Page 41

DIARI DEL CANVI (2008-2019) Per Immaculada Amat Maig de 2009

Per Immaculada Amat Abril de 2009

Nº10 Ja n’hi ha prou!

Diari del canvi Nº9

Com que les coses estan com estan i necessitem la màxima informació, totes les idees al nostre abast, darrerament procurem assistir a totes les conferències, fòrums i xerrades que podem. Les últimes a les què hem assistit han estat les jornades organitzades pel Cercle d’Economia a Sitges, per cert, de molt nivell.

Ha acabat el mes d’abril. No ha estat un bon mes per al Departament Comercial, ja que gairebé no hem fet operacions de venda: hem passat de cinc a tres al mes. Però no és estrany, hi ha hagut Setmana Santa i, estadísticament a efectes del negoci, no solament es «perd» la Setmana Santa, sinó també la d’abans i la de després, que són d’una gran tranquil·litat.

En totes es parteix del mateix –és normal–: les causes que ens han portat a la situació econòmica actual. En gairebé totes, els conferenciants, i sobretot els polítics, fins i tots els de més alt nivell, fan referència al “totxo”, per no parlar dels mitjans de comunicació, que en parlen en un sentit absolutament despectiu, sempre en el mateix to… I el cert és que ja n’hi ha prou! Esgota i molesta, perquè amb aquesta simple paraula fan referència a un sector que ha estat clau en el desenvolupament del país. No es parla en aquest to de cap altre sector. Es confon interessadament el promotor amb el negoci financer que havia estat en aquest sector en els últims anys; la qüestió és desacreditar. La nostra empresa Amat. mai ha estat promotora, però ha treballat per a molts promotors. Som conscients que segurament s’han fet malament moltes coses, però segur que la pitjor ha estat no haver-nos sabut vendre com a col·lectiu. Tal com diu una promotora amiga nostra: “Com pot ser que un sector que ha mogut tants diners, que ha generat tants llocs de treball, que ha aguantat l’economia de la majoria dels ajuntaments, mai hagi estat respectat?”

Pel que fa al lloguer, de moment es manté, tot i que ha calgut ajustar preus. També és normal, ja que tornem a ser a preus del 2007 –el que va passar el 2008 va ser fals, com tantes coses en els últims anys. Som conscients que l’atur castiga molt les famílies, que hi ha persones que ho estan passant francament malament i que un important percentatge del món laboral, té instal·lada la por al cos. Però malgrat tot, hi ha hagut una sèrie de coses positives: 

Alguns membres destacats de la societat civil catalana, que no poden ser titllats de dretes, han publicat articles amb reflexions força crítiques –si bé creiem que encertades– sobre temes tan diversos com els privilegis de la funció pública, el futur de les relacions laborals, l’oportunitat en funció del cost de determinats serveis de què gaudim...

▪ La aportació del sector de la construcció al PIB. Segons les fons i criteris, amb dades del 2008, estàvem en un 17,9% del PIB nacional i en un 13% dels llocs de treball. A més, si s’eliminen els impostos indirectes i es comptabilitza el sector serveis lligat al mercat immobiliari (nosaltres!) alguns analistes situen el pes del sector en un 39,4% del PIB.

És positiu que valorem i reflexionem sobre la societat del benestar a la qual tan ràpidament ens hem acostumat tots, sobre la quantitat de serveis socials de què gaudim, que moltes vegades ni valorem i més aviat malbaratem. És sostenible per un país com el nostre?

▪ L’automoció, el sector de l’automòbil, segons el president del govern, representa un 8,4% del PIB i un 7% d’ocupació (llocs de treball). Això sí, representa gairebé un 26% de les exportacions del país.

És positiu que es comenci a parlar clar, que no continuem amb el doble llenguatge i exigim als polítics i ens exigim a nosaltres mateixos.

És positiu que comencin a tenir reconeixement social una sèrie de valors individuals, socials i empresarials que semblaven passats de moda.

És positiu que siguem capaços de crear noves xarxes de relacions, que deixem de banda l’individualisme, la competició i treballem en grup en benefici de tots.

I tot això sense tenir en compte, qui ha pagat els poliesportius, les biblioteques, les places i parcs, les piscines...

Voler carregar la responsabilitat de la crisi només als promotors em sembla d’una simplificació i d’una mala idea extraordinàries. No n’és també –o fins i tot més– culpable el sector financer? I les administracions públiques? I, segurament, tots els que d’una manera o una altra intervenien en el procés?

És positiu que hi hagi empreses a les quals les coses van bé i ho expliquen. En aquest últim mes, una d’arts gràfiques i una altra de fabricació de pròtesis dentals ens han dit que han millorat vendes i resultats. El mateix ha succeït en l’àmbit professional dels despatxos d’advocats i procuradors.

És positiu que el nombre de visites comercials es vagi mantenint mes a mes, malgrat que després sigui tan difícil tancar operacions pels problemes de finançament.

Quatre dades de recordatori:

Fins avui, aquest sector, el de l’automoció, es el que ha rebut la immensa majoria d’ajuts, i diem “fins avui”, perquè no pot descartar-se que el sector financer acabi rebent la part del lleó. Segons Pricewaterhouse Coopers, els bancs necessitaran entre un 2% i un 5% del PIB per re capitalitzar-se...

Pel que fa a les conclusions de les jornades del Cercle d’Economia a Sitges, ha estat un clam a favor de reforçar Europa, de millorar la nostra competitivitat, d’aplicar l’austeritat en les nostres vides, les nostres empreses, a la funció pública i, sobretot, d’estudiar què hem de fer per resoldre els dos principals problemes de l’actualitat: - La falta de crèdit a empreses petites i mitjanes, que sempre han estat bones pagadores, i que en aquest moment es veuen obligades a tancar per falta de liquiditat. - Aconseguir parar la línia ascendent de l’atur. Des del govern ja s’adopten un seguit de mesures –sempre més electorals que efectives. Nosaltres creiem més en la suma de petites accions, que probablement deuen ser menys visibles políticament, però que de ben segur anirien més directament als ciutadans, així com també som del parer que cada empresa ha de reflexionar sobre què pot fer per intentar pal·liar aquesta situació. Potser amb un gra de sorra de cadascú aconseguirem aixecar el dic que contindrà el vessament continuat. I és per això que nosaltres fem l’esforç de mantenir la nostra plantilla de col·laboradors i col·laboradores.

Un cop tots hem pres consciència que no som ni de lluny el rics que ens pensàvem, cal aprendre a viure amb el nous paràmetres i sobretot generar entre tots la confiança necessària que és la que ens farà avançar. R.W. EMERSON En canviar d’actitud és com si canviéssim la resta de la vida

És adequada la reflexió d’EPICUR Desitja menys del que ja tens i sempre tindràs més del que desitges

Contacti’ns (+34) 934.803.400 info@amatimmo.cat www.amatimmo.cat

Segueixi’ns Pàgina | 41

Profile for Amat Immobiliaris

DIARI DEL CANVI per Immaculada Amat  

LA NOSTRA OPINIÓ MÉS PERSONAL. A l’estiu del 2008, definitivament va esclatar la crisi financera amb una gran repercusió al sector immobili...

DIARI DEL CANVI per Immaculada Amat  

LA NOSTRA OPINIÓ MÉS PERSONAL. A l’estiu del 2008, definitivament va esclatar la crisi financera amb una gran repercusió al sector immobili...