Alma Jove ESTRENEM EL CASAL JOVE El Casal Jove s’inaugura al setembre després de la seua renovació integral. CURSOS PER A JOVES La Regidoria de Joventut ha preparat els cursos que es van aprovar en els Pressupostos Participatius de l’any 2022 VOL. JULIOL4 - AGOST - SETEMBRE 2022
EDITORIAL ACTIVITATSJUVENILS
Disseny i maquetació Laura García Col·laboren Congregació Lluïsos, Grup Scout Tramuntana, Associació de Penyes i Colles, Casa de la Joventut, Creu Roja Joventut, Som Com Tu.
Portada Fotografia de l’exterior del Casal Jove Jessica Martínez / Laura García
+ JOVES JOVES TOP ARTISTES DEL NOSTRE POBLE Si vols participar en el pròxim volum de la revista, escriu-nos a revistaalmajove@gmail.com
Edita Regidoria de Joventut de l’Ajuntament d’Almassora Coordina Consell de la Joventut Consell de redacció Maria Luisa Renau, Esther Santolaria, Jessica Martínez
Contingut 3 4 10 13 14 16 18
RACÓ DE ASSOCIACIONSLES CASALJOVE
Correcció lingüística Cèsar Mateu Imprimeix Impremta Algràfic, SL S’acceptaràn col·laboracions de narrativa, poesia, il·lustració, còmic, fotografia, i qualsevol tema d’interés per a la joventut. Només s’admetràn col·laboracions amb aportació de nom, cognoms i DNI de la persona autora. No s’admetrà contingut que tinga l’objectiu de promoure interessos particulars o partidistes; que discrimine per raó de naixement, raça, sexe, religió o opinió; que promoga o justifique l’odi o la violència contra persones físiques o jurídiques o contra els valors democràtics; que continga llenguatge ofensiu o malsonant cap a persones, col·lectius o institucions. El Consell de Redacció es reserva el dret d’admetre els continguts que considere més adients.
Anem ja pel 4t volum! Com sempre, comence agraint el treball i dedicació de totes les persones que han fet possible l’edició d’aquest quart número d’Alma Jove: entre altres, Esther, Jessica, Laura, Tàrsila, les associacions juvenils, Adrián... I en especial, vull agrair a Raquel la seua col·laboració i implicació en els tres números anteriors. Ha estat un plaer tenir-te entre nosaltres, eres una persona treballadora i molt eficient i et desitje el millor per al teu futur. Ja deixats enrere els anys de pandèmia, on els nostres joves han demostrat un sentit de la responsabilitat, paciència i maduresa admirable, tornem a la normalitat amb moltes ganes de fer activitats, cursets, reunions, fires, consells, etc.
Amb l’emplaçament d’una rampa i un ascensor, hem fet l’immoble accessible per a qualsevol persona i que puga utilitzar tots els serveis que el Casal Jove oferirà; entre altres, l’aula d’informàtica, dotada de portàtils, wifi i una gran pantalla per a fer classes d’ofimàtica, eines digitals i cursos relacionats amb la informàtica i el món digital.Enresum, Almassora tindrà el Casal Jove per als joves, per a les associacions juvenils, per a l’oci i per a la formació continuada. Quines ganes que vinga setembre! María Luisa Renau Regidora de Joventut
Editorial 3
meravellosa,
Aquest estiu 2022, tenim ja campaments organitzats per dues de les nostres associacions juvenils més emblemàtiques: la Congregació dels Lluïsos (campament del 30 de juliol al 5 d’agost a les Coves de Vinromà) i el Grup Scout Tramuntana (campament del 9 al 14 d’agost a Bunyol) i des de la Casa de Joventut han preparat l’Estiu Jove ple d’activitats com jocs de taula, ping-pong, accions solidàries, eixides a la platja, a Aquarama, al riu Millars i molt més, del 4 al 15 de juliol a Almassora. Una de les notícies que, a la Regidoria de Joventut, ens fa més il·lusió és la presentació del Casal Jove, l’immoble en el carrer de Santa Bàrbra 9, ara ja propietat de l’Ajuntament per a l’ús i gaudi de tota la Joventut d’Almassora. El Casal Jove, després d’unes obres de millora per a la seua l’adequació, s’inaugurarà al setembre i, a partir d’aquesta data, ja es podrà fer ús de les seues renovades instal·lacions, com ara la Casa de la Joventut, que disposarà d’una gran sala per a activitats de formació i d’oci per als joves que vulguen vindre per les vesprades i caps de setmana.
Dado el éxito de la convocatoria entre el público juvenil, en la categoría de activi dades socioculturales y juveniles, la propuesta ganadora fue la realización de cursos y talleres de formación para adultos y jóvenes.
información
La Concejalía de Participación Ciudadana habilitó una plataforma online con un buzón de propuestas, el cual se ha convertido en un espacio de referencia para la colaboración entre las instituciones y la ciudadanía.
La plataforma de participación ciudadana del Ayuntamiento de Almassora regis tró un total de 68 propuestas en los Presupuestos Participativos 2022. Este resul tado fue posible en parte por la gran iniciativa de la juventud, que participó de forma activa en la presentación de propuestas.
Alta participación juvenil en los presupuestos participativos del 2022
Como se prometió en estos presupuestos participativos, la Concejalía de Juven tud y Participación Ciudadana ha estado trabajando en la preparación de dichos cursos, los cuales se impartirán en el último trimestre del año 2022. Podéis encontrar la sobre dichos cursos en esta sección. La plataforma de participación ciudadana registró 68 propuestas Laura García
Se debe aprovechar el talento que existe en las calles y darle todo ese potencial que se merece.
El rap, ¿arte o cultura? Adrián Campos
Asegura que deberíamos aportar más cultura y en vez de apoyar tanto a los grandes, apoyar a nuestra cultura, haciendo evolucionar a nuestros pueblos. Por eso, cuenta que tiene preparado un evento bastante grande relacionado con la barbería y la música, con el rap como protagonista… En definitiva, un evento de barberos con conciertos.
Los 4 pilares del freestyle en peligro de extinción
Pero, antes de profundizar en ello, debemos saber qué significa la propia palabra. Sobre el significado del mismo hay diferentes teorías dadas. Algunas de ellas apuntan a que puede ser un acrónimo de Rythm and Poetry (ritmo y poesía), de Recite a Poem (recitar un poema) o de Respect and Peace (respeto y paz); sin embargo, otras de las teorías que pisan fuerte en el panorama es que se dio a conocer dicho nombre por el mismo significado de la palabra “rap” en inglés, que significa tanto golpear como golpe seco, e incluso, dependiendo del contexto, hablar.
“Al principio, sí que sientes que el rap es un género marginado, pero el género urbano está muy en cuenta en las cosas mainstream, y es accesible a todo el mundo. Me parece increíble que haya municipios con iniciativas que den visibilidad al hip hop y al talento local”, así narra Arkano cómo ve el rap actual. Todavía se debe aprovechar el talento que existe en las calles y darle todo ese potencial que se merece, ya que, los cuatro pilares del freestyle, como son el hecho de rapear, pinchar como dj, el graffiti y el baile, cada día están más en peligro de extinción. Por ello, Sandy Alain, barbero en Vanguard Estilistas (Castellón), relata que eventos así se deberían hacer más a menudo, ya que, esos cuatro pilares parece que a la sociedad se le han olvidado.
Pero, sin duda, la cabeza de cartel fue Arkano, un muy conocido rapero, con su concierto por primera vez en la localidad castellonense. “Me he sentido muy bien, el pueblo de Almassora ha estado muy alegre y animado, sobre todo, en las dinámicas de freestyle”, afirma el rapero.
El pasado día 7 de mayo, en Almassora, se celebró la “Jornada d’Art Urbà” donde diferentes artistas de diferentes sectores pudieron unirse y celebrar el motivo principal que los reunía en el Recinte Fester de Almassora: el rap. En él hubo diferentes artistas raperos, dj’s que se atrevieron a dar el toque ambiental al evento, diferentes artistas graffiteros e incluso, artistas barberos.
El rap que conocemos hoy en día llegó en los ochenta a nuestras sociedades para dar una vuelta a la música del momento. Dicho estilo, que se enmarca bajo los pilares, los dotes y la cultura del hip hop, surge a finales de 1970 en los barrios más marginales de Nueva York, como una breve y pasajera derivación del funk, y debido a las pocas expectativas puestas en él, marcó una gran revelación en el panorama musical.
Fatum The Maker y Gaskko, fueron sin duda la sorpresa de la noche, dejando alucinado a más de algún espectador. Para ellos, la inspiración es la calle y el equilibrio que existe entre la gente, además de la familia. Empezaron en el dibujo desde casa, y “sin ser nada ni hacer nada”, pudieron creer en ellos: “Cuando de verdad lo vives, el graffiti es como una enfermedad”, apuntan. Y cómo no, durante la velada, además de los diferentes artistas locales del evento, hubo mucha música, y muy necesaria para ser el primer evento realizado así en Almassora. “Llevamos muchos meses sin trabajar, y el evento ha sido algo muy bien organizado para dar visibilidad a todas nuestras causas, en concreto la mía”, asegura Hugo Álvarez, Dj de la provincia de Castellón. Por ello, la organización ante diferentes eventos así es tan importante: “Hago música desde hace 10 años, y a raíz de ello, pude empezar a organizar eventos para los diferentes artistas locales. Yo hacía baile, y cómo veía que no era mi rollo, vi que el estilo urbano era lo mío.
9
Además, durante la tarde del 7 de mayo, en el mismo recinto, pudimos observar cómo la Concejalía de Juventud apostó por el mundo del graffiti, cediendo así un espacio para desarrollar la imaginación de los artistas grafiteros invitados.
Creo que hay pros y contras ante el rap, lo positivo es que la gente tiende a subir muy rápido, y la contra es que a la gente se le dan muy pocas oportunidades. El hip hop es algo muy individual, hay muy poco colectivo, por lo que debemos seguir organizando cosas así”, relata Kamix, organizador del evento.
Así pues, demos oportunidades a los artistas locales, a la música y a cualquier género que sirva para revindicar y luchar. El rap ha pasado de generación en generación, pasado desde Eminem, Nicki Minaj o Mala Rodríguez, llegando a Arkano. Tal y como dice este último: “Le diría a una persona que quiere empezar en este mundo que lo haga sin miedo. Lo bonito del rap es que no hace falta información, simplemente ganas, lanzarse a ello y punto.”
Los amantes del fútbol pudieron poner en prác tica su pasión durante cuatro días, en los que 16 equipos diferentes pugnaron por la victoria.
Finalmente, el equipo llamado “Chamba Du Brasil” fue quien se alzó con el trofeo, y de postre pudieron disfrutar de una comida en el Restauran te-Pizzería San Luis de Almassora.
10
lafederacio.orgcjalmassora@gmail.com@cjalmassora
Todo ello pudo llevarse a cabo gracias a la cola boración de tres jóvenes asociados con la Casa de Joventut, que se volcaron con la organización del evento.
Racó de les associacions
El torneo de fútbol celebrado el pasado mes de abril en el pabellón deportivo municipal contó con la participación de más de 120 jóvenes.
Casa de Joventut
Els dies 14 i 15 d’abril, durant el pont de Setmana Santa, es va disputar el V Torneig de Futsal que organitza l’APCA (Associació de penyes i colles d’Almassora). Un total de divuit equips van participar al torneig, i amb un total de 200 jugadors inscrits, es van enfrontar a la fase de grups, on es van decidir els futurs creuaments per a la fase final.
Les grades dels dos pavellons que conformen el Poliesportiu de La Garrofera començaven a plenar-se al migdia, i la gent continuava venint després de la parada per a dinar. Però als últims tres partits del torneig, les semifinals i la final, el pavelló es va plenar definitivament, de dalt a baix, per veure a La Treba eliminar a un equip que formaven les penyes El Deklive i La Jerga, i per un altre costat a L’Aberració, que va guanyar a La Tuya Más FS en un partit agònic.
El guanyador del toneig va ser l’Aberració, una penya que ha participat en totes les edicions, i que anteriorment ja va ser finalista dues vegades, en una final molt disputada on La Treba, equip nou al torneig, va donar molt bona imatge pero no va poder amb l’experiència del rival.
Cal destacar la participació de dues xiques al torneig, que van ser les úniques que es van animar. Aquest any, al contrari d’altres, no es va realitzar el torneig femení per falta d’equips, pel que volem animar a totes les xiques a que participen en la VI edició. Per últim, agraïr a tots els jugadors la seua participació, així com al públic assistent a cada partit, i també a l’Ajuntament d’Almassora i als seus representants i al SEM, per fer possible el torneig. Ens veiem en la propera edició.
11
Associació de Penyes i Colles (APCA)
12
13
―Com ―Millorquè?vosho conte al final. El paisatge ens pareixia suggeridor, atractiu, voltat d’una vegetació espessa amb un Millars d’ai gües cristal·lines i transparents, creuat per abun dants aus aquàtiques. Llavors ens va entrar set. Ens vam arrimar al riu. Mentre estàvem bevent, ens va paréixer escoltar aquest missatge: “On vul gues beure, trobaràs una font que no s’esgotarà mai i serà beneïda”. Vam tornar la vista arrere. Ens vam trobar amb una dona de pell morena, d’una mirada dolça. Durant uns poc segons vam roman dre parats contemplant la seua bellesa.
―Li―No.agrada aquest lloc?
―Una altra vegada? Si ja vos els sabeu tots.
―Al Pont Nou?― vam pre guntar tots al mateix temps. ―Sí. Ací l’ermita va ser front de guerra i hos pital militar. Almassora va donar recer, de nou, als més desvalguts.
xiquets i també estudiàvem al Cisneros com vosaltres ara. Eixe dia no teníem costura. Anàvem caminant per la senda al costat del riu, en direcció als les reballaores. Continuem avançant cap a l’ermita. ―Com fem nosaltres de vega des, iaia.
―Si – van afirmar tots conjuntament.
―Vinga. Ens agraden molt les teues històries.
―Què li ha agradat més? ― De nou, ens va mirar amb afecte, va deixar entreveure un somriu re tendre.
―Sí. He sentit atracció per Almassora durant molts anys. He observat el seu passat altruista. I vull que el meu cor es quede ací per sempre.
―pregunten expectants els xiquets.―Sí,sempre m’ha encantat, per descomp tat, encara que hi ha molts aspectes per can viar.
―També és el meu favorit. D’acord, vos el tor ne a contar.
―L’ermita va ser convertida en llatzaret quan els nostres pobles patien la malaltia de la pesta. Ací van acollir els contagiats que no deixaven en trar als pobles de la Plana. ―Els nostres pares ens van explicar que Al massora va tindre un paper decisiu en l’ajuda als malalts. ―Però encara podem trobar molt més. Torneu-vos a concentrar. Vos por taré a una altra època. Ara estem en 1810. Tot va succeir en aquell pont. Ens trobem enmig de la tragèdia que va viure tota la comarca de la Plana al morir en mans de l’exèrcit napoleònic.
―També hi havia un hospital on ara teniu l’ajuntament. ―Hem sigut molt fraternals!― exclamaren els xiquets.―Tornem a retrocedir en el temps. Una altra vegada al segle XIX. Estem en 1850. Digueu-me ara a qui ―Quiveieu.ésaquest xiquet?― em vaig afanyar a preguntar.
―Estem en 1647. Fixeu-vos en l’ermita. Podeu escoltar ara veus de persones?
―Iaia, ens podries contar un dels teus contes?
―Sí... Ens estimàvem molt aquest lloc que sentíem com a part de nosaltres. Ara, molt més, arribe a compren dre com aquest paisatge d’Almassora ha format la nostra identitat tots aquests―T’agradaanys. el poble?
Vos busque entre les calderes Alumnat del CEIP Cardenal Cisneros + JovesConte 14
―Érem―Gràcies!molt
―Bon dia, senyora ― vam dir. ―Bon dia ― va respondre. ―Vosté no és d’ací.
―I quina història us agradaria que vos tornara a contar ara? ―El d’aquella senyora que se vos va aparéixer quan éreu xiquets. Veritat que és preciós el conte?
―De ―Perveres?ací...―va dir un esperit celeste.
―Veniu per ací, entrarem en l’ermita... esteu sentint els pardals i el so del riu per fora? Ara se vos apareixerà l’àngel del passat ― ens va dir.
―I―Admirable!centreu-vos ara en 1885... Observeu com l’ermita va tornar a ser llatzaret en una epidèmia de còlera. ―Quanta labor humanitària!
Aquest conte, narrat a partir de les idees dels alumnes del Cardenal Cisneros, pretén ser una in troducció a una col·lecció de relats solidaris que publicarem en pròxims números. El nostre més
―Material ―Joguets...escolar.Mira,un avionet!
―Així va ser! Tot el poble ho sap! ―També veureu que uns anys després d’açò aquesta ermita serà utilitzada com a alberg de re fugiats per a persones de l’antiga Iugoslàvia. Serà en 1992.―Meravellós!―Espereque
―L’àngel del futur! ―Exacte. L’avió va creuar la ciutat i es va detenir nova ment al Millars, prop del pont de Santa Quitèria. D’allí va sorgir l’àngel. ―Què ens mostraràs?
―Veniu una altra vegada amb mi. Ara visi tareu l’àngel del present. Agafeu-vos de la mà i acosteu-vos a mi― va dir la iaia. Ens vam veure immersos en un núvol i ara so brevolàvem el poble. El núvol es va dissipar i ens vam trobar davant d’un nou ser.
―Eres l’àngel del present?― li vam preguntar.
―Que tots tingueren dret a una educació.
algun dia vosaltres pugueu fer alguna cosa semblant. De sobte, aquella veu d’àngel es va esvair i vam tornar a trobar-nos amb la dona.
―On va nàixer vosté?― vam preguntar a la senyora. ―En ―Però...Balcagiaenspodria dir qui és? ―Soc la patrona dels almassorins i les almas sorines.
―Ho ―Vullfarem!queserviu d’inspiració per als habitants d’Almassora i traslladeu a altres llocs eixa cordia litat tan vostra... els xiquets i xiquetes teniu molt per aportar.
15
―Que el mar, el riu i el municipi sempre esti gueren nets. ―Que la gent complira les normes.
―Primer que res, ens agradaria que Almasso ra fora un lloc on sempre regnara la pau.
Sense pensar-nos-ho dues vegades, vam co mençar a fer les nostres aportacions:
―Repartint roba de segona mà, a les famílies més necessitades...
―Molt bé. Doncs esforceu-vos per aconse guir-ho― ens va dir.
―L’àngel es va dirigir cap al riu i, a poc a poc, la seua silueta es va anar dissipant fins a desapa réixer per complet. Els pardals van començar a cantar. Ens vam acostar on l’àngel havia desapa regut i aquesta vegada va emergir la dona. A la llunyania, vam veure córrer un gos que s’afanyava rabiós cap a nosaltres. En veure la senyora, es va detenir i, calmat, va seguir el seu camí. Ens vam mirar tots sense saber què dir.
―Prestant també ajuda psicològica a dones.
―El seu nom és Josep Ortiz. La xiqueta que juga amb ell és la seua germana Encarnació. ―El de l’avinguda de Josep Ortiz?
―Que poguérem ajudar sempre els pobres.
―Aquesta vegada m’ho predireu vosaltres. Vull que em digueu com veieu l’Almassora del fu tur.
―Ara xiquets, deixeu volar la vostra imagina ció, que tanta falta fa en aquests temps. Si vosal tres vos ho proposeu, podem viatjar en esta aero nau.L’avió de joguet es va fer més i més gran. Quan hi vam pujar, ens vam trobar amb la dona. ―Ja heu estat amb l’àngel del present. Ara vos portaré a un altre lloc on es troba...
―Exacte. Ací el veieu molt menudet. Uns anys després construirà un grup de 82 cases, els Panyets de Manina. Per la seua banda, ella s’en carregarà de recaptar ajudes per als més deshere tats de la localitat.
eixa creativitat que teniu, milloreu la tradició de donar menjar debades el dia de la Fes ta Major. ―Compte amb nosaltres!
―Al llarg dels anys han anat evolucionant, fins a impartir castellà a estrangers. i classes de repàs a xiquets i xiquetes. Més endavant continuaran amb aquesta tasca prop de la plaça del Botànic Calduch.
―Per descomptat que sí!
―Ho heu endevinat Mireu aquest edifici. Què veieu―Estanara? treballant per la prestació d’aliments i productes bàsics. ―I contribuint a pagar lloguers. Tot de forma voluntària.
―Espere moltes iniciatives benèfiques... Ens veiem cada 22 de maig i sempre que vosaltres ho desitgeu.
―Que es respectara a tots per igual.
―He―Què?volgut quedar-me entre vosaltres. La his tòria d’Almassora està plena d’episodis de gene rositat... A vosaltres vos correspon continuar-los... Em podreu ajudar? ―Amb―Sí!
―Vos demanaré que feu perdurar, com a fet distintiu d’Almassora, eixe sentit simbòlic de soli daritat que les calderes d’arròs han adquirit.
Qui és Raquel López? Actualment tinc 21 anys, vaig nàixer ací a Almassora i tota la meua vida sempre ha estat vinculada a aquest poble. Actualment estic estudiant 3r curs del Grau en Comunicació Audiovisual a la Universitat Jaume I. Encara així, des de ben menuda, sempre m’ha agradat molt tot allò relacionat amb la música i el ball; a dia de hui soc professora de ball tradicional a l’Escola de Ball de l’Associació Cultural El Torrelló d’Almassora, ja que des de ben menuda he acudit a les classes d’aquesta escola i sempre m’ha encantat donar visibilitat al folklore valencià. Per altra banda, hui en dia soc integrant de l’orquestra Montana i del grup de tribut a la música en valencià Dones. Anteriorment a açò, també he estat en altres projectes com l’actuació “Entre amigos” on vaig fer els cors a Ely Forcada i també porte uns quants anys a la rondalla Marge mitger d’Almassora.
Què significa per a tu ser una jove “referent” a Almassora? Bé, mai m’he considerat una referent, però sí que podria dir que actualment em considere una privilegiada, ja que he pogut crear-me un lloguet en el món de la música i la festa d’ací, de la Comunitat Valenciana, i puc dedicar part del meu temps a allò que més m’agrada fer, com és cantar. No diria que soc una referent, però si crec que si alguna persona més menuda o de la meua edat, que té la mateixa il·lusió que jo per cantar, veu la meua situació, pot adonar-se’n que dedicarse a l’escenari no sols ho fan aquelles persones que veiem per televisió sinó que hi ha un cabàs de gent a qui no es dona visibilitat, però que ens passem tot l’agost, sobretot, fent festa i animant els pobles més menuts i grans d’Espanya, i que no s’ha de perdre mai la il·lusió.
RAQUELLÓPEZ
Joves Top
Hi ha un cabàs de gent a qui no es dona visibilitat, però que ens passem tot l’agost fent festa i animant els pobles.
Com portes les crítiques que hi ha cap a un tema així, i els comentaris positius de les persones a les quals sí que els agrada?
La veritat és que, des que vaig decidir començar a fer vídeos per a les xarxes socials, ja comptava que hi hauria gent a qui no li agradaria allò que faig; i està bé, sempre he dit que en la vida no pots agradar-li a tothom. No obstant això, sempre et toca fer front a alguns comentaris desagradables que; al veure’ls, dius “serà precís?”. Entenc els gustos, a cadascú pot agradar-li una cosa, però no entenc el menyspreu. Però bé, jo almenys sempre tracte de fer-ho el millor possible i el millor que sé. Quan vaig entrar en la primera orquestra vaig haver d’assimilar l’exposició al públic que això comportava i, al principi, em va costar soltar-me. Realment estàs davant de gent que no et coneix de res, però actualment, en l’orquestra Montana, que és on estic ara, he pogut guanyar moltíssima confiança gràcies a uns companys que també m’ajuden a creurem’ho. No obstant això, em costa encara de creure i assimilar quan em diuen alguna cosa bona o em feliciten per haver-ho fet bé; però sempre és d’agrair, sempre ajuda a seguir, et fa més forta i et motiva per a continuar i millorar. Què li diries a la joventut d’Almassora? Els diria que facen allò que els agrada, que no deixen que ningú els lleve la il·lusió, ni els amics, ni els pares i molt menys les crítiques d’aquells que no són ni coneguts. Si volen dedicar-se a la música, que ho lluiten, hi ha desenes de bandes, grups, orquestres o xarangues al territori valencià per a acollir-nos a tots, i si no sempre estan a temps de formar el seu propi grup. by Adrián Campos.
17
Sempre he cantat a ma casa, a la dutxa, concerts improvisats a la meua habitació, o inclús mentre dinava o sopava; ma mare sempre em deia “qui canta a la taula i al llit, té perdut el sentit” i un poc de raó tenia. No obstant aíxò, quan era menuda em feia molta vergonya cantar davant de més gent i sobretot dels meus familiars. Anys més tard, just en 2020, l’any de la pandèmia, vaig començar a fer vídeos per a Instagram i Youtube més seguits; abans d’eixe any havia fet alguns vídeos però més improvisats. Hui en dia, quan puge a l’escenari, em transforme; però encara així, cantarli directament a algú més proper em segueix fent més respecte. Coses sense sentit supose.
Com va ser el moment en el qual et vas adonar que la teua passió era el món de la música? Com ha sigut la teua evolució?
Artistes del nostre poble
KATYA MARTÍNEZ CARLOS TORRES VILARÁLEX 18
Fotografies d’alumnes del 1r curs del cicle d’iluminació IES Vila-Roja. MARINA NARRO JAVIER PALOMAR CASANOVAPAULA NÁCHERPABLO 19
