La LLiÇó d‘en BRUNO
Hi havia una vegada, a
un poble molt petit, un nen egoista que es deia Bruno. Sempre ho volia tot i sempre estava presumint, i els nens no volien ser amics seus. Un dia es va xocar amb un tipus vell i Bruno va dir: miri per on va. -Ho sento, però jo no he estat, va dir el senyor en veu baixa. Escolta noi, algun dia entendràs que l’egoisme no et durà enlloc. Et caurà un conjur de mala sort fins que tinguis un respecte pels altres. En Bruno va dir dissimuladament: bé se’m fa tard, adéu. Al matí següent, en Bruno es va despertar i va anar a esmorzar. La seva mare li volia fer creps, però mentre les feia a la paella, sortien disparades, amb el xarop inclòs, cap a la cara d’en Bruno. Llavors va comprendre que el senyor tenia raó.
27
Des d’aquell dia ja no és egoista i no li agraden les creps. Fi.
PAU / 10 años
27