Page 1


A bústia oberta LA DESORDRE Quan hom llegeix la "crònica d'un estatge", publicada al primer número de la nostra revista Í veu la quantitat de desinformació i de mala fe que anima a molts dels nostres coterranis, no gose dir compatriotes; quan hom veu com llancen llenya al foc, i ja sabem ben bé per què i per a què ta ílancen; quan hom veu tot això, u pensa: què ens cal fer als mestres valencians, i concretaré una mica més, als mestres valencians del nord, de cara al redreçament cultural dels nostres xiquets, del nostre poble? Ara, quan està aquí prop, a punt de caure sobre tots nosaltres íai! que Déu ens empare) l'Ordre que desenvoluparà ei Decret de Bilingüisme i la seua aplicació a l'ensenyament, la Comissió Mixta, la qual determinarà els textos i la naturalesa de la llengua que haurem d'ensenyar. Ara, dic, companys i companyes, aprofitem-nos-en de l'ocasió i el suport material i espiritual que ens ofereix "All i Oli" per a fer aportacions sensates i clares per tal que aquestos senyors que ens estan "preautonomitzant" sàpien que no ens podran fer renegar ni de la ciència ni de la història a l'hora de treballar amb els nostres xiquets pel redescobriment del nostre País i el plantejament del nostre futur. Feu-li sabé a eixe senyor i als qui el volten que els valencians no volem la "diglòssia pera tots". Demostreu, amb escrits de qualsevulla mena que siguen —cartes, col·laboracions, informes — que la veritat no és a "Melo Í Carmeta", ni tampoc a "Arrels". I que no acceptarem com a eina de treball cap d'eixos llibres ni la ideologia a la qual serveixen. Recordeu a tothom que les Normes Ortogràfiques foren signades, precisament, a Castelló l'any 1932. I digueu que Lo Rat Penat utilitzà, per molts anys, per als seus cursets,la Gramàtica de Carles Salvador, ajustada a ies Normes, i ara... Ara, repetesc, escriviu, treballeu (vull dir, treballem) per tal que les decisions de la Comissió Mixta no ens agafen en calçotes, i perdoneu-me la llicència. Pere de Vilafranca. Castelló. La Plana Alta.

DISCRIMINADAS Si lodo el proceso de las negociaciones del Convenio Provincial de Privada y lo conseguido en ellas ha sido bastante humillante y ofensivo para las trabajadoras y trabajadores de Privada, todavía lo ha sido mas a la hora de firmar dicho convenio el pasado dia 18 de mayo; al llegar al articulo 17, que habla de despidos, nos encontramos con la sorpresa de que este articulo, uno de los pocos que nos había aceptado la patronal, había sido rectificado el ultimo pàrrafo, que decia textualmente... "Tampco el embarazo, la moral privada, ni en general el ejercicio de un derecho reconocido en la Constitución". Pues bien. en donde dice la moral privada habian afiadido: siempre que no ssa motivo de escàndalo publico.

Habria que preguntarle a la patronal de la Privada lo que entiende por escàndalo publico, però mas que a la patronal se lo podíamos preguntar a tantas mujeres, trabajadoras de la Enseíïanza y no trabajadoras de la Enseflanza, que se han visto despedidas de su trabajo porque la patronal ha investigado en sus vidas privadas y ha descubierto en unos casos que estàs mujeres habian establecido unos vínculos con otras personas sin recurrir a la institución matrimonial; o, en otros casos, que eran mujeres solteras con hijas o hijos. Lo que la patronal no quiere reconocer es que la maternidad es una facultad y un derecho del que podemos disponer libremente las mujeres, seamos casadas o solteras, sin necesidad de ligar procreación con matrimonio. También podíamos hablar de las que se han visto en la calle en cuanto la patronal ha deseu bierto que estaban separadas de sus rnaridos o que mantenían relaciones homosexuales. Y. por supuesto, a todas estàs mujeres ;que no se les ocurra buscar trabajo después en la Ensenanza, porque estàs mujeres son un escàndalo publico! Por todo esto es muy importante que las mujeres del Sindicato nos reunamos y elaboremos una plataforma que nos sirva para defender nuestras reívindicaciones concretas, en los convenios, en la escuela, en la sociedad, etc., y desde aquí luchemos junto con las demàs mujeres trabajadoras contra nuestra discriminación y por la transformación de esta sociedad machista y capitalista, CARMEN RUIZ (Privada) (Comarca Alacantí)

EL FANTASMA CABALGADENUEVO El primer colegio nacional que comenzó a funcionar en Paiporta fue el Maria de la O. Conforme fueron aumentando tas necesidades escolares, se creo el Col·legi de l'Horta (antes Francisco Franco) y ei curso pasado el Luis Vives. Los alumnos que pasaron a ocupar plaza en ellos lo hicieron de forma "irregular", teniéndose constància de denuncias hechas por padres, antes pertenecientes al C.N. Maria de la O, que fueron obligados a cambiar de escuela bajo amenazas de suspensos. (Por supuesto, ninguno de los niíïos amenazados era de los que se suele calificar de "buenos" y "aplicados"). Este curso, 79-80, debía funcionar un nuevo colegio, el JAUME I, y para evitar que se siguieran cometiendo atropellos, a finales de curso pasado la JUNTA MUNICIPAL DE ENSENANZA (elegida democràticamente), realïzó un estudio. Siguiendo la zonificación de Paiporta (que databa de 4 afios atrésl ordeno a los escolares por

cursos y calles, y, adjudico a cada colegio, por criterios de proximidad, una zona determinada. De esta manera se zanjaban las discriminaciones hechas afios atràs. Esta decisión de la JUNTA MUNICIPAL DE ENSENANZA fue aprobada por UNANIMIDAD en las asambleas que se realizaron en el C.N. de l'Horta, y en el Luis Vives (unas 2.000 personas). Sin embargo, 50 padres pertenecientes al C.N. M.B de la O, no aceptaron matricular a sus hijos en el colegio que les correspondía por la ubicacíón de su vivienda, y, pasando por encima de la decisión de la mayoría, preseníaron un recurso en la delegación. Después de muchos "dimes" y "diretes" en octubre, Inspeccíón ordena, por oficio, a la dirección del M.a de la O, que matricule a los hijos de los recurrentes, aunque no vivan en esa zona. Para inspección, 50 padres tienen derecho a elegir escuela; sin embargo, los que anteriormente denunciaren que se les amenazó para que saiïeran del C.N. M." de la O, cuando tenían derecho a quedarse en el, todavía esperan respuesta. tQué intereses estan en juego? Ante este hecho, que nos parece grave, la JUNTA MUNICIPAL se niega a aceptar tal "orden" hasta tanto o se anule la decisión de la Junta por Gobíerno Civil o por los TRIBUNALES DE JUSTÍCIA. La historia no ha finalizado. Y al llegar a este punto, nos seguimos preguntando: ^Por què la Inspección que se ha mostrado incapsz de resolver los problemas de escolarización (Parque Alcosa, Salvador Tuset...} tiene inusitado interès en desajustar una problemàtica que los paiportinos ya habian solucionado? Si Inspección puede ignorar una decisión de la JUNTA MUNICIPAL DE ENSENANZA, ^quiere eso decir, que este organisme democràtico, en realidad, no tiene mas función que aparentar que se ha abierto la participación a todos los implicados en la ensenanza?, iqué, en realidad, las decisiones las toman quienes siempre las han tornado? d A què ensenantes, a què padres, a què organismes, apova inspección? MESTRES DEL JAUME I i de L'HORTA Paipcrta

ESPECIALISTES? A l'escota es va plantejar recentment, i coincidint amb uns comentaris apareguts del Director General d'Educació i el Ministre d'Universitats, el tema ja tan manit de si els professors d'E.G.B. haurien d'ésser mestres-educadors o llicenciatsespecialistes, tal com pareix que estan eixint les últimes promocions de les Escoles de Formació de Professorat, i aqueix ambient d'especialitzacions que es respira per les escoles. En el comentari a què abans ens hem referit, el Director General i el Ministre declaraven allò que hem estat tant de temps predicant els mestres sense ser escoltats: que el model americà que seguim no ha donat, ni allí, ni ací, ni en cap de lloc, ni mitjans resultats; que els programes estan recarregats de coneixements tant en 1.a com en 2." etapa; que estaven eixint les primeres generacions d'analfabets de les escoles en parlar, llegir, escriure, raonar; i sobretot que els coneixements estaven totalment deslligats de ta vida real i s'estava preparant "una revisió per tal que, sense traumes (?) d'alumnes i professors, s'aconseguesca una adequació dels programes a les autèntiques necessitats educatives i de coneixements de cada edat i una aproximació de l'aprenentatge teòric a la realitat vital". Deixant a part el que eixirà, que se'ns donarà fet sense consultar-nos i que no serà, per Pasa a la pàg.34


No podríem estar pitjor. Al Parlament són derrotades sistemàticament, sense cap mena de concessió, les esmenes presentades per l'esquerra. Primer va ésser l'Estatut dels Treballadors, avui ho és l'Estatut de Centres Docents no Universitaris. Ben aviat ho seran els Pressupostos Generals de l'Estat. Cada vegada amb més claredat, va perfilant-se tot un programa de política educativa: Una escola privada potenciada i finançada pels fons públics per a ser rica, elitista i confessional. Una escola estatal desprestigiada, pobra i assèptica, no plural, ni compromesa, ni racional ni científica. Una escola de funcionaris grisos i pobres que fabriquen obrers resignats a ésser grisos i pobres. Cultura de beneficència per a la fam de saber de les clases populars. t per si tot això fos poc, cal aguantar estoicament les declaracions del Sr. Otero, que tradueix amb cinisme i amb barra el que UCD guanya al Parlament. Entretant, al carrer, "los padres católicos" de la FERE preparen la seua processó, per a demanar que l'augment de les subvencions, que el proper any és un 33% superior al de l'actual, es puge a quasi un 73% que equivaldria pràcticament a anul·lar el ja retallat capítol d'inversions, en el qual, entre altres partides, es troba la de construccions escolars. Els treballadors de l'ensenyament que patim aquesta política educativa, que no comptem amb els mitjans amb què compta la FERE, ni tan sols tenim un accés tan fàcil als mitjans de comunicació com el Sr. Ministre, que no se'ns reconeix com a treballadors, ni se'ns reconeix els nostres drets, ni els dels pares ni els dels alumnes, hem de donar una resposta. La nostra lluita no la podem guanyar a Madrid, la nostra lluita cal fer-la en cada centre de treball junt als pares i les institucions democràtiques. Aqueixa lluita, que és i ha d'ésser quotidiana, ha de manifestar-se també, Í en aquestos moments és necesari que així siga, en jornades de mobilització que potencien el treball junt als pares i afiancen la unitat d'acció dels ensenyants de tots els sectors de l'ensenyament des de la guarderia fins a la Universitat. El dia 21 de novembre, dia proposat unitàriament com a dia de vaga a tot l'ensenyament, és un moment de fer patent la nostra lluita.

No podriamos estar peor. En el Parlamento son derrotadas sistematícamente, sin ningún tipo de concesión, las enmiendas presentadas por fa izquierda. Primero fue el Estatuto de los Trabajadores, hoy lo es el Estatuto de Centros Docentes no Universitàries. Pronto seran fos Presupuestos Generales del Estado. Va perfilàndose cada vez con mas claridad todo un programa de política educativa: Una escuela privada potenciada y financiada por los fondos públicos para ser rica, elitista y confesional. Una escuela estatal desprestigiada, pobre y asèptica, no plural, ni comprometida, ni racional ni científica. Una escuela de funcionarios grises y pobres que fabrican obreros resignades a ser grises y pobres. Cultura de beneficència para el hambre de saber de las clases populares. Y por si todo esto fuese poco, tenemos que soportar estoicamente las declaraciones del Sr. Otero, quíen traduce con cinismo y descaro todo aquello que UCD gana en el Parlamento. Mientras, en la calle, "los padres católicos" de la FERE preparan su procesión, para pedir que el aumento de las subvenciones, que el próximo ano es un 33% superior al actual, se suba a casi un 73%, que equivaldria pràcticamente a anular el ya recortado capitulo de inversïones, en el cual, entre otras partidas, se encuentra la de construcciones escolares. Los trabajadores de la ensenanza que padecemos esta política educativa, que no contamos con los medios con que cuenta la FERE, ni tan siquiera tenemos un acceso tan fécil a los mèdics de comunícación como el Sr. Ministre, que no se nos reconoce como trabajadores, ni se nos reconocen nuestros derechos, ni los de los padres, ni los de los alumnos, hemos de dar una respuesta. Nuestra lucha no la podemos ganar en Madrid, nuestra lucha la tenemos que hacer en cada centro de trabajo junto a los padres y las instituciones dernocracticas. Esta lucha, que es y debe ser cotidisna, ha de manifestarse también, y en estos momentos es necesario que así sea, en jornadas de movilización que potencien el trabajo con los padres y afiancen la unidad de acción de los ensefiantes de todos los sectores de la ensenanza, desde la guarderia hasta la Universidad. El dia 21 de noviembre, dia propuesto unitariamente como dia de huelga en toda la ensenanza, es un momento de hacer patente nuestra lucha.

INDEX EDITORAL/3. -ACCIÓ SINDICAL/4-13: Presupuestos Generales del Estado/4. Salvar la escuala estatal, hacia la Escuela Pública/4-5. Calendari/5. Universidad, una institución anquilosada/6. La Formación Profesional en la empresa/6. Comunicado unitario; jornada de lucha/7. El Estatuto de los Trabajadores y la mujar/.S. Elecciones a M,U,F.A,C.E./8-9. Privada: convenia a la vista/10. Tèlex/11. Estatut de Centres no Universitaris/11-12, Escuela Sindical del STE en Castellà/14-15. A modo de meditación para EGB: Así estan en Europa/13.-CORRESPONSALS/14-15. VIDAS EJEMPLARES: Antonio Correas/16.-AIXÒ ERA: Los judios y el imperio./16.- RACONET/17.- ANEM D'EXCURSIO/17, -DELS PORTS AL BAIX SEGURA: Camp de Morvedre/18 19. - HISTÒRIA URBANA: Mestre Ripoll/20. - MILLOREM EL LLENGUATGE: Sobre els derivats de jorn/20.-CLAQUETA: Com muntar un taller de cinema a l'ascola/21.-EL FORAT DEL PANY: Els xiquets problema a l'escola/21.-EXPERIÈNCIES: Primer Aplec de les escoles de l'Horta/22-23.-AL VOLTANT DE: San Francisco de Brindis de Massamagrell. Construcciones escolares que se caen. Junta de Subvenciones./24-2B-26.— DOSSIER: Els llibres "valencians": Quelcom més que unaqüestiÓ-lingüística/27,28.29,30.- ES FA SABER/30.-ELS LLIBRES/31.- RETALLS/32. -BOERIES/33-34-ESPLAI/35.


PRESUPUESTOS GENERALES DEL ESTADO PARA EDUCACIÓN

DE MAL EN PEOR 1. Cuando nos preocupamos de los Presupuestos Generales del Estado, y cuando buscamos ínformación respecto a ellos queremos, las més de las veces, encontrar tan solo respuesta a nuestra pregunta: iCuàl serà el sueldo del próximo curso? ^Qué nos aumentaràn? Lo que ya no es tan frecuente es comparar el incremento retributivo con el incremento de los preciós al consumo. Y son menos quienes tràs el anàlisis plantean la urgència de una lucha unitària por la defensa de nuestro poder adquisitivo. Però resulta insólito que hagamos anàlisis de la realidad global de los presupuestos, y ni siquiera conocemos las secciones presupuestarias referentes al ministerio de educación y al de Universidades e Investigación. Quiero aportar elementos para ese anàlisis. 2. He aquí un cuadro comparativo de los presupuestos de los ministerios educativos de 1977 a 1980 (según el anteproyecto de leyK Hacemos referència a los cuatro capítulos: El Capitulo 1 referents a la Remuneración del personal; Cap. 2, que incluye la Compra de bienes comentes y de servicios (desde la dotación ordinària para gastos de oficina hasta el mobílíario); Cap. 4, denominado de Transferències corrientes (capitulo que comprende fundamentalmente las Subvenciones a las empresas de la ensenanza privada, a las que denomina "instituciones sin fines de lucro"); y el Capitulo 7 referente a Transferencias de Capital (en el que las construcciones ocupan el lugar cuantitativamente preferente). Indtcamos en cada capitulo el total en millones de pesetas y el índice de crecimiento (dando al ano 1977 el índicelOO). 3. En una primera aproximación a estos datos obtenemos las siguientes conclusiones: 1 . a El crecimiento global de los presupuestos ministeriales (M.E. y el actual M.U.I.) es del 116% Ideï índice 100 al 216). 2." Supera este cre.Jmiento global el capitulo que incluye las subvenciones, con un incremento del 172% es decir 56 puntos mà's que el incremento global. 3." El crecimiento de la Remuneración

CAPITULO 1

CAPITULO 2

CAPITULO 4

CAPITULO 7

GLOBAI CAPS. GLOBAL 1, 2, 7

GLOBAL MINIST. EDUCACIÓN

ANO

TOTAL

IND.

TOTAL

IND.

TOTAL

IND.

TOTAL

ÍND.

TOTAL

IND.

TOTAL

1977 1978 1979

106.943 144.370 197.545

100 135 185

30.444 55.655 62.215 82.802

27.540 29.666 33.553 37.357

100 108 122 135

168.945 233.806 299.342 358.435

100 138 177 212

168.945

100

216

100 102 150 166

100 183 204

1980 231.607

4.018 4.115 6.029 6.669

233.845 313.755 364.509

138 186 216

272

IND.

Tabla en millones de pesetas.

de personal coincide con el crecimiento global. 4. a Estan por debajo del crecimiento general tanto el capitulo 2 (con 50 puntos menos} y el capitulo referente a construcciones escolares (con 81 puntos menos). 4. Las conclusiones mínimas que uno obíiene de estos datos son, ya que la distribución de los recursos es consecuencía de la política que el gobierno de UCD se està planteando en educación, francamente alarmantes: ya que el incremento del presupuesto destinado a las subvenciones de la ensenanza privada (172% en tres anos) supera en sesenta puntos al destinado a construcciones escolares de centros estatales. Con lo cual se estan dando eviden-

tes pasos hacia la privatización de la en senanza, haciendo la ensenanza estatal subsidiària de la iniciativa privada. 5. Uno concluye sindicalmente que el proceso de privatización, que es en sí contradictorio con hacer de la ensenanza un Servicio publico, es el proceso en que ha entrado la UCD, que situa la ensenanza como un elemento mas dentro de los principies de libertad de empresa. Pienso que los partidos y sindicatos que estamos ernpenados en la lucha por la escuela pública hemos de denunciar dràsticamente estos hechos, por ser contraries a los intereses globales de los trabajadores. ANDREU LLORENS

MANIFESTACIÓN EN ALACANT

SALVAR LAESCUELA ESTATAL. HACIA LA ESCUELA PÚBLICA Para nosotros està claro el enorme esfuerzo que las clases altas y la burguesía de todo el Estado Espanol, por medio del Gobierno que los representa, estan haciendo para deteriorar la esCuela estatal y situar en un lugar príviiegiado a la escuela privada, a la que sus hijos asisten para mantener los privilegies de su clase social. Tambíén creemos que todas las fuerzas democréticas de nuestro Estado no estén realizando el esfuerzo suficiente para contrarrestar la alternativa de las fuerzas reaccionarias sobre la mal Itamada "libertad de ensenanza". Todos los sindicatos. Federaciones y Confedera ei ones per-

tenecíentes a la UCSTE, tienen entre sus objetivos promover iniciativas y acciones unítarias en defensa de la escuela estatal, en el camino hacia la pública. Cada ano vemos corpo el Gobierno de UCD intenta, mediante formas distintas (inestabilidad, masificacïón de las aulas, concurso general de traslados, probiemas de principio de curso, etc.,) crear un clima de ïnseguridad para los ninos y ninas que asisten a la escuela estatal. Para colmo en el curso 1979-80 se permiten el lujo de restringir el gasto publico en dos de los Ministerios que mas afectan a la clase obrera, però al


misrno tiempo los que mas permiten la promoción de la iniciativa privada: Sanidad y Educación. Ante esta situación el Consell intercomarcsl de las comarcas del sur, eligió a finales de Agosto, una comïsíón para que hiciera frente a todos los problemas que se iban a presentar en este sentido. El plan de trabajo de dicha comisión fue encuadrado en dos ejes u objetivos: a) Asegurar la contratación de todos los que trabajaron en nuestras comarcas el curso anterior y los que habfan aprobado las últimas oposiciones. b) Conseguir un aumento de plantillas que permitiera el poder ir eliminado el enorme paro existente de las últimas promociones y al mismo tiempo favorecer la calidad de la ensenanza. Para conseguir el primer objetivo fue necesario paralizar el acto de petición de plazas, hasta que no se asegurara el número suficienie de plazas para todos. Se propuso a la Asambtea y esta propuesta fue aceptada. Se consiguió el asegurar el trabajo a los que lo tenían, aunque no el que salïeran todas las plazas vacantes desde el principio. Se entro en la dinàmica dei segundo objetivo, el cual se preveia mucno més duro, pues iba a poner en entredicho ia política educativa del Gobierno. Como sindicato vimos que este no era un problema exclusivo nuestro y que era necesario movilízar a todas las organizacíones y Corporacíones municipales democràticas, para llevar durante todo el curso una lucha unitària, amplia v fuerte, que os permitiera avanzar en la batalla de la "Escuela pública", alternativa global para solucionar estos problemas. La comisión de puso en contaclo con CCOO y FETE-UGT y conjuntamente se convocaron a todos los partidos y asociaciones democràticas. La

primera acción unitària que se ha realizado es una MANIFESTACIÓN celebrada el dia 20 en Alícante. A pesar de los problemas de organización surgidos v del escaso tiempo de preparación, nuestra valoración es positiva. Creemos que hemos avanzado en movilización de padres y se ha dado un primer paso, importante, en cuanto a la sensibtfización de la opinión pública. La experiència en la preparación de esta manífestación también nos ha permitido darnos cuenta de la poca fuerza y escasa movilización de sectores y organizaciones que en teoria deben tenerla mucho mas, demostrando una escasa visión del significado que tiene la escuela para

la clase trabajadora en su lucha por liberarse. Esta organización unitària se va a mantener y ampliar a ías comarcas, con lo que en el futuro podremos llevar a cabo otras acciones, mucho mejor organïzadas. Os s e g u i r e m o s informando... Alacant, Octubre de 1979 José M. López Grima. Responsable de la comisión del Secretariado del STE-PV, comarcas del sur

STE del País Valencià NOVIEMBRE: Organicemos sectores.

ALKNDARI STE del País Valencià IV. NOVEMBRE: ORGANITZEM ELS SECTORS: 1. Del 1 al 9:

Assemblea de representants sindicals de centre: Tema: Elecció del Secretariat de la Unió Intercomarcal. 2. Dia 10:

Secretariat Nacional: Temes: — Convocatòria del Consell Nacional. Normativa. Presentació de documents. Del 12 al 23: En cada Unió Comarcal: Elecció, per sectors, dels representants al Ple Nacional de cada Sector Í per la presentació dels Documents sobre els que es decidirà al Consell Nacional. 4. Dia 24:

Constitució del Ple Nacional de cada sector: Temes: — Reglament intern (proposta a presentar al Consell Nacional) — Elecció dels representants de cada secretaria de sector en el Consell Nacional

los

1. Del 1al9: Asamblea de Representantes Sindicalesde Centro. Tema; Elección del Secretariado de la Union Intercomarcal.

2. Dia 10: Secretariat Nacional. Temas: Convocatòria del Consell Nacional. Normativa. Presentación dedocumentos. 3. DeM2al23: En cada Union Comarcal elección por sectores de los representantes al Pleno Municipal de cada sector, y para la presentación de los documentos sobre los que se decidirà en el Consell Nacional. 4. Dia 24: Constitución del Pleno Nacional de cada sector: — Reglamento interno (Propuesta a presentar al Consell Nacional). — Elección de Secretarías de Sector. — Elección de los representantes de cada Secretaria de Sector en el Consell Nacional.


UNIVERSITAT

FORMACIÓN PROFESIONAL

UNAINSTITUCIÓN LA F.P. Y LA ANQUILOSADA EMPRESA Que la problemàtica de la Universidad Espanola es variada y difícil constituye un lugar común, rayando en el tópico. Por esta razón mas que hablar genèricamente, prefiero exponer, en esta ocasión, un aspecto que, en los comienzos del presente curso académico, parece aflorar con mas fuerza de entre el amplio abanico de problemas. Sefíalaría algo que ha sorprendido profundamente a cuantos les preocupa la situación universitària y especialmente la tan cacareada masificación de los estudiós superiores. Tras el casi parèntesis del pasado curso en el que por la ampliación del B.U.P. apenas hubo alumnos en los primeros cursos universitàries, todo parecía presagiar que la matrícula universitària inicial seguiria el ritmo ascendente que venia observàndose de forma ininterrumpida desde los aiïos sesenta. Sin que todavía haya habido una confirmación oficial y general, es común sentir que en todas las facultades universitàries el número de matrícules nuevas ha sido, en este curso, inferior al de 1977-78. De tal forma es esto así que hasta las Facultades de Medicina, que, en previsión, habían propuesto un número determinado de nuevos accesos, apenas han visto necesario extremar las medidas selectivas ya que el número de solicítantes solo ha superado ligeramente los mérgenes previstos. Ante tal situación, no pronosticada, según mis conocimientos, ni por políticos, ni por sociólogos, cabé hacerse dos preguntas, al menos. i Forma parte este fenómeno del movimiento juvenil llamado de apatia generalizada? Suele afirmarse que ante instituciones o costumbres anquilosadas solo caben tres posturas: adaptarse, intentar transformarlas o simplemente abandonarlas. Entre la postura revolucionaria y la conservadora, parece haberse instalado entre gran parte de la juventud el llamado neo-cinismo o neoescepticismo, por el que sencillamente, sin aspavíentos ni complicaciones mentales, se ignora lo que parece carecer de interès. La institución universitària no seria sinó una de las muchas tradiconales instituciones borradas por la negación de la crítica: no interesa; que los muertos entierren a sus muertos. ; Es fruto de una postura pragmàtica y realista? Si, por una parte, la universidad se ha constituído en fàbrica de parados y, por otra parte, se utiliza como forma de retrasar la incorporación de los jóvenes al mundo del trabajo, un realisme, mas o menos consciente, puede mover a conseguir primero lo importante, lo seguro y a considerar el resto como adorno, como complemento, que siempre habrà tiempo de conseguir. Sin que me atreva a decidir entre ambas hipòtesis y aun pensando que seguramente pueden proponerse otras alternatives mas vélidas lo que me importaria senalar es si la universidad se va a conformar con contemplar simplemente el fenómeno, adaptàndose a las circunstancias "pasando" sin mas o si por el contrario revitalizando su capacidad critica, considerada como esencia de su estilo, serà capaz de realizar un movimiento de autocrítica profunda, que le lleve a adoptar una postura, cualquiera que sea esta: transformarse, ensimismarse, autodestruirse, hibernarse, modificarse o todo lo contrario, o algo, o nada, o sí, o no o etc., però críticamente, científicamente, sabiamente o como sea, siempre que no sea tontamente, a no ser que se cobije bajo un lema nuevo: el elogio de la tontuna. Un P.N.N.

Para nadie es un secreto que una sociedad de nivel económico semejante al nuestro cuenta con un gran número de profesionales en todas las ramas de la producción titulados en Formación Profesional, però para que esto se de en los actuales momentos debemos contar con el esfuerzo de todos los sectores implicados (Administració, empresariado, partides, síndicatos, profesores, padres y alumnos). Debe ser un objetivo prioritario de toda la sociedad superar la dicotomia clasista entre trabajo intelectual y trabajo manual y para ello es imprescindible una dignificación de este ultimo, tanto en su aspecto de concienciación de la sociedad como en el de las mejoras matei iaies. La escasa o nula relación entre las empresas y los centros de F.P. es uno de los problemas mas graves y que va en detrimento de las propias empresas, que alegan fa poca preparación de los titulados en F.P, Este desinterès por parte del empresariado — comprobable por el exiguo número de empresas colaboradoras de dichos centros- puede obedecer a diversas causas: unos creen que vienen de los centros insuficientemente preparades, otros prefïeren trabajadores ya "hechos" en otras empresas aunque no posean titulación, però rnuy pocos dicen que existe cierto empresariado al que le importa mas una mano de obra barata que cualíficada -aunque si se dan ambas características simultàneamente, mejor que mejor —, con lo que se produce la circunstancia de que técnicos,auxiliares y especialistas en F.P. trabajan en calidad de aprendices, es decir, subempleados. Las soluciones a este y otros problemas corresponde, en primer lugar, al partído en el poder —que para ejercerlo lo tiene — , arbitrando medidas como: conexión estrecha de las empresas (en primer termino las del I.N.l.) con los centros de F.P. de su àmbito geogràfico; elaboración de un plan a corto, medio y largo plazo sobre las previsiones de puestos de trabajo, y en función del mismo, creación de las especialidades oportunas; incremento de los presupuestos destinades a estos estudiós para la creación y mejora de centros (maquinaria, materiales para précticas, talleres, bibliotecas, etc.); medidas que contribuyan a una mejora en la calidad de la ensenanza como reducción del número de alumnos por aula, sustitución de horas lectivas del profesorado por trabajo de investigación, y un amplio programa de cursillos de puesta al dia y especialización, asi como la exigència al mismo de una real dedtcación a la docència que vendria tras una mejora de sus condiciones salariales y profesionales; por ultimo, y sin animo de agotar el tema, convendría senalar que la democràcia no puede quedarse a la puerta de los centros, sinó que debe entrar en ellos mediante una gestión democràtica con participación efectiva y amplia de padres, alumnos y trabajadores docentes y no docentes de cada centro. En este sentido no estaria de mas que se cumpliera la normativa vigente sobre participación de los representantes de las instituciones (ayuntamiento, diputación) y de los empresàries y trabajadores en los órganos de gestión de los centros, estos últimos en su doble condición de contribuyentes y de cotizantes de la "cüota de la F.P." que se les descueta en su nòmina. Alfonso Rodríguez Hurtado STE. PV (Alacant)


COMUNICADO UNITARIO

JORNADA DE LUCHA

I. LA POLÍTICA GUBERNAMENTAL CONTRA LAS CONQUISTAS DE LOS TRABAJADORES La UCD, asumiendo cada vez mas claramente la defensa de los intereses del gran capital contra los de las capas populares, ha concretado su política en el Plan Económico del Gobierno y en las Leyes que desarrollan la Constitución. El Plan Económico carga el peso de la crisis sobre los trabajadores con la excusa de que cuanto mas acumulen los empresàries, tanto més invertiran, lo que reactivarà la economia y reducirà el número de parades. Es evidente que los grandes empresàries "haràn su agosto", mientras el Gobierno elude su responsabilidad de enfrentarse al paro —problema bàsico hoy — dejéndolo a la buena voluntad de la empresa privada. Los proyectos de Ley de UCD para el desarrollo de la Constitución son, lo mïsmo que el Plan económico, negatives para los intereses populares. Ya se ha demostrado con (a Ley del Tribunal Constitucional y se nos viene encima su Estatuto de los Trabajadores. II. EL GOBIERNO SE OLVIDA DE LA ENSENANZA DE LA MAYORIA No podia ser de otra manera dado que representa unos intereses distintes a los de las capas populares. En el Proyecto de Presupuestos del Estado, las partidas dedicadas a la Educacíón solo se incrementan, globalmente, en un 1377% sobre las de 1979, cantidad inferior al aumento del coste de la vida. Es evidente pues que tendremos menos dinero real para la ensenanza en el 80 que en el 79. El punto més negro està en el capitulo de inversiones que disminuye un 46'03%, mientras el incremento mas sustancial se da en ei apartado dedicado a subvencionar otros entès, entre los que destaca la empresa privada en un33'09%. En cuanto a los gastos de personal — concretamente en lo r e f e r i d o a retribuciones— no es cierto que el sueldo de todos los funcionaries crezca un 12'5%, dado que lo que se asegura es un 8'5% quedando el otro 4% a criterios que escapan al control de los trabajadores mientras conserva poder la Junta Superior de Retribuciones, rnontaje tipicamente franquista. Las consecuencias de un presupuesto tan raquitico son evidentes:

— No se abordarà el problema de escotarizar adecuadamente en preescolar, educación especial, educación de adultos... — La EGB, FP, Universidad... veràn degradarse las ensenanzas que se imparten por falta de medios y condiciones. Lo mas reciente es la limitación de plantillas, que ha dejado sin trabajo a mas de 3.000 profesores que lo tuvíeron el curso pasado. Es indignante que mientras la mayorfa de los ciudadanos carecen de una educación de calidad los trabajadores de la ensenanza engrosen el número de parados. En una palabra, parece que la ensenanza de calidad para todos no entra dentro de los objetivosdel gobierno. El otro frente de agresión dentro de la ensenanza se està llevando también a través de las Leyes que presento la UCD al Parlamento. El ESTATUTO DE CENTROS NO UNIVERSITARtOS: es la herramienta prevista para anular los avances conseguidos en la gestión democràtica imponiendo un director y subdirector con poder "decisorio" nombrados por la Administración lEnmienda de UCD a los Art. 25, 25 bis y 24 a su anterior Proyecto) mientras los órganos colegiados (claustro, Consejo de Centro y Junta Econòmica) solo tendràn un caràcter "consultivo". El principal objetivo que persigue es consolidar por Ley el demagógïco concepto de "libertad de ensenanza", atribuyendo a los propietarios de los centros privades la potestad de es-

tablecer un ideario educaíivo propio (Art. 37), atentando contra la líbertad de los alumnos, profesores y padres al negar el pluralisme ideológico existente en la sociedad. La dedicación exclusiva para la EGB: El proyecto de Ley presentado por UCD mata toda posibilidad de renovacíón pedagògica dado que se limita a mantener "las permanencias" pagadas ahora por el Ministerio. La Ley DE FINANCIACION DE LA ENSENANZA OBLIGATÒRIA pretende financiar al 100% fos centros privades. La idea de UCD es que esos centros tengan un ideario ideológico y no estén sornetidos 3 control democràtico, descansando todo el poder en manos del propietario. La LEY DE AUTONOMIA UNIVERSITÀRIA: éste es un proyecto que ha nacido varías veces tan lleno de incongruències y muy poco contenïdo autonómico que el propio Ministerio lo retiro otras tantas para enmendarlo mal de nuevo. Habría que afíadir varios proyectos de Ley mas: los referides a Estatudo del Profesorado, Ensenanzas Medias, Educación Física... íodos los que desarrollaràn el Art. 27 de la Constitución para marcar el camino de la educación de cara al futuro próximo. III. PROPUESTA La alternativa que los trabajadores, padres y, en general, todas las fuerzas progresistas debemos dar a tantes problemes se puede sintetizar en lograr que los Presupuestos del Estado contemplen las necesidades educativas de los diferentes pueblos de nuestro país, y en lograr que las leyes que se iran discutiendo en el Parlamento recojan las principales reivindicacíones unítarias asumidas por las capas populares. IV. LA ALTERNATIVA ENGLOBA A LOS TRABAJADORES DE LA PRIVADA Y LA ESTATAL Este es uno de los aspectos mas positïvos. Tanto los trabajadores de la estatal como los de la privada y en especial los de la subvencionada padecemos los efectos de las restricciones presupuestarias y del conservadurismo de los proyectos de Ley. Hay que dejar bien claro que los empresarios de la privada seran aún mas mimados por el Gobierno - en coherència con su política general-; sin embargo \c* trabajadores de este sector padecen unas condiciones més injustas que los de la estatal en cuanto a salarios, horario, control ideológico, despidos, etc... Hasta ahora el Ministerio no ha querido saber nada de sus condiciones de trabajo. (Pasa a la pàg. siguiente)


(Viene de ta anterior} Los trabajgdores debemos acabar con su abstención oblígàndole a controlar —junto al resto de los sectores implicades— la gestión de los centros subvencionades. Los municipios también han de tener competencias en esie tipo de centros que deben formar una categoria especifica: la de Centros subvencionades y han de tener una regulación legal pròpia distinta de la de los propiamente privados. En estos momentos exígimos para los trabajadores de la privada la equiparación con la ensefíanza estatal en lo salarial y en las condiciones laborales, aunque sabemos que este es solo un primer objetivo, por lo que conttnuaremos luchando por mejorar las condiciones camino de la Escuela Pública (gratuita, sín discriminación, gestionada democréticamente, pluralista, científica y aconfesional, integrada en la realidad). V. PROPUESTASDE ACCIÓN En estos momentos cruciales para la ensenanza dado que hay un conjunlo de Leyes que regu-

laran los aspectos fundamentales de la misma, es imprescindible que todos los sectores progresistas demos una respuesta unitària de oposición a esta política. Las centrales sindicales, los partidos, las APAS, las AAVV, y demàs organizaciones populares, que buscamos una transformación real de la ensenanza, hemos de esforzarnos en dar alternativas claras que movilicen a grandes sectores. En este sentido, proponemos una movilización general con paro total de los diferentes sectores de la ensenanza el dia 21 de no viernbre. ILa semana del 19 al 24 se considera de movilizaciones con culminación unificada el dia 21), Sus objetivosson: — Lograr un incremento de los presupuestos del Estado para atender las exigencias de una ensenanza de calidad ( c o n s t r u c c i o n e s , ampliación de plantillas, salarios,...). — Conseguir que el Estatuto de Centros recoja: 1. La participación de padres, alumnos, írabajadores y demàs miembros de la comunidad en la gestión democràtica de los mismos, en privada y estatal. 2. Üponernos a los ídearios discriminatòries y

clasistas que niegan el necesario pluralisme. -Exigir un Estatuto de los Trabajsdores que recoja las reivindícaciones del movimiento obrero y que los f uncionarios no queden excluidos de el, reconociéndoseles los derechos sindicales plenos. — Apoyo a las reivindicaciones esenciales de cada sector de la ensenanza. EXÍGIMOS la apertura de un proceso de negociacíón con el Ministerio. Al mismo tiempo, nos dirigimos a todos los grupos parlamentaries para que asuman estàs propuestas. Esta política que tiene como objetivo perjudicar a la ensenanza estatal y beneficiar a los empresàries de la privada, reducir los derechos y libertades de los trabajadores y padres, eliminar la gestión democràtica e incrementar el paro, contaré permanentemente con nuestra mas firme oposición que se concretarà en nuevas movilizaciones que se decidiran en las asambleas a celebrar en todo el Estado antes del dia 16 para el caso de que el Gobierno no acepte negociar. Madrid a 23 de Octubre de 1979 CCII, CSUT, SU, UCSTE, USO

ELECCIONSA M.U.F.A.C.E. ALACANT

HEMOSGANADO LAS NEGOCIACIONES Cuando quieran salir estàs pàginas a la luz ya habrà tenido lugar la elección de los miembros vocales de las Juntas Provinciales de MUFACE. Conscientes de la importància de estàs elecciones y de la necesidad de defender posturas de clase dentro del functonariado, el Consell Intercomarcal del STEA nombre una comisión encargada de negociar una candidatura unitària con el resto de centrales de clase y llevar ia iniciativa de estàs negociaciones. De los 18 miembros a elegir en la provincià de Alicante se decidió presentar 4 candidates (Educación, Universidad, Jubilados y Município de Elche) y en última instància poder renunciar a uno de ellos (Jubilados o Universidad) con tal de defender una candidatura unitària y de clase. A partir del dia 26 de septiembre se entro en contacte con las centrales CC.OO. y UGT, siendo preciso llegar a celebrar cuatro reuniones antes de confeccionar la candidatura, debido en

especial al desinterès demostrado por UGT ante estàs elecciones y a la utilización por parte de esta Central de tàcticas dilatorias, no se sabé con què fines. Lo que si es cierto, es que llegado el dia 3 de octubre, por parte de! STEA y CC.OO. se dio un ultimàtum a UGT para que se definiera al dia siguiente, encontràndonos con la desagradable sorpresa de que dicha Central sindical ni compareció, ni dio explicación alguna de su "irregular" postura. Bajo estos presupuestos y dadas las fechas en que nos encontràbamos, tan solo se pudo lograr una candidatura colectiva de 10 miembros, presentada por el STEA, CC.OO. y demócratas independipntes, siendo los candidatos presentados por el STEA los siguientes: Jesús Cafnzares Alhama. Ministerio de Educación. José M. a García del Río Molina. Municipio de Elche. Antonio Escarré Esteve. Universidad e Investigación. Luis García Baíïuls. Jubilados. No queremos terminar esta pequena información sin hacer una dura recriminación desde es-

tàs pàginas a UGT, ya que con actitudes como esta solo se consigue favorecer el sindicalisme amarillo, dàndole oportunidad de ocupar un espacio que en ningún mornento le puede corresponder. Así misrno demuestra, una vez mas, sus pocas ansias de unidad con el resto de la clase trabajadora, dando la sensación de despreciar al resto de las centrales de clase, empecinados en la creencia de ser una alternativa de poder, y entorpeciendo la necesidad de presentar una candidatura unitària. VICENTE SELLES

LOSRESULTADOS En Alacant la candidatura unitària ha ganado ampliamente. El abstencionisme ha sido muy elevado. - Censo Educación 5837 - Votan 507 = 8'7% — Censo de los demés Ministerios 2987 - Votan 670 = 22%

VALÈNCIA

BALANCE DE LAS ELECCIONES I. PROGRAMA, CANDIDAfURA, CAMPANA Los criterios de actuación frente a estàs elec-

ciones, expuestos en ALL I OLI núm. 1, se concretaren. 1. En un programa que recoge bàsicamente nuestras asprraciones: apoyo al anteproyecto de Ley de reforma de la S.S. de los funcionaries, elaborado por la Asamblea General de MUFACE y hacer de las Juntas Provinctaíes unos organis-

mes con mas atribuciones y propiciar desde ellas una mejora de las prestaciones, sanitarias especialmente, y un acercamiento de la Mutualidad a los y las mutualistas así como facilitar la participación activa de estos. 2. En la "Candidatura Democràtica y Progresista", formada fínalmente con cuatro


funcionarios independientes y progresistas, un afiliado y una afiliada al STE País Valencià. La candidatura no pudo ser mas amplia y nosotros no pudímos presentar candidatos por viudas y jubilades por no encontrarlos. 3. Encaramos la campana desde el punto de vista de sindicato mayorítario del sector, hacíendo frente a esta responsabrlídad. Amparo Gualberto y Vicent Ferri, nuestros candidatos, en los 8 días hàbiles de campana, se han visitado todas las comarcas y en cada una un buen número de centros, no menos de diez o doce diarios. Nos hemos demostrado que tenemos una organización comarcal incipiente, però firme. De las 13 comarcas sindicales de la Unió Intercornarcal, en 6, las de mayor afiliación, los responsables comarcales han elaborado un itinerario de vrsitas. En seis se ha organizado charlas por la tarde, en algunas de las cuales participaren también otros compafieros de la candidatura. Hemos repartido en total no menos de 4.000 papeletas, programas, etc. Todo un ensayo electoral que nos ha demostrado que somos un sindicaío capaz de dar respuesta en distrntos terrenos, però que todavía nuestra organización comarcal es irregular.

II. LOS RESULTADOS: LA "CANDIDATURA DEMOCRÀTICA Y PROGRESISTA" HAPERDIDO Os transcribimos los resultados para que así podaisjuzgar con mas posibilidades. Mesa Candidat.Candidat. Demcrt. Indepen. Progr. Educación Hacienda Agricultura Trabajo

r

1y 2

756

720

3

157

292

95

155

125 8

467 114

M.O.P.U. Sanidad Indústria Correos . . . . _ . . . . 5 Interior 6 Comercio Economia Presid. Gobier.'.-..-. 7 y 8 Justicia Cultura Universidad

41

46

1.182

1.794

La candidatura nuestra ha perdido por 612 votos de diferencia, votos que ha ido acumulandose a partir de los resultados de la mesa 5, los carteros, que sacan una diferencia de 342 votos y sumando los resultados de todas las demés mesas, excepto las 8 donde nosotros sacamos 33 votos y ellos 21. Aparte quedan las mesas de educación, donde se ganó por 30 votos, que después analizaremos. Ha ganado la Candidatura Independiente dea el lector no avisado: "independiente de partídos de izquierda y de centrales sindicales de clase, y depediente de..."), compuesta por ANPE y el Sindicato Líbre de Carteres. El ANPE no ha ganado, pues en las mesas donde votaron sus "profesores" ganó la "Candi-

datura Democràtica y Progresista", es decir, gangron los y las trabajadoras de la ensefíanza que votaron invitados por el STE-País Valencià. CC.OO. ha perdido, y ellos se lo temían, pues saben muy bien que entre tos funcionarios no tienen gran implantación. En resumen, el sindicalisme de clase entre los funcionarios de la Administración Civil del Estado es minoritario, excepto en un ministerio, Educación, donde la existència de un sindicato unitario, el nuestro, hace que los corporativistes y amarillos sean mantenidos a raya. Si no, cómo interpretar que en Correos, los carteros, unos funcionarios que gozan de peores sueldos y condiciones de trabajo que los de educación, que deberían —teón'camente— estar mas cerca de fas opciones de los trabajadores, de las opciones de clase, voten junto a una organización corporativista como es el ANPE. Como dice nuestra "Linea de acctón sindical", la división sindical es el humus donde se genera el sindicalisme amaríllo y corporativista.

VALORACION FINAL: EL STE-PAÍS VALENCIÀ HA GANADO EN VALÈNCIA Dates cantan: en las mesas de Educación fueron en las únicas que se consiguió sacar una ventaja de 30 vetos a nuestro favor. Esto es una victorià de la Unió Intercomarcal de València del STE-Paí's Valencià. Quizé los companeros y companeras de CCOO de la Enseiïanza digan que somos unilaterales. Ellos saben bien que la campana en el Ministerio de Educación ha sido cosa nuestra, que hemos sudado nosotros la camisa. Lo mismo les diran sus companeros y

companeras de CCOO de la Administración, de Sanidad, de Transportes. En enseftanza hemos dado la cara fundamentalmente nosotros y fundamentalmente la hemos salvado, como sindicato unitario y de clase. Es una lección. Y hemos ganado en unas condiciones adversas: frente al bloqueo informativo de la Gerència de MUFACE, que ha impedido el normal reparto de la revista —que ha llegado después de hechas las elecciones. Bloqueo informativo de la misma Administración. Frente a una distribución de las mesas electorales que facilitaba el voto de la "capital", voto que sabemos ha sido de ANPE, pues por correo ganàbamos con mucho nosotros. Nosotros pedimos mesas en cada comarca, però... se nos negaron: "que si la IBM no ha sido educada en esos menesteres..." etc. Frente a un procedimiento para votar por correo, ideado con el propósito de que "cuato menos se vote mejor". Y pensamos que hemos ganado, que han ganado todos los trabajadores y trabajadoras de la ensenanza progresista, porque MUFACE, aquí en Valencià, la hemos sacado de Arquitecto Mora, 1 y la hemos aireado. Hoy MUFACE es ya un problema sindical. ;Que no estamos en la Junta Provincial? Eso no es verdad. Emili Gregori, afiliado nuestro, es vocal de la Asamblea General de MUFACE y miembro nato de la Junta Provincial. En Comercio y Sanidad los corporativistes no se presentaren y son vocales un compaiïero y una companera independíentes de nuestra candidatura. Estamos en la Junta, en minoria, però con capacídad de defender nuestro programa. Ahora bien, mal lo vamos a defender si todas y todos no asumimos con mas energia todavía el problema de MUFACE, especialmente quienes no fueron a votar. ,;No tenemos capacídad para rebasar estos 612 votos que nos sacaron de diferencia? El dia 17 de dicíembre tendremos que volver a votar, esta vez para elegir vocales para la Asamblea General. Ahi nos veremos. L'Horta 5 de noviembre de 1979 COMISION ELECTORAL DE MUFACE de la Unió Intercomarcal de València

EL ESTATUTO DE LOS TRABAJADORES

...YLASMUJERES Niega el derecho de las trabajadoras del servicto domestico (700.000) a ser equiparadas con el resto de trabajadores en matèria de condiciones laborales y sindicales. No contempla para nada la regulación del trabajo a domicilio que realizan muchas mujeres (coser, hacer zapatos, que muchos empresàries aprovechan para con sueldos míseros y sin pagar seguridad social sacar buenos beneficiós explotando preferentemente a las mujeres). No se deroga el Decreto que prohibe el trabajo tóxico y pelígroso para las mujeres. Una drscriminación mas, porque un írabajo tóxico y peligroso lo es, íanto para las mujeres, como para los nombres. Se mantiene fa prohibición del trabajo nocturno para las mujeres (caso de RENFE). En el proyecto se ofrece la posibilidad de reducir la jornada laboral cuando se tiene un hijo o hija, con la consiguiente disminución proporcional del saiario de la trabajadora, en vez de crear guarderías que sirvan a la clase trabajadora.

Asimisrno, se constata la consideración del trabajo de la mujer como algo acceso-

rio. A su vez, cuando habla de reducción de horarío para cuïdado de los hijos-as, el proyecto solo se refiere a la mujer. Es decir, la U.C.D. no distingue entre el parto y el cuidado de los hijos, cosa esta última que puede ser optativa entre padre y madre. En el articulo sobre permisos no existe tarnpoco la regulación de los permisos para el cuidado de los hijos cuando estan enfermos, permisos que como ya hemos dicho anteriormente deberían ser optativos entre padre y madre. Todo ello significa sencillamente que las mujeres van a faltar días al trabajo, incrementandu así su llamado absentismo y arriesgàndose a ser despedidas por ello. En definitiva, las mujeres trabajadoras estan mas desfavorables y es de esperar que con las facilidades que la ley da a los empresarios los despidos de mujeres sean masivos.


PRIVADA VALENCIÀ

CONVENIU A LA VISTA En la provincià de Valencià nos encontramos ante la inminente negociación de nuestro Convenio Colectivo, ya denunciado. Los empresàries, con la presencia de Martínez Fuertes, ya han realizado asambleas para defender "sus" colegios y ver cómo enfocan las negociaciones con sus trabajadores y con el ME-Gobierno. El tema de las subvenciones es su principal preocupación. Los trabajadores y trabajadoras de la ensenanza, estamos en las misrnas, para defender "nuestros" intereses. Y es claro que si podemos tener alguna aspiración coincídente, los planteamientos son radicalmente distintes. Aunque también nos preocupa,y mucho, el tema de las subvenciones,la negociación tiene que posibïlitar la mejora de otros muchos aspectes de la ensenanza: — Que los colegios sean mas nuestros y rnàs de todos (gestión democràtica). — Que no estén aislados del entomo social llengua, asociaciones... etcl. — Que cumplan los acuerdos vigentes (no mas de 40 alumnos por aula, pagar a su debido tiernpo, comisión paritaria efectiva...). — Dificultar al méximo los despidos "improcedentes" ya que según vemos (més de 30 en el País Valencià, 20 solo en València) con la legislacíón actual no se puede impedir. — Que la famosa equiparación con estatales, no quede tan lejos... Las centrales CCOO, CNT, STE-PV, USO (por ahora} y la comisión paritaria juntamente con la Asamblea, estan trabajando en la nueva plataforma reivindicativa para el 1980. Cuando este articulo vea la luz, ya estarà todo en marcha y habremos discutido nuestro sector de privada del STE, nuestras condiciones para la misma. d Què conseguiremos este ano? La experiència nos dice las dificultades que tendremos que vèncer, También es cierto que hemos aprendido. Los sindicatos y sus afiliados en concreto, tendremos quedemostrarlo. Participemos activarnente en las asambleas, de cara a que las negociaciones de este ano, sean ràpidas y eficaces. Agilicemos desde un principio el proceso, colaborando en las diferentes tareas. Ernesto Blanch

10

tèlex — El jueves, 4 de octubre, se celebro una huelga por el personal de F.E.V.E. de cuatro horas de duración. Fue convocada por CC.OO y U.G.T. en apoyo de las reivindicaciones no cumplídas por la empresa. — Siguen las sanciones en Ford. Pràcticamente la totalidad del comitè de empresa han sido sancionades también a varios días de suspensión de empleo y sueldo por haber participació en una reunien del comitè, no autorizada, para tratar de la problemàtica creada por los nuevos despidos y sanciones de la empresa a finales de septiembre. Recientemente, en la Ford, han surgido conflictos entre la U.G.T. y el resto de las centrales sindicales que forman parte del comitè de empresa, al iniciar la primera reuniones unilaterales con la empresa sobre las 500 sanciones aplicadas a los trabajadores. — Los jubilades también se manifiestan. El dia 4 se celebro en València una manifestación a la que acudieron unos diez mil jubilados, pensionistas y viudas. La razón fue exteriorizar la protesta por la congelación y la rebaja de las pensiones, a través de ïmpuestos y disminución de prestaciones. — Por un real decreto se fija el nuevo salario mínimo interprofesional en seiscientas noventa y dos pesetas por dia, veinte mil seiscientas pesetas al mes, para trabajadores mayores de 18 anos. Dicho salario queda establecido en doscíentas sesenta y ocho pesetas dia u ocho mil cuarenta y cuatro al mes, para los trabajadores comprendidos entre 15 y 16 anos. Para los trabajadores de 16 a 18 anos, el salario mínimo serà de cuatrocientas veinticuatro pesetas dia o doce mil setecientas pesetas mes. - El ayuntamïento de València aprobó a propuesta de la Comisión de Gobernación, con los votos en contra de la UCD, que los representanies de las distintas centrales sindicales podran asistir a los diferentes tribunales de oposiciones y concursos. Estos representantes tendrían voz, però no voto. — La secretaria de la Juventud de CC.OO. ha realizado un estudio sobre la problemàtica del paro juvenil en el País Valenciano, del que se desprende que existen airededor de 70.000 jóvenes valencianes menores de 25 anos en paro, contando los que buscan y no encuentran su primer empleo. - El dia 16 se celebro en el Graó de Castellón una manifestación de unas 4.000 personas, convocada por la coordinadora de fuerzas políticas y sociafes del Graó. Tuvo una duración de una hora. Durante este tiempo, los establecimientos comerciales de este distrito cerraron sus puertas voluntariamente. Se pide el traslado de la fàbrica de Explosivos Rio Tinto y se hacía referència al juicio a celebrar el dia 18 en la Audiència Territorial de València por el recurso interpuesto por la citada empresa ante el Ayuntamiento de Castellón al no autorizar el funcionamiento de una planta de àcido nítrico. — Otra agresión de la patronal. La empresa CIVAL S.A. ha solicitado un expediente de crisis total y posterior cierre de la factoria, lo que conllevaría el despido de 700 trabajadores, la pérdida de 20.000 jornales y graves repercusiones para el Camp de Morvedre, aumentando el índice de paro en el País Valencià. Se estan celebrando reuniones con las centrales sindicales, partidos políticos y alcaldes para evitar el cierre de dicha empresa. Se està a punto de presentar un estudio en el que se demuestra la rentabilidad de dicha empresa, rentabilidad que se deduce de documentos de la pròpia empresa, si bien està descapitalizada por su mala gestión. Las gestiones para evitar el cierre patronal continúan a diversos niveles. Consell, partidos... — El día 14 de octubre se realizó en Madrid, convocada por CC.OO. una conceníración de trabajadores y trabajadoras de todo el Estado como protesta contra el Estatuto de los Trabajadores de la U.C.D. Companeros de la UCSTE leyeron en la misma un comunicado aprobado en el Pleno Confedera! en el que, entre otras cosas, se decía que es necesario que todos los trabajadores de todos los sectores hagamos un frente común contra la agresión de la derecha y ya se propuso una movilización general, con huelga, en todos los sectores de la ensenanza. La propuesta se refiere al día 21 de noviembre. — No hay acuerdo entre la parte empresarial y la social en la negociación del convenio de cítricos. Et Delegado de Trabajo dictarà, como en otras ocasiones, un laudo de obligado cumplimiento. Los trabajadores aguardan que por lo menos tenga en cuenta el aumento real del costo de vida y garantice el poder adquisitivo del salario. Según la Unió de Llauradors i Ramaders, el verdadero problema de este sector es la falta de una adecuada política global que evite la crisis, que, actualmente, se està cargando sobre los trabajadores y pequeftos y medianos propietàries.


ESTATUT DE CENTRES NO UNIVERSITARIS

jQUEUCDNO CUMPLA! 1. L'article 27 de la Constitució Espanyola de 1978 fou el més polèmic, sense dubte, en el debat parlamentari. El mateix que al debat de la Constitució de 1931. Doncs, tres aspectes centraren l'atenció: aconfessionalitat, escola unificada i autonomia regional. En 1978: ideari de centres, gestió democràtica, formació religiosa i moral, centres pluralistes o pluralitat de centres, ensenyament sostingut per l'administració amb fons públics, "libertad de ensehanza"... No vull entrar, però, en la valoració dels resultats del debat, però és necessari indicar que, quan encara la Constitució no era acabada, el govern d'UCD ja havia redactat l'avantprojecte de llei d'estatut de centres no universitaris, on, com ho farà mitjançant d'altres avantprojectes, tracta de fer realitat els seus objectius (que en té Í els vol fer acomplir!). Ara i ací no tracte de mirar endarrere, vull mirar al futur immediat i aportar-hi elements per a l'anàlisi, mitjançant la comparació d'articles de l'avantprojecte d'estatut de centres no universitaris amb les esmenes presentades per Alianza Popular, pet Grupo Parlamentario Comunista i pel Grupo Socialista del Congreso. 2. DRET A L'EDUCACIÓ: (Art. 3): L'avantprojecte diu: "Todos los espanoles tienen derecho a una educación bàsica y profesional... El acceso a niveles superiores... se reconoce çomo derecho... con sujeción a las exigencias de la economia nacional". PSOE i PC introdueixen l'educació Preescolar (des dels quatre anys, concreta el PC). L'expressió "con sujeción a las exigencias de la economia nacional" es deu transformar per: "con arreglo a una planificación democràtica establecida" (PSOE), "serà regulada por ley" ( P C ) . ^ G a r a n t i r a n els poders públics l'ensenyança preescolar?

UCD C1M4PH

5. ÒRGANS UNIPERSONALS DE GOVERN: L'avantprojecte els estableix per als centres "públicos", mentre que als privats (siguen o no subvencionats) tan sols exigeix expressament la figura del director. Ubservem en el quadre 1er les coincidències i discrepàncies respecte al director, "Jefe de estudiós" i Secretari de centre.

S'ha d'assenyalar que A.P. resta d'acord amb la UCD. 4. IDEARI DE CENTRE I LLIBERTAT DOCENT: L'article 37 de l'avantprojecte diu: "Se reconoce a los titulares de centros privades el derecho a establecer un ideario educativo propio, en el respeto a los principios y declaraciones de la constitución". Mentre el PC vol suprimir aquest article, el PSOE hi agrega: "Sm que de ello puedan derivarse condiciones descriminatorias respecto de los alumnos, profesores y restante personal de los centros, respetando, en todo caso, los derechos profesionales correspon-

6. ÒRGANS COL·LEGIATS DE GOVERN: L'Avantprojecte enumera fart 24) els següents: "Consejo de Dirección, Claustre de Profesores, la Junta Econòmica y cuantos otros se determinen reglamentàriamente", però tan sols pels centres "públicos". El PSOE no parla de "Junta Econòmica" en els centres "públicos", però sí en els centres privats (subvencionats o (Pasa a la pag. siguiente)

QUADRE 1

3. ELECCIÓ DE CENTRE I DELTIPUS D'EDUCACIÓ: L'article 5 de l'avantprojecte d'UCD afirma: "Los padres y tutores tienen el derecho a elegir el tipo de educación y el centro que deseen para sus hijos o pupílos y a que estos reciban, dentro del sistema educativo, la formación religiosa y moral que esté de acuerdo con sus propias convícciones". El PSOE trau l'expressió "dentro del sistema educativo" i afegeix "en los términos que las disposiciones legales establezcan", mentre el PC es conforma amb canviar-la per "dentro del centro". AP incideix, una vegada més, com en altres esmenes, en: "a cuyos efp";os podran escoger el centro docente cuyo ideario mejor se acomode a esas convicciones", i, a més a més, diu: "Los poderes públicos garantizaràn la plena efectividad de este derecho mediante una adecuada financiación".

dientes, y el pleno respeto a la conciencia de cada individuo". Malgrat açò, l'article 15 afirma de la llibertat docent: "Los profesores, dentro del respeto a la_ Constitución, a las leyes y, en su caso, al ideario educativo propio del centro, tienen garantizada la libertad de ensefianza". El PC i PSOE suprimeixen la referència a l'ideari educatiu, canviant el PSOE l'expressió "libertad de ensenanza" per "libertad de càtedra". A.P. proposa el següent text alternatiu: "Los profesores, dentro del respeto a la Consíitución, a las leyes, y al deber de lealtad al estatuto e ideario educativo propio del centro, tienen garantizada la libertad de expresión docente". A tal respecte el PC, en una esmena a l'article 2, diu: "La libertad ideològica de profesores, alumnos y personal no docente està garantizada en cada centro. No deben ser criterios de admisión o despido del profesorado su afiliación ideològica o religiosa". El PSOE, a més a més, diu: "La libertad de càtedra se ejercerà de acuerdo con las orientacíones establecïdas por los diferentes órganos colegiados de la comunídad escolar", ,;Com acabarà aquesta lluita?

AVANTPROJECTE

cr ° PC o ui ir - PSOE Q

^ AVANTO O PROJECTE

d o: z) < PC

ELEGIBLE

ELECTOR

DURACIÓ

"Profesores numerarios con los requisitos que regularà el estatuto del profesorado

"El procedirniento de selección se regularà en el estatuto del profesorado

Tres anos

Miembros del claustre

Consejo General, a propuesta del claustro de profesores

Tres anos. Revocable por 2/3 elector

Profesores del centro que lleven Consejo de Dirección un ano en el y tres de docència

Los profesores numerarios

A propuesta del director, prèvia audiència del claustro

Tres anos

Los profesores numerarios

El Conseio General, a propuesta del director

3 anos. Revocable 213 elector

Los profesores numerarios

El Consejo de Dirección. a propuesta del director

3 anos

m o:

PSOE

Tres anos. Revocable en los términos establecidos en el reglamento

11


El PCE prefereix la següent redacció: "Se garantiza ei derecho de reunión del personal del centro en los locales del mismo". El PSOE és més explícit: "En cada centro se garantiza el derecho de reunión del personal docente y no docente, padres de alumnos y alumnos, que se ejercitarà en las condiciones que reglamentariamente se determinen y, en su caso, de conformidad con la normativa sindical".

{Viene de la anterior) no) i afegeix la "Comisión de Convivència" Í "las comisiones pedagógicas de curso o de grado". El PC hi agrega el "Consejo General" a l'avantprojecte, i vol que obligatòriament existesquen també als centres subvencionats. Analitzarem tan sols et que respecta al Consejo de Dirección i Consejo de Centro, tant les seues estructures com les funcions:

8. L'anàlisi és breu; és, tan sols, unes primeres notes. Pot ésser una eina de treball sindical, elements de debat. Si comparem l'avantprojecte d'UCD amb els criteris bàsics dels S.T.E. confederats a la U.C.S.T.E. ín.° anterior d'AII-i-oli pàg. 4) esdevindran evidents les contraposicions. Qualsevol mobilització per la conquesta dels nostres drets, és necessari que incloga, com a motius fonamentals, aspectes reivindicatius referents a l'Estatut de Centres. En açò som tots d'acord, els dels col·legis privats, els que treballem en centres subvencionats, els Professors d'EGB estatal, els ensenyants d'tNB i els de F.P. Tinc l'esperança que tots junts treballarem i lluitarem per tal que UCD NO CUMPLA. Per aconseguir-ho és necessari que tots els ciutadans, i a més a més la classe majoritària, la classe treballadora (i com a part d'ella els treballadors de l'ensenyamenti lluitem pels nostres interessos i drets educatius, caminant tots junts cap a l'Escola Pública.

QUADRE DEL CONSEJO DE DIRECCIÓN: QUADRE 2n Respecte a les funcions, hem d'assenyalar on estan les discrepàncies: Aquest quadre és clar: QUADRE DE FUNCIONS: QUADRE 3"r De les funcions del Consejo de Centro l'avantprojecte, el PC i PSOE coincideixen: "Entre sus funciones estaran la de participar en la elaboración o modificación del estatuto del centro en la programación de todas las activtdades educatives v extraescolares, en la determinación de su régimen económico". 5. DRETS DE REUNIÓ: L'article 16 de l'avantprojecte diu: "Se garantíza el derecho de reunión del personal del centro siempre que no perturbe el desarrollo normal de la actividad docente". Una esmena d'UCD agrega: "De conformidad con la legislación laboral".

Honorat Ros i Pardo

QUADREN. 0 2 COMPOSICIÓ DEL CONSEJO DE DIRECCIÓN I CONSEJO DE CENTRO COINCIDÈNCIES: Director, que serà presidenle Jelede Estudiós. Un repiesentante del ayuntamiento. Secrelano del cenlro, con voz y Sin volo. DIVERGÈNCIES: —

PROFESORES ELEGIDOS por el clauslro de protesores: AVANTPROJECTE: E G B - 3 ( 5 s i c o l mas 500 alumnos]. B-FP 4(6ib.) PC: Tant en EGB com B-FP: 3 (5 en col. de mas de 16 unidades). 4 (6 si col. mas de 500 alumnos). PSOE: En tol cas. 5.

Represeniantes asociacionesde padres: AVANTPROJECTE: EGB: 3(4 sí col. més de 500 alumnos). B-FP: 2 (3 ib.). PC: EGB:3(5encol.màs i6umd). B-FP:2(4ib). PSOE: EGB: 5 (4 en col de màsde 400 alum ). B-FP: 3 (2 Ib.). Represeniantes alumnos: AVANTPROJECTE: EGB: O. B-FP'2(si col. mas 500 alumnos]. PC: Tant en EGB com B-FP: 2 (3 col. mas de 500 al ). PSOE: EGB. 1 { 2 mas de 400 alumnos). B-FP: 3 (4 Ib.).

Representanles de los nodocentes: AVANTPROJECTE:!. PC: 1 (3 mas de 16 unidades] PSOE: 2.

PC: "En los centros privados subvencionades representanles de la institución o empresa: 1 (2 mas de 16umd.)

ELCONSEJO DE CENTRO: "En proporción anàloga a la eslablecida para el Consejo de Dirección en los ccnttos püblicos". (Avantprojecte. PC. PSOE)

QUADRE 3ef FUNCIONS DEL CONSELL DE DIRECCIÓ AVANTPROJECTE

PC

PSOE

a) Aprobar el reglamento de régimen interior del centro, elaborado por el claustro de profesores.

a) Ejecutar el reglamento de régimen interior del centro, elaborado por el claustro de profesores y aprobado por el Consejo General. b) Elaborar los criterios y la programación general de las activi dades educat i vas del centro.

b] Elaboración y aprobación del reglamento de régimen interno para el centro y sus diferentes servicios. f) Elaboración de las directrices para la programación y desarrollo de las actividades escolares complementarias. visitas y viajes. comedores y colonias veraniegas. h) Admisión de alumnos, respetando las disposiciones de caràcter general y el principio constitucional de la igualdad dederechos.

b) Informar la programación general de las actividades del centro.

c) Velar por el cumplimiento de las disposiciones vigentes sobre admisión de alumnos en el centro.

c) (Igual que el proyecto).

d) Conocer la gestíón econòmica del centro, a través de la ínformación facilitada por la Junta Econòmica periódicamente.

d) Controlar la gestión econòmica del centro a través de la Ínformación facilitada periódicamente por la Junta Econòmica. e) Resolver los asuntos planteados en el centro en relación al reglamento interno, en conformidad con lo que establece el articulo 43.

i) Aprobación del proyecto de presupuesto del centro.

f) ([gual que el proyecto).

g) Establecimiento de los criterios sobre ía participación del centro en actividades culturales, deportivas y recreativas. asi como en aquellas acciones asistenciales a las que el centro pudiera prestar su colaboración.

con

g) (Igual que el proyecto).

e) Establecimiento de relaciones de colaboración con otros centros. con fines culturales y educati-

h) Elevar a los órganos de la Administración informe sobre la vida del centro y sus problemas, forrnulando. en su caso, las oportunas propues-

h) (Igual que el proyecto).

e) Resolver tos asuntos planteados en el centro en matèria de disciplina de alumnos, de conformidad con lo que establece el articulo. f) Planificar y programar las actividades culturales y extraescolares del centro.

g) Estabtecer relaciones otros centros docenles.

de cooperación

m) Resolver los asuntos planteados en et centro de matèria de disciplina de alumnos, de conformidad con lo que establece el articulo 83.

vos.

tas.

i) Asistir y asesorar al director en los asuntos de su competència y controlar y ratificar su gestión. j) Elaborar propuestas sobre las vacaníes, ascensos, despidos y demàs asuntos relativos al personal del centro, previo dictamen de! claustre y asamblea del personal no docente, que seran decididas por el Consejo General.

c) Renovación y conservación de las instalaciones y equipo escolar, adoptando las medidas necesarias que estén asu alcance. d) Adaptación del calendario escolar y del horario del centro a lasexigencias locales.

j] Dictamen previo a la contratación o norrbramiento de profesores. k) Vigilància de la marcha general del centro en los aspectes administratives y docentes, expresando su opimón al respecto. a) Elección del director y del equipo directivo por el propuesto. I) Revocación del director en los términos que reglamentariamente se establezcan.

12


CASTELLÓ. S.T.E.

PRIMERA ESCUELA SINDICAL DEL PAÍS VALENCIANO Después de la experiència de la Escuela Sindical realizada en Mélaga y viendo que la participación y los resultados obtenidos fueron positives, se vio la necesidad de que en el País Valenciano se realizara la Primera Escuela de Formación Sindical, eligiendo para ello Castellón. Con esta primera Escuela de Formación Sindical se ha pretendido cubrir una sèrie de objetívos y necesidades surgidas tras un Congreso donde se han definido nuestras líneas bésicas de organización y ante un curso que se nos presenta con muchísimas dificultades y con una gran falta de formación e información de afiliades y afiliadas. La línea de trabajo de esta Escuela Sindical ha sido: — Anélisis de la realidad político-sindical del momento actual. Abarcando este punto los siguientes aspectes: Un estudio de la línea de acción del gobíerno por medío de las leyes elaboradas y los proyectos de Leyes actuales, siendo estàs Leyes un ofensiva hacia la clase trabajadora, ya que recorta los derechos democràticos mínímos. En el aspecto de la ensenanza, potenciación de la privada, restricción de plantilla, y todo tipo de ofensivas contra las experiencias pedagógicas, trasíados de maestros de un lugar a otro desarticulando todo el proceso autonómico. Esta Escuela Sindical en este aspecto se marco los siguientes objetivos: • El logro del reconocimíento de todos los derechos sindicales. • El derecho a la negociación colectiva. • Impulsar discusiones y asambleas en los Claustres de Centro y en las comarcas para ir hacia el logro de una ensenanza al servício de la clase trabajadora, que nos lleve hacia una Escuela Pública.

— Otro aspecto de estudio fue "Organización de la Union Sindical". Se vio la necesidad de impulsar los núcleos sindicales de Centro, las uniones a nivel local, comarcal e intercomarcales y los órganos sindicales que forman cada una de estàs uniones, ya que impulsàndolas se lograràn los objeíivos anteríormente senalados. — Ei tercer aspecto que se trató fue el "Estatuto de los Trabajadores". Aquí se vio su íntima relación con el plan económico del Gobierno de U.C.D. En el se ve la ofensiva de la derecha que està llevando contra los trabajadores, y siendo un claro paso atràs en los derechos laborales y sindicales hasta ahora logrados por la lucha diària de la ciase trabajadora. Por su importància, se vio la necesidad de debatirlo en los Claustros y así poder tomar posturas como trabajadores de la ensenanza que somos. Y como base de discusíón para poder discutir una vez este elaborado el Estatuto de los funcionarios. Se clausuro la Escuela Sindical con una evaluación de la línea y el trabajo realizado en ella. Ha sido positiva en cuanto a la información y formación dada respecto a ia línea sindical, y como programa de acción sindical a seguir en el País Valenciano. Como aspecto negativo se senaló la poca participación a nivel de número de afiliades y afiliadas. Se apunto que quizà fuera por la falta de una buena información, agudizada esta por no estar aún bien organizadas las comarcas. Quedo de manifíesto la necesidad de realizar otras Escuelas Sindicales dentro del Pais Valenciano. AMÈLIA V ÀREA M A R I A CHAZARRA

A MODO DE MEDITACIÓN PARA LA E.G.B.

ASÍ ESTAN EN EUROPA Horas clase País

Àustria Bèlgica Dinamarca Francia Gran Bretana Holanda Irlanda Luxemburgo Rep. Fed. de Alemania Suiza

Ante estos datos, las exigencias fundamentales son tres: Menos alumnos en cla-

semana Min /Màx.

19 8

24 15 21 23 22

21 23 22

-24 - 26 -27 -27 -22 -29 -25 -27 - 29 - 30

Alumnos por clase Promedio

25'5 22'5 17 26' 1 30 23'2 26 16'9 28 23'6

Edad da jubilación Min. /Màx

60-65 50-65 60-67 55-65 50-65 60- 65 55-65 60-65 62-65 55-65

se, menos horas de clase a ia semana y una edad inferior de jubilación.

QUADERNS DELS TREBALLADORS DE L'ENSENYAMENT DEL PAÍS VALENCIÀ Director: Jaume Munoz CONSELL DE REDACCIÓ: Ismael Blasco, Paco Moreno, Ximo Drena, Ezequiel Castellano, Pedró Olivares, Ricard Timon, Pedró José Martínez, Melchor Botella, Empar Aloi.

CORRESPONSALS COMARCALS: PLANA DE CASTELLÓ Ofelia Soler Nomdedeu BAIX MAESTRAT Paqui Monfort PLANA ALTA Elisa Roig Tomàs PLANA BAIXA José Manuel Segarra Comas ALTPALANCIA Pilar Flor CAMP DE TÚRIA y LOS SERRANOS Paco Pinazo y Àngels Valera PLANA DE UTIEL Andrés Martínez Villagrosa CAMP DE MORVEDRE Manolo Civera Gómez L'HORTA Àngel Sorni Montolio LA RIBERA Maria Salud Machi VALL D'ALBAIDA Miguel Molla Egea y Consol Rico LA SAFOR Jaume Borràs L'ALCOIÀ y EL COMTAT José Antonio Castelló y Santiago Jordà MARINA ALTA Carles Mulet Grimalt MARINA BAIXA José- Vicente Cerdé Cerdà L'ALACANTÍ José Maria Lucas Ranz MIG VINALOPÓ Miguel Iborra Garcia BAIX VINALOPÓ Juan Albert! Cadenas AL VINALOPÓ Rafael Martínez Cuartero VEGA BAJA Pepe Gonzàlez Box DISSENY: Jarque IL·LUSTRACIONS: Roig REDACCIÓ, ADMINISTRACIÓ I PUBLICITAT: Gascó Oliag, 8-A, 10 Telèfon: 361 52 16 VALÈNCIA

Depósito Legal V-2.511-1979 IMPRIMEIX:

**?<> |>erthe

Costa y Borràs, 13. Tel.: 3776658 EDITA:

SINDICAT DE TREBALLADORS DE L'ENSENYAMENT DEL PAÍS VALENCIÀ

13


CORRES' PONSALS CAMP DE TÚRIA

UN INSTITUTO PLURICOMARCAL Ahora que por f in las fuerzas políticoelectoralistas parecen percatarse de la realidad comarcal del País Valencià, tal vez forzadas por la manifiesta voluntad comarcalista de las gentes del País (que al fin y al cabo son los que votan), va y resulta que los Sres. del ME siguen sin entera rse. Esto, al menos, es lo que a primera vista parece demostrar \a realidad pluricomarcal del INB de Lliria que, ademàs de asumir la responsabilidad de la formación oficial a nivel de BUP de todos los jóvenes de Camp de! Túria, debe córrer también con la "representación estatal" de los Serranos y del Rincón de Ademuz. Mal, muy mal debe andar de chavos el Ministerio de Educación para seguir teniendo abandonadas a estàs dos importantes y no menos extensas comarcas del País Valencià. Claro esté que resulta mucho més económico enviar a final de curso a un grupo de profesores del INB de Lliría a que "monten el número" de dar validez oficial a unos estudiós realizados en tan precàries condiciones en los centros semí-para-fraudoestatales existentes en dichas comarcas, que el crear, cuanto menos, un INB en cada una de ellas. Y no hablemos del mal trago que la mayor parte de las veces deben soportar dichos profesores, agentes comerciales del examen, siendo públicos y oficiales protagonistes de la humillación sufrida por sus companeros profesores titulares de dichos centros —no tocados por la varita màgics de la oficialidad estatalera —, que si bien son considerades útiles a la hora de soportar escasez y falta de condiciones, es puesta en duda su competència a la hora del juicio final. Menos mal que si los alumnos de estàs comarcas estan dispuestos a tragarse un montón de kilómetros diarios Iconsúltese cualquier mapa) para gozar del privilegio de la oficialidad del INB de Lliria, no disponen en el mismo ni de un simple comedor donde poder satisfacer el vicio de còrner al mediodía. Y és que mientras los problemes del País se resuelvan en el extranjero... ÀNGELS

BAIX VINALOPÓ

ELTEMADELA UNED El Pleno Municipal df>, Ayuntamiento de Elx, celebrado el dia 19 de Octubre, aprobó la moción de la comisión de Educación que consistia en: cese del anterior Director de la UNED, propuesta al Rectorado de nombramiento de otro.

14

nombramiento de un censor de cuentas que revise la gestión econòmica de la anterior directiva y, fundamentalmente, la incorporacíón de licen ciados en paro al Claustro de la UNED, teniendo en cuenta los baremos elaborades por la Asamblea de licenciados en paro. Los Departamentos funcionaran en base a un Jefe de equipo, alrededor del cual se formaré un equipo docente e investigador, en cuyos compo nentes no concurra el pluriempleo, Naturalmente los concejales de derecha existentes en el Ayuntamiento, CD y UCD, intenta ron que no se aprobara lo anterior, en base a criterios legalistas, como reducir la moción a que el Patronato, sin constituir, presentarà el nombramiento del nuevo Director. Aunque en el próximo número de ALL i OLI pueda aparecer un informe mas extenso sobre el tema, conviene adelantar que el problema de la UNED cobro aciualidad cuando en el mes de mayo empiezan a aparecer cartas en la prensa local denunciando la gestión del Director, sin que éste responda. Aprovechando el juicio por despido de un trabajador no docente del centro, ganado por el trabajador, los licenciados en paro vuelven a la carga, centrando la crítica en la mínima dedicación del profesorado y en la falta de calidad de ensenanza. Con tal motivo salen a relucir casos claros de pluriempleo, especial mente en Derecho (jueces, abogados con bufete) y Letras (Delegado provincial de educación, etc). La Unió comarcal del Baix Vinalopó del STEPV se pone en contacto con los licencïados en paro apoyàndolos y denunciando públicamente la situación existente en la UNED. A esta denuncia se unen diversos partídos y el Colegio de licenciados, lo cual provoca la reaccion del Director proponiendo un debaté, que no es aceptado en base a no consíderarle interlocutor valido, y sí falto de representatividad. Para forzar al Ayuntamiento a que tome postura y de una respuesta, hay que tener en cuenta que durante el curso pasado la UNED costo 19 millones de pesetas al Ayuntamiento, la Asamblea de licenciados en paro decide encerrarse a primeros de Octubre, Durante cínco días hay un fuerte movimiento de concienciación a la opinión pública y de denuncia de la situación, hasta llegar al Pleno extraordinario del Ayuntamiento celebrado el dia 19 en el que éste apoya las reivindicaciones presentades por los licenciados en paro, sindicatos y varios partidos. JUAN A. ALBERTI

CAMP DE MORVEDRE

CRÒNICA D'UNA LLUITA Com dèiem a l'anterior crònica, a les primeries de setembre va començar el curs amb la mancança de mestres. Tot i això sent veritat.

precisem que el curs no ha començat per a prou xiquets fins a les darreries d'octubre i encara, quan redactem, no han estat concedides quatre de les unitats d'educació especial i sis de substituts. Donant-se els casos següents: per una banda, hi hi! mestres parades de Sagunt ami) els cursos d'especialització, i, per una altra, mesties de lü comarca no han pogut elegir aquestes places perquè són sabedors que l'Ajuntament no donarà la presa de possessió als professors que, encara que hagen estat nomenats per a ocuparies, no tinguen el curs d'especialització. Un exemple més de la burocratització del sistema educatiu i de la ineficàcia de les persones. La falta de mestres fou el motiu dels actes protagonitzats pels pares. Les protestes han estat diferents segons els llocs. Més fortes i sentides al Port, on s'han organitzat actes, concentracions i desplaçaments massius a la Delegació de la ciutat de València. Actes minoritaris i gestions per part de representants dels pares a Sagunt. I pràctica normalitat a la resta de la comarca. D'aquests fets cal comentar breument l'escassa habilitat de les juntes del tres col·legis nacionals de Sagunt, així com l'apatia, desencant o manca de consciència dels pares d'alumnes en general. Per citar els esdeveniments més significatius esmentarem els següents: - Els representans de les AA.PP. de Sagunt assisteixen a la Coordinadora d'AA.PP. de la comarca per decidir la postura a prendre contra el Ministeri d'Educació, sense haver-hi reunit abans els pares, a excepció del C.N. Los Martires. - L'únic centre que féu assemblea, corn hem dit, fou "Los Màrtires", en la qual la junta va informar de la situació i no va defensar cap postura a prendre, mentre si es va defensar a l'abast la d'assistència a classe i gestionar i pressionar tot el que calgués. Aquesta postura fou aprovada per absoluta majoria. - La Coordinadora, malgrat el que hem dit, decideix prendre la postura de no assistència a classe a partir del dia següent. Els pares de Sagunt-ciutat no assumeixen la postura, portant els xiquets a classe. Però, tampoc no assisteix a les concentracions de pressió. - Com a conseqüència, alguns membres de les juntes dimiteixen. Des del nostre punt de vista, la Coordinadora d'AA.PP. no va saber portar la lluita, no va saber informar els pares i no va saber establir l'objectiu. Entre els companys del S.T.E. de Sagunt, i sobretot entre els que formen part de la Comissió d'Ensenyament del municipi, està arrelant una certa preocupació sobre la funció d'aquesta institució, ja que s'ha donat el cas d'arribar a decisions, com fou la u/je l'Ajuntament no donàs la presa de possessió als mestres de fora del País Valencià, i aquestes no ser assumides per la Permanent. Deixant a banda . la problemàtica concreta d'aquest assumpte, és evident que entre les comissions i la Permanent ha d'haver major relació i acurd, el suficient oei a evitar esforços estèrils. MANUEL Cl VERA I GÓMEZ


BAIX VINALOPÓ L'HORTA

SOLIDARITAT I LLUITA A la nostra comarca tenim un problema. Un greu problema. Un problema, la solució del qual passa per la solidaritat i la lluita de totres les forces democràtiques, i en especial per la nostra lluita, la de tots els afiliats al S.T.E. País Valencià. Aquest problema té un nom: "C.N. Jaume I d'Alfafar". I a aquest problema cal donar-li una solució. Els alumnes estan al carrer. Els pares mobilitzats. Els mestres també, i sobre d'ells hom tem l'amenaça de suspensió de sou i ocupació, de l'expedient, del trasllat a un altre poble. Volen acabar amb una lluita justa: la Inspecció, la Delegació amb la seua Delegada al front, el claustre de professors del Col·legi Orba per la seua conducta clarament antidemocràtica, al no respectar la veu expressada amb el vot secret dels pares d'alumnes. Aquests son els principals responsables de tot el desgavell. I tot açò ho hem de denunciar: ho hem de desmuntar; perquè és un problema social, perquè l'afer transpassa ja la frontera del simple fet educatiu, perquè és una lluita de les diferents forces socials: per una part les institucions democràtiques: Ajuntament d'Alfafar, Assemblea General del Col·legi, Associacions de Veïns..., per l'altra, els de sempre. La solució del problema passa, doncs, per aquestos dos conceptes: SOLIDARITAT I LLUITA. Solidaritat per a recolzar els nostres companys implicats; lluita, per a atallar una vegada més l'intent de decapitar un tipus d'escola, l'experiència de la quat ja venia prou explicada al primer número d'ALL I OLI, amb una nova manera d'enfocar el perquè de la seua existència, que a hores d'ara ja no hauria de ser tan nova: L'Escola Pública i Pluralista al seu si. I no ens enganyem, que aquí és on els dol i és en definitiva això el que intenten trencar. Mitjans no els en manquen, desig tampoc. Lluitem perquè no ho intenten. I ara, un altre tema que ha aparegut sovint als mitjans de comunicació, i que afecta a una sèrie de guarderies dels barris populars agrupades entorn al "Patronat Municipal de Guarderies". Existeix un cert malestar i desencant entre els treballadors d'aquestes guarderies, davant la postura de l'Ajuntament, i en especial de la regiduria d'Educació d'allò que sembla ser una dilació als problems plantejats per aquestes guarderies. Promeses que no s'acompleixen... Hi hagué una nombrosa manifestació davant l'Ajuntament, s'ha anunciat un tancament dels treballadors als propis centres i és possible que es tanquen algunes guarderies. El cas és que avui encara estan sense cobrar. Esperem que el nou Ajuntament no continue amb la demagògia a què ens tenia acostumats l'anterior. Un vot Je confiança per a d'ell i que es done puntual i satisfactòria solució per a tots. I a manar.

Àngel Sorni

ELX. El día 17 de Octubre se celebro en el salón de actos de la AISS de Elx, una Asamblea convocada por el STE-PV y a la que asistieron represe n tantes de ocho Asociaciones de padres, partidos, centrales sindicales y Asociaciones de Vecinos. La totalidad de los asistentes apoyaron la propuesta de participar en la Manifestación por la ensenanza que se iban a celebrar el día 20 en Alicante. Sin duda esta notable particípación de Asociaciones de padres, alarmo a la Federación local puesto que al día siguiente convoco a todos los Presidentes de la AAPPs llegando al acuerdo de apoyar las reivindicaciones y motivos de la manifestación però no los métodos ni el hecho mismo de manifestarse. Naturalmente ningún miembro de la Junta Directiva de la Federación acudió el día 20 a Alicante, aunquesí bastantes padres... La Unió Comarcal del STE-PV del Baix Vinalopó tiene ya local. Se està procediendo a acondicionarlo para iniciar en fechas próximas toda una sèrie de actividades. La dirección es: Aurelio Coquillat, n.°39-2bajo. Elx. Ahí nos encontraréis.

LA RIBERA POLINYÀ DEL XÚQUER. La falta de locals per impartir l'ensenyament ha obligat a l'Ajuntament a renunciar al seu saló de sessions per tal que s'hi puguen fer classes. A més a més, són molts els locals provissionals i en pèssimes condicions que han de suportar els xiquets i mestres. Els alumnes de Batxillerat que han d'anar a l'Institut d'Algemesí es declararen en vaga a finals d'octubre per les deficiències del transport escolar, amb el qual molts d'ells han de fer el trajecte dempeus.

LA PLANA A finals del mes d'octubre encara no s'havien solucionat els problemes de falta de professors als instituts: a l'Institut masculí de Castelló mancaven 23 professors, i en el Femení 8, a la Vall d'Uxó 6, al de Borriana 5, al de Nules 2, i al d'Onda 4. Tanmateix, la Delegació d'Educació a Castelló manifestava que el nombre de places i el de professors estaven pràcticament equilibrats, en una informació plena de mitges veritats.

LA VALL D'ALBAIDA OLLERIA. Reunits els alcaldes i concejals ponents de cultura dels ajuntaments de la Vall d'Albaida, decidiren enviar al Ministeri d'Educació i a la Delegada de València el següent telegrama: "En Olleria, reunides los alcaldes y concejales ponentes de cultura de Aielo de Malferit, Alfarrasí, Benicolet, Benisuera, Bocairent, Castelló de Rugat, Llutxent, Montaverner, Ontinyent, Quatretonda y l'Olleria, conjuntamente manifiestan su repulsa ante las medidas tomadas por ese Ministerio de trasladar profesores de EGB de otras provincias al País Valencià, dejando parados a 3.200 profesores del País Valencià, deteriorando el proceso autonómico y la recuperación cultural de nuestro País. Apoyamos la lucha de los maestros por un puesto de trabajo dentro de su nacionalidad o región". A més a més, van prendre les següents resolucions: — No donar la presa de possessió als professors d'EGB desplaçats de fora del País Valencià i designats pel Ministeri. — Donar la presa de possessió dels llocs de treball als professors d'EGB d'aquestos pobles que són aturats. — Recolzar els acords de les assemblees de professors del País Valencià, Ciudad Real, Còrdova i Almeria que exigeixen un lloc de treball a la seua regió o nacionalitat.

MARINA ALTA XÀBIA. El claustro de profesores del INB de Xàbia, han hecho patente su rechazo a la normativa de 6-8-79 sobre funcionamiento interno de centros en una nota en la que se lamentan del excesivo número de alumnos que se contempla, la obligactón por parte de los agregados de impartir asignaturas que no sean propias de su especialidad y la arbitraria diferenciación entre el personal interino.

VALLS DEL VINALOPÓ ELDA-PETREL. La asamblea de maestros en paro convoco el pasado día 22 de octubre una concentración de protesta ante la política educativa del Gobierno pidiendo la dimisión del minrstro de Educación como maximo responsable de la misma. La asamblea difundió una alternativa que consta de cinco puntos: menos alumnos por aula, aumento de plantillas, supresión de subvenciones, jubilación obligatòria a los 65 anos y una forma racional de acceso al cuerpo.

15


?ÜX0 ER7Ï LOSJUDOS YELIMPERIO ANTONIOCORREAS Antonio Correas, nacido en Orihuela, estudio Magisterio, en Aficante. Fue precisamente en esta ciudad donde comenzó a sufrir las consecuencias de ser un trabajador de la ensehanza por cuenta ajena, donde desperto a la vida como asalariado. A mitad de la dècada de los 60 y cuando los derechos mas elementales del trabajador eran sistematicamente violados, este hombre iniciaba su andadura en la Acadèmia I.C.H.A. Dia t ras dia síntió en su pròpia persona la humillación que supone tener que doblegarse a las exigencias del director-empresario, mientras las oposiciones al Magisterio, que garantizaban una estabilidad en el empleo, pasaban de largo con amargura desesperante aho tras aho. La elección no era nada fàcil, o la rebeldía exigiendo unos mínimos derechos con lo que ello implicaba de un despido por la via ràpida y sin indemnización, o la sumísión humillante, despersonalizadora, sin condiciones. Antonio Carreras opto por esta última. Dia tras dia aguantando la ràbia que supone sentirse impotente ante una situación opresora; mes tras mes sufriendo en duro silencio las consecuencias de una situación injusta; ano tras aho sintiéndose explotado. Y así fue como, con tan gran aprendizaje, adquirido de su expatrono, decidió a principios de la dècada de los 70 convertirse en empresario de la ensehanza. Comenzó montàndose una pequeha acadèmia, però como en aquel entonces tos colegïos estatales eran escasos en los barrios obreros y la demanda, precisamente en estos barrios, era bastante considerable, pronto tuvo la oportunidad, Antonio Correas, de ir ampliando hasta llegar a conseguir lo que actualmente es el colegio privado "Inmaculada del Pla". Y todo ello, a costa, por una parte, de los padres y madres obreros que por falta de colegios estatales llevaban sus hijos allí, y por otra, de maestros y maestras que no teniendo otra oportunidad mejor, aceptaban unas veces no cobrar el sueldo integro, otras que no se les afiliase a la Seguridad Social, otras que se les diese de baja en la empresa al finalizar el curso, etc., etc. Aunque su caràcter de empresario ya estaba configurado, lo ha ido consolidando poco a poco, seteccionando al personal a su antojo, despidiendo a los trabajadores mas combatives y luchadores, como lo demuestra y culmina, el ultimo despido que realizó el curso pasado a la delegada sindical del centro, a la cual se vio obtigado a readmitir por decisión del Magistrado. Però lo que Antonio Correas no iba a consentir era que nadie, y menos una trabajadora, se opusiera a sus caprichos de empresario y sirviera esto ademàs de precedente al resto de trabajadoras y trabajadores de la Ensenanza Privada, llegando su refinamiento a tener a esta trabajadora y delegada sindical sentada en una silla, a veces dentro de una clase, a veces fuera en la escalera. Todo ello en función de no permitirle a esta compahera el que vuelva a dirigir una clase y a ocupar por tanto, de nuevo, su puesto de trabajo. Esto es lo que podríamos llamar toda una vida ejemplar.

En el Plan de Estudiós de 1938 se cursaba en el sexto de Bachilleraío una asignatura titulada "Historia del Imperio Espanol y de la Hispanidad", para reivindicar nuestras hazahas imperiales, manchadas por la leyenda negra. En un libro de texto de tal asignatura, obra del jesuita Feliciano Cereceda, se insistia en la necesidad de recuperar ese pasado ("Interrumpimos nuestra tradicional misión en la tierra, la defensa del nombre de Dios, y fuímos un pueblo juguete de todos los vientos pasionales") Sobre todo, porque si en aquellos siglos hubo que salvar al mundo del peligro turco o tuterano, tal peligro "ahora se llama bolchevique". Resulto difícil escoger un fragmento del libro, però como muestra baste el siguiente: "Los judíos. - Elemento extrano a nuestra raza, era crecidísimo el número de ellos que vivian en la Península. Su fervor proselitista, fo falso de sus conversiones a la religión catòlica y la pràctica clandestina de sus ritos, junto con otras razones de orden económico —agio, préstamos, etc. — , levantaban de tiempo en tiempo algaradas contra ellos, que a veces concluian en matanzas de muchos hebreos.". (A pesar de las precauciones de los Reyes Católicos y de la Inquïsictóní, "el peligro judío subsistia con fuerza... Los crimenes que se les atribuían y el acaparar gran parte de la riqueza nacional movieron a dar el edicto de 1492, según el cual debían, o convertirse a ni'estra fe, o salir de Espafïa en el termino de cuatro meses. Muchos, según unos medio millón, se fueron de Espana, però ni aun así se limpió nuestra pàtria de judios, como se vio un siglo después". La prudència de esta determinación real no la comprenderà quien desconozca el caràcter judío, su actuación hipòcrita y sus tendencias sociales, que tantas veces han llevado a Espana a la ruina. El mundo nos da ahora la razón por fin y, después de cuatro siglos, los politicos adoptan el consejo de nuestros Católicos soberanos expulsando de sus territorios a esta raza peligrosísima", Escrito en 1940 v reedítado sucesivamente hasta 1946, al menos, el libro del buen jesuita justificaba así el holocausto de la Alemania nazi y solo lamentaba, como se ve, que hubiese tardado tantos ahos ei rnundo en comprender nuestras razones. Però, como es sabido, la culpa era sin duda de la conspiración judeo-masónica-bolchevique internacional... ELÍAS

'

rx^*\i

OLIMARTO

16


Hi ha prou ensenyants al llarg del nostre País, que a l'hora de dur un espai de ritme, es troben ànecs, perquè no hi tenen instruments de percussió. Tots coneixem les possibilitats del nostre cos, Í podem entreveure la seua aplicació rítmica: mans, cames, genolls, punys, pits, peus... etc. També les nostres classes, encara que no frueixen dels mínims elements per a una pedagogia com cal í de qualitat, ofe reixen material amb el qual podem fer percus sió: llapisseres, "bolis", colorins, taules, cadires, pots de vidre o de llanda, les parets... etc. Cap ensenyant no pot permetre que l'espai ens ofegue. Tot Itoc és bo per poder en cetar un espai rítmic. Malgrat tot, aquest mes, al raconet, vos oferim la fabricació d'uns instruments. Material general. FUSTA i XAPES.

GUITARRA DE FUSTA O SALTERI E! seu so és com un xilòfon. Material. — Tires ds fusta plana, que no siguen molt amples. Corda i claus. Com ho fem?— Hern de clavar les ti-

res de fusta de menudes a grans, sobre dues tires també de fusta a un dit de distancia unes d'altres. Amb un tros de corda, es penja al coll. Per a fer-lo sonar, agafem una baqueta de caixa xinesa o, si no, altra fusta.

rectangular, clavem la xapeta xafada en forma circular i la tira de cuir o de tela, per tal de poder agafar-lo. Com sona?— Per fer-lo sonar, arrossegarem una fusta contra l'altra com si fos un rascador.

CAI-CAI RIGO-RAGO Material.— Dos trossos en forma rectangular, de fusta, tires de fusta que siguen ovalades per una cara, cuir o tela en dues tires, claus, xapetes. Ara què?— Clavem els trossos de fusta per la part plana una al costat de l'altra. Per la part de dalt de la fusta

CAMP DE MORVEDRE L'excursió tindrà una durada de dos dies: el dissabte dia 8 de desembre i el següent dia 9 diumenge. Estarà organitzada pels companys de la comarca i la participació podrà f e r - s e en vehicle propi o en autobús si es demana que s'organitze. En qualsevol cas l'assistència s'haurà de comunicar a les respectives seus sindicals abans del dia 1 de desembre, personalmente o telefonant als números: 361 52 16 (València), 20 15 05 (Castelló). 22 14 45 46 (Alacant). Com que el lloc de trobada i partida serà la Font de Quart de les Valls de Sego. no hi ha pèrdua, ja que heu d'utilitzar la caire tera general de València-Barcelona i als cinc quilòmetres tia Sa gunt veureu els pobfets de Faura, Benifairó, Quart, Quartell i Benavites, agafeu una de les carreteres que us hi conduesquen i allí preguntant us donaran raó de la Font de Quart, la qual es tro ba lògicament al poble d" Quart. El programa de l'excursió serà el següent: DISSABTE: - RECEPCIÓ de 10 a 11 hores a la Font de Quart. Durant aquest temps s'esmorzarà i es gaudirà a la pradisíaca font.

Material. — Fusta, claus i xapetes. Com ho fem?— Agafem un llistó pla i llarg, per una de les parts, arredonim com si fos un mànec i, a l'altre costat, li clavem tres claus on prèviament se li hagen passat unes xapetes xafades. Sona a grills? - No, et seu so és semblant al de les sonalles.

VISITA, tot seguit, a la torre de Benavites. - DINAR al restaurant Teide del Port de Sagunt. - V I S I T A al museu, teatre romà i castell de Sagunt per la tar-

da SOPAR I DORMIR al convent franciscà de Sant Esperit. Abans de gitar-nos realitzarem un foc d'excursió. DIUMENGE: DESDEJUNI-ESMORZAR al mateix convent. - VISITA al museu del convent i, si anem bé de temps, a les coves prehistòriques. DINAR en un restaurant de la serra de la Calderona pròxim al Garbí. VISITA al Garbi i contemplació de la comarca des del balcó. Acomiadament.

NU T A Les despeses del dos dies seran: Dissabte: Esmorzar (de casa] Dinar (d'hotel i cadascú demana i paga ei seu cobertl Diumenge:

Sopar Dormir Desdejuni j Dinar (d'hotel)

Al convent de S. Esperíí, 400 ptas. lotal

17


La configuració del nostre País com una societat dividida en cristians pobladors de les viles reials i els tnoriscs, serfs dels senyors feudals, portà a l'enlrontament entre menestrals per una banda i moriscs i senyors per l'altra, conegut com guerrís de les Germanies (s. XVI). A la nostra com|irca es lliurà la batalla de Morvedre, en la que els agermanats de València i Morvedre foren vençuts pels homes del Duc de Sogorb. Una creu gòtica a la vorera de la carretera de Barcelona, entre Morvedre i les Valls, commemora el fet. La noblesa victoriosa augmentà els seus p re vi I eg is.

dels Ports al Baix Segura L'ESPAI La comarca del Camp de Morvedre limita al Nord amb la comarca de La Plana Baixa, al Sud amb L'Horta Nord, a l'Est amb la mar Mediterrània i a l'Oest amb L'Alt Palència i El Camp del Túria. Té una extensió de 267'90 km2. Ei riu de Morvedre (Palància), que naix a la serra de Javalambre 50 km endins, entra a la comarca pel terme d'Algar i la travessa al llarg de 26 km. Roman sec gairebé tot l'any, menys les èpoques de pluja, ja que les seues aigües són aprofitades per al reg, a més de la permeabilitat del subsòl. Recull les aigües de les rambles d'Assuebar, Somal, Foies, Segart, Xocainet, Sant Esperit i Bonilles. La Font de Quart rega les Valls i fins i tot dóna aigua a la Plana Baixa. El riu és també el límit natural de les dues serres que cobreixen bona part de la comarca. Al Nord i esquerra del riu la Serra Espadan aconsegueix altures poc considerables. A l'Oest i Sud, dreta del riu, la serra Calderona alcança les altures de: Garbí (601 m), Mola de Segart (565 m), Xocainet (437 m), Picaio (388 m). La zona plana de la comarca està formada per terres d'alluvió; graves, argiles i arenes. La comarca té 15 km de costa constituïda per platges d'arena i grava: Corinto, Al-mardà, Canet, la del Moll i la del Grau Vell. Els accidents més significatius són: el Port, desembocadura del riu, els ullals d'aigua dolça que alimenten les marjals, els estanys i les goles. El clima: els estius càlids i els hiverns suaus de la costa són rnés marcats comarca endins, Els vents més importants són: Tramuntana, que produeix les gelades, el Ponent, que ens porta la basca, i el Llevant, que ens porta l'aigua. Antigamet l'arbreda espontània la formava l'alzina i el pi. D'alzines en queden poques i el pi fou substituït per garroferes, oliveres i vinyes, avui transformats en tarongers. Les pinedes més importants (Segart, Estivella i Sagunt) han estat seriosament afectades pels incendis de l'estiu passat. La vegetació espontània de la garriga és: romaní, matapoll, espígol, te, espart, margalló, paleres, piteres, baladre i amborcers. De la marjal: la boga, els canyars i trencadalles. A les arenes de la platja creix: la coleta de mar i el tamarit.

18

I a l'horta creix espontàniament el card, barraines, fenoll, trèvol, llicsó, olivarda i zarces.

domini dels senyors feudals. Les tensions entre Is noblesa aragonesa i el poder reial provocaren les Guerres de la Unió, en les que la nostra comarca, per la seua situació estratègica en el camí a'Aragó, jugà un paper de primer ordre.

ELTEMPS Les primeres noticies del poblament de la comarca del Camp de Morvedre es remunten a la prehistòria (Eneolític). En són testimoni d'aquesta època les pintures rupestres de la vall de Toliu (Sant Esperit). Més abundants són els jaciments de l'Edat de Bronze (El Palmera! i el Tossalet de les Panses d'Albalat, la muntanya del castell de Segart i el Rabossero de Sagunt...) i que donaren peu a la cultura ibèrica (s. V a.d.JCl de la qual hi ha restes a tots els termes de la comarca, àdhuc escrites -encara que no interpretades—, arribaren a encunyar moneda amb la grafia £^£- L'any 219 a.d.JC l'ocupació de Sagunt pels cartaginesos motivà la 2.* Guerra Púnica. El triomf de Roma marcà l'inici de la romanització. Sagunt, restablerta per Publi Scipió, aconseguí un gran floriment, com ho demostren les restes arreu (teatre, circ, temples, fòrum, aqüeductes, epigrafia, numismàtica,..) Cap al segle V la decadència romana facilità l'establiment dels visigots, d'origen germànic. Aquests encunyaren moneda a Sagunt. Al segle VIII els sarraïns ocupen ràpidament les nostres terres Í comença llavors el procés d'islamització. Entre el període visigòtic i aquest moment té lloc la substitució del nom Sagunt pel de Morvedre. La culturització islàmica fou molt intensa com ho demostra la toponímia (Alfara, Benavites, Al-mardà...i i les restes arquitectòniques arreu (banys àrabs de TorresTorres i Sagunt, construccions..,). L'any 1.238, després de conquerir la ciutat de València, el rei En Jaume I ocupà aquestes terres de la nostra comarca i repoblà amb gent catalana (inicialment de Montblanc) Morvedre (vila reial amb els mateixos drets que la ciutat de València) Í Torres-Torres (vila de senyoriu). Aquest fet assenyala el naixement de la nostra identitat actual com a poble (En Jaume I ens portà la llengua i els trets més característics de la nostra cultura). La resta dels llogarets de la comarca romangueren habitats per la població morisca sota el

ALT

La irreductibilitat cultural ï religiosa dels moriscs, unida a la continuada agressió dels pirates berberiscs, provocà la decisió de Felip III d'expulsar els moriscs l'any 1.609. El camp i llogarets de la comarca quedaren pràcticament despoblats. Les repoblacions subsegüents dels llogarets accentuaren els privilegis dels senyors. Fet i fet que covà una situació de creixent descontent, que esclatà un segle després amb la guerra de Successió. La mort sense descendència de Carles II portà una guerra entre els botiflers, partidaris del Borbó (nobles i centristes) i els mauiets, partidaris de l'Arxiduc Carles D'Àustria (camperols, menestrals i patriotes). Dissortadament, amb la victòria dels primers per la desfeta d'Almansa, al nostre poble li van ser abolits els furs i la llengua. L'any 1808 esclatà la guerra contra el francès, destacant en la nostra comarca les accions de Romeu (Morvedre) i d'Antoni Benet de Castellví í Duran (Torres-Torres). Durant la guerra es convocaren les Cortes de Cadis on els diputats valencians tornaren a demanar la restitució de l'autogovern. Després del retorn de Ferran VII i d'uns anys d'absolutisme, del 1820 al 23, té lloc el Trienni Liberal on un diputat de Petrés: Vicent

PA LA

CANtT O EN BERENeutS

' L'HORTA

Sancho tingué una actuació progressista destacada. A la mort de Ferran VII, les Guerres Carlines també afectaren la comarca (crema de ('Ajuntament de Morvedre). L'any 1868, el govern provisional de Sagasta restitueix, a la vila de Morvedre el nom de Sagunt. A la fi del segle XÍX es produeix al País Valencià una tímida renaixença que al llarg del primer terç del segle XX, però, anirà cobrant una força cada vegada més nacionalista i que a punt va estar d'aconseguir un estatut d'autonomia durant la Guerra Civil del 36. La derrota republicana ho va impedir.

AVUI L'estructura de la comarca és agrícola i originalment de secà. No obstant això la major part del sòl conreable és actualment de ragadiu. L'aigua s'aconsegueix en no arriba a un 50% del riu (anys de normalitat pluviomètrica) i la resta per extracció en més de dos centenars llargs de pous. A les Valls ja hem parlat de la importància de la Font de Quart. El conreu més important, base agrícola de la comarca, és el de cítrics (90.000 fanecades) i complementàriament tota mena de fruitals i hortalisses. Ua propietat està molt repartida, calculant-se la superfície mitjana per parcel·la de 3 a 4 fanecades. Disposa la comarca d'una estructura vial extraordinària. Es creuada de Nord a Sud i d'Est a Oest per carreteres i ferrocarrils. Per aquest motiu i més concretament per l'establiment de la Companyia Menera i entrada en funcionament l'any 7, es creà el 17 la C. fl . Siderúrgica del Mediterrani, donant peu al naixement del Port de Sagunt. Aquestes empreses, Ferroland i algunes més ens fan afirmar que la indústria a la comarca té una gran importància (solament Altos Hornos del Mediterraneo té més de 5.000 productors]. Malgrat tot a quasíbé tots els pobles de la comarca hi ha alguna indústria modesta, però no acaba d'arrelar el fenomen. En menys de 60 anys s'ha creat un nucli de població de més de 30.000 habitants: El Port. Aquest fet ha creat l'excepció més important de la unitat cultural de la comarca, però es detecta una tendència progressiva cap a la integració. La llengua de la comarca és el català, parlant-se la variant del valencià apitxat. Tots els pobles participen de les festes de la resta. Actualment hi ha una tendència a revitalitzar les festes de barri i tornar a viure els bous, balls de carrers... Cal destacar a més a més de les festes patronals de cadascun dels pobles la festivitat de Sant Antoni, Sant Cristòfol, els dijous de veremar, la Pasqua de Resurrecció, la Pasqüeta... La comarca té més de 71.000 habitants repartits per subcomarques i poblacions com segueix: Les Valls Benavites (687 hab.), Quan (1.141 hab.), Quartell (1.361 hab.), Faura (2.861 hab.) i Benifairó (1.838 hab.), La Baronia: Albalat (574 hab.), Algar (495 hab.), Aíigímia (920 hab.), Alfara (589 hab.), Estívella (1.185 hab,), Gilet (1.001 hab.), Petrés (519 hab.), Segart (141 hab.), i Torres-Torres (422 hab.l. El Baix Palància: Sagunt (56.351 hab.} i Canet (1.290 hab.).

ESCRIUEN ELSXIQUETS MALSON Després d'un disgust a casa me'n vaig pel meu compte a la busca d'un consol. Agarre el pont més proper i creue el riu Palància. Passe per l'estreta corba i contínue el camí vorejat de tarongers. Després d'una estona caminant veig el camí del Remei i el seguesc al dret per a deixar-lo i agarrar el camí de Petrés. Trobe la meua parcel·la, però no tinc claus i passe de llarg. Creue la muntanya per a anar a Albalat dels Tarongers. Pense que, per allò que m'han fet, no n'hi ha per a tant, no era per anar-me'n de casa sense dir res. Però, no m'atrevesc a tornar. Ja s'està fent l'hora de dinar i a la bossa no porte res per a menjar. Solament deu quedar mig quilòmetre per arribar a Albalat. Aparte la malesa per a passar i m'apareix una bestiola de moltes cames. Jo, tota asustada, trac la navalla que portava, però sense ferme res se'n va anar. Són les quatre de la vesprada i estic morta de fam i vaig sostenint-me pels arbres. Solament tinc una esperança: els pocs metres que deuen faltar per arribar. Ja veig mig borrós. Veig allà lluny els carrers i els homes i les dones caminar. I . . . quan agarre força per a parlar-los... me desperte d'aquest somni meu. El consol que volia ja el tinc per la presència dels meus pares i estic il·lusionada per poder afrontar-me a la realitat. Me'n vaig a la cuina per trobar menjar. MARIA PILAR PICÓ 8è Curs d'E.G.B. C.N. "Los Màrtires" SAGUNT

CORRESPONDÈNCIA ESCOLAR Qui tinga interès a mantenir correspondència escolar o rebre algun intercanvi d'informació a nivell escolar pot dirigirse a la direcció dels següents col·legis: Col·legi Nacional Baladre PORT DE SAGUNT Col·legi Nacional Villar Palasí SAGUNT


Història urbana Amb el recorregut d'avui, volem fervos esment d'una plaça i un nom. La plaça Major de Russafa, després del mestre Ripoll i ara del Baró de Cortes (?). El mestre Ripoll ja no té la plaça, ni carrer... Però ,jqui era el Mestre Ripoll? Gaietà Ripoll i Pla fou un mestre de l'Horta. Mestres, que anaven per les barraques i alquerïes ensenyant als xiquets. Cap a 1824, exercia en una barraca construïda pels llauradors de la partida del Perú, vora el camí de Pineda, pera escola. Aleshores Ripoll tenia una gran popularitat entre la gent, era un home tranquil, amable i estimat de tots. Acusat de: "no oir misa en ninguno de los días de precepto, ni en el de Na-

vidad; que cuando pasaba S.M. de Viàtico a los enfermos por delante de la escuela, no salía a la puerta a tributar el cuito debido a Dios, sin embargo de que los muchachos los hacían; que cuando por casualidad encontraba a S.M. de Viàtico, íornaba otro camino diferente, y que no ensehaba a los nifïos la doctrina cristiana, si solo los mandamientos de la ley de Dios". Detingut per manament de la Junta de Fe (Inquisició) de València, que presidia l'arquebisbe Simón López, fou condemnat: "A la pena de horca y en la de ser quemado como hereje pertinaz y acabado y en la confiscación de todos los bienes; que la quema podrà figurarse pintando varias llamas en un cubo, que podrà colocarse por manos del ejecutor bajo del patíbulo ínterin permanezca en el el cuerpo del reo"... Després de dos anys de presó, el matí del 31 de juliol de 1826, fou penjat

al patíbul de la plaça del Mercat de València, quan tenia 48 anys. El seu cos intal·lat dintre d'un tonell pintat per fora de flames, estaria un dia al llit del Túria, entre el pont del Real Í el del Mar, per ser soterrat després al cementiri dels "Penjats" del Carraixet. La necessitat brutal de la seua mort, sembla que fou el darrer assassinat de la Inquisició, que amb la mort del Mestre finalitzava un dels seus períodes hisòrics. L'oblit a què el règim franquista volgué condemnar la memòria dels màrtirs de la llibertat, canviant el nom de la plaça i arrancant la seua làpida, exigeix que siga reparat. La vida del mestre Ripoll i el seu martiri, és un testimoni "dels morts valencians" i cal refer la memòria col·lectiva, ei nom del mestre Ripoll deu tornar al seu lloc i això hauria de ser en primer terme i principalment una iniciativa dels mestres valencians.

UENGUATGE-. SOBRE ELS DERIVATS DE JORN En llatí vulgar existia el mot «diurnu», que significava «de dia». Aquest adverbi pasà ben prompte, per substantivació, a indicar el dia mateix, i donà origen al francès «jour», a l'italià «giorno» i al nostre arcaic «jorn» (tots tres amb el mateix significat). Com alhora hi havia en la nostra llengua el substantiu sinònim dia, a poc a poc i sols al cap de segles, dia va substituir totalment jorn no sense haver-ne deixat expressions derivades, que sí que tenen avui plena vitalitat. Per exemple, l'adverbi enjorn i el substantiu migjorn (l'hora de les dotze del dia). Heus ací ara exemples de migjorn: — En ma casa dinem sempre a migjorn (o siga, a les dotze del dia). — Anàvem caçant i se'ns féu migjorn vora una font. En les nostres lectures trobarem moltes vegades altres expressions

20

equivalents a enjorn o que en representen un matís. Són dejorn, que el pot substituir en totes ocasions, enjornet (o siga, un poc enjorn), de bona hora o d'hora (exactament igual que enjorn) i matí, que significa enjorn quan s'aplica a les primeres hores del día. (Tots aquests mots i expressions equivalen al castellà «temprano»). Exemples: — Jo m'alce cada dia enjorn (o matí) — Ell ve a buscar-me dejorn — El meu pare es fica d'hora al Nit — Aquesta nit soparem enjornet per poder anar al teatre. — Tinc son perquè m'he despertat molt matí. — Hi ha un tren que ix més matí que l'autobús. Sobre l'adverbi migjorn cal advertir

que s'empra també com a substantiu per a anomenar el vent que bufa del sud. Quan tal vent és fluix, hom li diu migjornell. Exemples: — El migjorn inflava les veles. — Feia un fort temporal de migjorn. — El migjornell agradós a penes arrissava les aigües del llac. Migjorn por dir-se també migdia, encara que en el País Valencià és més usada la forma migjorn, que no té confusió possible, ja que migdia, pronunciat separadament «mig dia», significa un temps de dotze hores de durada. Exemple: — Treballarem mig dia, fins a migjorn. Notem per fi el derivat mtgjornada o temps al voltant de migjorn, especialment després de dinar. També s'aplica a la dormida o repòs que s'hi sol fer (cast. «siesta»}. ENRIC VALOR


El forat del pany ELS XIQUETS-PROBLEMA A L'ESCOLA En una escola d'ensenyament "no especial" els xiquets entren de ple dins la normalitat, però açò no lleva el que es vegen sotmesos, amb relativa freqüència, a ambients familiars que els hi puguen crear greus desajustaments. Hi ha prou xiquets que en arribar a l'escola passen o estan passant "estress". Cada etapa de desenvolupament comprèn una situació crítica. Ara bé, un xiquet que troba i resol eficaçment els problemes específics de cada etapa del seu desenvolupament pot construir, peça a peça, una personalidad estable i madura, Però quan la influència de l'ambient supera o no arriba a les cotes en què l'organisme del xiquet respon amb la màxima eficiència, aquest percep la situació com a perillosa o no acceptable, desencadenant una reacció de lluita o fugida i/o una reacció d'"estress". Ho veiem en el xiquet que ve per primera vegada a l'escola i entra a formar part d'un grup no conegut per ell; el que passa per un difícil moment familiar; el que no acaba d'entendre's amb el professor; el que troba dificultat per passar a un nivell superior de maduració, etc.. etc. Així mateix, en algunes escoles pareix que sols interessa el que traguen bones notes escolars, quan l'objectiu de l'educació deu d'ésser, pel contrari, formar les estructures cognitives i emocionals necessàries per a aprendre a aprendre (la creativitat és, precisament, aquesta capacitat complexa). També ens trobem a l'escola amb dificultats no excessivament greus en aprenentatge, problemes en la incorporació d'hàbits i tècniques de treball, certes dificultats en la convivència, etc. Aquests problemes exigeixen una atenció especial dintre del centre i deuen tractar-se dins d'un procés mas ampli de maduració. Què és el que podem fer? Tot educador que com a tal estiga al front d'una classe deu de conèixer les característiques psicològiques del grup on es troba, observant diàriament els que no s'adapten, per tal d'averiguar la causa que dificulta la integració d'aquests xiquets "problema" amb la resta de la classe. A l'hora d'observar-los cal tenir en compte dos factors; 1. —Si es tracta d'un problema de personalitat i caràcter. 2.—Si es tracta d'un problema maduratiu. En el primer cas, veure si és un xiquet: trist, solitari, agressiu, que no pot adoptar un mínim d'hàbits exigits per a la disciplina de la classe, que no pot relacionar-se amb el professor, que adopta formes de conducta anti-social: mentida, robar d'amagat... Una vegada feta l'observació cal descobrir si aquesta actitud es deu a causes familiars i/o escolars, per tal de posar-se en contacte amb efs pares o grup escolar i tractar d'ajudar-lo; donat que en aquests casos la causa es troba en la falta d'harmonia Í comunicació entre el xiquet i el medi. En el segon cas, veure en quines àrees presenta dificultats d'aprenentatge per detectar el tipus de trastorns. El que sí és convenient és que tot xiquet que es trobe en parvulari o primer cicle d'EGB passe la prova psicomotriu (com us deia al darrer article}, car aquesta prova és un eficaç mètode per detectar les deficiències del xiquet a nivell motor que influiran d'una forma radical en el seu aprenenta'^e i desenvolupament lector i escriptor. Els aspectes principals sobre els que versa i'exploració els trobareu al llibre "Educación psicomotriz y retraso mental", PICÓ i VALER. Albertina Chesa

COM MUNTAR UN TALLER DE CINEMA A L'ESCOLA Cal que l'escola retrobe la vida, que la mobilitze i la servesca, que li done un objectiu, i per això és necessari que abandone les velles pràctiques, per molt de prestigi que hagen tingut, i que s'adapte al món que és i al món que ve (C. Freinetl (1). I en aquest món que és el que ve, del que ens parla el pedagog francès, la imatge hi juga, i cada vegada amb major intensitat, un paper certament predominant en la formació del xiquet, si més no, en allò que pertoca a la seua sensibilitat. D'entrada, pensem una mica en la quantitat de temps que passa front a la pantalla del cinema O veient passar les hores mortes davant d'aquesta màquina parlant infernal que es diu TVE: i la indiferència quan no el menyspreu que l'escola tradicional i la no tan escolàstica, dedica als mitjans àudio-visuals. Aquest allunyament del sistema educatiu, justificable o no, envers la imatge ajuda ben poc a la formació social del xiquet i al desenvolupament d'una consciència crítica que possibilite la seua actuació en el món que l'envolta. D'aquí, la necessitat que hom lé del conreu d'aquesta disciplina artística. De fet, són cada vegada més nombroses les entitats que, pertot arreu, vénen dedicant-se a la formació Sudio-visual i cinematogràfica del xiquet: Col·lectiu de didàctica de la Imatge. Pedagogia de l'espectacle, Drac màgic, Taller de l'Arc etc. (la majoria, si no totes, al Principat), però cal que d'una vegada i per sempre, superem l'etapa voluntarista i obrim les nostres escoles al món de la Imatge, Una activitat, per tal de desenvolupar la formació i la sensibilització del nen en el món de la imatge, pot ésser perfectament el taller de cinema. Aquest taller pot començar molt bé a partir dels deu anys, (això no vol dir que abans no siga possible), mitjançant una primera aproximació a allò que podríem anomenar !a preescriptura fílmica (21, el dibuix dinàmic; el còmic —que ofereix tot un ampli ventall de possibilitats (la ruptura del dibuix, la seqüentització, el punt de mira, els plans diferents, les angulacions, etc.) — ; l'escriptura de guions, literaris o susceptibles d'adaptar-se al cinema; la fotografia; i els muntatges èudio-visuals. A fi d'arribar finalment al cinema. (3). Aquests darrers, la fotografia i els muntatges àudio-visuals.per la seua proximitat al cinema, hi hauran de constituir tota una sèrie d'activitats pràctiques prou nombroses. Cal apuntar prèviament que l'aprenentatge de la tècnica i dels coneixements teòrics, no vagen per davant de la pràctica, ja que la teoria aïllada, pot convertir-se en una activitat quelcom perillosa i alhora improductiva didàcticament, si va desajustada de la pràctica, no sols per la pèrdua de la motivació i de l'interès en el xiquet per no aportar ni crear res, sinó perquè la tècnica està en funció dels problemes que s'hi presenten. Pel que fa a la fotografia, deixarem al principio que s'hi jugue amb els aparells de fotografiar que es porten a classe, no important massa que es tiren fotos i es gaste un poc de carret. ja que això els farà veure que jugar a la fotografia no és difícil ni complicat i que sols es necessita, com en totes les activitats artístiques, la creativitat, el bon gust artístic í el domini de la tècnica, entre d'altres coses. No es tracta, per tant, de crear professionals de la imatge, sinó amants de la bona imatge, critica i creadora. Mitjançant la utilització dels aparells, a poc a poc, anirem familiaritzant-los amb els coneixements de la tècnica: la composició de l'enquadre, el muntatge intern, l'obertura del diafragma, la profunditat de camp, la selecció de velocitats, etc. En aquesta fase és recomanable utilitzar, i no sols per raons econòmiques, ei B/N (4). El gust per la foto ben feta ens portarà sens dubte a la part del revelat. No serà difícil, i de fet el passat curs en la nostra escola es pogué dur a terme, muntar una sala de revelat. Tant les eines, els líquids de revelar, com l'ampliadora, són prou assequibles en el mercat, (51, i sempre hi ha algun lloc o dependència en els coHegis (allò que es diuen quartos "trasters") on albergar una petita sala fosca a mode de laboratori. (Axïò sí, prop d'una aixeta). Que apassionant resultarà, doncs, als xiquets, seguir tot el procés de la foto fins que per últim aplega a les seues mans! Els muntatges àudio-visuals constituiran el segon gran bloc de l'aprenentatge prefilmic. Acía ja comencen a través de la filmina i de la utilització del so, els primers guions o històries. Aquests muntatges col·lectius amb gravacions, bandes musicals, seqüenciacions i projeccions, ens duran per fi a les portes de la gran aventura del cinema. ALFRED RAMOS (1) Freinet. Modernitzar l'escola. BEM. Ed. Estela. (21 L'ús del mot pre-fílmic, és simplement a efectes didàctics, ja que tant el dibuix com la fotografia són arts d'existència independent del cinema (encara pue s'hi relacionen estretament) i per tant de nivells/modes de producció diferents. (3) De totes maneres, es pot seguir el camí directe. (4) El color, a banda de més car, és més complex de treballar al laboratori. (5) L'equip complet pot costar sobre les 15.000 a 20.000 pts.

21


Experiències I APLEC D'ESCOLES DE L'HORTA Fruït dels contactes esporàdics — unes vegades— i més sistematitzats —altres— les escoles de la Comarca de l'Horta: LA NOSTRA ESCOLA COMARCAL, ESCOLA GAVINA, LES CAROLINES, LA MASIA i C.N. L'HORTA, conscients de la problemàtica cultural i social que torba el nostre País, van realitzar el 1er Aplec de xiquetes i xiquets de l'Horta.

COM HO VAM PENSAR? Amb tota la problemàtica del Decret de Bilingüisme, vam contactar en una sèrie de reunions junt a entitats culturals i sindicals, i se'ns va ocórrer que podria ser interessant el muntatge d'una trobada amb els xiqueís de les escoles.

Com que el 9 d'octubre era aprop pensarem que podria ser un bon dia per tal de realitzar la trobada, aprofitant així mateix, la forta significació històrico-política de l'esmentada data. Feia falta començar donant un significat als xiquets j xiquetes de l'importància de trobar-se amb altres persones d'altres llocs. Això ens obria nous camins de diàleg i de contrast de formes de viure i de jugar i cantar...

CALQUENOSIGAM MOLTS Com que érem 5 escoles les implicades, van tindré que optar per posar "númerus claussus": "Ala trobada sols aniran de 1er a 5e".

Aixi arribàrem a ser 415 xiquets i xiquetes de tots els pobles i ciutats de la Comarca de l'Horta. El fet de limitar l'afluència quedava ben palès. Volíem que fos una festa de participació directa en jocs i cançons. Volíem una festa de xiquets, per als propis xiquets i xiquetes i amb un fort contingut social i de relació. De tota manera, 415 ja suposa un nombre considerable de persones per tal d'organitzar una festa amb aquestes característiques.

QUÈ VAM FER? En primer lloc triàrem el lloc on es faria la trobada. Hauria de ser un lloc amb espai abundant per tal de donar cabuda a totes les persones. D'altra banda, hauria de fruir d'una gran varietat de possibilitats, ja que al tractar-se d'edats tan dispars (6 a 11 anys) les xiquetes i xiquets assistents, potser necessitaven un canvi de decorat amb rapidesa i amb consonància amb la seua. preferència. D'entre els que vam proposar, sols un lloc a la Comarca gaudia de les característiques que cercàvem, puix per la seua situació, comunicacions i història, el PARC de SANTA ANNA d'Albal, podia ser un lloc idoni per a desenvolupar aquesta trobada. Aquest parc, sempre ha estat una excursió obligada de quasi tots els xiquets i xiquetes de les escoles de la rodalia a final de curs. Precisament tots aquests fets, van influir a l'hora de triar el lloc. Com que estàvem en un parc públic, no demanàrem cap permís i donat que el batte no és tan democràtic com deuria, ni tan sols ho comunicàrem a l'Ajuntament del poble.

COM ENS HO MUNTÀREM? Per tal d'oferir unes activitats variades, cada una de les escoles es van encarregar d'un racó d'activitats.

22


EQUIPTÈCNIC LA NOSTRA ESCOLA COMARCAL La seua tasca concreta era adornar i preparar el lloc. Com que vivien dels més aprop del lloc de la trobada, vam ser els primers a arribar i penjarem senyeres, papers de fira, cadenes, murals de benvinguts, etc, etc., i ambientàrem la f esta.

RACONETS. INSTRUMENTS MUSICALS I TITELLES. ESCOLA GAVINA. Aquest raconet va entretindré als xiquets i xiquetes prou, doncs amb un embut, un canó de plàstic d'instal·lació elèctrica i un xiulet de parxe, van fer-se moltes trompetes i saxofons, així com trombons i bombardinos. Vam fer una banda amb els instruments, en acabar. CANÇONS I JOCS CANTATS. L'ESCOLA COMARCAL. Prop de la senyera amb l'escut del Consell, es va montar ei racó de cançons, on van fer una gran rodona asseguts a terra, Iotes les xiquetes i xiquets que així ho desitjaren. Cantàrem quasi totes les cançons que coneixíem: Els millors ho fem amb les mans, la tia Mònica, l'aranya, el Tio Pep, Joan Petit quan balla, els cavallers, l'elefant... També ballàrem balls d'Alemanya, populars del sabater, estira la cama, el Gegant del Pi... JOCS DE PILOTES. LES CAROLINES Amb dues dotzenes de pilotes de plàstic, tots aquells que ho van decidir, pugueren jugar a tot tipus de jocs amb pilota: el túnel, el vaixell, pilota-vola... JOCS DE CORDES I CARRERES DE SACS. LA MASIA Ens ho vam passar "pipa". Eu! quines baquetades pegàvem per terra. Amb cada saquinà, anaves aviat. També podem jugar a la corda de pasqua!! EXPRESSIÓ L'HORTA

PLÀSTICA

I

MURALS.

C.N.

Mes de quatre murals de vora 3 metres d'amplària, puguérem pintar amb pintures de pasta i ajudats pels dits, mans, colzes, peus, genolls, pinzells... COMPETICIÓ DE FUTBOL. ESCOLA COMARCAL De vegades hi havia al terreny de joc del mateix camp, més de quatre partits simultanis. Elquis'entenga, duro. CUCANYES. LES CAROLINES Amb papers i pasta de paper, van preparar els perols que ens aprofitarien per a cloure la festa dels xiquets í xiquetes de l'HORTA. Com ja és costum, van tancar la festa, passats per farina i mullats amb l'aigua de les cucanyes. Eu, quin sarau!!

EXPERIÈNCIES 14) FESTA FINAL. TOTS PLEGATS Cada escola va reunir-se després de dinar amb els seus xiquets i xiquetes per tal de preparar la festa final, on cada grup de persones (menuts,

mitjans Í majors) oferiria als altres, una cosa que ells vullgueren fer. No vam poder acabar-ho tot: Començà a ploure.

TINGAMLAFESTAEN PAU Sr. "Alcalde" En arribar al parc de Santa Anna no totes les coses podien pintar-se dels colors més bonics. El passeig d'un home molt nerviós (el guarda del terreny) ens va anunciar l'arribada del "Sr. Alcalde". - "Quiten todas \as banderas". — Nosaltres no ho podem llevar, perquè són

les que han penjat els xiquets i les que hem dut tots. - "Quiten todas las banderas". - Si vol que les llevem, envïe vostè a la força pública. - "La mandaré con un escrito". Dos municipals amanegueren amb un escrit amb et que ens comunicava que sols quan llevàrem totes les coses desapareixerien. Abans de l'hora de diiisr ja no hi eren els municipals, i les senyeres i garlandes continuaven al seu lloc. VAM TINDRÉ LA FESTA EN PAU. ZEQUI CASTELLANO Futos: J. Torres - Catarroja

23


CONSTRUCCIONES ESCOLARES Por otra parte, conviene resenar, que en Duraníe estos últimos anos se esté proEN RUINAS duciendo con peligrosa y grave insistència ciertos casos y debido a la no terminación el desalojo de alumnos de las aulas ante el estado ruinoso en que se encuentran colegíos de reciente construccíón. AÜcante, San Vicente del Raspeig, Orihuela, Ibi, Crevillente, Monforte del Cid, Benisa, entre otras poblaciones del País Valencià, han sufrido las consecuencias de la irresponsabilidad y de la falta de control democràtico de la empresa pública, con las graves implicaciones que ello conlleva no solo en lo que se refiere al despilfarro de fondos púbíicos sinó también al riesgo evidente de que se produzcan accidentes de imprevisibles consecuencias. La frecuencia con que se repiten estos hechos perrnite asegurar que rro son algo aislado o fortuito, y todo ello pese a las optimistas declaraciones del actual Delegado del MEC de Alicante aparecidas en el periódico INFORMACIÚN de fecha 412-75 en las que entre otras cosas afirmaba ..."en un colectivo tan grande es lógico que se produzcan incidencias". Lo que ya no es tan lógico es que después del tiempo transcurrido sigan surgíendo en la prensa diària sucesivas denuncias de nuevas aulas que no estan en condiciones de albergar a los chicos porque representen un peligro para ellos, dado su estado ruinoso, confirmando lo poco que se ha avanzado en este importante aspecto del control de las construcciones escolares. Resulta esclarecedor al respecto la denuncia manifestada por una Asociación de Padres de Dénia, al no estar de acuerdo con los sistemas de construcción empleados en la cimentación de un edificio destinado a colegio porque la mezcla empleada para recubrir la cimentación estaba integrada solo de grava, sin cemento ni arena. Cinéndonos a la normativa de puesta en funcionamiento de centros de EGB y preescolar, según orden de la Subsecretaria del Ministerio de E. y C. de 26 de mayo de 1973, es clara y no admite ambigüedades: A) El acta de recepción provisional de las obras de construcción de un centro, para el caso en que la obra se halle en buen estado, serà firmada por ta siguiente comisión receptora: delegado provincial del MEC, funcionario técnico designado por la Administración, facultativo director de las obras, representante de la Intervención General, contratista y alcalde presidente. B) En el caso de que la obra no se halle en el estado de ser recibida se harà constar así en el acta y se daran por escrito, en este mismo acto, las instrucciones precisas y detalladas por el facultativo al contratista con el fin de

24

:.;;;

i8h DOS GRUPOS ESCOLARES "FLOJEA

wéíi

remediar los defectos observades, fijàndole (en el acta) plazo para efectuarlos, expirando el cual se harà un nuevo reconocimiento para la recepción provisional de la obra por la misma Comisión Receptora. Es evidente que a la vista de esta normativa se deducen responsabilidades muy concretas ante el hecho de deficiencias manifiestas en la estructura de un edificio escolar una vez realizada la oportuna recepción de las obras por la Comisión Receptora.

de los centros en la fecha prevista, a las promesas hechas por representantes del MEC que después no pueden cumplir y a las lógicas y legítimas aspíraciones de los padres que demandan cada ano al comenzar un nuevo curso escolar plazas gratuítas para sus híjos, se pongan en funcionamiento centros sin que se haya llevado a efecto la correspondïente recepción de las obras con todo lo que ello implica de falta de garantías de estar el centro en las debidas condiciones. Las constantes y sucesivas reparaciones a que deben someterse los colegios con deficiencias en su construcción, representan una inversión de altos costos que se podria haber evitado si, a su debido trempo, se hubïeran utilizado mecanismos de control verdaderamente eficaces que garantizasen el cumplimiento de las condiciones mínimas de calidad y segurídad de los edificios escolares así como la realización de los rnismos en el tiempo previsió. Resulta evidente que la aparición de grietas y resquebrajamientos en determinades centros de reciente construcción y la impunidad con que se desarrollan estos hechos, exigen la formación de comisiones investïgadoras, independientes de los distintos organismos que de alguna manera puedan estar implicados en los sucesos, que averigüen y dictaminen sobre las causas y responsabilidades a que los hechos hubieran dado luqar. En este sentido, las Asocíaciones de Padres, de vecinos y los sindicatos de trabajadores de la ensenanza, tienen gran labor por delante que realizar. PEDRÓ OLIVARES MARTÍNEZ

ALACANT

JUNTA DE SUBVENCIONES

iPARAQUÉ? El dia 2 de octubre se reunia en la Delegación Provincial de Educación, de Alicante, la Junta de Subvenciones. Esta Junta esté formada por: el Delegado Provincial, como presidente; ei jefe de Administración de Servicios, el Inspector Jefe, el inspector ponente de la ensenanza privada, un padre en representación de las APAS de privada y un representante de las asociaciones profesionales y sindicatos del sector. Su misión es la de informar al ME sobre aquellos centros privados que soliciten aumento de subvención (por ampliación de aulas) o nueva subvención (por no haberla percibido anteriormente) y hacer una propuesta de clasificación por orden de priorida-

des. Así mísmo esta Junta puede informar al ME sobre causas que pueden llevar a una retirada de subvenciones. Como se ve, no hay en ningún momento una capacidad decisòria en la misma: puede... propone... informa..., ni su constitución es democràtica. De aní que nos lleve a pensar que la existència de esta Junta es tan solo un tràmite burocratico mas, justificador (?) de una democràcia inexistente, que no tiene ninquna utilidad pràctica. A dicha reunión fue convocado un representante del STEA por parte del jefe de la unidad de Centros de la Delegación de Educación, así co-


mo un representants del SITENE (sindicato independiente de trabajadores de la ensefianza no estatal). La reunión se dividió en dos partes: en la primera se informo de todos aquellos centros, que habiendo realizado fos tramites legales pertinentes, habían aumentado el número de aulas escolares y solicitaban subvención para las mismas. En la segunda parte se expuso la relación de centros, que no estando subvencionades, solicitaban subvención al 100% de todas sus unidades (Colegio, Aitana, Aire Libre, La Erjucación, S. Raimundo de Peíïafort, Almedia, Teresianas, Huértanos Ferroviàries, Sagrados Corazones...) Antes de entrar en el terna de la reunión, el representa n te del STE pidió aclaraciones sobre la utilídad de la Junta, así como un informe sobre aquellas unidades subvencionadas que funcionan atendidas por idóneos (profesorado que ejerce sin la titulación adecuada y sobre el cual el ME no se pronuncia, utilizando el silencio administrativo). Sobre el primer punto se vio ela-

ramente, que la función de la Junta era meramente administrativa y que incluso sus propuestas podian ser rechazadas por el ME sin ningún tipo de explicaciones. Sobre el segundo puntq, y al utilizar el ME el silencio administrativo, se acordo que se pediría del mismo una clarificación sobre las titulaciones validas. Esperernos respuesta. A continuación se procedió a realizar la propuesta de clasificación de prioridades del primer bloque de centros (ampiiación de subvencionesl teniendo en cuenta su función social y el alumnado escolarizado. Legalmente a todos ellos les corresponde dicha ampiiación. El punto àlgido de la reunión llego, cuando el representante del STEA se opuso a la concesión de nuevas subvenciones, excepto a un colegio de ocho unidades de Jàvea que cumple una función sòcia!, por entender que los nuevos solicitantes no cumplen ningún tipo de función social y la ubicación de sus colegios esta bien en el extrarradio o bien en zonas en que la ensefianza estatal puede absorber perfectamente al alum-

nado y en base también a que vienen subsistiendo sin ningún tipo de subvención. El problema se agrava al comprobar que algunos de los colegios citados había procedido durante el curso anterior a despidos arbitraries u obedecía su constitució al favorecimiento de la ensenanza clasista. El representante del STEA solicitó de la totalidad de la Junta su oposición a estàs nuevas subvenciones y al no conseguirlo hizo constar su voto en contra y la no participación del STEA en la propuesta de clasificación de prioridades. Desde estàs pàginas quíero hacer un llamamiento a la no participación en estàs Juntas y a emprender el tipo de acciones sindicales oportunas para conseguir el control democràtico de las subvenciones. Acciones que pueden empezar ya, haciendo operativas y funcionales las Juntas Económicas de cada centro, cuya existència y funcionamiento està amparada por la Ley y concretamente en la provincià de Alicante, por el Convenio Provincial vigente. VICENTE SELLES

S. LORENZO DE BRINDIS DE MASSAMAGRELL

JUGAR AMB ELS DINERS DEL FONS PÚBLIC MOLTES ESCOLES AL BARRI, POQUES PER AL BARRI "Les Coves" La Magdalena o "les Coves", com es coneix més popularment, és un barri prou allunyat de Massamagrell, un dels pobles més importants de l'Horta. Aquest barri, de petites casetes blanques construïdes damunt de les antigues coves a les quals van substituir, és habitat majoritàriament per gent d'al·luvió, gent immigrada d'Andalusia, principalment, d'altres regions espanyoles i comarques deprimides del País Valencià, sense més riquesa que les seues pròpies mans i per tota casa quatre parets amb teulada, carrers plens de clots i sense quasi instal·lació de serveis públics. Aquest suburbi, està aparentment atès d'una manera magnífica d'instailacions educatives: un collegi nou d'EGB Estatal que aplega més de siscents xiquetes del barri, un Institut d'ensenyament mitjà i un collegi privat, subvencionat pel MEC al 100%, dels pares Caputxins, amb EGB i BUP: el "San Lorenzo de Brindis". Qualsevol podria pensar que aquest barrí és nimat per l'Administració, D'axiò res. L'Institut està instal·lat al Barri per pur accident i el San Lorenzo de Brindis, malgrat estar subvencionat al 100% i com a tal obligat a complir aquella màxima tan pregonada pel Govern, que "El Estado proporcionarà ayuda a los centros de ensenanza no estatal en la medida en que estos beneficien los sectores sociales menos favorecidos...": aquest Centre no acull ni mitja detzena de xiquets del Barri de la Magdalena on es troba instal·lat. Més clar: el San Lorenzo de Brindis és en teoria una escola "gratuïta" per al barri. Però en la pràctica és un collegi "de pago" amb un luxe insultant per a tots aquells habitants de "les Coves" que se'l veuen però que no poden tocarlo.

tants dels pobles que envolten Massamagrell: Museros, La Pobla, Albalat dels Sorells, etc. Ni llistes de sol·licitud de plaça, ni criteris de proximitat al centre, ni d'altres normes per admetre nous alumnes com marca el MEC als collegis subvencionats al 100%. Els únics criteris per als frares són: l'econòmic i un ridícul examen d'ingrés per a llevar-se de damunt els "burros", que per a aquests ja hi ha l'estatal.

DINERS DE TOTS PER A UNS POCS SELECCIONAR: UN VERB CONJUGAT PER L'ESCOLA PRIVADA SUBVENCIONADA Els frares del "San Lorenzo" han sabut seleccionar la clientela per al seu negoci: mitjançant uns preus prohibitius, s'han espolsat de damunt la gent molesta del barri, que a més a més incordiaria massa si es volgués fer, que no es fa, alguna assemblea. (A les darreres votacions, el barri votà majoritàriament Comunista), La major part de l'alumnat d'aquest cenrre "gratuït" és de fora de Massamagrell. Malgrat la norma del MEC que un collegi subvencionat al 100 per % ha d'acollir primordialment l'alumnat del seu mateix poble i rodalia (barril: els rectors del San Lorenzo de Brindis, incomplint la norma, han donat cabuda als fills de les famílies benes-

Catorze milions de pessetes és el que paga el MEC al "San Lorenzo de Brindis". Catorze milions, que són diners de tots els contribuents, perquè amb ells uns senyors puguen fer el seu negoci econòmic o ideològic segons els vinga. Vint-i-quatre mii pessetes de regal del MEC a cada família "bien" per tal que els seus fillets no es barregen amb els fills dels treballadors que s'amunteguen a les aules estretes i brutes de l'escola estatal.

COBRAR INDEGUDAMENT Però no en tenen prou al "San Lorenzo de Brindis" amb els catorze milions de pessetes del MEC. Malgrat que cada xiquet d'un col·legi subvencionat al 100% li costa al MEC 6.155,67 pessetes més que el xiquet d'una escola Estatal, segons valoració del propi Ministeri, al padre Administrador del "San Lorenzo de Brindis" no li

25


"CONVÈNCER"ELS PARES: COSA BEN FÀCIL

"Todo esto os daré si aparte de la subvención me dais 2.000 pesetas al mes". quadren els comptes, i per tant, cobra a banda de les 425 pessetes màximes per alumne i mes que li permet el MEC, unes dues-rnil pessetes per rnes a cada xiquet i per diversos conceptes; a més de les 1.500 pessetes de matrícula o "inscripció", com ells en diuen, i que també ho prohibeix el MEC als centres subvencionats com aquest. Total, que damunt de les 24.000 pessetes que rep de l'Estat per cada alumne, el Centre n'ha rebut de les famílies 3.600.000.

CONTROLAR I FER COM QUE ES CONTROLA I és que ho volen tot. Ho volen i ho aconsegueixen, és clar; perquè no hi ha ningú que els controle res. Ningú: ni la Comissió de Control de Subvencions Provincial, ni la de centre, no tenen cap atribució per a inspeccionar els comptes, i la Inspectora de Zona, que trimestralment està obligada a controlar de quina manera es despenen els diners de l'Administració, no té cap altra responsabilitat sobre el control dels rebuts als pares, ni res de semblant. Per altra part, els rectors, que saben que han de retre comptes als pares, s'han procurat una "eficient" JUNTA DIRECTIVA de l'Associació de Pares d'Alumnes que calla i atorga i, a més a més, signa sense cap escrúpol qualsevol paper que se li posa al davant. Aquesta Junta Directiva és presidida pel que fou alcalde de l'Ajuntament franquista de Massamagrell, D. Rafael Carbonell, un ex Jefe del Movimiento i avui persona coneguda en l'Opus Dei. La resta de pares que composa aquesta Junta és formada per persones "notables" de la comarca, acostumades a la "cabota" davant totes les propostes del seu president. Així funciona la Junta, aclamant les contínues pujades de preu que fan els rectors del "San Lorenzo" i dissimulant davant els pares com s'administren els seus diners.

PER A TAL COL·LEGI, TALS PARES Als darrers anys no es reco r da cap altra reunió general de pares que aquella en què es demanà als pares la signatura de l'IDEARI DE CENTRE. Cap assemblea decisòria per tractar sobre les subvencions, o la composició de la Junta Directiva, o per veure com s'administren els propis

26

"xavos". Cap assemblea. És clar que la majoria dels pares del "San Lorenzo" necessiten ben poc d'assemblees. Per a què?, diuen. Les seues decisions les pren el seu president, que per això està. Aquests pares, que en inscriure els seus fills al collegi hi dipositen tota la seua confiança en els rectors, estan des d'un principi disposats a acceptar-ho tot: "Tot el que vostès facen és ben fet", i els frares van fent... Però també en les millors lamílies passen coses, i al "San Lorenzo" passà el que havia de passar: més d'un pare va pensar que no era possible portar el seu xiquet a una escola gratuïta i pagar inscripcions de 1.500 pts. o rebuts mensuals de 2.000 ptes. Preguntant, preguntant, s'arriba al MEC i allà els diuen que només els poden cobrar 425 ptes. i prou.

ELS PARES DENUNCIEN "Ens estan enganyant: ens donen un ensenyament gratuït massa car". Caldrà fer quelcom. I és quan els pares s'organitzen i prenen la ferma decisió de denunciar el col·legi: "Que ens tornen els diners". I aleshores el MEC diu que sí, que els denunciants tenen la raó; que cal que el centre "reintegre als pares les quantitats cobrades indegudament". Tres milions i mig de pessetes "cobrades indegudament" s'han de tornar als seus propietaris. A més a més, la denúncia passada al Ministeri de Comerç, podria fer caure sobre el col·legi una grossa sanció.

RESTITUCIÓ "SIMBÒLICA" ALS PARES Ha tornat el col·legi les 3.600.000 pessetes als pares? Doncs si es pregunta al MEC, allà diran que sí, ja que disposen d'uns documents signats per quasi tots els pares, on aquests afirmen haver recuperat les quantitas apropiades "indegudament" pel collegi. Bé jEn realitat, quasi ningú no ha vist les pessetes. Els tres milions i mig queden a les mateixes mans que les varen cobrar: a les dels frares caputxins. El Padre Rector ho va ordenar: "han de firmar todos", i tots signaren. L'ordre era en aquesta ocasió la designar nou papers on es deia que es rebien de col·legi "San Lorenzo de Brindis" uns quants milers de pessetes, les quals ni les reberen ni les rebran.

La manera com els frares anirien replegant les signatures dels rebuts fou perfectament concebuda: - Es feren vàries reunions amb petits grups de quaranta o cinquanta pares l"una convocatòria masiva hubiera sido el no entendernos", digué l'Administrador). És clar, a una assamblea general costa més convéncer-la. - El grup al que pertanyen els denunciants és cridat a la darrera reunió, sense haver-se assabentat prèviament de l'existència de les altres reunions. - E!s frares visiten d'un en un els domicilis dels pares que no acudeixen a les reunions, per a fer-los signar el "Rebut". Les reunions estan preparades meticulosament. Es repeteixen les amenaces de tancament del collegi sí els pares no col·laboren: "Si se lleva con todo rigor (la denuncia), esto provocarà el cierre del colegio. Ustedes y exclusivarnente ustedes han de decidir". Es donen dotzenes de xifres per a demostrar (?) que amb els 14 milions que els dóna l'estat no s'hi pot fer res i que per això havia que rebre l'almoina dels pares: "Esto que yo os he pedido por limosna" S'intenta repartir la culpa entre molta gent, per a desmarcar un tant la comunitat caputxina: "Nos controlan las cuentas los profesores, la Inspectora y la Junta de Padres". Es repeteixen frases fetes que intenten dissimular la culpabilitat davant els pares: "Esta manera de proceder no serà legal, però no es inmoral".

CONCLUSIÓ: "QUESEVAYAN" A la reunió esmentada no hi ha votacions, no s'alça cap acta, no hi ha moderador ni ordre d'intervencions. A l'hora d'intervenir els pares, qui més crida més raó té. Hi ha intervencions de pares que llegeixen la lliçó que els han fet deprendre: "Que me passen un recibo como que he cobrado el dinero y en paz" (Qui açò diu, s'ha tret prèviament el paperet escrit de la butxaca; "casualment" aquesta proposta era la forma que s'empraria després per a quedar-se els rectors amb els diners), "El 94% (?) estamos dispuestos a firmar el recibo". La reunió es desmadra i comencen els insults i amenaces als pares denunciants del frau: "Es increïble que esos padres continuen trayendo aquí a sus hijos", "Que no vengan al colegio", "Yo no me pongo unos pendientes de oro si no los puedo pagar". "Los que no puedan pagar, que se vayan".

EL PREC DEL P. ADMINISTRADOR El P. Administrador ens havia dit en iniciar el seu parlament: "Que no se diga por ahí que los frailes somos unos ladrones". Amén. Joaquim Urefta


r»«I!)|ll'Ül®,i£MICT:ll àíM

DOSSIER. ' LLIBRES "VALENCIANOS"

QUELCOM MÉS QUE UNA QÜESTIÓ

LINGÜÍSTICA L'anàlisi dels dos llibres que a continuació presentem és una mostra del que pot ésser, si no hi posem remei, la política lingüística d'UCDValència, reflex, en definitiva, de la política en general que aquest partit segueix en aquest Pals. Lingüísticament no s'hi tracta de normalitzar l'idioma ni s'hi persegueix cap objectiu concret que no siga el de la secessió i antiunitarietat de la llengua. Com a conseqüència, doncs, l'acientifisme més descarat presideix els treballs d'aqueixa gent, la qual cosa, d'alguna manera, és un atac a tot tipus de cultura: és e! feixisme. La sorneguería ideològica, en passar a l'escola deixa d'ésser-ho per convertir-se en un atemptat a un ensenyament racional i científic. L'ordre ministerial que ha desenvolupat el Decret de Bilingüisme, — si el govern l'aprovàs tal i com la presentà el Consell (amb l'abstenció de PSOE i PCE}— és una autèntica barbaritat,- entre altres coses reconeix la titulació de LO RAT PENAT i una que haurà de donar la mateixa Conselleria d'Educació. LO RAT PENAT, que tot i ésser una institució folklorítzant, va fer un paper positiu pels anys seixanta, i va mantenir durant més de vint anys una tasca lingüística encomiable a través dels

seus Cursos, als darrers anys s'ha vist infiltrada pel valencianisme histèric anticatalanista. El fet d'assumir les titulacions de LO RAT PENAT des de l'ordre ministerial, sense cap tipus de control científic i pedagògic per part dels organismes acadèmics oficials, fa possibles operetes com la de fa pocs dies, en què a mà alçada com a únic argument científic, LO RAT PENAT acceptava la normativa d'aqueix cabaret lingüístic que s'anomena "Acadèmia de Cultura Valenciana", amb la qual cosa, aqueixa vetusta institució ha canviat de normativa tres vegades en cinc anys. La UCD, en el seu foll deler de democràcia, està disposada a que una votació de qualsevol grup de persones, sense cap tipus de preparació científica, decidesca sobre la filologia i la llei de la termodinamica si cal. Curiosament, el govern, que no vol donar totes les competències educatives a les autonomies, en aspectes "marginals", com el de la cultura d'aquestes, se'n passa. La Conselleria d'Educació, "la reina de los mares" en política lingüística (segons la probable ordre ministerial), és la "última mona" en competències de política educativa. Tot resta ben clar, no? Dels personatges que porten la Conselleria, en parlarem un altre dia. Val a dir de moment, que,

a més de no tenir ni idea del que es porten entre mans, la figura d'un Peris Soler —al que els rumors identifiquen com a home de palla de Brosseta— i la d'un Salvador Peiró —que en l'estatge del 15 de Setembre a Gandia, després de fixar com a objectiu de la Conselleria el "d'aconseguir la diglòssia per a tots" digué coses com "Des de Madrid diran el que la Comissió Mixta ha de fer", per afegir més tard "Deixeu que tot estiga baix les nostres mans", i que per altra banda sembla que van dient que l'ICE havia "regalat" els seus títols — , formen un duo pobre per a una autonomia de pena. Presentem dos treballs engendrats per tes dues institucions més significatives de! confusionisme ultra-ucedero: LO RAT PENAT i el GAV, dels quals cal remarcar la manipulació lingüística, la ignorància pedagògica i la transmissió de la ideologia que els dóna suport. Per caramull de mals, cal recordar que cap dels dos llibres no deu estar en vigència, perquè les respectives entitats editores han anat canviant de normes, com dèiem abans. Un panorama trist, ja ho veieu.

NELO I CARMETA ESTRUCTURA La primera cosa que copsem en analitzar aquest llibre —aparegut a finals del 1978— és la semblança que té la seua estructuració amb la del LLIBRE DE PAU aparegut més de dos anys abans, cosa que podria fer pensar a més d'un que les autores l'han pres com a base del seu treball. Hi canvien alguns dels centres d'interès i situacions per d'altres semblants i s'utilitza una estructura lingüística més pobra. En ambdós llibres els protagonistes són dos germans i a través de les fases que van vivint i dels personatges que els acompanyen (gairebé els mateixos) es va introduint el vocabulari i les estructures de llenguatge corresponents. De tant en tant —també en ambdós llibres — s'hi introdueixen cançons i endevinalles. En el LLIBRE DE PAU, a més hi ha contes i jocs. En el de MELO I CARMETA hi ha unes poesies totes elles del mateix autor (Anfós Ramon).

FITXA BIBLIOGRÀFICA Títol: NELO i CARMETA Altres indicacions: "Ensenyança del valencià 1er nivell". Autors: M." dels Desamoarats Licer i M." Pilar Hervàs, Professores de E.G.B Il·lustracions; P. Hervàs. Versos: Anfós Ramon Edita: Grup d'Acció Valencianisla IG.A.V.I

Però si l'estructura és semblant, la diferència qualitativa entre els dos llibres és ben gran. Les vivències dels protagonistes en el LLIBRE DE PAU són riques j suggeridores amb un to poètic i expressades en un llenguatge que, tot i ésser el propi —en quant a vocabulari bàsic i estructures— dels xiquets de 7 anys, és variat i ben graduat. El llibre NELO I CARMETA fretura d'aquestes qualitats. El llenguatge hi és estructurat a base de frases curtes, quasi totes descriptives, amb pocs diàlegs i amb relativament pocs qualificatius. En la narració, de tant en tant s'hi

manegen tòpics com ara "Roseta si que l'haurà fet" {s'hi refereix a) treball que els havia manat la mestra). "És perquè és molt sabuda". Al mateix temps, observem diverses incoherències que es plantegen en la narració, o entre narració i dibuixos. Per exemple, hi ha un bloc temàtic dedicat a l'horta, i en els dibuixos que l'tHustren apareix una parra amb raïm (fruita de l'estiu i començament de la tardor). Açò immediatament després de parlar de l'hivern. A més a més en la narració diu que l'àvia prepara cistells amb fruites: peres, taronges, llimes i melons, collites pròpies d'estacions diferents. La manca de rigor cieniífic en aspectes com aquests és greu. N'hi ha d'altres com quan diu que Nelo va damunt d'un cavall però en el dibuix no és més que un ase qui el porta; o quan, continuant amb els disbarats climatològics, el llibre, després de l'hivern i de l'embolic estacional de l'horta, acaba en el començament de l'estiu sense cap referència a la Primavera.

27


DOSSIER ASPECTE LINGÜÍSTIC En aquest apartat no anem a analitzar la correcció o no d'una ortografia no normalitzada t d'uns castellanismes. Aquesta tasca la deixem per als lingüistes que són els qui n'entenen. Nosaltres només volem remarcar dos factors: 1) MANCA DE COHERÈNCIA a) Generalment al llarg del llibre s'utilitza la forma "en" per a la preposició de cornpanvia "amb" però en un apartat al principi del llibre (pag.*) intitulat "Normes didàctiques, se'ls escapa la forma "ab": "...2) Elaboració del text ab dos o tres frases senzilles..." mentre que en la pàg. 4 se'ls oblida l'accent: "El Grup d'Acció Valencianists és un moviment popular en desitjós de fer Pàtria". b) Mentre que al llarg del llibre utilitzen la lletra "x" en principi de paraula per al fonema palatal africat sord, en dues ocasions utilitzen la castellana "eh" una en el material complementari Í l'altra en una cançó: "Chicotet", "la meua chiqueta es l'ama". c) Mentre s'utilitza la forma "atre" en l'apartat dedicat a l'escola, s'utilitza "alire" en la cançó de "Toni va a la font". 2) ESTRUCTURACIÓ LINGÜÍSTICA INCONNEXA. Les frases curtes que constitueixen la base de l'estructura lingüística del llibre, són, de vegades, molt inconnexes. Unes vegades una frase fa referència a les anteriors i d'aitres no, per tornar a fer-ne referència dos frases després. Només ens cal analitzar un paràgraf, el primer del llibre:

Dl. Maria de) Pilar Hervàs

d'agost i també el niere NELO 1 CARHETA al qje

El President

Un "cabaret lingüístic"anomenat Acadèmia de Cultura Valenciana.

PAISAGE FAMILIAR La llar està plena de notes cordials. Hi ha un xic que berena consells paternals. La taula està nova cfe veus en actiu que són viva prova de l'íntim caliu.

Esta és la casa on viuen Carmeta i Nelo Són germanets. Carmeta té set anys. És rossa i d'ulls blaus. Nelo té sis anys. El seu cabell és negre. La teulada és roja. El color de les cortines de les finestres és blau. Les portes són verdes. Pelfumeral ix fum. Com podem veure, després de dir com són els xiquets, passa a dir-nos com és la teulada sense fer referència a la casa, anomenada quatre línies més amunt, fent-nos córrer el perill de pensar que Nelo a més de tenir sis anys i el cabell negre té una teulada roja.

La mare serveix taula, el pare llegeix ei diari. El que es diu una "tierna estampa".

ASPECTE DIDÀCTIC SÍ en les observacions fetes en els apartats anteriors ja hi ha referències de tipus didàctic, ara ens detindrem i completarem específicament aquest aspecte per ser el que ens toca de ple comaensenyants. Vegeu-ne alguns punts bàsics: a) Utilització d'elements, no apropiats als xiquets, en l'estructura del llibre. El llibre Nelo i Carmeta, segons diu a la seua portada, és per ai 1er nivpi'. suposem per tant que per a l'edat de 6 anys. Doncs bé, és completament inadmissible la introducció de fes cançons, tal i com allí es fa. D'una banda, els xiquets de 6-7 anys no saben

28

solfeig, per la qual cosa, l'escriptura musical no els hi aprofita de res. D'altra banda, la lletra de les cançons, acompanyant la música pot desorientar els infants en la lectura, pel redui'díssim tamany i per la divisió de les paraules en síl·labes per mitjà de guionets. Les cançons, sobretot les cançons populars, són un important element de llenguatge viu, però la seua inclusió en un llibre de lectura, no ha de tenir més finalitat que treballar a nivell escrit allò que es coneix o s'està aprenent a nivell oral i musical. Per tant, és al mestre a qui hauria d'anar dirigida l'escriptura musical de la cançó, en tot cas alumnes dels nivells superiors, però no als menuts. Si la introducció de les cançons dins de la mateixa estructura del llibre ho considerem adidactic, també és pertorbarà la inclusió dels poemes d'Anfós Ramon, que utilitza un llenguatge metafòric i fins i tot metafísic, evidentment, no apropiat als xiquets:

b) Les normes didàctiques (que ni són tals normes ni són didàctiques). Al començament del llibre, hi ha 4 pàgines dirigides als mestres. Una d'elles s'intitula "Normes didàctiques per a utilisar el llibre d'images adhesives". En aquest apartat s'assenyala com a objetiu del llibre "l'aprenentat del valencià per mig de la lectura i la image". Ignoren aquestes "normes" que un prinicipi didàctic és que una llengua mai no s'ha d'aprendre per mitjà de la lectura. La lectura és una fase de l'adquisició d'una llengua, quan ja s'han adquirit una comprensió i una expressió orals, tant sí es tracta de la llengua materna com d'una segona llengua. (Cosa d'altra banda, que el llibre tampoc no especifica). Les "normes" que hi continuen tampoc no són més encertades. El paràgraf següent és un tant indesxifrable. Hi diu: "per a l'ensenyança del valencià als xiquets de 6 a 7 anys es deu insistir en els exercicis visuals, de llenguage i vocabulari i donar importància afs exercicis auditius". ;Vol això dir que és important utilitzar uns mètodes audiovisuals com a mitjà per a treballar el llenguatge? Si és així hem de felicitar-nos de la nostra saviesa, perquè sabem interpretar expressions difícilment desxifrables. c) El material individual o imatges adhesives: En les mateixes "normes didàctiques" diu: "Entre el material individual incloem, noms, verbs simples i alguns adjetius. Les frases que se construíxquen deuen ser sen ziiiüs" I continua més endavant, "...ei Exercici de memòria visual i auditiva: Els xiquets formaran una frase igual a la que està en la pi sarra. Després de llegir-la de viva veu el professor el xiquet buscarà en les etiquetes les paraules i les apegarà <m les seues fulles".

Quelcom més que una qüestió lingüística. Està clar?

Doncs bé, amb les 56 paraules que contenen les esmentades etiquetes, és completament impossible formar una sola frase correcta, perquè els 5 verbs que hi ha, estan tots en infinitiu. Podem,sí, ensenyar el "valencià-indi" amb frases


com "La mare netejar", "El gos lladrar", etc. Hi manquen també articles i adjectius en plural, per tant el mot "sabates" que hi apareix està de sobres a l'hora de construir frases. En definitiva, s'ha fet un materiaí sense saberse per què es feia ni com hauria de funcionar, i, a partir d'ell, s'han fet unes normes caòtiques i inaplicables. Només s'hi salven els noms per tal d'emparellar-los amb el dibuix de l'objecte corresponent. ÉS tot el que pot donar de si una pretesa innovació. d) El vocabulari Al final del llibre hi ha un vocabulari que porta la traducció de 124 mots al castellà. No res n'hauríem de dir sí no fos que com a principi didàctic defensem que una llengua mai no s'ha d'ensenyar passant per la traducció a una altra, que les estructures lingüístiques i el vocabulari s'han d'aprendre interioritzant-ho i relacionantlos amb els objectes i els conceptes. Aquesta és la finalitat dels mitjans audiovisuals. La traducció és un element nagatiu car evita la possibilitat de

pensar,i per tant crear, en una determinada llengua.

IDEOLOGIA Al llarg de l'anàlisi del llibre de Nelo i Carmeta queda al descobert la ideologia que la classe dominant imbueix soterradament en els xiquets, tractant de donar-los una visió de la realitat que afavoresca !a continuïtat del desordre establert. El món en què es desenvolupen Nelo i Carmeta és un món masclista en el que mare, filla i àvia, reprodueixen el rol "femeníno": La mare prepara el desdejuni mentre el pare llegeix el diari... (pàg. ); l'habitació de Carmeta és rosa i la de Nelo blava... (pàg. ); Carmeta és una xiqueta educada i Nelo "baixa botant les escales" (pàg. ); Nelo no es fa el llit i Carmeta sí

DOSSIER (pàg. ); la mare s'ocupa sempre dels xiquets (i no mai el pare)... posa els llaços al monyo de Carmeta (pàg. ); du els dos germans a comprar fíguretes de Nadal (pàg. }. Les relacions entre els xiquets no són menys dolente's; si bé en el parc jugen junts, camí de l'escola cadascú s'ajunta amb els del seu "sexe" ípàg. ); els xicots fan equip de futbol i les xiquetes jugen amb nines (pàg. í; a la platja, les unes juguen soles en l'aigua i els altres fan castells en l'arena, mentre una xiqueta els observa (pàg. }. I el desclassament a què estan sotmesos els protagonistes continua fent-se patent en la manca de suficients referènces a manifestacions populars del País, i en la ubicació de la casa de Nelo i Carmeta en un marc que no invita el lector a ser conscient d'una col·lectivitat. * El número de pàgina no apareix perquè el llibre no està numerat.

ARRELS ESTRUCTURA Un batibull d'aspectes constitueix l'estructura del llibre: A més del pròleg, dues presentacions i una introducció dirigida a mestres i pares —allò que pretén ser unes indicacions didàctiques—, el llibre consta de 34 lectures escrites en forma epistolar. A continuació de cada lectura hi ha un vocabulari amb la traducció de quasibé tots els mots de la lectura al castellà i de tant en tant una cançó popular amb la corresponent escriptura musical. Allò que podríem anomenar segona part del llibre, conté: cinc poesies de l'autora en un apartat anomenat "Lectures", un apartat de "Fonètica" a base de regles amb les corresponents excepcions, una relació d'adjectius numerals, una taula de verbs de cada conjugació, una enumeració de comarques valencianes amb els pobles corresponents, segons una classificació actualment en desús. I dintre de l'apartat "Informació complementària", enumeració dels vents, dels dies de la setmana i de les estacions de l'any. Hi ha, a més, dites Í refranys i el llibre acaba amb 47 pàgines de vocabulari —novament— amb la traducció al castellà de mots en singular i plural, en masculí i en femení i inclús amb verbs seguits de pronoms febles.

FITXA BIBLIOGRÀFICA AUTORA: Rosa Arminana DIBUIXOS: Antònia Hervàs EDITA: "Lo Rat Penat" (Secció de Pedagogia i publicacions didàctiques). INDICACIONS: "Llibre d'ensenyança elemental de la llengua valenciana". IMPRESOR: Marí Montafiana

Rosa Arminana

ASPECTE LINGÜÍSTIC No anem a fer una anàlisi de les normes lingüístiques que s'usen al llibre, (que són una interpretació "sui generis" de les normes del 32), entre altres coses perquè LO RAT PENAT ha canviat novament de normativa —la tercera en cinc anys— i ara accepta la insòlita de la "Acadèmia de Cultura —més bé Incultura— Valenciana", malgra l'oposició dels membres més antics d'aquesta entitat, entre ells el seu President. Remarquem, però, que juntament amb una forma d'expressió que pretén d'ésser senzilla i

familiar, cosa que s'aconsegueix en general en les lectures epistolars, s'hi utilitzen mots i expressions jocfloralescs, com ara: "...a més de l'ànima corpresa de viva emoció bategant-me" ("un xiquet segorbí., pg. 66), "...Així, demés de les manifestades, plena de x a r d o r a m o r o s e n c a , e s t a n les tantissimes atres gràcies o dons que tots li coneixeu —de sempre— a esta "terreta nostra" que es diu... VALÈNCIA!" (Introducció: "Arrels que tant m'enorgullixen!", pàg. 11); "...i la seua horta tenyida de robins sagna nts — ai!— sobre la maragda de molt ubérrima terra" (idem, pàg. 12). D'altra banda és remarcable l'abús que s'hi fa dels possessius àtons (mon ton son, mes tes ses, etc,), i l'oblit complet dels possessius tònics

(el meu, el teu, els meus, etc.,) que, paradoxalment, són els més usats al llarg i ample del País Valencià. És també remarcable l'excés en l'ús del P r e t è r i t P e r f e t simple en els verbs ("m'endormisquí, pàg. 42) i la poca utilització de la forma perifràstica ("em vaig endormiscar", seria continuant amb el mateix exemple), que arriba a ésser inclús eliminada de la taula de verbs de les tres conjugacions conservant-la només en els verbs auxiliars. Finalment, el llibre conté errors gramaticals tan greus com el de confondre un article indefinit amb un adjectiu numeral en l'exemple "És una xica molt graciosa" {pàg. 129) i el d'embolicar-se amb la significació dels temps verbals Pretèrit Indefinit i Pretèrit Perfet, perquèencara que fa bé l'anàlisi semàntica "clava la pata" en els exemples: "He tornat HUI de la mar (= pret. indefinit, on HUI és temps inacabat). Però: "Volví hoy de la playa" I = pret. perfectol". Quan en realitat aquest darrer és el Pretéríto Indefinido i la traducció correcta hauria estat "He vuelto hoy de la playa", utilitzant, aleshores sí, el Pretérito Perfecte.

ASPECTE DIDÀCTIC Si la majoria de les lectures epistolars podríem qualificar-les d'acceptables en el seu to i forma d'expressió familiar, —excepte aquelles que expressen més directament un contingut ideològic— ja no podem dir el mateix de la resta d'elements que composen el llibre. L'apartat de fonètica a bcse de regles —10 només per a la E tònica oberta i uns vint casos d'excepcions — , aïllar uns aspectes gramaticals dfil conjunt de la llengua i el llarg i repetit vocabulari valencià-castellà són elements més que suficients per mostrar-nos la manca de criteris pedagògics amb què s'ha elaborat el llibre. D'altra banda, i donada aquesta manca de criteris i la desigualtat en el tractament dels temes.

29


DOSSIER 3 no podem saber a xiquets de quina edat va adreçat el llibre perquè la indicació que posa en la introducció no aclareix res: "Este llibre intenta ser un mitjà d'ensenyament senzill i atractiu, principalment per als infants de curs de Bàsica". El que sí que hi ha a la introducció, són una mena d'indicacions que antipedagògicament pretenen fer de la traducció d'uns mots —el glossari— un "centre didàctic". En definitiva, només podem destacar corn a aspectes positius les cançons i les dites i refranys que el llibre conté.

ASPECTE IDEOLÒGIC En la introducció, l'autora indica: "...També estan inclosos atres TEMES que servixen de lectura i d'iniciació al coneixement de la geografia, història i personalitat valenciana". Nosaltres diem que és una introducció al xovinisme i als tòpics reflexada en diferents lectures: "...Quina sort tenim els valencians cultivant estes i atres manifestacions d'art úniques! (en SETMANA FAL·LERA, pàg. 68), o "...Si xiqueta, si. El segon diumenge de maig, dia de la Patrona de València, no és per a contar-lo, és per a viure'l" (en LA MARE DE DEU, pàg, 78). Ideologia aquesta que queda resumida en la seua poesia "CANT A VALENCIÀ".

Alacant i Castelló. "...València

horta fèrtil qual maragda perfumada de rosers. València té la flor de tarongina. perla pura als tarongers L'estètica barraca,

morena i graciosa. Oliuip mitològic

de l'art més perfet, mira a la mar i sospira qual amorosa diva que dolça acarona l'infinit cel. València

regne unit ab les germanes

Essència

d'elles que són, ab València les millors terres del món Tampoc no podien mancar les connotacions masclistes en les lectures, les quals van adjudicant diferents rols als protagonistes segons siguen xiquet o xiqueta, i que queden concretats en la lectura APRENC LABORS (pàg. 33) "...Ma mare va a fer-me un jersei roig. I jo estic aprenent a fer la bor de ganxet". Comissió de "Qualitat de l'ensenyament". València

ES FA SABER Un grupo de alumnos del INB de Llíria nos escriben rogando la inserción en nuestras paginas de un anuncio en el que solicitan nueve profesores que les faltan desde comienzo de curso (23 octubre). La revista ALL-I-OLI us agrairà envieu material gràfic: fotos, dibuixos dels xiquets, etc., per a la seua publicació, en el qual cas es farà referència als seus autors. Mestres de la ciutat de València voldrien saber el que es paga en altres llocs per una substitució d'un dia. Vendo Curso Electrònica Afha sin estrenar a buen precio. En caso de no existir nombre y direccion a quien dirigirse en los anuncios de esta sección, enviad vuestra correspondència a: ALL-I-OLI-"Es fa saber" Gascó Oliag, 8-A-10 València.

30


ELS LLIBRES hem llegit

per a grans LA CUESTIÓN ESCOLAR Jesús Palacios Ed. Laia Col·lecció Papel 451 Aquest llibre ens alegra, per tal com parla dels corrents crítics dintre de l'educació sense tenir intenció de ser un tractat d'història de la pedagogia contemporània. Analitza els quatre llocs de corrents crítics a l'escola: — La tradició renovadora: Rousseau, Ferriere, Piaget, Freinet, Wallon... — La crítica autoritària: Ferrer, Neill, Rogers, Lobrot, Oury, Freud... — La perspectiva sòcio-política del marxisme: Makarenko, Gramsci, Baudela... —Punts de vista d'Amèrica: Freire, Ivan Illich i Reimer.

Titulo: "Modos de ensefiar". Autor: Bruno Ciari. Editorial: Avance. En estos escritos de Bruno Ciari ^se pone de manifiesto la necesidad de transformar la escuela siguiendo el camino iniciado por Célestin Freinet de crear una escuela para el pueblo en la que se satisfagan sus necesidades y donde los alumnos puedan formarse en la imagen de una nueva sociedad. A través de las colaboraciones de Ciari en Riforma delia scuola y en el boletín del Movimiento de Cooperación Educativa recogidos en este volumen, se constata su interès por ciertas técnicas o procedimientos pràcticos mediante los cuales se ayuda al nino a formar su capacidad intelectual y código moral propio; la ingente labor de experimentación, de puesta a punto de técnicas didàcticas nuevas en la que deben unir sus esfuerzos los educadores en un clima de libertad y cooperativisme; la necesidad de la formación científica del nino basada principalmente "en la capacidad de encontrar, organizar y evaluar críticamente los conocimientos y las nociones", ya que renunciar a esto significaria abandonar dl nino a los mecanismes que de manipulación de conciencia tiene la clase en el poder. Però Ciari es también consciente de los peligros que acechan a los que pretenden transformar la sociedad solamente a través de la renovacíón pedagògica; a los que separan la cuestión pedagògica de cualquier condicionamiento social y político, y sabé muy bien que luchar para transformar la escuela es u- esfuerzo inútil si al mismo tiempo no se lucha por transformar la sociedad. Pedró Olivares

PARES I FILLS Ivan Turgueniev Ed. Proa Turgueniev era un aristòcrata rus amb greus problemes amb les autoritats, pel seu liberalisme. "Pares i fills" és una novel·la que pertany al cicle crític d'Ivan Turgueniev. Fa una crítica nua als revolucionaris de"xapo". Va marcar època i encara avui està vigent.

LLIBRERIA

per a xiquets Según el esquema que utilizamos en el anterior Boletín, comentaremos una colección ya antigua, però vigente, para ninos mas pequenos; y un titulo mas reciente para més mayores. La colección es Tina-Ton, de Editorial Juventud. Consta de seis titulos de formato apaisado: "On és la Marieta", "Les sabates .noves", "El globus", "D'excursió", "Per què plores?" y "La masia". (Estos titulos también estan en castellano). Son libros para ninos de 3 a 6 anos, totalmente de imàgenes. Las ilustraciones son muy senciilas y sïmpàticas, de colores llamativos. En varios de los cuadernillos queda una pàgina en blanco entre ilustración e ilustración que el nino puede utilizar para dibujar. La colección trasciende de la mera diversión para convertirse en ayuda para el profesor, ya que pueden utilizarse en el desarrollo de ejercicíos de observación, vocabulario y situación espacial. El més interesante de los seis titulos nos parece "La masia/La granja" por la variedad de animates y colorído. Un tíbro interesante y raro, pues no abundan libros así, es el titulado: "NACIMIENTO DE UNA CIUDAD ROMANA", de David Macaulay, Editorial Timun Mas, Barcelona. Pertenece a una colección llamada: "Nacimíentode..." Tiene una ilustración muy personal de Macaulay, con un detallisme impresionante, y pese a que el dibujo es en blanco y negro destaca enormemente. En el libro se intenta desarrollar desde et plano hasta el agotamiento del espacio vital de una ciudad romana tipo. Las explicacíones son algo mas que «pies de pàgina», son un intento de explicar hístóricamente cómo, por què, dónde nace una ciudad romana. Incluso en las últimas pàginas encontramos un vocabulario con las palabras mas difíciles. Libro muy recomendable para consulta en Sociales e incluso para mayores. AMICS

PAPERERIA UNIVERSITÀRIA IMPORTADOR 311

LLIBRES CIENTÍFICS I TÈCNICS SUBSCRIPCIONS A REVISTES INSTRUMENTS DE DIBUIX TÈCNIC I ARTÍSTIC PAPERS ESPECIALS DE DIBUIX PUBLIQUEM BUTLLETINS DE NOVETATS

PASSEIG BLASCO IBÀNEZ, 10 - TEL. 369 83 17 TELÈF. INTERURBÀ, 96-360 35 99 TÈLEX: 64164 - LUEVA-E VALÉNCIA-10

SUCURSAL 1.-- TEL. 3638758 DR. MOLINER, 48 BURJASSOT (VALÈNCIA)

31


RETALLS • La abstención de los concejales del PSA en el Ayuntamíento de Sevilla impidió que el cuarto municipio de Espana pidiese la dimisión del Sr. Otero Novas, cese solicitado por considerar que tanto su actuación como sus declaraciones perjudican de manera directa a la ensenanza estatal. De bell nou, el tema de l'educació serveix per a clarificar les actuacions polítiques.

• El GAV ha enviat al Ministre Otero Novas una carta en la que "se re bela contra las manipulaciones de minorías que, titulàndose íntelectuales, falsifican todos los conceptos que la c u l t u r a puede entrarïar..." i li anuncia un homenatge "de afecto, adhesión y gratitud". Tal homenatjador per a tal homenatjat.

• "El Ministerio, —ha dit Otero Novas— no es una oficina de colocación, a pesar de que lamente el problema de los maestros en paro o sin primer empleo". Es una oficina de desempleo, que es lo único que se puede con-

seguir con lloros, lamentos y suspí ros. • "Cada 40 nuevos profesores — Otero dixit— nos impiden construir un colegio nacional de ocho unidades". I cada augment a les subvencions, quants nous professors i quants nous col·legis nacionals suposen?

• "El nivel de dotación de la ensenanza estatal —Otero ídem— es francamente bueno: alrededor de 31 alumnos por aula, cifra que contrasta con la exigència legal (40 alumnos por aula). Es similar a la de un país centrado de la ensenanza estatal como Francia y mejor que la de la Union Soviètica (45 alumnos por aula) o China Popular (50 alumnos por aula)". El Sr. Ministre no està gens enterat: no llegeix "ALL-I-OLI".

• El Ministre de Educación, tajante: "Sobran maestros" ("La Verdad", 11septiembre-1979). Y ministros.

• Según datos de Otero Novas, el Ministerio de Educación transporta diarimente mas personas que la RENFE. Si juntem els mestres traslladats

• "Solo el 33% de los ninos gitanos de Elda se hallan escolarizados. Ningún nino gitano se encuentra cursando estudiós de ensenanza media o superior" ("La Verdad", 3octubre). Elemental, amigo Watson.

forçosos ja tenim quasi un ministeri de transports.

>•*•>»<, >

32


BOERIAS LEGISLACIÓN La ínformación que se puede dar acerca de disposiciones oficiales aparecidas en el B.O.E. es escasa. Por esta razón hemos rescatado del "baúl" lo legislado respecto al CLAUSTRO DE PROFESORES: su composición, sus funciones, sus normas de funcionamiento como órgano colegiado que es, etc. Es interesanie conocer los medios de que disponemos para convertir en serias ses/ones de trabajo lo que normalmente son simples monólogos o cambios de impresiones sin poder decisorio desprovistas de eficàcia administrativa y educativa. Tenemos voz, tenemos voto; podemos establecer criterios de positiva actuación en pro de la mejor funcionalidad del Centro. • Como BOERiA principal y a la luz de la Constitución espafiola, comparad las dos disposiciones siguientes de bilingüismo. PREAMBULO de la Constitución, pàrrafo 4.°; "Proteger a todos los espaholes y pueblos de Espafia en el ejercicio de los derechos hurnanos, sus culturas y tradiciones, LENGUASe instituciones". Tit. I, Cap. II, Art. 14: "Los esparioles son IGUALES ante la Ley, sin que pueda prevalecer discriminación alguna por razón de nacimiento, raza, sexo, religión, opinión o cualquier otra condición o circunstancia personal o social". Real Decreto 2003/1979, de 3 de agosto, por el que se regula la incorporación de la LENGUA VALENCIANA al sistema de ensenanza del Pais Valenciano. (BOE de 27VI I-1979). Real Decreto 2193/1979, de 7 de septiembre, por el que se regula la incorporación al sistema de enserïanza en las Islas Baleares de las MODALIDADES INSULARES DE LA LENGUA CATALANA y de la cultura a que han dado lugar. (BOE de 19IX-1979). • Ley 23/1979, de 2 de octubre, sobre ampliación de las plantillas de los Cuerpos de profesores de EGB, catedràticos numerarios y profesores agregades de Bachillerato y profesores numerarios y maestros de taller de Centros de Formación Profesional. (BOE de 6-X-1979). • Ley 19/1979, de 3 de octubre, por la que se regula el conocimiento del ordenamiento constitucional en Bachillerato y en Formación Profesional de primer grado. (BOEde6-X-1979). • Orden de 6 de octubre de 1979. aprobada en Consejo de Ministres, sobre actualización de haberes pasivos de caràcter civil, (BOEde13-X).

E.G.B.

SOBRE ELCLAUSTRO La Ley General de Educación en su art. 60 dice: Todo centro de EGB tendra un Director, que estarà asistido por el Claustro de Profesores y por un Consejo Asesor, en el que estaran representades los padres de alumnos...". Una Orden de 19-IX-1972 IBOE 7-X-72) dicto normas para la designación provisional de Directores y Profesorado de los Centros de EGB de nueva creación. Esta Orden luego seria modificada por el DECRETO 2655/1974 de 30 de agosto por el que se regula el ejercicio de la Función Directiva en los Colegios Nacionales de EGB (BOE n.° 226 de 20-IX-74). En su Art. 7 dice: "EL CLAUSTRO DE PROFESORES de los Colegios Nacionales de EGB estarà integrado por el Director, como Presidente, y por todos los Profesores del Centro, aunque los no numerarios (se refiere a interinos y contratados) tendràn voz, però no voto. Actuarà de SECRETARIO el Profesor de carrera (tanto propietària definitiva como provisional) de menor antigüedad o, en caso de igualdad, el de menor edad. Si no existieran profesores de carrera, actuarà de Secretario accidental el Profesor no numerario de menor edad". iCUANDO DEBE REUNIRSE? El PRIMER MES de cada curso académico y siempre que lo proponga el presidenta a iniciativa pròpia o a petición DE UN TERCIO DE SUS MIEMBROS. NORMAS DE FUNCIONAM.IENTO Por tratarse de un ÓRGANO COLEGIADO, el funcionamiento del Claustro està regulado por la LEY DE PROCEDIMIENTO ADMINISTRATIVO, en sus articules NUEVE AL DIECISEIS. Art. 9. "En cada órgano colegiado el presidente tendra como función pròpia la de asegurar el cumplimiento de las leyes y la regularidad de las deliberaciones, que podran suspender en cualquier momento por causa justificada". Art. 10.1. "La convocatòria... corresponderà al presidente, y deberà ser acordada y notificada con una antelactón mínima de CUARENTA Y OCHO HORAS, salvo en los casos de urgència. A la convocatòria deberà acompanar siempre el orden del dia. 2. El orden del dia se fijaré por el presidente, teniendo en cuenta, en su caso, las peticiones de los deniàs miembros, formuladas con la suficienie antelación. 3. No obstante todo lo anterior, quedarà vàlidamente constituido un órgano colegiado aun cuando no se hubiesen cumplido los requisitos de la convocatòria, cuando se hallen reunidos

TODOS sus miembros, y así ió ACUERDEN POR UNANIMIDAD. Art. 11.1 "El quòrum para la vàlida constitución del órgano colegiado serà el de la mayoría absoluta de sus componentes. 2. Si no existiera quòrum, el ófgano se constituirà en segunda convocatòria 24 horas después de la senalada para la primera. Para ello serà suficiente la asistencía de la tercera parte de sus miembros, y en todo caso, un número no inferior a tres. Art. 12.1. "Los acuerdos seran adoptados por mayoría absoluta de los asistentes, y dirimirà los empates el voto del presidente. 2. No podrà ser objeto de acuerdo ningún asunto que no figure íncíuido en el orden del dia, salvo que estén presentes TODOS los miembros del órgano colegiado y sea declarada la urgència del asunto por el voto favorable de ia rnayoría". Art. 13.1. "Los órganos colegiados nombraràn de entre sus miembros un Secretario". 2. De cada sesión se levantarà acta, que contendrà la indicación de las personas que hayan intervenido, así como las circunstancias del lugar y tiempo en que se ha celebrado, los puntos princípales de delíberación, la forma y resultado de la votación y el contenido de los acuerdos. 3. Las actas seran firmadas por el secretario, con el visto bueno del presidente, y se aprobaràn en la misma o en posterior sesión. Art. 14.1 "Los miembros del órgano colegiado podran hacer constar en acta SU VOTO CONTRARIO AL ACUERDO ADOPTADO y los motivos que lo justifiquen". 2. Cuando voten en contra y hagan constar su motivada oposición, quedaran exentos de la responsabilidad, que, en su caso, pueda derivarse de los acuerdos del órgano colegiado. Cuando se trate de órganos colegiados que hayan de formular propuestas a otros órganos colegiados de la Administracíón, se haràn constar los votos particulares de sus miembros. Art. 15. "En casos de ausencia o de enfermedad y, en general cuando concurra alguna causa justificada, el presidente y el secretario de los órganos colegiados seran sustituidos, respeciivamente, por el miembro o vocal mas antiguc en el órgano colegiado y el mas moderno. En caso de tener igual antigüedad seran sustituidos por el miembro de mas edad v el mas joven, respectivamente". Es de destacar que con la discusión y aprobación del Estatuto de Centros docentes no universitàries, iniciado en las Cortes, el tema que hoy hemos tratado serà con plena seguridad regulado nuevamente. Entre tanto esta es la normativa en vigor.

33


Viene de la 2

LA FORMACION RELIGIOSA EN E.G.B. Y PREESCOLAR De esta Orden entrecomillamos aquellas frases que consideramos de mayor interès, dejando a criterio de cada cual la valoración, anàlisis y crítica desu contenido: En el PREAMBULO se dice: "... el Estado reconoce el derecho fundamental a la educación religiosa y asume su obligación de garantizar el ejercicio deeste derecho..."; "... se hace necesaria una reordenación, aun con caràcter provisional, de la ensenanza religiosa en todos los Centros de Educación Preescolar y EGB...". En lo que se refiere a la ENSENANZA DE LA RELIGION Y MORAL CATOLICAS dice: 1.1 "Se impartiré... en todos los Centros de ensenanza ... como matèria ordinària ... en condiciones equiparables a las demàs disciplinasfundamentales ..." 1.2 "... la educación que se imparta ... serà respetuosa con las convicciones religiosas de los alumnos ... todos los Profesores estan obligados en su tarea docente a respetar tales valores, así como la conciencia de los alumnos y el derecho de estos y de sus padres a la ensenanza religiosa según sus propias convicciones." 1.3 "... se fijaràn los horarios adecuados ... de acuerdo con su consideración de disciplina fundamental ..." 1.4 "... se impartirà en las condiciones pedagógicas y materiales iguales a las de las restantes disciplinas ...". 1.5 "Los libros de texto ... deberàn ser autorizados previamente por el ME..." 1.6 "La evaluación se realizarà de forma similar a la de las restantes materias." En el apartado 2., referido a los ALUMNOS, dice: 2.1 "... los padres ... podran hacer constar ... su decisión de que el alumno asista o no a la ensenanza de la R e l i g i ó n y M o r a l Católicas..." 2.2 "... que no suponga discriminación alguna el recibir o no ensenanza religiosa..." El apartado 3., referido a los PROFESORES, dice: 3.1 "... las clases seran impartidas preferentemente por los Profesores del claustre que posean la pre-

34

paración e idoneidad requeridas y estén dispuestos a asumir esta ensenanza". 3.2 "La Dirección del Centro tomarà las medidas oportunas para asegurar la ensenanza de la Religión y Moral Católicas sea con los Profesores del Centro o con las personas declaradas competentes por la Jerarquia eclesiàstica..." "... considerarà competentes a quienes poseyendo las condiciones ordinarias de idoenidad de fe y de vida, tengan la adecuada preparación y ostenten alguno de los siguientes títulos o condiciones: Profesor de EGB, Sacerdote, Licenciado o Diplomado universitario ..." 3.3 "... el Ordinario diocesano y el Delegado provincial de Educación ... procederàn a la propuesta ydesignación, respectivamente, de los Profesores que hayan de impartir la ensenanza ..." "A efectos de elaborar la correspondiente nòmina de Profesores de Religión y Moral Católicas, el Ordinario se pondrà en contacto con el Director ... para conocer la relación de profesores que se manifiestan dispuestos a asumir esta ensenanza". 3.4 "No se podrà obligar a ningún Profesor a impartir la clase de Religión y Moral Católicas ni se impedirà hacerlo a ninguno que esté dispuesto a ello... Los Profesores que opten por no impartir la ensenanza religiosa estan obligados a contribuir a que se de solución adecuada a la misma dentro del Centro y, en su caso, a colaborar en la formacíón moral de aquellos alumnos que no se hayan inscrito en dicha ensenanza". 3.8 "Los Profesores de Religión formaran parte, a todos los efectos, del Claustro de Profesores de los Centros ..." A continuación se hace referència a las ACTIVIDADES FORMATIVAS DE CARÀCTER COMPLEMENTARIO, punto 4; a la SUPERVISION, punto 5; y a los CENTROS DE LA IGLESIA, punto 6. Esta Orden apareció en el «B. O. E.» del 2 de agosto y se reprodujo, por errores técnicos, de forma parcial, en el n.° anterior de esta revista,

desgràcia, més que l'addició d'alguns parxes al model que tenim, cal preguntar-se el que apuntàvem al principi: hem de continuar donant coneixements i més coneixements, o cal que lluitem per aconseguir una escola més d'acord amb aqueixa realitat de què parlaven els ministres? Per què la Llei General d'Educació ha convertit l'escola — i en parlar d'escola ens referim també a la 2." etapa— en un centre d'estudis de coneixements. Tot està dirigit a aconseguir que els nens siguen unes enciclopèdies vivents: continguts, programes, horaris, exàmens o controls, titulacions discriminatòries... I l'escola deuria d'ésser fonamentalment un lloc on els nens s'ensenyassen junt amb els mestres — n o ensenyats per e l l s — i començassen la seua formació per a comprendre la vida, el treball, la responsabilitat —tant en falta entre ia joventut — , les relacions humanes i socials, la comprensió d'u mateix i dels altres, on es preparen per al canvi en el que estem inclosos i per al molt més ràpid que se'ns ve damunt, i tot, junt amb una preparació per als estudis futurs que es puguen emprendre: saber expressar-se oralment i per escrit; saber preparar i presentar qualsevol treball tot sol o en equip; saber estudiar, buscar, informar-se, sintetitzar; depertar-los l'esperit crític davant les coses, Í més en les que dominen la vida avui com ia TV, el cinema, la prempsa; comprendre la importància que els estudis i (a preparació tenen —estudis que foren volguts i no odiats com ara que els els donem sens finalitat i en quantitats no digeribles — ; i tantes altres coses que no cabrien en aquest punt de reflexió. Per exemple; no parlem d'una escola autogestionada, on els nens, junt amb els mestres i els pares (?) proposassen què i com estudiar. I així, fins als 14 o 16 anys, es posarien les bases d'una autèntica i sòlida educació general on després els nens podrien edificar qualsevol edifici de coneixements, de treball, o de vida, amb la seguretat que no se'n vindria avall. Els coneixements es poden adquirir a qualsevol edat, però no la formació. Si ho fem com fins ara, tindrem —com tenim— una joventut amb alguna preparació —que s'hauria de posar en dubte a la vista dels resultats de primer de BUP: un 73% de suspesos en alguna província valenciana— però dèbil, insegura, amorfa, violenta o negativa com a protesta pel que veu, però incapaç d'emprendre un camí per a resoldre cap cosa. L'especialització excessiva comporta, generalment, la tendència a la dogmatització i la intensificació dels continguts, perquè amb una certa lògica el saber tant d'una cosa per a després només utilitzar molt poc d'allò après i sí preparar per tal que altres ho ensenyen... L'especialització deuria començar en BUP i continuar d'una manera intensa a la Universitat, i no com fins ara que es repeteix sempre el mateix començament molt prompte i mesclat amb moltes altres coses que no serveixen a l'especialització pura. Si les matèries ca! dominar-les un poc per a poder impartír-les — cosa en la qual estem d'acord — , quins Í quants especialistes hauríem de tenir per a poder "ensenyar" tot allò que són matèries i continguts que estan dintre de l'horari actual? Des d'aquest punt de vista tot se'n ve avall i caldria replantejar-s'ho de nou. Però la realitat és que el nou curs es prepara i ni inspecció, ni mestres, ni pares, pareixen haver escoltat les paraules d'aquests homes —o és que tots estan d'acord amb l'educactó que s'imparteix?—, i programes, continguts, llibres, horaris, s'estan fent igual un altre any... un any més. Fins quan? GENIS AYALA MAS Setembre del 79


CUADROS MÀGICOS De aplicación en distintes juegos matemàticos. Si observas con atención la tabla de doble entrada de la figura n.° 1 te daràs cuenta de que sumando los números de cada hilera horizontal o verticalmente siempre da el mismo resultado. Hasta aqui, la cosa no tiene ningún misterio. Però lo curioso de esta tabla y de muchísimas otras que se pueden hacer, es la facilidad de su confección: Atención al truco. Si cogemos los números que aparecen en los cuadritos de la tabla y los ordenamos de menor a rnayor, comprobaremos que se trata de una simple progresión aritmètica de diferencia 3 : 25-8-11-14-17-20-23-26. Esta progresión aritmètica ha sido ordenada en la tabla según una ctave especial que nos serviré para construir centenaresde otras tablas. Esta es la CLAVE: 1 9 5 6 2 7 8 4 3 O sea, que el orden de colocación de los números de la progresión nos la va dando ia clave: el N.° 1 en el primer cuadríto, el N.D 5 en el noveno cuadrito, el N.° 8 en el quinto, el N.° 11 en el sexto... y el N.° 26 en el tercer cuadrito. Comprobadlo en el cuadro. Cómo construir otros CUADROS MÀGICOS? A la vista del ejemplo anterior, cogeremos al azar una progresión aritmètica cualquiera con diferencia también inventada (de uno en uno, de dos en dos, de quince en quince, de...ï Por ejemplo, cogemos una progresión de nueve números (hay solo nueve Cuadros) que empiece en el 15 y de diferencia 7 (de 7 en 7). Aquí està: 1522-29-36-43-50-57-64-71. Después los ordenamos según la clave conocida: En el cuadro 1." el 15 En el cuadro 9.° el 22 Números de la progresión: 15 22 29 36 43 50 57 64 71 Orden de colocación

(CLAVEÍ:

1.° 9.° 5." 6.° 2.° 7.° 8.° 4.° 3.°

2

14

26

23

8

11

17

20

5

HORITZONTALS

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

1.— Preposició. Al revés, et rius amb suavitat. 2.— Qualitat de normal. 3. — Al revés, acabament dels verbs de la tercera conjugació. Al revés, consonants del mot tèlex. Article femení. 4.— Ministre no massa estimat pels professors. Al revés, vena molt grossa. 5.— Contenen imperfeccions que redueixen el seu valor. Institut Nacional de salvament d'Indústries no rendables. 6.— Títol de cortesia que s'anteposava al nom de les dones. Essa. Nom que ha rebut tradicionalment el parvulet. 7.— Establiment que comercieja amb els nostres estalvis. Cinquanta-u. Preposició de lloc. 8.— Vocal. Afaitada. Classificació de cert tipus de pellicules. 9. — Ela. Arbre dels fruits que produeixen oli. 10. — Exigència més comuna a totes les "Regions i Nacionalitats" de l'any 76 ençà.

29

7 8" 9" 10"

1.— Al revés, no està dreta. Projectil d'arma de foc. 2.- Centre Emissor de TVE per al "Levante Feliz". 3. _ Amb una E seria el norn d'un sindicat del País Valencià. Al revés, vindré al mateix lloc on ara estem.

4.- Col·lecció de documents. Llenguatge gitano. 5. — Illes molt petites. Parlamentari valencianero. 6. — Petit mamífer rosegador. Consonant que forma plurals. Moneda de poc valor. 7 . — Consonants bessones. Primera lletra de l'abecedari. Al revés, relatiu als metges. 8.— Metall cada vegada més car. Carril. Al revés, organització armada irlandesa. 9. — Senyora gran cap de la Delegació valenciana del M.E.C. Vocals. 10. — Països. Essa.

ENDEVINALLES

EMBARBUSSAMEIMTS

VERTICALS

1. Va sempre de viatge sense maleta ni bastó, hi ha dies que sembla un formatge, i d'altres, una tallada de rneló. 2. Passe la vida pegant voltes, caminant a poc a poc; ï per més que camine sempre estic al mateix lloc.

15

1 2" 3" 4" 5" 6"

— En cap cap cap el que cap en aquest cap — Mol de mal fa la mel a l'humil mul que mol.

REFRANYS — De foc, rei i mar, no te'n pots fiar. - El pescador menja sardines, el pescater moltes gallines.

22

SOLUCIONS Acaba de colocar tu los números que faltan en la figura n.° 2. APLICACIONES Si bien en principio se utiliza para sumar y restar números de dificultad variable, la imaginación del profesor le haré encontrar bastantes mas aplicaciones. Ejemplos: - Buscar el número o números que faltan en la tabla. — Dada una tabla completa hallar la diferencia de la progresión. — A la vista de varias tablas completas, hallar la CLAVE. AURELIO

SOLUCIONS ALS ENCREUATS S •SLJ eiog-·g '|JB R !A 'Q- 8 f^PP 'V g y •^ ifl-'i OABX -3 iey '9 -ujd •siom-·g •vixin-·ç •j_ojuEja 'i s '£ Tl 'euenv — "í 'BIB8 'J_oJlE •[

sajLuouojnv— '01 "I-'6 'S 'epedey ' V - ' S U3 'IX 'sueg-'^ -g EN '9 'INI 'siejei—'g ^GAB -oiaiQ— > •EI 'jjx ' N - ' e |\jQjwe|!íe;-·£ "soiuiins - y - ' I

S1VOI1U3A

S1V1NOZ1IUOH

35


LA DIVERSION AL SERVICIO DE LA EDUCACION

- a y c·réafiion.fíè.·pró y, recfèaf h-os fiaria

íntegra! de las porneràs fedades píameando.eo momervtQ 'aqueiÍÈ ' ' y neeesïdàde Ja :

E$C'G hà.visto recohoctac s'u ' Ministeri» de Gutíura'Cdn'eí-Pfçmro a icipació e la UNgSCQ publica. ESCÓ presenta ah ira cuatro coíecciones de iibros que introduc BO importantes novedades para poder tratar c B una manefa iimp.ia. !e|os ílét íiumo.- fàcil y d í f;a violència gratuïta, aquelles aspectos jue cutxren la parte esencial de la educación m eg^a! de los mas jóveneís, la lúdica o recreativa rativa y la imagen de los íibros estan weadas atendiendo a la pròpia forma de expresiòn d© aqueMos a quienes van dírigidos He'mos seleccionada con sumo cuidado las historias,,Cüentos, anécdotas y juegos mas participat i vos: ast lo demuestfa el interès que :nuèstros jóvenes lectores han mamfestado po

0  

LA DESORDRE MESTRES DEL JAUME I i de L'HORTA Paipcrta Pere de Vilafranca. Castelló. La Plana Alta.

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you