

en sous

$

Nombre d’ocupacions (%) 100% = 820 ocupacions

Font: Informe McKinsey [7]

El 48% de les hores de treball a Espanya es dediquen a tasques que podrien ser automatitzades. Però que sigui possible tècnicament no significa que hagi de succeir [7].

L’estudi matisa els resultats exposant que si bé, quan es parla d’automatització es fa atenent només a la seva factibilitat tècnica, hi ha una sèrie de factors que condicionen el ritme i l’extensió amb què es produirà l’automatització i els efectes en els llocs de treball. Diferents escenaris sobre els efectes de l’automatització

Desenvolupament de solucions que facin viables les tecnologies en els processos productius de les empreses Cost assumible (des d’un punt de vista econòmic) de desenvolupar la solució L’oferta formativa i la dinàmica del mercat de treball Beneficis econòmics de la substitució: més qualitat i menor cost que el capital humà

Temps dedicat actualment (%)

5 FACTORS QUE CONDICIONARAN EL RITME DE L’AUTOMATITZACIÓ

Factibilitat tècnica Factors que condicionen el ritme d’automatització

Barreres legals i socials que les empreses poden trobar a l’hora d’adoptar les tecnologies 8


Impacte laboral de la Indústria 4.0

+

Estimació de la creació o destrucció de llocs de treball

El segon grup d’estudis, el conformen aquells que consideren alhora la possible creació i destrucció de llocs de treball. La metodologia, en aquest cas, es basa en resultats obtinguts de la revisió de literatura especialitzada, o bé d’entrevistes a experts, o bé a caps de recursos humans sobre els canvis que esperen que es produeixin en la composició dels perfils ocupacionals de les seves empreses en diferents sectors i en un horitzó de 5 a 15 anys.

-0,3%

Saldo net Destrucció neta de 7,1 milions de llocs de treball entre 2015 i 2020 L’estudi va tenir un gran impacte mediàtic arrel de la cimera a Davos el 2016, conclou que es preveu una creació de 5,1M de llocs entre 2015 i 2020, i una destrucció de 7,1M [3]. La principal conclusió és que la indústria no necessàriament farà desaparèixer ocupacions, sinó que substituirà tasques concretes dins de cada activitat.

-15% Destrucció

Estudis més significatius World Economic Forum (2016): llocs de treballs creats, perduts i saldo net en 15 economies [3]. McKinsey, Jobs Lost, Jobs Gained (2017b): quantifica la pèrdua de llocs de treball en 46 països (entre ells, Espanya) [8].

Perspectiva d’ocupació neta 2015-2020 Administració

Empresa i operacions financeres

Manufactura i producció

Management

Construcció

Computació i matemàtics

Art, Disseny, Entreteniment, esports i Media

Arquitectura i enginyeria

Legal

Vendes

Instalꞏlació i Manteniment

Educació i Formació

Horitzó 2030. La creació no es quantifica globalment.

L’estudi proporciona una estimació de la destrucció d’ocupació en el període 2016-2030 per a 46 economies que suposen el 90% del PIB mundial. El resultat de l’estudi apunta que 400 milions de treballadors seran substituïts, equivalent al 15% dels empleats de les economies estudiades. L’anàlisi, assenyala la impossibilitat de quantificar la creació, identificant però els principals colꞏlectius en què es preveu la creació de nous llocs de treball [8].

Esdevé fonamental que les empreses comencin a considerar com recolꞏlocar el seu personal excedent, ja sigui dins de la mateixa empresa o arreu, per tal de millorar el seu rendiment. En aquest sentit, els programes de formació contínua seran importants per ajudar els treballadors a aprendre nous rols i desenvolupar noves activitats. 9


Impacte laboral de la Indústria 4.0

+

Estimació a Catalunya

Tot i que Catalunya té un potencial considerable pel desplegament de la Indústria 4.0, encara és una realitat molt incipient donades les barreres d’entrada que tenen les pimes per afrontar aquest canvi, i la manca de treballadors amb perfils tecnològics al mercat laboral.

1,25M

Pronòstic dels llocs de treball creats a Espanya gràcies a la digitalització en cinc anys

67.000

Engineering, Mathematics)

Existeix una opinió majoritària que els efectes sobre la competitivitat industrial i la flexibilitat de la producció seran positius. Pel que fa a l’impacte laboral, segons la Cambra de Comerç i l’IDESCAT, el 27% de les empreses creuen que a curt termini les noves tecnologies 4.0 destruiran llocs de treball. A mitjà termini, però, el 63% dels entrevistats estan parcialment d’acord en el fet que es compensaran amb llocs de treball més qualificats [6]. L’últim informe d’ACCIÓ ha intentat estimar l’impacte laboral traslladant els càlculs d’estudis alemanys al cas de Catalunya [6]. Les estimacions, a partir dels càlculs de Frey i Osborne, indiquen que el 35% dels catalans es dediquen a professions que tècnicament són susceptibles de ser automatitzades en les dècades vinents. L’informe també pronostica el resultat per als grans sectors de l’economia (manufactures, indústria, construcció i serveis), que s’obtenen de traslladar a Catalunya els percentatges de creació o destrucció nets de llocs de treball com a conseqüència de l’automatització. Es preveu així: •

El resultat global de l’automatització per a Catalunya és positiu (+0,7%) però inferior que en el cas alemany (+1,7%) com a conseqüència de la diferent estructura sectorial. Les manufactures, la indústria i la construcció, presenten una variació de signe negatiu, i per tant, una pèrdua de llocs de treball. Les pèrdues més importants es produeixen a la indústria química, farmacèutica, alimentària i tèxtil a Catalunya. Els serveis, que representen un 71% de l’ocupació, mostren una variació d’ocupació de signe positiu.

El grup de treball atribueix les diferències en l’impacte laboral entre les dues economies a la composició sectorial de la indústria i altres aspectes diferencials mesurats com l’esforç tecnològic, el nivell educatiu o la dimensió empresarial. L’estudi deixa palès que els sectors més intensius en R+D, els que comptin amb treballadors més qualificats i empreses amb una major dimensió seran aquells amb més creació d’ocupació.

llocs de treball STEM a Catalunya (Science, Technology,

35%

dels treballadors catalans es dediquen a professions

susceptibles de ser automatitzades amb una probabilitat elevada [6]

Variació neta de l’ocupació com a conseqüència de l’automatització. Anys 2014-2030

+1,7%

-3,2%

Pèrdua de 12.217

+1,5%

-2,9%

Pèrdua de 12.366

-2,2%

-2,2%

Pèrdua de 3.674

+2,2%

+2%

Creació de 29.381

+1,7%

+0,7%

Creació de 13.341 llocs de treball

Manufactura

Indústria

Construcció

Serveis Total

La realitat tecnològica de la indústria catalana, el nivell educatiu dels seus treballadors i la reduïda dimensió de les seves empreses, pot fer que la reducció de l’ocupació prevista fins a l’any 2030 sigui superior als 12.200 llocs de treball previstos per l’estudi, esdevenint necessària la colꞏlaboració entre els diferents actors del territori per fer front a aquest repte de futur. 10


Formació 4.0 El potencial del teixit empresarial a Catalunya es completa amb una densa xarxa de formació relacionada amb la Indústria 4.0. Tot i això, la manca de personal amb formació adequada per fer ús de les noves eines tecnològiques és un repte que el territori haurà d’afrontar en els pròxims anys. Empreses i centres formatius necessitaran adaptar la força de treball als nous perfils mitjançant formació.

+

Formació Universitària

8 universitats, amb 74 grups de recerca 12 cicles formatius en múltiples centres de FP 21 centres de la Xarxa Tecnio 10 clústers Diverses associacions empresarials i entitats

+

Formació Professional

Dèficit de professionals en el sector digital

Decalatge entre l’oferta i la demanda de titulacions

Catalunya compta amb universitats amb estudis tècnics molt ben posicionats. Segons el QA World University Ranking, dos graus d’enginyeria estan entre els 50 millors del món. A més, l’FDI Benchmark 2017-2018, posiciona Barcelona com la 19a ciutat (de 42) en disponibilitat de científics i enginyers. La formació universitària, però, s’enfronta al gran repte d'adaptar-se a les necessitats de l’era digital, i tot i que algunes universitats ja han començat a implantar cursos específics, les pràctiques encara són incipients i amb un escàs impacte global.

Tot i que la formació professional s’ha revalorat i ha vist incrementar el nombre de places i de matriculacions en els últims anys, els cicles formatius més relacionats amb la indústria han experimentat un manteniment o disminució de les matriculacions en els últims anys, comportant el tancament d’alguns cicles. Les especialitats industrials, a més, tenen poc atractiu per a les noies, representant només un 5% de les matriculacions [10].

La Unió Europea ha estimat que es crearan entorn de 900.000 llocs de treball tecnològics fins al 2020 [9] i Randstad Research ha pronosticat a Espanya la creació d’1,25 milions de llocs de treball lligats a la digitalització en els pròxims cinc anys, dels quals 1 de cada 3 seran STEM –Science, Technology, Engineering, Mathematics- [6]. El mateix informe constata que es crearan més llocs de treball STEM que el nombre de graduats que surten de les universitats, i que en conseqüència faltaran al voltant de 3.500 graduats cada any.

La generació de nous llocs de treball lligats a la digitalització suposa una gran oportunitat però a la vegada planteja un repte a la comunitat educativa per la falta d’especialització dels nous titulats que puguin cobrir-los i la necessitat de formar-los a curt i mig termini. En el sector de les TIC ja existeix un problema entre l’oferta i la demanda de professionals. El nombre d’estudiants matriculats en aquestes carreres ha baixat en més de 65.000 professionals en els últims set anys. I aquest buit haurà de ser cobert per titulats procedents d’altres universitats espanyoles o estrangeres, o bé per estudiants de formació professional.

Evolució de la matriculació d’FP a l’àrea metropolitana de Barcelona (2012-2017) Fabricació Mecànica

Instalꞏlació i manteniment

Electricitat i electrònica

- 9%

- 4%

- 14%

Evolució de la matriculació total d’FP: +12% Elaboració pròpia a partir de dades de la Fundació BCN Formació Professional [10]

En contrast amb aquesta disminució de l’oferta, les empreses demanden cada cop més especialistes en les tecnologies 4.0. Ho evidencia el fet que els graduats en aquests graus tenen un nivell d’inserció per sobre del conjunt de graduats: 79% en cicles de família mecànica i 78% en els d’instalꞏlació i manteniment i 72% en electricitat i electrònica [11].

La presència cada cop més gran de professorat emprenedor i proactiu, amb la proliferació d’iniciatives que aposten per desplegar a l’aula eines que permeten treballar amb fabricació additiva, realitats augmentades, simulació en 3D o fins i tot l’alternança amb l’activitat productiva de l’empresa (modalitat Dual) són els principals punts forts de la Formació Professional. 11


Noves competències professionals La situació actual de la formació deixa palès un decalatge entre l’oferta i la demanda de professionals per a la Indústria 4.0. Cal fomentar les vocacions industrials, sobretot entre les dones, i adaptar els continguts curriculars a les noves eines tecnològiques. També esdevé fonamental que tant empreses com treballadors s’adaptin a l’oferta i la demanda del mercat. Què valoren les empreses?

[12]

Les empreses demanden persones amb perfils professionals concrets i especialitzats, que puguin adaptar-se als canvis que el sector va generant. Tot i que en els darrers anys s’han creat o adaptat algunes titulacions, les empreses continuen pensant que els continguts curriculars impartits a l’aula no estan suficientment adaptats per dotar els futurs graduats de les competències necessàries en matèria d’Indústria 4.0 i troben que cal millorar l’adquisició de competències transversals, cada cop més valorades, com ara els idiomes, el treball en xarxa i les habilitats cognitives. Les empreses hauran de considerar el desenvolupament continu del talent en el centre de la seva estratègia de futur, buscant aliances amb centres educatius o produint elles mateixes la seva formació. El seu major repte és deixar de ser consumidores passives de capital humà preparat externament.

Què valoren les noves generacions?

SET COMPETENCIAL A DESENVOLUPAR CAPACITAT RELACIONAL

CAPACITATS COGNITIVES •

Intelꞏligència reflexiva: saber donar sentit i tenir visió

Intelꞏligència social: capacitat relacional i d’influència

Gestió de la carga cognitiva: capacitat de filtrar i segmentar la informació

Mobilitat i competències interculturals

Mentalitat de disseny: planificació estratègica NOVES TECNOLOGIES

Domini del big data

Pensament computacional (data mining)

ADAPTABILITAT •

Pensament innovador: donar solucions més enllà del problema

Transdisciplinarietat: profund coneixement d’una matèria però capacitat per moure’s transversalment per altres

[13]

EMPRESES COMPROMESES SOCIALMENT Les enquestes demostren que les noves generacions tenen una forta consciència social. A diferència de la resta del món, a Europa els mil.lenials prioritzen treballar per companyies en què les seves activitats tinguin un impacte positiu en l’entorn i un comportament ètic. EQUILIBRI ENTRE FEINA I VIDA PERSONAL La feina és una part important en la vida dels més joves, i no una activitat a part. El 42% creu que és responsabilitat de l’empresa assegurar l’equilibri entre feina i vida personal, i el 16% estaria disposat a sacrificar part del seu sou per tenir més temps lliure. SOUS MÉS ALTS A l’hora de buscar feina, el 49% dels joves prioritza la compensació salarial, essent el tercer factor més valorat en el conjunt dels països analitzats globalment. Al continent europeu, en canvi, opta a la primera posició.

El 50% de la població mundial té actualment menys de 30 anys i nombroses inquietuds. Diferents estudis demostren que la tendència de les properes generacions serà passar d’una feina per a tota la vida, a una carrera pel treballador on l’objectiu serà assegurar-se una carrera, més que una feina. Es calcula que la primera dècada després de la universitat, els milꞏlenials (nascuts entre els anys 1980-1990) canviaran de feina quatre cops, prop del doble del que ho van fer els seus pares [13]. Les enquestes determinen que el 81% dels joves estaria disposat a viure a l’estranger per trobar una millor feina, i que a Europa, el més valorat pels treballadors és la consciència social. Els més joves volen treballar per empreses responsables socialment. Apostar per una revolució ecològica, que compensi la pèrdua de llocs de treball deguda al canvi tecnològic, permetria estimular altres sectors i acontentar les noves generacions. 12


Noves formes de treballar L’impacte laboral va més enllà de l’automatització i de les noves competències professionals requerides en un entorn digital. Les empreses hauran de sotmetre’s a un canvi organitzacional vehiculat per la digitalització, la mobilitat i la flexibilitat requerida per la producció. A continuació es detallen les principals conseqüències en les organitzacions. Descentralització espacial i virtualització HOT-DESKING O sense plaça fixa a l’oficina. Estudis confirmen que el 40% dels espais a les oficines solen estar desocupats. Aquest nou concepte permet als treballadors ocupar l’espai requerit segons les seves necessitats.

GRUPS DE TREBALL DISTRIBUÏTS Consisteix en el treball cooperatiu sense necessitat de mantenir reunions cara a cara, recolzant-se en videoconferències.

TELETREBALL

CO-WORKING

El treball en remot, des de casa o un lloc diferent de l'oficina, ha guanyat adeptes en els últims anys. Un 4% de les empreses a Catalunya ja l’utilitzen [14].

Els professionals independents comparteixen un espai comú de treball amb l’objectiu de reduir costos. Barcelona compta amb més de 100 espais.

Més flexibilitat, interior i exterior Les noves tecnologies requeriran no només d’una producció més flexible, sinó també d’una major flexibilitat laboral. Els treballadors es mouran entre els contractes a temps parcial i la plena dedicació, i sorgiran noves formes de contractació que permetran treballar de forma més autònoma i holística, en equips més independents. La flexibilitat ofereix oportunitats pels que més la valoren, com una major autodeterminació en relació a la feina, noves solucions de conciliació amb la vida familiar o una disminució de la cultura presencial. Això no obstant, també genera reptes, dificultant la separació entre feina i vida privada, i riscos, que es faci un mal ús d’aquestes tendències per precaritzar el mercat laboral.

MINI JOBS

CROWDSOURCING

Feines de curta durada amb condicions impositives especials i uns ingressos mensuals màxims de fins a 400€ (Alemanya)

O l’externalització de tasques a un grup nombrós de persones o una comunitat a través d’una convocatòria oberta

TREBALLS DE CAP DE SETMANA

FREELANCE

ON-CALL WORK Contractació sota demanda de persones amb alta qualificació en alts pics de treball

Incertesa pel que fa als salaris El progrés tecnològic ha permès al llarg de la història augments de productivitat que s’han traduït en increments de salaris i creixements de la renda per càpita. Això no obstant, les anteriors revolucions industrials han evidenciat en paralꞏlel una polarització del mercat de treball i un buidatge de la classe mitjana. En l’àmbit acadèmic, els estudis són divergents. Als Estats Units un estudi ha identificat que un nou robot per cada mil treballadors ha reduït en els últims deus anys els salaris entre un 0,25% i un 0,5% del conjunt de la població. Internacionalment, altres acadèmics demostren que les feines menys qualificades i remunerades tenen una major probabilitat d’automatització, una tendència que contrasta amb tendències anteriors, en les que els treballadors amb qualificació mitjana eren substituïts per màquines [6]. A Espanya, de moment es confirma aquesta tendència: les ocupacions que requereixen un major grau de qualificació són les que major creixement han experimentat entre 2014 i 2016, guanyant en estabilitat i en salaris. Els individus amb un nivell de formació mitjà o alt han gaudit d’una major facilitat per trobar feina que els de nivell formatiu baix. Aquesta situació incrementa el risc d’aprofundir l’exclusió i les desigualtat social. 13


Reptes de futur Administració POLITIQUES FISCALS I DE REDISTRIBUCIÓ

POLITIQUES D’EDUCACIÓ I FORMACIÓ

POLITIQUES D’OCUPACIÓ I PROTECCIÓ SOCIAL

El govern haurà de mitigar el possible descontentament social transitori, dissenyant sistemes fiscals o ajudes temporals enfocades a reduir desigualtats i a mantenir la capacitat adquisitiva dels ciutadans. La introducció de taxes als robots o implantació d’una Renda Bàsica Universal són opcions que acadèmics i administracions ja comencen a estudiar, tot i els dubtes que generen al conjunt de la comunitat.

La incorporació de la cultura de l’aprenentatge al llarg de la vida i la planificació de les necessitats laborals seran clau en els propers anys. La inversió en formació per part de les administracions esdevé crítica per afrontar la disminució de matriculacions en el nombre d’estudiants de carreres STEM, després que nombrosos estudis suggereixin una relació positiva entre inversió en educació i ocupació.

La prevista flexibilització del mercat de treball requereix d’una intervenció per part de les administracions sobre el sistema de protecció social. L’envelliment de la població, les desigualtats salarials de gènere i l’efecte dels canvis en el mercat del treball dels colꞏlectius més vulnerables (aturats, incapacitats, i rendes baixes) necessiten solucions immediates.

Empreses NOVES DINÀMIQUES DE TREBALL

DESENVOLUPAMENT DEL TALENT

L’automatització està reduint radicalment els costos de les tasques més rutinàries i expandint l’accés a salaris més baixos. Les empreses tenen l’oportunitat d’augmentar significativament el valor d’altres tasques, apalancant les capacitats tecnològiques i les creixents habilitats del capital humà per aconseguir més especialització i crear nous llocs de treball estratègics i de qualitat.

La tecnologia i l’anàlisi de dades poden esdevenir una eina útil tant per a l’administració com per les empreses privades. La planificació de les necessitats laborals i la gestió del talent mitjançant l’ús de noves tecnologies serà clau per determinar les oportunitats laborals i de qualificació a curt, mig i llarg termini.

MANCA DE RECURSOS PER DONAR FORMACIÓ La flexibilitat requerida arran de la introducció de noves eines tecnològiques, està empenyent les empreses a optar per contractacions intermitents i de curta durada, reduint els incentius de les empreses a millorar compensacions salarials o invertir a millorar les habilitats dels seus treballadors.

Centres de formació CANVI DELS PARADIGMES CLÀSSICS DE LA FORMACIÓ Els centres formatius necessiten treballar a fons l’orientació dels professionals deixant de banda la dicotomia Humanitat-Ciències i canviar els mètodes tradicionals de formació. L’aposta per l’aprenentatge learning by doing, amb l’ús de metodologies més aplicables i menys centrades en els coneixements teòrics, serà clau en l’ensenyament de futur.

ADEQUACIÓ DE L’OFERTA DE TITULACIONS Els centres de formació necessiten adequar les seves titulacions a les demandes de perfils professionals que genera la digitalització de la Indústria. El previst dèficit en formacions STEM requereix desenvolupar mesures personalitzades per incentivar aquests perfils.

APOSTA PER L’FP DUAL El desplegament de la formació professional en alternança amb la modalitat dual facilita una formació combinada entre els centres i l’activitat productiva de l’empresa. Existeix un gran consens en l’oportunitat que representa l’FP dual com a motor de canvi en la formació d’aprenents i d’obtenció de mà d’obra qualificada. 14


CASOS I APLICACIONS PRÀCTIQUES En l’àmbit d’aquest informe, es presenta l’estudi de sis casos en els que empreses, administracions (locals i estatals) i centres educatius intenten donar solució als diferents reptes del futur del mercat del treball.

CAS 1

CAS 2

CAS 3

Primer pas per a la introducció de taxes a robots

Projecte Pilot de Renda Universal a Barcelona

Projecte Pilot de Renda Universal a Finlandia

El govern de Corea del Sud ha decidit limitar els incentius fiscals a les inversions destinades a l’automatització. L’objectiu d’aquesta política és desincentivar la robotització en el conjunt de la indústria i evitar que disminueixin els llocs de treball. Els experts parlen del primer impost indirecte a robots.

B-MINCOME és un projecte pilot cofinançat pel programa Urban Innovative Actions de la UE que té com a objectiu palꞏliar la situació de vulnerabilitat de 1.000 llars dels barris de l’eix Besòs. El projecte té com a objectiu testejar l’eficiència i l’eficàcia de combinar un ajut econòmic en forma de suport municipal d’inclusió (SMI) amb polítiques socials actives.

El Govern Finlandès va introduir el 2017 l'anomenat “ingrés bàsic”, segons el qual tots els ciutadans reben una suma regular de diners per a les seves despeses durant el període d’un any. L’objectiu d’aquest experiment és reduir l’esforç que implica buscar assistència financera i alliberar temps i recursos per a altres activitats, com treballar o buscar feina.

CAS 4

CAS 5

CAS 6

Immigració per punts al Regne Unit

Beneficis de l’FP Dual

Compte d’Activitat Personal a França

Molts països desenvolupats han posat en marxa noves polítiques per atreure immigrants d'alta qualificació.

La Formació Professional Dual ha començat a guanyar adeptes a Espanya corresponsabilitzant a centres formatius i a empreses en el procés formatiu dels més joves. L'alternança i cooperació requerida entre ambdós actors són exemple de cooperació al territori. L’Escola d’Aprenents de SEAT o ASCAMM a l’àrea metropolitana, han demostrat ser un autèntic pool d’atracció de talent.

L’última reforma laboral duta a terme pel govern francès ha sigut pionera en la manera d’afrontar la precarietat laboral i els canvis en les relacions contractuals que provoquen les noves eines tecnològiques en el sistema de protecció social. La introducció d’un complement salarial pels treballadors més vulnerables, i la creació d’un compte personal d’activitat, universal i inherent a tots els treballadors, són les mesures estrella de la reforma.

El Regne Unit va ser pioner en la integració del sistema basat en punts l’any 2008, segons el qual es selecciona els individus d’acord amb certs atributs com la qualificació, l’ocupació o les seves habilitats lingüístiques.

15


Any d’implantació: 2017

Tipus: Imposts als robots

Administració pública

Abast d’actuació: Corea del Sud

DESCRIPCIÓ DE LA INICIATIVA

Corea del Sud fa el primer pas per frenar l'automatització en la indústria L’Administració de Moon-Jae-in ha anunciat recentment la creació del primer impost robòtic de la història. L’impost no grava de manera directa a robots, sinó que està dirigit a les empreses que els utilitzen. El gravamen intenta així reduir les deduccions fiscals que havien instaurat anteriors governs i que estaven destinades a impulsar la productivitat mitjançant l’automatització. Amb la reforma, aquestes deduccions es redueixen del 7% al 2%, una mesura que de ben segur condicionarà el desenvolupament de la indústria del país en els pròxims anys. Corea del Sud és actualment el país amb major concentració de robots per càpita. En particular, el país compta amb 531 robots per cada 10 mil empleats, seguit del Japó amb 323 i Alemanya amb 221 [15].

Què en pensen els experts? Bill Gates (Microsoft)

Parlament Europeu

“Si un treballador a una fàbrica guanya 50.000$ i els seus ingressos estan gravats, perquè un robot que entra per fer la mateixa feina no hauria de tributar? La lògica diu que s’hauria de gravar al robot d’una manera similar”. El creador de Microsoft creu que, si bé la taxació podria suposar un fre a l’automatització, la situació es regularitzaria naturalment a mig termini, apostant fermament per la introducció d’aquesta taxa. [16].

El Parlament Europeu va rebutjar el Febrer de 2017 incloure una taxa específica als robots, proposant, a canvi, a la Comissió, una bateria de recomanacions de dret civil sobre la robòtica. La proposta insta, entre d’altres, a dotar de personalitat jurídica les màquines perquè puguin respondre per responsabilitat per possibles danys causats i a desenvolupar principis ètics per l’ús d’intelꞏligència artificial a la societat. La votació no va estar exempta de polèmica. Ara està en mans de la Comissió decidir sobre la seva regulació [17].

Unió General de Treballadors L’actual dirigent d’UGT és un dels principals defensors a Espanya de la idea que els robots cotitzin. Pepe Álvarez opina que “aquelles empreses que substitueixin a treballadors per màquines han de pagar un impost amb els marges que aconsegueixin i augmentar així la seva contribució a les finances públiques” [19].

Institute of Economic Affairs (Regne Unit) “Els impostos per als robots estan equivocats, ja que la tecnologia crea nous llocs de treball i destrueix els antics. Els robots només poden substituir llocs de treball en un rang limitat d'activitats industrials que, conjuntament, ocupen aproximadament 15% dels treballadors”. [18]

LESSONS LEARNT La relació entre l’avanç de l’automatització i els llocs de treball ha estat tema de debat en els últims temps. Les administracions, preocupades pels efectes de la robotització, s’enfronten a una anàlisi més complexa del que aparenta. En primer lloc, perquè no té precedents històrics, i en segon lloc, per les repercussions econòmiques que pot tenir en la decisió de les empreses a instalꞏlar-se en un determinat territori. Esdevé necessari iniciar un discurs democràtic d’àmbit europeu que reculli l’afectació al sector privat, als ciutadans i una visió del llarg termini sobre les noves tendències tecnològiques. 16


Anys d’implantació: 2017 - 2019

Tipus: Renda Bàsica i altres ajudes no financeres

Abast d’actuació: L’àrea de l’Eix Besòs (Barcelona)

DESCRIPCIÓ DE LA INICIATIVA

Lluita contra la pobresa i la desigualtat en zones desafavorides de Barcelona B-MINCOME és el pla pilot iniciat per l’Ajuntament de Barcelona amb l’objectiu de palꞏliar la situació de vulnerabilitat de 1.000 llars dels barris del Besòs. En el marc del projecte, l’administració es proposa analitzar en el període de dos anys quines són les mesures més eficaces per reduir desigualtats i evitar la reproducció de la pobresa en 10 barris (3 districtes) de la ciutat. El programa municipal proposa testar Modalitats de les polítiques actives i passives l’eficiència i l’eficàcia de combinar un ajut CONDICIONAT NO CONDICIONAT econòmic, en la forma de suport municipal Rebre el SMI està Rebre el SMI no està d’inclusió (SMI), amb diferents polítiques condicionat a participar en condicionat a participar a sociolaborals actives en l’àrea de l’Eix Besòs. les polítiques les polítiques Es tracta d’un projecte innovador, no només per la combinació d’ambdues polítiques LIMITAT NO LIMITAT (actives i passives), sinó per les diferents Els ingressos extres Els ingressos extres no modalitats testades. L’objectiu és entendre redueixen modifiquen la quantitat de l’efectivitat de les polítiques i els efectes proporcionalment el SMI SMI d’implementar polítiques condicionades i/o limitades a l’individu [20]. Política passiva: Suport Municipal d’Inclusió El SMI és un ajut econòmic que complementa els ingressos de la llar en diverses modalitats. L’import, de 402,60€ i 148€ per cada membre de la llar addicional, té com a objectiu ampliar la seva llibertat perquè guanyin autonomia i puguin prendre estratègies pròpies per sortir de la vulnerabilitat per elles mateixes.

Polítiques actives d’inclusió sociolaboral

Pla de formació i ocupació en projectes de coproducció Els membres en edat laboral i situació d’atur de 150 llars participaran en un programa de formació i ocupació que durarà 12 mesos i inclourà una etapa prèvia de formació ocupacional de 4 mesos, i 1 posterior.

Ajuts a l’habitatge per poder rehabilitar i llogar habitacions El programa inclou la rehabilitació de 24 llars en règim de propietat per permetre l’arrendament d’habitacions (a preu limitat) i obtenir un rendiment complementari a la seva renda.

Formació i promoció de l’economia social i cooperativa 100 llars iniciaran projectes de foment de l’emprenedoria en l’economia social, solidària i cooperativa. A més, a partir del segon trimestre de 2018, fins al 25% de l’ajut econòmic es pagarà en moneda ciutadana (REC) per tal de fomentar el comerç local de proximitat i reforçar els llaços comunitaris dels residents.

Programa de participació en xarxes comunitàries Es promourà la participació de 276 llars en activitats comunitàries per millorar les habilitats de les persones participants (interacció social, ocupabilitat, presa de decisions, responsabilitat social)

LESSONS LEARNT El projecte pilot de l’Ajuntament de Barcelona és un projecte innovador que preveu invertir directament en les persones i en el seu entorn local més immediat. B-MINCOME busca determinar l’impacte i la relació costefectivitat de la combinació de polítiques actives i passives, i alhora, testar en quin grau una renda incondicional desincentiva el comportament laboral. Es comença a parlar del primer pas a la implementació d’una renda bàsica universal (no limitada, i no condicionada). Haurem d’esperar el 2020 per veure els efectes d’aquestes polítiques. 17


Anys d’implantació: 2017 - 2018

Tipus: Renda bàsica

Administració pública (Govern de Finlàndia)

Abast d’actuació: Finlàndia

DESCRIPCIÓ DE LA INICIATIVA

Augment de la mobilitat en el mercat laboral finlandès a través de la renda bàsica El projecte pilot “Experiment de la racionalització de la renda bàsica” va néixer l’any 2017 amb l’objectiu de simplificar un complex sistema de seguretat social que intenta, des de fa anys, fer front a un mercat laboral insegur i molt canviant. La mesura pretén testar si un ingrés garantit incentivaria els seus beneficiaris a acceptar un treball remunerat i reduiria així les desigualtats a què estan sotmesos. Així, una mostra de 2.000 persones desocupades d’entre 25 i 58 anys, seleccionades a l'atzar, van començar a rebre des de desembre de 2016 una paga mensual de 560€ al mes per fer front a les seves despeses. L’import no està condicionat al fet que el beneficiari busqui o accepti una oferta laboral, ni tampoc limitat, ja que la percepció de l’ingrés no depèn del poder adquisitiu de l’individu [21]. El govern finlandès pretén reduir així la quantitat de treball que implica buscar assistència financera i alliberar temps i recursos als seus beneficiaris per a altres activitats com treballar o buscar feina, i convida els seus beneficiaris a iniciar els seus propis negocis.

FUNCIONAMENT Kela, la Seguretat Social del govern finlandès, monitorarà durant els 2 anys que dura l’experiment, la situació laboral dels participants per tal d’aclarir si un pagament periòdic incondicional reduiria l’ansietat dels seus perceptors, augmentaria l’ocupació i simplificaria el sistema de seguretat social [22]. L’experiment ja ha rebut vàries crítiques, entre les quals algunes que apunten que la renda bàsica augmentaria la desigualtat i augmentaria la taxa de pobresa del país de l'11,4% al 14,1%. El Govern finlandès va desestimar el passat mes de març la petició d’allargar el programa pilot un any més, i ha anunciat que els pagaments als participants actuals cessaran el proper mes de gener de 2019. L’executiu creu que cal un període de reflexió per estudiar l'efecte de l’estudi, i examinar prestacions alternatives més estrictes durant el pròxim any. Els efectes en l'ocupació recopilats durant la prova pilot estaran disponibles a finals de l’any 2019 o a començaments del 2020. Diverses universitats i institucions públiques contribuiran a l’anàlisi dels resultats.

LESSONS LEARNT El programa, pioner a Europa, arriba després d’haver estat testat a països com Canadà, Estats Units, Uganda, Kenya o Índia i ha instat al debat comunitari sobre la conveniència d’instaurar una renda bàsica per fer front als reptes de l’automatització. Tot i no tractar-se estrictament d’un pilot de renda universal, perquè els pagaments es realitzen a un grup concret i no són suficients per subsistir, es parla de la primera prova pilot a Europa. Haurem d’esperar per veure els resultats. 18


Anys d’implantació: 2008 - 2010

Tipus: Sistema de punts per a la immigració

Administració pública (Govern del Regne Unit)

Abast d’actuació: Regne Unit

DESCRIPCIÓ DE LA INICIATIVA

Atraure els innovadors i empresaris El govern del Regne Unit va implementar l’any 2008 un sistema d'immigració basat en punts (Points-based immigration System) pels immigrants no comunitaris que desitgessin entrar al país per treballar, estudiar o fer pràctiques laborals. El sistema estableix diferents nivells d’accés segons les seves característiques (qualificacions educatives, competències lingüístiques, experiència laboral, ocupació, etc.). El ministre britànic de l’interior del moment, Charles Clarke, va introduir el sistema de punts basat en altres més coneguts aplicats a Canadà, Estats Units o Austràlia amb l’objectiu de facilitar l’ingrés als immigrants més qualificats. El sistema ha rebut diverses crítiques per part dels experts. Alguns creuen que el disseny del sistema ha quedat excessivament condicionat per les necessitats de certs sectors d'ocupació en particular. L'èmfasi en l'educació hard i les qualificacions professionals, a diferència de les habilitats i l'experiència soft, ha generat dificultats per a les indústries més creatives. D’altres, critiquen que la “fuga de cervells” afectarà els països emissors augmentant la seva relació de dependència, esgotant el seu capital humà i accentuant les desigualtats [23].

FUNCIONAMENT El sistema, dividit en cinc nivells de puntuació, pretén establir un mètode més fàcil i just per regular els fluxos migratoris. A continuació, es descriuen les característiques requerides per cada categoria. Nivell 1: D'alt valor (empresaris; inversors; emprenedors graduats; i els immigrants amb talents excepcionals en ciències, humanitats, enginyeria, medicina, tecnologia digital o les arts). No requereixen permís de treball. Nivell 2: Treballadors qualificats amb una oferta de treball (Categories per a treballadors qualificats en general; Càrrecs religiosos; esportistes; i transferències intra-empresarials). El nivell 3, destinat a immigrants no qualificats, va ser eliminat amb els anys, en considerar que les ocupacions d’individus no qualificats podien ser cobertes pels ciutadans residents. Nivell 4: Estudiants (per a alumnes d’entre 4 i 17 anys o estudiants amb formació professional majors de 16 anys) Nivell 5: Migrants temporals (limitada a certes nacionalitats).

LESSONS LEARNT El sistema d’immigració per punts és un exemple de l’administració britànica per facilitar la migració laboral dels perfils més necessitats al país. El seu objectiu és clar: l’atracció de capital humà brillant. Això no obstant, la política ha demostrat algunes falles, comptant amb categories massa rígides i no respectant el principi de transparència i simplicitat que es buscava des de l’inici. La discriminació per origen i professió no acaba de demostrar així la seva efectivitat, i genera dubtes des del punt de vista de l’ètica global. 19


Anys d’implantació: 2012 - 2013

Tipus: Formació Professional dual (FP dual)

Colꞏlaboració publico-privada

Abast d’actuació: Àrea Metropolitana de Barcelona

DESCRIPCIÓ DE LA INICIATIVA

L’FP dual, un nou model educatiu en què l'empresa assumeix responsabilitats de formació La formació en alternança i dual combina l'aprenentatge en una empresa amb la formació acadèmica, augmentant la colꞏlaboració entre els centres de formació professional i les empreses, en el procés formatiu dels alumnes. Aquesta modalitat té com a objectiu millorar la capacitat de les empreses de disposar d’un personal qualificat i adaptat a les seves necessitats i a la vegada, millorar la inserció laboral dels estudiants [24]. Catalunya va iniciar el curs 2012-2013 un projecte pilot per implementar el nou model dual al territori català. Actualment, un total de 168 centres educatius realitzen FP dual per a estudiants de grau superior i 131 centres per a estudiants de grau mitjà. Els municipis on més oferta hi ha són Barcelona, L'Hospitalet de Llobregat, Terrassa, Granollers, Tarragona i Lleida [25]. Al territori de l’àrea metropolitana de Barcelona aquesta metodologia és activa essent el sector de la informàtica i les comunicacions el que més cicles d’FP dual té.

EXEMPLES Escola d’Aprenents de SEAT (Barcelona) En els 60 anys de cursos en el centre d'alt rendiment de SEAT ubicat a la Zona Franca, hi han passat 2.600 estudiants. 9 de cada 10 treballen a la companyia actualment. L’any 2012, el centre de formació privada va incorporar el sistema alemany de formació dual, convertint-se en una institució per a Seat i un referent en el territori català. Els nous Cicles de Grau Superior, implantats aquest any i reconeguts tant a Espanya com Alemanya, prepararan els estudiants per afrontar els reptes de la Indústria 4.0, especialitzant-los en Mecatrònica Industrial, Automatització i Robòtica Industrial, i Programació de la Producció en Fabricació Mecànica [26].

Associació Catalana d’Empreses de Motlles i Matrius - ASCAMM (Cerdanyola del Vallès) ASCAMM és un centre tecnològic i una organització sense ànim de lucre ubicada al Parc Tecnològic del Vallès. En colꞏlaboració amb l'IES Mollet del Vallès, el centre ofereix cursos orientats al sector de l'automoció, que varien des del disseny fins al mecanitzat per respondre a la demanda laboral de la massa crítica d'empreses motllistes que es concentren a les dues comarques del Vallès El projecte té com a objectiu donar relleu a la plantilla d’avançada edat amb què compta el sector actualment. Amb un índex d’inserció laboral del 70%, l’entitat ara es planteja un acord de colꞏlaboració en transferència tecnològica amb Cégep International, al Québec [27].

LESSONS LEARNT L’FP dual ha demostrat ser una bona eina per desenvolupar el potencial professional dels alumnes, i adquirir experiència amb unes pràctiques remunerades que poden acabar en contractació. Els resultats també són encoratjadors: un 71% dels graduats en FP Dual troba feina en els nou mesos següents d’haver finalitzat la seva formació, vs. 54% dels d’FP [E]. La vinculació i corresponsabilitat entre els centres de formació professional i les empreses en el procés formatiu dels alumnes és una bona solució per afrontar els reptes del mercat del treball del futur. 20


Anys d’implantació: 2016

Tipus: Compte personal d’activitat

Administració pública (Govern de França)

Abast d’actuació: França

DESCRIPCIÓ DE LA INICIATIVA

Una reforma laboral innovadora per afrontar els reptes del futur del treball En un context de canvi tecnològic i social, la reforma laboral impulsada per François Hollande l’any 2016 va incloure dues iniciatives innovadores, adoptades posteriorment per diferents governs comunitaris, com l’Alemany, amb l’objectiu d’adaptar les polítiques d’ocupació, formació i seguretat social als reptes del futur del treball.

Compte Personal d’Activitat El govern francès va instaurar l’1 de gener de 2017 l'anomenat CPA, una cartera de drets universal destinada a assegurar la trajectòria professional dels seus habitants. El compte consta de tres actius [28]: •

Compte Personal de Formació (CPF), permetent a tota persona activa adquirir drets de formació, podent disposar-ne al llarg de la seva vida professional

Compte de Prevenció de la Penositat (CPP), mitjançant el qual tota persona exposada a uns determinats factors de precarietat (treball nocturn, repetitiu, etc.) acumulen punts addicionals, convertibles en formació, reduccions de jornada o jubilació anticipada

Compte de Compromís Ciutadà (CEC), mitjançant la qual s’acumulen les activitats de voluntariat, que donen dret a l’obtenció de formació addicional.

El compte, que és de creació automàtica a partir dels 16 anys, registra la vida laboral de cada individu, l’informa sobre els seus drets en protecció social i li permet acumular drets i decidir sobre el seu ús al llarg de la vida: formació, orientació laboral, suport en la creació o recuperació d’un negoci, avaluació d’habilitats, etc. La cartera de drets és accessible mitjançant plataforma web i, des d’aquest any, compta amb el seu propi aplicatiu mòbil. El cost aproximat de la mesura és de 46 M d’€ anuals [29].

Complement Salarial Un any abans de la creació del CPA, l’Executiu va aprovar la creació d’un complement salarial per a aquells treballadors, assalariats o autònoms, que no obtinguin un mínim d’ingressos laborals. La mesura permetrà complementar el sou dels seus ciutadans fins a arribar als 1.400 € nets mensuals, sempre que demostrin l’ingrés de la seva activitat i els eventuals subsidis rebuts. Un simulador permetrà avaluar directament la prima sobre la base d'aquestes xifres. El complement salarial substitueix així els dos sistemes en vigor fins aleshores (PPE i RSA) i inclouen, com a principal novetat, que els més joves puguin també acollir-se al subsidi. El dispositiu forma part del Pla Plurianual contra la Pobresa i la Inclusió Social, i compta beneficiar a més de quatre milions d’individus, 700.000 dels quals són joves). El cost de la mesura ronda els 4.000 M d’€.

LESSONS LEARNT França ha demostrat anar un pas per davant en la lluita contra la precarietat laboral i la protecció social. Davant els nous reptes de futur que presenta el mercat del treball, l’Executiu ha començat a implementar diferents mesures que conformen un nou Estatut pel seus treballadors. L’aprovació dels Pressupostos Generals de l’Estat per aquest exercici 2018, preveuen la introducció d’un complement salarial similar, amb un import fix (430€) i destinat exclusivament als joves amb contractes de formació [30]. Veurem si l’evolució política obre la porta a introduir el concepte d’un CPA en un context en què la mobilitat i portabilitat estan prenent cada vegada més importància. 21


Repercussió i aplicabilitat a l’AMB Un cop analitzats els sis casos pràctics d’estudis d’abast municipal i nacional, podem extreure’n algunes bones pràctiques i conclusions. El govern de Corea del Sud ha implementat una mesura pionera per frenar l’avenç de l’automatització a les indústries. Tot i que aquesta nova política no regula directament l’automatització o els robots, està dissenyada per moderar i retardar l’automatització en aquest sector. Una de les preocupacions que més porta a debat quan es parla del futur del treball en l’àmbit empresarial i institucional és la relació entre l’avenç de l’automatització i els llocs de treball. De fet, molts experts apunten a la necessitat d’un diàleg obert sobre aquest tema. El projecte pilot de Barcelona, B-MINCOME està buscant mesures per palꞏliar la situació de vulnerabilitat de 1.000 unitats de convivència. Aquest pla vol testar l’eficiència i l’eficàcia de combinar un ajut econòmic amb polítiques socials actives. El projecte pretén mesurar el potencial de les intervencions financeres i no financeres per generar llocs de treball i, d’aquesta manera, afrontar la pobresa i l'exclusió social en zones desafavorides de la ciutat. Alguns parlen del primer pilot a Barcelona cap a una renda bàsica universal. Per altra banda, el govern de Finlàndia ha anunciat recentment la fi del seu primer projecte de renda bàsica en l’àmbit europeu a finals d’aquest any. El govern finlandès insisteix en la necessitat d’un període de reflexió per estudiar els resultats i l’efecte d’aquest estudi, buscar regles més estrictes i millorar aspectes concrets. Tot i no tractar-se estrictament d’un pilot de renda universal, per centrar-se en un grup concret (desocupats) i no garantir uns ingressos suficients per a la subsistència, els resultats d’aquest projecte seran de gran interès pel mateix país i la resta de països comunitaris. Tanmateix, el sistema d'immigració basat en punts (Points-based immigration System) del Regne Unit és un exemple de política d’atracció de capital humà qualificat en un context de forta globalització. Les principals crítiques que ha rebut en l’última dècada (falta de transparència, discriminació segons origen i professió i risc de fuita de cervells) plantegen certs dubtes quant a la seva conveniència en l’actual context laboral.

La Formació Professional dual ha demostrat ser tot un exemple de colꞏlaboració entre els centres de formació i les empreses. La combinació de l’aprenentatge teòric i pràctic han demostrat altes taxes d’inserció. L’aposta del territori català per aquesta modalitat serà de ben segur una eina per palꞏliar la falta d’encaix entre oferta i demanda laboral. Finalment, El Compte Personal d’Activitat i el Complement Salarial creats pel govern francès obren la porta a noves mesures de protecció social pels seus ciutadans. La creació d’una cartera de drets professionals, i la garantia d’uns ingressos dignes són una alternativa a la implementació d’una renda bàsica, incondicionada i sense límits. L’Àrea Metropolitana de Barcelona pot fer ús d’aquestes bones pràctiques, implementant qualsevol de les següents iniciatives: •

Impulsar discursos oberts i democràtics entre diferents grups d’interès sobre l’afectació de la Indústria 4.0 al futur de treball i possibles eines de regulació.

Analitzar la conveniència d’implementar una renda bàsica universal, arran de les proves pilots ja efectuades arreu del món.

Impulsar l’FP dual per garantir la varietat d’oferta formativa i l’encaix amb l’actual demanda per part del sector privat.

Publicar, com a resultat dels debats participatius, un informe qualitatiu i quantitatiu sobre els reptes als quals s’enfronta el territori metropolità pel que fa al futur del treball.

L’Àrea Metropolitana de Barcelona necessita impulsar el diàleg entre els diferents municipis metropolitans i els sectors de la seva indústria. Esdevé necessari treballar de manera conjunta per desenvolupar estratègies que transformin els avenços tecnològics en noves formes de treball. No es tracta de substituir la mà d’obra per robots, sinó de potenciar les habilitats de les persones amb els robots.

22


Recomanacions El món del treball es troba en una etapa de canvi arreu del món. L’economia verda, la globalització, l’envelliment de la població o les noves eines tecnològiques es configuren com els principals factors de canvi del mercat de treball de futur. L’impacte disruptiu de les noves tecnologies, i els seus efectes en la creació o destrucció de llocs de treball, és l’element més polèmic dels analistes en l’actualitat. POSICIÓ OPTIMISTA

POSICIÓ MATISADA

POSICIÓ PESSIMISTA

És la que sosté que qualsevol automatització que economitzi en l'ús de mà d’obra generarà més beneficis i crearà més demanda de nous productes i serveis que els que destruirà.

Sosté que, tal com va passar durant la primera gran era industrial, existiria una fase temporal d’inadaptació, de què ja parlava Keynes.

Argumentaria que la combinació de robots i d’intelꞏligència artificial pot tenir repercussions potencialment perilloses, requerint d’una regulació proactiva per mitigar-ne l’impacte.

Sense donar resposta a l’efecte quantitatiu d’aquest fenomen, la Indústria 4.0 ha generat una explosió de noves professions i de canvis en les ja existents. Després d’analitzar les diferents variables que determinaran el treball del futur, es recomanen una sèrie de bones pràctiques pel conjunt d’actors a l’àrea metropolitana.

Empreses i indústria Si bé les dades confirmen que la gran majoria d’empreses europees han adoptat una primera onada de tecnologies digitals (ordinadors, accés a internet, etc.), la Indústria 4.0 encara suposa un repte per superar al conjunt de la UE. La inversió en tecnologies digitals encara es troba molt limitada, malgrat que la major part d’empreses la consideren important i una oportunitat per créixer. Si les empreses volen capitalitzar les oportunitats, caldrà que posin el desenvolupament del talent i els recursos humans en el centre de la seva estratègia de futur. Les companyies ja no poden ser consumidores passives de capital humà preparat externament, sinó que han d’intervenir en el procés de formació continu requerit pels futurs treballadors.

Ciutadania En aquest context de canvi, els ciutadans s’hauran d’adaptar a les noves formes de treball requerides pel mercat, entenent que l’aprenentatge és un procés continu que requereix un reciclatge continuat que no tenen perquè garantir-lo el sector públic o privat. L’aposta per l’adquisició d’habilitats difícils de computeritzar, com la intelꞏligència emocional i creativa seran claus en les professions de futur. Si bé els robots assumiran una part de la feina que existeix en l’actualitat, els humans hauran de preparar-se per crear i formar aquesta intelꞏligència artificial.

Institucions de coneixement Les noves tecnologies obren un ampli ventall de noves oportunitats de negoci pel sector educatiu, amb nous serveis per desenvolupar la capacitat dels individus, dels emprenedors i els reptes als quals hauran de fer front el sector públic i privat. Cal incentivar un sistema educatiu que sigui capaç de respondre adequadament a les demandes associades al ràpid avenç tecnològic. L’FP té un paper determinant en el desenvolupament dels nous perfils que requeriran les noves professions sorgides de la Indústria 4.0 i el sistema català d’FP té el potencial per fer front a aquest repte. D’altra banda, l’aposta pel desenvolupament de competències més transversals i humanes, que no puguin ser automatitzades esdevé clau en el mercat de futur.

Administració local El desafiament de la disrupció tecnològica i dels diferents canvis sociodemogràfics, requereixen que l’administració faci una prospecció i un seguiment dels reptes d’entorn als que haurà de fer front al territori. En aquest sentit, l’educació i en particular la formació, juguen un rol fonamental a l’hora de facilitar l’evolució de les habilitats de la força de treball i les condicions de benestar de la societat. Tanmateix, la promoció del territori i de la seva atractivitat pel que fa al talent i el coneixement intern, són un element decisor i a treballar en els propers anys. En paralꞏlel, davant de la possible pèrdua en volum d'ocupació, l’administració té el repte de mitigar la possible insatisfacció social transitòria dissenyant sistemes d’ajuda temporals que palꞏliïn desigualtats socials i mantinguin el benestar i capacitat adquisitiva dels ciutadans. La introducció d’una Renda Bàsica Universal sembla encara un concepte poc madurat pel territori català, que requereix adaptar l’estructura econòmica de la societat si es volen obtenir bons resultats. 23


Bibliografia [1] Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, Educació superior i treball a Catalunya: Anàlisi dels factors d’inserció laboral, [en línia]. Disponible a: http://www.aqu.cat/doc/doc_97543694_1.pdf [2] International Labour Organization, The Future of Work: A literature Review, [en línia]. Disponible a: http://www.ilo.org/wcmsp5/groups/public/---dgreports/---inst/documents/publication/wcms_625866.pdf [3] World Economic Forum, The future of jobs: Drivers of change, [en línia]. Disponible a: http://reports.weforum.org/future-of-jobs-2016/drivers-of-change/ [4] International Labour Organization, Inception Report for the Global Commission on the Future of Work, [en línia]. Disponible a: http://www.ilo.org/wcmsp5/groups/public/---dgreports/--cabinet/documents/publication/wcms_591502.pdf [5] Caixabank Research, Informe mensual Febrero 2016, Andreu Morron, ¿Llegará la cuarta revolución industrial a España?, [en línia]. Disponible a: http://www.caixabankresearch.com/documents/10180/2664458/V2%2BIM%2BCAST%2BFEB.pdf [6] ACCIÓ, L’impacte laboral de la indústria 4.0 a Catalunya, [en línia]. Disponible a: http://empresa.gencat.cat/web/.content/19__industria/documents/papers_observatori_industria/03_industria.pdf [7] McKinsey Global Institute, A future that Works: Automation, employment, and productivity, [en línia]. Disponible a: https://www.mckinsey.com/featured-insights/digital-disruption/harnessing-automation-for-afuture-that-Works [8] McKinsie Global Institute: Jobs lost, jobs gained: workforce transitions in a time of automation, [en línia]. Disponible a: https://www.mckinsey.com/mgi/overview/2017-in-review/automation-and-the-future-ofwork/jobs-lost-jobs-gained-workforce-transitions-in-a-time-of-automation [9] European Comission, Europe 2020, [en línia]. Disponible a: http://ec.europa.eu/europe2020/index_en.htm. [10] Fundació BCN Formació Professional, Anuaris de la Formació Professional a Barcelona, [en línia]. Disponible a: http://www.fundaciobcnfp.cat/assets/pdf/anuari2017.pdf [11]Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i Consell General de Cambres de Catalunya. Inserció laboral dels ensenyaments professionals 2016, [en línia]. Disponible a: http://ensenyament.gencat.cat/web/.content/home/departament/estadistiques/insercio-laboral/estadisticainsercio-laboral/insercio-laboral-2017.pdf [12] Institute for the Future for Apollo Research Institute. Future Work Skills 2020, [en línia]. Disponible a: https://uqpn.uq.edu.au/files/203/LIBBY%20MARSHALL%20future_work_skills_2020_full_research_report_fi nal_1.pdf [13] World Economic Forum, Global Shapers Survey 2017, [en línia]. Disponible a: http://www.shaperssurvey2017.org/static/data/WEF_GSC_Annual_Survey_2017.pdf [14] CTESC, El teletreball a Catalunya. http://ctesc.gencat.cat/doc/doc_97871221_1.pdf [15] The Korea Times, South Korea takes first step to introduce Robot tax (2017), [en línia]. Disponible a: http://www.koreatimes.co.kr/www/news/tech/2017/08/133_234312.html [16] Forbes, Bill Gates And Elon Musk Are Worried For Automation - But This Robotics Company Founder Embraces It (2017), [en línia]. Disponible a: https://www.forbes.com/sites/frederickdaso/2017/12/18/billgates-elon-musk-are-worried-about-automation-but-this-robotics-company-founder-embracesit/#2a966e4540f8 [17] Parlament Europeu, Recomendaciones destinadas a la Comisión sobre normas de Derecho civil sobre robótica (2017), [en línia]. Disponible a: http://www.europarl.europa.eu/sides/getDoc.do?pubRef=//EP//TEXT+REPORT+A8-2017-0005+0+DOC+XML+V0//ES#title10 [18] IEA, Robot tax would damage UK investment & protect just 15 per cent of UK jobs (2018), [en línia]. Disponible a: https://iea.org.uk/media/robot-tax-would-damage-uk-investment-protect-just-15-per-cent-of-ukjobs/ [19] Expansión, ¿Un impuesto a los robots es la solución para las pensiones? (2017), [en línea]. Disponible a: http://www.expansion.com/economia/2017/04/20/58f7c14222601def5d8b45da.html 24


Bibliografia [20] Ajuntament de Barcelona, El projecte B-MINCOME, [en línia]. Disponible a: http://ajuntament.barcelona.cat/bmincome/ca/ajudes-socials-barcelona [21] Kela, Experimental study on a universal basic income, [en línia]. Disponible a: http://www.kela.fi/web/en/experimental-study-on-a-universal-basic-income [22] Kela, BASIC INCOME EXPERIMENT 2017-2018, [en línia]. Disponible a: http://www.kela.fi/documents/10180/3611332/Kela_BASICINCOME_A4_EN.pdf/80b99f40-bc88-4fb8-a47dd8674ac00a9a [23] House of commons liberty, The UK's points-based system for immigration (2016), [en línia]. Disponible a: researchbriefings.files.parliament.uk/documents/CBP-7662/CBP-7662.pdf [24] Consell General de Cambres de Catalunya, La formació professional dual a Catalunya, [en línea]. Disponible a: http://www.fpdual.cat/ [25] Unportal, La FP de grau superior, [en línia]. Disponible a: http://cfgs.unportal.net/wb/cfgs/ca/fp_dual/index.html#.Wv1WK4iFPct [26] Escuela de aprendices de seat, Ciclios formativos de grado superior, [en línia]. Disponible a: http://seatjobs.seat.es/escuela-de-aprendices-de-seat/ [27] ASCAMM - Associació Catalana d’Empreses de Motlles i Matrius, Miembros de la Alianza para la FP Dual, [en línia]. Disponible a: http://alianzafpdual.es/miembrosalianza-empresas [28] Direccte ILE-DE-FRANCE, Tout savoir sur le compte personnel d’activité (CPA) (2017), [en línia]. Disponible a: http://idf.direccte.gouv.fr/Tout-savoir-sur-le-compte-personnel-d-activite-CPA [29] Gouvernement Fr, Le compte personnel d'activité (CPA) (2016), [en línia]. Disponible a: https://www.gouvernement.fr/compte-personnel-activite-cpa [30] El economista, ¿En qué consiste el complemento salarial para jóvenes con contrato de formación que quieren PP y Cs? (2018), [en línia]. Disponible a: http://www.eleconomista.es/economia/noticias/9031907/03/18/En-que-consiste-el-complemento-salarialpara-jovenes-con-contrato-de-formacion-que-quieren-PP-y-Cs.html

25

TROP Aprofundiment NUM-4 "El futur del treball"  

El món del treball es troba en un context de plena transformació. L’emergència de nous paradigmes com l’economia circular, l’economia col·la...

TROP Aprofundiment NUM-4 "El futur del treball"  

El món del treball es troba en un context de plena transformació. L’emergència de nous paradigmes com l’economia circular, l’economia col·la...

Advertisement