ALLIOLI 270/ FEBRER 2019
7
d’unes persones a unes altres, com si els cremaren en les mans. En la pràctica no s’ha sabut atorgar als Comités un caràcter funcional i resolutiu, on cada membre es responsabilitzara d’una funció i una responsabilitat, el que permetria dotar de més sentit a aquesta tasca tan important. N’hi ha prou amb fer memòria del que ha ocorregut des de 2016 per a confirmar aquestes carències. En octubre de 2017 la Comissió Sectorial de Seguretat i Salut en el Treball va promulgar un Protocol d’Assetjament Laboral –que els Comités desconeixien fins el mateix moment de la seua publicació– per tal de regular el funcionament de les anomenades Unitats de Resolució de Conflictes (URC), amb dos representants de l’Administració i dos dels sindicats a proposta de cada Comité, que han començat a funcionar sense disposar d’un reglament ni de la col·laboració de personal mediador especialitzat. El personal que integra les URC tampoc no compta amb una disponibilitat horària suficient per a atendre als casos que es presenten. Aquesta és en suma la importància que la Conselleria d’Educació li dóna a uns Serveis de Prevenció incapaços d’aprovar mesures en condicions de garantir el seu funcionament adequat. No hi pot haver una salut laboral digna sense que hi haja garanties d’unes condicions laborals suficients per als actors principals de l’acte educatiu.
Per a saber-ne més: GONZÁLEZ MESEGUER, J.L. (2004): “La salud del profesorado” (Tema del mes), Cuadernos de Pedagogía núm. 335, maig
No s’ha sabut atorgar als Comités un caràcter funcional i resolutiu: cada membre, una funció
CONDICIONS DE SEGURETAT
MEDI AMBIENT DE TREBALL
ENTORN ERGONÒMIC
ENTORN PSICOSOCIAL
Lloc i superfície de treball: sòls,
Microclima del mitjà de treball:
Factors que ocasionen sobrecàrrega
Factors psicosocials vinculats a
escales, baranes, finestres, banys, accessos persones amb discapacitat Mitjans materials: màquines i ferraments, fotocopiadores, calderes, cuines, ordinadors, mobiliari, material didàctic (clarios, material de neteja) Instal·lacions elèctriques. Planes d’emergència i evacuació. Adequació per a persones amb discapacitats. Emmagatzematge, manipulació i transport. Senyalització. Manteniment.
il·luminació, temperatura, ventilació, humitat. Exposició a agents físics: energia mecánica (les condicions acústiques –el soroll– provoquen estrès i sobreesforç de la veu); energia electromagnètica (radiacions ionitzants i no ionitzants, il·luminació); energia calorífica (fred i calor). Exposició a agents químics: productes de laboratori i neteja, plaguicides. Exposició a agents biològics: malalties infeccioses per agents vius en atmosfera (grip, gastroenteritis) i en instal·lacions (legionelosis).
muscular: postures permanents dempeus, utilització de mobiliari no ergonòmic, alçament de pes en el personal de neteja, manera en què es realitza el treball amb alumnat d’Educació Especial, Infantil i Educació Física. Pantalles de visualització de dades: lloc, lloc i organització. Factors de l’entorn coadjuvants en el risc de sobreesforç de la veu.
aspectes organitzatius: Altes demandes professionals. Escàs control sobre el contingut del treball. Escàs suport social. Poques recompenses. Esforç emocional. Factors psicosocials relacionats amb “comportaments irracionals”: assetjament moral o mobbing. Violència física en l’entorn educatiu i social. Poden produir danys físics i estrès, arribant a fortes agressions o greus patologies psíquiques, com la síndrome del cremat.
Higiene Industrial
Ergonomia
Psicosociologia
ÀREES PREVENTIVES Seguretat
Font: GONZÁLEZ MESEGUER, J.L. (2004): “Los riesgos de la profesión”, Cuadernos de Pedagogía núm. 335, maig