Page 1


INDEX                         

Els animals màgics El conillet màgic El llibre màgic de Vicki El comte màgic i la festa de la cova L’unicorn màgic i la xiqueta L`0sset i Maties el mag La maledicció del Rei L’aniversari màgic de Maria Pedro i el llibre màgic El mag que no sabia fer màgia El menjar màgic El conill parlant Júlia i la serp verinosa La millor veïna El xiquet amb poders màgics Laura i els gnoms Les titelles parlants El xiquet que no volia creure en la màgia El bosc dels llibres perduts La bruixa bajoca Abra Cadabra El mag i el conill El mag del temps El bosc màgic Un collar a la boia


Un dia en una casa, en la què vivien dos xiquetes, estava fent-se de nit. Sergi, el pare de Laia i Maria, va contar un conte, com sempre. …Hi havia una vegada a un poble molt xicotet, un grup de xiquets que tots els dies anaven a jugar. Un dia en una vall van descobrir animals que parlaven, ballaven… Era tot fantàstic, estaven bocabadats. Quan van tornar a casa no ho van contar als seus pares. A l’endemà quan van tornar es van trobar a unes persones que també ho sabien. Van dir-los que se n’anaven a portar els animals al circ per a que tot el món creguera en la màgia. Van anar amb els animals al circ i ara tot el món creu en la màgia... A Maria i a Laia les va encantar el conte, perquè elles creien molt en la fantasia.

Lucia Jiménez Roger – 3r Primària


Hi havia una vegada un conill, què no parava de fer una màgia què molestava els altres animals (com per exemple: llevava l´aigua al riu quan els peixos es llançaven de cap o molestava amb coets). Aplegà un moment en que els animals estaven tan farts d´ell que anaren a parlar amb el cap de tots els mags, el senyor Mussol, qui, com a càstig li va llevar els seus poders màgics. Un dia li van fer una trampa uns caçadors, li varen posar una xarxa per a poder atrapar-lo. Al no tindre poders màgics va cridar els seus amics animals per a que l’ajudaren, però, els animals estaven tant farts d´ell que no volgueren fer-ho . Després, un amic conill li va rosegar la xarxa i ell va poder escapar . Al final ho van celebrar amb una festa, i, a partir d´aleshores el conill només va fer màgia per ajudar els altres.

Clàudia Moya .3r Primària


Hi havia una vegada una xiqueta anomenada Vicki que vivia en Paris i li agradaba molt el Mag d’Oz . Un día anava passejant pel parc i es va trobar un llibre molt interessant, a la portada hi havia un ull, i, Vicki se’l va portar a casa. A casa el va obrir i posava: -“ ESCRIU UN DESIG” Ella molt entusiasmada va escriure: – Vull coneixer al Mag d’Oz- i, al cap d’una estoneta va sonar el timbre. Era el Mag d’Oz què li va dir: – Preparada per a viure una aventura amb mi? Ella va agarrar-li una mà i junts van tancar els ulls, i, al obrir-los estaven a la part més alt de la torre Eiffel. Vicki anava sorpresa i va seguir amb el seu desig i li va dir al Mag d’Oz: - Mostra’m el Regne d’Oz El mag d’Oz va respondre: – Hauràs d’escriure el que vols al teu llibre, i, després tanca els ulls . Vicki ho va fer i al obrir-los estava a EURODISNEY. Allí va viure moltíssimes aventures i va conéixer a l’home de llanda , el lleó , l’espantaocells i es va fer molt amiga de Dorothy . Vicki estava tan cansada de jugar, tant, que es va seure a un banc i es va quedar adormida. Al despertar-se estava en la seua casa . Tot havia sigut un fantàstic somni i quan arribà, el seu pare tenia un regal per a ella: UNA BONICA MEDALLETA DEL MAG D’OZ! Eliana Valentina Flores -3r Primària


Hi havia un comte màgic que vivia en Ademús.El conde Màgic volía trobar la festa d’una cova que estava en Alacant.El conde estava somiant que era un pingüí i es relliscava pel gel. Es va despertar i com era màgic es va convertir en un colom i va volar a Alacant, va entrar en la cova i es va trobar un drac que ballava la música de tots el cantants i el comte es va posar a ballar. El conde Màgic va tornar a Ademús on va trobar una rabosa, un gos i una ovella. El gos estava barallant-se perquè la rabosa volia menjar-se a l’ovella, què va veure al pastor, i, el pastor va espantar la rabosa. 2 ANYS DESPRÉS El comte es va casar amb la maga Pepa, van tindre tres fills:un xiquet i dues xiquetes, s’anomenaven Sofia, Marta i Lucas. Els cinc són mags i són feliços. Lucas jugava molt amb la màgia i Pepa i Màgic li llevaren la vareta perquè trencava coses. Lucas es va enfadar i va agafar la vareta de son pare i va dir les paraules màgiques: Bidivi Badivi Buu, i, el xiquet es va convertir en un mono. Son pare va vore al mono i el va tirar de casa. Lucas es va tornar a convertir en xiquet i se’l va dir a son pare, van entrar en casa, van dinar i es van a anar a dormir feliços. Diana Palmero- 3r Primària


N’hi havia una vegada una xiqueta anomenada Laura que se’n va anar de camping i es va quedar una setmana al bosc. Quan se’n va anar al llit escoltà un soroll estrany. S’alçà del llit i trobà un unicorn màgic atrapat. Ella el va rescatar i se’l va quedar per a curar-lo . Quan es curà l’ unicorn li digué que com a agraïment li podia demanar tres desitgos. El primer desig de Laura va ser: Que volia ser la més popular . El segon desig: Que le tractaren com a una persona adulta . Però, Laura va tindre molta sort, perquè encara li quedava l’ últim desig ja que, no volia que continuaren tractant-la com a un adult, aleshores, va demanar el seu últim desig. -

Volia tornar a ser una xiqueta!

I va viure feliç per sempre.

Valèria Àlvarez Valencia – 3r Primària


Xabela era una xiqueta de nou anys que vivia en un poble xicotet sense teatre ni cines ni massa diversió. En agost es celebraven les festes del poble i l'alcalde tingué la idea de contratar a un mag que fera un espetacle inoblidable per als veïns i sobretot per als xiquets i xiquetes que mai n’havien vist cap. Rápidament l'alcalde i els seus ajudants obriren l'ordinador, i, de sobte va aparéixer a la pantalla el mag Maties. Xabela i les seues amigues estaven emocionadíssimes, no sabien que era un mag i que feia, però, era novetat. Va aplegar el gran dia, el poble sencer estava a la plaça i Xabela i les seues amigues, és clar en primera posició. L'actuació de Maties va deixar bocabadats a tots els assistents. Va fer trucs de cartes, encanteris i molts més jocs de màgia. Xabela estava meravellada i no parava d'apretar un osset que portava. El mag la va fer pujar a l’escenari i l'osset va desaparéixer. Ella es va quedar molt trista, encara que, Maties li explica que estava en un univers màgic i que no es preocupara. Quina va ser la seva sorpresa que, l'endemà, quan es despertà ,l’osset estava al seu costat. I Xavela va decidir ser maga. Aitana Mingo- 3r Primària


Un dia fa molts anys, quan n’hi havien castells, un rei sempre estava posant més i més treball als camperols. Els camperols protestaven, però, el rei, no feia ni cas. Els cavallers també ho pensaven, però, n’hi havia una llei i havien de respectar-la, sinó ho feien, els matarien. Però, n’hi havia un cavaller, Pepito Roble, que sabia fer màgia.(Ell estava preparant molts trucs de màgia). Els camperols li digueren que preparara una maledicció per al rei. Els va mostrar un gran pergamí per a que el rei fugira del Castell. A l’endemà, el cavaller, Pepito Roble va llançar la maledicció al rei què va fugir del Castell. Finalment tots els camperols li ho van agraïr i van viure feliços. Pablo Garcia – 3r Primària


El dia del seu aniversari, 19 de maig, el va celebrar, Maria, amb les seues amigues a una pizzeria, i, va assistir un mag que li deien Manel. Es van menjar la tarta, i, després de menjar-se-la el mag va fer uns quants trucs. Del seu barret va eixir un colomi també alguns pares i mares. El mag, estava molt concentrat, i, va bujar a la mà de Maria, i, li digué tot el que li passaria al seu futur. El mag a més va fer un joc de cartes i un joc amb uns gots, hi havia un a la dreta, un altre al mig i un altre a l’esquerra, Maria va triar el de l’esquerrai no va encertar, també el mag es va menjar molts mocadors. S’ho va passar molt, molt bé. Així va ser l’aniversari de Maria. Soraya Sheila Heras – 3r Primària


Hi havia una vegada un xiquet que s'anomenava Pedro. Un dia va trobar un llibre i el va llegar. Al llibre posava: - Ull de falcó, cua de fardatxo, agilitat de mico, que un mico aparega ací. I van aparéixer muntons de micos i ell no es va adonar. Pedro va agafar el llibre i se’l va emportar a sa casa. Angel Garcia - 3r Primària


Hi havia una vegada un mag què no sabia fer res de màgia. Ho va estar intentant dia i nitperò no ho aconseguia mai. Passaven els anys i no ho podia aconseguir. Quan tenia 32 anys aconseguí fer un truc. Passaren dos anys més, i, se nànà a casa de osn pare per a que li ensenyara a fer més màgia, i, anà millorant (però no massa). Anà aprenent trucs, però no els podia fer molt bé. Quan passaren cinc anys més, per fi, ho aconseguí, i, ja sap fer màgia. Passaren els anys i ja era un bruixot FANTÀSTIC !

Héctor Alandete – 3r Primària


Una vegada vaig somiar, que, quan anava a vestir-me, la roba estava ballant: els calcetins, la samarreta, els pantalons... I això crec que estic somiant. Després quan la meua mare feia el desdejuni el pa de llet ballava, les salxitxes parlaven, els ous volaven... Tot era màgia. Li preguntí a la meua mare: -

Mare tu ets una bruixa?

Ella em va respondre que no, que estic loca. A les 10:00 hores del matí he menjat “frijoles” què em parlavena mi, però a la meua mare no, i tampoc al meu pare. I demà pasta, què farà la pasta? Ja ho vorem. Quan me’n vaig al llit, el llit estava jugant, no el puc creuar, quan la meua mare ve el llit ja no juga. És MÀGIA!

Thaixa Rosado – 3r Primària


Un matí un xiquet al carrer va veure un conill què parlava, se n’anà cap a casa i va veure que el conill se n’anava per altre camí. Arribà a sa casa i li va dir a la seua mare: -N’hi ha un conill parlant, m’he trobat amb ell al carrer, camí de casa. La mare li va dir : -Són al·lucinacions teues.Vinga ves-te’n a jugar amb els teus amics! Se’n va anar a jugar i no es va trobar amb el conill, i, pensà: -És veritat! Eren imaginacions meues. Va jugar amb els amics una hora i mitja, i, quan anava pel camí cap a sa casa es trobà el conill una altra vegada, va fer mitja volta i, el conill ja no estava. Continuà cap a sa casa i, quan aplegà una altra volta li ho digué a sa mare, què una altra volta li contestà: -Són al·lucinacions teues. -Si són al·lucinacions meues vine amb mi i, ja veuràs com no ho són. Van eixir al carrer i va demostrar-li que no eren al·lucinacions seues i que el conill parlava de veritat.

Hèctor Peñalba – 3r Primària


En un col·legi un xiquet anomenat Miquel va portar una serp verinosa. Al seu amic Jesús li agradava molt, i, a la seua amiga Júlia no li agradava gens. Després, la serp es va escapar de la gàbia i va enverinar a Júlia. Justament era la celebració de la setmana cultural i va vindre un mag, va demanar un ajudant i va eixir Júlia. Júlia estava un poc marejada i el mag la va curar el mareig. Aleshores ja no estava enverinada. Miquel li va demanar disculpes a Júlia pel que havia passat amb la seua serp. A l’endemà estigueren junts en el pati, jugant, i, de sobte, va vindre el contacontes i va contar acudits. Un acudit era el que se li havia ocurrit amb la serp verinosa i després tots de vacances ese n’anaren, i, conte, contat, conte acabat. Núria Olivares -3r Primària


Era una bruixa que va perdre tot : les botes , el gorro i la vareta, perquè era l'únic que tenia. Com era tan mala ningú la volia, fins que, va vindre una nova veïna, què era molt bona i era divertida, i la va ajudar. La bona veïna preguntà a la bruixa que per què era tan dolenta, i, ella va respondre que no ho sabia . Va dir la veïna : - Si no ho saps, per què ho fas ? I la bruixa li va dir que no sabia que podia fer coses bones amb la màgia . La veïna li va dir que podia ajudar amb les malalties i la pobresa. Però no podia perquè havia perdut la vareta i no podia fer màgia. I la veïna li va contestar que ella l'ajudaria a trobar-la. Li digué el seu secret, que ella era una bruixa bona i l'ajudaria a trobar la vareta amb la seua bola de cristall i que després de trobar-la i usar-la per a que desaparegueren les malalties i la pobresa, ho tirarien tot . I la bruixa ho va complir. Gael Hervás – 3r Primària


Una vegada n’hi havia un xiquet que tenia poders magics però que volia que fos un secret. A l’hora de menjar va parar taula amb els poders. També amb els poders magics feia tot ,però quan venia sa mare parava. Després va caure, quan s’apropava sa mare i. els poders van parar . I, tot es va posar com estava abans.

Raúl Suàrez – 3r Primària


Hi havia una vegada una xiqueta, què es deia Laura, i son pare que un dia anaren al bosc. La xiqueta li va preguntar al seu pare: - Puc anar a explorar? I el seu pare li va dir que sí. Quan va anar a explorar es va perdre. Va començar a plorar i uns gnoms bons li van dir que ells l´ajudarien a eixir, però, es varen refugiar a una cabanya, perquè per la nit hi havien gnoms malvats, que si l´agafaven, la convertirien també, en gnoms malvats. Van dormir, i, quan es va fer de dia varen eixir de la cabanya per anar a trobar la casa de Laura. Anaren a buscar-la, de sobte, es va fer de nit. Se’n varen amagar darrere d´un arbre, els gnoms malvats estaven buscant xiques per a transformar-les, però no varen trobar cap. Van fugir amb el sol perquè desapareixien, els gnoms bons varen eixir però els malvats van fer una trampa, no era de dia, era de nit i varen lluitar però eren molts i Laura va agafar una llanterna i els va apuntar, varen desaparéixer i varen guanyar. Al final Laura va trobar al seu pare. Natxo Caro – 3r Primària


Fa un parell d’anys un teatre de titelles anava fent les seues actuacions per tots els pobles. Però les titelles tenien el seu secret . Quan no estaven actuant cobraven vida pròpia. A les titelles no els agradava molt fer actuacions i totes juntes van decidir escapar-se. No tenien on anar però van trobar un pont on passar la nit. A l’endemà van caminar, van tornar i contar la veritat.

Noèlia López Cana – 3r Primària


Fa molts anys hi havia un xiquet que creia en la MAGIA, quan va arribar el 25 de Desembre es va quedar despert perquè sols creia, un poc, en el Pare Noel. Va esperar molt de temps. I, al final, va veure una ombra, va anar molt silenciós cap a la sala d´estar i va pensar si obrir la porta o no, al final la va obrir, però el Pare Noel ja no estava, però si que hi havia molts regals. Quan va arribar el 6 de Gener va pensar el mateix que amb el Pare Noel, que no existeixen Els Reis Mags. Es va quedar despert per a veure’ls, estava a punt de dormir-se quan va escoltar un soroll, va anar cap a la porta i va trobar molts regals. Al matí següent se li va caure una dent i la seua mare li va dir que la posara davall del coixí. Es va adormir i en despertar-se va alçar el coixí i va trobar moltes llepolies i diners, i quan es va girar va veure una cua . Després d´això el xiquet sempre va creure en la MAGIA. A l’ any següent va somiar amb el Pare Noel, Els Reis Mags, amb el Ratolí Pérez i amb tots el regals que li van portar. Cristina Caro – 4t Primària


Era un xic-drac que va perdre un llibre màgic. La gent li digué que havia un bosc on estaven tots els llibres que s’havien perdut, i, el xic-drac se’n va anar a buscar-lo. Però, quan va arribar, va veure que havien molts llibres, aleshores va buscar-lo, i, va trobar al bibliotecari que era un mono. El bibliotecari li va dir que per a poder trobar el seu llibre havia de passar tres proves, aleshores li va indicar el camí. El xic-drac va començar a caminar i es va trobar amb un lleó que li va posar la primera prova: - “Has de dir tres nombres romans” I els va dir i es va posar a caminar una altar vegada. Després es va trobar amb un arbre màgic que podia parlar i li va dir la segona prova: -“Has de fer créixer una planta en cinc segons” I ell ho va fer i es va posar a caminar de nou. Per últim es va trobar una fada xicoteta que li va dir la prova final: -“Has de fer-me riure”. El xic-drac li va contar un acudit, però no es va riure. Després, al anar-se`n es va xafar els cordons de les sabates i va caure i la fada xicoteta es va riure. De sobte, el xic-drac va aparèixer en una sala i es va trobar amb el bibliotecari i li va preguntar per què no li havia dit abans on es trobava el llibre i el bibliotecari li va dir que així eren les normes per als irresponsables que perdien llibres i el xic-drac li va donar les gràcies al bibliotecari i se’n va anar amb el seu llibre màgic. Inés García García- 4t Primària


Això era una vegada una bruixa que era molt bajoca, segons tots els seus companys, les bruixes i els bruixots, perquè les pòcimes que feia l’eixien bé. La bruixa volia demostrar, a tots els bruixots i les bruixes, que si que era intel.ligent. Va posar els ingredients per a fer la pòcima de ser invisible en la casola i li va funcionar, però les bruixes i bruixots van dir que aquell encanteri era molt fácil. Aleshores va agafar el llibre d’encanteris i va buscar l´encanteri més complicat de tots. Posà tots els ingredients però n’hi havia un ingredient que sols es pot conseguir a l’alta colina dels ossos.Ella va anar a la colina dels ossos, però un segon després d’eixir del territori de les bruixes va sonar l´alarma, aleshores va fer un pla. Va pensar posar-se una disfressa d’os, però, després, va pensar que la descobririen per no saber passar el camí dels pinxos, però se li va ocórrer una idea boníssima. Va passar al territori dels ossos, invisible, va passar volant el camí dels pinxos, va tornar a fer-se invisible, va furtar l’ ingredient i va fer el mateix a l’exida. Li va ensenyar a les bruixes i bruixots la pòcima i ja no la tornaren, mai més, a prendre per una bajoca. Clàudia Pinazo - 4t Primària


Hi havia una vegada, en un barri màgic, un xiquet que no confiava en la màgia. Ell creia que tot el que feien els mags i les magues era mentida. Cada dia intentava fer un truc per a veure si era veritat lo de la màgia o no. Tots els seus amics, què sabien fer màgia, l’explicaven trucs senzills, però, no aconseguia fer-los. Tota la gent que el coneixia, estava estranyada, perquè aquell barri era màgic. Cada dia l’estranyava més la màgia. Els seus amics el recolzaven amb la màgia, però, no n’ hi havia manera, res de res. La seua mare estava preocupada perquè, a ella, de xicoteta, li encantava la màgia. El seu pare de xicotet tampoc confiava en la màgia, per això volia ensenyarli al seu fill. El seu fill creia que si, ho deia per fer-li creure que la màgia existeix . I el va dir: - Si no confies en tu mateix mai en la vida ho aconseguiràs. I així el seu fill va aprendre que la màgia existeix.

Joan Valverde De Pedro – 4t Primària


Una vegada hi havia un mag que tenia un conill per a fer trucs de màgia. Es deia Ricardo. Després d´una actuació, el conill es va adormir. A l’endemà feren una actuació fenomenal: va fer desaparèixer una carta i el conill dins el seu barret. En un paper va dibuixar un peix, i donant-li una palmadeta per darrere del paper, VA APAREIXER UN PEIX!!!! Després de l´actuació, el conill va desaparèixer. El va buscar per tots el racons: a l’ armari, i, inclós baix del llit , i, res de res. El conill estava dins del barret, com era màgic !………. Aleshores, el mag en la següent actuació va colpejar el barret i ... VA EIXIR EL CONILL !!!!!!! Ricardo es va quedar bocabadat i va dir: -

-

UN MAG, MAI DESVELA ELS SEUS TRUCS!

José Luís Micó – 4t Primària


Va ser una vegada un mag que s’avorria molt . De sobte se li va ocórrer una idea . Va utilitzar la seua màgia per a viatjar a la prehistòria. Va veure a homes i dones prehistòriques i va vore com caçaven. Després va anar a l’Edat Antiga i va vore romans i egipcis i mòmies . Despres va anar a l'Edat Mitjana i va vore a reis , reines , princeces , princeps i castells, i, en un castell va vore un drac, blau i roig, molt xicotet, que li agrada molt jugar i el va acompanyar. Més tard va anar a l'Edat Moderna i va veure vaixells, globus gegants , instruments musicals , prenses per a editar llibres i telescopis . Per fi va arribar a casa i es va divertir molt.

Pau Antón – 4t Primària


Hi ha un bosc molt llunyà d’ací on n’hi ha fades, mags, bruixes, bruixots… L`altre dia Lluís , Sara i jo vàrem anar al bosc, i no vàrem vorer res . Hui hem anat una altra vegada i hem vist una aldea de xiquets i xiquetes diminutes , ens vàrem fer diminuts i vàrem conèixer a una xiqueta que es deia Laura. Laura és una xiqueta de l’ aldea que acabem de conèixer, és molt graciosa i divertida, - Ara ens hem d’ anar al col·le, però, demà anirem a l`hora del pati Hui es dilluns, estem en casa de Laura, per esmorzar ens ha preparat uns batuts, li ha posat uns polvets màgics i ara Laura s`ha fet gran i viu amb nosaltres i ... és una xiqueta normal.

Sandra Matínez Tercero - 4t Primària


Un dia, Sandra jugava a ser detectiu,( perquè de major volia ser detectiu) i el seu millor amic David, jugava a ser mag ( perquè de major volia ser mag). Al matí havien quedat a la platja a les 9:00. Estaven allí i Sandra i David es van anar a veure roques, peixos, etc. i van escoltar a la mare de Sandra cridar: - El meu collar de perles!. David i Sandra van anar correguent. Sandra li va preguntar: - Què ha passat? La mare va dir: - He perdut el meu collar de perles. David i Sandra es van mirar a la vegada, i digueren: - El trobarem ! David va preguntar: - Què has fet? La mare de Sandra va contar: - He esmorzat i m´he banyat i a l’eixir de banyar-me, m´he adonat que faltava el meu collar. - Estarà a la mar...Digueren els dos a la vegada. El pare de David i de Sandra havia portat dos equips de bucejar i els van agarrar, la mare de Sandra li va dir que es va banyar fins on hi havia una barca blava i nadant, nadant, a Sandra, li va eixir una cua com si fóra un peix! ... Aplegaren a la barca, on li varen preguntar al senyor de la barca si havia vist un collar i aquest els va respondre: -És aquell que està dalt de la boia? Sï era el collar ! El van agafar i nadant i nadant, a Sandra li va desaparèixer la cua de peix ... La mare de Sandra els va donar les gràcies i ells van pensar que, lo de la cua de peix, va ser un mal somni. Lidia Urbano – 4t Primària


Pensats, escrits, i, il·lustrats pels/les alumnes del Segon Cicle de Primària. del CEIP Rafael Altamira de València (Curs 2013-2014)

25 contes màgics Segon Cicle de Primària  

Contes escrits pels alumnes del Segon Cicle de Primària del CEIP Rafael Altamira de València.

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you