Page 1

Zona volcànica de la Garrotxa El cel està tot despullat. Al fons, tot és boira, d’un cantó a l’altre no queda ni un sol forat. Tot és molt tranquil, quant et vas apropant, va desapareixent la boira. Es comencen a veure tots els volcans plens de records i de color verd brillant. Més cap a la dreta es veuen camps marrons com les castanyes. Cap a l’altre cantó a la dreta hi ha un ramat de xais que pasturen. Al mig hi ha un caminet de color verd madur . Seria un somni anar allà i veure tots els volcans, sentir l’aire de la naturalesa i tocar la boira. Així és la zona volcànica de la Garrotxa.

Anna Lladó Salvà


Un cel meravellós. En aquest paisatge hi ha un cel lluent com un diamant quan es dorm el sol, al fons es veu una lluna ple de vida contenta per veure els llops adulant. Més a la esquerra veig uns estels plens de color flotant pel cel. Esta molt sol com un desert,quan ho veig em surt un somriure a la cara, m’agradaria estar a sobre la gespa de color de xocolata o acariciant els llops, passar-me tota la nit veient la lluna transparent. Seria molt divertit estar allà amb els meus amics gaudint d’un lloc meravellós ple de fantasia.

Alvaro Bueno Diaz


Paisatge natural En aquesta bonica imatge es veuen uns arbres preciosos de fulla verda com un camp d’herba fresca. Quan veig aquesta em transmet sensació de pau i tranquil·litat. El terra és de color xocolata, amb tacte aspre com el gust de la llimona. Al estar allà es sent cantar els ocells, i es veuen volar els insectes. Aquesta imatge es natural per això es especial.

Èlia Martín


Un paisatge enfarinat Quan veig aquesta imatge em passa un aire fred per la cara. El sol ja il·lumina les cases d’aquest petit poble. Aquestes casetes m’encanten sobretot la neu de les teulades, sembla que algú hagi pujat a dalt per aplanar la neu. El poble està situat entre un llac i una muntanya, una muntanya coberta d’arbres despullats plens de neu. A l’aigua del llac, que té un aspecte d’estar fredíssima, s’hi reflecteix l’església, amb un campanar de teulada llarga i punxeguda com un llapis, també s’hi veu la mica de neu que s’ha anat fonent. Al fons s’hi veuen unes muntanyes enfarinades camuflades entre el blau del cel, un cel serè, tret d’un núvol petitó que treu el cap per darrera la muntanya.

Jana Jordana


El paradís dels boscos Això són les Guilleres, (Savassona), un paradís ple d’ataràxia. Allà els boscos són verds com una espinac estoig. En aquesta foto els núvols són blancs com el cotó. Amb aquests penya-segats és fàcil imaginar-se com seria tirar-se per allà. Sents com l’aire et sobrepassa per la cara. Seria un somni anar aquell bosc tant meravellós.

Nom:Josema Pérez


EL BOSC A la tardor, al mig del bosc a primera hora del dia. Se sent el soroll del vent, l’ olor de aire fresc. La terra sense el seu vestit verd, i s’ha posat el seu vestit de fulles marro xocolata. Les fulles cauen a poc a poc i tranquil·lament, com si plogués . Els arbres alts com gratacels, pelats i escanyolits. Jo em veig passejant per allà, les fulles crec-crac quan es trepitjo. És molt fantàstic . Maika Barcala Barot


La Cerdanya La Cerdanya és un lloc molt tranquil. El cel és clar com l’aigua i lluent com un diamant . Les muntanyes fan ziga-zagues i si les mires lluny veus els cims recoberts de neu blanca com la nata. En aquells turonets hi han petites cases evitades per persones. Hi ha molts arbres preciosos, la gran majoria tenen les fulles daurades i els altres són verdosos. Quan estàs en aquell paredis sens una olor de aire fresc. També hi ha unes petites masies cansades d’aguantar parets. El tacte de la terra és suau com la seda i fluix com el coto .

Maria Colomer


La Vall d’Aran Aquest paisatge si veu un pont molt rocós per on passen les persones, contemplant el riu transparent que i passa per sota, a l’arbora del pont hi han uns preciosos arbres verdosos i escanyolits. Las teules de les cases són blaves i superposades com las escates dels peixos que passen pel riu, l’església és l’edifici més alt de tot el poble meravellós, i és destaca molt. Lluny d’aquell poble hi ha un camp d’herbes preciós, tot és verd, te arbres, arbustos, flors... Al costat de tot això hi han unes muntanyetes petites i molt rocoses, que de lluny semblen puntets marrons decorats amb ratlles verdes, que són els arbres de les muntanyetes. Jo si enes a aquell prat, sempre estaria relaxat perquè nomes es sentirien com canten es ocells. Pau Catà


Les cascades En aquest lloc hi ha una cascada enorme, cauen uns rajos d’aigua que quan t´ aproximes, fan soroll que és com el xoc de la mar contra les roques. Hi ha un sol ple de vida , a la dreta hi ha un pont de fusta molt maco per passar el riu, la sensació quan passes pel riu es com si l’acariciessis, una natura d’aire fresc i ven polit amb moltes plantes i arbres ben bonics, és el millor paisatge, em quedaria per sempre.

Joel Iribarne


Un paisatge meravellós A primera vista hi ha un estany ple de trossos de neu pel damunt de l’aigua glaçada.El terra del costat de l’estany quan t’hi poses el damunt, és com el cotó fluix i t’enfonses ràpidament. La neu és suau com la seda . Està envoltat d’avets com si fos Nadal i estan verds com si els i haguessin tirat pintura verda per sobre. El costat esquerra hi ha una muntanya tota despullada i sense neu, com si un gegant l’hagués espolsat. Ala muntanya de la dreta hi ha una un bosc curull d’avets altíssims comgratacels. El cel és transparent i clar com el color de l’aigua i es reflexa en el llaccom un mirall. La meva sensació auditiva , és com si fos un paradís immòbil i sense persones ni animals, és com un desert sense aigua i sense cap esser. M’encantaria anar en aquest lloc tan bonic i agradable!

Mar Soler


ANDORRA Des del cim de dalt de la muntanya , es veu al centre de la imatge el poble Andorrà. El seu voltant esta atapeït de muntanyes altes com un pi. Quan arriba el migdia, tot està tranquil com un cementiri . Es veu una ermita i casetes de muntanya, hi ha llocs que estan pelats completament , però quasi tot és verd i fa una olor d’ herba fresca com la del camp. Hi ha quatre nuvolots i el sol ja s’ha enfilat fins el capdamunt, la gent ja deu ser llevada. Hi ha molts camins llargs com la cua d’un llangardaix. Aquesta fotografia sembla infinita. Aquest paisatge per mi desprèn tranquil·litat . Marc Vila Farrés 5èA


EL PEDRAFORCA Damunt les roques del cim del Pedraforca ,empolsinades de neu, veiem un cel blau i clar com la mar. Tot baixant per la muntanya es va trobant vegetació, però fins que no estàs a baix del tot no trobes boscos ni arbres. Una mica més avall el sòl sembrat ple de pins i avets. Al tacte de la terra és raspós com un raspall, de color verd daurat. Darrera el Pedraforca també hi ha altres muntanyes molt nevades, però no tant altes com ell. La sensació és d’aire fresc i molta tranquil·litat. M’agradaria poder tornar el Pedraforca per gaudir de la pau i la tranquil·litat que hi ha el Pedraforca. Irene


Llac D’ Engonasters Aquet paisatge em desperta tots els sentits,el cel brut com una xemeneia, amb una gran posta de sol .desprès hi ha un bosc molt atapeït, però s’ olora un aire molt pur. Més avall hi ha un gran llac,amb l’ aigua com una i ple de peixos a vessar i la sorra es humida i gruixuda com cigrons. Aquet paisatge em fa sentir viu com una papallona. Quan les flors s’ obren tot es molt alegre i ningú esta trist al llac D’ Engolasters, però quan és congela les flors es tanquen i tot es fred no hi ha res més que gel i tothom es torna molt antipàtica.

Josep Bosch


Descripcions paisatges 5è a  
Advertisement
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you