Issuu on Google+


EDITORIAL FAHRENHEIT 451 (Barrufet 40º Centígrads)   Molts us preguntareu… Què nassos és això del Fahrenheit?  A partir dels 451 graus Fahrenheit el paper es crema. De la novel·la de Ray Bradbury, Truffaut va fer la pel·lícula que segur que heu vist molts de vosaltres si no heu llegit abans el llibre.  Pels que no en tingueu ni idea la novel·la tracta sobre un cremador de llibres. En una societat futurista el govern decideix que els llibres expliquen massa coses i… molt millor que es cremin. No fos cas. El nostres dirigents, en canvi, fan un pas més enllà i volen fondre de calor els cervells dels nens i dels educadors, i cremar-nos als pares amb un grapat de propostes engrescadores. Primer va ser la Sisena Hora. Després ens han encolomat la Setmana Blanca (recordeu de mirar Temps de Neu abans de reservar els forfets més xaxipirulis!) i ara ha estat l’intent  (frustrat?) d’eliminació de la jornada intensiva de juny. Tot fa pensar que l’ensurt passarà a ser una de les noves assignatures per a pares/mares i educadors/ es. Ja duem una temporadeta que cada curs acadèmic ens regalen una sorpresa nova. Ben mirat és una bona solució. Als governs ja els agrada tenir la gent confusa i sense cohesió. Fahrenheit 451 és una distopia, una utopia negativa on el futur és pitjor que el present. En el nostre cas no vull imaginar-me el futur de la nostra escola amb el canvi de govern (els reis dels barracons, recordeu!). Què podem esperar de qui està més preocupat pels 80 km/hora que pel confort educatiu de les nostres criatures? Els i les mestres porten molt temps queixant-se (i amb raó) de suportar temperatures més pròpies d’una foneria que d’una aula. Ja veig un futur on les criatures hauran d’anar vestits amb la brusa (com el Xava i la Xinxa) per no perdre les essències de l’antic barri obrer que vam ser. I donar gràcies als nostres benefactors per mantenir les arrels del Vapor Vell mentre van trinxant el que queda de barri amb total impunitat (m’estalvio la llista per no cremar-me). Ara, amb el fred, no recordem la calor però ja vindrà el temps que els/les nostres fills/es s’aniran torrant, a foc lent, dins d’unes aules amb unes condicions tèrmiques decimonòniques que, de ben segur, no deuen patir a les oficines de la Conselleria d’Educació. Un poema, vaja. I com aquest trimestre la poesia ha estat la protagonista acabarem amb la veu de Joan Vinyoli:

No hi ha cap alba en el futur ni cap estrella en el record enmig del vent crepuscular; sóc en la terra del foc mort, cercant només el mar, el mar. 1


BREUS EL CALVARI PER ACONSEGUIR “UN ALTRE PATI PER L’ESCOLA” El fet que els nens i les nenes de cicle mitjà i superior —i alguns d’inicial— haguessin de sortir fora del pati de l’escola l’estona d’esbarjo va fer que s’iniciés una mobilització per trobar un espai alternatiu. Havia de quedar prop de l’escola i tenir les condicions per desenvolupar-hi les activitats habituals dels alumnes en aquest estona. Tot va començar fa tres anys i mig, l’abril de 2007, quan l’AMPA i l’equip de mestres vam començar a buscar un gran espai del qual poguessin gaudir tots els nens i nenes. Aleshores vam trobar el pati interior del carrer de Joan Güell, 5-9, d’uns 1.000 m2. Poder-lo utilitzar no ha estat fàcil perquè, abans d’arribar a un acord entre el districte i la comunitat de propietaris, hem hagut de recórrer a diversos organismes i trucar a portes que en principi eren tancades. Ara és qüestió de dies que puguem celebrar la seva inauguració. Esperem que sigui a principis del 2011! Mestres i AMPA del CEIP Barrufet Barcelona, novembre de 2010

CURSA DE LA DONA El passat diumenge 24 d’octubre va tenir lloc a Barcelona la VI Cursa de la Dona. Aquesta cursa se celebra cada any a tot l’Estat espanyol i a Catalunya amb el propòsit de fomentar l’esport i a l’hora recaptar fons per a la lluita contra el càncer de mama. Enguany la participació va ser notòria; prop de 10.000 dones van recórrer els 5 quilòmetres del circuit de la cursa pel centre de la ciutat. Aquest és el tercer any que mares, filles, àvies, mestres i, en definitiva, dones relacionades amb l’escola Barrufet han participat amb un gran nombre de corredores; al voltant de 80. Unes setmanes abans de la cursa, dinamitzat per algunes mares corredores de l’escola, es va formar un grup d’entrenament que sortia a córrer els dimarts i dijous als vespres. Esperem que l’any vinent encara siguem més les dones que participem en aquesta cursa que ha ajudat mares de l’escola a tenir l’esport com a nou hàbit. No deixeu de córrer, de fer marxa, en definitiva, fer qualsevol tipus d’esport, el cos ens ho agrairà. Ah! Ens trobem a la III Cursa de Barrufet, ànim

2


El Cau dels Barrufets

L'escola treballa... P-3 ELS RACONS DE JOC A P-3 Els nens i nenes de les classes de cargols i tortugues ja fa dies que som a l’escola. Hem començat a fer amics i amigues i ens ho passem d’allò més bé. Una de les coses que més ens agrada és anar a jugar als racons del passadís. Les nostres mestres ens han anat fent fotos durant aquest dies. Aquí podeu veure algunes. Oi que estem simpàtics i simpàtiques?...

RACÓ DE BOTIGA La Paula ja està a punt per anar a la botiga. A la botiga venen moltes coses. L’Itziar guarda els diners que li ha donat l’Hanna. En Nolasc espera que la Brisa li pagui.

L'Elena i la Maria van a comprar i a la cuina. En Roger està comprant i la Carol li dona les coses. RACÓ DE NINOS I NINES

Sóc el botiguer i li estic donant les coses a l’Ilian Estic pagant amb el “bolso”. 3


El Cau dels Barrufets

En Vanhs va de passeig amb el seu nino. La Júlia està al cotxet,és la meva filla gran. El bebè és el fillet i jo sóc la mare. Anàvem a comprar fruita i menjar. La Gina i l’Alessia vestim als ninos.

RACÓ DE COTXES Que divertit és baixar els cotxes pel pàrking i fer carreres.

RACÓ DE CUINA

4


El Cau dels Barrufets

Estic cuinant perquè sóc la cuinera . L’Ingrid prepara el dinar. El Roger fa una sorpresa per dinar.

RACÓ DE LA CASA

L’Itziar i en Martí netegen el terra.

La Natalia renta la casa i la Laura planxa la roba.

RACÓ DELS METGES La Clara escriu la recepta del xarop.

5


El Cau dels Barrufets

Estic curant al nen que té mal.

La Janna porta la seva nina al metge.

L’Enrique i en Tomeu són els metges. La Rita i l’Eymi fan d’infermeres i li fan la recepta.

Com veieu aquí al nostre passadís estem molt entretinguts i entretingudes i juguem molt i molt.

Tortugues i Cargols

6


El Cau dels Barrufets

L'escola treballa... P-4 FEM DE CIENTÍFICS I CIENTÍFIQUES A l'excursió que vam fer a l'espai Clik del Cosmocaixa ens van explicar com ho fan els científics per investigar i conèixer les coses: observen, investiguen i pensem amb el cervell. A l'escola vam recollir totes les nostres experiències i descobriments en un mural que vam posar al passadís amb algunes fotografies. Si voleu podeu venir a veure'l. Com que ens ho vam passar molt bé, hem continuat fent de científics i científiques a l'escola. Tots i totes vam fer dos tallers relacionats amb l'aire. Mireu que divertit! En un dels tallers ens van donar una safata on hi havia xeringues de diferents mides i tubs de diferents llargària. Què podíem fer amb tot això? Després de manipular ...

Què podem fer? • • • • • • •

Són xeringues. I tubs. Podem agafar aigua. Passar aigua pels tubs. Podem donar xarop. Quan tenim tos. Els posem a la boca.

• Per treure sang. Podem fer coses sense aigua? • Podem fer així (agafant la xeringa mou l'èmbol cap a fora). Què agafem amb la xeringa? • Agafem aire. • L'aire és invisible. • És transparent. Podem sentir l'aire de dins? • Sí (s'acosten la xeringa a la cara i fan sortir l'aire). 7


El Cau dels Barrufets

El podem posar a l'orella. Fa soroll Surt vent. Amb aquesta (la xeringa gran) n'agafo molt. • Podem posar el tub i fer passar l'aire. Posem la mà i sentim com surt l'aire pel tub. Podem fer això (posa un xeringa a cada costat). del tub hi ha alguna cosa? No es veu. No passa res. Mira què passa, agafo aire. Hem d'agafar aire i el tirem. L'aire passa per dins (la xeringa es mou quan passa l'aire). Passa l'aire. Una s'obre i l'altra es tanca. Aquesta gran envia més aire. Mira, es mou. Ara tu. Si apretem els dos peta. • • • •

• • Dins • • • • • • • • • •

Després vam fer un dibuix dels nostres descobriments. Enviava l'aire. La xeringa anava a fora. Tirava l'aire per xeringa i el tub.

la

Dins hi havia aire. Enviava l'aire d'una xeringa a l'altra.

8


El Cau dels Barrufets

En l'altre taller ens van donar un gibrell ple d'aigua amb sabó i diferents estris: dos tubs, un pal de recollidor, 2 coladors, una reixeta, unes tisores, un embut, una joguina per fer bombolles, un con ple de foradets ... I ara què?

Què podem fer amb totes aquestes coses que tenim? • Podem fer bombolles!!! (després d'una estona de manipulació...) Què hem fet? • Hem fet moltes bombolles. Amb el pal del recollidor he bufat per un forat petit i han sortit bombolles per l'altre. • Amb la reixa també sortien bombolles. I com sortien les bombolles amb la reixa? Perquè això són quadrats... • Sortien rodones. • Sempre surten rodones. I què més hem fet? • Amb el tub hem fet bombolles molt grans. • A mi m'han sortit moltes bombolles amb unes cosetes de fer bombolles. • Amb la reixa sortien molt petites. • Amb el colador també. I com hem aconseguit fer les bombolles? • Bufant. • Si però si bufàvem molt fort les bombolles no sortien. • Si bufàvem fluix degotaven. Què hi ha dins de les bombolles? • Sabó. I quan bufem que traiem de la boca? (ens posem la mà davant de la boca i bufem). • Surt aire. 9


El Cau dels Barrufets

• • • • • •

Llavors què hi posem dins la bombolla? • Aire. • Quan bufem l'aire que hi ha dins de la boca es posa dins de la bombolla. • I al voltant hi ha el sabó. • Sí, les bombolles són sabó i aire. I l'aigua va a parar al terra. Mira, està tot mullat. L'aire empeny dins la bombolla. Eren transparents les bombolles. Podem mirar i tot es veu igual. Perquè l'aire és invisible. Hi ha bombolles que quan xoquen es fusionen i queden enganxades. No, quan xoquen es peten.

També vam fer un dibuix per representar el que havíem descobert.

Pel tub sortien bombolles grans.

Hem fet moltes bombolles.

Quan he bufat amb el colador que tenia quadrats les bombolles eren rodones. Sempre surten rodones.

NENS I NENES DE LA CLASSE DE LES PAPALLONES I DELS CONILLS I CONILLES

10


El Cau dels Barrufets

L'escola treballa... P-5 SÓM ELS MÉS GRANS DEL PASSADÍS!

Ja fa temps que vam arribar a l'escola dels grans. Primer vam ser cargols i tortugues, després elefants i elefantes, i balenes, i ara ja som les girafes i els gats i les gates. Ens agrada molt venir a l'escola i ens ho passem molt bé, però sobretot ens agrada créixer i aprendre a fer cada dia coses noves. L'altre dia a la rotllana vam estar pensant quines coses ens agraden i sobretot quines coses fem perquè ens estem fent grans! A continuació podeu veure un recull del que vam estar parlant.

Ens agrada fer-nos grans i començar a llegir i entendre els contes.

Comencem a escriure paraules, títols, llistes, els noms dels companys i companyes,...i també veiem com s'escriu amb lletra lligada i d'impremta

11


El Cau dels Barrufets

Fem feines difícils de gats i gates.

Fem dibuixos de grans amb diferents materials, roba, fulles, pinyes, pedres, pals...

Fem feines ens dutxem, fem volteretes, fem música, aprenem moltes coses.

Fem càrrecs de grans , com el de secretari i secretària,escrivim la data a la pissarra, el del calendari, el del dinar...

Anem a fer música a dalt. Fem castellà amb l'Assumpta i fem titelles.

12


El Cau dels Barrufets

Fem consell d'escola on expliquem coses que parlem a la classe, coses que estan bé i coses que no estan tan bé. Al consell d'escola parlem i expliquem problemes greus i els arreglem. Fem piscina i nedem amb els peus de “pato” ,ens tirem amb xurros,agafem pilotes...

Fem educació física, juguem , saltem, correm, fem volteretes, i al acabar ens dutxem.

Anem al gimnàs, primer als vestuaris ens canviem de roba i després ens dutxem i ens vestim sols.

13


El Cau dels Barrufets

A vegades, a l'hora del pati, podem jugar a la pista.

Anem a la pista amb els nens i nenes grans a jugar a pilota. Ens agrada molt anar a la pista.

Fem papiroflèxia, fem gats, avions, papallones, conills... Ens divertim molt.

classe de les gates i els gats, i les girafes.

14


A CICLE INICIAL PARLEM DE POESIA Aquest curs a la biblioteca de l'escola la mostra de llibres ha estat sobre la poesia. Nosaltres vam pujar a veure i llegir els llibres que hi havia. Ens van agradar molt i tot estava molt bonic i ben posat.

Com que hem llegit i treballat moltes poesies , entre tots i totes hem parlat sobre què és la poesia.

Què és per nosaltres la poesia? *Poesia és unes coses que perquè ho siguin ha de rimar. *Poesia és com unes paraules que enganxen i fan com rodolí. Tenen un títol. *Són paraules juntes però que tenen les mateixes lletres al final. *S'enganxen unes lletres i són com contes. *Les poesies són intel·ligents . Diuen coses boniques d'una altra manera. *Són paraules que fan una mica de música i ajuden a pensar i expliquen coses interessants. *Són paraules que t'expliquen coses del que parlen, per exemple: el mar. *Amb les paraules diuen una cosa i una altra i ajuntades són poesies. *Són paraules com un imant perquè s'enganxen i quan s'enganxen fan un poema. *Són paraules boniques. *Hem investigat poetes d'altres països com el Pablo Neruda de Xile. *És bonic saber llegir per poder llegir poemes. *Abans de fer una poesia s'ha de saber fer, estudiar molt i saber què les hi agradarà als altres. *Diuen coses que no són per dir una altra cosa. *Sembla una cançó però no ho és. *Ens expliquen coses que a vegades ens emocionen. *Per fer una poesia busques paraules maques per explicar les coses. 15


MARINA

La Marina juga al sola al sol, amb la closca d'un cargol, s'ha volgut tombar d'esquena i troba un cranc a l'arena. El cranc és petit, li puja pel dit, la passa pel nas, li baixa pel braç. El cranc s'ha espantat i ja s'ha amagat. Olga Xirinacs Hem triat aquest poema perquè parlava del cranc i del mar i ens agradava. Passa l'estiu, a la platja i amb una nena sola en mig de la sorra i jugant. Hi ha un cranc que li passa pel tot el cos a la nena. El cranc és petit i tafaner però també té por i és divertit. Ens agrada quan explica que el cranc li passa a la nena pel tot el cos.

CLASSE DELS ÓSSOS POLARS

16


EL SOL ES PON

El sol es pon darrera les muntanyes i pinta de taronja els arbres verds. Al cor del bosc, en una clariana, el rossinyol assaja uns refilets. El cel, que era tan blau, s'ha tornat rosa. El riu, que era de plata, s'ha fet d'or. I un núvol convidat, per fer patxoca, s'ha posat una túnica de foc. Narcís Comadira Hem triat aquest poema d'en Narcís Comadira perquè ens ha agradat allò que ens explica. Parla d'un sol que quan es pon diu de quins colors es torna el paisatge. També ens explica que els ocells mentre es pon el sol canten perquè els hi agrada el que veuen. Parla del paisatge de les muntanyes i del riu. El sol ha donat tanta llum al riu que passa de ser de color de plata a or. El sol va baixant i va a sobre de la Terra. El paisatge canvia de color perquè el sol va baixant i el cel canvia a colors bonics. La túnica de foc vol dir que el núvol es torna vermell perquè és pel sol i tot ho il·lumina. El riu es posa groc perquè el sol el reflexa. Tot es queda preciós amb aquests colors que transforma la posta de sol. Aquest poema ens ha fet sentir tranquil·litat i i ganes de sortir de a la muntanya.

CLASSE BRUIXES I BRUIXOTS 17


FORMIGA És petit el gra de blat i moltes fan créixer la pila. -Jo sóc la que més vigila que tot estigui endreçat. La pellofa de moresc rossa és i nutritiva. No colliu, la comitiva, tèrbola bola de vesc! Portem dol i anem per feina; amb les mans, sense cap eina, treballem en grups de mil. I quan l'estiu s'enderroca, entre l'arrel i la soca resistim fins a l'abril. Mercè Rodoreda

Ens agrada perquè ens explica la vida de les formigues El que fan “anem per feina” Com treballen “amb les mans sense cap eina” Treballen totes juntes “treballem en grups de mil” El que mengen “el gra de blat i la pallofa de moresc” Com son: el seu color negre “portem dol” la importància de la formiga reina “jo sóc la que més vigila” Els perills que es poden trobar “la bola de vesc” On viuen “entre l'arrel i la soca”.

CLASSE DELS DOFINS 18


LA PERDIU JOVE

S'arraulia en un solc i, en agafar-la, he sentit com si fos la teva mà en la meva. Duia taques de sang seca en una ala: els petits ossos, com barnilles, eren trencats per la perdigonada. Ha provat de volar, però amb prou feines, l'ala penjant, s'ha arrossegat per terra fins a amagar-se rere una pedra. Encara sento l'escalfor a la mà, perquè un ser fràgil va donar sentit a cada un dels meus dies. Un ser fràgil que ara és també darrere d'una pedra.

Joan Margarit

És un poema trist i que fa pena. El poeta va perdre una germana petita i ho explica “un ser fràgil”. Quan diu que va darrera la pedra també és la seva germana. Quan la perdiu marxa darrera una perdre vol dir que es mor. Sent la mà de la germana petita que va morir “He sentit com si fos la teva mà en la meva”. Fa servir paraules estranyes que no utilitzem normalment “s'arraulia en un solc”. La sang és seca perquè fa temps que van disparar la perdiu, això vol dir que li ha fet mal molt temps i que ha patit força, que es mor poc a poc. Una perdigonada no sabíem que volia dir, es disparar amb perdigons. Quan diu que té “l'ala penjant” ens fa una mica de fastig i ens posa tristos. No ens agraden els caçadors després de sentir el poema.

CLASSE DE LA MÀGIA 19


L'OBRA DE TITELLES “BESTIARI”

Totes les classes de Primària vam anar a les Cotxeres de Sants a veure l'obra de titelles “Bestiari” a càrrec de l'Estenedor. Hi representaven el” Bestiari” un espectacle fet a partir del poemes de Joan Oliver “Pere Quart”. Ens va agradar molt i quan vam ser a la classe cadascú va triar un animal per decorar el passadís . Aquest animal el vam posar a dins d'una capseta.

Com podreu veure hi trobareu tota mena d'animals: tigres, dofins, cargols, papallones, cavalls.....

També vam fer uns dibuixos molt bonics sobre el Bestiari i dels annimals que més ens 20


havien agradat.

Els animals que més ens van agradar: *El porc ens va agradar molt perquè sortien botifarres de la xemeneia i era molt “guai”. *El hipopòtam ena agradava perquè tenia la boca molt grossa i es va veure l'aigua d'una vegada. *La girafa volia agafar la flor s'enfilava fins el cel i plorava i era tan alta!!!!. *L'elefant es va pujar en un camió i es feia el fort.

* Els mosquits s'emportaven el gelat , el senyor intentava esclafar-los i al final venien molts mosquits a picar-lo.

21


*El dromedari es va tirar un pet a la cara d'un senyor i era molt divertit.

*Els colomins ens agradaven perquè volaven i s'enamoraven.

El colomĂ­ s'aixecava i tornava a caure i li feien molts petons,

El porc era divertit perquè feien salsitxes amb ell.

Primers i segons de cicle inicial 22


El Cau dels Barrufets

L'escola treballa... Cicle Mitjà Com cada curs els nens i nenes de Cicle Mitjà fem tallers de llengua. Aquí hi ha una mostra de tot el que hem fet fins ara:

RODOLINS I ENDEVINALLES El robot beu d'un got i després fa un rot.. El gat passava pel prat s'ha despistat i ha perdut el cap Per Sant Miqueló torna la calor.. Dins de l'avió vam posar una cançó A la tardor a les muntanyes hi ha moltes castanyes.. Sóc una cosa que estic a l'espai sóc rodona i tinc forats (Lluna)

Des de dalt sembla una creu, pel costat, unes ulleres, serveix per anar corrents, ... si no et trenques les costelles. (la bicicleta)

Sóc doble rodona soc bo pel cos i no soc un os. (ulleres)

23


El Cau dels Barrufets

No sóc cap persona Té com un raig i faiog a l'estiu soroll bona estona i és un animal disfressat, sóc un animal petit té banyes i també tira raigs i sovint surto de nit Que és? (grill) (Pikachu) CONTES VARIATS

EL BOSC ENCANTAT Fa molt temps un nen passejava pel bosc el nen era ros tenia 9 anys tossut i menut. No sabia tornar a casa i va decidir acampar en una cova.

L'endemà va anar a buscar menjar, no en va trobar, però va veure un castell. ell mateix va pensar: - Potser algú em podria donar menjar o portar-me a casa. Quan ja havia arribat al castell va sentir un soroll, el soroll venia d'una habitació del castell,el nen va cridar: - Hi ha algú? Peró ningú li va contestar al cap d'una estona va veure un conill i va contestar: Calla! i després va xiuxiuejar: -Nen no cridis ara t'obro. El conill va obrir, va entrar, i es va sentir que algú cridava: ¡ Conill portem aigua! El conill va dir al nen es el meu amo Don fantasma i no el puc desobeir. -Adéu- va dir el conill. El nen es va quedar sol i va començar a caminar fins que es va trobar un penjoll que hi havia dibuixat un fantasma terrorífic quan ja havia caminat 24


El Cau dels Barrufets va trobar una clau i pensa que podria obrir la porta principal, torna a la sortida obra la porta i veu un cirerer i una font. Es posa unes quantes a la butxaca i beu aigua, quan estava al mig del bosc troba un mapa, s'en recorda que feia classes per orientar-se, aconsegueix sortir del bosc. Llença el mapa i se'n va a casa i torna a ser un dia normal.

La mare de la naturalesa i els animals perduts Hi havia una vegada un bosc que era molt feliç, hi havien molta i molta herba, els animals vivien molt bé. Però un dia van arribar els caçadors amb els seus gossos hi van començar a caçar animals. Quan van dinar van tirar brutícia i els animals no trobaven menjar i van marxar a un altre bosc. La mare de la naturalesa estava a punt de morir-se, i estava molt trista aleshores va anar a buscar els animals a un bosc molt llunyà on no hi entrava gent. La mare naturalesa va trobar els animals els hi va dir: heu d'agafar la planta del saber i la planta de la sort.

La guineu i el cérvol hi van anar. Una estava a la muntanya més alta i l' altra estava al lloc mes perillós del món. Les van trobar i es van transformar en follets i els hi van dir: Senyors esteu fent molt mal a la naturalesa i els senyor se'n van anar . I aquell bosc va ser feliç

.

Fi

25


El Cau dels Barrufets

LA PAPALLONA DE COLORS Hi havia una vegada una papallona que volia tenir colors. Les seves amigues tenien una fàbrica de colors. Les va telefonar i els va dir si li podien donar colors per les seves ales. Però les seves amigues estaven molt lluny i va agafar un avió. El país de les seves amigues era al continent d'Àfrica. Va arribar després d'un viatge molt llarg. No sabia com s'entrava. Al final va veure un botó i el va clicar i va sortir un munt de papallones aixecant la fàbrica.

Va entrar a la fàbrica i li van donar els colors.

Li van donar el color vermell, verd fluix, blau fluix, rosa, groc i lila. Va ser la papallona mes bonica de món.

26


El Cau dels Barrufets

LA MALALTIA DEL DRAC FO Fa milers d'anys un drac que es deia Fo tenia una malentenia molt greu que amb cap medecina del planeta Mercuri. Un dia va anar a veure una bruixa pel camí es va trobar un Iboch, el drac li va preguntar si sabia on vivia la bruixa i el Iboch li va dir: -La bruixa viu al costat del riu de les Gominoles.

Quan el drac va arribar a casa de la bruixa va picar a la porte -Toc,toc,toc però no obria ningú no va obrir i va tornar a picar -Toc,toc,toc la porta es va obrir es va veure una ombre duna bruixa una veu esgarrifosa que deia: -Passa,passa!! -Va dir la veu esgarrifosa.

27


El Cau dels Barrufets

El drac va entrar sense cap problema el drac li va dir: -Per curar la teva malaltia m'has de portar bava d'extraterrestre i ales d'àguila. El drac va anar a buscar tot el que li havia dit la bruixa. Va anar a buscar l'únic extraterrestre de poble. El drac li va demanar si li podia donar li bava però el extraterrestre li va dir que havia de portar-li la xocolata que li havia fet la seva àvia. Dit i fet li va portar una rajola de xocolata i l'extraterrestre li va donar un pot ple de bava de extraterrestre. El drac va anar a la muntanya mes alta del seu poble en busca de l'àguila. Va caminar i caminar i a la nit va arribar a dalt de la muntanya mes alta . No veia l'àguila fins que va sentir haaaaaaaa!!!!!! Va estar tot el dia buscant l'àguila fins que la va trobar i el drac li va demanar si li podia donar les ales i dit i fet li va donar les ales mes boniques que tenia. Va anar corrents a la casa de la bruixa. Li va preparar la poció màgica i se la va beure tota i la malaltia es va curar.

FINAL

28


El Cau dels Barrufets

L'escola treballa... Cicle Mitjà TEATRO Les alumnes i els alumnes de 3r. i 4t. en els Tallers de Llengua, dels dijous al matí, també fem un taller en llengua castellana de 'Teatro'. Ens agrada molt poder fer teatre a l'escola perquè és un treball de grup on totes i tots ens esforcem per aconseguir fer bé el nostre paper i ens ajudem per tal de fer una gran representació final de l'obra. Assagem durant tres dies el guió d'aquell any, portem el vestuari i els complements necessaris per fer-la i el quart dia la representem a algun grup de l'escola. El curs passat, moltes classes vau poder veure l'obra: “EL DRAGÓN BOTIJO”, on un drac feia la vida impossible als habitants d'un poble i el final de la història ja el coneixeu i si no és així, el proper curs l'esbrinareu. Pels que no vau poder assistir a la representació l'any passat, aquí us enganxem unes fotos dels nostres assajos i representacions finals.

Gràcies a tot el públic assistent per la seva atenció i pel seu suport!

29


El Cau dels Barrufets

Aquest curs, les noies i els nois de 3r. i 4t. estem preparant l'obra: “EL ÚLTIMO BOSQUE”, on ens endinsem en el darrer bosc que queda viu per tal de defensar-lo entre totes i tots. Aquí us deixem unes fotos perquè veieu com van els nostres assajos i les representacions finals.

¡Es muy divertido el teatro! ¡Ya lo veréis!

30


El Cau dels Barrufets L'escola treballa... 5è

POESIA A L'ESCOLA Des de fa uns quants anys, l'escola organitza una exposició per tal de donar a conèixer , una mica més, la biblioteca . No només es prepara la biblioteca sinó que també es decora tota l'escala, des de baix fins dalt, amb el tema escollit. Hi ha molts

temes

com

hagut família

,pau,ciutats ,ciència... i aquest any, la poesia. Nosaltres vam anar a veure l' exposició i ens va semblar un espai molt tranquil per llegir poemes i desconnectar una mica del món. Cada classe ha col·laborat triant un poema, preparant una decoració relacionada amb el seu poema i l'ha penjat a les escales. També hem fet un detall que identificava el poema i l'hem col·locat a la biblioteca. Cada tarda, del 23 al 25 de novembre i de cinc a sis de la tarda, l'escola estava oberta a les famílies que volguessin gaudir dels treballs de tots els nens i nenes i de la lectura de poemes. Abans de començar la setmana de la poesia, hem fet algunes activitats per tal de preparar-la. Una d'elles ha estat anar a veure un espectacle de titelles. Tota la primària hem gaudit d'un recital de poemes d'en Joan Oliver, conegut també

com a Pere Quart. Ens han

presentat un recull de poemes del llibre

Bestiari.

La companyia de

titelles”L'Estenedor” explicava els poemes i les endevinalles tot a través d'una petita representació de titelles i música , en directe, relacionada amb l'animal que descrivia el poema o l'endevinalla. Ens ha resultat molt

31


El Cau dels Barrufets interessant i ens ha fet molt de servei a l'hora de

fer els nostres

poemes. Totes les classes de Cicle Superior hem treballat el nostre poema. Ens l'hem après de memòria i l'hem recitat

a

la

classe

.Hem

treballat per entendre el poema que ha escollit la classe i això ens

ha servit per fer la

decoració de l'escala i de la biblioteca. poemes Els nens i nenes de 5è hem

treballat

poemes en català ,els de 6è A han escollit un poema en castellà i els de 6è B en anglès. Com és tradició,el dia de Sant Jordi els nens i nenes de sisè reciten poesies. Aquest any, com que Sant Jordi cau al final de la Setmana Santa, l'han fet el dia tres de desembre ja que a l'escola estàvem treballant la poesia. Els poemes que han recitat són de poetes molt coneguts com: la Lola Casas, Miquel Martí i Pol, Joan Maragall... S'ha fet al gimnàs de l'escola. Hi han anat a veure'ls els alumnes de segon fins a cinquè. Els de sisè s'han esforçat molt per memoritzar-los, fer els dibuixos, triar la música que acompanyava cada poema... Al moment del recital han anar sortit per grups. Per acompanyar la poesia ens anaven ensenyant dibuixos i una música de fons. Per finalitzar el recital han cantat un poema , “La casa que vull”, acompanyada pels mestres que tocaven instruments. Així s'ha acabat el recital i la setmana de la poesia. Nenes i nens de 5è A 32


El Cau dels Barrufets

Molts nens i nenes de l'escola hem anat a l'exposició de MIQUEL BARCELÓ a Caixa Fòrum. En arribar-hi ens ha donat la benvinguda un elefant gegant de set metres que fa al pi recolzat a la trompa... A dins del museu ens esperaven molts quadres i escultures, on s'hi poden veure alguns dels elements que l'han acompanyat sempre: gossos, peixos, aliments, el mar, llibres, paisatges, retrats, autoretrats...

En Miquel Barceló fa quadres amb Li agrada molt pintar paisatges i menjar i elements de la cuina com: persones d'Àfrica amb aquarel·les i encara que li sortís un guixot... ell arròs, tomàquets, taps de cervesa o de Coca-cola, segueix pintant! IRENE i MIQUEL macarrons, estris de cuina... Un d'aquests quadres es diu Natura Sovint es dibuixava envoltat morta rosa. de les coses que més li ELSA i MILLARAY agra-daven: els llibres i el mar Barceló va pintar una cúpula a Ginebra i després va aprofitar el paper que havia a Mallorca i de la manera que ficat a terra, ple d´esquitxades, per es sentia millor, com per exemple despullat. dibuixar-hi un mico a sobre. PAULA C. i PAULA G. MARC D. i DAYARA En Barceló fa uns autoretrats sorprenents! Quan una persona es fa un autoretrat no se'l fa com un animal, sinó el més “maco” possible. Ell en canvi, dibuixa un mico, tal com se sentia: trist, observat, avorrit, cansat i sol. MARIA i SARA Quan fa un retrat dels seus amics no els fa iguals. Diu que ja hi ha una càmera de fotos per fer les coses iguals. NICOLE i YANG HAO

Va fer un quadre a doble cara que es diu: Retrat doble. Per una banda hi ha una papaia oberta per la meitat i per l'altra les cares de dos amics seus africans. Feia això per aprofitar el paper. JÚLIA i LAURA Imitava les obres que li agradaven d'altres pintors, i les pintava amb el seu estil. ARIADNA i JORDI 33


El Cau dels Barrufets

Ens va agradar la pel·lícula que va fer amb un altre pintor treballant en una obra. Era molt gran, de fang a la paret i a terra. Hi posaven les mans, la cara, hi donaven cops de puny i ens va inspirar molt. JANA i PAU

És molt creatiu. A les seves obres hi enganxa coses que recicla., com per exemple menjar. MARC i ONA A la sala blanca , tot estava relacionat amb els deserts, però hi havia un quadre de la lluna. ALEJANDRA i CARLA

Ens va sorprendre que classifiqués els seus quadres en sales: a la sala fosca hi havia quadres negres i les parets també ho eren i a la sala blanca tot era clar i blanc. CANIGÓ i BERTA

La sèrie de quadres anomenats Quadres blancs són en la seva majoria, paisatges desèrtics que ens parlen de la seva experiència africana. En ells ens hem inspirat per a realitzar els nostres quadres blancs, tots els nens i nenes del Cicle Superior.

US CONVIDEM A VEURE TOT EL TREBALL ACABAT, A L'ENTRADA DE L'ESCOLA! 34


L'escola treballa... 6èA Halloween Party We celebrated Halloween in our school! Everyone in year 6 dressed as witches, wizards, monsters, vampires... We looked great! Bruixes i Bruixots and Ossos Polars came to see us. They had a great time. It was fun!

This is the song we sang dancing around the cauldron.

We brought some ingredients to make magic potions: frogs, snakes, spiders, lizards... They were delicious!

WITCHES EVERYWHERE Witches, witches see them everywhere, witches, witches flying through the air. Come and do a course of wizardry! Flying to the witches' ceremony. Bring along a broom, bring along a bat, bring along a spider, bring along a cat... Bring along a beetle, bring along a bone, bring along a scorpion, bring along a stone! 35


The Catalan tradition is La Castanyada. Halloween and La Castanyada are celebrated in different ways, but they have something in common.

MAGIC POTION First, cut a kilo of rhino's horn. Next, put ten grammes of a frog's hand into the cauldron. Then, pour a litre of bat's blood. Now, add half a kilo of crocodile's teeth. Then, stir four times. Next, add a cup of wolf's saliva. Now, boil everything together. Then, put a hundred grammes of dolphin's tail. Now, mix everything together. Next, chop a monkey's finger. Then, cut a bird's wing and add it to the cauldron. Finally say the magic words Abracadabra!

This is one of the magic potions we made. Do you want to try it?

Els origens Fa molts segles, a Escòcia i Irlanda el dia 31 d'octubre se celebrava la festivitat de Samhain, déu de la mort. En aquella època, es creia, que les ànimes dels morts visitaven les seves antigues cases per intentar trobar un cos on habitar. Per això, la gent es vestia de bruixes i dimonis per tal que cap ànima volgués habitar el seu cos. Quan els romans van ocupar els dominis celtes van assimilar aquesta festa. Més tard els cristians van intentar substituir-la per una festivitat seva “Tots Sants”, traslladant-la del 13 de maig a l’1 de novembre. Moltes de les tradicions de Halloween es transformaren en jocs infantils que els irlandesos portaren a diferents parts del món. 36


L'escola treballa... 6è UNA NIT DE POR A la Sortida de tardor és costum que els nois i nois de sisè organitzin un joc de por pels companys/es de cinquè: aquest any ens ha tocat a nosaltres preparar-lo. Vam fer el joc en un jardí-bosc molt i molt gran que hi havia a la casa “Eurostatge”, a prop del poble de Caldetes. El bosc-jardí està situat en un turonet ple de camins, hi ha moltes plantes, arbres i molts racons per poder-se amagar bé. Amb la foscor encara semblava més terrorífic! Era un lloc fantàstic per fer-hi el joc! Llàstima que alguns fanals feien molta llum! En canvi, de dia tot canviava, fins i tot s'hi podia veure el mar! Des del primer moment ens va fer molta il·lusió preparar el joc i vam intentar fer-ho el millor possible. En general no va ser gaire complicat preparar les proves i ens sembla que la nostra organització va ser bona. Vam fer nou grups de cinc o sis nens i nenes de les dues classes.

Els dies abans de la sortida vam dedicar estones a pensar i a dissenyar les proves. Aquesta primera part va comportar forces discussions. Desprès va ser necessari fer el llistat de materials, assajar la presentació de les proves i distribuir el material que portaria cadascú. Un cop a la casa vam acabar de preparar el joc sobre el terreny. Allà vam triar l'espai a on ens volíem col·locar, ens vam esforçar per situar cada cosa al seu lloc i amb la col·laboració de tothom vam aconseguir fer una bona preparació. Hi havien 9 proves i a l'hora de dissenyar-les vam intentar que totes fossin diferents: de por, d'ensurt i no gaire fastigoses. També vam buscar que els elements de les proves fossin

37


històries de por, jugar amb els sentits: el tacte, el gust... (la vista no perquè era de nit).Tot això ho vam organitzar amb molt de “secret” perquè volíem que el joc fos una veritable sorpresa pels nens i nenes de cinquè. Hem trobat interessat preguntar als nens i nenes de cinquè com s'ho havien passat i què pensaven del joc i de les proves. El joc va agradar a tothom perquè era molt emocionant, divertit i terrorífic, i les proves molt realistes.

Diuen que s'ho van passar molt bé tot i que alguns i algunes reconeixen que en algunes proves van passar una mica de por, especialment al començament del joc perquè no sabien què passaria. També expliquen que alguna prova els hi va fer una mica de fàstic. Les opinions són molt variades a l'hora de triar quina prova els ha agradat més o quina feia més por. En canvi, la majoria està d'acord en que el lloc triat estava molt bé i era adequat per fer-hi el joc. També van tenir molt d'èxit les disfresses que portàvem, l'ambientació de les proves i les històries que els hi vam explicar. Va ser una llàstima que molts grups no poguessin fer totes les proves, però ... s'havia fet molt tard. Estem molt satisfets i satisfetes de com ha anat el joc Va ser una nit divertida i especial, els diferents grups vam estar molt units ja que per nosaltres és l'últim any a l'escola. I els de cinquè s'ho van passar molt bé i van demostrar ser uns nois i noies força valents. Moltes gràcies a tothom per fer que aquella nit fos tant especial!

Noies i nois de sisè B

38


ersari del naixement de Joan Maragall i el 100 de s varen motivar l'elecció del tema d'aquest any: LA

stre alumnat, l'equip de mestres vàrem TARDOR dissenyar i POÈTICA A LA BIBLIOTECA tats literàries i plàstiques que es van dur a terme Com cada curs, a finals primervam trimestre, es programa a la Biblioteca de l’Escola una exposició monogràfica començament de novembre tota ladel primària anar que pretén un determinat de llibres a les nenes i nens i a les famílies, així com també fer viure la teatreacostar , sobre poemes de Peretipus Quart. de l'Estenedor biblioteca com a un espai delvan centre escolar gaudir del recital de poesia que ens oferir les motivador i agradable, dins i fora de l’horari escolar.

ció fer-lo per Sant Jordi, però que aquest any s'ha Enguany se celebra el 150 aniversari del naixement de Joan Maragall i el 100 de Marius Torres. Aquests dos gina WEB e l'escola. fets varen motivar l’elecció del tema d’aquest any: LA POESIA

at el món Per de latal poesia des de perspectiva literària: d’acostar la la poesia al nostre alumnat, l’equip de mestres vàrem dissenyar i elaborar un ampli ventall gnificat... d’activitats També s'haliteràries interpretat plàsticament una i plàstiques que es van dur a terme abans i durant l’exposició. Així, a començament de tota en la primària vaml'escala. anar a veure eball pot novembre ser observat el fris de Cal l’espectacle BESTIARI de l’Estenedor teatre, sobre poemes de Pere les Quart. I com a plat final, vàrem poder e ens proposen composicions que han fet els nens i gaudir del recital de poesia que ens van oferir les noies i nois de sisè (que és tradició fer-lo per Sant Jordi, entorns podem trobar imatges i objectes relacionats però que aquest any s’ha avançat) i que podeu veure a la pàgina WEB e l’escola. ements “perduts” dels poemes de cada classe.

En totes les classes, s’ha treballat el món de la poesia des de la perspectiva literària: vocabulari, estructura, tres tardes després de l'horari escolar, ha estat unplàsticament una poesia. El resultat d’aquest treball pot ser obserritme, significat... També s’ha interpretat ies han compartit llibres, impressions, lectures i visual i plàstic que ens proposen les composicions que han fet els vat en el fris de l’escala. Cal destacar el joc uacions denens diàleg, d’intercanvi i de relació entre tots i nenes. A la biblioteca i els seus entorns podem trobar imatges i objectes relacionats amb els poemes treballats: són elements “perduts” dels poemes de cada classe.

t s ervir a

L’obertura de l’exposició durant tres tardes després de l’horari escolar, ha estat un èxit de participació. Les famílies han compartit llibres, impressions, lectures i il·lusions. Tot això ha afavorit situacions de diàleg, d’intercanvi i de relació entre tots i totes. A la revista trobareu un petit tast de llibres de poemes de diferents autors i autores que ens poden servir d’excusa per anar a la biblioteca a remenar més llibres.

UN PETIT TAST DE POESIA

UN PETIT TAST DE POESIA PEP MOLIST. Miquel Matí Blanch i Pol. Ignasi PEP MOLIST. Miquel Matí i Pol. Ignasi (il) Blanch (il) Ed. Baula, Ed. Baula, Barcelona 2010Barcelona 2010 PEP MOLIST. Maragall. Ignasi PEP MOLIST. Joan Maragall.Joan Ignasi Blanch (il) Blanch (il) Ed. Baula, Barcelona 2010 Ed. Baula, Barcelona 2010 Agustín LOLA CASAS. LOLA CASAS. Verd. Agustín Verd. Comotto (il).Comotto (il). Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona,2008 Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona,2008

MERCÈ RODOREDA. Leonard Beard (il) Beard (il) Formiga . Leonard MERCÈFormiga. RODOREDA. Cruïlla, Barcelona, 2008 Cruïlla, Barcelona, 2008 MONTSE GINESTA. Poemes i Haikus de Sant Jordi, princeses i dracs. i dracs. Poemes i Haikus de Sant Jordi, princeses MONTSE GINESTA. Animallibres, Barcelona 2010 Animallibres, Barcelona 2010 MARC GRANELL. La dansa dels La versos. López (il) MARC GRANELL. dansa Xan dels versos. Xan López (il) Editilde, S.L. València, 2009 Editilde, S.L. València, 2009 MIGUEL HERNÁNDEZ. Me ha hecho poeta la vida. Miquel Tanco (il) MIGUEL HERNÁNDEZ. Me ha hecho poeta la vida. Miquel Tanco (il) Ediciones SM, Madrid 2009 Ediciones SM, Madrid 2009

FEDERICO GARCIA LORCA. Santiago. Javier Zabala (il) GARCIA LORCA. Santiago. Javier Zabala (il) Libros del zorroFEDERICO rojo, Barcelona-Madrid, 2007 Libros del zorro rojo, Barcelona-Madrid, 2007

PABLO NERUDA. Oda a una estrella. Elena Odriozola (il) Oda a una estrella. Libros del zorroPABLO rojo, NERUDA. Barcelona-Madrid, 2007 Elena Odriozola (il) Libros del zorro rojo, Barcelona-Madrid, 2007

39


BARRUFADES SOPA D'ADJECTIUS

POEMA

Endevina la paraula que falta a cada frase i troba-la a la quadricula

Ai, quin fred que fa! Ai, quin fred que fa!

A D O R R T R E C I A X E R I O

S V T D A A O E R I A L L E R B A L L A D O R T O N F O C V A R A I R E S R A T I C O A

B R U T D

C I G N O R A N T

tinc les mans enrampades,

S

tinc les mans encarcarades, tinc el nas fet un glaç... Si això dura no sé pas...

R

M

I

T

Ai quin fred que fa! Jo no el puc aguantar Barcelona, gran casal, flor de Catalunya, el desembre no et fa mal; somriu i s'allunya

Savi és l'antónim de .................

Diu: -Gebrada no et durà,

Dropo és el contrari de ...............

que hi ha encara en el roser

Callat és l'oposat de ...............

al cim de les branques,

Seriós és de ................

rams de roses blanques

Net de ................. Espavilat <> ............

Josep Carner

BUSCA LA PARELLA

BARRINA

Mira aquests caganers, tots van de dos en dos menys un, quin?

Suma Romana. Posa el resultat en números

M

+

M

+

X

+

I

=

C

+

C

+

C

+

L

+

X

+

V

=

X

+

X

+

X

=

X

+

X

+

V

+

I

+

I

+

I

=

D

+

C

+

X

=

M

+

C

+

C

+

X

+

X

=

HUMOR Filla, que fas dins de l'aigua?, no t'he dit que no et mullessis els peus!. - No et preocupis mare, porto les sabates posades. Saps quin cotxe te Santa Claus?. Un Renol

40


Que saps qui és? Aquesta foto pertany a un dels membres de l’equip pedagògic de l’escola. Si vols participar posa la teva resposta dins d’un sobre amb el teu nom i curs a la bústia que trobaràs al vestíbul de l’escola abans del 8 de setembre. Entre tots els encertants sortejarem un premi sorpresa. La resposta correcta, el nom dels guanyadors, i la llista de tots els encertants la coneixereu en la propera edició de la revista.

CONCURS Juny 2010 Que saps qui és? El mestre de la fotografia era el Ferran ...... Hi va haver 56 encertants de 90 participants.

ENCERTANTS: Júlia Gallego Miguel Clara Sánchez Júlia Silvia Lliuró Estela Pau Mendive Ricard Sánchez Lula Font Bru Font Aina Torremilans Marina Danai Pallares Andrea Paula David Nil Mansilla Alejandro Huertas Alex Elena Laia Esteve Jordi Extrem Aitana Maeztu Marian Veles Irene Gomez Laia Sales Alfredo Paula Gerona

Núria Joan Sánchez Manu Max Simón Alberola Marc T. Gal·la Font Annia Pol López Natalia Marta Oscar Abril Sánchez Ariadna Eloi Gallego Roc Extrem Anna Carretero Oriol Alorda Carla Pou Valentina Zuñiga Isaac Cendra Laura Lliuró Marc Tudela Mª Mar Zuñiga Ona Esteve Berta Pou Clara Bentanachs Arkaitz Extrem

La guanyadora, Laia Sales, rebent el premi



El cau dels barrufets 1er trimestre 2010-2011