Issuu on Google+

Desembre 2004

ÈPOCA IV - N.º 183

Primer Congrés Internacional sobre Educació i Immigració

Aparell mediàtic, sectarisme i manipulacions

S

a la resta de l’Estat incorpora a la majoria de forces sindicals de caràcter territorial o sectorial, des d’ELA, CIG, IAC, IC..., majoritàries en els seus territoris, fins la Confederació d’STEs, ANPE i SAE. La primera actuació de la Plataforma, el 14 de desembre, va consistir en una concentració de delegats i delegades sindicals davant les Delegacions de Govern, un punt de partida al qual seguiran noves mobilitzacions el 2005.

ota el lema “El repte de la interculturalitat per a l’educació del segle XXI”, la Conselleria de Cultura, Educació i Esports va organitzar a finals de novembre, un autodenominat Congrés Internacional sobre Educació i Immigració. Atenent a la realitat que s’està imposant als centres educatius valencians, el títol del congrés convidava a la participació per les expectatives que creava. Els ponents convidats van explicar els seus punts de vista sobre interculturalisme i pluralisme, però el mateix programa evidenciava la manca de coherència del discurs emprat a les intervencions. El repte hauria estat presentar comunicacions i experiències que veritablement exposaren les diferents maneres d’abordar el pluralisme i la interculturalitat. Però no va ser així. El títol més adient per al Congrés podria haver estat, si atenem als continguts exposats, “El pensamiento de la jerarquía católica frente a la educación y la inmigración”. En contrast amb els missatges del Govern Valencià sobre una suposada voluntat de furtar-li la llengua dels valencians, la presència de la nostra llengua ha estat pràcticament nul·la en tot el congrés. Fins i tot, en el torn de paraules, a més d’una persona li van traduir lliurement i alegrement les preguntes, de tal manera que el resultat no tenia res a veure amb allò que es preguntava.

PÀGINA 5

PÀGINA 12

Cartell unitari i presentació de la plataforma sindical a la ciutat de València, el 9 de desembre. / ALL-I-OLI

Accions conjuntes dels sindicats contra l’acord del Govern amb CCOO, UGT i CSIF

Constituïda una plataforma sindical contra els retalls salarials i la imposició dels plans de pensions El 10 de desembre es presentava a València la Plataforma Sindical que impulsarà diverses mobilitzacions contra l’ac o rd al qual han arr i b a t l’Administració central, CCOO, UGT i CSIF en un anomenat Fòrum de Diàleg Social, i que després s’ha e x p o rtat a la Mesa de l’Administració General de l’Estat. De l’acord destaca la renúncia a la recuperació del poder adquisitiu i la clàusula de revisió salarial, aixi com la privatització d’un tram del salari del funcionariat destinat

SUMARI

4 5 8 8 13

Pressuposts 2005: dades i anàlisis Noves direccions, vells errors El valencià, a rossegons Entrevista amb Jaume Herrero Les propostes del MECD, a examen

a finançar uns plans de pensions gestionats per un banc i dos dels sindicats signants. La mesa de negociació esmentada només representa el 10% dels treballadors i treballadores de l’Administració Pública que depenen de l’Administració central. La manca d’una autèntica Mesa General de l’Administració Pública i la perversió del sistema de negociació col.lectiva, tanmateix, fa que eixa mesa tinga una influència decisiva sobre la totalitat dels quasi dos milions i mig de persones que

depenen del sector públic. D’aquesta manera, tres organitzacions, que només representen una part cada vegada més reduïda de treballadors i treballadores del sector, negocien i imposen la negociació a la resta d’òrgans d’arreu de l’Estat, com l’Ensenyament, la Sanitat, el personal de l’Administració pública de les comunitats autònomes i de l’Administració local. Al País Valencià, la Plataforma està integrada per la Intersindical Valenciana, CGT, SAP, ANPE, SAE, USO, i

L’all...

ALL-I-OLI: Fem 25 anys i anem per 25 més Tardor de 1979. El Congrés de c o n v e rgència dels STE d’Alacant, Castelló i València, celebrat en març, havia acordat dotar-se d’un òrgan d’expressió unificat. Per això van desaparèixer edicions intercom a rcals, com els Fulls Informatius, i va nàixer ALL-IO L I, Quaderns dels Treballadors de l’Ense nyament del País Valencià. Fa més de vint-i-cinc anys que eixim periòdicament per a i n f o rmar i reflexionar sobre

l’ensenyament i sobre tots aquells fets socialment significatius per al país. Ara, per a celebrar-ho, el Sindicat augmenta els recursos per garantir la continuïtat de la publicació en les millors condicions possibles. El 2005 A L L - I -O L I inaugurarà una nova etapa, amb una presentació renovada i actualitzada, que serà l’inici dels pròxims vint-i-cinc anys de compromís insubornable amb l’ensenyament i el País Valencià.

Per a l’ex-conseller de Cultura i Educació i portaveu del Consell, Esteban Gónzalez Pons, que, referint-se al reconeixement del valencià a Europa, ens ha regalat aquesta ‘culta’ reflexió: “és peligroso anteponer la ciencia a la democracia”. Que li ho diguen a Galileo. Eppur si muove

...i l’oli Per al Fòrum Mundial sobre la Reforma Agrària (FMRA), que ha reunit a València a centenars d’especialistes i activistes d’arreu el món, preocupats per situar la qüestió de la terra en la agenda prioritària dels movimients socials mundials.


2

OPINIÓ

All-i-oli 183

EDITORIAL

AGREDOLÇ

Per una nova llei d'educació Amb aquest lema la Confederació d’STEs-intersindical va organitzar unes jornades de debat en les quals es va analitzar la proposta del Ministeri d’Educació i es va elaborar un extens document d'anàlisi i alternatives que la Confederació farà públic i remetrà al MEC. El document, concebut com un text obert al debat de la comunitat educativa, es pot consultar en www.stes.es. El calendari proposat pel Govern per a estudiar la seua proposta és insuficient i cal exigir que des de la presentació de l'Avantprojecte fins a la concreció del Projecte transcòrrega un temps suficient que garantisca un debat autèntic sobre el contingut de la Llei. El Ministeri parteix de la transformació i la modernització socials experimentades a la societat en les últimes dècades. Els canvis han portat també nous plantejaments educatius que s'han plasmat en lleis educatives: LOECE (1980), LODE (1985), LOGSE (1990), LOPEGCE (1996) i LOCE (2002). D'aquesta última, el MEC afirma que "les seues propostes van ser considerades insatisfactòries per importants sectors de la comunitat educativa". Per això, el Ministeri planteja un "debat previ sobre les reformes necessàries", però no diu res –com defensem des dels STEs– de derogar la llei. Tampoc no s’estableix un debat global sobre l'educació, perquè, segons diuen, "hi ha aspectes educatius que gaudeixen d'àmplia acceptació, per la qual cosa la seua revisió no és pertinent". Per als STEs el debat proposat és insuficient en el temps i en el contingut, i per això exigim que, a més de derogar la LOQE, es revise també la LOPEGCE i es deroguen altres disposicions legals que no gaudeixen del consens de la comunitat educativa, com ara la Llei de l’FP i la LOU.

ÈPOCA IV - N.º 183. Desembre 2004

Notes a la llei del divorci Pilar Gregori Monzó

E

l Consell de Ministres va aprovar en novembre el projecte de reforma de la llei del divorci, una reforma més tècnica que ideològica, que pretén equiparar-nos a la Unió Europea. La reforma respon a l'experiència acumulada des que el Govern Suárez va despe nalitzar el divorci, amb una regulació que incloïa aleshores clàusules restrictives i que responia a un altre context històric. A hores d’ara, no té sentit mantindre les clàusules. Aprofitem l’avinentesa de la tramitació de la nova regulació per apuntar unes breus notes sobre el seu contingut. La possibilitat d'accedir directament al divorci, sense un període previ de separació, pot ser un dels avantatges de la nova disposició, sempre que la justícia oferisca uns serveis que agilitzen els tràmits. Les relacions de gènere en els darrers vint anys a penes han provocat modificacions dels rols masculins i femenins en la família. De fet, l’actual model familiar

Imprimeix: Bronte Graf, S. L. Cullerers, 18. Alaquàs. Tel. 961515017 Tiratge: 15.000 exemplars ISSN 1576-0197 Dipòsit Legal: V-1.454-1981 Franqueig Concertat 46/075

Alacant: Glorieta P. Vicente Mogica, 5-12. 03005. Tel. 965985165 Alcoi: Jordi de Sant Jordi, 16-B. 03804. Tel. 965523151 Alzira: Avgda. Luis Suñer, 28-4t, p. 16. 46600. Tel. 962400221 Benicarló: Plaça de l’Ajuntament, 3. 12580. Tel. 964465283 Elx: Maximilià Thous, 121-b. 03201. Tel. 966225616 Castelló: Marqués de Valverde, 8. 12003. Tel. 964269094 Gandia: Sant Pasqual, 13 - 1r dta. 46700. Tel.-Fax: 962950754 València: Juan de Mena, 18. 46008. Tel. 963919147 Xàtiva: Portal del Lleó, 8, 2ª. 46800. Tel. 962283067 Universitat d’Alacant: Edifici Germà Bernàcer, b. Tel. 965909512. Universitat Jaume I Castelló: Ed. Rectorat. Campus Riu Sec. Tel. 964728812. Universitat de València: Blasco Ibáñez, 21. Tel. 963983018. Universitat Politècnica de València: Camí de Vera, s/n. Tel. 963877046. Universitat Miguel Hernández (Elx): Maximilià Thous, 121 b. Tel. 966225616. Universitat Cardenal Herrera - CEU: Alfara del Patriarca. Tel. 963877046 Universitat Catòlica Sant Vicent Ferrer: Godella. Tel. 963877046

gant-se de la cura dels fills i de les tasques domèstiques. És important que la nova llei atenga a la realitat social, en la qual són encara desiguals les relacions de poder entre homes i dones. Pel que fa a la regulació de la separació i divorci, caldrà modificar el Codi Civil, ja que és en la família on es produeixen les desigualtats. També seria oportú concretar més

els deures dels cònjuges amb les obligacions de compartir responsabilitats domèstiques i atenció als ascendents i descendents. La custòdia compartida és l’aspecte més controvertit del projecte, o almenys és del que més se n'ha parlat. Tenir cura dels fills de forma estable per períodes iguals està previst a França, Suècia, Anglaterra o Luxemburg, però sempre per la petició conjunta d'ambdós progenitors, no mai per imposició judicial. La custòdia compartida sempre serà preferible a un règim ARXIU draconià de visites, encara que, com contempla el projecte, no podrà haver custòdia compartida si hi ha sospites de violència intrafamiliar. La supressió normativa de les causes del divorci afavorirà l'agilització del procés i aliviarà les tensions entre els cònjuges, encara que en casos de violència hauria de ser causa justa fer al·legacions per establir els efectes de la separació.

Alguna cosa es mou en la Funció Pública

Director: JOAN BLANCO Cap de Redacció: RAFA MIRALLES Redacció: MIQUEL CALATAYUD, SANTIAGO ESTAÑÁN, X ELO GARCÍA, J OSÉ LUIS GONZÁLEZ, P ILAR GREGORI, J AUME LLOPIS, VICENT MAURÍ, ALBERT SANSANO, J OAN PAU SIMARRO Disseny i diagramació: JORDI BOLUDA, RAFA MIRALLES Fotografies: X ELO GARCÍA, MANOLO CABANILLAS, JORDI BOLUDA Revisió lingüística: J OSÉ OROZCO

Administració, Redacció i Publicitat: Juan de Mena, 18, baix. 46008 València. Tel. 963919147. Fax: 963924334 correu-e: allioli.stepv@intersindical.org http://www.intersindical.org/stepv

gira encara al voltant de l'aportació econòmica dels cònjuges, però és la dona qui segueix encarre-

EL MORTER

SINDICAT DE TREBALLADORS I TREBALLADORES DE L’ENSENYAMENT DEL PAÍS VALENCIÀ. INTERSINDICAL VALENCIANA (STEPV-Iv)

ALLIOLI no assumeix necessàriament els criteris i opinions continguts en els treballs dels seus col·laboradors.

D e s e m b r e 2004

Joan Blanco Paz

L

a negociació dels pressupostos ha aportat enguany novetats significatives. No ha estat el resultat de la suposada negociació, del resultat de la qual hem vist allò que veiem tots els anys, la pèrdua del poder adquisitiu. Tampoc no ha estat novedosa la foto dels actors de la negociació, on s’ha comprovat com al caliu del canvi de govern s’ha recomposat l’eix CSIF-UGTCCOO-Administració (del PSOE), i s’ha retornat a èpoques d’exclusivisme i favoritisme sindical. Tampoc no parlem de missatges triomfalistes sobre els beneficis de l’acord signat, enguany acompanyats de la gran fita històrica que suposa reivindicar —i obtindre!— la privatització d’una part de les nostres pensions. Això sí, degudament protegides, perquè entre l’accionariat de la gran empresa que té el privilegi de gestionar-les estan CCOO i UGT. La novetat és que l’Administració central (del PSOE), malgrat els discursos regeneradors, ha entrat en el joc de la discriminació sindical i de falta de respecte al dret a la negociació col·lectiva i s’ha inventat un “Fòrum de Diàleg Social” —se suposa que amb intenció de dialogar—. El Fòrum s’ha inaugurat precisament amb el trencament

de la possibilitat de diàleg amb la majoria dels treballadors i treballadores del sector públic, representants per un bon grapat de sindicats que no són cap dels tres abans esmentats. ¿Sabrem algun dia, exactament i sense distorsions interessades, quants treballadors i treballadores hi ha al darrere de cada sigla? L’altra gran novetat és que, per primera vegada, un conjunt important d’organitzacions sindicals, amb independència del seu caràcter sectorial i territorial, han decidit compartir iniciatives per lluitar pels drets dels treballadors i treballadores del sector públic i, de passada, contra l’exclusivisme i per la democratització de l’espai sindical. Hi ha sindicats nacionals (ELA d’Euskadi, CIG de Galícia, Intersindical Canaria, IAC de Catalunya), organizacions intersindicals —com la Intersindical Valenciana— aglutinades al voltant de la Confederació d’STEsintersindical, la CSI d’Astúries, sindicats intersectorials com CGT o USO, i organitzacions sectorials com els STES, ANPE, SAE de Sanitat, la Federació de Sindicats d’Administració Pública, entre d’altres. El treball unitari d’aquests sindicats es va iniciar per setembre amb el manifest “La situació en la

Funció Pública és insostenible”, que desenvolupa algunes reivindicacions del personal empleat públic, com la democratització de la negociació col·lectiva; la recuperació del poder adquisitiu dels salaris; la defensa del sistema públic de pensions; la supressió de la precarietat en l'ocupació; la jornada laboral de 35 hores, i la no privatització dels serv e i s públics. El document va ser presentat als grups parlamentaris del Congrés dels Diputats perq u è assumiren les reivindicacions, en forma d'esmenes als Pressupostos Generals de l'Estat. Alguns, com I z q u i e rda Ve rde, Esquerr a Republicana i Grup Mixt, ho han fet en diferent mesura, mentre PSOE i PP votaven en contra. La plataforma, constituïda per l’ampli ventall d’organitzacions sindicals que mantenen la seua sobirania i perspectiva pròpia, no és una organització intersindical. Però és obvi que totes elles, i a l t res més que s’incorporaran, estan fartes de ser atropellades sindicalment i no estan disposades a que es repetisquen discriminacions passades. El Govern Zapatero hauria de prendre bona nota de tot això, precisament ara, quan es disposa a encarar la negociació de l’Estatut de la Funció Pública.


OPINIÓ

D e s e m b r e 2004

All-i-oli 183

A

Hem llegit

P E U

3

D ’ A U L A

Educació sexual Una propuesta muy abierta Las propuestas para el debate presentadas recientemente por el MEC en el libro verde “Una educación de calidad para todos y entre todos” tienen la melodía de las grandes declaraciones de principios que, en principio, suenan bastante bien –desde luego, mucho mejor que la música improvisada y torpe de la LOCE–. Pero hay que esperar a ver cómo se van afinando los distintos instrumentos, cuáles toman protagonismo y cuáles se descartan en el concierto final, así como la letra menuda de la partitura. Para saber, en definitiva, cómo se interpretan y concretan tras el debate algunas orientaciones y medidas, y de qué financiación se dispone para obtener unos recursos educativos cada día más costosos por su número y complejidad. Se trata, pues, de un documento elaborado con una cierta ambigüedad calculada, para no excluir a ningún colectivo ni sensibilidad educativa con posiciones excesivamente rígidas y cerradas (…) Las sombras del documento se perciben no tanto en lo que se dice sino en lo que no se dice o se pasa de puntillas sobre ello. Uno

D E S

D E L

de los casos más llamativos es el escaso interés que despierta la formación inicial y permanente del profesorado, una ausencia clamorosa que se arrastra reforma tras reforma. Y eso que, teóricamente, nadie duda de que es el factor fundamental en la calidad de la enseñanza. También se elude el necesario debate sobre la selección básica de contenidos y su organización en áreas o núcleos de conocimiento que rompan la anquilosada fragmentación del saber en asignaturas; o sobre la diversidad de fuentes y materiales curriculares ante el monopolio del libro de texto, de dudosa eficacia epistemológica y pedagógica. Se aprecia, en general, una orfandad de pensamiento pedagógico: de las diversas propuestas y experimentaciones que ilustran una nueva manera de enseñar y de aprender y de pensar y organizar la escuela, más acordes con las necesidades de la infancia actual y con las nuevas demandas socioeducativas del siglo XXI. Jaume Carbonell Sebarroja Cuadernos de Pedagogía Núm. 341, desembre 2004

S U D

Carme Miquel

L

a mestra se n’adonà que en les classes de primer i segon d’ESO els xicons i les xicones es passaven alguna cosa d’amagat. Però en alguna ocasió també els veié discutir violentament amb motiu d’allò que es passaven i un dia observà que un alumne donava diners a un altre a canvi. La mestra ho comunicà a la resta de professorat, hi pararen atenció i descobriren que es tractava de vídeos porno. Un alumne els gravava a sa casa i després els llogava als companys i companyes per un euro i mig per dia. I hi havia llista d’espera per passar-los d’uns a uns altres. Però més endavant un altre alumne començà també a baixar d’Internet pel·lícules pornogràfiques i volgué vendre-les en CD, igualment a un euro i mig, amb la qual cosa s’establí una competència que fou la causa de la baralla entre els dos “proveïdors”. Els i les mestres

T E A T R E S

VA L E N C I À

Tudi To r r ó

J

a no pot més, està desencantat i no sap què fer, no li queden forces ni entusiasme. Quan em va trobar pel carrer, em deia: “Tinc vint-i-cinc alumnes a l’aula, dos d’ells amb dictamen, i tres marroquins. Un d’aquests desconeix el castellà, els altres dos sí el coneixen, però no comprenen el que es dic, perquè no tenen assolits els codis ni els instruments de la llengua escrita. Tenim quatre o cinc professors de suport, amb les hores lliures que els deixen els especialistes, però que no saben ben bé què fer. Encara no disposem d’un Pla d’Acollida... Només tinc ganes que passe el curs per a jubilar-me”. Encara que no ho semble, Joan ha estat sempre un lluitador, una persona entusiasta i entusiasmada pel seu treball, capdavantera del Moviment de Renovació Pedagògica, de l’Escola Activa, professor i alumne de les Escoles d’Estiu, compromés amb l’ensenyament, sempre treballant en barris obrers d’immigrants des dels anys 70, amb famílies de pocs recursos econòmics i intel·lectuals. Mai no ha tirat la tovallola, però té dret a queixar-se. Perquè té raó, no tota, però sí molta raó. La situació de Joan és semblant a la de molts ensenyants del País Valencià. És millor inclús, si la comparem amb altres aules que escolaritzen alumnat immigrant, però crec que aquest no és el problema. El problema està en els recursos i, sobretot i principalment, en la formació i informació del professorat respecte a

D E

(bàsicament, sobre “l’altra”). Però aspectes com la comunicació, la tendresa, l’intercanvi i l’expressió de sentiments i emocions no eren, en general, aspectes que els adolescents consideraren implícits en la relació sexual. I no era d’estranyar perquè els alumnes d’aquella escola, igual com el 90% dels adolescents valencians, segons enquestes realitzades, obtenen informacions sexuals bàsicament a través de la pornografia i de les converses amb els companys. És important, per tant, que l’escola i la família eduquen la sexualitat. I per a això és essencial l’educació dels sentiments. Però, sabem fer-ho? Tenim temps per fer a les aules aquest tipus d’educació? Això és el que es plantejaren aquells mestres. I elaboraren un projecte de formació per a ells, per als pares i mares i per a l’alumnat. Actualment hi ha un programa de televisió que aborda la sexualitat de manera amena, molt completa i pròxima a la gent jove. Tots els vessants hi són presents i la informació n’és exhaustiva. Diuen que és per a majors de divuit anys. Si és així, ja arriba tard.

L ’ E S C O L A

Veneçuela va

Història de Joan l’organització que el centre necessita, la pedagogia i metodologia a utilitzar davant aquesta nova situació. Ser capaç d’entusiasmar el professorat davant aquest nou repte no es pot fer únicament amb bones paraules, cal alguna cosa més. I el professorat valencià té ganes, moltes ganes d’aprendre. Recorde quan va començar “la moda” de la immersió lingüística: hi havia molta normativa, fins i tot una Ordre ad hoc que regulava unes ràtios, uns suports i una metodologia que l’emparava. Sense estar derogada, la Generalitat únicament la va aplicar durant dos cursos. El Programa d’Immersió segueix sent absolutament necessari, continuen demanant-lo les famílies, continua tenint les mateixes necessitats. La formació del professorat i la informació a les famílies continuen sent absolutament imprescindibles, però s’ha deixat tot a la voluntat de cada centre i a eixa roda impulsada no per una adequada política lingüística, sinó pel bon vent que unfla les veles diàriament d’un professorat compromés. El recent congrés organitzat per la Conselleria d’Educació sobre Immigració i Educació ha estat un exemple de les ganes d’aprendre de la comunitat educativa, amb més de 1.000 persones inscrites. Però, sobretot, el Congrés ha mostrat la manca d’adeqüació, rigor i total manipulació de la nostra realitat educativa. Una vergonya. Com cada any, a El Tempir, d’Elx, unes 30 persones han acudit a les jornades d’acollida al professorat nouvingut, una cita organitzada sota el lema Immigració i Llengua. Estic convençuda que si Joan haguera pogut vindre s’hauria emportat algun recurs per a afrontar el repte diari que suposa integrar i ensenyar alhora.

decidiren que hi havia que fer alguna cosa. Van començar citant el pare i la mare dels dos implicats. Coneixien ells aquella activitat “comercial” dels fills? Controlaven les seues distraccions? Estaven d’acord amb que els xicons, de tretze i catorze anys, respectivament, veieren porno? Parlaven de sexualitat a casa? La conclusió no era difícil d’imaginar: ignoraven quines pel·lícules veien els fills i també quin ús donaven a Internet. No parlaven amb ells expressament de temes relacionats amb la sexualitat, però sí que solien fer-ne acudits i comentaris jocosos o bròfecs en la seua presència. Tot aprofundint en la qüestió, aquells professors i professores van copsar que ja des de Primària els xiquets i xiquetes tenien idees sobre felacions, sobre diferents classes de coits i fins i tot alguns sobre jocs sadomassoquistes. En canvi les carícies, els jocs de seducció, l’estima… no n’eren referents habituals. Per a molts adolescents la idea que tenien de sexualitat es referia sobretot, i gairebé exclusivament, a la genitalitat i a unes relacions en les que amb freqüència s’establia el domini d’un sobre l’altre

Jaume Martínez Bonafé

A

un país on els taxistes parlen bé del Govern cal prestar-li una especial atenció. És un país que declara, per ord re govern amental, el 8 de juliol Dia Nacional del B o l e ro i que celebrarà el 28 de des e m b re el Dia de l’Eradicació de l’Analfabetisme. És un país on el m i n i s t re d’Educació diu que no tot ho té clar i que necessita apre n d re a e s c o l t a r, i va un dia a una escola infantil, un altre a un institut, un altre a una universitat, i parla personalment amb la gent... i pren apunts. “És la primera vegada que els que manen es fixen en els pobres”, em deia una c a m b rera de l’hotel. Els fills dels pobres, a Ciudad B o l í v a r, han constituït una orq u e s t r a simfònica. Xiquets i xiquetes entre set i dotze anys interpreten els clàssics dirigits per la batuta d’un jove de 21. Nilsa toca el violí i té set anys, viu a una barraca, i el director em comenta m e n t re me la presenta: “Ara juga i aprén, però gràcies a la música potser quan tinga 15 o 16 anys podrà ajudar a la família, treballant amb el seu violí”. És un país que acaba d’aprovar una llei a favor dels drets dels xiquets contra la teleporqueria, un país on el cap del Govern no es talla un duro i declara que els empresaris dels mitjans de comunicació són uns mafiosos que negocien amb la mentida i, ja ficat, atorga els empresaris de l’educació privada la categoria de pirates. És un país que li va aturar els peus al

Banc Mundial quan li volien vendre la fracassada re f o rma educativa espanyola i ara treballa per l’Escola Pública Bolivariana, un projecte preciós on l’escola constitueix el nucli central de la dinamització social comunitària: salut, ecologia, part i c ipació, serveis, esport... És un país que passa de modes europeistes i ianquis i recupera per a la teorització educativa els grans pensadors llatinoamericans: Eugenio María de Ostos, Simón Rodríguez, Félix Va rela, José Martí i, el més pro p e r, Paulo Fre i re . És un país que acaba de crear la Universitat Bolivariana, que pre t é n fer una cosa elemental, com és torn a r a reunir el que mai hauria d’haver- s e separat: la ciència i la consciència, la f o rmació professional i el compro m í s polític, el treball intel·lectual i el treball manual. Vaig conèixer Fredi a la cua d’un autobús: tan sols té 17 anys, va fer un curs d’educador social a Cuba i ara t reballa a les Misiones Pedagógicas –caram!, el mateix nom que a la nostra República——, alfabetitzant a les zones rurals. És un país que, a més de platges, palmeres cocoteres i xiques en bikini, treballa pel desenvolupament industrial: mineria, maquinària pesada, electrònica, agricultura i alimentació, energia, etc. En aquest país, per cert, resideix la p residència internacional de l’Asociación de Educadores de Latinoamérica y del Caribe, AELAC, una cosa semblant a un Moviment de Renovació Pedagògica, però de tota Llatinoamèrica. Ara acaben de celebrar el IV Congrés Mundial d’Educació i ha estat per a mi un saludable i oxigenador privilegi veure que hi ha molts educadors que tre b allant en pitjors condicions que nosalt res viuen il·lusionats allò que Fre i re va anomenar la pedagogia de l’esperança.


4

ENSENYAMENT

All-i-oli 183

PÚBLIC

D e s e m b r e 2004

Anàlisi dels Pressuposts educatius de la Generalitat per a 2004

Uns pressuposts de supervivència Els Pressuposts d'Educació per a 2005 presentats per la Generalitat no suposen cap avanç per a l'educació pública. El projecte del Consell manté els seus objectius obertament neoliberals d’afavorir la iniciativa privada mentre fa un esforç mínim per l’Escola Pública. No hi ha cap tipus de missatge il·lusionant per a la comunitat educativa ni cap tipus de novetat. El projecte estre l l a Creaescola no disposa de l’aportació suficient per a poder complir durant 2005 la part del total de les obres previstes. D’altra banda, CIEGSA, empresa adjudicatària de la construcció de centres públics, té assig-

Infrastructures. Hi ha un retrocés en el control de les inversions en la construcció de les infrastructures necessàries per a la implantació dels ensenyaments prevists en la LOGSE. No serveix el recurs a inventar-se la nova denominació Creaescola per al programa de construcció de centres escolars, un programa que es dota cada any amb recursos per a construir tots els centres pendents, però que segueix obstaculitzant el desenvolupament complet del nou sistema educatiu, de manera especial i directa l'ensenyament públic (Quadre 1). Les grans xifres del pressupost només fan una distribució territorial i no permeten conéixer amb exactitud quins centres s’ampliaran i es reformaran, ni quins es construiran. Per contra, cada any s’experimenten increments en les despeses per a finançar els interessos i l’amortització de convenis (convenis municipals, IVVSA, CIEGSA) (Quadre 2). Comparat amb el quadre d’inversions reals previstes, el pagament deutor d’anys anteriors és equivalent a la quantitat pressupostada en la gestió de la pròpia Conselleria. El pitjor de tot és que 2005 no serà tampoc l’any en què s’acaben els centres públics previstos en el Mapa Escolar de 1996. D’altra banda, pel que fa als espais educatius necessaris per a un ensenyament de qualitat, un 90% dels centres d’Ensenyaments de Règim Especial, un 80% dels d’Educació Infantil i Primària, i un 30% dels d’Educació Secundària no estaran adaptats als requisits mínims exigits per la LOGSE, una norma legal encara en vigor. Despeses de funcionament dels centres públics. La partida destinada al funcionament dels centres docents públics reflecteix, un any més, un increment enganyós, ja que ha d'atendre no sols els centres nous que han començat a funcionar en 2004 i ho faran al llarg de 2005, sinó també a tots els programes i despeses de funcionament de la Direcció General d’Ensenyament. Així, l’incre-

nada una partida inferior en un 47% a la de 2004: dels 201,22 milions d’euros es passarà a 156,77 milions. Per la seua banda, STEPV-Iv considera que els Pre s s u p o s t o s d’Educació han de ser realistes, amb una orientació clara i indiscutible cap a l’ensenyament públic. Això cal traduir-ho en un increment substantiu de les despeses de funcionament dels centres, ajudes a l’escolarització, atenció a la dignificació i reconeixement social del professorat, i una correcta planificació i adequació de la xarxa de centres públics exigida per la legislació vigent. Els Pressupostos de 2005 es limi-

ten a mantindre en uns nivells de subsistència els diferents serveis i p rogrames educatius del sistema públic d'ensenyament no universitari. Pur tràmit. Els números evidencien que no hi ha diners a les arques públiques perquè els deutes acumulats per la Generalitat, especialment per projectes emblemàtics com Te rr a Mítica, els passen factura. Són uns comptes purament neoliberals, sense que el Govern del Part i t Popular mostre cap voluntat de satisfer el dret constitucional de les famílies per tal que les seues filles i fills siguen atesos des de l’Escola Infantil fins la Universitat en una

xarxa de centres educatius públics de qualitat. Malgrat la propaganda del Govern valencià, que diu presentar "els pressupostos més socials de la història", l’educació pública presenta uns increments mínims, quan no negatius, en tots els capítols que permetrien una millora qualitativa del servei públic educatiu que s'imparteix a les escoles, col·legis i instituts que depenen de la Generalitat. S'abandonen a la seua sort programes educatius que només des de la iniciativa pública garanteixen un abast global i una repercussió efectiva en la societat valenciana.

Uns comptes contra l’Escola Pública ment del 27,69% en Primària i del 25,89% en Secundària (21,06 en el conjunt de centres públics no universitaris) no arriba al 30% que reclamen els centres per a fer front al desfasament entre les previsions de despeses de l'Administració i els increments reals dels preus dels béns necessaris: combustible, electricitat, telèfon i especialment el manteniment d'equips informàtics (Quadre 3). Subvencions a centres docents privats amb concert. Subvencions a centres docents privats amb concert. En les etapes d’Infantil/Primària i Educació Especial es mantenen, novament, uns increments elevats (Quadre 4). La concertació d’unitats del segon cicle d’Infantil en centres docents privats arriba en 2004/05 a 1.365 i comença el procés per a passar del concert singular actual al concert ple, és a dir, al finançament total, tant del professorat com de les despeses de funcionament. Els centres docents privats que han concertat la Secundària Obligatòria, no han hagut d’esperar per a generalitzar l’aplicació de la LOGSE a tota l’etapa com els centres públics, que mantenen encara el 35% de les unitats de primer cicle d’ESO en col·legis de Primària en no haver-se construït els instituts necessaris. L’impuls que els governs del PP en la Generalitat ha donat a la concertació amb empreses privades titulars de centres docents ha estat cert a m e n t e x t r a o rdinari, una actuació pròpia d’una política privatitzadora sense complexes. De les 5.177 unitats concertades en el curs 1995/96 s’ha passat a les 7.468 de 2004/05. D’aquest increment de 2.291 unitats (un 30,68 %), 1.106 c o rresponen al segon cicle d’ESO, equivalents als anteriors 1r i 2n de BUP.

Ordenació i innovació educativa i formació del professorat. Aquesta àrea, responsable de la posada en marxa de la Llei de Qualitat, no rep cap impuls per tal d’arribar a la qualitat que es reclama. L’increment per a 2005 serà d’un 3,47% en el capítol de subvencions i transferències, mentre les despeses de funcionament disminueixen un 1%. L’aplicació informàtica Lliurex, publicitada com un sistema operatiu basat en Linux, no compta amb cap dotació específica per a la formació del professorat ni per a la transformació dels programes actuals de gestió de centres. Potser li espera la mateixa sort que al programa Infocole, que fa temps que no s’incorpora als pressupostos. Gràcies a això, la dotació d’ordinadors als centres continua estant presidida per l’opacitat. El capítol per als Programes de Garantia Social experimenta un increment del 0,2%, i es manté invariable el d’equipament dels programes. Les ajudes a centres concertats amb programes de Compensatòria creixen un 66,71%, amb una dotació de 300.390 euros. La línia destinada a les ajudes individuals de formació per al professorat es dota amb 527.000 euros (creix un 34%), mentre que les subvencions a les entitats col·laboradores en la formació sumen 202.290 euros, 30.000 més que l’exercici actual.

públiques dels portaveus del Consell, aquest programa no el consideren gens prioritari: l'import total del Programa disminueix un 0,2%. Formació de Persones Adultes. L’FPA no mereix l'atenció que els agents socials vénen demanant des de la promulgació de la Llei de 1995; la Generalitat no incrementa ni en un sol euro els 3.377.500 adjudicats el 2004.

lumnat amb menys recursos, són insuficients: només s’incrementen un 5,3%. Promoció i ús del valencià. Contradint les manifestacions

Els diners per a l’Educació (2005) Capítol de despesa Pressupost 2004

I- Personal

% S/Total

1523.435

54,6

Pressupost % S/Total % Var. 2005 2004/05

1641.647

61,2

7,2

II- Funcionament

108.884

3,9

126.956

4,9

14,2

IV- Subvencions

936.273

33,6

589.202

26

-58,9

VI- Inver. reals

57.830

2,1

54.243

2,1

-6,6

VII- Transf. capital

73.518

2,6

60.541

2,3

-21,4

Oper. financeres

88.434

3,2

86.406

3,3

-2,3

2788.375

100

2558.997

100

-8,9

2003

2004

2005

TOTAL QUADRE 1

Diferència

%

2004-2005

Primari Secundari Total

18.469 25.705 44.174

16.285 23.560 39.846

16.073 23.659 39.733

-212 99 -113

-1,31 0,42 -0,29

QUADRE 2 Concepte

Primaria

Despeses financeres pla infrastructures educatives Financiació convenis municipals Financiació conveni IVVSA Total

Secundaria

2.159 3.997 3.850 10.006

3.775 12.615 8.363 24.754

TOTAL 5.934 16.612 12.214 34.761

QUADRE 3

Gratuïtat de llibres de text i materials curriculars. La línia de subvenció per a l’alumnat de Primària s’incrementa només en un 9,8% sobre els 11.798,99 milers d’euros de 2004. Això suposarà que tampoc s’arribe a la gratuïtat total dels llibres de text i altres materials curriculars de tots els nivells obligatoris. Menjadors escolars. L e s ajudes de menjador, que possibiliten l’escolarització de l’a-

2003

2004

2005

Diferència

%

2004-2005

Primari Secundari Total

26.002 34.620 60.622

31.454 39.925 71.379

40.164 50.261 90.426

8.710 10.335 19.046

27 25 21

2003

2004

2005

Diferència

%

QUADRE 4 2004-2005

EI/ PRIM/EE ESO Cicles FPE GM Cicles FPE GS Batxillerat

199.269 118.728 196.58 9.248 10.155

216.200, 130.200 20.570 9.597 11.089

227.010 136.710 23.673 10.100 11.600

10.810 6.510 3.103 .502 .510

4,76 4,76 13,11 4,97 4,40


ENSENYAMENT PÚBLIC

D e s e m b r e 2004

La situació en la funció pública és insostenible

E

ls sindicats CIG, ELA, CGT, IAC, ANPE, SAE, SAP, USO, IC, CSI, Intersindical Valenciana (STEFs-i), que re p resenten una majoria sindical qualificada i d'alternativa a CCOO, UGT i CSIF, han presentat la seua oposició a la política que en matèria de Funció Pública vénen practicant en els últims anys els distints g o v e rns, tant de l'Administració de l'Estat com de les diferents comunitats autònomes.

Aznar va aprovar la congelació salarial de l'any 1997. Per una altra part, es pronuncien per un sistema públic de pensions i denuncien que l'aprovació de diferents plans de pensions, en els quals el Govern ha encomanant la seua gestió a distintes institucions privades (BBVA, CCOO i UGT), no dóna garanties sobre el seu caràcter públic, i exigeixen al Govern que no privatitze el sistema de pensions. Altres temes destacats són la precarietat en l'ocupació,

La negociació col·lectiva és un dret inexistent i cada any els governs imposen la regulació de les condicions laborals als empleats públics. Per a aquests sindicats la negociació col·lectiva és un dret inexistent i cada any els distints governs espanyols imposen la regulació de les condicions laborals per als seus empleats públics a través dels Pre s s u p o s t o s Generals de l'Estat, oblidant que la negociació col·lectiva deriva d’una llei que ha de complir. És per això que han acordat respondre contundentment. Entre els arguments destaquen que des de 1991 fins a 2004 s'ha perdut més d'un 14% salarial respecte a l'índex de preus al consum (IPC) real de cada any. Les congelacions salarials i les pujades de l'IPC previst han fet que les re t r i b u c i o n s hagen arribat a l'extre m que alguns col·lectius estiguen en sous totalment precaris. Per això exigeixen que la negociació dels salaris es concrete en increments reals de l'IPC, que p e rmetan recuperar el poder adquisitiu perd u t durant els últims anys i no sobre previsions d'inflació que sempre es queden curtes i redueixen les nostres retribucions. Per a 2005 reivindiquen l'aplicació de l'IPC real, més un 4% d'increment retributiu per a tots els col·lectius i sobre tots els conceptes. També exigeixen l'homologació de les retribucions i altres condicions laborals de l'Administració de l'Estat amb les distintes comunitats autònomes i ajuntaments, i reduir el ventall salarial existent, i insisteixen que el nou Govern i el principal partit que ho sustenta refresquen la seua memòria i complesquen amb els compromisos que va adquirir quan el Govern

que arriba a cotes entorn del 30%, i obliga a arribar a c o m p romisos d'estabilitat perquè el col·lectiu d'interins i laborals temporals tinga assegurat el seu lloc de treball; la generalització en el conjunt de les Administracions Públiques de la jornada màxima de 35 hores; la defensa dels serveis públics i la lluita contra les privatitzacions, que concretada en les externalitzacions, les privatitzacions i les subcontractacions són t res plagues que afecten directament als llocs de treball del sector públic… El document afirma que la situació de la Funció Pública és insostenible per la deterioració de les relacions laborals i el menyspreu dels distints Governs cap al sector i el col·lectiu laboral. Està en perill la qualitat dels serveis públics, i avança la desmotivació i desprofesionalització en els distints sectors i Administracions Públiques. La millora de la Funció Pública depén en gran mesura de cadascuna de les persones que treballen en ella. Per això cal aconseguir que les millores en les condicions de treball constitueixin una re i v i n d i c a c i ó permanent. Les organitzacions sindicals signants d'aquestes reivindicacions ens comprometem a impulsar quantes accions sigan necessàries, i en concret reivindiquen la recuperació del poder adquisitiu dels salaris; un sistema públic de pensions; la jornada de 35 hores; la supressió de la precarietat en l'ocupació i la no privatització dels serveis públics.

All-i-oli 183

CCOO, UGT i CSIF signen amb el Govern un acord que suposa més pèrdua del poder adquisitiu

L’acord retributiu per a l’any 2005, rebutjat per la majoria dels sindicats ALL-I-OLI L ' a c o rd salarial entre el Ministeri per a les Administracions Públiques i els sindicats CCOO, UGT i CSIF preveu un increment del 2% i un 0,7% més per a les pagues extraordinàries. A més, per al personal de l'Administració General de l'Estat s'estableix un 0,5% per a plans de pensions privades i un 0,3% per a complements de productivitat. L'acord ha estat rebutjat per la majoria d'organitzacions sindicals representatives del sector públic, en considerar que suposa una nova pèrdua de poder adquisitiu.

Mesa de la Funció Pública En la Mesa General de la Funció Pública Valenciana del 16 de novembre, l'Administració es va limitar a informar sobre el contingut del capítol sobre retribucions dels Pressupostos de la Generalitat, en tràmit parlamentari, una actuació que representa una burla a la negociació col·lectiva. L'augment salarial imposat pel Govern es limita a un 2%, a més de la quantitat destinada a l'augment de les pagues extraordinàries, quantificades en un 0,7%. La Generalitat no fa cap esforç pressupostari per impedir que les empleades i empleats públics valencians tornen a perdre, un any més, poder adquisitiu. En conseqüència, com que l'increment de l'IPC real de 2004 és del 3,6%, fins a novembre hi ha una pèrdua de poder adquisitiu del 0,9%. A aquesta pèrdua cal afegir l'acumulada en els darrers anys del Govern del Partit Popular. El Sindicat continuarà plantejant les seues reivindicacions: reclamació de la clàusula de revisió salarial; recuperació del

poder adquisitiu dels darrers anys; millora de les condicions laborals del personal itinerant al servei de la Generalitat; Plans de Prevenció de Riscos Laborals; 35 hores setmanals; constitució de la Mesa Sectorial de les Universitats; reducció de la precarietat laboral al sector públic, i d'altres re i v i n d i c acions pendents dintre d'un marc de negociació valencià. D'altra banda, el conseller de Justícia i Administracions Públiques es va comprometre a revisar el funcionament de la Mesa General de Negociació, concretat en la convocatòria d'una reunió de portaveus el 30 de novembre, la convocatòria de reunions amb una major freqüència, i el compromís de cobrir tots els llocs de treball dels Serveis de Prevenció.

Esmenes als Pressuposts Les propostes d'esmenes a l'article 19 de la Llei de Pressupostos de 2005 elaborada pel sindicat van ser arreplegades i presentades per Agustí Cerdà, diputat en el Congrés per Esquerra Republicana de Catalunya. Les esmenes es referien a les retribucions dels treballadors i treballadores de totes les administracions públiques, ja que determinades normes contingudes en la Llei de P ressupostos Generals de l'Estat, per ser normes bàsiques, són d'aplicació a totes les administracions. Les esmenes no van prosperar en el tràmit parlamentari pels vots en contra del PSOE i el PP. La primera esmena es referia a l'establiment de clàusula de revisió salarial. Aquesta clàusula constava en l'acord signat el 1995 entre el Govern del PSOE i els sindicats. Com es re c o rdarà, l'acord, incomplit pel Partit Popular, va provocar

un gran aldarull quan l'Audiència Nacional va condemnar el Govern a fer-lo efectiu. Posteriorment, el Tribunal Suprem va anul·lar la sentència de l'Audiència Nacional, no sense que abans els diputats socialistes en el Congrés dels Diputats re c l a m a ren el seu compliment i prometeren complir-lo en cas de tornar a governar. Ara han oblidat aquella promesa. La segona esmena es refereix a la disposició d'un 0,5% de la massa salarial de cada administració pública, pactat entre l'Administració de l'Estat i CCOO, UGT i CSIF, per dedicar-lo a un "fons de pensions o assegurances de jubilació", sense cap altra altern a t i v a . Amb l'esmena proposada, cada Administració podria haver negociat amb els sindicats la destinació d'eixos diners, sense l'obligació de dedicar-los al fons de pensions.

Plataforma sindical unitària L'acord signat per CCOO, UGT i CSIF suposa una renúncia a les millores salarials i a reivindicacions de les treballadores i treballadors del sector públic. Per això, diverses organitzacions sindicals representatives del sector públic han subscrit una plataforma reivindicativa unitària per al conjunt de l'Estat i han convocat manifestacions i concentracions el 14 de desembre, unes mobilitzacions que continuaran el 2005. Es reclama l'aplicació d'una clàusula de revisió salarial, la recuperació del poder adquisitiu perdut, la defensa del sistema públic de pensions, la reducció de la jornada laboral a 35 hores setmanals, la defensa dels serveis públics, mesures contra la precarietat laboral, entre altres temes.

Per què diem no al pla privat de pensions Els diners que es dediquen al fons de pensions, es considera salari diferit. Per tant, és diner nostre que es decideix per a finançar el fons, és partida finalista i per tant no ho podem cobrar en el nostre sou. Tampoc decidirem quant es destina al fons, una decisió de l’Administració i alguns sindicats, encara que es considerarà part del nostre salari. És finalista. Si es renuncia al fons, no es pot utilitzar aquesta part del nostre salari, ni recuperar la part que pogués correspondre’ns per a altra fi. No garanteix cap prestació. La quantitat que origina el pla de pensions és tan petita que no garanteix res. Perquè puga tindre certa incidència haurem d’incrementar-lo amb una quantitat addicional, el qua repercutirà en

una disminució del diner efectiu que rebem. Però hi ha més: una vegada que cobren la comissió per gestionar-lo, depèn de com hagen anat les inversions, es pot guanyar o perdre diners. El fons de pensions potencia la privatització del sistema públic de pensions, doncs són administrats per empreses privades. Per exemple, el dipositari del Fons de pensions del personal de l’Administració General de l’Estat és el BBVA i l’empresa que gestiona el fons és GPP, els accionistes del qual són BBVA amb un 70%, CCOO amb un 15% i UGT amb un 15%.

Les nostres propostes Intersindical Valenciana pretén que tots els diners que es gasta l’Administració per al personal empleat públic, siga

incorporat a les seues retribucions bàsiques i que no es puga utilitzar per a deteriorar el sistema públic de pensions. Els diners dels salaris han d’anar als salaris. Si el temor és que les pensions siguen baixes dintre d’uns anys, i es considera que no queda més remei que dedicar aquest percentatge a millorar-les, proposem que la quantitat corresponent s’incorpore al sistema públic de pensions, servint aquests diners per a augmentar la base de reguladora de cadascun, i per tant, per a incrementar la pensió que rebem de l’Estat. Amb el fons de pensions, no es garanteix res. En canvi, si augmentem la contribució al sistema públic l’enfortirem, al temps que ens assegurem una millor pensió, doncs el sistema públic sí la garantiex.

5


6

ACCIÓ

All-i-oli 183

SINDICAL

D e s e m b r e 2004

El Sindicat presenta les seues alternatives al projecte d’Educació

Conselleria assumeix la consolidació parcial del complement de la direcció La Conselleria ha presentat als representants del professorat el projecte de Decret que regula la consolidació parcial del complement específic de la direcció dels centres públics i l’esborrany de Resolució que convoca el procediment per a la consolidació parcial del complement específic dels directors i directores. La consolidació del complement de direcció és un desenvolupament normatiu d'una llei orgànica (LOPEGCE, 1995), que arriba tard en el temps, amb uns continguts molt insatisfactoris per al professorat. ALL-I-OLI STEPV-Iv ha plantejat en la Mesa Sectorial propostes de modificació i de millora dels dos projectes, com l’augment fins el 25% del complement a les persones que han exercit durant quatre anys la tasca directiva, una proposta que iguala, si més no, les quantitats contemplades per altres comunitats autònomes. El Sindicat també ha manifestat el rebuig a l’avaluació de la tasca directiva, en no entendre per què cal fer-ho com a requisit per a retribuir la consolidació parcial del complement específic. Segons el Sindicat, cal fer el pagament de manera automàtica en complir-se els períodes establerts. De tota manera, des del Sindicat s’han plantejat preguntes sobre casos concrets que cal-

dria contestar: Com s'avaluarà a una directora que ja ha cessat fa anys i qui ho farà? Com es pot valorar ara negativament la tasca d’un director que no ha estat cessat amb anterioritat per eixe motiu? Per què no s’ha de pagar als qui ja s'han jubilat i podrien estar cobrant-ho si la norma s'hagués publicat abans? Finalment, STEPV-Iv s’oposa a la incompatibilitat de la percepció de la consolidació parcial amb el cobrament de qualsevol altre complement per exercir càrrecs unipersonals de govern, de coordinació pedagògica o de llocs singulars, i sol·licita que la nova regulació es publique de manera immediata i es faça efectiva. La representació de Conselleria es nega a acceptar les propostes sindicals.

Convocatòria de cursos d’acció educativa a l’exterior ALL-I-OLI Amb la finalitat d’orientar al professorat interessat en participar en la convocatòria per cobrir places a l’exterior, STEPV-Iv ofereix 70 places repartides entre les dues edicions del curs “Acció educativa espanyola a l’exterior”. Els cursos, homologats per la Conselleria, de 30 hores de

duració, es realitzaran en les següents dates i llocs: València: 21, 22, 28 i 29 de gener de 2005. Alacant: 28 i 29 de gener i 4 i 5 de febrer de 2005. L’horari de les sessions serà: divendres, de 18 a 21 h., i dissabtes, de 9 a 14 h. i de 15’30 a 20 h. Més informació a les seus del sindicat i a www.intersindical.org/stepv

BEGOÑA PÉREZ

El procediment d’adscripció del professorat es realitzarà a principis de 2005

Conselleria procedirà a completar l’adscripció dels mestres als instituts Educació s'ha compromés a completar l'adscripció del professorat del Cos de Mestres als llocs de treball de primer cicle d'ESO dels instituts de Secundària i donar l'impuls definitiu per concloure el procés el 31 de desembre. La Conselleria tenia un compromís anterior per a realitzar aquest procediment abans de 2005, ALL-I-OLI L'Administració ha presentat l'Ordre de creació d'unitats als IES, l’Ordre i la Resolució que regularan tot el procés, i l’Ordre de creació, ampliació i supressió d’unitats. Comparats amb processos d’adscripció anteriors, la normativa conté algunes novetats: -L’Ordre que regula el procés és totalment nova. La normativa dóna cobertura jurídica a l’anomenada “adscripció virtual" i, a més, tanca definitivament el procés. Crea una figura administrativa nova al Cos de Mestres: el professorat desplaçat, que s’aplicarà a qui obtinga una plaça a un centre de Secundària que no es pose en funcionament l’1 de setembre de 2005. Aquest professorat haurà d’obtenir una destinació provisional anual segons

termini màxim establert per sentència judicial per acabar el procés. És sabut que l’adscripció estava en perill pel retard acumulat en les construccions escolars i la negociació. El procediment d’adscripció (sol·licitud de vacants, resolució provisional i resolució definitiva) es realitzarà previsiblement abans de març de 2005.

les prelacions que marca aquesta Ordre a l’article 6 fins que s’incorporen a l’institut corresponent. Les places dels IES que no estiguen en funcionament no eixiran a concurs. -La Resolució convoca el procés en consonància amb el que explicita l’Ordre i només té una fase, que circumscriu al professorat i centres de l’àmbit d’influència. En la negociació sobre la convocatòria del procés s’han incorporat moltes propostes del Sindicat, tot i que la urgència i la singulariat del procés ha eliminat la fase oberta a tot el professorat, un pas que es realitzarà per concurs. La documentació presentada per Conselleria arreplega les garanties exigides per al professorat de la zona d’àmbit d’influència, unes garanties

exigides per l’STEPV-Iv per concloure de manera satisfactòria el procés d’adscripció. L’Administració assegura que està donant els passos necessaris per tenir enllestida tota la normativa i publicar-la en els terminis previstos. Les poblacions afectades pel tancament del procés d'adscripció, totalment o parcial, són: Comarques d'Alacant: Alacant, Benidorm, Benissa, Callosa de Segura, Elx, Gata de Gorgos, Orba, Orihuela, Pego, Petrer, Rafal, San Fulgencio, Santa Pola, Teulada, La Vila Joiosa, Torrevieja, Villena i Xixona. Comarques de Castelló: JéricaViver. Comarques de València: Albalat de la Ribera, Buñol, Burjassot, Xest, Llosa de Ranes, Museros, El Puig, Requena, Tavernes de Valldigna i València.

Rebuig frontal dels sindicats a la proposta d’arranjament escolar

l’Allioli, sempre amb tu

ALL-I-OLI Educació ha presentat el document sobre criteris generals per a la modificació de la composició d'unitats i llocs de treball dels centres públics d'Educació Infantil, Primària i Educació Especial, més conegut com arr a n j ament escolar. STEPV rebutja la proposta de planificació educativa presentada per l’Administració educativa, perquè segueix contemplant el servei educatiu dels centres públics com a subsidiari de l'oferta dels privats i conc e rtats, i no arreplega les necessitats d'aquestes etapes respecte al nombre màxim

d'alumnat (ràtio), el professorat de suport, la determinació de la plantilla dels centres, les places d’audició i llenguatge, el professorat de s u p o rt als programes d'immersió lingüística i els programes de compensació educativa que atenen l'alumnat immigrant. Totes les propostes del Sindicat han estat rebutjades.

Al·legacions dels sindicats Les organitzacions sindicals han plantejat al·legacions pel que fa a la redució de ràtios, s o b retot en Infantil; la no supressió d'unitats ni llocs de

treball en els centres rurals; l’augment de plantilla d’unitats d'Infantil en els centres d'Infantil i Primària; l’atenció a les necessitats dels educadors de l'alumnat amb necessitats especials en centre s públics d'Infantil i Primària, així com la distribució equitativa d'aquest alumnat en centre públics i mantinguts amb fons públics. Els re p re s e ntants sindicals també han demanat per a tots els centres l’assignació de personal d'administració i de professorat especialista d’Educació Física, Música, etc., en els centres específics d'Educació Especial.


ACCIÓ

D e s e m b r e 2004

SINDICAL

A propòsit de la regulació imposada per Conselleria per a triar la direcció dels centres

Noves direccions, vells errors

L

a Llei Orgànica de Qualitat de l'Educació (LOQE), promulgada en la segona legislatura del PP el 2002, suposa una nova agressió contra la gestió democràtica dels centres. La Llei fa una separació entre òrgans de govern per un costat i els òrgans de participació en el control i gestió dels centres, atribuint a cadascun d'ells competències diferenciades. Això en la pràctica és una reculada que ve a sumar-se al de la LOPEGCE (Llei Orgànica de la Participació, Avaluació i Govern dels Centres) del PSOE el 1995, perquè estableix una direcció dels centres públics de caire autoritari i sota criteris neoliberals i empresarials. Les noves direccions dels centres són seleccionades per comissions en les quals participa de forma restringida la comunitat escolar sota l'excusa de la necessària qualificació per a l'acompliment de les complexes i transcendentals tasques que comporta l'exercici de la funció directiva. La Conselleria d’Educació, per a complir el mandat previst en aquesta llei, no va fer res durant 2003 —excepte pror rogar in extremis el mandat de les direccions que acabaven en finalitzar el curs— i només quan després del 14 de març de 2004 es produeix el canvi en el Govern espanyol s’afanyà a publicar en maig una Resolució per la qual es convocava el primer concurs de mèrits per a la selecció i el nomenament de les direccions dels centres públics. Aquesta norma té el mínim rang possible, atès que les corresponents Administracions educatives d’altres comunitats autònomes van publicar Decrets i Ordres, d’acord amb la importància legislativa que el tema mereixia. En la Mesa Sectorial d'Educació, l'Administració valenciana es va negar a dialogar amb STEPV-Iv i la resta dels sindicats la proposta de Resolució, i tampoc la va passar a consideració del Consell Escolar Valencià. Així, després del tràmit d'audiència, sense acceptar cap de les modificacions que es van proposar, es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat. Per a participar en el concurs era necessari comptar amb una antiguitat de, si més no, cinc anys en el cos de la funció pública docent des del qual s'optava, haver impartit docència en l'aula com a funcionari/a durant un període d'igual durada en un centre públic que impartira ensenyaments del mateix nivell i règim, i tenir, almenys, un any d'antiguitat en un centre públic del mateix règim i nivell. Aquestes condicions suposaven en la pràctica, per primera vegada, la possibilitat que es presentaren candidatures a la direcció d’un centre sense formar part del seu claustre. A més, juntament amb la documentació acreditativa s’havia d’incloure un projecte de direcció per cadascun dels centres als quals s'aspirava. La part més conflictiva va ser l'expropiació de les competències del Consell Escolar per a l'elecció de la persona que ocuparia la funció

directiva en el mateix centre, que van ser traspassades a unes “comissions de selecció”, constituïdes majoritàriament per persones designades per l'Administració. Així, les comissions estaven integrades pel president/a (el cap del Servei Territorial de la Inspecció Educativa o inspector/a en qui delegués), un inspector designat per la Direcció Territorial, un representant de la Direcció General de Personal Docent i un representant de la Direcció General d'Ensenyament. Aquestes persones, designades discrecionalment per l'Administració, eren comunes a totes les comissions del mateix nivell i règim en cada Direcció Territorial. La participació de la comunitat escolar, que fins aleshores corresponia a tots els components del Consell Escolar, va quedar limitada a dos representants triats pel claustre de profes-

El Sindicat continua reclamant una gestió democràtica que aposta per una concepció participativa de l’activitat escolar

sorat —que actuaven en nom propi i no de representació— i dos representants per elecció dels sectors dels pares i les mares i l’alumnat del Consell Escolar del centre. És a dir, amb la nova regulació es parteix de la presumpció que els representants de cadascun dels sectors en el Consell Escolar elegits democrà-

ticament, no són representació suficient i cal tornar a realitzar una nova elecció només per a formar part de la comissió de selecció. La Conselleria d’Educació va replicar de manera reiterada a les protestes d'STEPV-Iv, adduint que tot el procediment es feia “per a millorar la funció directiva, fer-la més actractiva per al professorat i evitar l'absència de candidatures”, com ocorria en eleccions anteriors a la direcció dels centres. Però la realitat és més insistent que la propaganda oficial i en la convocatòria oficial s'ofertaven les vacants que s’indiquen en el quadre adjunt. Com s’observa als quadres de resultats, encara està per veure que el nou sistema de selecció imposat provoque més expectatives en les candidatures que l’elecció democràtica. D'altra banda, les dates en què es va produir tot el procés han fet que les pràctiques hagen de realitzarse durant els primers mesos del curs 2004/05. Per a aquest viatge no calia tanta propaganda contra l'Escola Pública i la democràcia interna dels centres. El Sindicat continua reclamant una gestió democràtica dels centres, amb un compliment efectiu del mandat constitucional en coherència amb el que prescriu l'article 27.7 de la Constitució, que aposta per una concepció participativa de l'activitat escolar. El Consell Escolar del centre, a més de ser el mitjà per al control i gestió dels fons públics, és l’òrgan idoni per a atendre adequadament els drets i llibertats de les famílies, el professorat i l'alumnat. Garantir que descanse en el Consell Escolar la responsabilitat de proposar la direcció del centre és apostar per una comunitat escolar activa i responsable, coprotagonista de la seua pròpia acció educativa.

Places per a cobrir la direcció Centres d'Educació Infantil i Primària ALACANT Convocades 100 Candidatures 57 Percentatge de candidatures 57,00%

CASTELLÓ 22 6

VALÈNCIA 134 68

TOTAL 256 131

27,30%

50,80%

51,20%

CASTELLÓ 922 6

VALÈNCIA 36 22

TOTAL 67 43

66,67%

61,11%

64,17%

VALÈNCIA 7 5

TOTAL 12 10

71,43%

83,33%

CASTELLÓ 31 12

VALÈNCIA 177 95

TOTAL 335 184

38,71%

53,67%

54,95%

Centres d'Educació Secundària ALACANT Convocades 22 Candidatures 15 Percentatge de candidatures 68,19%

Centres d'Ensenyaments especialitzats ALACANT Convocades 5 Candidatures 5 Percentatge de candidatures100,00%

CASTELLÓ -

Tots els centres ALACANT Convocades 127 Candidatures 77 Percentatge de candidatures 60,63%

All-i-oli 183

STEPV proposarà una mobilització de l'ensenyament públic

Acordat pels sindicats un protocol de negociació per al bienni 2004-2006 ALL-I-OLI El Sindicat ha proposat a la resta de les organitzacions representatives del sector de l'ensenyament públic un protocol de negociació per al període 2004-2006, amb la intenció d’avançar cap a un Acord Global entre la Conselleria d'Educació i les organitzacions sindicals, articulant en un document els temes i reivindicacions pendents. Amb aquest protocol aprovat per totes les organitzacions sindicals es pretén afavorir la millora de l'ensenyament públic i les condicions laborals i retributives del professorat, la dignificació i reconeixement de la tasca docent, la millora de la qualitat de l'ensenyament públic valencià i la millora dels recursos econòmics i materials dels centres educatius. Ara cal establir de forma urgent un pla de finançament valencià que avalue a curt, mitjà i llarg termini les necessitats i els mitjans necessaris per dotar l'Escola Pública de les condi-

cions que garantesquen la qualitat del servei públic. La Conselleria d’Educació, que en un primer moment es va negar a negociar el protocol, ha presentat un document que consisteix en un calendari de negociació fins 2007 amb un conjunt de temes, coincidents en part amb els presentats pels sindicats i en alguns casos amb denominació diferenciada, però amb el denominador comú d’estar enunciats sense cap concreció. Els sindicats es mantenen ferms en la posició de negociar un document global que articule la negociació dels propers anys i que arreplegue i concrete els compromisos de l'Administració, no només en assumptes propis de les condicions laborals del professorat, sinó en temes que afecten a la qualitat i la gestió dels centres. Si l'Administració no accepta la negociació, STEPV-Iv proposarà una mobilització general en tot l'ensenyament públic valencià.

Els continguts del Protocol En el Protocol destaquen assumptes com: La seguretat i la salut laboral. L'elaboració del Pla de Riscos Laborals, la creació, la dotació i la provisió dels serveis de prevenció i dels serveis perifèrics i els programes d'actuacions preventives. La constitució de la comissió tècnica per a participar en el debat de reforma educativa. La modificació del Decret d'admissió de l'alumnat. L'acord sobre Educació Infantil: plantilles, infrastructures, ràtios, catalogació com a centres educatius... Tancament de la negociació LOGSE de la xarxa de centres i plantilles: adscripció dels mestres als instituts, centres d’FPA, SPEs, Ensenyaments Especialitzats, Formació Professional... Negociació de les plantilles de centres rurals, serveis educatius, centres d’Educació Especial i centres amb Programes de Compensació i amb alumnat immigrant Pacte sobre les condicions laborals del professorat interí. Millores de les condicions laborals i econòmiques del professorat: professorat major de 55 anys; millora de les condicions laborals del professorat de Compensatòria; professorat itinerant; convocatòria de les llicències per estudis; protocol d'actuació davant de les agressions al professorat; revisió dels horaris; negociació de les instruccions d'inici de curs; any sabàtic; responsabilitat civil; assistència lletrada i protecció jurídica del

professorat en l’exercici de la funció docent; assegurança d’accident; vida i responsabilitat civil; actualització de les indemnitzacions per jubilació voluntària del professorat; calendari escolar i jornada. Negociació de diversos aspectes relacionats amb l'organització dels centres i serveis educatius: revisió de les ràtios; negociació dels criteris de creació i supressió de les unitats; catalogació lingüística; creació de la figura del coordinador de riscos laborals als centres; revisió de les funcions docents i de la dedicació horària; programes d'acollida a l'alumnat immigrant; augment de la partida dedicada a les despeses de funcionament dels centres; dotació de PAS als centres docents; protocol d’actuació per a la prevenció de l’assetjament moral en el treball i actuacions en aquesta matèria. Pla de formació del professorat davant del canvi del sistema educatiu. Pla de capacitació lingüística del professorat, amb especial atenció a les comarques castellanoparlants i al professorat de nou ingrés i interí. Creació de la comissió de seguiment del Pla d'Infrastructures Educatives. Revisió de l'Acord sobre drets sindicals. Revisió del sistema retributiu i nou acord retributiu. Mesures per a la igualtat de gènere. Inspecció Educativa: Decret d’organització, especialitats i funcionament, provisió de llocs i condicions de treball.

7


8

All-i-oli 183

SOCIETAT

I

PAÍS

D e s e m b r e 2004

El valencià, a rossegons Vicent Esteve i Montalvà

A

questa tardor ha revifat l'anomenat conflicte lingüístic en la seua versió per a consum de masses, açò és, ha reviscolat el problema identitari, light o nominalista: és el valencià català? S'ha estés a nous escenaris, la Unió Europea (involuntària dipositària de tan absurda confrontació local) i les seus parlamentàries de l'Estat. Finalment, també la identitat de la llengua pròpia dels valencians ve a formar part del fangar que el PP alimenta cada dia al voltant de la majoria parlamentària que l'ha fet fora del Govern espanyol contra el seu propi pronòstic. Hi ha l'altra versió del conflicte, d'arrel profunda, que traspassa la història i la sociologia del nostre país des de fa dècades, segles, però es reclou entre minories -encara que el patim la majoria de valencians- i no figura als programes electorals de cap majoria parlamentària: el procés incessant de substitució del valencià pel castellà, darrerament amb el llum roig encés tant el President de la per la davallada de valencianoGeneralitat– ha trobat una vertaparlants al cap de 25 anys de la dera mina que oferir-li a Rajoy Llei d'Ús i Ensenyament del contra Rodríguez Zapatero. En Valencià, segons l'enquesta de eixa contínua algarabia en què l'Acadèmia Valenciana de la han convertit la seua tasca d'oLlengua (AVL). posició, i malgrat la concessió El bo i cert és que una perod'enviar traductors de "valengrullada com la identitat valencià" a Brussel.les, encara amenacià/català (i no és açò cap proça amb muntar un "pitote" juríposta) continua tenint tan alt dic si prospera a Europa la igualvalor de mercat electoral i tal tat jurídico-lingüística de valenrèdit polític immediat que cap cià-català. En aquest punt, a la actor de l'escena política local i seua acostumada cridòria victi"nacional" vol ser l'últim de la mista afegeix la mentida, per tal fila. com nega expressament arguEl President de la Generalitat, ments als quals està obligat com en el seu moment portaveu infaa ciutadà i com a President de la tigable del seu predecessor en la Generalitat: glosa de les bondats pacificado-La Sentència del Tribunal res de l'AVL, es mostra disposat Constitucional 75/1997, de 21 de a tapar-li la boca institucional abril, que autoritza en l'àmbit utilitzant grollerament el Consell acadèmic i científic, que sens Jurídic Consultiu per tal que no dubte es projecta a l'administrapuga argumentiu, la doble tar –arguments denominació de Només els hi faltava que es paguen català i valencià a preu de petroreferir-se a la afegir que la Ciència per li– el que, per llengua dels cinc cèntims, ja valencians i estas’ha de subordinar a diuen els dicbleix que la cionaris. la democràcia, que és denominació de Francisco valencià utilitzael que prediquen Camps, amb la da per l'Estatut inestimable d'Autonomia no alguns líders contribució de té un caràcter l'ex-conseller i excloent ni u l t r a c o n s e rv a d o r s ex-moderat impedeix l'ús de González Pons, qualssevulla vol convertir la altres. En efecte, meitat dels acaa través d'aquesdèmics –i amb ells, la meitat de ta Sentència es declara ajustada valencians– en traïdors, en elea dret la doble denominació de ments que rebutgen la "democatalà i valencià donada a la cràcia" i "la llibertat", que, al llengua dels valencians en l'àmseu parer, només estan continbit científic i acadèmic, tot sobre guts en els únics preceptes instila base de la normativa legal tucionals que el President recoestatal que estableix una única neix per a si mateix. Només els àrea de coneixement sota l'epíhi faltava afegir el delirant axiograf de Filologia Catalana, en la ma segons el qual la Ciència s'ha qual s'inclouen les de "llengua de subordinar a la Democràcia (a catalana" i "llengua valenciala seua majoria, volen dir), que na", "llengua i cultura catalaés, exactament, el mateix que nes" i "llengua i cultura valenprediquen alguns líders ultracianes" i "lingüística catalana" i conservadors als EE UU: les teo"lingüística valenciana", àrea ries evolucionistes no es poden definida pel Real Decret acceptar en la mesura que s'opo1.888/1984, de 26 de setembre, i sen a les seues creences (convepor la Llei Orgànica niències), en aquest cas religiod'Universitats com "un campo ses. del saber caracterizado por la Él cas és que Francisco homogeneidad de su objeto de Camps, el president del PP –i no conocimiento, una común tradi-

ción histórica y la existencia de comunidades de investigadores, nacionales o internacionales". -El Reial Decret 1.496/1987, de 6 de novembre, pel qual es regulen els títols universitaris oficials; el Reial Decret 1.497/1987, de 27 de novembre, que crea el Catàleg de Títols Universitaris Oficials; el Reial Decret 1.954/1994, de 30 de setembre, que estableix els títols que formen el Catàleg de Títols Universitaris Oficials; l'esmentat Reial Decret 1.888/1984, de 26 de setembre, que estableix el catàleg de les àrees de coneixement universitàries, i el més recent Reial Decret 774/2002, de 26 de juliol, pel qual es regula el sistema d'habilitació nacional per a l'accés als Cossos de Funcionaris Docents Universitaris i el Règim dels concursos d'accés respectius, així com el Reial Decret 1.435/1990, de 26 d'octubre, que crea el títol de Filologia Catalana, únic existent en l'Estat espanyol per a acreditar coneixements de valencià/català en tot el territori estatal. -L'Ordre de 29 de novembre de 1995 per la qual s'homologuen els títols de llicenciat en Filologia, Secció Hispànica (Valenciana) i de Filosofia i Lletres, Divisió Filologia (Filologia Valenciana), com a homologats o equivalents al títol de llicenciat en Filologia Catalana. -Els reiterats pronunciaments de la Secció Segona del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana en les sentències número 330/2004, 393/2004, 518/2004 i 677/2004, on s'arreplega el pronunciament establert en l'esmentada sentència del Tribunal Constitucional. Però no són Rajoy i Camps els campions del "constitucionalisme"? Com es pot veure, d'arguments, en sobren, i són a l'abast de tothom, però es malbaraten les ocasions per fer-los públics. No caldria que els líders socialistes locals, perquè Javier Solana ho va explicar molt bé (“valenciano en la Comunidad Valenciana y catalán en

per certs sectors il·lustrats (en el millor sentit de la paraula) fidels a la llengua la creença que tot s'esvairà si es resol la manera de nomenar la llengua. No cal adornar-se amb toga i birret ni refugiar-se sota l'escalfor del consens que l'AVL haja pogut provocar per acabar traient a passejar, encara, el "fantasma" per excel·lència. El nom de la llengua és una caricatura del "problema". Quan es planteja amb urgència "amb quins noms ha de ser factible anomenar, en la legalitat espanyola, el sistema lingüístic de què forma part el valencià", per què s'ignora la sentència del Tribunal Constitucional i la normativa del Ministeri d'Educació que es fa servir fins ara per establir les titulacions universitàries? No és açò "legalitat espanyola"? I quina lectura en fa el PP? La denominació estatutària de la llengua, les aportacions del Tribunal Constitucional, la llarga i pacífica trajectòria de l'ordenaJORDI BOLUDA ment universitari, i també l'estranya perífrasi que constitueix Cataluña”), feren malabarismes i el paràgraf que en la llei de crebotiges quan els demanen els ació de l'AVL defineix inequívomitjans de comunicació per la cament l'àmbit lingüístic comú qüestió de la identitat de la llensón no sols compatibles, sinó gua. Sobra també l'amenaça àmpliament suficients per poder com a argument, ni que siga dedicar-nos al que cal: a l'impuls retòrica: què és això de bescandecidit de l'ús del valencià. De viar declaracions institucionals consens, ja s'ha arribat a tot el sobre la unitat lingüística a canvi possible: només cal que el PP del sí als pressupostos? No són renuncie a usar la llengua com a maneres de defensar la llengua arma política, però ha decidit fer fent-la servir de mercaderia el contrari. quan, a més, s'ha fet un bon treEs diu també per part de veus ball per accentuar el caràcter benintencionades que l'AVL ha social dels pressupostos, com de possibilitar que no hi haja correspon a un partit republicà i vencedors ni vençuts. És molt d'esquerres. tendre, però no deixa de ser un No cal abandonar la racionalilloc comú. Quins són els bàntat o acabarem perdent també la dols? Els usuaris del valencià, dignitat. Provem a parlar a la per una banda, i el PP per l'altra? gent amb naturalitat. Fem el que Si el PP –i el secessionisme de la fan molts mestres d'escola: usem seua mà– ja estan directament el diccionari. Seria molt educarepresentats en l'AVL! I per a tiu, fins i tot una què ha servit? Si mica tendre, els usuaris veure els polídiguem tothora No cal abandonar la tics llegir al dic"valencià"! cionari, en Insistesc: i per a racionalitat o a mitings, als parquè ha servit? cabarem perdent la laments, a la Per altra televisió, en les banda, qui vulga dignitat. Fem el que entrevistes… la "agrair a l'AVL definició de la la responsabilifan molts mestres Real Academia tat que ha mosEspañola de la trat" no cal que d’escola: Lengua: tot seguit afirme "Valenciano. que "els acadèusem el diccionari Variedad del mics han de catalán, que se saber com de usa en gran difícil és solucioparte del antinar un problema guo reino de Valencia y se siente polític que els partits polítics i allí comúnmente como lengua les organitzacions socials fan propia." com qui no veuen". Com es pot Enfront de la legalitat i de tota ventilar de manera tan categòriracionalitat, el secessionisme ca com inexacta el treball polític polític es manifesta massivai social, unitari, tenaç fins l'ement, per enèsima vegada, pels xemplaritat, realitzat pel requisit carrers de València amb l'única lingüístic, l'ensenyament en finalitat d'amenaçar l'actual valencià i el compromís per la majoria absoluta popular. llengua? Ans al contrari: aquests Contradictòriament, el PP ho són els projectes que han d'insestava demanant a crits. Els seus pirar la resistència, enfortir la líders estan disposats a perdre paciència i alimentar l'esperanqualsevol altra cosa, qualsevol, ça que un dia la racionalitat, el però no el poder. No ho encaixen civisme i la política ens goveri no importa el preu a pagar. nen. Ací hi ha una trajectòria Només Piqué ha dit clarament cívica, un tarannà unitari i una en el recent congrés del PP a aposta decidida per l'ús social Catalunya que no compten amb del valencià. ell per reescriure diccionaris. És El poder, quan és com aquest, natural. s'ha de canviar. I ja s'ha vist que, Entre tanta insídia, s'alimenta a més de saludable, és possible.


ENTREVISTA

D e s e m b r e 2004

All-i-oli 183

9

Jaume Herrero P rofessor i membre del comité d’empresa de les Escoles Professionals Sant Josep, de Va l è n c i a

El sindicalisme en privada també és possible “La nostra no és l’escola dels rics. Atenem alumnat de totes les condicions. Tenim molt clara la finalitat social de l’ensenyament concertat”. Jaume Herrero és, des de fa 30 anys, professor de les Escoles Professionals Sant Josep, de València, un macrocentre construït

pels jesuïtes en els anys seixanta i on ara estudien vora 2.400 alumnes de Primària, Secundària, Batxillerat, Cicles Formatius i Programes de Garantia Social. L’empresa, amb uns dos-cents treballadors i treballadores, té un comité on STEPV-Iv, amb cinc repre-

sentants —Amparo Alonso, David García, José Luis Gomis, Juan González i el mateix Jaume Herrero—, compta amb majoria absoluta. Tanmateix, l’estil del Sindicat, afirma, “consisteix a superar els enfrontaments i buscar sempre la millor solució per al col·lectiu”.

RAFA MIRALLES —Com explicaríeu els trets de l’acció sindical en privada? —Alguns pensen que en l’ensenyament privat no és possible fer acció sindical. Però nosaltres treballem molt apegats a la gent, procurem que el tracte amb els companys siga respectuós i no potenciem els conflictes o les diferències amb altres sindicats. Això exigeix ser rigorosos, plantejar a llarg termini les discussions i dedicar molt de temps al debat i la formació. Volem pensar i ser sensibles a tot el que passa cada dia a l’escola, i fer aquest camí amb els companys docents de tots els nivells educatius i els de l’administració i els serveis. Tot això sense oblidar que els delegats estem molt vinculats amb els òrgans del Sindicat. —Com funciona el vostre comité? —Un eix bàsic és treballar en equip. Tots els sectors de l’escola estan presents al comité, docents i no docents. El comité ha adquirit amb el temps un cert prestigi i ara ens agradaria projectar l’experiència que hem acumulat fora de l’escola, perquè és un patrimoni que no cal deixar perdre. —No hi ha enfrontaments? —En el nostre comité cada organització no encara els conflictes mirant només interessos particulars, sinó que tracta de fer-ho conjuntament. Mirem de sumar abans que restar. Fins ara, crec que ho hem aconseguit.

concertats hem de sumar i no competir amb la pública. Pel que fa a la concertació dels batxillerats, no podem demanar més diners per al sector a costa d’eliminar places de la pública, això ho tenim molt clar. L’ideal seria comptar amb una escola pública potent i qui volguera un ensenyament particular que se n’anara a la privada. —Hi ha qui pensa encara que l’ensenyament privat és per a qui se’l pot pagar... —És una confusió relativament estesa, però la privada concertada no és la privada milionària. El nostre centre atén a un alumnat que no prové de la burgesia, i té uns valors i un estil de treball que cal conéixer. Ací es respecta molt l’atenció a la diversitat; hi ha alumnat expedientat de la xarxa pública; apostem per l’educació especial; innovem pedagògicament; tenim un ventall ampli de Cicles Formatius; comptem amb un alumnat de totes les condicions socials... No som l’escola de l’elite, som l’escola del barri. Jaume Herrero. / JORDI BOLUDA

redacció apareix alguna divergència sobre algun tema, recollim els diferents punts de vista.

—Però haureu tingut algun moment crític... —Vam patir molt en una altra etapa, quan entre els sindicats funcionava això de “jo tinc més vots que vosaltres, jo sóc el Capitán Trueno i vosaltres els —Aleshores, com s’explica que Crispins”. L’opinió de la majohi haja distintes candidatures ria s’havia convertit en un rodil sindicals? lo per al conjunt del comité i —Els afiliats a l’STEPV estem s’hi respirava mal ambient. convençuts del que fem. Quan Aquella experiència va resultar plantegem tirar endavant una tan negativa per a tots que va agenda de treball, hi incloem propiciar l’aparició d’un subtemes imporstrat nou pretants per a tots sidit pel La nostra manera els sindicats. respecte mutu i Això ens dóna la participació d’entendre el un punt d’unió, que ara ja no perquè a pesar qüestiona sindicalisme forma de tindre perningú. spectives difepart de la història que Procurem no rents, els objecdeixar créixer hem mamat i que ha tius són idènels petits probtics. A més, el lemes. passat dels uns als comité edita trimestralment, —Les diferènaltres amb la particicies, no pació de tots, la rebroten quan revista La mira s’acosten les da sindical. eleccions? —L’STEPV és assembleari, i les —No s’ha produït cap conflicte coses no ens vénen marcades a l’hora de publicar-hi algun de dalt, com passa en altres article? organitzacions. El que hem —Tenim un criteri bàsic a l’ho- comentat adés és representatiu ra d’avaluar un text: si no hi ha d’una etapa en què alguns consens, no s’hi publica. D’altra només seguien disciplinadabanda, quan en l’equip de ment les instruccions que els

traslladaven els aparells sindicals. Nosaltres érem implacables amb el sectarisme i analitzàvem en el centre les coses amb total autonomia i llibertat, sense acceptar cap intromissió. —Com vau arribar a adoptar aquesta dinàmica? —La nostra manera d’entendre el sindicalisme forma part de la història que hem mamat i que ha passat dels uns als altres. El problema el tenim ara perquè, per darrere de nosaltres, no veiem gent disposada a continuar per aquest camí. —Què vols dir? —Al sindicalisme li passa el mateix que als jesuïtes, que no hi trobem vocacions noves. Per a nosaltres és important garantir el relleu generacional, que vinga gent a substituir-nos. Tractem de treballar des de la proximitat, compartir els problemes amb la gent i garantir una comunicació fluïda. Però cal recuperar la memòria i el compromís sindical. Hem d’aprofundir en la línia encetada de serenitat, rigor, respecte, transparència i participació, perquè en l’ensenyament privat encara hi ha moltes coses per fer. —Quines han estat les últimes intervencions del comité? —Els delegats sindicals ens vam posar molt pesats pressionant l’Administració per tal que possibilitara els desdoblaments

del professorat dels Cicles Formatius i garantira els llocs de treball, perquè tenim joves inexperts i hi ha un risc real d’accidents amb les màquines i ferramentes. La insistència del comité va contribuir a l’habilitació de contractes estables d’octubre a juny per als companys que encara tenien un treball precari.

—Com veuen els treballadors d’un centre confessional l’actual campanya iniciada per la jerarquia catòlica contra el Govern? —Al si de l’Església catòlica hi ha distintes sensibilitats, i dintre d’ella la congregació dels jesuïtes és autònoma, i per tant no s’identifica per complet amb els bisbes. En el centre se solen refusar els temes polèmics i es respecten escrupolosament totes les creences. De fet, en la plantilla hi ha de tot: catòlics, agnòstics, budistes... En aquests temes, el clima que s’hi respira és d’absoluta normalitat.

—Pel que fa als no docents, quins són els seus problemes ? —El més greu és l’increment de la seua càrrega horària. Estan perdent efectius, per les jubilacions i perquè no hi entra gent —Què recomanaries als comnova, però fan la mateixa faena panys d’altres centres concerque abans feien tats que no més trebalcompten Ací es respecta ladors. Hem encara amb plantejat a una experiènmolt l’atenció l’empresa que cia tan consoliho revise i ho dada de treball a la diversitat. actualitze. sindical com el No som vostre? —Trobes con—Primer de tot, l’escola de l’elite, tradictori que que no es el teu sindicat desanimen, som l’escola s’opose a l’amque busquen pliació dels suport en els del barri. concerts al companys d’alBatxillerat? tres sindicats i —En absolut. que donen vida Per molt que als comités. alguns sindicats s’encaboten a Nosaltres estem molt satisfets repetir-ho, l’STEPV no està en per haver constituït legalment contra de l’ensenyament pri- la secció sindical, perquè és vat, ni encara menys en contra important ocupar els espais dels seus treballadors. Tots legals que ens corresponen. En som treballadors de l’ensenya- aquest sentit, estem disposats a ment i tots ens devem a la soci- tirar una mà a qui ens ho etat. Des dels centres privats demane.


10

SALUT

All-i-oli 183

LABORAL

D e s e m b r e 2004

Fer front al ‘mobbing’ des del sindicalisme Domenec Ortolà i Pla

L

a irrupció del mobbing en la vida social és un fet inqüestionable i, tanmateix, no és un fenòmen nou. Solament que abans s’acceptava amb aparent normalitat, com una mena d'inconvenient de l'ofici. Com ha passat amb altres formes d'opressió, com ara la violència de gènere o la destrossa ecològica, ha acabat per aflorar i fer-se socialment inassumible. Ens felicitem per això, però encara patim serioses mancances com l'existència d'una cultura preventiva. És per això que en moltes ocasions, aparentment, el mob bing queda reduït a una problemàtica individual, una catalogació que hem de rebutjar i afrontar, si més no, des d'una triple perspectiva: des de les variables econòmiques i sociolaborals que la sustenten; des de l'organització del treball que afavoreix l'actuació dels agressors; i sobre els elements concrets de cada cas. Abans de concretar un balanç de l'experiència sindical no puc evitar dues paraules sobre les condicions objectives que potencien el mob bing. La primera és el capitalisme, particularment en la seua versió neoliberal i els valors agressius que el sustenten: competivitat extrema, ambició de poder, submissió, manca de solidaritat entre els treballadors. Ha d'existir una lluita sindical permanent per cercar una societat més lliure, més igualitària, més cooperativa i més solidària. En segon lloc ens trobem amb una planificació del treball que, per a l’experta Lucia Artacoz és "l’autèntic caldo de cultiu del mobbing", dissenyat per a aconseguir les finalitats anteriorment exposades, i on s'incentiva sistemàticament la competència i la manca de solidaritat, i on predominen estils de manament que

obvien, per autoritarisme, parcialitat o inhibició, el mobbing com a problema. La política preventiva aplicada per les patronals és clarament mesquina, negligent i ineficaç. A pesar de tenir una llei magnífica, el seu desplegament i la seua aplicació és clarament insuficient, mandrosa i incompleta. Els comités de prevenció, quan existeixen, tenen una vida lànguida, sense mitjans per desenvolupar la seua tasca i els Serveis de Prevenció o són només una ficció o són encomanats a mútues privades que no sempre actuen amb la imparcialitat i la diligència necessàries.

Les dificultats de l'acció sindical Hem avançat i superat algunes inèrcies i ja no minusvalorem el problema. Ja no es pot contemplar una salut laboral centrada en la prevenció d'accidents, analitzant el mobbing com un conflicte interpersonal que en ocasions portava a la inhibició del Sindicat. Hem aprés que les relacions laborals no necessàriament han de ser d'amistat però si cal un mínim de respecte i col·laboració per tal que no impere la llei de la selva. Hem hagut d’actuar moltes voltes sense proves, i ara sabem de la importància preventiva de les proves escrites, en ambients de difamació sistemàtica, amb silencis còmplices i amb conductes dels agredits en ocasions desiquilibrades, aprenent a valorar-les com a conseqüència i no causa de l'assetjament.

L'actuació del Sindicat. Hem de distingir dos nivells d'intervenció interconectats, el col.lectiu i el personalitzt. En el primer, les tasques inclouen la informació, la formació, la identificació de les

situacions de risc, la sistemàtica inclusió del mobbing en la negociació col.lectiva... buscant un compromís amb la direcció, i configurant un sistema de denúncia que siga, alhora, ràpid, discret i eficaç i que puga ser utilitzat en les fases inicals de l’acaçament. Desgraciadament massa sovint hem d'intervindre en estadis avançats de mobbing. Cada cas és diferent, però cal seguir una sèrie de pautes per tal d'assegurar una atenció correcta com: a) Escoltar a la persona, mostrar atenció, donar calor humà. b) Animar a la persona assetjada a fer una descripció escrita i exhaustiva dels fets. c) Buscar l'acord amb la persona afectada per parlar amb l'acosador; per conèixer la seua versió dels fets; per buscar, quan siga possible, la mediació; per demostrar-li que la persona assetjada no està sola; posar a la persona afectada en contacte amb el grup de mobbing del Sindicat i/o associacions existents. d) Buscar el suport de les companyes y companys i, en ocasions, comunicar-ho a la direcció. e) Plantejar el cas als serveis de prevenció. Sol.licitar l'avaluació dels riscos psicosocials. e) Cas de ser necessaria la baixa, intentar que quede clar l'origen laboral, i que es tramite com a malaltia professional. f) D'acord amb els serveis jurídics, presentar denúncies a la Inspecció de Treball, o al Jutjats per la via civil o penal. g) Campanyes de denúncia públiques. Aquestes mesures son provisionals i s'han d'adaptar a cada cas, però ha de quedar clar el compromís de la Intersindical en donar suport a les víctimes i la nostra voluntat de combatre i erradicar el mobbing.

www.intersindical.org/salutlaboral.htm Tota la informació la trobaràs en la pàgina de salut laboral de STEPV Intersindical Valenciana: campanyes, biblioteca, documents, legislació, informació dobre els comités de salut laboral d’ensenyament...

BEGOÑA PÉREZ

La plantilla dels Serveis de prevenció es va pactar fa tres anys

La Conselleria d’Educació segueix sense dotar de personal als Serveis de Prevenció De forma insistent, Conselleria incompleix la normativa vigent i en concret la nova Llei 54/2003, publicada en desembre de 2003, que estableix l'obligació de tota empresa de documentar el Pla de Prevenció en un termini màxim de sis mesos. Aquest extrem ha estat el centre de les denúncies de la campanya impulsada recentment per la Confederació d’STEs. Per tot això, el Sindicat ha manifestat de manera reiterada la necessitat de crear totes les places del Servei de Prevenció de Riscos Laborals del Sector Docent. ALL-I-OLI El 2002 sols es van crear vuit places de tècnics superiors, tres de metges del treball i una de tècnic intermedi. El compromís establert durant el curs 2003/04 consistia que almenys es proveirien les places creades en 2002. Ha hagut d’esperar al 19 de novembre per a que el Diari O f i c i a l publique dos Ord re s que convoquen proves selectives, i el concurs de mèrits per a proveir aquestes places. Per petició de la Intersindical Valenciana i d'altres organitzacions sindicals en la Mesa General de la Funció Pública reunida el 16 de novembre passat, el conseller d'Administració Pública juntament amb els responsables d'Hisenda es van comprometre a crear totes les places i a aplicar efectivament totes les quantitats pressupostades en la creació i provisió urgent de les places dels Serveis de Prevenció. La manca de dotació dels Serveis per part de la Conselleria discrimina els 45.000 treballadors i treballadores del sector educatiu en relació a altres sectors de la pròpia Generalitat. L’Administració,

que només dóna respostes puntuals i precipitades a les situacions o denúncies que es presenten, incompleix els compromisos derivats d’una adequada atenció sanitària a què obliga tota la normativa sobre vigilància de la salut. Aquesta conduc ta de pegots podria explicar l'absència de reconeixements generals, com els que realitzava el Gabinet de Seguretat i Salut Laboral de Burjassot, o la manca de reconeixements específics, com estableix la normativa en vigor. L’Administració tampoc no respon a les exigències que la Inspecció de Treball i Seguretat Laboral va establir després de la denúncia presentada el 2003 pels sindicats integrants del Comitè de Seguretat i Salut Laboral de València. Per al Sindicat la situació ha de canviar i s’ha d’invertir de manera efectiva en els Serveis de Prevenció: “Pel que fa a la redacció dels Pressuposts de la Generalitat de 2005, és inadmissible que les dotacions específiques no es materialitzen finalment per pertànyer a partides conjuntes amb altres serveis”.

El personal del Servei de Prevenció El 2001 la Conselleria d'Educació i les organitzacions sindicals van acordar l'aprovació de l’Ordre per la qual es desenvolupava l'estructura del Servei de Prevenció de Riscos Laborals del Sector Docent. El personal adscrit a aquest Servei ha de comptar amb el títol de tècnic superior en les quatre tècniques preventives: Seguretat, Higiene, Ergonomia/Psicosociologi a i Medicina del Treball. En

la plantilla del Servei també hi ha d’haver tècnics intermedis, ajudants tècnics sanitaris i personal administratiu. El nombre total d'efectius acordat és: quatre en la Caporalia, 18 tècnics superiors i 13 intermedis, set metges del treball, set ATS i vuit persones per a les tasques d'administració. A hores d’ara, d’aquesta plantilla reconeguda legalment només treballen quatre tècnics superiors.


D e s e m b r e 2004

ENSENYAMENT

PRIVAT

All-i-oli 183

11

Desconvocada la vaga en el sector de discapacitats ALL-I-OLI El 22 de novembre estava convocada una jornada de vaga en el sector de discapacitats en resposta a l'incompliment reiterat, al llarg dels darrers anys, de la Conselleria de Benestar Social sobre l'homologació salarial amb els funcionaris públics. Els representants sindicals pretenien fer pressió per tal d’arribar fins al 33% d'augment salarial en concepte d'homologació per a 2005. L'acord final entre els sindicats signants del conveni, UGT i CCOO, la patronal FEAD i l'Administració s’ha conformat amb un 18%, acompanyat del compromís d’esforçar-se per a c o n c l o u re l'homologació el 2007. Però el punt més important del document signat és el referit al compromís de Conselleria d’establir un calendari de reunions amb la patronal i els sindicats per tal d’impulsar conjuntament el diàleg. L’1 de desembre estava prevista la primera reunió per a distribuir el 18% d'homologació de 2005, així com altres aspectes que afecten el sector, com ara les plantilles, les ràtios o el funcionament dels centres. STEPV-Iv no participa en les reunions per la negativa d’UGT i CCOO a acceptar la seua assistència. El Sindicat no compta encara amb una representativitat suficient en el sector.

Conveni d’ACADE i d’Educació Infantil ALL-I-OLI S'ha denunciat el conveni d'ACADE (conveni de l’ensenyament privat no concertat), el que implica que les negociacions del nou conveni s’iniciaran a primers de 2005. També s’està abordant el conveni d'Educació Infantil, però les negociacions estan bloquejades perquè des de l'estiu no s'ha tornat a reunir la comissi��.

Reunió per a estudiar la reducció de la càrrega lectiva ALL-I-OLI El 9 de desembre es va celebar a la seu de la Confederación Española de Centros Educativos (CECE) una reunió entre sindicats i patronals del País Valencià per a tractar la reducció de càrrega lectiva en Infantil, Primària i Secundària. Després de més de tres hores de reunió es va acordar una nova reunió a primers de 2005 per tal de madurar les propostes i arribar a un consens. La reducció haurà de ser efectiva en setembre de 2005. El Sindicat informarà puntualment sobre aquestes negociacions.

Concentració de treballadors i treballadores de Privada per a pressionar en les negociacions del Conveni. / LUPE MARÍN

Previstes més concentracions dels treballadors davant de la patronal Educación y Gestión

Les patronals mantenen les seues posicions inicials en la negociació del 5è Conveni ALL-I-OLI En la darrera reunió negociadora del cinqué Conveni de l’Ensenyament Concertat, les reivindicacions patronals continuen inamovibles. Ambdues patronals obliden referir-se a alguns aspectes importants: la redefinició d'hora lectiva i no lectiva; la no obligatorietat de realitzar cursos en estiu; l’augment dels permisos retribuïts

per assumptes propis; l’acompanyament de familiars a consultes mèdiques, etc. Tampoc no es diu res sobre salut laboral, ni sobre la reducció horària per al PAS, entre altres temes. La paràlisi de les nego ciacions no dóna peu a l’optimisme, almenys a curt termini. L’última de les tres sessions negociadores de desembre se celebrarà el dia 22.

Continuen les mobilitzacions Per a denunciar l’immobilisme de les org a n i t z a c i o n s empresarials en les negociacions, la representació unitària dels treballadors manté un calendari de concentracions davant les seus d'Educación y Gestión. En el transcurs de les tres primeres concentracions els re p re s e n-

La plataforma de Educación y Gestión -Augment de 90 hores anuals, amb caràcter voluntari. - Trasvassament d'hore s lectives en no lectives. - R e i n t roducció del contracte d'obra i servei per a docents. -Possibilitat d'establir un contracte de caràcter especial, deixant-lo fora de la regularització del conveni per a les categories funcionals directives.

-Disposició a homologar el primer cicle d'ESO amb el segon, sempre que l'Administració se’n faça càrrec. -Respecte de la re d u c c i ó de càrrega lectiva, modifica l'Annex IV del conveni, i no es menciona ni Infantil ni Primària. Això té dues possibles explicacions: una omissió involuntària o, el que és pitjor, marginació de

Els sindicats demanen la convocatòria urgent de la comissió de seguiment A L L- I - O L I Els sindicats han sol·licitat a l'Administració la convocatòria de la Comissió de Seguiment, per tal d’establir un calendari que permeta planificar i abordar de manera immediata la negociació dels temes pendents: 1. Noves mesures de recol·locació. Actualment la recol·locació en Primària està bloquejada perquè les planti-

lles estan completes. En Secundària, els centres no formalitzen contractes, perquè p re f e reixen contractar lliurement a partir de 2005, quan es completen les plantilles. 2. Constitució de la comissió per analitzar i estudiar el pagament dels sexennis en el 2007. 3. Plantilles de Cicles Formatius. 4. Revisió de les plantilles de Secundària i tractament de les aules d'in-

la reducció a les dues prim e res etapes educatives. -Consideració de l'esplai com a temps lectiu. -Acceptació de la clàusula de revisió salarial absorbible. -Un dia més de vacances per al personal d’administració i serveis (PAS). -Consideració de la paga d'antiguitat com única.

tegració. 5. Revisió de les plantilles de Batxillerat. 6. Plantilles d'Infantil. 7. Revisió de les plantilles de Primaria. 8. Situació del professorat recol·locat per Necessitats Educatives Especials. 9. Aclariments s o b re la paga d'antiguitat. 10. Acomiadaments improcedents. 11. Indemnitzacions parcials. 12. Tractament de les despeses de funcionament als centres. En l'esborrany dels Pressupostos de 2005, Educació no contempla els augments previstos i signats en juliol.

tants sindicals han presentat a les patronals un escrit demanant una reunió per abordar la reducció horària al País Valencià, prevista per al 9 de desembre. STEPV-Iv mantindrà informada l’afiliació a través dels canals habituals de les noves convocatòries.

La plataforma de CECE Aquesta patronal valora la proposta de Educación y Gestión i manifesta oralment els punts d’una plataforma pròpia. -Sí a l'homologació del primer cicle d'ESO amb el segon, amb matisos. -Sí a la consideració de la paga de 25 anys com única. -No al dia de vacances per al PAS. -No a la clàusula de revisió salarial.


12

POLÍTICA

All-i-oli 183

EDUCATIVA

D e s e m b r e 2004

Primer Congrés Internacional sobre Educació i Immigració

Aparell mediàtic, sectarisme i manipulacions

Imatge i lema de la campanya estatal per una educació laica.

La Plataforma Laica anuncia noves activitats en gener ALL-I-OLI La declaració "La religió fora de l'Escola", elaborada per la Plataforma Laica i presentada públicament en les últimes setmanes a distintes ciutats, defensa la consideració de la religió confessional com una activitat extraescolar, un extrem que s'ha d'incorporar a la regulació educativa que prepara el Govern espanyol. La Plataforma també demana la superació dels entrebancs que hipotequen la secula-

rització de la vida civil, com el Concordat encara vigent entre els estats espanyol i vaticà. Les organitzacions socials i cíviques, sindicats i partits polítics que integren la Plataforma pretenen impulsar els valors del laïcisme i fer front a les campanyes agressives de la jerarquia catòlica. La Plataforma Laica ha anunciat un acte públic que se celebrarà a la Universitat de València en gener de 2005.

Vé de la pàgina 1

C

al explicar que aquestes intervencions demanaven un compromís per part de la Conselleria. Altres activitats del Congrés van incidir en temes aliens, com ara l’avortament, l’eutanàsia i el fet religiós. Els prestigiosos ponents estrangers que devien de ser el referent per al tractament del tema, van brillar per la seua absència. L'elenc de p rofessionals d'universitats espanyoles, catedràtics i professors de Filosofia Moral i Política, van enfocar en excés

E

l febrer de 2004 diverses organitzacions ens vam afegir a la campanya estatal "Per una societat laica: la religió fora de l'escola". La campanya pretenia respondre a les diposicions de la Llei de Qualitat (LOQE) en matèria de religió, disposicions que reforçaven l'adoctrinament religiós al si del sistema educatiu i afavorien la segregació social per raons religioses. Els decrets de l'actual Govern han aturat, de forma parcial, la LOQE, una acció que suposa la congelació d'importants mesures regressives. L'obertura, per part del Ministeri d'Educació i Ciència, d'un debat social sobre el futur de l'ensenyament és un pas endavant que compartim. Ara més que mai és el moment d'exigir que progresse el laïcisme escolar, ja que el nostre sistema educatiu està impregnat, malauradament, de catolicisme. Aquesta penetració del catolicisme es concreta en: 1. El finançament massiu de col·legis catòlics sota un règim de concertació poc justificable des d'un punt de vista social i des d'un Estat constitucionalment aconfessional. 2. Una legió de catequistes catòlics imparteix adoctrinament religiós a xiquetes i xiquets a l'escola pública. La solució a l'actual escenari escolar no consisteix a estendre els privilegis de l'Esglèsia catòlica a altres confessions religioses, ni dintre ni fora de l'horari escolar, ja que es continuaria discriminant als ciutadans amb conviccions i valors agnòstics i ateus, tan legítims com els religiosos. Rebutgem també qualsevol assignatura alternativa a la religió, ja que és una càrrega que ha de suportar l'alumnat que no vol cursar-la a conseqüència dels priviligeis atorgats als catòlics i, en el seu cas, als creients d'altres confessions religioses. L'escola és un lloc pel saber i la ciència. Les organitzacions

que donem suport a aquesta campanya afirmem que l'adoctrinament religiós ha de quedar fora del currículum escolar i de l'escola. Defensem un model d'escola laica que eduque sense dogmes, en valors humanistes i universals, en la pluralitat i el respecte als drets humans, en compartir la diferència i la diversitat, i en els valors ètics, no sexistes i democràtics. A més, no existeix cap manament constitucional que afirme que l'escola ha de garantir l'adoctrinament religiós. La Història crítica de les religions i el fet religiós s'ha d'estudiar dintre del currículum de les Humanitats. Volem una escola on s'hi puguen sentir ciutadans de primera tant els no creients com els creients de les diverses religions i creences. No es pot argumentar que l'Acord amb el Vaticà de 1979, d'arrel preconstitucional i que hipoteca la modernització de l'escola, siga un mur insuperable per avançar cap a l'escola laica. Exigim, per tant, la seua denúncia i derogació. La societat demana una secularització més intensa de la vida pública i no acceptarem fórmules per a que la religió seguisca distorsionant l'àmbit escolar. Les organitzacions que signem i impulsem aquesta Declaració ho fem amb la finalitat que la religió isca de l'escola i es progresse en el laïcisme escolar i en l'escola pública. Exigim la derogació dels acords amb el Vaticà i la derogació de les disposicions i lleis que atorguen privilegis a determinades creences religioses. Exigim que la religió isca del currículum escolar i que no es pague amb diners públics l'adoctrinament religiós. Defensem un ensenyament laic, científic i humanista, que defense la llibertat de pensament i de consciència, i una educació intercultural, que fomente els valors ciutadans i democràtics.

fets, és més que probable que córrega idèntica sort al denominat Pla integral d'atenció a la immigració, anunciat en reiterades ocasions i encara desconegut. Tot això no produeix altra cosa que desil·lusió i impotència entre els assistents. Una vegada més, la Conselleria d’Educació ha actuat de manera sectària amb un desplegament de mitjans extraordinari, molt aparell mediàtic i absència de respecte i compromís cap als professionals, sense indicar la normativa que cal modificar i els recursos que s’han d’invertir.

Cap a la interculturalitat, des del monoculturalisme?

Per una societat laica: la religió fora de l'escola Plataforma Laica del País Valencià

la unidireccionalitat del discurs. Les propostes d'altres propostes institucionals van quedar reduïdes a les experiències de la Comunitat Foral de Navarra, el Pla d'acollida de la Regió de Múrcia i una taula rodona amb els responsables polítics de Castella i Lleó, Extremadura i la Comunitat de Madrid. Finalment, l’anomenada Declaració de València, presentada l'últim dia, és un document que no ha sortit dels treballs del Congrés i que està elaborada unilateralment per l'Administració educativa. Si s’observen els

S

ón molts els interrogants que sorg i x e n després d’assistir a aquest Congrés. Pot a b o rd a r-se el re p t e de la interculturalitat des de la re f l e x i ó unilateral d'una d e t e rminada cultura? Totes les ponències tenien com a punt de part i d a comú l’origen cultural: occidental i judeocristià. No qüestion a rem per això la validesa i qualitat d’alguna de les escasses aportacions c l a r i f i c a d o res sobre el multiculturalisme i el camí cap a la interculturalistat, exposada per la professora Adela Cortina. De la majoria no es pot dir el mateix, perquè totes p a rtien d'un únic univers cultural. Difícilment podre m avançar cap a la interculturalitat sense conéixer als altres. Un sentiment compartit per molts dels què hem escoltat les conferències és que l’organització

ARXIU

p retenia que ens sentírem més cristianitzats. Però, és que no hi ha a casa nostra més opcions?. Apuntem també altres interrogants referits a l'àmbit lingüístic. ¿No és cert

que hi ha experiències educatives integradores en societats i sistemes educatius bilingües?. En la selecció de les conferències i en els continguts del Congrés, en canvi, no sembla

aquest un eix que s’haja considerat mínimament Cap de les conferències ha tingut com objectiu reflexionar sobre aquesta qüestió, un tema capital per al sistema educatiu valencià. Hi ha molts més interrogants que podríem seguir exposant: ¿On han aparegut les cultures de la nostra societat sense procedir de la immigració? ¿Com està present la diversitat cultural a l'estat espanyol?… Per acabar, només una altra pregunta: ¿Es pretenia per part dels organitzadors diluir la diversitat de les persones assistents?. Preguntes als ponents presentades per escrit i degudament filtrades, agrupades i reinterpretades, eren una de les fórmules eficaces per a eliminar la diversitat. ¿Com es pot avançar cap a la interculturalitat sense partir des de la diversitat?

El Consell Escolar Valencià elabora un informe sobre la reforma del Ministeri ALL-I-OLI A proposta dels representants de l’STEPV-Iv i d’altres organitzacions, el Consell Escolar Valencià està elaborant un informe sobre el document “Una educación de calidad para todos y entre todos”, presentat pel Ministeri d’Educació i Ciència. En el màxim òrgan

de participació de la comunitat educativa valenciana, on es troben representats tots els sectors, s’ha optat perquè siga la Comissió de Planificació Educativa l’encarregada de fer el primer document valoratiu que, una vegada enllestit, passarà a la Permanent perquè introduesca esmenes o noves

valoracions. Finalment, serà el Plenari qui aprovarà el document final. L’estudi està en una fase inicial i, d’acord amb el calendari previst, el treball hauria d’estar finalitzat el 15 de desembre. L’objectiu de la comissió és consensuar les propostes, suggeriments i valoracions dels diferents sectors.


POLÍTICA

D e s e m b r e 2004

EDUCATIVA

All-i-oli 183

13

El Sindicat presenta les seues posicions davant el document del MECD El 22 de setembre, STEPV-Iv va presentar la campanya Cal un pacte. Per un ensen yament públic, popular, democràtic i valencià, amb la qual intenta emmarcar el

E

l debat al País Valencià, que hauria d'haver impulsat la Conselleria d'Educació, no ha disposat de temps suficient per a incorporar les aportacions dels usuaris directes del sistema educatiu: alumnat, mares i pares i el professorat, i no només les dels experts. -És inadmissible que, després de les experiències d'anteriors reformes, l’actual procés no s’acompanye d'una Llei de Finançament. -Es difícil negar-se a un pacte educatiu, perquè la societat i els centres educatius requereixen una mínima estabilitat, però no un pacte a qualsevol preu. El Sindicat defensa l'Escola Pública i, en conseqüència, reclama un pacte per un ensenyament públic, popular, democràtic i valencià. -Encara que existeix una certa satisfacció per disposar d’una proposta que anul·la algunes disposicions de la Llei de Qualitat (LOQE), existeix una gran decepció per la insuficiència i intencions de les propostes de l’actual Govern. -En l'Educació Infantil, per exemple, malgrat la satisfacció del retorn de la seua consideració com a etapa educativa, no s’entén l'obsessió per incorporar les noves tecnologies o l'Anglés sense resoldre els problemes de les ràtios, la construcció d'una xarxa pública i, per tant, la qüestió de subsidiaritat del sector privat si la proposta de gratuïtat no va acompanyada d'una normativa estatal que garantisca les prioritàries inversions a l'ensenyament públic. Rebutgem la concertació del cicle encara que es declare gratuït. -Respecte a l'avaluació de diagnòstic que cal realitzar en Primària i en Secundària, les propostes són continuistes respecte a la LOQE. El Sindicat aposta per una avaluació democràtica que ha de tindre caràcter intern i servir exclusivament per a la millora del funcionament del centre. També s’ha d'avaluar el funcionament de l'Administració i la dotació dels recursos dels centres. -És imprescindible reconsiderar la política de concerts educatius. L'alumnat ha de ser escolaritzat en el seu barri i les plantilles de tots els centres han de comptar amb el professorat de suport necessari: treballadors i treballadores socials, personal mèdic o d'infermeria, bibliotecaris i personal no docent. -Són massa tímides les propostes sobre escolarització d'alumnat immigrant, ja que no es planteja un pla de formació del professorat ni un projecte concret sobre com atendre aquest alumnat. -És incomprensible que encara no s'haja presentat una proposta que aborde la política multicultural i lingüística a l'Estat espanyol. No es poden presentar en els

debat social entorn dels principals eixos de la proposta de reforma del Govern espanyol. Posteriorment, l’Escola Sindical d’octubre a Gandia, l’Encontre de la

centres propostes d'introducció primerenca de l'Anglés o polítiques multiculturals que no partisquen i contemplen el reforç de la cultura i la immersió lingüística en la llengua pròpia de la comunitat autònoma, o l'acostament a les altres cultures i llengües de l'Estat. Tant en Secundària com a optatives, o en les Escoles

Confederació d'STEs de novembre a Almagro, i el Consell Nacional del 27 de novembre a Xàtiva han perfilat les posicions del Sindicat. Al mateix temps, el web

Oficials d'Idiomes, s’ha d’oferir la possibilitat de l'estudi d'aquestes llengües. -Pel que fa a la Formació Professional, és inadmissible la manca de voluntat de modificar la Llei 5/2002, de 19 de juny, de les Qualificacions i de la Formació Personal. Aquesta llei del Govern del Partit Popular

sindical, així com les nombroses xerrades i taules rodones celebrades arreu de les comarques del País han arreplegat les aportacions i inquietuds dels participants.

suposa un intent clar de privatitzar l’FP en equiparar la validesa de les qualificacions obtingudes treballant amb els títols acadèmics, i supedita l’FP reglada al món empresarial i a les qualificacions. Es permet així l'explotació laboral de les persones que opten pel camí més curt, la qualificació professional, per a, una vegada

M. CABANILLAS

Propuestas de STEs-intersindical Con el lema Por una nueva ley de Educación, la Confederación de STEs-intersindical ha celebrado unas jornadas en las que se analizó el documento difundido por el Ministerio de Educación para trazar las líneas generales de la próxima reforma educativa. En los debates, realizados en Almagro (Ciudad Real) a mediados de noviembre, unas ciento cincuenta profesoras y profesores de todo el Estado elaboraron un documento de análisis y alternativas a la propuesta ministerial. La Confederación remitirá al Ministerio, al profesorado y al conjunto de la comunidad escolar las principales conclusiones del encuentro. Tras el acto de apertura tuvo cación de calidad; Los valores lugar una mesa redonda con la Se reivindica la defensa y la formación ciudadana; La participación de representaneducación temprana y la pretes de IU, PSOE, CEAPA y vención de las desigualdades; de la Escuela Pública, MRPs, que expusieron sus disCada centro, un universo de la denuncia de la tintos puntos de vista. posibilidades; La sociedad del Alejandro Tiana, secretario conocimiento no admite excluprivatización y la general de Educación del siones; Competencias y sabeMinisterio, señaló que “se res para la sociedad del siglo mejora de las intentará combinar la valentía XXI; El imprescindible protacon la prudencia” a la hora de condiciones laborales. gonismo del profesorado; y dar forma definitiva al proyecQué le falta a la propuesta del to de ley que se redactará una MEC. En cada uno de estos vez concluido el debate en bloques se analizó el docucurso. Indicó que en determinados aspectos, mento, se valoraron las propuestas presentadas como la elección de directores y directoras de y se realizaron nuevas iniciativas para la mejocentro, aún es pronto para avanzar la solución ra del sistema educativo. del Gobierno. Igual de ambiguo, se mostró al abordar otros asuntos controvertidos, como la Una nueva Ley de Educación asignatura de Religión, si bien precisó que “determinadas campañas mediáticas se están La campaña que iniciará inmediatamente la llevando a cabo sobre todo como tanteo para Confederación sindical se articula en torno a tres medir posiciones”. Tiana volvió a expresar el aspectos: una plataforma reivindicativa del prodeseo del Gobierno de promulgar una ley que, fesorado ante la nueva Ley, la exigencia de un recogiendo sensibilidades generales, “acabe con acceso diferenciado para el profesorado interino los vaivenes del sistema educativo”, si bien recoy una Ley de Financiación de la Enseñanza. noció que es insuficiente el tiempo para el debaLa defensa y potenciación de la escuela te, y que éste “no ha penetrado suficientemente pública, la denuncia de los procesos de privatien los centros”. zación y la mejora de las condiciones de trabaEl debate sobre el documento ministerial jo para el profesorado y el alumnado, serán los “Una educación de calidad para todos y entre ejes sobre los que los STES articularán sus reitodos” se estructuró en ocho bloques: Una eduvindicaciones.

obtinguda, intentar buscar treball remunerat dignament. -L'assignatura d'Educació en Valors i la continuïtat de l'assignatura de Religió no tenen tampoc cap explicació. Si de la primera es pensa en el seu caràcter transversal i la pudor que fa la referència a una actualitzada “Formació de l'Esperit Nacional”, de la segona no s'explica com no apareix almenys com una proposta transitòria en la perspectiva d’avançar cap un ensenyament aconfessional, després de la derogació del quasi preconstitucional Concordat i l'establiment d'un nou marc acordat amb les distintes confessions religioses. -Respecte a l'“imprescindible protagonisme del professorat”, és remarca que és un dels apartats més pobres. Tant l'anàlisi com les propostes no van més enllà de la intenció de recuperar el model professional d'escola i de carrera docent que el Govern del PSOE ja va intentar aplicar amb la LOPECE. No es presenta un mínim de mesures que permeta avançar cap un nou docent compromés amb la seua professió, un professorat que investigue i reflexione sobre la seua pràctica. Tot sembla reduït a llançar campanyes publicitàries a la televisió o a incrementar els incentius retributius de caràcter individual. -Coherentment amb les denúncies anteriors, es presenta la gestió democràtica i la direcció dels centres. Conjuntament amb declaracions en defensa de la gestió democràtica, s'apunten fórmules per a la designació dels equips directius continuistes del model de la LOQE, ben allunyades de les propostes de la comunitat educativa. -La democràcia en la gestió dels centres educatius ha de retornar amb la participació de tots els sectors. Els claustres i els consells escolars han de ser els òrgans de govern. Cal afavorir l'autonomia real dels centres educatius i millorar la convivència i el treball en equip del professorat. -Volem un ensenyament democràtic, igualitari, integrador i de qualitat per a tots i totes, que reconega les diferents realitats nacionals. -Volem impedir el finançament públic d'una educació elitista, i per tant, davant de qualsevol proposta de gratuïtat (en Infantil, els llibres de text, etc.), cal definir de manera diàfana el model que es va a desenvolupar, per no obtindre un efecte contrari al desitjat. -Volem propiciar normatives legals que permeten que les diferents etapes educatives, obligatòries i no obligatòries, esdevinguen un espai de convivència. Cal, per tant, reflectir en l'escola i en l'ensenyament la laïcitat i l'aconfessionalitat de l'Estat que assenyala la Constitució, amb un currículum sense ensenyaments religiosos.


14

FENT

All-i-oli 183

E N X

R X A

T S

CAMÍ

D e s e m b r e 2004

NATURA VALENCIANA Albert Sansano

El món de Carlinhos Brown

Red Asociativa

Centre d'Estudis Socials

http://www2.uol.com.br/carlin hosbrown/

http://www.redasociativa.org/p ortal/index.php

http://www.ces.uc.pt/

La recentment estrenada pel·lícula de Fernando Trueba El milagro de Candeal ens conta la història del viatge de Bebo Valdés a Salvador de Badia (Brasil) per a retrobar-se amb els seus orígens africans. Ara, Carlinhos Brown, l’altre protagonista del film, ens proposa, des de la seua imaginativa web, acostar-nos a la seua vida, la seua música i a tot un ventall de projectes, com Pracatum o Timbalada. A través de la música i la solidaritat treballen per a millorar la vida d’una comunitat de persones en el nord-est brasiler, la favela de Candeal.

Aquest és un projecte col·lectiu de les associacions de la Badia de Cadis per a incorporar les noves tecnologies al treball associatiu, com a ferramenta participativa per a la construcció de xarxes ciutadanes. Una eina que serveix per a apropiar-se col·lectivament de les noves tecnologies. Un procés que dóna resposta a les necessitats formatives de les associacions, a les necessitats tècniques (com fer un web, mantindre’l, actualitzar-lo) i a les necessitats col·lectives (com participar amb altres associacions en un espai per a intercanviar experiències i informació).

El CES, creat el 1978 a la Facultat d'Economia de la Universitat de Coïmbra, se centra en la investigació de les ciències socials. Dirigit per Boaventura de Sousa Santos, el Centre allotja sociòlegs, economistes, juristes, antropòlegs, especialistes en educació, literatura i cultura, geògrafs, historiadors i metges. Des del web, a més d’accedir als documents dels seus membres, es pot viatjar cap als i n t e ressants espais de l ' O b s e rvatori dels Poders Locals, les actes del Congrés L u s o - A f ro-Brasileño de Ciències Socials, etc.

Museu Pedagóxico de Galícia http://www.edu.xunta.es/mupega/ El Mupega, dependent de la Conselleria d'Educació i Ordenació Universitària del Govern gallec, pretén recuperar, salvaguardar, estudiar, mostrar i difondre la varietat i riquesa del patrimoni pedagògic de Galícia, i possibilitar la seua catalogació, sistematització i custòdia. El Museu també fomenta la investigació científica, així com la seua transmissió com a llegat viu de la cultura del seu país. El web conté accessos als fons, activitats i recursos, així com una entrada virtual al Museu i enllaços a institucions pedagògiques i educatives.

Dia Internacional per a l'eliminació de la violència contra les dones Organització de Dones - Intersindical Valenciana

E

l passat 25 de novembre vam eixir al carrer per denunciar la violència contra les dones. La violència contra les dones, precisament perquè s'exerceix des de nombrosos àmbits, requereix múltiples mesures encaminades a la seua prevenció i eradicació. Prevenir i eradicar la violència contra les dones exigeix lleis, però també dotacions pressupostàries i polítiques coherents. Durant tot l'any, denunciem els assassinats continus de dones i la violència quotidiana, però és al voltant del 25 de novembre quan els mitjans de comunicació es fan més ressò d'aquesta situació, i la classe política es desfà en promeses. La violència només es visualitza en els mitjans de comunicació a través de les gairebé cent morts que es produeixen cada any en l'estat espanyol. No obstant això, aquesta violència s'articula en el complex entramat que formen el llenguatge, la medicina, el

saber, l'educació, l'ocupació, la política, l'imaginari col·lectiu..., i s'exerceix a través de qualsevol acte de control, domini, explotació, negació... de les dones i els seus drets. Molta gent se sent aliena perquè no perceben com violència socialitzar de manera diferent a xiquetes i xiquets, explotar a la companya en la llar, usurpar la representació política i social en organitzacions no paritàries, oferir en els mitjans de comunicació una imatge ridiculitzada i estereotipada, la precarietat laboral... La violència contra les dones no és cosa dels homes que cada any assassinen a la seua companya, veïna, ex-companya... És cosa de tots i de totes, quan vam consentir, vam tolerar, vam mirar cap a altre costat, vam silenciar... qualsevol situació o acte violent, per xicotet que fóra. Recentment s'ha aprovat la Llei Orgànica de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, una llei necessària

Segona carta oberta al CEFIRE de Gandia

La biblioteca del CEFIRE, una vergonya

A

principis de 2003, el Col·lectiu de Mestres de La Safor enviava una carta oberta al CEFIRE de Gandia, difosa per diferents mitjans de comunicació de la comarca, amb l'objectiu de donar a conéixer la nostra avaluació qualitativa i crítica del citat organisme. Comunicat que acabava amb un seguit de suggeriments i propostes per millorar, al nostre entendre, el seu funcionament. Ha passat cert temps i observem que, a més de no

haver millorat en res, necessita millorar, ha anat a pitjor, és molt deficient. Especialment en allò que implica a la R de recursos que forma part de l'acròstic que l'anomena. Hi demanàvem, entre d'altres mesures urgents, un augment pressupostari dels recursos i millorar les condicions materials. Passat un temps més que suficient, el que han aconseguit és minvar-los d'una forma lamentable i vergonyosa, per no utilitzar uns altres termes

però no suficient. És especialment greu l'absència del Fons de Garantia de Pagament de Pensions Impagades, inclòs pel PSOE en el seu programa electoral i en el projecte de llei presentat al Parlament quan governava el PP. La llei també hauria de contemplar totes les dones víctimes, amb independència de la seua situació administrativa, i no desvirtuar-se incloent a altres col·lectius vulnerables, com les persones majors i la infància. L'assassinat i la violència quotidianes són símptomes d'una societat patriarcal. Moltes persones i col.lectius estem compromesos en la transformació de la societat, per tal que els valors de la vida, la solidaritat, la cooperació, el respecte... formen part de la nostra convivència i de les nostres relacions. Els poders públics han de tindre voluntat política, aportant recursos, i no diluint els seus compromisos després de les victòries electorals.

més contundents. Per fer aquesta asseveració ens basem en el següent fet. Ara fa un any que la plaça que ocupa la persona encarregada de la Biblioteca quedà vacant perquè el seu titular obtingué una comissió de serveis. A hores d'ara no s'ha cobert el citat lloc de treball, no hi ha cap persona que realitze amb exclusivitat les tasques corresponents a la biblioteca, amb la qual cosa no es dóna aquest servei de forma digna. Si hi anem, solament podem tenir la sort de trobar-nos algun assessor que de forma voluntària ens vulga obrir per deixar o agafar, sense cap tipus de control, algun material. Conseqüències: s'estalvien un sou, però igual que han desaparegut un munt de llibres, vídeos, revistes..., de la citada biblioteca, també el professorat de la comarca

perd un dels recursos imprescindibles per la seua formació permanent, com poder accedir, per descriure un cas, via internet a la xarxa de les 12 biblioteques especialitzades d'educació que hi ha al País Valencià. Recursos infrautilitzats que paguem i són de tots. Per tot açò, a la darrera assemblea vam decidir per unanimitat donar a conéixer al mateix CEFIRE i a tots els sectors de la comarca implicats en el sistema educatiu la citada situació i demanar a la Conselleria de Cultura, Educació i Esports que cobrisca, el més aviat possible, amb personal qualificat, el lloc de treball de la biblioteca del CEFIRE de Gandia. Seria una adequada i coherent mesura per la celebració del Dia de la Biblioteca. Joan Bta. Malonda, Col·lectiu Mestres de La Safor

Les cupressàcies Joan V. Pérez Albero

A

questa família botànica pren el nom del xiprer (Cupressus sempervi rens). A més, comprén altres plantes ben representades a les nostres muntanyes, com ara el ginebre, el càdec i la savina. El ginebre (Juniperus comunis) i el càdec (Juniperus oxycedrus) són arbrets molt semblants, de fulles lineals, triangulars i punxants, i de creixement molt lent, per la qual cosa solem trobar-los en estat arbustiu. Per distingir-los haurem de fixar-nos en l’anvers de les fulles, que presenten una ratlla blanca en el cas del ginebre i dues ratlles paral·leles en el cas del càdec. Una altra diferència la trobem a les llavors: els gàlbuls (espècie de polpa que envolta les llavors pròpiament dites) són de color vermell en el càdec i de color blau fosc en el ginebre. La ginebra és un aiguardent aromatitzat a partir d’aquests gàlbuls. Del càdec se n’aprofita sobretot la fusta, de la qual per destil·lació seca s’obté l’oli de càdec, emprat en medicina, veterinària i perfumeria. La savina (Juniprus phoenicea) és un arbust que pot arribar als quatre i cinc metres d’alçada i es diferencia del ginebre per posseir fulles esquamiformes, la qual cosa fa que de lluny s’assemble a un xiprer. Les plantes joves mostren fulles espinoses semblants a les del ginebre o el càdec, raó per la qual es diu popularment que «la savina naix ginebre». La fusta de la savina s’ha usat per a fer carbó, però és més estimada la de la savina turífera (Juniperus thu rifera), que s’explota des de l’antiguitat per la seua resistència a la putrefacció, per la qual cosa se la coneix com a cedre d’Espanya. Antigament, el xiprer, originari de Grècia i de l’Orient Mitjà, formava grans masses forestals i era considerat un arbre fuster de primer ordre. A la Península Ibèrica, malgrat la seua primerenca introducció, no ha aconseguit naturalitzar-se, encara que el trobem profusament plantat en jardins i cementeris, en camins i avingudes. És un arbre de gran evocació espiritual, simbolitza la unió entre el cel i la terra: la seua incorruptibilitat evoca la immortalitat i la resurrecció. La fusta del xiprer és dura i resistent als fongs i als corcs, pràcticament incorruptible. Per això té un gran valor en ebenisteria i s’empra en la construcció de vivendes, naus i, fins i tot, per a tallar imatges religioses: l’Arca de Noè, el Temple de Salomó o la flota d’Alexandre el Gran en són alguns exemples. El xiprer pot arribar a viure fins dos mil anys.


ESCRITS

D e s e m b r e 2004

ESCRIT AHIR

All-i-oli 183

C O N V E R S E S S O B R E L I T E R AT U R A I N FA N T I L I J U V E N I L

Un regal de Nadal

Catecismo breve de la doctrina cristiana (1822) Ferran Pastor

U

n dels alicients de les festes de Murla, a la Marina Alta, és la partida de raspall que es juga al carrer del Pare Vives. En el descans de la partida li preguntí a l’amic i anfitrió Sebastià Giner, hereu de les millors tradicions pelotaris murleres, qui era el titular del carrer. – Un capellà, fill del poble. Va ser un predicador franciscà, escrigué un Catecisme molt conegut en els segles XVIII i XIX, crec que s’han arribat a fer unes 150 edicions, algunes ja

15

ben entrat el segle XX. Segurament haurà estat el llibre de text més editat i amb més anys de vigència de tot el País Valencià. De fet, era el catecisme oficial de l’Arquebisbat de Valènca. Fins i tot, s’ha traduit al català per a algunes edicions de València i Tortosa, em sona que també ha arribat a publicar-se a Mallorca. Aquella mateixa nit d’agost, després del sopar amb la colla d’amics i amb la companyia d’un inmillorable moscatell de Teulada, Sebastià i jo ens preguntàvem com un capellà originari d’un medi tan monolingüe, que fins i tot el naixement (1688) havia estat registrat a la parròquia en valencià, confeccionàs en castellà un text tan popular com un catecisme, el 1741. Encara més quan hi havia precedents de catecismes editats en valencià com el publicat a València el 1571, producte de l’embranzida catequística de Treno, la qual seguirien disciplinàdament en català Tortosa (1595), Vic (1568), Elna (1568)... És que la Contrareforma era més valenciana que la Il·lustració? En fi, per als qui vulguen saber més, a la Biblioteca Central de València he trobat una bona edició crítica del Catecisme, editada per l’Ajuntament de València el 2002 i un original de l’edició de 1822. Bones festes i bon 2005.

Gemma Lluch

U

n llibre. Aquest és el regal que us recomanem. L’Exprés Polar ja és un clàssic d’aquestes festes. Una dolça història sobre la imaginació i l’amor que ens dóna l’oportunitat encara de somniar. Publicat per primera vegada el 1985, va ser escrit i il·lustrat per Chris van Allsburg i s’ha editat des d’aleshores fins a aconseguir més de cinc milions d’exemplars. I ara arriba l’edició en català de la mà de l’editorial llatinoamericana Ekaré. Apareix just en el moment que s’estrena la pel·lícula produïda per Tom Hanks i per Chris van Allsburg, qui ha supervisat l’animació per aconseguir que els fotogrames semblen que han estat extrets del llibre. Agustín Fernández Paz ja és un amic dels lectors valencians gràcies a les bones traduccions de Josep Franco. Un dels seus darrers llibres parla d’un tema oblidat: la guerra que va enfrentar pobles i famílies i que ja en l’anterior col·laboració recuperàrem de la memòria amb el llibre de Jaume Cela. Amb Nit d’ombres voraces (Bromera, 2003) Fernández Paz tria com a protagonista una família que podria ser la de milers de valencians. Una que des del silenci absolut recorda l’absència d’un

familiar que va patir la mort, la presó, l’exili o la persecució en la dura postguerra. El silenci ha trencat l’herència de la família, la seua història, i els joves d’ara o bé no poden recuperar-ne la memòria o bé la falsifiquen des de l’absència de tota una generació que va lluitar per un món millor i va perdre. Però aquestes famílies han perdut doblement, perquè les persones de la seua pròpia sang els han negat en no permetre que els adolescents d’avui coneguen què va passar en aquells temps i què van perdre. Sara és una d’aquestes adolescents que un estiu torna a la casa de l’àvia i allí la visita una presència del passat que necessita descansar en pau. Unes cartes, unes fotos, unes notes, l’ajuden a recuperar del silenci la història del seu oncle. Un mestre que va viure l’amor per un somni i per una dona. La recuperació de la memòria i el desig de fer un poc de justícia portaran Sara i sa mare a establir-hi els ponts més forts que mai no havia hagut entre elles: juntes recuperen el passat de la família, d’una part del poble silenciat i d’una generació que va ser comdemnada a un destí pitjor que la presó, l’exili i la distància: l’oblit i la mort en el record de les noves generacions. Però també aprenen a parlar entre elles, a reconèixer errors i a pensar, riure i sentir juntes. Tot i que fa temps, encara no havíem tingut oportunitat de parlar-ne. Faig referència al 8é Premi de Literatura Prota-

gonista Jove 2003, l’únic premi que donen els lectors (http://www.cclij.org/), amb el propòsit d'estimular la lectura d'imaginació en els adolescents. Per això, es proporciona a tots els centres d'ESO i de Batxillerat i a les biblioteques que s'hi inscriuen una llista de vuit llibres, quatre per cada grup d'edat, seleccionats per una comissió d'experts en literatura per a joves. Es constitueixen com a jurat dins de cada centre o biblioteca; els presenten i els defensen davant dels seus companys; i, entre tots, nomenen el llibre que consideren millor. Si voleu participar-hi, ho podeu fer a través de la www.Funda cioBromera.org. El veredicte dels joves lectors va donar com a guanyadora en la categoria de 13 i 14 anys l’alemanya Cornelia Funker pel llibre El senyor dels lladres (Columna), i en la categoria de 15 i 16 anys el valencià Pasqual Alapont per L’infern de Marta (Bromera). Per últim, vull recomanar un llibre de poemes: el de la veterana Joana Raspall, Font de ver sos (Edelvives). Perquè si a l’inici parlàvem d’un regal per Nadal, el millor de tots és compartir l’emoció d’unes pàgines, l’emoció d’una lectura. De segur que trobareu les paraules per transmetre allò que us fa sentir i pensar a persones de diferents edats, grans o menudes. Llegir poemes en veu alta és una bona manera de començar a trencar el gel. Universitat de València

ESCRIT AVUI

Miguel Ángel Zabalza Diarios de clase. Un instrumento de investigación y desarrollo profesional Narcea. Madrid, 2004. 165 pàgs.

Paulo Freire (Estudi preliminar de Marina Subirats) L’educació a la ciutat Denes/Crec/Diputació de València. València, 2003. 112 pàgs.

Adriana Aubert, Elena Duque, Montserrat Fisas, Rosa Valls Dialogar y transformar. Pedagogía crítica del siglo XXI Graó. Barcelona, 2004. 142 pàgs.

Manuel Alonso Erausquin El libro en un libro. La edición, primer medio de comunicación de masas De la Torre. Madrid, 2004. 237 pàgs.

Ricard Huerta Cultura visual a Ontinyent Caixa Ontinyent. Ontinyent, 2004. 111 pàgs.

Per tal de millorar la qualitat del treball professional i les pràctiques escolars, el diari de classe esdevé un útil instrument i alhora un bon mètode per al desenvolupament de la funció docent. Quan l’escriptura del diari és una pràctica habitual, els textos ajuden a aconseguir un necessari distanciament que permet mirar amb perspectiva la mateixa manera de treballar amb l’alumnat a la classe. Zabalza, professor de la Universitat de Santiago de Compostel·la i expert en formació del professorat, explica amb molts exemples pràctics la manera de prendre notes, elaborar els diaris de classe, avaluar els continguts i obtindre conclusions.

El 1989, Paulo Freire es va fer càrrec de la Secretaria d’Educació de l’Ajuntament de Sao Paulo, governat pel Partit dels Treballadors, organització en la qual militava. Durant dos anys en l’Administració municipal, Freire no va escriure, però actuava i pensava, i explicava, a qui li preguntava, el seu pensament, els seus projectes, les seues inquietuds… Aquests textos són el resultat de converses amb periodistes, sociòlegs i educadors, investigadors que van seguir de prop la seua trajectòria i el seu mestratge. En el llibre trobem un Freire immers en l’acció i les dificultats que comporta i, alhora, entusiasmat de poder canviar una realitat que no li agrada.

El treball col·laboratiu entre les quatre autores de Dialogar i transformar recull distintes aportacions que permeten superar la segregació educativa i enfrontarse de manera crítica als reptes de la societat de la informació. La nova pedagogia crítica experimenta un reviscolament a escala planetària gràcies a les noves energies utòpiques emergents (Fòrums Socials Mundials de Porto Alegre), les teories socials i educatives (Habermas, Chomsky, Freire) i les noves pràctiques educatives transformadores (com ara les escoles democràtiques o les comunitats d’aprenentatge). Les teories i pràctiques crítiques configuren un marc nou des d’on es pot respondre als reptes de l’educació.

Aquest volum de Manuel Alonso incideix en la concepció del llibre com a mitjà principal de comunicació de masses, ja que s’ha generalitzat una concepció dels mass media que exclou el llibre. L’obra situa l’edició de llibres en el lloc que li correspon com a mitjà de difusió massiva, i s’aborden els trets distintius que el llibre presenta com a realitat material d’ús divers, la seua creació i la seua difusió. També es presta atenció a la funció del lector com destinatari del contingut dels llibres. Finalment, s’analitza la situació actual del llibre, amb una clarificació del lloc present i futur del llibre en concurrència amb la resta de mitjans de comunicació i suports de lectura.

Aproximar el professorat i les famílies cap a les noves orientacions de l’educació artística és l’objectiu que guia aquest llibre. Amb una edició acurada, fotografies d’espais urbans d’Ontinyent, il·lustracions de xiquets i una clara intenció didàctica, el text alerta sobre algunes qüestions que poden estructurar les noves mirades dels infants. Com afirma l’autor, “l’art del segle XXI ja no és possible entendre’l únicament des de la perspectiva de les ‘belles arts’; actualment hi ha una certa predisposició a orientar els estudis cap a les diverses mirades dels públics”. Recomanable per als interessats a reflexionar sobre la peculiar manera infantil de mirar i representar el món.


16

L’ÚLTIMA

All-i-oli 183

D e s e m b r e 2004

Centres valencians, colze a colze amb escoles de Llatinoamèria

Escoles Solidàries contra la marginació En el marc del Fons Valencià per la Solidaritat, Escoles Solidàries naix el 1999 com una línia de treball que s’ofereix a les comunitats educatives del País Valencià. El projecte sorgeix de la convicció que l’educació és un eix

primordial per a afavorir processos que traguen de la marginació a molts pobles de l’anomenat Tercer Món. Els primers passos de les Escoles Solidàries es van fer a Boaco, una de les zones rurals més deprimides de Nicaragua. El 2004 els

treballs s’han centrat en quatre comunitats de població desarrelada a Ixcan, Guatemala. En les zones de Llatinoamèrica on se centra la intervenció, les actuacions són decisives per a impulsar la qualitat educativa.

E ls centres valencians implicats fins ara en el projecte són els col·legis públics Bonavista i Lluís Vives, d’Ontinyent; San José de Calasanz, d’Aielo de Malferit; 9 d’Octubre, d’Alcàsser; Ausiàs March d’Albalat de la Ribera; Ausiàs March de Llutxent; Institut de Secundària d’Aielo de Malferit. Escoles Solidàries demana ara la incorporació a la iniciativa de noves comunitats educatives per tal que els xiquets i les xiquetes de Nicaragua i Guatemala visquen i estudien en millors condicions.

Conveni entre el Fons Valencià i el Sindicat El Fons Valencià per la Solidaritat i STEPV-Intersindical Valenciana han signat un conveni per tal de desenvolupar accions de cooperació educativa i potenciar el projecte Escoles Solidàries. Entre els objectius de l’acord, hi ha el compromís sindical de difondre el projecte i les iniciatives d’Escoles Solidàries entre l’afiliació. També es contempla la realització de diverses jornades de sensibilització sobre ensenyament i cooperació educativa a les tres capitals del País Valencià, així com la formació del professorat valencià que coordinarà les accions a Nicaragua i Guatemala. Finalment, el conveni preveu l’organització i impuls de campanyes educatives als països llatinoamericans. Dins del programa de beques, Escoles Solidàries s’ha compromés a aportar des de 2005 uns 250 euros per a cadascun dels cinc cursos de Secundària.

Alumnes d’un centre escolar a Talnites de Nicaragua on intervé l’organització Escoles Solidàries / ARXIU

Escoles Solidàries demana la incorporació de noves comunitats educatives per tal que els xiquets i les xiquetes de Nicaragua i Guatemala visquen i estudien en millors condicions.

Programa de beques de les Escoles Solidàries

Docents nicaragüencs visiten el País Valencià

Jornades sobre ensenyament i cooperació

El projecte d’ajuda als estudiants de Secundària naix el 2000 amb la col·laboració de 29 famílies, les quals aporten els recursos perquè un grup d’alumnes estudie a l’institut de Teustepe, Nicaragua. La beca finança els uniformes, llibres, materials escolars, desplaçaments, esmorzars i quotes. Ara mateix hi ha 98 famílies que doten un total de 33 beques d’estudis. Tres alumnes han finalitzat els estudis que els capaciten per a incorporar-se al món laboral o per a ingressar en la Universitat.

El 15 de gener, dos coordinadors docents del projecte a Nicaragua es desplaçaran des del seu país per a conviure durant un mes amb l’equip valencià. Durant l’estada estudiaran el sistema educatiu espanyol i valencià, visitaran diversos centres i mantindran reunions amb els diferents sectors de la comunitat educativa i autoritats municipals. Es pretén que la visita provoque un efecte multiplicador en les comunitats d’origen i alhora servisca per a sensibilitzar la societat valenciana.

Amb el suport de l’STEPV-Iv, en setembre més de 50 persones van participar en les primeres jornades sobre Ensenyament i Cooperació, celebrades a l’institut d’Aielo de Malferit. A més de donar a conéixer el projecte d’Escoles Solidàries, les jornades van permetre abordar, entre altres, el sentit de la cooperació internacional, les estratègies en cooperació educativa i els mecanismes per impulsar la sensibilització cooperativa en educació. Hi ha previst d’organitzar noves jornades a Castelló, València i Alacant.

La solidaritat: lletres i números

-Construcció de dues escoles a les comunitats de Cincoyos, Nandasme i La Concepción 2, Teustepe. Pròxima construcció d’una escola a la comunitat de El Plan, Santa Lucía, totes a Nicaragua. -Construcció de tres ponts o passarel·les peatonals a les comunitats de Los Talnites i La Concepción, Nicaragua. -Enviament de tres contenidors amb materials per al professorat, materials escolars (llibres de lectura, llapisseres,

gomes, llibretes, regles, etc.), mobiliari escolar (pissarres, taules per a l’alumnat i el professorat, etc.), màquines d’escriure; ordinadors, multicopistes, entre d’altres. -Capacitació durant quatre anys del professorat de les escoles participants en el projecte. -Enviament de recursos econòmics per a l’adquisició de materials escolars, didàctics i esportius, i per a la coordinació del projecte. -Adjudicació de 33 beques, de 250 euros anuals, per a l’alumnat de Secundària. -Potenciació dels consells escolars dels centres, mitjançant la participació de les famílies, l’organització d’activitats comunitàries, entre d’altres.


183