Page 1

juny 2007

SUMARI La diada de Corpus- La catifa de l’escola Pensa-hi: saber escoltar Shyla L’escola parla-”Pares tinc por” El reportatge - Isabel Ruiz, mestra de 5è Article d’opinió En Gi i en Roi

El dissabte 16 de juny en el sopar/festa de l’escola van néixer en Gi i en Roi, ara ja tenen casa per viure l’escola, podem marxar tots de vacances ben tranquils, relaxar-nos, disfrutar, i tornar amb les piles carregades, en Gi i en Roi ens cuidaran l’escola El curs vinent ja els anirem veient, ells quan estem a l’escola ens vigilen i miran que els nens , els mestres i pares es portin bé, i quan passa quelcom a l’escola poder es culpa d’en Gi i en Roi, dos trapelles, molt trapelles. BONES VACANCES !

dibuix: Mar Vilella 4a

LA DIADA DE CORPUS

Si hi ha una tradició per la qual és conegut el poble de la Garriga és per la seva festa de Corpus. Es tracta d’una festa popular on grans i petits participen conjuntament perquè els quasi dos quilòmetres de carrers encatifats lluexin d’allò més. Però les catifes que tothom admira aquest diumenge de juny són fruit de diversos dies d’esforç previ. En el cas de la nostra escola, unes setmanes abans es proposa als nens i nenes de presentar un projecte de catifa. Dels tres dibuixos finalistes se’n fa una refosa agafant idees o elements de tots tres per fer un projecte definitiu. El motiu triat es dibuixa en unes plantilles de paper que, un cop ben escombrat el carrer, seran reproduïdes amb guix sobre l’asfalt.

Aprofitem per agrair la col-laboració de tots els qui hi han participat

Aquesta feina s’ha de dur a terme ben d’hora, entre 7 i 8 del matí per tal que hi hagi temps suficient per a poder anar col-locant les flors adequades al llarg de tot el matí. Els clavells són les flors bàsiques amb les quals es confeccionen les catifes i s’han d’haver anat a collir als camps del Maresme uns dies abans. Es guarden en cambres frigorífiques fins al moment d’utilizar-les. També es fa servir escorça de pi i palla d’arròs entre d’altres materials vegetals. Anys enrere, quan encara la ginesta era abundosa en els nostres boscos, les seves flors grogues eren molt apreciades però ara ja és difícil trobar-ne i s’ha substituït per altres materials. La festa acaba al capvespre amb la processó religiosa i no pot faltar mai la batalla final de flors tan esperada pels petits i els no tan petits. Olga Serrano

fotos: Olga Serrano,Núria Alberch, C.C


PENSA-HI: SABER ESCOLTAR

“Tenim dues orelles i una boca perquè escoltem el doble del que parlem.” (E:Pictet)

A l’antiga Grècia, els alumnes de les acadèmies passaven els primers anys aprenent a callar. Només quan eren capaços d’escoltar amb atenció els ensenyaven altres coses. Vivim en un món ple de soroll. La televisió, els auriculars, l’equip de música, els cotxes, els crits dels companys … Hi ha tant de xivarri al nostre voltant que molts cops ens costa parar atenció a allò que ens diuen. I quantes coses que s’aprenen quan escoltem! Si poses atenció al que et diuen la mare i el pare per exemple, no t’ho hauran de repetir cent vegades i tots guanyareu temps per fer les coses que us agraden. Oi que és avorrit haver de sentir el mateix una vegada i una altra? La solució és fàcil: escolta-ho de bon principi i … a escampar la boira! A l’escola, si escoltes el que et diuen els mestres també t’estalvies molt de temps. Si estàs atent a classe, després ho recordes tot i pots fer els deures en la meitat del temps. Tindràs més hores per jugar, llegir, pintar o dibuixar. I tot això només parant l’orella i posant atenció! El teu arxiu privat Cada dia ens expliquen coses interessants que val la pena recordar per a nosaltres o per explicar als amics. Si els teus mestres, els companys, el pare, la mare, o fins i tot la televisió diuen alguna cosa curiosa, pren-ne nota en una llibreta que serà el teu arxiu privat. Si cada dia hi apuntes alguna cosa, d’aquí a un any sabràs 365 coses noves! SHYLA

Vull fer un homenatge al meu animal de companyia que té 11 anys, es diu Shyla i és un Husky barrejat amb pastor alemany. Quan vius amb un animal es desperten sentiments i emocions que t’agrada compartir amb gent que, com tu, té una mascota. Patim quan es troben malament o estan tristos. Ara fa quatre anys va néixer el meu fill i a casa ens vàrem dedicar absolutament a cuidar-lo i la Shyla va passar a segon terme. Ella ho va notar i per això va quedar ensopida durant una temporada però sempre estava el meu costat demostrant-me el seu amor incondicional. T’estimo Shyla. Gràcies per caminar al meu costat. Ells també ens poden ensenyar una altra manera d’estimar. Silvia Granado L’ESCOLA PARLA

Pares tinc por !

•La por és una emoció natural i comuna en l’ésser humà. •Apareix quan l’infant es descobreix a sí mateix i percep les seves fragilitats i els seus conflictes interns o externs. •En la resolució de la por infantil les mares i els pares, com a referents de primera línia, hi tenim un paper estructurador i pacificador. •Acompanyar el petit en l’autodescobriment, enfortint el seu “jo” i acostant-lo al reconeixement de les seves emocions, l’ajudarà a poder estar sol o a sentir cert malestar però amb tranquil·litat. •Posar nom a les emocions i també a les pors ajudarà els menuts a reconèixer què senten i a anar superant els seus conflictes de mica en mica. •Certs rituals, com ara un llumet encès durant la nit o dormir amb un nino, doten els infants de recursos i els fan sentir més segurs. •Assegurar de manera explícita que entenem i que respectem el que els passa, fins i tot parlant de les pors que vam patir nosaltres durant la nostra infància, relativitza i atempera el malestar de la criatura. •Posar límit a les demandes que ens fan les nenes i els nens també posa límit a les seves pors. La percepció en l’infant que no tot s’hi val, li dóna una visió de fermesa en els pares que, en darrera instància, sempre els reconforta. Revista Guix d’Infantil Núm. 37 – maig-juny 2007

EL REPORTATGE - ISABEL RUIZ, MESTRA DE 5E

Entrevista a: Roser Abella, la millor cuinera dels col.legis

Entrevista realitzada per alumnes de 5è: Nil Varela i Roger Alemany, juny 2007

Nil Varela: Quants fills tens? Tinc dos fills, un nen i una nena NV: On vius? A Lliçà de Vall

NV: Quan eres petita que volies ser de gran? Mestra

Roger Alemany: Quant temps fa que ets mestra? Fa 17 anys que soc mestra RA: Abans de ser mestra vas fer alguna altra cosa? No, sempre he volgut ser mestra NV: A quantes escoles has anat? A set escoles

NV: Quin va ser el teu primer cole i quin abans d’ara? El primer a Polinyà i el d’abans el Mestres Montanyà RA: Quin va ser el primer curs quan vas començar a fer de mestra? El 8è NV: Quin curs t’agradaria fer? Un temps en el cicle superior o infantil

RA: A quina escola vas fer el primer 5è? La primera vegada que he fet 5è és al Giroi NV: Quin assignatura t’agrada més? Les mates

RA: T’agrada el 5è que fas ara? M’encanta, són uns nens molt divertits però una mica esverats

RA: Que és el que no t’agrada fer als nens? No m’agrada renyar als nens, és la feina més aborrida RA: T’agradaria que les colònies fossin més llargues? Si, m’agradaria que les colònies fossin més llargues NV: Quin és el teu hobby? La lectura, la jardineria, el cinema i una mica EL GANDUL! ARTICLE D’OPINIó

fotos: M.C,Núria Alberch,C.C

El passat 30 d’abril, aprofitant el dia de pont, vaig fer una sortida en BTT per les muntanyes que envolten La Garriga. Tot fent les pujades de Sant Cristòfol el cap et va donant voltes sobre feina, família, amics, inquietuds, hobbies i altres coses, i enmig d’un caminet on no hi passa ningú entre setmana, vaig trobar-me una ampolla de vidre buida. Passats 10 metres de l’ampolla les meves mans van frenar la bicicleta. Havia d’arreglar el que algú havia llençat. No sabia com fer-ho ja que no portava ni motxilla ni alforges per endurme-la. El que se’m va ocórrer fou enterrar-la en un sot. Tot i que no era la millor solució, com a mínim aquesta ampolla no seria la que provocaria un incendi a l’estiu.Com que després tornava a fer pujada el meu cap va tornar a barrinar i va extreure una vella idea que m’havia voltat pel cap feia temps: es podria organitzar una sortida de dissabte al matí pels boscos de La Garriga per recollir brossa? Si es fa com a excursió familiar els nostres fills en prenen conciència i complementaríem l’educació que reben a l’escola respecte a protegir el medi ambient. Qui s’hi apuntaria? Francesc Verdaguer

Altaveu 5  
Advertisement