Page 1

Unitat 3 El regne dels fongs i el regne de les plantes


http://www.youtube.c om/watch? v=PZQ2Xkir2Ls&feat ure=related

Regne dels fongs

VĂ­deo els fongs

http://www.youtube.com/watch?v=PZQ2Xkir2Ls&feature=related


1. Regne dels fongs Poden ser


1. Regne dels fongs Llevats: són organismes microscòpics, molt utilitzats . l’elaboració de productes alimentaris, com a) Poden ser

el pa.

Floridures i Fongs que fan bolets són organismes tal·lòfits, formats per filaments de cèl·lules alineades anomenades hifes, es ramifiquen i formen una massa anomenada miceli.

-Els fongs són eucariotes -Viuen en llocs humits i temperats, la majoria són terrestres encara que hi ha aquàtics. Sapròfits

b) nutrició

Paràsits

Simbionts

S’alimenten de matèria orgànica morta, són descomponedors, restitueixen les sals minerals al sòl. Ex.: les floridures, bolets S’alimenten d’altres éssers vius i els perjudiquen. Normalment es troben a plantes. Ex.: Floridures paràsites: míldiu S’associen a altres organismes per tal d’obtenir un benefici mutu. Rovelló+arbre. Alga+ fong = liquen


Fong sapròfit Fong sapròfit Fong verinós


Fong parĂ sit Fong parĂ sit Fong que perjudica a la vinya


Fong simbiont Fong simbiont Liquen = Alga + Fong


Regne dels fongs

Consisteix en la formació d’una protuberància o gemma que més tard es desprèn i forma una cèl·lula filla (llevats)

c)

Cada tros de miceli que se separa de la resta genera un nou fong

Mitjançant espores són unes cèl·lules microscòpiques que el vent i l’aigua les transporten i quan troben un lloc adequat germinen i formen un nou fong. Les espores es formen en una estructura especial que en molts fongs rep el nom de bolet


miceli


UTILITATS DELS FONGS

• A part de l’indubtable valor culinari que puguin tenir els bolets, hi ha molts fongs que són de gran utilitat a l’home. • Els llevats: • Aquests fongs actuen de manera natural en processos industrials en els quals intervé la fermentació com és el cas de: • La fermentació del vi gràcies el llevat Saccharomyces ellipsoideus • La fermentació de la cervesa deguda a Saccharomyces cerevisae • La fermentació del pa deguda a llevats, en principi extrets del procés de fabricació de la cervesa encara que actualment s’usen llevats preparats. • Altres llevats són usats per a l’obtenció d’enzims, etc. • Els antibiòtics: Des que Fleming va obtenir la penicil·lina a parti del Penicillium notatum, els científics han anat aïllant molts altres antibiòtics de diferents cultius de fongs. Actualment la producció d’antibiòtics ultrapassa les mil tones anuals.


UTILITATS DELS FONGS

En els formatges: De tots és coneguda l’existència del formatge Roquefort, que deu el seu gust a un fong microscòpic, el Penicilium roqueforti. Aquest fong, en desenvolupar-se a l’interior del formatge, produeix els clàssics esporangis de color verd blavós, que formen el seu vetejat característic. Altres tipus de formatge com el Brie o el Camembert deuen la seva aroma al Penicilium camemberti, que produeix en la seva pell, el característic enfeltrat blanc. Els bolets: Molts dels fongs micorrízics dels nostres boscos, es reprodueixen a través del bolets, molts dels quals són apreciats des del punt de vista gastronòmic, aspecte aquest que cal tenir en compte ja que són font d'ingressos que poden millorar la situació socio-econòmica amb freqüència deprimida de zones rurals de muntanya.


2. Regne de les plantes Introducció: Les plantes són organismes pluricel·lulars eucariotes, amb nutrició autòtrofa i estructura tissular.


2. El regne de les plantes. Classificaci贸


4. Regne de les plantes 2. 2.a BRIÒFITS

Ex: molses

Plantes no vasculars (Sense vasos conductors)

2. Regne Regnedede les plantes plantes les

2.b.1 PTERIDÒFITS Sense llavors

EX: Falgueres

2.b TRAQUEÒFITS TRAQUEÒFITS Plantes vasculars (Amb vasos conductors)

2.b.2 ESPERMATOFITES

GIMNOSPERMES

Ex. Pi

Sense fruit

http://www.youtube.com/watch?v=_qLD8tPJOYw&feature=related Amb llavors ANGIOSPERMES Vídeo: la fotosintesi. Ex: Cirerer Amb fruit


2.a) Plantes no vasculars = BRIOFITS molses  Plantes no vasculars (sense vasos conductors).  Són les plantes més primitives.  Primers organismes pluricel·lulars adaptats al món terrestre.  No tenen arrels, ni tija ni fulles.  Sí tenen: - Rizoides: falses arrels. - Caulidis: falses tiges - Fil·lidis: falses fulles.  Viuen en ambients frescos i humits.  Reproducció: combina la reproducció asexual per espores amb la reproducció sexual. http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=31166 vídeo


2.a) Briòfits: molses (imatges)


Cicle reproductiu de les molses

Esporòfit


2.b) Plantes vasculars 2.b.1 PTERIDÒFITS Sense llavors

EX: Falgueres

2.b) TRAQUEÒFITS Plantes vasculars

GIMNOSPERMES

(Amb vasos conductors)

Ex. Pi

Sense fruit

2.b.2 ESPERMATÒFITS Amb llavors

ANGIOSPERMES Amb fruit

Ex: Cirerer


2.b Plantes vasculars =Traqueòfits Amb vasos conductors


2.b) Plantes vasculars  Tenen vasos conductors de dos tipus: 

Xilema: transporta la saba bruta (aigua + sals minerals) des de les arrels fins a les fulles.

 Floema: transporta la saba elaborada (aigua + substàncies orgàniques) des de les fulles a la resta de la planta.  També tenen: 

arrels: funció de suport i absorció de nutrients.

 tija: funció de suport i conducció de substàncies. 

fulles: on té lloc la fotosíntesi.  Estan

perfectament adaptades a la vida terrestre i poden viure gairebé en tots els ambients.


Parts d’una falguera


2.b.1) Pteridòfits (falgueres) Plantes sense llavors

 Plantes

sense llavors, amb vasos conductors, arrels, tiges (rizoma) i fulles (frondes ).  Es reprodueixen per espores que es formen als sorus (a la part posterior de les frondes)

 No estan totalment adaptades al medi terrestre, per això han de viure en llocs humits i ombrívols.


Falgueres


Cicle reproductiu de les falgueres


Falgueres


Fotos de plantes


2.b.2 Plantes amb llavors = ESPERMATĂ’FITS.


2.b.2. ESPERMATÒFITS = plantes amb llavors -Les plantes espermatòfites tenen llavors, formades a les flors. A més de vasos conductors , arrels, tiges i fulles.


Gimnospermes = Plantes amb llavors no tancades dins d’un fruit. •Generalment són de fulla perenne •Plantes sense fruit. •Flors poc vistoses. •Agent pol·linitzador el vent. •Exemples: avet, xiprers, pi,...


Angiospermes = • • • • •

Plantes amb llavors tancades dins un fruit

Plantes amb fruit. Moltes espècies són de fulla caduca Flors vistoses. Agents pol·linitzadors els insectes. El fruit es forma a partir de l’ovari que es torna carnós, s'endureix o canvia de forma. • Exemples: margarida, cirerer, romaní, alzina...

alzina


3. Les fulles, la tija i l’arrel Les diferents cèl·lules formen teixits, i els teixits s'agrupen per formar òrgans. En una planta es distingeixen tres parts fonamentals: les fulles, la tija i l'arrel.

Funcions de les fulles •Les fulles són, generalment, de color verd duen a terme la fotosíntesi • es produeix l'intercanvi de gasos amb el medi (diòxid de carboni i oxigen) •s'elimina l'excés d'aigua, (transpiració) per uns porus petits, anomenats estomes


Les funcions de la tija són: servir de suport a la resta d'estructures de la planta, • transportar substàncies i • de vegades, emmagatzemar aigua i reserves alimentàries (patata) •

La tija creix en longitud per les gemmes terminals apical Al llarg de la tija hi sol haver uns petits engruiximents, anomenats nusos.

Les funcions de l’arrel són:

•fixar la planta al sòl, •absorbir aigua i sals minerals i •de vegades acumular substàncies de reserva (pastanaga. ) Les zones apicals finals acaben en una mena de caputxa, anomenada caliptra,


4. La nutrició de les plantes •Les plantes tenen nutrició autòtrofa; és a dir, elaboren matèria orgànica, amb la qual es nodreixen. En la nutrició intervenen l'arrel, la tija i les fulles, i consta de les fases següents : a) Absorció b) Transport c) Evaporació de l'excés d'aigua d) Fotosíntesi e) Respiració

• Absorció. Les plantes prenen aigua i sals minerals del sòl a través dels pèls absorbents de les arrels. La mescla d'aigua i sals minerals que es produeix a l'interior de la planta s'anomena saba bruta. • Transport. La saba bruta puja des de l'arrel fins a les fulles a través dels vasos conductors que recorren la tija. • Evaporació de l'excés d'aigua. L'excés d'aigua que ha pres la planta s'elimina, en forma de vapor, a través dels estomes. Aquest procés de transpiració afavoreix la pujada de la saba bruta fins a les fulles.


d)

Fotosíntesi. Per mitjà d'aquest procés la planta transforma la saba bruta en saba elaborada, que és una mescla de substàncies orgàniques, principalment glúcids. • Per dur a terme la fotosíntesi, la planta requereix a més d’aigua i sals minerals,l'energia lluminosa del Sol, que és captada per la clorofil·la que es troba als cloroplasts de les cèl·lules. Necessita diòxid de carboni, que obté de l'aire a través dels estomes. En la fotosíntesi es desprèn oxigen, que s'expulsa a l'atmosfera a través dels estomes. Un cop produïda, la saba elaborada (matèria orgànica) surt de les fulles pels vasos conductors de la tija i es reparteix per totes les cèl·lules de la planta.


e)

Respiració. Les plantes, com tots els altres éssers vius, també respiren. En la respiració, les substàncies orgàniques es degraden i alliberen energia útil per a la cèl·lula. En aquest procés la planta absorbeix oxigen i es desprèn diòxid de carboni i aigua, que s'expulsen fora de la planta a través dels estomes.


5.- La relació en les plantes Les plantes són capaces de rebre informació del medi i de respondre-hi. les respostes poden ser de dos tipus: a) Respostes temporals. La planta recupera la posició inicial que tenia quan s'atura el canvi ambiental. Algunes plantes carnívores Fototropisme positivo

b)

Fototropisme negadívol

Respostes definitives. Es basen en el creixement. Quan es col·loca una planta horitzontalment, la tija creix corbant-se cap a la llum, mentre que l'arrel creix en direcció a l'interior de la terra.

Les adaptacions de les plantes Les plantes presenten adaptacions a les condicions del medi on viuen:


• Molts arbres perden les fulles durant la tardor i l'hivern (fulla caduca). Això els permet sobreviure en les èpoques desfavorables. • Moltes plantes tenen fulles grosses i acabades en punta, característica que facilita a la planta que elimini l'excés d'aigua.

• L'olivera té fulles petites i dures amb pèls al revers, per evitar que la planta perdi aigua • Els cactus viuen en llocs secs i calorosos. Emmagatzemen aigua a les tiges. Les seves fulles són espines, això e evita que perdin aigua • El nenúfar és una planta que sura a l'aigua. Presenta estructures impermeables, i l'arrel i la tija estan atrofiades. • La posidònia és una planta que viu al fons del mar. No té tija i les fulles són molt llargues, fet que li dóna un aspecte que recorda el d'una alga, encara que, en realitat, és un vegetal.


6. Reproducció de les plantes: a) Reproducció asexual: intervé un sol individu

• A partir d’esqueixos, fragments d’una planta que genera una nova • A partir de gemmes, grups de cèl·lules a partir de les quals es genera una nova planta. b) Reproducció sexual:

• Hi intervenen dos individus, cada un dels quals aporta una cèl·lula, anomenada gàmeta, que formen l'embrió. • Òrgan reproductor masculí: androceu, format pels estams, que produeixen els grans de pol·len, que són les cèl·lules reproductores masculines • Òrgan

reproductor femení: gineceu, format pel pistil, que és on es formen les cèl·lules reproductores femenines (òvuls)


Esquema d’una planta i flor


La flor


Cicle vital d’una planta:

Pol·linització, fecundació , formació del fruit i llavor i germinac


Cicle reproductor de les plantes


Reproducci贸 asexual


Reproducci贸 sexual de les plantes amb flors


Cicle reproductor de les plantes amb flors Compren: pol·linització, fecundació , formació del fruit i llavor i germinació


Pol路linitzaci贸


Fecundaci贸

Gineceu = pistil


Formaci贸 del fruit


Germinaci贸


Pol·linització i fecundació Enganxa aquestes direccions al buscador de Internet http://xtec.cat/~smora/ametller/flor.swf Animació parts de la flor http://xtec.cat/~smora/ametller/polen.swf Animació de la pol·linització i fecundació http://xtec.cat/~smora/ametller/fruit.swf Animació parts del fruit


Cicle vital de les gimnospermes


Cicle vital de les gimnospermes


Pins i pinya


Pinya


Cicle reproductor de les Cicle reproductor de les angiospermes angiospermes A B1

B2

E • Pol·linització:

C D transferència de pol·len dels estams als pistils.


Angiospermes

camamil路la

Te de roca

Roman铆

La vinya


Plantes

http://www.xtec.cat/~fturmo/d108/arbustos/balec.htm pag. web


Arbustos


Vídeos i pàg. web http://www.youtube.com/watch?v=PH7KOlhIRWk Vídeo: la vida secreta de les plantes. Llibre santillana

http://www.edu365.cat/aulanet/naturalesa/ Sol naturals (micromón) Classificació (moneres) http://www.xtec.cat/~fturmo/d108/index.htm Animals i plantes http://www.youtube.com/watch?v=PZQ2Xkir2Ls&feature=related Vídeo: fongs http://www.youtube.com/watch?v=XpYZyqLSH3Q Vídeo: plantes carnívores http://www.youtube.com/watch?v=a8vFp_3vFEk Vídeo: fotosíntesi. Llibre santillana http://www.youtube.com/watch?v=_qLD8tPJOYw&feature=related Vídeo: fotosíntesi.

U-3 El regne dels fongs i el regne de les plantes  

Resums i esquemes: U-3 El regne dels fongs i el regne de les plantes

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you