Page 1

Quatre Cantons des dels

L’Ametlla de Mar Maig 2008

núm. 283

El Corpus porta el color als carrers de La Cala

Entrevista a

Francesc Siuraneta nou sotsinspector de policia

Les escoles velles de l’Ametlla de Mar seran enderrocades al juny

Sant Jordi, omple el poble d’activitat cultural

Comença la veda per a les barques d’arrossegament


Quatre Cantons

Maig 2008 | pàg. 3

Editorial Per devoció sí, mai per obligació Diuen que quan una devoció passa a convertir-se en una obligació, deixa de tenir sentit i més, si aquesta devoció es forja per les inquietuds del poble. Les Catifes de Corpus a l’Ametlla de Mar són un atractiu afegit a una festa religiosa que, amb el pas dels anys, ha anat perdent el seu estatus social dins de la població. De fet, ens atreviríem a dir, que si no hagués estat per les catifes, el decaïment d’aquesta festa encara hagués estat més important. En els darrers anys hem pogut veure multitudinàries assistències de gent a una processó de Corpus Cristi, on les comunions i tot sigui dit de passada, els tratges i vestits de nens,

nenes i els seus pares, donen les últimes “cuetades”. Durant tot el dia, veiem un constant anar i tornar de gent que ve de tots els indrets de Catalunya per presenciar tant de lluïment als nostres carrers. Aquest any però, es cerneix un dubte sobre les nostres catifes, dubte que ja portem uns quants anys arrossegant i que, finalment, aplicant l’argot pugilístic, sempre s’ha salvat sobre la campana. Estem parlant de la catifa del carrer Pau Casals on ja els veïns van anunciar l’any 2004 que deixaven de fer-ho per la manca de suport d’altres veïns. Des de llavors s’han fet mil invents que han aguantat la catifa amb pinces, fins i

tot desnaturalitzant el resultat amb l’única finalitat de tenir catifa. Les tradicions populars són precisament això, voluntats populars, voluntats que sorgeixen al carrer i que es mantenen pel mateix interès de la gent. Fa 24 anys, unes veïnes del carrer Andreu Llambrich van animar-se a fer el primer altaret per corpus. Era la primera manifestació d’aquestes característiques que es produïa a la població i la que va arrossegar a veïns d’altres carrers a sumar-se a la iniciativa fins als nostres dies. Ara, són centenars de veïns i veïnes que sacrifiquen moltes hores i esforç perquè els nostres carrers llueixin el diumenge de rams amb tot el seu

i

Índex 4 5-7 9-11 12-17 18-19

?

Notícia del més Ja tenim aquí la 24a edició de les Catifes de Corpus a l’Ametlla de Mar.

Especial Sant Jordi

Infraestructures

24-25

Les escoles velles de l’Ametlla de Mar seran enderrocades al juny.

Societat Nou sotsinspector de policia a la Cala

Comença la veda per a les barques d’arrossegament.

21 22-23

La Diada al Castell clou la Setmana de la Cultura a La Cala.

Pesca

color. Veïns que més enllà de la seva implicació religiosa, volen aportar aquesta feina pel bé de la comunitat i per la satisfacció de contribuir a d’interès general. Mantenir-se despert tota una nit o portar setmanes tallant mata, és una cosa que es fa per devoció cap a una tradició,però mai per obligació. Volem dir amb això, que quan algú se sent obligat a fer una cosa, deixa de tenir d’interès original, i mantenir una tradició de manera artificial possiblement sigui trair la filosofia i l’objectiu d’aquesta tradició amb vint-i-quatre anys d’història a la Cala. Almenys és per plantejar-s’ho així.

27-29

Medi Ambient Andreu Martí considera una burla cap al territori el minitransvassament.

Cultura Èxit del teatre calero a la 6a Mostra Nacional de Teatre Amateur.

Entrevista a Francesc Siuraneta nou sotsinspector de policia.

Turisme Adequació del búnquer d’artilleria de l’Ametlla de Mar. La Cala formarà part de Catalunya

@

31 31-33 34-36 37 38-46 47

Ajuntament Concessió dels bars del poliesportiu i el camp d’esports.

Política Opinió

Col·laboracions Esports Èxit de participació i assistència en una nova edició de la Diada de la Bicicleta a l’Ametlla de Mar.

Informació Horaris de bus, de tren, teléfons...

Film Commission.

CONSELL DE REDACCIÓ: DES DELS QUATRE CANTONS (43860 L’AMETLLA DE MAR. APARTAT DE CORREUS 76) EDITA: Patronat Municipal de Mitjans Informatius | PRESIDENT: Antoni Montagut | DIRECTOR: Francesc Callau REDACCIÓ I EDICIÓ: Araceli Domínguez | ESPORTS: Norbert Callau | CORRECCIÓ: Viqui Martí DISSENY GRÀFIC I MAQUETACIÓ: Glòria Figueres | VOCALS DEL PATRONAT MUNICIPAL DE MITJANS INFORMATIUS: Fini Llaó, Joan Pere Gómez Comes, Anna Gallart, Rosanna Samarra, Maria Marsal i Ricardo Llaó. Dipòsit Legal: T-163-80 | IMPRIMEIX: Impremta Querol, S.L. / Pol. Ind. Baix Ebre Tel. 977 597 100* - Tortosa


Quatre Cantons

Maig 2008 | pàg. 4

La Notícia del mes Ja tenim aquí la 24a edició de les Catifes de Corpus a l’Ametlla de Mar La Cala celebra un any més aquesta tradició amb l’ànim que tothom la gaudeixi i l’esperança que els més joves la facin seva perquè duri molt anys.

Araceli Domínguez Diumenge 25 de juny la 24a edició de les Catifes de Corpus tornarà a omplir de colors i creativitat els carrers més cèntrics de l’Ametlla de Mar. Tothom que es bolca en aquesta feina ja fa setmanes que prepara tot el que cal i pensa els dissenys per confeccionar les catifes durant la matinada de dissabte a diumenge. Els que han dormit per la nit i els visitants que vénen expressament atrets per l’originalitat d’aquest reclam, quan desperta el dia poden contemplar l’espectacle únic de veure l’Ametlla enfundada en milers de flors, mata i flors silvestres a més d’altres materials com marro de cafè, grava i clofolla d’arròs que serveixin per dibuixar formes capricioses en el terra.

Imatges d’arxiu de les Catifes de Corpus d’anys anteriors.

Inversió municipal El Patronat Municipal de Turisme de l’Ametlla de Mar, ha destinat més de 10.000 euros a la promoció i suport d’aquesta tradició veïnal. D’altra banda, aquesta Regidoria espera que la gent jove faci seva la festa, que participi i que s’integri en els diferents grups de veïns perquè en uns anys es pugi produir un relleu generacional a l’hora de fer-les i no es perdi

aquesta celebració. Després de tot, amb els carrers plens a vessar de gent, a partir de les set de la tarda i en acabar la missa, sobre tres quarts de set, s’ inicia la processó amb la participació dels nens i nenes que han pres la comunió aquest any. Seran ells, els que xafaran les catifes i es pararan davant dels altars elaborats per a l’ocasió.

Dubte fins l’últim moment En el moment de tancar l’edició d’aquest Des dels Quatre Cantons, els tècnics del Patronat Municipal de Turisme encara no sabien si el carrer Pau Casals es podria cobrir amb una catifa de Corpus degut a la manca d’efectius humans disposats a confeccionar-la.


Quatre Cantons

Maig 2008 | pàg. 5

Especial Sant Jordi ‘08

Diversos passatges de la Diada de Sant Jordi al Castell.

La Diada al Castell clou la Setmana de la Cultura a La Cala Tots els actes programats van ser seguit de molt a prop pel caleros que van gaudir al màxim de tots els actes organitzats per celebrar Sant Jordi.

Vicenç Boquera, premi La Farola 2008.

Actuació de l’EMMA.

Trobada de Poesia Poetes de l’Ebre.

Araceli Domínguez Dintre dels actes culturals i festius programats per celebrar la diada de Sant Jordi, és remarcable el fet que la XXVI Diada al Castell que va tenir lloc diumenge dia 27 va ser tot un èxit del que van gaudir centenars de persones. Finalment, el sol va lluir i va permetre desenvolupar amb total normalitat les activitats programades. Destaquen d’aquesta jornada les visites guiades pel castell de Sant Jordi amb les representacions de la història del Castell, dintre dels actes programats al Pla Educatiu de l’Entorn, que van ser molt ben acollides

l’endemà, dissabte 26 concloïen els actes d’aquesta setmana nacional i cultural amb importants esdeveniments com el lliurament dels Premis La Farola a les entitats i personalitats que han contribuït a la difusió de la cultura calera. En aquesta ocasió van premiar a Vicenç Boquera, ex regidor de Cultura, i a la Llar d’Infants Xerinola pels seus 30 anys treballant per als més menuts. Aquell mateix dia, es va lliurar el XVI Premi de Narrativa Vila de l’Ametlla de Mar, que enguany ha guanyat Óscar Palazón per la novel·la Un rostre que no és meu i que està dotat amb

La Llar d’Infants Xerinola, premi farola 2008.

pel públic i el concurs de paelles que amb 25 concursats va deixar els següents guanyadors: el primer premi, dotat amb 120 euros va ser per a Encarna Subirats, el segon, de 90, va ser per a Marta Tomàs, el tercer, de 60, per a Ricardo Borràs i, per últim, el quart, de 30, va ser per a Jani Garcia. Poetes de l’Ebre Abans però, el cap de setmana havia donat molt de sí. Començà divendres, a la sala d’actes de l’Ajuntament, on tingué lloc la Trobada de Poesia Poetes de l’Ebre en el que hi recitaren els seus versos diferents autors de poesia de les nostres contrades. Destaca el fet que el públic va recolzar els poetes amb la seva presència massiva. A

obres que han dut a terme diferents grups de teatre amateur de les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona. En aquesta ocasió, va ser l’amfitrió de la mostra, el Grup Escènic de la SCER de l’Ametlla de Mar, el que actuava amb l’obra Nit de Noces. En finalitzar l’obra de teatre, tots els participants a aquesta mostra van rebre un càntir de l’ocell, típic de la comarca ebrenca, com a agraïment per a la seva participació. A més, el pintor Pere Brull, que és de Vilanova però té les seves arrels a La Cala, va fer el lliurament d’un quadre a l’Ametlla de Mar. L’historiador Xavier Figueres va ser

L’alcalde amb Óscar Palazón, guanyador premi narrativa.

l’edició del llibre i 3.000 euros en metàl·lic. Va fer la presentació de la novel·la guanyadora Jesús Maria Tibau, poeta i escriptor de Cornudella de Montsant, al Priorat. A més, també dissabte, i a la sala, on es feien la resta d’esdeveniments de la jornada, hi va haver dos concerts que oferia l’Escola Municipal de Música: al migdia, a les 12.00, van actuar els alumnes adults de l’escola i, a la tarda, els professors també van fer el seu concert. Cloenda teatre Per finalitzar aquest intens cap de setmana cultural, tingué lloc la cloenda de la 4a Mostra de Teatre La Cala de l’Ametlla que, des del passat 15 de març, havia posat en escena sis

l’encarregat de presentar el quadre d’aquest pintor de prestigi internacional, que va ser pintat al 2002, i que plasma les Costes de Garraf retent homenatge als pescadors caleros que el dia de l’alçament de Franco contra el govern republicà, el 18 de juliol de 1936, feinejaven precisament en aquella zona.

Cloenda de la Mostra de Teatre amb la representació de Nit de Noces.


Especial Sant Jordi ‘08 La Cala s’omple de llibres i roses per Sant Jordi Com no podia ser d’una altra manera, la Diada de Sant Jordi es va celebrar a la vila omplint de llibres i roses les parades habituals a la plaça Nova i als centres educatius.

Premis Sant Jordi a l’IES Mare de Déu de La Candelera Apartat literari: Primer cicle Narrativa: Teniu pèl? de Pere Méndez. Poesia: La Primavera de Maria Llambrich. Segon cicle Narrativa: La fàbrica de llibres de Laura Solé. Poesia: La primavera de Martina Comes Escoda. Batxillerat Narrativa: Un rostre maltractat de Cèline Borràs. Poesia: Canvis de Maria Tomàs.

Apartat dibuix de cartells

Primer cicle 1r premi: Roses i Espines de Judit Vila. 2n premi: Kenny G. de Genís Callau. Premi accèssit per al treball realitzat amb el programa de dibuix Coreldraw a primer cicle per a Aleix Estrada. Segon cicle 1r premi: El beso antes de la batalla de Giulliana Silva Dos Santos. 2n premi Tastic miran d’Eduard Vila.

Venda de llibres a la Llar d’Infants.

Araceli Domínguez Un any més, per Sant Jordi, es va imposar la tradició. Així doncs, el 23 d’abril es van poder veure parades a la plaça Nova on llibreries i floristes oferien llibres i roses, com també ho feien mares, pares i alumnes als centres educatius. En aquesta jornada típicament primaveral, plàcida i calorosa, L’església del Mar d’Ildefons Falcones, encara que ja no és una novetat editorial, va ser un dels llibres més venuts en català. Altres llibres en català amb una gran acollida van ser Ets de dretes i no ho saps de Josep Martí i Et donaré la terra de Chufo Llorens. En castellà, El juego del àngel de Carlos Luis Zafón va ser el llibre més demanat; així la nostra localitat no va ser una excepció a la dinàmica de vendes de tot Catalunya on, com era previsible, va ser la narració de ficció més reclamada a les parades de llibres. Tant és així que es van vendre 500.000 exemplars. També van sortir molt bé Te daré la tierra, versió castellana del llibre de Chufo Llorens, i El asombroso viaje de Pomponio Flato de Eduardo Mendoza. Gairebé 2000 roses Pel que fa a les roses, fent un càlcul aproximat, poden haver-se venut unes 1800 en tot el poble, segons els floristes de la localitat consultats. Com sempre, les roses roges van ser les més demandades encara que n’hi havia també de blanques, blaves, taronges i grogues i, com no, la novetat d’enguany que ha agradat sobretot a les xiquetes més

Venda de roses a la Plaça Nova.

Alumnes de l’IES després de representar una obra relacionada amb Mercè Rodoreda.

menudes, les roses de colorets. Una petita part d’aquestes roses les van vendre les mares de la Xerinola 75 roses en total que no van durar gaire al taulell de la guarderia. A banda, a la parada també hi havia contes infantils que també van tenir un gran èxit entre el nombrós públic que es va apropar fins al caminet que va cap a la Xerinola on es va installar la parada. Montse Butxalleu, coordinadora de la llar, ens comentava altres activitats especials d’aquesta jornada. “Al matí, Sílvia Palafont va explicar als nens el conte `Qui s’ha menjat casa meva´. Per la tarda, va ser jornada de portes obertes i pares i fills van jugar plegats i van berenar xocolate amb coc”. Moltes més coses A l’institut també es van vendre llibres i 240 roses que es van esgotar ben aviat. Xavier Sánchez, director

de l’IES Mare de Déu de la Candelera, ens explicà més coses sobre els esdeveniments de la celebració. “A les 12.00 es van aturar les classes i es va fer el lliurament dels premis de dibuix i de literatura amb la col·laboració de l’ajuntament. A més, professors i alumnes van participar en una lectura de poemes i contes”. A l’escola, a la ja tradicional paradeta de llibres de la que s’encarreguen les mares, cal afegir pel que fa als actes de Sant Jordi, el lliurament dels premis dels concursos de dibuix, per al cicle inicial, i del concurs literari per al de primària. Al llarg del dia, a més, hi va haver activitats esportives, karaoke i diferents tallers com ara el de trivial calero, dintre de les activitats que organitzava el taller de formació ocupacional `Arrels Compartides´ o els de geometria, anglès o cuina.

Venda de llibres a l’IES Mare de Déu de la Candelera.


Èxit de participació a la Setmana Cultural de l’escola La direcció de l’escola i tot l’equip educatiu es mostraven molt satisfets per l’èxit de participació i acceptació que van tenir totes les activitats.

amb un altre tipus de manifestació, també va haver-hi temps per a fer-la en directe en forma d’una sessió de karaoke.

La xocolatada, un dels actes més dolços de la Setmana Cultura.

Araceli Domínguez La nombrosa participació d’alumnes, pares, familiars i veïns de la població va ser una de les notes més destacades de la Setmana Cultural a l’escola Sant Jordi que va tenir lloc del 22 al 25 d’abril essent motiu de satisfacció per a tot l’equip educatiu. Aquesta Setmana Cultural va tornar a l’escola després de dos anys perquè, recordem, l’any passat no es va poder dur a terme degut a les obres al centre. Abans però, dilluns, es van avançar algunes activitats per tal de donar-los cabuda en una agenda plena d’actes culturals, lúdics i esportius.

Exposició Ulls de Dona.

A sota, presentació del Cd Cançons Populars. A la dreta, visita escolar a la Casa de la Vila.

Inauguració oficial La inauguració oficial tingué lloc dimarts a la tarda amb la presentació de l’exposició amb Ulls de dona, un recull de fotografies estretes pel professor Xavier Figueres a partir de vells clixés de vidre del vell Tello. Tothom va poder contemplar aquesta exposició, igualment que la resta d’actes, perquè l’escola feia jornada de portes obertes durant tota la setmana. Octavi Figueres, director

del centre ens deia sobre l’exposició que “ensorraven la casa on tenien aquests clixés i a Xavier Figueres li van proposar de recuperar alguna cosa. Amb tot el que va poder salvar, ell, que és un estudiós de la història de la població, va fer aquesta exposició evitant així que totes les fotos que es poden contemplar ara anessin a l’oblit”. Cançons populars El mateix dia es presentava el CD Cançons populars en el que van participar amb diferents cançons tots els alumnes. Cada grup canta dos cançons, les mateixes que els mestres. En total hi ha 20 cançons populars i una cançó nova composada per Octavi Figueres per a l’ocasió, El sac de les cançons, en la que es vol reflectir la feina dels educadors. Octavi Figueres es mostrava molt satisfet per aquesta feina: “És un compacte que, encara que no sigui professional, ha quedat molt digne”. Aquest compacte es regalà als nens a l’endemà, Diada de Sant Jordi. Seguint amb la música, però

Visita al museu Un altra activitat va ser la visita de tots els alumnes al Museu de Ceràmica. Allí els esperaven monitors especialitzats que els donaren les explicacions pertinents sobre tot el que van poder veure a les instal·lacions. Tanmateix, aquesta setmana cultural es van fer dues representacions teatrals Una ciutat de gratacels i Un mar de paraules. En l’apartat de concursos, per una banda, es va fer el concurs literari per als alumnes de primària i, d’altra, el concurs de dibuix per als d’infantil. Arrels compartides Per la seva banda, el taller d’ocupació ‘Arrels compartides’ va collaborar amb un seguit d’activitats a l’escola. Per als alumnes de P-3, P-4 i P-5 es va escenificar una cançó en anglès, per als de 1r i 2n es va fer la representació d’un conte en anglès, per als de 3r i 4t un memory de punts d’interès del poble i per als de 5è i 6è una espècie de trivial calero amb preguntes i respostes sobre temes de la nostra localitat. Altres activitats d’aquesta setmana intensa van ser un bateig de mar per als alumnes de 6è, caminades i sortides pel poble (a l’ajuntament, la ràdio, la policia, la biblioteca), activitats esportives, jocs tradicionals, venda de llibres per part de l’AMPA i exposició a les aules dels diferents treballs que s’han dut a terme durant el curs per part dels alumnes. Finalment, divendres 25 es clogué aquesta setmana amb una xocolatada popular.


Maig 2008 | pàg. 9

Infraestructures Les escoles velles de l’Ametlla de Mar seran enderrocades al juny

Edifici de les escoles velles.

En el seu lloc s’habilitaran més de 100 aparcaments, primer pas d’un projecte molt més ambiciós que comprén un pàrquing soterrani i un futur centre cívic.

Araceli Domínguez El pròxim mes de juny l’ajuntament de l’Ametlla de Mar té previst l’enderroc de les escoles velles per poder crear més de 100 places d’aparcament que donin resposta durant l’estiu a la demanda de llocs per als vehicles del poble i dels que vénen de fora. Aquest és el primer pas d’un projecte molt ambiciós que més endavant, a partir de setembre, pretén iniciar la construcció d’un aparcament soterrat amb cabuda per a 400 cotxes que ha d’estar enllestir aquest hivern. L’últim pas d’aquest projecte és la creació d’un nou centre cívic que doni cabuda a totes les iniciatives de tipus cultural, esportiu i social de La Cala. Andreu Martí, alcalde de l’Ametlla de Mar, deia al respecte del nou aparcament que “és una necessitat i no pas un caprici. Si consultem la gent, podem comprovar que aquestes noves 100 places per deixar el cotxe de què disposarem ja a l’estiu fan mol-

ta falta, sobretot perquè en aquesta època el poble s’omple de gent que ve a estiuejar”. Val a dir, que ja s’està buscant emplaçament per a totes les agrupacions que tenien la seva seu a les escoles velles. Concurs públic Les bases del concurs públic, amb declaració d’urgència, per tal de licitar i adjudicar l’obra d’enderroc van ser publicades al Diari Oficial de La Generalitat i al Butlletí Oficial de la Província el dia 23 d’abril i qui vulgui participar té temps de fer-ho fins al 6 de maig. El pressupost base de licitació supera els 180.000 euros i l’obra té un termini d’execució d’un mes. La documentació per als interessats està disponible als baixos de l’ajuntament de 9 a 14 hores. Qui desitgi informar-se també por fer-ho a la pàgina de l’ajuntament ametllamar.cat, clicant el link d’urbanisme.


Quatre Cantons

Maig 2008 | pàg. 10

Infraestructures La Cala comença a preparar la temporada turística El consistori està portant a terme diverses actuacions encaminades a millorar la imatge i els petits detalls estètics del municipi de cara a l’arribada de turistes.

Imatge del Passeig Marítim.

Francesc Callau L’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, a través de la Regidoria d’Obres i Serveis, ha començat a executar tota una sèrie d’actuacions que van enfocades a millorar la imatge del municipi de cara a la temporada estival i els mesos que més afluència de visitants es produeix. Així, al llarg de la passada setmana i amb el suport de la Direcció General de Costes del Ministeri de Medi Ambient, s’ha procedit a reomplir de sorra algunes de les platges que més perjudicades han sortit pels temporals de l’hivern. En total, han estat més de 2.500 m3 de sorra que han estat distribuïts a les platges de Pixavaques, Cala Pepo i Bon Capó. D’aquesta manera l’estètica de les mateixes ha

retornat al seu estat més espectacular. Cal recordar que l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar comença a netejar les seves platges abans del període de Setmana Santa i fins a finals de setembre. Aquesta és una manera de cuidar i potenciar un dels principals atractius de la vila marinera, que compta amb 5 banderes blaves per a les seves platges. Això converteix l’Ametlla en el segon municipi de Catalunya amb més guardons de la Fundació Europea d’Educació Ambiental. Andreu Martí, alcalde de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar explicava que “som un poble amb vocació turística i amb marge per millorar la nostra imatge. Hem de procurar que aquesta imatge i aquesta estètica que ens fa reconeguts, mantingui el seu atractiu. Si volem ser capdavanters no val a badar i nosaltres volem afrontar la temporada turística amb els deures fets, ja que a part de tota la feina de promoció que fem, els

petits detalls també compten i ajuden al fet que turistes i ciutadans se sentin més a gust”. Neteja de palmeres A més de les millores que s’han fet a les platges, l’Ajuntament també ha dedicat els darrers dies a la neteja de les prop de 140 palmeres que hi ha en les zones verdes del municipi. Majoritàriament a la zona del Passeig Marítim, les palmeres són habituals a les zones publiques de la Cala. Aquest fet i l’arribada del bon temps, han fet obligatori que l’Ajuntament hagi fet una bona feina de jardineria pensant en els dies de més calor i en afavorir la imatge que donen, sobretot en zones del litoral. Aquesta no és l’única acció d’aquestes característiques que té intenció d’emprendre l’Ajuntament, donat que des d’aquesta setmana, també s’han començat a pintar tots els bancs de descans i tota la senyalització horitzontal del casc urbà


Maig 2008 | pàg. 11

La costera de Pepet serà una zona exclusiva per a vianants Aquest tram és lloc de pas obligat per a molt escolars que viuen al nucli urbà i que l’han d’utilitzar per anar a l’escola.

Araceli Domínguez La costera de Pepet, un dels trams més transitats de la població, sobretot per als nens i nenes i les seves mares i pares que van o tornen a peu per anar a l’escola, esdevindrà una zona de vianants abans de l’estiu. L’actuació municipal sobre aquest carrer que va des del c/ Sant Joan fins al c/ Sant Roc, té un pressupost de 36.000 euros i s’emmarca dintre d’un seguit d’obres que s’estan fent a tot el nucli urbà per tal de millorar el seu aspecte i facilitar el trànsit de persones pel centre històric de la població. En aquest sentit, que la costera de Pepet passi ara a ser per a vianants, és la continuació de les millores que s’estan fent als carrers adjacents. Andreu Martí explicava que “el compromís del consistori amb aquestes obres que ara comencen és que estiguin enllestides abans de

l’estiu perquè és un carrer petit. Estem satisfets perquè el projecte està molt ben fet i estem segurs que la costera quedarà molt bé”. Més actuacions L’actuació també inclou la millora del c/ de l’Àngel i el c/ Sant Joan però abans d’ enllestir-los per fora, s’haurà de fer la renovació de la xarxa del clavegueram i aigües. Per a aquest projecte s’ha demanat l’ajut del Pla Únic d’Obres i Serveis que subvenciona l’obra en un 50%. S’espera que tot plegat estigui conclòs abans d’un any. A banda de les obres a la costera de Pepet, el consistori en breu durà a terme la millora de voreres a carrers estrets com ara el de Països Catalans i Sant Francesc i la millora de voreres al frontal del Port per davant de la Plaça del Canó.

Costera de Pepet.

Satisfacció a la Regidoria de Relacions amb les Urbanitzacions per la feina feta a Calafat l’any 2007 seguirem treballant, a Calafat i a la resta de les Urbanitzacions.”

L’enllumenat, una de les millores a la Urbanització Calafat.

Damià Suárez La Regidoria de les Relacions amb les Urbanitzacions considera que l’any 2007 s’ha tancat amb un balanç positiu pel que fa referència a la urbanització de Calafat. Aquí, l’ajuntament de l’Ametlla de Mar, ha invertit 30.500 Euros a la Urbanització en temes de manteniment de La Urbanització com ara la poda de pins, la neteja de les cales, les millores a l’abocador o

millores de la zona enjardinada a la illeta del port. A més, també s’han realitzat reparacions i millores a la zona esportiva. Joan Pere Gómez i Comes, regidor de Relacions amb les Urbanitzacions declarava que “hem invertit 30.500 euros en aquesta aposta pel treball constant que ens porta a fer un manteniment periòdic i del dia a dia de la urbanització. I en aquesta línia

Nou enllumenat Menció especial cal fer del nou enllumenat públic, l’obra més important d’aquest any a la urbanització que ha possibilitat la renovació de tota la xarxa de llum al carrer, una reivindicació social que ha estat possible gràcies a un conveni signat entre l’Ajuntament i Marina Sant Jordi que ha aportat 900.000 euros per tal de dur a terme el projecte. El regidor explicava que “ens trobàvem davant d’una necessitat real per a la seguretat vial i també veïnal i hem ficat tot el nostre esforç en millorar la xarxa. Avui, gràcies a aquest conveni, s’ha possibilitat que la gent de Calafat, i de La Cala en general se senti més a gust” Consolidació del Calabus La consolidació del Calabus amb un horari més ampli, que s’adequa als horaris de tren, i amb les parades assenyalades, fan que la Cala gaudeixi d’un servei de transport públic a un cost mínim per als usuaris. Això és d’especial utilitat perquè ara molt

veïns poden anar a comprar al casc urbà sense cotxe i, el que és més important, els hi dóna llibertat i independència als que no tenen vehicle propi. A mig termini Pel que fa al futur, l’equip de govern té projectes per a Calafat que aviat veuran la llum com són l’asfaltat de tots els carrers sense sortida i dels guardamorts a les vies principals. A més, en breu, s’habilitaran les noves senyalitzacions de carrers que, com a Tres Cales, seran homogènies, amb el distintiu de l’ajuntament i en català. A més, es ficarà un llistat de carrers a l’entrada de la urbanització. Tanmateix, abans de l’estiu, arriba la xarxa sense fils Wi-Max, l’Internet ADSL a 1 MB. Aquest sistema de banda ampla permet, a més, fer trucades a països com França, Alemanya, Regne Unit i Suïssa a uns dos cèntims per minut sense cap altre cost que el temps de conferència. Tots aquests projectes de futur serviran perquè Calafat estigui més a prop del nucli urbà però també més a prop de tenir els serveis necessaris als que té dret qualsevol ciutadà.


Quatre Cantons

Maig 2008 | pàg. 12

Societat La Cala ja té nou sotsinspector de policia Francesc Siuraneta, amb una dilatada carrera dintre dels cossos de seguretat, ocupa des d’aquest divendres la plaça de sotsinspector encarregat del comandament de la policia local. El nou cap de la policia local, Francesc Siuraneta, amb el regidor de Governació, Xavier Llambrich.

Araceli Domínguez Divendres 10 d’abril va tenir lloc la presa de possessió del nou sotsinspector de policia de L’Ametlla de Mar, Francesc Siuraneta. L’acte protocol·lari va comptar amb la presència de l’alcalde de la població, Andreu Martí, el regidor de Governació, Xavier Llambrich, i el sergent en cap de la policia local, Àngel Martí, que, fins ara, era el que feia les tasques de comandament a la policia de La Cala. Francesc Siuraneta deia que “em sento molt satisfet i agraeixo la confiança que el consistori ha dipositat en la meva persona. Crec en aquest nou projecte, que considero engrescador, sobretot perquè es fonamenta en el marc del desplegament dels Mossos d’Esquadra i en la retirada de la Guàrdia Civil. Això ens ha d’encoratjar durant els pròxims anys a donar un servei de policia de qualitat”.

Per la seva banda, el regidor de Governació, Xavier Llambrich Bono, feia referència a que “aquest nomenament concedeix amb la majoria d’edat de la nostra Policia Local, és a dir, enguany fa 18 anys que es va crear. Tenir un sotsinspector que faci les tasques de cap de policia és un pas més per potenciar així el nostre cos policial”. Concurs de mèrits Siuraneta, que ja va ocupar aquesta plaça de forma provisional el passat estiu, torna ara a aquest lloc de manera definitiva i amb plaça fitxa després d’un concurs de mèrits. Entre els seus objectius està el poder aconseguir unes noves instal·lacions perquè les actuals s’han quedat petites i avaluar les necessitats dels pròxims anys d’acord amb les característiques i els recursos de la població i el pressupost de l’ajuntament, la continuïtat en la formació dels policies i la renovació del material. Tanmateix, Siuraneta va lloar la labor de l’anterior cap de policia, el sergent Àngel Martí.

Dues detencions per delictes de violència domèstica El passat 3 de maig, agents de la Policia Local de l’Ametlla de Mar procedien a la detenció de H.Y, de nacionalitat marroquina i amb domicili a la nostra població. El motiu de la detenció va ser un presumpte delicte de violència domèstica contra la seva companya N.N. de nacionalitat romanesa i també resident a La Cala. Fetes les oportunes diligències, el detingut va passar a disposició de la Guàrdia Civil de la població. Dos dies després, el dia 5, tornava a donar-se una situació semblant. Agents de la Policia Local, també van procedir a la detenció de J.S.H. El motiu de la detenció va ser un presumpte delicte de violència domèstica contra la seva companya S.Z.M., també veïna de la localitat. Fetes les oportunes diligències el detingut va ser posat a disposició de la Guàrdia Civil de l’Ametlla de Mar.

Surten a concurs públic 12 parades del mercat municipal de l’Ametlla de Mar Per valorar les candidatures que es poden presentar fins al cinc de maig, l’ajuntament ha fet una sèrie de propostes relacionades amb el funcionament òptim de la parada.

Mercat municipal.

Araceli Domínguez Durant el ple del passat 31 de març es va acordar treure a concurs la concessió de les parades interiors del mercat de l’Ametlla de Mar. Alhora es va aprovar les normes que regeixen pel que fa la presentació de sol·licituds per part dels interessats en les paredes. En general, totes les parades es destinen al servei públic de venda al detall d’alimentació i altres. En concret, surten a concurs públic i obert a tothom, per una banda, set parades laterals, i per l’altra, cinc parades centrals que únicament poden ser destinades a la venda de fruita i verdura fresca. Servei públic En general, totes les parades es destinen al servei públic de venda al detall d’alimentació i altres. En concret,

surten a concurs públic i obert a tothom, per una banda, set parades laterals i, per l’altra, cinc parades centrals que únicament poden ser destinades a la venda de fruita i verdura fresca. Antoni Montagut, regidor de Comerç explicava que “ja hi ha hagut gent interessada i s’esperava que s’animés molta més perquè les persones quan vagin al mercat puguin trobar la diversitat que ofereixen altres mercats i que aquí fins ara no hem estat capaços d’aconseguir, bé perquè no han durat prou les parades o bé perquè la gent ha canviat de feina i s’ho ha deixat. Les traiem a concurs a un preu molt raonable i amb condicions molt favorables perquè qualsevol persona que tingui interès en muntar un petit negoci pugui ferho”. Els interessats en presentar-se poden portar la documentació des de dilluns 14 d’abril fins al 5 de maig. El mínim que es demana per poder optar per una parada oscil·la entre els 3.900 euros i els 18.000 euros,

depenent de les mides que ocupi l’emplaçament. Criteris de selecció A banda, per valorar els candidats, l’ajuntament ha triat els següents criteris: que el concursant millori el preu, per cada 300 euros d’increment en l’oferta del preu, un punt, fins a un màxim de 30 punts; característiques de l’activitat i viabilitat econòmica fins a un màxim de 10 punts; muntatge i decoració de l’establiment fins a un màxim de 10 punts; experiència professional en mercats municipals fins a un màxim de 10 punts; innovacions en la gestió comercial fins a un màxim de 10 punts; generació d’ocupació per a residents al municipi, fins a un màxim de 10 punts i altres aspectes circumstancials a destacar fins a un màxim de 10 punts. La vigència del contracte és per 25 anys, computats des del moment de la seva signatura sense perjudici dels supòsits d’extinció anticipada per resolució que hi poguessin concórrer.


Quatre Cantons

Maig 2008 | pàg. 13

Memòria 2007 dels Serveis Socials Dos convenis signats recentment entre el consistori i el Consell Comarcal del Baix Ebre (CCBE) permetran subvencionar les actuacions envers els més necessitats dutes a terme l’any passat.

Araceli Domínguez El passat 31 de març, l’ajuntament de l’Ametlla de Mar i el Consell Comarcal del Baix Ebre varen signat dos convenis que feien referència a les actuacions fetes dintre dels serveis d’atenció social durant l’exercici 2007. Als convenis, a més, s’especificava les subvencions que el consistori ha de rebre per part de l’ens comarcal per ajudar-lo en les despeses econòmiques que han suposat aquestes actuacions. Teresa Callau, regidora de Benestar Social, explicava que “en concret, aquests convenis fan referència, d’una banda, a la realització de serveis socials d’atenció primària i, d’altra, a l’assistència domiciliària. Són totalment diferents i, alhora, molt importants i necessaris”. Realització de Serveis Socials d’Atenció Primària Pel que fa a les persones que duen a terme els serveis socials d’atenció primària, el conveni inclou una treballadora social a jornada sencera (35h/setmanals), una treballadora a jornada parcial (23h/setmanals) i una educadora social a jornada parcial (14h/setmanals). Les tasques que desenvolupen els treballadors són les següents: informació, valoració, orientació i assessorament a les

La parròquia de la Purificació participa a la XXIV Trobada Infantil Diocesana Araceli Domínguez Diumenge 6 d’abril es va celebrar la XXIV Trobada Infantil Diocesana a Tortosa en la que van participar joves de la nostra parròquia. La trobada va aplegar 700 persones, la majoria nens i nenes de la nostra diòcesi. Per commemorar la trobada es va preparar una festa al Seminari de Tortosa a la que van participar mossèn David del Perelló, sis catequistes i 16 joves de les dues parròquies. Fins l’hora de dinar, tothom que

participà a la trobada va poder gaudir de diferents jocs a l’interior del seminari i d’una missa molt emotiva celebrada pel bisbe Xavier Salinas. Per la tarda, es va fer una gimcana i un espectacle musical a l’exterior. La jornada es va desenvolupar amb total normalitat. El dia era perfecte pel que fa al temps i era un al·licient afegit perquè nens i joves s’ho passessin d’allò més bé i fessin amistat amb nois i noies d’altres pobles com ara Flix, Forcall i La Ràpita entre d’altres.

persones, tramitació de prestacions i programes, detecció i prevenció de situacions de risc social i d’exclusió, suport i seguiment de persones i famílies, gestió i coordinació dels serveis d’assistència domiciliària, treball social comunitari i derivació de casos als serveis socials especialitzats o d’altres xarxes assistencials. En total es van realitzar 1727 intervencions de les quals, desglossantles, 646 van ser d’informació, 253 d’orientació, 260 d’assessorament, 115 corresponien a tractaments i 453 a tràmits i gestions. Respecte als horaris d’atenció social primària són de dilluns a divendres de 8h a 15h, sent de 9h a 14h l’atenció al públic. Es recomana sempre cita prèvia per una millor atenció. Assistència domiciliària El Servei d’Ajuda a Domicili (SAD) és un instrument d’actuació dels serveis socials bàsics que es materialitza en la realització d’accions organitzades per prestar suport personal, atenció i ajut especialment a les persones amb dificultats en el seu desenvolupament, manca d’autonomia personal, disminució o amb una problemàtica social o familiar especial. Així, el serveis socials es desplacen al domicili per tal d’evitar o retardar situacions d’internament i

poder mantenir l’usuari en el seu entorn amb les garanties d’una atenció adequada i, en definitiva, millorant la qualitat de vida dels beneficiaris. Actualment hi ha dues treballadores familiars que desenvolupen el SAD a l’Ametlla de Mar i el treball que realitzen és supervisar per les treballadores socials amb les que es fa un seguiment setmanal dels casos. Teresa Callau diu estar absolutament “perplexa per la capacitat de treball que tenen les noies de serveis socials. Fins que no ho veus no t’ho creus. Fan molta i bona feina”. Més de dos mil hores mensuals En l’exercici 2007 el SAD ha fet 2380,50 hores mensuals. Ara per ara aquest servei atén 12 domicilis fent un total de 57h/setm. d’ajuda domiciliària. Malgrat tot, encara hi ha una ajuda pendent de començar però la falta de treballadores familiars fa que encara no es pugui dur a terme. El perfil dels beneficiaris és, en general, de persones majors de 65 anys que viuen soles i que presenten problemes de mobilitat, derivats de diferents patologies associades a l’edat avançada o per ser afectats de malalties neurodegeneratives. Malauradament, hi ha algunes d’aquestes persones que presenten manca de suport familiars i social.

Avís a les persones interessades en el sistema Wimax L’operadora de telefonia Eurona ja ha començat la instal·lació dels equips necessaris per fer que tothom pugui gaudir de servei de banda ampla sense cables i telefonia al municipi mitjançant el sistema Wimax. Aquest servei és especialment interessant per a les persones que viuen a les urbanitzacions i a rústica que, fins ara, tenien molt problemes de connexió a la xarxa. Les persones interessades en aquest servei han de trucar al telèfon 977708196.


Quatre Cantons

Maig 2008 | pàg. 14

Societat La Cala aposta per una formació continuada de qualitat en àmbits molt diferents El balanç en xifres pel que fa a l’últim semestre és de 31 cursos, alguns de nous i altres ja consolidats, que han donat servei a molts alumnes en àmbits molt diversos.

Araceli Domínguez La Regidoria de Formació segueix apostant per una política que apropa el coneixement als ciutadans posant a l’abast de tothom diverses accions formatives de diferent naturalesa. En aquest sentit, durant el primer semestre de 2008, ha dut a terme 31 cursos que han servit per introduir i millorar els alumnes en temes tan dispars com la informàtica o l’anglès passant per la dansa del ventre, els balls de saló o els dedicats específicament a la gent gran. Dels 31 alguns són nous de trinca i altres continuen els coneixements encetats en la passada remesa de cursos.

Alumnes del curs de ioga. Alumnes del curs de dansa del ventre.

L’equip de govern informa:

De nous i de ja fa temps Entre els nous, s’han fet el de monitor de menjador, el de retoc fotogràfic, el de francès, el de relaxació i antiestrès, el pla general comptable i dos cursos de dansa de ventre. D’altra banda, els que han continuat respecte a la programació d’altres anys són Anglès bàsic, Balls de saló, Informàtica per a Gent Gran , Català Bàsic (nouvinguts), Espanyol inicial, Informàtica inicial, Comptabilitat inicial i Internet. Nova eina per a monitors i educadors A més, dintre d’aquesta política de formació i capacitació, l’àrea de

joventut del Consell Comarcal del Baix Ebre organitza el monogràfic `Inadaptació Sociocultural en el Lleure´ amb l’objectiu de dotar els educadors i monitors del món del lleure d’eines i recursos pràctics per millorar la seva tasca educativa. Qui vulgui participar es pot inscriure de forma gratuïta al Telecentre de l’Ametlla de Mar anant directament (c/ Pau Casals 74) o trucant al telèfon 977 457 269. El monogràfic conta de 10 hores i s’impartirà el dissabte 17 de maig des 9.00 a 14.00h del mati i de 15.00 a 20.00h de la tarda.

Benvolguts veïns/es Seguint el procés de tramitació del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) que vam iniciar a l’abril de 2006, que vam aprovar inicialment el 22 de juny de 2007 i que properament s’ha d’aprovar provisionalment, els volem continuar informant d’allò que s’ha fet fins ara i del que encara resta per fer. Ànims i us esperem, perquè per nosaltres és molt important seguir el procés de participació ciutadana previst, procurant la seva plena informació i la màxima transparència. És per això que els convoquem a una nova assemblea municipal informativa pel proper dia 28 de

maig a la Sala de la SCER a les 19.00h. Atentament,

La SCER comunica que el proper divendres

30 de maig, a les 19.00h, a la sala de la societat, es realitzarà una conferència sobre “La vacuna per a la prevenció del càncer del coll uterí” a càrrec del

Prof. Dr. Josep Mª Laïlla i Vicenç - Catedràtic d’Obstetrícia i Ginecologia (Universitat de Barcelona)


Quatre Cantons

Maig 2008 | pàg. 15

Un calero representa a Espanya a un concurs d’enginyeria europeu Eduard, juntament amb els seus companys d’equip, participarà a França en aquest concurs després de guanyar una prova en la que participaren quatre universitats espanyoles i dos equips de Malàisia.

de reconèixer que els coneixements de navegació del meu pare, capità de la marina mercant, ens van ajudar força a l’hora de tractar analíticament les coordenades esfèriques que rebíem del GPS, pràcticament intractables”. Malgrat tot reconeix que “haurem de millorar el sistema de GPS per a la competició de França perquè al final només vam ser capaços de rebre un senyal molt dèbil i massa poc precís”. Daniel Sors, de Lleida, es va ocupar de les presentacions que s’havien de realitzar en anglès davant dels membres del jurat. També va tenir un paper decisiu per la seva gran aportació d’idees en les primeres fases del desenvolupament del projecte.

Eduard Brull (a l’esquerra) i els seus companys.

Traducció i edició d’un article aparegut a la web Librepensadores.com Eduard Brull, estudiant d’Enginyeria Aeronàutica i veí de l’Ametlla de 22 anys, representarà a Espanya en l’European CanSat Competition que té lloc a França aquest estiu després que el seu equip fos l’escollit durant la Competició CanSat del Laboratori d’Experimentació en Microgravetat de la Universitat Politécnica de Madrid (LEEM-UPM) que es va celebrar del 10 al 12 d’abril a Segòvia. Fer volar la llauna La competició CanSat, que es pot traduir com “satèl·lit llauna”, consisteix en fer entrar dins d’una llauna de refresc de mida estàndard tots aquells components que es creguin necessaris, sense superar els 350 grams de massa, per fer arribar la llauna, que és llançada amb un coet a 600 metres d’altura, en perfecte estat a un punt fixat en terra. El que s’apropi més, guanya.

La prova és un bon compendi d’aerodinàmica, mecànica, electrònica, robòtica i aeromodelisme entre d’altres disciplines. En concret, l’estratègia d’Eduard Brull i els seus companys es basava que la llauna caigués com una pedra fins als 50 metres d’altitud per allunyar-se el mínim possible del punt de llançament que era bastant proper al d’arribada. En aquest punt, els circuits electrònics enviarien un senyal a un petit motor per alliberar un sistema de paracaigudes que havien dissenyat i fabricat entre l’Eduardo Ferreyra, de Madrid, i l’Eduard Brull per frenar la caiguda. GPS integrat Un cop a terra es quan entra en joc el GPS integrat dintre de la llauna que és de la mida d’un segell. “Sabent el punt on es trobava el CanSat”, expliquen Alejandro Monleón i Pedro Martín, madrilenys juntament amb Marcos Calle, de Sòria, responsables de l’electrònica del satèl·lit, “i sabent on havia d’arribar, un petit programa informàtic podia calcular fàcilment la ruta i enviar la informació als motors que donaven potència a les rodes col·locades als dos extrems de la llauna”. Coneixements nàutics L’Eduard afegeix que “amb aquest programa informàtic vam intentar que fos el més senzill possible. He

Sis equips rivals La competició, promoguda i organitzada per Hèctor Salvador, president del LEEM, va comptar amb la participació d’equips de quatre universitats espanyoles (Madrid, Catalunya, Sevilla i València) i de dos equips convidats de Malàisia. Es va realitzar a l’aeròdrom de Fuentemilanos, a Segòvia, i va estar a punt de ser suspesa per culpa de la pluja i el fort vent. Finalment, es va poder realitzar. Però el terreny, completament enfangat, feia quasi impossible l’aproximació a la diana per terra, restant punts a les possibilitats de l’equip madrileny. Per sort per a l’equip de l’Eduard també l’actuació dels seus rivals es va veure afectada per la climatologia perquè els seus sistemes incorporaven paracaigudes i parapents quan sortien del coet que es van moure al ritme que marcava el vent, perjudicant-los en la prova. De Sòria a Texas Eduard, ara, desitja que “a la competició europea, on hi ha molta més rivalitat i competència, poguéssim demostrar tota la potencialitat del nostre CanSat. Ara mateix és bastant competent però continuarem treballant per millorar-lo”. En cas que guanyessin a França, l’Eduard i els seus companys serien convidats a participar a la competició internacional, organitzada per la NASA, que tindrà lloc a Texas.


Maig 2008 | pàg. 16

Quatre Cantons

Societat Acció Solidària i Logística fa balanç de l’any 2007 en projectes més compromesos i, al 2000, en la creació de l’ONG pròpiament dita. ASL es defineix, doncs, com una associació civil que es fonamenta en el seu voluntariat, participativa i sense ànim de lucre que té com a finalitat proporcionar suport tècnic, formatiu i logístic a països en vies de desenvolupament, organitzacions humanitàries, cossos de bombers i emergències.

Estand de l’ONG a la Fira Alternativa.

Araceli Domínguez Acció Solidària i Logística (ASL) és una ONG que es va crear a l’Ametlla de Mar a l’any 1998 com a resposta als milers de damnificats a Centroamèrica pel pas devastador de l’huracà Mitch. En principi no es va crear l’ONG com a tal, sinó únicament una comissió d’agermanament amb la població de Barrapatuca (Honduras) que, amb el temps, va anar derivant

Trajectòria en progressió Rodrigo Teba, membre d’Acció Solidària i Logística, explicava que “continuem en una trajectòria en progressió de socis, el que ens possibilita dur a terme diferents projectes socials, per exemple, a Hondures on col·laborem estretament amb el cos de bombers. A banda, els socis han augmentat a Sant Just Desvern, Sant Pere de Ribes i Barcelona, encara que la representació calera segueix essent nombrosa. De qualsevol manera, agraïm la col·laboració de totes les persones que és la que ens permet realitzar totes aquestes accions socials”. Al termini de 2007, ASL, comptava ja amb 79 associats dels que prop

d’una vintena pertanyen a l’Ametlla de Mar. Entre les activitats realitzades durant l’any passat podem mencionar el dinar solidari de socis i amics de l’entitat, la participació a la Fira Alternativa de La Cala, la III Fira de la Solidaritat de Sant Feliu, les I i II Jornades Organitzatives d’ASL, la VIII Marxa Nocturna Tivissa-L’Ametlla, la Festa Aquàtica de l’Ametlla de Mar, la Quarta Fira de Comerç Just de Cubelles i la Venda de participacions de la loteria de Nadal. La feina dels voluntaris Totes aquestes activitats les han fet els voluntaris de l’associació que, a banda, també s’han encarregat de buscar, recollir i preparar els materials donats per entitats públiques i empreses privades i, posteriorment, carregar els contenidors que han portat aquests materials fins a Hondures. Aquesta feina ha possibilitat que durant l’any passat s’ajudés a projectes a Hondures com ara el Dispensari mèdic de Cofradia, la construcció d’un dispensari mèdic a Choloma, la construcció d’una escola a la Colònia Brisas de Occidente de Cofradía i la participació a un camp de treball.

L’educació viària també arriba a la Llar d’Infants Equip Directiu de la Llar d’Infants El passat dimecres, 16 d’abril, la policia municipal de l’Ametlla de Mar va realitzar un taller d’educació viària a la Llar d’Infants Xerinola per als alumnes de P-2, que són els nens i nenes de 2 a 3 anys. Alumnes aplicats Els nens van escoltar molt atents les paraules del policia, el qual els va explicar que al carrer hi ha algunes coses que poden ser perilloses, com, per exemple, vehicles com ara cotxes, camions i autobusos. I, a més, els va fer comprendre la necessitat de caminar correctament La policia local durant el taller d’educació viària a la LLar d’Infants .

per la vorera i anar agafat de la mà d’una persona gran. Aquella tarda els nens s’ho van passar molt bé, van gaudir pujant als cotxes de la policia, parlant per l’emissora, tocant la sirena, posantse les gorres... Es pot dir que, per unes hores, els nens es van sentir una mica policies. A més, com a cloenda del taller, van pintar una fitxa per avaluar els conceptes apresos. Agraïment La Llar d’Infants vol agrair la participació de la policia municipal de la vila en aquesta activitat perquè pensen que l’educació viària s’ha de fomentar ja des de ben petits.


Quatre Cantons

Maig 2008 | pàg. 17

L’obra “WWW” de Núria Jardí (Traç Disseny), a la “Bewegterwind” de Lichtenfels (Alemanya) El “Bewegterwind” és un concurs de projectes efímers que es va iniciar al 2005, i TRAÇ disseny s’ha presentat per primer cop amb “WWW” que ha estat escollida de les moltes obres rebudes des de 17 països, i s’exposarà durant els mesos de juliol i agost en aquesta ciutat alemanya. Diuen que “les paraules se les emporta el vent”, i en Bob Dylan trobava les respostes en el vent. Degut a que les lletres, sigui en l’ idioma que sigui, també estan relacionades amb el vent, les autores volen que paraules i respostes flueixin i viatgin amb aquest fenomen natural i transportin a l’espectador on ell vulgui. En aquest sentit unim la cultura

catalana que va ser la convidada d’honor a la Fira de Frankfurt (Alemanya) l’any 2007 i una de les escriptores més importants de la narrativa catalana contemporània i la més internacional, Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908-Girona, 1983), i que en aquest 2008 es commemora el centenari del seu naixement. Per representar el projecte hem escollit dues de les seves obres més divulgades: La Plaça del Diamant i Mirall trencat. L’efecte que pot crear WWW amb el vent i la llum (artificial o natural), que vagin a parar als trossos de paper mirall, es molt interessant, ja que al bellugar-se donarà joc a un impacte visual agradable.

L’obra “Nus” de Núria Jardí (traç disseny), guanyadora de la Ia Fira Marítima de la Costa Daurada L’obra “Nus” de Traç Disseny, ha estat la seleccionada per representar la imatge gràfica de la 1a Fira Marítima de la Costa Daurada, que tindrà lloc del 22 al 25 de maig al moll de ribera del Port de Cambrils. Aquesta fira uneix les poblacions de Cambrils i Salou en el

primer gran certamen d’aquestes característiques a la zona. “Nus” vol simbolitzar la unió d’aquests municipis utilitzant un element nàutic per excellència. Intentant fugir de les típiques ones i vaixells, tan utilitzats per aquest tipus d’esdeveniments.


Quatre Cantons

Maig 2008 | pàg. 18

Pesca Comença la veda per a les barques d’arrossegament Enguany fan la veda de manera conjunta per un període de tres anys totes les barques de la demarcació de Tarragona, incloses les de Sant Carles de la Ràpita i Les Cases d’Alcanar.

Araceli Domínguez El dia 1 de maig va ser la data d’inici per al començament de la veda de les barques d’arrossegament a la demarcació de Tarragona a la que, enguany, s’afegeixen per primer cop les barques de Sant Carles de la Ràpita i Les Cases d’Alcanar. Més de 200 barques que porten entre 3 i 4 tripulants. En concret, a l’Ametlla, hi ha 29 barques que es dediquen a aquest tipus de pesca. El període d’inactivitat es prolonga durant els mesos de maig i juny amb la finalitat de deixar reproduir als peixos i regenerar d’aquesta manera el fons marí. Predomini de la continuïtat Aquest és el primer any d’un nou període en el que predomina la continuïtat respecte a l’anterior. És a dir,

Barques d’arrossegament.

s’ha acordat amb l’administració un nou pla de gestió mitjançant el que durant un trienni més es fan les aturades biològiques. Malgrat tot, el president de la Confraria de Pescadors de l’Ametlla de Mar, Xavier Solé, creu que dos mesos a l’any durant tres anys no són suficients per recuperar els caladors, com demostren els estudis que es fan des de les mateixes institucions, i confia que l’administració es repensi la perdurabilitat en el temps de les aturades. “A diferència de l’any passat en el que estaven inclosos en un sistema de subvencions que es deia Fons IFOP, ara entrem en el Fons FEP. De moment, tenim una programació de tres anys que recolza la veda. Malgrat tot, espero que l’ administració s’ho repensi i continuïn les vedes després d’aquest nou període perquè sinó estem perduts”. Pla de Pesca per al Mediterrani Recordem que Brussel·les, mitjançant el Pla de Pesca per al Mediterrani, aprovat al desembre de 2006, no preveia més vedes però sí la redacció de plans de gestió per a la preservació dels recursos. Tanmateix, prohibia a la Direcció General de Pesca de l’Estat espanyol que es fes càrrec de la part de subvenció que li corresponia. Malgrat tot, el govern català va voler continuar amb les vedes i subvencionar-les. Val a dir que, per compensar els mariners per les pèrdues econòmi-

ques que suposa no anar amb tant de temps a la mar, les institucions implicades els hi donen una prestació i l’armador cobra uns ajuts que oscil·len atenent a criteris de tonatge, motor i altres conceptes. Enguany, les novetats, són que l’armador pot cobrat el 100% de la subvenció en acabar la veda mitjançant un crèdit de l’Institut Català de Crèdit Agrícola que genera uns interessos dels que es fa càrrec la Direcció General de Pesca i pel que fa als diners que cobren els mariners, s’està buscant una solució perquè no consumeixen l’atur que els hi pertoca pels anys de treball cotitzats i puguin acollir-se a algun tipus de Fons Social Europeu. En total, el conjunt de les barques de Tarragona rebran subvencions per valor d’1.500.000 € . Sant Carles de la Ràpita i les Cases d’Alcanar Pel que fa a que l’arrossegament de Sant Carles de la Ràpita i les Cases d’Alcanar, enguany s’afegeixin a la veda el mateix dia que la resta de barques de Tarragona, fet que, va ser una decisió unànime per part dels pescadors de la zona. Solé diu que és aviat per valorar si pot perjudicar o no a l’arrossegament calero la incorporació d’aquestes barques. Així doncs, per aclarir el dubte, haurem d’esperar al juliol quan totes les barques de Tarragona surtin a la mar i les prenguin el relleu les de València i Castelló.


Maig 2008 | pàg. 19

Pesca El Peix Blau de Tarragona ja és un Producte Local de Qualitat L’Organisme Autònom de Desenvolupament Local de la Diputació de Tarragona va presentar aquesta distinció pel peix capturat per les barques de l’Ametlla de Mar, Cambrils i Tarragona.

Francesc Callau El Peix Blau de Tarragona compta amb una nova distinció de qualitat, la de PQL o Producte Local de Qualitat. La Diputació de Tarragona a través de l’Organisme Autònom de Desenvolupament Local va fer-ne la presentació a la Confraria de Pescadors de Tarragona. L’objectiu d’aquest distintiu es facilitar el reconeixement dels productes agroalimentaris que es cultiven o elaboren dins de l’àmbit territorial de les comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, amb la finalitat de sumar a l’esmentat producte una sèrie de valors com el distintiu de qualitat, la pertinença al territori i la tradició en la seva elaboració. El President de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, va dir que, “del que es tracta es de defensar el patrimoni. Quan dius això tothom ràpidament pensa en les pedres i en els monuments, i ja ho defensem tant com podem, però n’hi ha un altre de patrimoni que són els productes de la mar o els productes agroalimentaris que també són un patrimoni nostre i també el volem defensar, per que com el peix blau els sentim nostres, i tants d’altres

El seitó es redueix a Catalunya en un 42% en 13 anys Un estudi de l’Institut de Ciències de Mar de Barcelona (CSIC) constata un descens de la quantitat de seitó del 42% a Catalunya en els últims 13 anys, segons va informar el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR). L’estudi indica que la disminució de la biomassa al golf de Lleó ha estat del 36%, mentre que a la zona de l’Ebre i el golf de València, el descens ha estat del 69%. És per això que el departament ha presentat al sector una sèrie de mesures per frenar el descens, com ara reduir a més de la meitat el nombre de vaixells que vénen a pescar a les costes catalanes, augmentar la talla mínima del sei-

tó de 9 a 11 centímetres i crear davant del Delta un espai protegit per afavorir-ne la reproducció . Fins i tot la Direcció General de Pesca veu amb bons ulls l’establiment d’una veda de fins a tres anys per a la pesca del seitó. Aquest pla és similar al que ara fa tres anys es va dur a terme al Cantàbric i seria molt ben rebut per la confraria de l’Ametlla de Mar que el demana juntament amb Cambrils, Tarragona i Castelló però no així per la resta del País Valencià i Múrcia. A més, els que hi estan a favor diuen que perquè el pla sigui efectiu ha d’aplicar-se a tot el Mediterrani.

Presentació del Producte Local de Qualitat a la Confraria de Pescadors de Tarragona.

des del Camp de Tarragona a les Terres de l’Ebre, com es el cas de l’arròs”. Per la seva part, Joan Josep Malràs, President de l’Organisme Autònom de Desenvolupament Local va parlar de que, “el sector i les confraries de pescadors i de la gent que viu d’això a l’Ametlla, Cambrils i Tarragona, estan fent un esforç molt important en la reducció de captures i en la conservació dels fons i ara manca que aquest peix es conegui, es consumeixi i que es pugui fer una bona promoció i difusió. Es tracta de sumar valor a l’esforç que està fent el sector”. El punt de reflexió però el va posar Agustí Rillo, President de l’Organització de Productors de Peix Blau de Tarragona. Rillo va dir que, “es interessant com qualsevol altra ajuda que ens puguin donar per tirar endavant tots els problemes que te el sector i que ara són molts, degut a les poques captures que tenim. Amb tot el que estem fent, hem de poder tirar endavant, tot i el problema de producte que tenim, que cada vegada tenim menys peix a la costa, en part per que naltros mateixos, els pescadors hem esquilmat el mar i en part per que les autoritats no han estat a l’altura”. Rillo va demanar el suport de les autoritats presents per impulsar junt amb el sector una aturada biològica permanent de 3 o 4 anys com

ja s’està fent a Cantàbria i que veu com a única solució a la situació actual d’esquilmació del peix blau a la zona. Per la seva part, Xavier Solé, President de la Confraria de Pescadors de l’Ametlla de Mar, va dir que, “es una satisfacció per part nostra, ja que qualsevol tipus de promoció es benvinguda i principalment aquesta que ha estat impulsada per la Diputació, sobre tot de part de la gent que treballa dia a dia en el sector”. Actualment, hi ha 22 barques a la demarcació de Tarragona que pesquen el peix blau i que l’any 2000 van rebre el reconeixement de qualitat per primera vegada a la Mediterrània amb la Denominació d’Origen. 12 ho fan al port de Tarragona, 6 al port de l’Ametlla i 4 al port de Cambrils. En total l’any 2007 van capturar 2’3 tones de peix blau, el que va suposar un valor a llotja de més de 3 milions d’euros. D’aquesta manera el peix blau s’afegeix a productes com l’arròs del Delta de l’Ebre o l’avellana de Reus com a productes PQL i no serà l’últim, ja que també està previst que el distintiu de qualitat arribi al Préssec de la Ribera d’Ebre, les diferents DO de vi de Tarragona, les Clementines de les Terres de l’Ebre, el Cava, la patata de Prades, les DO de l’oli, el calçot de Valls o la mel del Perelló.


Maig 2008 | pàg. 21

Medi Ambient Andreu Martí considera una burla cap al territori el minitransvasament L’alcalde de l’Ametlla de Mar es lamenta que ningú els hagi consultat sobre la interconnexió de xarxes i la venda dels pous de Tarragona, sobretot tenint en compte que a les nostres terres tampoc sobra l’aigua.

Araceli Domínguez Andreu Martí, alcalde de l’Ametlla de Mar, considera una burla cap al territori la interconnexió de xarxes i la venda d’aigua dels pous del Camp de Tarragona per tal d’abastar Barcelona. Sobretot, si es té en compte que “a les nostres terres no sobra aigua i, segons el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), en concret als mesos d’estiu, no hi ha excedents”. “Que no hi havia excedents”, va ser la resposta que rebé el consistori calero quan, al juliol de 2004, va adreçar un escrit al CAT, demanant una ampliació de la concessió per motius de creixement de la població, sobretot en moments puntuals com ara l’estiu. L’ajuntament té una concessió de 514.000 m3 l’any i va sol·licitar al CAT que l’ampliessin fins a 713.044 m3. L’Ametlla no és una excepció perquè aquesta mateixa negativa també la van rebre altres municipis de les Terres de l’Ebre. Alternatives a les mancances Davant aquesta negativa, el govern municipal començà a buscar alternatives per evitar possibles mancances en un futur. “Així doncs”, explica Martí, “van encarregar a un especialista un estudi que concloïa que la millor solució era trobar vetes

d’aigua i recuperar antics pous amb els que abastar la població durant els mesos d’estiu i la resta de l’any agafar l’aigua del consorci”. En aquest treballs de recerca i recuperació es van invertir 360.000 euros que, s’esperava, culminessin en la materialització d’unes reserves d’aigües d’aproximadament 5000.000m3. Solidaritat en dos direccions Martí va remarcar que el nostre poble “és un poble generós i solidari però que de quan en quan estaria bé que Andreu Martí, acalde de l’Ametlla de Mar. aquesta solidaritat fos bidireccional”, sobrei ara, un cop en bones condicions, tot tenint en compte que a la gent del venguin el seu contingut a Barcelona nostre territori també li cal l’aigua. En mentre segueix utilitzant l’aigua del aquest sentit va trobar a faltar que el consorci. govern català encara no s’hagués En aquesta línia de rebuig al miniposat en contacte amb els dirigents transvasament, divendres 18 d’abril, dels consells comarcals. L’alcalde el plenari del Consell Comarcal del de La Cala també va lamentar que Baix Ebre, que presideix l’Andreu Reus i Tarragona s’hagin abastat de Martí, presentava una moció en l’aigua del consorci mentre es re- contra amb el recolzament de CIU i generaven els seus pous salinitzats ERC.


Maig 2008 | pàg. 22

Quatre Cantons

Cultura Èxit del teatre calero a la 6a Mostra Nacional de Teatre Amateur

Representació de l’obra Nit de Noces.

Van representar Nit de Noces a Pineda de Mar, junt amb una seixantena de grups teatrals de tot Catalunya.

Francesc Callau El Grup Escènic de la Societat Cultural Esportiva i Recreativa de l’Am-etlla de Mar va participar amb gran èxit a la 6a edició de la Mostra Nacional de Teatre Amateur que va tenir lloc a Pineda de Mar(Maresme) durant el llarg pont del primer de maig. Els caleros van representar l’obra Nit de Noces que ja van estrenar la vigília de la Festa Major de la Candelera.

Vicent Boquera, President de la SCER explicava que, “em sento molt satisfet d’arribar aquí. No per això ens hem de dormir, ja que continuarem lluitant per pujar el llistó. Formar part d’aquest grup de gent del teatre amateur que hem participat a la trobada ha estat un plaer. Felicito a tot el grup i els mostro el meu agraïment a tots els components. A nivell cultural, es un fet històric pel nostre poble”. Els caleros van participar en aquesta mostra, després de ser escollits per la Federació de Grups de Teatre de les Terres de l’Ebre i segons un dels directors del grup, Josep Tomàs Margalef, “la gent del poble pot estar ben satisfeta, donat que vam quedar molt bé i vam deixar el nom de la Cala ben alt”. Amb tot, Margalef va dir que, “la nostra presència a la Mostra ens ha servit per saber on estem, ja que hi havia grups molt bons i ens hem adonat que encara hem de treballar molt i hem de millorar. Hem fet teatre ,però també n’ hem aprés”. La Mostra Nacional de Teatre Amateur de Pineda de Mar (Maresme), que aquest any arribava a la seva sisena edició, va comptar amb més de 60 companyies que van representat

tota mena de disciplines teatrals, des de musicals a obres d’autors contemporanis passant pel circ, el teatre infantil i els monòlegs. El president de la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya, Josep Rafecas ha reconegut que s’ha convertit en un punt de referència pels amants del teatre a Catalunya. Es donà la circumstància que en el reportatge que TV3 va oferir en un dels Telenotícies Migdia, es van poder veure unes breus seqüències de l’obra representada pel grup calero. Una bona part dels components del Grup Escènic de la SCER ja han manifestat la seva intenció de tornar-hi l’any vinent, estiguin o no invitats a representar alguna obra. L’organització ha estimat que, en aquests cinc dies de teatre ‘amateur’ a la comarca del Maresme, unes 600 persones s’han allotjat als hotels de la població. Després de prop d’una quinzena de representacions de l’obra No hablaré en clase al llarg del 2007, aquest any les expectatives obertes amb Nit de Noces, pareixen similars, donat que a més de la presència a Pineda de Mar, també han representat a Santa Bàrbara, Vandellòs i ,de moment, ja tenen un compromís a Ginestar de cara al pròxim estiu.


L’escola Sant Jordi participa a una mostra de teatre escolar

Els alumnes durant la representació de l’obra El rei que no reia.

20 alumnes de 6è del CEIP Sant Jordi van participar a la XXIV Mostra de Teatre Escolar del Baix Ebre amb l’obra El rei que no reia, un al·legat sobre la verdadera felicitat.

Araceli Domínguez El CEIP Sant Jordi va participar dijous 10 d’abril a la XXIV Mostra de Teatre Escolar del Baix Ebre amb l’obra El rei que no reia, un al·legat sobre la verdadera felicitat, representada per 20 alumnes de 6è del centre d’educació calero i dirigida pel professor Xavier Figueres. L’obra, de l’autor Josep Maria Folch i Torres, té 45 minuts de durada i està ambientada a l’Edat Mitjana. Explica, en concret, la història d’un rei que, avorrit dels plaers terrenals, recupera el seu somriure alliberant un munt de persones de la presó. Els nois de 6è la van posar en escena davant de 120 espectadors entre els que havia els alumnes d’una altra escola de l’Ampolla. La XXIV Mostra de Teatre Escolar del Baix Ebre tingué lloc al teatre Felip Pedrell de Tortosa els dies 8, 9, 10, 15 i 16 d’abril i, enguany, hi van participar alumnes de 22 col·legis de la comarca que posen en escena diferents peces de teatre.

Molt bon paper Octavi Figueres, director del CEIP Sant Jordi, es mostrava molt satisfet pel bon paper que havien fet els alumnes del centre. “Han interpretat l’obra de manera fantàstica i així ho ha percebut el públic assistent que l’ha aplaudit profusament. Tornarem a fer-la a final de curs”. Encara que els nois i noies de 6è ja havien representat aquesta peça teatral, l’estrenaren al Nadal, per calmar els nervis propis de la posada en escena davant del públic, el Centre de Recursos de la delegació territorial d’Educació a les Terres de l’Ebre va oferir eas participants, i al públic en general, l’actuació del pallaso Boniato que va sortit abans i després de la representació escolar. Final de curs Els alumnes de 6è, com comentava Octavi Figueres, tornaran a posar en escena aquesta obra a la festa de final de curs.


?

Quatre Cantons

Maig 2008 | pàg. 24

Entrevista

Francesc Siuraneta Francesc Siuraneta, el nou sotsinspector de la Policia Local, va néixer a Bellaguarda, a Les Garrigues, ara fa 47 anys però des dels quatre viu a Cambrils. Siuraneta va prendre possessió del seu càrrec a La Cala el passat 10 d’abril després de guanyar aquesta plaça en un concurs de mèrits. Abans, però, ja havia pogut familiaritzar-se amb la seva nova destinació perquè va estar dos mesos durant l’any passat ocupant el mateix càrrec. Com sorgeix la possibilitat de venir a treballar a La Cala? Com sabeu, Àngel Martí havia comandant la policia de La Cala durant molt anys. És una persona magnífica, com a home i com a professional, però va arribar el moment en què va sentir la necessitat de quedar en una posició secundària i l’ajuntament decideix crear la plaça de sotsinspector. Em van preguntar l’any passat si volia venir i vaig acceptarho però només podia estar dos mesos que era el que em permetia la legislació. En aquells moments jo comandava la policia portuària de Tarragona però trobava a faltar el món municipal i el món de les policies locals. La policia portuària té unes competències diferents, tot i ser el mateix. Allí no hi ha ciutadans, hi ha usuaris, és un món comercial que no permet que res trastoqui els seus plans. Després d’aquests dos mesos l’ajuntament va fer el que tocava, un concurs de mèrits. Vaig tenir la sort de guanyar-lo jo. I aquí estic. M’agrada l’Ametlla de Mar. És un lloc preciós. Hi ha poques poblacions que la superin en bellesa. Encara que Cambrils també és molt maco i jo he de defensar-lo perquè m’he criat allí però, per a mi, trobar-me ara aquí, en aquest entorn privilegiat, és molt important.

Això de ser policia, es neix o un es fa? Volia ser periodista però per circumstàncies de la vida, havia nascut a una família humil, no vaig poder anar a estudiar a Barcelona i Tarragona estava molt limitada pel que fa a les carreres que es podien fer. Els que veníem de lletres, o fèiem magisteri o alguna filologia o geografia i història. Com t’he dit, la meva primera vocació era la de periodista. De fet, jo havia col·laborat a la revista Cambrils i havia fet altres coses en el món del

periodisme que ja em preparaven el terreny del que jo volia fer. Volia agafar una càmera i anar-me’n com a reporter a les guerres... Aleshores, com no va poder ser o potser és que jo no vaig tenir prou decisió per marxar i no creure a la mare, vaig fer magisteri. Però no em va agradar. Els nens som molt macos però només els meus. A més, la feina de mestre no només és una feina molt dura sinó que està molt mal pagada. No vaig voler acabar una carrera que no volia exercir.

Ho sigui que això de la policia és l’opció B... De sobte em va atraure el món de la policia. Però també he de dir que em va atraure com li atrau a la immensa majoria de les noies i nois que es presenten a les proves. És una feina fixa, està ben pagada i perquè, al 1984, que va ser quan jo vaig entrar, estaven a una època de molta recessió econòmica. No vull enganyar ningú. La meva vocació va ser a posteriori.

Així doncs comença la seva carrera com a policia. Vaig entrar a la Policia Local de Reus i allí ja vaig començar a veure moltes possibilitats en aquest món. Vaig pensar que, ja que era funcionari de carrera i ja que m’hi havia de dedicar força temps, volia col·laborar d’alguna manera en una cosa que era important a l’època: fer el canvi de la policia franquista a la policia democràtica. Al 1984, encara que pugui semblar que no, encara hi havia molt tics d’un règim que havia durat 40 anys i que encara tenia els seus tentacles molt arrelats, sobretot en cossos i forces de seguretat, entre ells les policies locals.

I això fa que comenci a despertarli la vocació? Sí. A més, també em vaig adonar d’una altra cosa. Uns quants policies, entre els que jo em trobava, érem “los tuertos en el reino de los ciegos”, és a dir, teníem un nivell cultural molt més alt que els altres policies. Vení-

em de fer el batxillerat superior i dos o tres anys de carrera universitària i érem conscients d’aquesta diferència. Així que vam decidir potenciar-la presentant-nos a oposicions per accedir a llocs de presa de decisions. Em va començar a agradar poder contribuir que un servei tan essencial com és el de la policia tingués una mica la sal i el pebre que jo li pogués posar.

Però abans de comandar, suposo que va començar des de baix. Vaig estar dos anys d’agent, com fa tothom, “patejant –me” els ravals de Reus. Era una època molt dura. Els policies no tenien cap tipus de recolzament. Ni material, ni social, ni polític. Sorties al carrer sense emissora, sense arma... Recordo que perquè ens donessin un anorac quasi van tenir que muntar una vaga. Era una època molt difícil però, alhora, molt maca en la que es feien assemblees en llocs d’amagat perquè no se n’assabentessin els polítics ni els nostre caps. Era una època de lluita per assolir coses que ara en aquests moments ni es plantegen.

I va anant escalant posicions gràcies a la seva formació prèvia. Van sortir oposicions a caporal i sergent que no van ser massa difícils d’aprovar. Quan ja era sergent en cap a Reus, va sortir una oposició a l’ajuntament de Valls que era temptadora perquè significava ser el sergent en cap d’una població tan important com la capital de l’Alt Camp. És a dir, ser el màxim responsable operatiu de l’organització policial. Vaig presentarme i vaig aprovar. Pensava que no tindria possibilitats perquè era molt jove però, un cop passades les proves, m’hi vaig estar 18 anys.

Tornem al pas d’una policia arcaica a una altra que fa les coses amb un talant renovat. Pertanyo a una generació de caps de policia que, encara que no passem a la història, hem fet moltes coses. Hem treballat dia a dia per canviar les


Maig 2008 | pàg. 25

velles maneres de fer on el ciutadà no era un client sinó un “administrado”. Ara vivim una situació de servei evident cap al ciutadà al que entenem quasi com a un client. Abans anar a unes dependències policials feia por. Amb el temps han començat a sorgir criteris de seguretat ciutadana perquè abans es parlava de “orden público”. Aquest canvi, que ha durat 20 anys, ha fet que arribessin a una situació més o menys de normalitat on prima l’esperit de servei cap a la comunitat. I això ho van fer una generació de caps de policia que també inclou a l’Àngel Martí a l’Ametlla que, juntament amb la seva plantilla i tots els equips de govern que han passat pel consistori en l’època democràtica, han construït, com ha passat en tots i cadascú del municipis de Catalunya, aquesta nova Policia Local.

Què s’ha trobat a l’Ametlla? Començant pel seu anterior cap i continuant pels professionals que hi ha a la plantilla, puc dir que tinc la gran sort de comandar una de les millors policies de Catalunya. Evidentment, hi ha coses a fer perquè, per exemple, a l’octubre tenim el desplegament dels Mossos i a mi, com a professional, em preocupa. Hem d’estar des d’ara fins que es produeixi el desplegament vigilant que tot es faci de la manera més satisfactòria pels interessos de l’Ametlla de Mar. Això és un repte. Hem de filar molt prim amb un protocol que ja s’està estudiant i que s’haurà de signar al juny o al juliol. Aquest protocol no és igual per a tots els ajuntaments perquè no tots tenen la mateixa idiosincràsia i, per suposat, no tots tenen les mateixes necessitats. Nosaltres tenim un problema afegit perquè l’Ametlla ha comptat amb una caserna de la Guàrdia Civil oberta les 24 hores i ara no es tanca perquè part del seus efectius es queden fent tasques de vigilància fiscal però no de seguretat ciutadana. Això correspon als Mossos però ells estan a Tortosa. I trigaran temps en arribar-hi. Per tant, nosaltres, com a policies locals, tindrem més demanda de servei. Això significa que hem de potenciar la Policia Local, tant pel que fa a recursos materials, com a humans, com d’ubicació i com de formació. De totes maneres, fins que no ho tin-

guessin al damunt i hagi passat un cert temps no tindrem l’experiència per pair aquesta nova circumstància.

?

També hi ha el tema de la nova ubicació. Les obres del pàrquing ens obliga de manera provisional a traslladar les nostres dependències al polígon industrial. Per als qui el trobin massa lluny, dir-los que això de les distàncies és relatiu. Per exemple, si estiguessin a la platja del Miracle de Tarragona i haguessin d’anar a la caserna de la guàrdia urbana, haurien de fer cinc vegades més trajecte que anant des d’on són ara a la caserna de la guàrdia urbana d’aquí. Lluny i a prop és una concepció molt relativa. Jo entenc que per a una concepció de municipi petit com és l’Ametlla, pot ser la gent el troba lluny però ja estem articulant fórmules perquè tothom estigui content com ara el contacte mitjançant Internet.

En pocs dies s’han produït dos casos de violència domèstica a la població. Què en pensa?

Francesc Siuraneta.

Són un reflex del que passa a tot arreu. Tenim un món molt masclista i molt mal educat. Dos notícies de detencions en una mateixa setmana per aquest tipus de delicte no és una cosa bona. Però el que més em preocupa és que encara es denuncia poc. Segurament estem molt poc conscienciats del que això significa malgrat que s’ha avançat molt. Hem evolucionat molt i fins i tot hem vist l’evolució en els cossos de seguretat que abans no els hi donaven importància perquè ho consideraven disputes normals entre parelles. La societat encara està lluny de poder vomitar aquest tipus de males digestions. I també és feina de tots. No només de la policia i els jutges. Una vegada més és un tema de pares, mares i escoles. És important canviar conceptes masclistes sobre la dona i, sobretot, que aquestes tinguin una bona formació que les permeti ser independents.

això és molt difícil. I amb mi mateix perquè no podem oblidar que sóc una persona amb les seves misèries com tothom. Els policies som com un iogurt que tenim data de caducitat, normalment això passa uns 20 anys després de començar encara que hi ha excepcions honroses. Per això una nova llei de policia que està a les portes del parlament preveu definicions de cap de policia diferents a les que hi ha ara i manera d’anomenar-los també totalment diferents. Si s’aprova aquesta llei de policia, gairebé cada legislatura, l’alcalde podrà tenir el seu cap de policia, qualificat evidentment. Això es fa ja en altres països. Tots veiem, per exemple, a la televisió, el xerif del comptat que és elegit pels ciutadans, juntament amb l’alcalde i la resta de càrrecs que es trien de manera democràtica. És a dir, cada societat es dota de les seves maneres de fer.

Sots-inspector de policia. Un lloc molt compromès. Com ho fa per tenir content a tothom?

Sembla ser que, en veritat, aquesta era la seva vocació real...

ment perquè els hi serveixi quan estan al carrer a una situació delicada. Amb el polítics, escoltant-los i donant-los el meu punt de vista perquè de vegades la seva visió és diferent a la que es té des d’una altra òptica. Per tant, el que al començament semblava que no era vocacional, s’ha transformat en alguna cosa que, malgrat que jo aquí estic molt bé, també podria estar-ho, segur, fent una altra cosa... I estic aquí. I porto un arma, i puc viure situacions de perill, i em podeu criticar d’aquí quatre dies... Si no fos perquè tinc aquesta vocació, jo i els meus companys que també fan aquest tipus de feina, estaríem tots de psiquiatra. I no em calen reconeixements de ningú. Em basta només allò que em deien quan era jove els meus superiors: “chiquillo, lo mejor que te puedes llevar es que cuando te llegues pacasa es que te sientas bien”. Això em fa molt feliç malgrat que no vaig poder ser periodista. Tinc una feina que és tan grata o més que la vostra.

Si no fos vocacional, no seguiria en aquesta feina. Cada dia que vaig a treballar, gaudeixo. Gaudeixo compartint la meva experiència amb els policies que tinc al meu comanda-

Doncs moltes gràcies, Sr. Siuraneta. Benvingut a La Cala i molta bona sort en aquesta nova etapa que tot just ara enceta.

El cap de policia és com una frontissa que permet que s’obrin i es tanquin les portes, fa d’intermediari entre els polítics, els policies i els ciutadans. I


Maig 2008 | pàg. 26

Quatre Cantons

Cultura Els escolars del CEIP Sant Jordi visiten el Museu de Ceràmica de l’Ametlla de Mar visitar el Museu de la Ceràmica, situat al km 1117 de la N-340, a l’entrada de l’urbanització Sant Jordi d’Alfama. Després d’una breu introducció dintre del món de la terrissa, se’ls hi va preparar uns tallers que tenien com objectiu identificar les formes i funcions de les peces i pintar unes fitxes on se’ls hi mostrava diferents càntirs i tenalles.

Els alumnes a les instal·lacions del museu.

Organitzat pel CEIP de L’Ametlla de Mar i amb el suport de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament, durant la setmana cultural de Sant Jordi, tots els xiquets i xiquetes d’educació primària entre els 3 i els 12 anys, varen

La majoria dels nens varen quedar impressionats per les dimensions de les instal·lacions, no només per l’amplitud de l’edifici, sinó també per la quantitat de peces que hi ha. Algun dels nens i nenes que van passar pel museu aquesta setmana van dir: “Com se semblen alguns atuells que fem servir a casa amb aquests objectes tan antics!” Durant els mesos d’abril i maig visita-

ran el Museu de Ceràmica quasi un miler de nens de diferents escoles. El Museu de Ceràmica de l’Ametlla de Mar va obrir les seves portes l’any 2001 i és una institució regida per la Fundació Martí Castro mitjançant un patronat format per representants del municipi. Aquest patronat, que presideix l’alcalde Andreu Martí, vetlla perquè hi hagin fons gestionats professionalment que permetin portar a terme les activitats del que és considerat el Museu més singular d’ Europa on s’interpreten més de 5.000 objectes. Els visitants que vinguin a gaudir d’aquest Museu, poden fer el recorregut a través dels quatre circuits amb que està estructurat: centres terrissers, usos, morfologia dels càntirs i les tècniques i processos de fabricació.

Josep Martí presenta el seu llibre Ets de dretes i no ho saps L’assaig mostra amb exemples com molt gent que es diu progressista públicament, té comportaments conservadors de manera privada.

Araceli Domínguez El periodista calero Josep Martí va presentar dissabte 19 d’abril a la sala d’actes de l’ajuntament el seu llibre, Ets de dretes i no ho saps, tot un èxit de vendes que ja va per la segona edició. De fet, el llibre és un dels més venuts a les últimes setmanes a Catalunya. Martí creu que la gran acollida del llibre es deu “al títol i la portada que tenen un aire provoca-

Josep Martí durant la presentació del llibre Ets de dretes i no ho saps.

dor que crida l’atenció. D’altra banda, crec que un llibre d’assaig escrit en català per un català donant valor el conservadorisme i la dreta és nou al mercat. I els lectors valoren positivament les coses que no hi són”. Presentació calera Josep Maria Arasa, director de La veu de L’Ebre, i Francesc-Marc Álvaro, conegut periodista i assagista, que col·labora habitualment a La Vanguardia, van acompanyar a Martí en la presentació d’aquest llibre “incòmode i perillós” segons el va qualificar Álvaro. Josep Martí diu que “el llibre enfronta el lector amb una realitat mitjançant el text perquè li mostra com moltes persones que es tenen com a progressistes en molt temes importants s’ubiquen en l’espai conservador. En aquest sentit, afirma que hi ha una gran diferència entre el que es diu i el que es pensa”. Exemples quotidians Així doncs, el periodista, al llarg d’aquest assaig, mitjançant exem-

ples de la vida quotidiana, repassa comportaments que es classifiquen dintre dels paradigmes conservador i progressista per fer reflexionar al lector amb un somriure als llavis. I ho fa per fer-nos veure que aquesta gran diferència entre el que es diu i el que es pensa és nociva i resta intensitat al joc democràtic. Davant d’això, el periodista convida a reaccionar per acabar amb aquest comportament “hipòcrita” que empobreix la societat i no dóna peu a la discussió, una de les bases del progrés, segons ell. En aquest sentit afirma que tota ideologia és legítima sempre que es tingui respecte per la dignitat i els drets humans. De fet, afegeix, “la dreta és una opció moderna i hem de batallar per convèncer la gent que és així”. Martí sap que la majoria dels seus lectors tenen un tarannà liberal- conservador però també li interessa que les persones que es defineixen com a progressistes el llegeixen perquè puguin desfer-se’n dels seus antics prejudicis cap a les persones d’ideologia conservadora.


Maig 2008 | pàg. 27

Turisme Adequació del búnquer d’artilleria de l’Ametlla de Mar Les tasques de condicionament de la fortificació tenen una durada de tres mesos i compten amb un pressupost que volta els 40.000 euros.

Fortificacions.

Araceli Domínguez Durant aquest mes de maig comencen els treballs d’adequació del búnquer d’artilleria de l’Ametlla de Mar que es perllongaran durant tres mesos i que tenen un pressupost d’execució de 40.000 euros. D’aquests diners, més de la meitat, un 55% de total, són una subvenció del Pla de Dinamització Turística de les Terres de L’Ebre. Als treballs intervenen un historiador, un arqueòleg, un equip de topografia, un fotògraf i un restaurador entre d’altres tècnics i treballadors.

Aquesta adequació es duu a terme en vàries fases que comencen amb un treball de documentació històrica i una anàlisi arqueològica del patrimoni de la Guerra Civil de l’Ametlla de Mar i de les poblacions veïnes. A més, es farà una neteja general de l’espai mitjançant diferents procediments i una documentació gràfica després de fer treballs d’aixecament topogràfic i documentació planimètrica de l’estat actual de totes les construccions. A la vegada també es realitzarà un reportatge fotogràfic. Visites públiques Més endavant es farà el condicionament del conjunt per a la visita pública. Segons els experts, el búnquer es troba en bon estat de conservació però s’han d’extreure pedres i terra de l’interior del refugi antiaeri i també l’aigua que s’ha filtrat mitjançant els pous de ventilació, s’han de realitzar obres de consolidació, adequació i drenatge del búnquer per garantir la seva conservació, i identificar trinxeres, murs i construccions associades a la fortificació per tal de valorar el seu estat de cara a la seva exposició pública entre d’altres tasques. Després, s’han de determinar les zones

del recorregut explicatiu, la recepció dels visitants, el desenvolupament de rutes alternatives i la senyalització dels recorreguts. S’espera que les visites guiades ja es puguin fer al 2009. Dami Llaó, gerent tècnic del Patronat Municipal de Turisme, explicava que “la rehabilitació del búnquer de L’Ametlla de Mar, més conegut com Les Fortificacions, situades al Sud del Port de l’Estany, és un del projectes en el que estem posant més èmfasi perquè ens permetrà posar a disposició dels nostres visitants i del mateix poble un lloc amb un gran valor sentimental, a més d’històric i arqueològic. Segons els experts està molt ben conservat i esperem que, un cop preparat, sigui un molt bon actiu turístic de cara a l’any vinent”. Fortificacions catalanes Recordem que aquesta bateria antiaèria s’emmarca dins de la fortificació de la costa catalana en els anys 1937-1938 per part de la República Espanyola, davant els bombardejos dels vaixells feixistes i el temor d’un desembarcament militar. En concret, aquest búnquer va ser construït al 1938 pel Ministeri de Defensa de Costes del govern republicà.

Curs de sommelier adreçat a professionals de l’hosteleria El curs pretén dotar d’eines que optimitzin la qualitat a la feina realitzada pels participants i potenciar l’ús dels vins de les nostres comarques.

Les Regidories de Turisme i Formació, conjuntament amb la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Tortosa, organitzen un curs gratuït de sommelier adreçat a treballadors i treballadores del sector de l’hosteleria. Els objectius d’aquest curs són oferir eines que optimitzin i aportin qualitat

a la feina realitzada pels participants, formar a les persones responsables d’oferir, servir i controlar la carta de vins, escumosos i esperitosos en funció del celler de cada establiment, ampliar i millorar els coneixements del món del vi i potenciar els que es produeixen a les nostres comarques. El curs es durà a terme els dilluns i

dimecres de 17 a 21hores al Telecentre durant els mesos de maig i juny. Les persones interessades en informar-se poden passar per l’Oficina de Turisme de la planta baixa de l’Ajuntament (977 45 64 77). Les inscripcions es fan al Telecentre fins el dia 15 de maig (C/ Pau Casals, 74Tel.: 977 45 72 69).


Maig 2008 | pàg. 29

Turisme L’Oficina de Turisme de La Cala participa en les XIV Jornades Tècniques de la Xarxa d’Oficines de Turisme de Catalunya En aquestes jornades es va parlar de la necessitat d’executar les propostes que es van plantejar l’any passat, quan les jornades es van celebrar amb un gran èxit a l’Ametlla.

Monestir de Montserrat.

Araceli Domínguez L’Oficina de Turisme de l’Ametlla de Mar va participar els dies 3 i 4 d’abril a les XIV Jornades Tècniques de la Xarxa d’Oficines de Turisme de Catalunya que, enguany, van tenir lloc a Montserrat. Joan Carles Vilalta, director general de Turisme, va ser l’encarregat d’inaugurar les jornades que, en aquesta ocasió, va comptar amb la participació de 90 tècnics procedents de totes les comarques catalanes.

L’Ametlla de Mar formarà part de Catalunya Film Commission Aquest organisme gestiona i coordina rodatges de pel·lícules, espots publicitaris i curtmetratges dins del territori català. El Patronat Municipal de Turisme està fent les gestions oportunes per adherir-se a Catalunya Film Commission, un organisme de l’Institut Català de les Indústries Culturals de la Generalitat de Catalunya que s’encarrega de crear una xarxa territorial de municipis per tal de gestionar i coordinar rodatges de pel·lícules, espots publicitaris i curtmetratges, entre d’altres activitats dins del territori català. Catalunya Film Commission dóna atenció i informació a productors de projectes audiovisu-

als nacionals i internacionals, dels seus rodatges a Catalunya i de possibles localitzacions als municipis associats. D’aquesta manera es potencia la imatge, la producció cultural i la promoció turística dels municipis adherits. Per la seva banda, el Patronat Municipal de Turisme, es compromet a donar totes les facilitats a l’hora de les possibles filmacions, informació dels corresponents permisos i autoritzacions municipals i reserves d’espai.

Ponències i taules rodones Durant les dues jornades van tenir lloc tot un seguit de ponències, taules rodones amb intercanvi d’idees i experiències i tallers que tractaren temes d’interès per a la millora del funcionament de les oficines de turisme. En concret, els representats de la direcció general, entre els que també es trobaven Joan Abad, sotsdirector general d’Ordenació Turística i Jaume Font, sots-director de Programació Turística, van insistir en que s’han d’executar les propostes que van sorgir a l’Ametlla l’any passat, quan van tenir lloc en la nostra població aquestes jornades. Propostes que feien referència a la formació dels tècnics, a la imatge corporativa i comú de totes les oficines de Turisme i a la creació d’eines de treball. En el record de tothom, com veiem, van estar molt presents les jornades de La Cala. I no només a nivell professional. Dami Llaó, gerent tècnic del PMT, explicava al respecte que “ens hem de sentir molt orgullosos perquè els participants a Montserrat

parlaven molt bé de les jornades organitzades a La Cala. Van lloar les seva organització i, fins i tot, a alguns assistents el poble els va agradar tant que més d’un va comentar que ja havia tornat a visitar-lo de manera particular”. Trobada al Parc Natural D’altra banda, dimarts 8 d’abril va tenir lloc una trobada al Parc Natural del Delta de l’Ebre per fer un intercanvi de material turístic (tríptics i altres tipus de material informatiu) per tal que tots els pobles participants a la trobada estiguin ben presents a totes les oficines de les Terres de l’Ebre de cara a la nova temporada que en aquests dies s’enceta. Les oficines de turisme participants, entre elles la de La Cala, també van acordar la creació d’una agenda d’activitats conjunta perquè els visitants que ho desitgin puguin tenir tota la informació necessària per poder gaudir dels racons més emblemàtics del nostre territori.

Nova agenda d’activitats per a la temporada d’estiu Amb una tirada de 10.000 exemplars, l’agenda ha esdevingut una eina imprescindible per estar informat de tot el que es fa en temps de vacances. El Patronat Municipal de Turisme, el Patronat Municipal d’Esports i la Regidoria de Festes editen aquest mes de maig l’agenda de tots els actes que es fan a l’Ametlla de Mar durant els propers mesos. L’agenda informa en cinc idiomes (català, castellà, francès, anglès i alemany) dels més de 60 actes i activitats culturals, festives i esportives que s’organitzen durant els mesos de juny, juliol, agost i setembre al nostre poble. Concerts, exposicions, cine-

ma, competicions esportives, cursos, festes gastronòmiques, havaneres i sardanes són algunes de les activitats que es poden trobar a l’agenda, de les quals s’editen 10.000 exemplars que es poden adquirir a les Oficines de Turisme. L’agenda s’ha convertit en una eina indispensable per estar totalment informat dels esdeveniments que es duen a terme a La Cala durant l’estiu, tant per als turistes com per als vilatans.


Maig 2008 | pàg. 30

Quatre Cantons

Ajuntament Concessió dels bars del polisportiu i el camp d’esports Amb aquest iniciativa, l’ajuntament pretén millorar la qualitat i les hores de servei en ambdues instal·lacions.

Bar del poliesportiu.

Araceli Domínguez Joana Callau Subirats és la persona que a partir del mes de juliol s’encarregarà de portar el bar del camp d’esports de La Cala. A l’oferta pública per explotar aquest servei es van presentar dues propostes diferents. Recordem que durant el mes d’abril les persones interessades en portar els bars del camp municipal d’esports i del polisportiu havien de lliurar a l’ajuntament la documentació pertinent. En el cas del bar del camp de futbol, la concessió és per a quatre anys i el tipus mínim de licitació que han de fer els interessats és de 7.000 euros anuals que poden satisfer-se mensualment de forma proporcional. Inici de la prestació L’inici de la prestació del servei un cop adjudicat és a partir de l’1 de juliol i el seu abast fa referència a l’oferiment d’esmorzars freds i calents durant el cap de setmana i berenars totes les tardes, sense perjudici d’oferir dinars i sopars si es vol; a l’obertura i tancament de les instal·lacions dins la jornada i els horaris ordinaris i ex-

traordinaris; al control del bon ús de les instal·lacions; a fer-se càrrec de les despeses ordinàries (llum, aigua, telèfon...) i a la neteja i manteniment de les instal·lacions, accessos i terrasses del bar restaurant. A més, s’ha d’assumir la responsabilitat civil en relació a la prestació del servei. Horari molt ampli Tanmateix, el bar ha d’obrir tots els dies de la setmana amb el següent horari: a l’hivern, d’octubre a juny, de dilluns a divendres de 16.30h a 22.30h i dissabtes i diumenges de 09.00h a 21.00h i a l’estiu, de juliol a setembre, de 09.00h a 21.00h. Pel que fa als esdeveniments extraordinaris, és d’obligació avisar amb antelació a l’ajuntament. A més, aquest servei l’han de donar un mínim de dues persones. Joan Pere Gómez Comes, regidor d’Esports, explicava que “el més important és donar un bon servei als usuaris del recinte. Que si les mares i els pares, per exemple, volen fer un berenar o celebrar un aniversari puguin fer-ho i, fins i tot, que també puguin tenir aquesta opció durant el cap de set-

mana”. El regidor ha afegit que amb aquest objectiu “s’ha primat l’interès de les persones que van al camp per damunt dels ingressos que pugui obtenir el consistori. Per això volem que agafi la concessió una empresa solvent, amb ganes de treballar”. Bar i consergeria Pel que fa als serveis de bar i consergeria i vigilància del pavelló polisportiu Galetet, la concessió ha quedat deserta i ara el consistori es planteja negociar un altre nou procediment. De moment, s’encarrega d’aquest bar la mateixa persona que ho feia fins al juny a l’espera que s’estableixi aquest nou procediment. L’horari laboral del bar Galetet per als dies ordinaris és de dilluns a divendres, de 09.00h a 14.00h i de 16.00h a 22.30h, i dissabtes de 09.00h a 22.30h. Pel que fa als esdeveniments extraordinaris, hi ha l’obligació de prestar servei fins i tot els diumenges. Com al bar del camp de futbol, es considera que per donar bon servei es requereixen dues persones, una que atengui el bar i una altra que faci les tasques de conserge i vigilant.


Maig 2008 | pàg. 31

Política PP

El PP troba a faltar valentia política en algunes decisions del govern Segons els populars, al Govern Municipal li tremola el pols a l’hora de donar l’impuls definitiu al POUM

Ricardo Llaó, portaveu del PP.

Francesc Callau El PP de l’Ametlla de Mar es va contrari que l’equip de mostrar govern condicioni la tramitació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal(POUM) a enllestir les converses amb els propietaris del sector 22b1. Segons el PP, les diferents queixes dels propietaris d’aquest sector han fet quedar en evidència al govern municipal, demostrant que no es va fer la feina d’informació que tant ha promocionat. Els populars pensen que si en aquestes alçades de la tramitació del POUM encara hi ha propietaris i sectors que els manca informació, és perquè l’Ajuntament no ha fet els deures i que, per tant, ara es pagaran les conseqüències amb l’endarreriment de la tramitació i de la seva aprovació, tant pel Ple de l’Ajuntament com de la Comissió d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre. Ricardo Llaó, portaveu del PP, va qüestionar la valentia de CiU, afirmant que, “sempre hi haurà algú que per raons no objectives i no racionals, legítimes o de caire sentimental, però no objectives, no estarà d’acord, facis el que facis, treguis el que treguis o posis el que posis. Aquest és un tema amb el que sempre t’hi trobaràs. Clar, jo recordo a l’equip de govern dir que havien pres una decisió molt valenta al tirar endavant la revisió del POUM. Clar,la valentia és per aquestes ocasions, quan hi ha gent que potser no hi estan d’acord. Aquests són te-

mes on toques els interessos de la gent i en aquest cas hi ha un sector de 10 o 15 persones que se senten perjudicats i no estan d’acord. Per això no pots llençar per terra els pilars de la política municipal”. El PP va reiterar que en les situacions i decisions difícils, sempre estarà al costat de l’equip de govern, tot i que també va qüestionar la gestió econòmica del govern. Segons els populars no s’entén que tothom estigui revisant a la baixa les expectatives econòmiques degut a la crisi del sector immobiliari i que l’Ajuntament no ho faci i, a més, contempli en el pressupost d’aquest any uns ingressos superiors als de l’any anterior en el concepte de llicències d’obres i que, a més, s’aventuri a demanar un crèdit de 3’5 milions d’euros. Segons el PP, el govern municipal no ha aprofitat els anys de pujança econòmica, ja que amb l’alta quantitat d’ingressos econòmics extraordinaris que s’han produït, no ha estat capaç de reduir les factures que, anualment, es queden fora de pressupost i que fins i tot s’han augmentat considerablement. Segons Ricardo Llaó, el poble va donar la seva confiança a CiU en les passades eleccions premiantlos amb una majoria absoluta, però “realment no hi ha fre, tenen una majoria que els hi permet fer el que volen i nosaltres no hi estem d’acord. Ells sempre diuen que el poble els hi ha donat la majoria i això és cert i nosaltres vam ser els primers a felicitar-los, però el poble

els ha donat la confiança perquè facin les coses bé i amb responsabilitat. Lamentablement, si algú que emprèn aquests camins, ho hagués de pagar de la seva butxaca, no ho faria”. Llaó també es va referir a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya respecte al conveni entre l’Ajuntament i Tres Cales SA que ha permès la construcció de la xarxa de clavegueram a la urbanització Tres Cales. Segons el portaveu popular, la situació és molt contradictòria donat que hi ha tot tipus d’informes, tant favorables com desfavorables i considera que l’anul·lació del conveni no tindrà cap conseqüència donats els molts dubtes acumulats, tant pràctics com legals, que comporten els informes i les sentències. En tot cas, el PP considera que, tot i així, se n’hauria de parlar més i va demanar al govern que generi debat al respecte. Segons Ricardo Llaó, “es poden dir mil coses, però és una sentència que val la pena discutir i que el govern la tregui al ple, discutim-la i que no s’amagui, ja que s’està amagant. Ningú diu que la sentència els obligui a res però ,senzillament, val la pena parlar-ho, debatre-ho i parlar de les conseqüències”. Ricardo Llaó va dir que el tema ha estat aprofitat políticament d’uns cap als altres i que això encara sembra més dubtes entre els ciutadans i que el que deixa clar és que s’ha portat molt malament, però que s’ha acabat fent el que calia que era el clavegueram.

Esquerra renova la seva presidència a La Cala El passat divendres, dia 11 d’abril la secció local d’esquerra de l’Ametlla de Mar va celebrar les eleccions per escollir el nou president. L’actual regidora Montse Llambrich i Margalef fou escollida per unanimitat com a nova Presidenta del partit a nivell municipal. També a proposta de la nova presidenta, i refrendat per l’assemblea local, s’ha renovat l’executiva del partit, que els propers quatre anys estarà formada per:

Montse Llambrich Margalef

Presidència.- Montse Llambrich Margalef Secretaria d’Organització.- Dani González Tolrà Secretaria de Política Municipal.- Salvador Pardell Salanguera Secretaria de Finances.- Vicenç Llaó López Secretaria de la Dona.- Palma Roca Arbó Secretaria d’Imatge i Comunicació.- Eduard Font Pujol Portaveu del Grup Municipal.- Jordi Gaseni Blanch


Quatre Cantons

Maig 2008 | pàg. 32

Política PSC

El PSC desisteix de presentar el contenciós als pressupostos 2008 Els socialistes creuen que l’equip de govern es precipita amb l’enderroc de les Escoles Velles, ja que no té diners per fer el pàrquing i el centre cívic.

Antonio Espuny, portaveu del PSC.

Francesc Callau El Partit dels Socialistes de Catalunya va confirmar que, finalment, no presentarà cap contenciós administratiu a l’aprovació dels pressupostos de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar per aquest any 2008. Tot i mantenir que tant l’aprovació com la gestió dels mateixos va ser una burla cap als ciutadans i una manca de respecte cap als altres partits polítics, els socialistes no posaran en marxa aquest contenciós, al considerar que la greu situació per la que està passant l’economia municipal, no permetrà a l’equip de govern de CiU desenvolupar les seves previsions i més concretament l’Oficina Tècnica. Segons Antonio Espuny, portaveu del Grup Municipal del PSC a l’Ametlla de Mar, “al final no es podran realitzar les propostes d’endeutament que pretenia fer el govern actual i que ratllaven els 11 milions d’euros. Quasi segur veient el resultat de l’any 2007 que no ho podran fer i estem convençuts que el més important i el que és contingut, no es podrà tirar endavant. Llavors ja no estem tan preocupats

per les coses importants d’aquest pressupost i hem desistit de posar en marxa el contenciós”. Els socialistes també van considerar agosarat el projecte d’enderroc de les Escoles Velles que l’Ajuntament vol emprendre a partir de primers de juny. Segons el PSC l’enderrocament és una temeritat donat que no hi ha diners per assumir les obres de l’aparcament soterrani i el centre cívic. A més el PSC pensa que l’indret no és el més adequat per a fer el pàrquing i que el nou centre cívic també té indrets més adequats. Per a Antonio Espuny, “aquest aparcament s’hauria de fer a l’entrada del poble i l’edifici, el qual també portàvem al programa com un edifici plurifuncional, penso que també té altres ubicacions al poble més adients on hagués lluït més sense quedar tan encaixonat. Aquest edifici s’hauria de mantenir i aprofitar, com a part de la nostra petita història”. En aquest sentit el PSC lamenta que aquest enderroc obligui a traslladar les dependències de la Policia Local al Polígon Industrial, just a l’estiu que és quan més demanda hi ha dels

seus serveis. El PSC també va criticar que l’equip de govern hagi sol·licitat al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya el canvi de gestió del CAP de l’Ametlla de Mar perquè passi a mans de l’empresa Sagessa en lloc de l’Institut Català de la Salut. Antonio Espuny va posar en dubte que amb aquest canvi es millorin els serveis del CAP, afirmant que, “no sé si això pot representar una millora del servei, però sí que dubto que una empresa com aquesta, que si bé és cert que és col·laboradora de la Generalitat amb la gestió d’altres serveis públics, acabi aportant alguna millora o si, en cas contrari, ho empitjorarà. El que sí sé, és que és una empresa privada i com a tal ha d’obtenir beneficis. La Generalitat li donarà un pressupost anual de gestió i per aquest pressupost ha de pagar la gestió i ha d’obtenir beneficis”. El portaveu socialista va acabar dient que espera que no s’estiguin anteposant els interessos privats per davant dels públics.

ERC

ERC pensa que CiU s’ha posat el llistó molt alt i dubta del compliment Els republicans també aposten per l’aparcament soterrani de les escoles velles i accepten el sacrifici “històric” de l’enderrocament de l’edifici. Jordi Gaseni, portave d’ERC.

Francesc Callau ERC a l’Ametlla de Mar ha manifestat que l’equip de govern de CiU s’ha posat el llistó molt alt durant el primer any de legislatura. Segons els republicans, els convergents han estat massa exigents a nivell pressupostari i això pot fer que no s’acabin per complir moltes de les propostes previstes per a l’actual exercici econòmic, sobretot, donat que una bona part de les partides se sustenten en convenis signats amb empreses de sectors que actualment estan en recessió com és el cas de les promotores urbanístiques. Segons Jordi Gaseni, “essent com és el primer any, han volgut arriscar massa i no sé fins a quin punt es pot fer, tot i que pel bé del poble desitjo que surti bé. Penso, però, que és un pressupost

molt exigent amb partides que es preveuen entrar i no són segures. És un pressupost ambiciós però tinc dificultats per detectar si es pot complir amb tot”. ERC va manifestar que es congratula que les postures entre els petits propietaris del sector 22b1 i l’ajuntament s’hagin apropat i que estiguin molt prop de la solució. Els republicans afirmen que amb tot i sabent que no es fàcil de portar a terme, no renuncien a les seves intencions de destinar els més de 4 milions d’euros de la inversió de la carretera de la Costa als accessos al sector 22b i, d’aquesta manera, abaratir les despeses d’urbanització als propietaris. Segons Jordi Gaseni, “nosaltres vam fer una sèrie de propostes que sé que no són fàcils i que, a més de

rebaixar els costos, deixaven de trencar el litoral sud amb la Carretera de la Costa. És una solució difícil però pensem que es pot tenir en compte”. Gaseni també es va preguntar per la Residència per a la gent gran, donat que segon els republicans, fa mesos que el govern municipal no en dóna notícies i va dir que el ritme anunciat per CiU en quant a inversions al municipi, no és el que havien promés. En un altre ordre de coses, els republicans es van mostrar partidaris que l’aparcament soterrani de les escoles velles es faci el més aviat millor. ERC, tot i ser conscient de que l’enderroc de l’edifici és un petit sacrifici cultural i històric, reconeix que és més imperiosa la necessitat d’aparcament al centre del casc urbà i va demanar


Quatre Cantons

Maig 2008 | pàg. 33

al govern que s’acabi consolidant el projecte. Per a Jordi Gaseni, “tot i estar al casc urbà, aquest és un lloc que necessita oxigenar-se i tot i que ens agradaria que es conservés algun element arquitectònic perquè tothom sabés que allí han hagut unes escoles per les quals ha passat quasi tot el poble, també som conscients que hem de mirar

cap endavant i que un petit sacrifici pot donar solució a un problema que patim tots”. El portaveu d’ERC també es va congratular que, definitivament, es posi en marxa el projecte de millora i condicionament de les fortificacions de l’Estany i que l’Ajuntament projecti una nova oficina de Turisme i va reivindicar una dignificació de l’entrada

del poble. Gaseni va donar a conèixer que en les passades eleccions a la Junta Local d’ERC va resultar escollida Montse Llambrich com a nova presidenta local, en substitució de Vicent Llaó i va destacar que sigui la primera dona que accedeix a un càrrec d’aquestes característiques al municipi.

CiU

CiU diu que s’està fent una bona planificació econòmica Els nacionalistes reconeixen que han estat molt ambiciosos amb els plantejaments de futur, però diuen que és l’únic camí per aconseguir que els projectes siguin una realitat.

Andreu Martí, alcalde de l’Ametlla de Mar.

Francesc Callau El Grup Municipal de CiU a l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar es va mostrar tranquil amb la gestió econòmica que està desenvolupant com a equip de govern municipal. Segons els convergents s’està fent una bona feina de gestió i planificació econòmica com ho demostra el remanent de tresoreria sorgit de la liquidació dels comptes de 2007, superior als 3 milions d’euros. Segons CiU, un altre dels paràmetres que fan pensar en la bona marxa de l’economia municipal és el fet que la capacitat d’endeutament de l’ajuntament està al 17%, és a dir molt per sota del 116% permès i del 60% de màxim recomanat, paràmetres als que s’ha de sumar l’estalvi net, el qual segons CiU s’ha reduït a gairebé la meitat en els darrers anys. Segons Andreu Martí, alcalde de l’ajuntament de l’Ametlla de Mar, són els primers interessats en tenir una economia sanejada. L’alcalde explicava que, “algú pot pensar que aquest govern durant el primer any volem fer les coses malament i hipotecar l’acció de govern dels més

de tres anys de govern que ens manquen. No té sentit i no és lògic pensar que ho fem malament, quan el que fem és tot el contrari; treballem pels molts projectes i moltes actuacions que volem portar a terme durant aquesta legislatura, tal com ens havíem compromès. Les coses no es fan d’un dia per l’altre”. Segons CiU, els partits politics de l’oposició critiquen la situació econòmica municipal per desconeixement o manca d’informació. Andreu Martí també es va referir als petits propietaris del sector 22b1, considerant que s’ha avançat molt en les converses mantingudes fins ara, i que el diàleg ha de ser l’instrument més important en la feina comuna per tirar endavant el Pla Parcial del sector. Segons Andreu Martí, “seguirem treballant colze a colze amb diàleg perquè ajuntament i veïns puguem tirar endavant projectes com aquest pla parcial o el pla general. Seguirem obrint la mà i estirant del carro conjuntament i no pretenem en cap moment fer alguna cosa al marge de ningú”.

Respecte a l’enderrocament de les escoles velles i la posterior construcció d’un aparcament soterrani, CiU manté que avui la manca d’aparcament és un dels principals problemes estructurals del municipi i que l’enderroc no és un caprici, sinó una necessitat. Per a Andreu Martí, “la decisió s’ha meditat, s’ha consultat i no l’hem pres d’un dia per l’altre. Portem 10 mesos de legislatura i hem cregut oportú passar l’estiu amb una esplanada i donar-li una solució temporal d’aparcament per a més de 100 vehicles. Clar que tenim sensibilitat amb els temes històrics i ja estem treballant en això, però hem de seguir endavant amb aquelles actuacions projectades”. Els convergents van reconèixer que s’han plantejat la legislatura de manera molt ambiciosa, però també van dir que és l’únic camí per aconseguir que projectes com el tanatori, que ja ha començat o la piscina coberta i la residència per a la Gent gran, que han de començar aquest any 2008, acabin tirant endavant


Quatre Cantons

Maig 2008 | pàg. 34

Opinió Ha mort la Mestral, visca la Mestral! La Junta Directiva de l’Agrupació Musical Mestral

Fa quasi trenta anys que va nàixer l’Agrupació Musical Mestral. Va ser cap a la tardor de l’any 1980 quan van haver les primeres classes de solfeig i a principi de l’any 1982 es van repartir amb tota la il·lusió del món els primers instruments, i ben aviat la música de la banda de l’Agrupació Musical Mestral ja va córrer pels carrers de l’Ametlla de Mar. Són molts anys, no us sembla? I més en un poble com el nostre que té tan poca història acumulada i amb tan poques formacions culturals que hagin durat tant de temps. Ara, malauradament, s’ha acabat aquest cicle tan llarg i profitós per moltes famílies del poble; en aquest temps uns quants centenars de músics i els seus mestres, directors i juntes, han compartit actuacions, viatges, alegries i, també, tristors que sempre s’han superat amb la música i tots fent pinya. La gran majoria de les bandes de música d’arreu es mantenen principalment per les aportacions econòmiques dels seus associats (normalment els músics o els seus pares); amb això existia la Mestral. Es va crear per a potenciar i mantenir un poble amb cultura, per amor a l’art i amb absolut altruisme i dedicació personal sense esperar res a canvi, bé, només, i no és poc, l’aplaudiment càlid i tantes vegades entusiasta del

Estimat iaio Juanito Eric Pastó Comí 7anys

Hi havia una vegada l´Eric que pensava molt amb el seu iaio Juanito que estava molt malalt. Un dia l´Eric i la seva mare van anar a veure al iaio , quan van arribar el iaio estava

nostre benvolgut públic. Amb això sempre ens conformàvem. Amb aquesta realitat ja podreu entendre que no som una empresa, ni cap tipus de negoci, amb cap consell d’administració, ni cap repartiment d’accions, dividends o guanys econòmics. La gent que coneix el món de la cultura nascuda de l’arrel del poble i destinada al poble ja sap de què parlem. Simplement som cultura i la nostra única ‘inversió’ és la cultura. Però la justícia, que per això és cega, no fa distincions i ens fa plegar amb la paradoxa que no som culpables d’haver fet cap mal. Som gent honrada i humil, ho proclamem amb el cap ben alt, i ara ens ha tocat liquidar l’Agrupació per la impossibilitat de fer front a les altíssimes despeses que una sentència judicial ens obliga a pagar pel fet d’actuar de massa bona fe. I hem d’acatar aquesta (in)justícia. Ara sou vosaltres que ens podreu jutjar, ja que heu estat els qui realment heu conviscut amb nosaltres tot compartint aquest maleït tràngol que no mereix ningú. Però ens hem de resignar; sigui com sigui, l’Ametlla de Mar ha perdut un actiu cultural de quasi trenta anys d’història, però la música està per damunt de tot i no la pot prohibir ningú, però atenció, sempre hi haurà gent intolerant disposada amb la seua avarícia i recel a destruir qual-

dormint i l´Eric i la seva mare se’n van anar. Va passar un dia i l’endemà l´Eric i la seva mare van tornar anar a veure al iaio que es va despertar i quan es va despertar es va curar i

sevol avenç i que fins ens voldrien anihilar psicològicament com a persones. Volem donar les gràcies a tots els qui sempre ens heu fet costat, des del primer dia. Ens heu donat forces per arribar fins aquí i per provar que no som culpables de res, ens heu fet confiança i hem procurat no haver-vos fallat. Malgrat tot, demanem disculpes a tothom que s’hagi pogut sentir contrariat en algun moment, però l’objectiu era salvar un valor universal i humanístic i, repetim, no hem fet mai mal a ningú. Han estat unes oposades poques veus mesquines que han volgut posar pals a les rodes d’una maquinària que per natura i amb total consentiment de totes les parts funcionava sola. Esperem i desitgem que això no sigui un punt i final, sinó simplement un punt i a part. Per sort, el nostre objectiu és ben noble i encara que ja no bufi el mestral, segur que sempre hi haurà un oratge que ens empenyerà fins a nous horitzons. La Mestral i el seu vent desapareixen però recordeu que, com a poble persistent i orgullós que som, tots sabem que després del mal temps sempre bé la primavera que joiosa florirà i cantarà l’única veritat harmoniosa del món. Gràcies per la vostra companyia i escalfor. A reveure, i visca la música!

es va curar tant que se’n van anar a jugar l´Eric i el seu iaio a pilota. ( Aquest final es el que m´hagués agradat. Iaio t’estimo.)


Quatre Cantons

Sr. J.P.Gómez, menys política i més esport. Jordi Gaseni Blanch President del club de futbol de la SCER L’Ametlla de Mar. Ex-regidor d’esports de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar. Vice-president del Consell Esportiu del Baix Ebre. Directiu de la Federació Catalana de Futbol.

Contestació a l’article de la Sra Trini Gonzàlez sobre la via de comunicació litoral sud de l’Ametlla de Mar i el pont de conexió del sector 2B Xavi Llambrich Bono Regidor de Medi Ambient

Maig 2008 | pàg. 35

El passat número dels Quatre Cantons, el Sr. J.P.Gómez, Regidor d’Esports, publicava un article on parlava del Futbol i dels Autocars. És vergonyós tant el seu atreviment de mentir com la manera de manipular la informació amb finalitats purament polítiques. Vull deixar clar que per a mi, el Bus Festiu és una bona acció en la que estic completament d’acord a promoure, però també ho era la dels Autocars del Futbol, que per raons de mala gestió i pitjor administració, heu decidit suspendre. Si us plau Sr. Gómez, si té alguna cosa en contra de la meva persona, adreci’s directament a mi, però no faci més mal al Club de Futbol ni a l’Esport. Vostè és el màxim Responsable de l’Esport al poble, i com a tal no hauria de dir ni mentides ni mitges veritats per confondre la gent. Vostè afirma que “la subvenció donada al futbol aquest any ha estat de 30.000 €”. Vostè està dient que ha donat 30.000 € al Club i això vostè sap que és mentida. És una actitud

que no està a l’alçada que s’hauria d’esperar d’un regidor d’Esports. A dia d’avui, 8 de maig de 2008, per arribar a la subvenció encara hi ha pendents d’ingressar, 11.850 €: 2.000 € del Pressupost 2007, 3.000 € de febrer 2008, 850 € de la Candelera, 3.000 € del maig 2008 i 3.000 € del juny 2008. En quant als Autocars, vostès han pres la decisió, i l’acceptem a desgrat. El que és greu, espero que no ho faci en cap altre més Club ni Associació, és que us desentengueu del pagament dels serveis realitzats abans de comunicar al Club la suspensió dels mateixos, Vostè titula el seu article del darrer Quatre Cantons, “Polítiques Esportives sí! Política en l’esport no!”. A part de carregar-se els autocars, què ha aportat de nou vostè a la regidoria d’esports? Li recordaré quines van ser les Polítiques Esportives a la Cala abans de que vostè arribés a regidor d’Esports: La construcció de la nova Zona Esportiva, amb el nou Camp de Fut-

bol de la Cala, els equipaments esportius, les 3 Pistes de Tennis, es va assegurar la Subvenció de la Piscina Coberta, es va crear la revista “La Cala es mou”, creació de la Secció de Rem (2 bots), Secció de Ciclisme, 2 edicions l’Exposició de la Història del nostre Futbol, es va recuperar la Diada de la Bicicleta, Dansa Clàssica, Cortines separadores i reparació barana del Polisportiu, adquisició nova lona per Gimnàstica Rítmica, suport al Kempo, suport a l’Expedició a l’Everest, Campus del Barça, entre d’altres. Si us plau, deixi de mesclar política i esport i faci la seva feina. Compleixi els acords amb el Futbol i ajudi al seu alcalde a tirar endavant el projecte de la Piscina Coberta. Tal com van les coses ens quedarem dos estius més (els que els queden de legislatura) utilitzant la piscina del Càmping Nàutic i anant a nedar a Cambrils o Deltebre, i la responsabilitat, com en la decisió dels autocars, serà seva i de ningú més.

En el seu article, la sra. Gonzàlez fa referència a la via de comunicació litoral sud, via que hem de recordar, forma part de l’àmbit d’actuació del Pla d’Emergències Nuclears de Tarragona, conegut com a PENTA i, per tant, està finançada en la seva totalitat per l’estat de forma extraordinària, i no forma part dels diners que l’Ajuntament rep anualment per ser municipi nuclear. Aquesta via consta de moment de dos fases, la primera, que ja està finalitzada, va des del davant de les escoles fins al barranc de Santes Creus i ha donat solució a tot aquest tram de costa que, fins tenir-la acabada, només disposava d’una sola via, sinuosa i amb moltes mancances per comunicar tota aquesta part del territori. La segona fase, que és a la que ens

estem referint, anirà des de Santes Creus fins al pont de l’Àlia. El projecte d’aquesta segona fase ja va ser aprovat l’any 2002 i disposa d’una partida de diners per la seva realització. La Sra Gonzàlez demana que s’utilitzin els diners destinats a la segona fase de la via litoral sud per millorar les comunicacions entre el casc urbà i l’eixample del poble que representen els sectors 22B1 i 2. Hem de contestar-li que els diners estan destinats a una obra patrocinada per l’estat per fer una infraestructura de l’àmbit d’actuació del PENTA. Per tant, és l’estat qui decideix on van destinats els diners, que l’Ajuntament només pot decidir si aquesta obra es fa o no, i en funció d’això, l’estat decidirà si manté els diners congelats com ha fet des del 2002 fins ara, o els retira i

els destina a un altre projecte, sempre dintre de l’àmbit d’actuació del PENTA, i per tant a qualsevol dels municipis de l’àmbit d’actuació del PENTA. L’Ajuntament en cap cas pot decidir si es gasta els diners en aquesta obra o en una altra. Nosaltres pensem que davant el perill que aquest diners vagin a finançar una infraestructura fora del nostre poble, el que no podem permetre és que després de tots els anys que portem veient les nuclears des de la finestra de casa nostra, continuïn sent altres pobles dels voltants els que se’n beneficiïn. No podem deixar passar l’oportunitat que per una vegada caigui alguna compensació al nostre cantó en aquest greuge històric.

Podeu enviar els vostres escrits a quatrecantons@ametllamar.cat Han d’estar en format digital i la seva extensió màxima no ha de superar les 30 línies. La revista es reserva el dret de resumir el contingut de les cartes en el cas de superar-ho. Han d’anar identificades amb nom i cognoms, DNI i telèfon.


Maig 2008 | pàg. 36

Quatre Cantons

Opinió Resposta de l’article de caça de la revista Des dels Quatre Cantons del mes passat. Membres de la Llista Alternativa a la Junta de la Societat de Caça.

En contesta a les línies escrites en el número anterior d’aquesta revista, per part dels qui diuen ser la junta directiva de la societat de caça ( actualment dissolta ), només dir que dels socis, encara ningú ha entès la finalitat d’aquestes manifestacions agòniques, ja que només volen justificar davant els lectors d’aquesta que no coneixen la problemàtica derivada d’una pèssima gestió, les actuacions injustificables per part d’alguns membres de l’antiga junta directiva, però en cap cas enganyen als caçadors que ja han dit prou a una legislatura d’absolutisme, desinformació i mentides que han portat a l’entitat a un estat de decadència difícilment recuperable a curt termini. Fem un vot de consciència i dignitat i deixem que les properes eleccions deixin a cadascú al lloc que li pertoca i no embrutem públicament la imatge d’una de les entitats més antigues

d’aquesta població, amb mentides i rabietes personals dels qui, per algun motiu obscur, no volen baixar de la poltrona i utilitzen mitjans de comunicació plurals i seriosos com és aquest per intentar convèncer a no se sap qui, de que han fet una meravellosa gestió. És més, instem a “la junta directiva” a fer ús de la raó i la veritat en un debat cara a cara en un altre mitjà de comunicació, públic i plural com és La Cala Ràdio que dóna l’ opció de debatre temes com el que ens ocupa i aportar proves de totes les suposades gestions realitzades per aquestos, deixant així que tant implicats com partícips d’aquestes informacions treguin les conclusions, sabent la veritat de pròpia boca i no llegint cants de sirena com anomenen en el seu escrit “Parlem de caça”. Això sí, aportant proves documentals d’aquestes gestions que sabem cert no s’han realitzat i

sense excuses de parvulari, com no disposem de rebuts, ho hem oblidat o d’altres que esperem sentir. Restem a la vostra disposició i aprofitem l’opció que se’ns brinda d’expressar públicament en aquest mitjà de comunicació la intenció de tornar a ser una entitat seriosa, de recuperar tot el que s’ha perdut en aquests anys i que tornem a ser una societat esportiva de tots i per a tots. Com bé va dir un regidor d’aquest ajuntament, barrejar política i esport no és ètic ni la nostra voluntat, tot i que, això sí, volem deixar constància de la nostra vergonya aliena pels fets esdevinguts per part d’alguns antics integrants de la junta directiva, que ens consta que per sort són escassos, i demanem disculpes als lectors i població en general per fer-los partícips d’assumptes de règim intern d’una societat.


Maig 2008 | pàg. 37

Col.laboracions EL COLESTEROL. Què és i com el podem reduir? Roser Martí i Cid Diplomada en Nutrició i Dietètica Llic. en Ciència i Tecnologia dels Aliments

FE D’ERRATA En l’anterior número de la revista Des del Quatre Cantons vam publicar malament l’última estrofa del Cant a la Sardana de Mª Teresa Sanz. Disculpin les molèsties causades per l’error.

Cant a la sardana Mª Teresa Sanz

El colesterol és una lipoproteïna que tenim en la sang, i segons la quantitat que circula, pot ser perillós per a la nostra salut. D’altra banda però el colesterol és necessari per a l’organisme, ja que participa en la formació d’hormones, àcids biliars, vitamina D i altres substàncies. El colesterol que tenim a l’organisme pot venir de 2 vies: la via de la dieta, específicament pel consum d’aliments d’origen animal i l’altra via és la que produeix el nostre propi organisme, principalment en el fetge. Així, existeix la possibilitat que persones que no consumeixen colesterol en la seva alimentació tinguin nivells en sang elevats, ja que poden tenir algun trastorn genètic i/o metabòlic que condueix a aquest augment. Els nivells òptims de colesterol total en sang són inferiors a 200 mg/dL. A partir de 200 podem considerar que tenim un colesterol mig-alt i a partir de 239 el colesterol ja és elevat. D’altra banda, hi ha altres tipus de lipoproteïnes, com és el colesterol LDL, anomenat “colesterol dolent” que transporta el colesterol del fetge a la resta de l’organisme. En nivells superiors a 130 mg/dL, aquest colesterol és capaç de formar plaques d’ateroma a les artèries, per tant, és important mantenir-lo a nivells inferiors a 100mg/dL. L’altre tipus de lipoproteïna és el HDL (colesterol bo), el qual exerceix una activitat depurativa. El que fa és transportar el colesterol al fetge protegint les artèries de

l’arteriosclerosi; s’aconsella que els nivells siguin superiors a 50 mg/dL en dones i superiors a 40 mg/dL en homes. Pel control d’aquestes lipoproteïnes realitzarem canvis en la dieta com són: · La utilització d’oli d’oliva (que augmenta el colesterol HDL i disminueix el LDL). · Substituir la llet sencera per llet semidesnatada o desnatada i consumir formatges frescos en lloc de formatges curats. · Reduir el consum de greixos saturats: carns grasses, embotits, patés, mariscos, olis de coco o palma, rebosteria industrial, gelats i dolços. · Reduir el consum d’alcohol. Tot i que segons la persona s’aconsellaria ingerir 2 copes de vi al dia, ja que produeix un augment del colesterol HDL i prevé contra els infarts. · S’aconsella limitar el consum d’ou (2-3 unitats per setmana). · Es recomana la utilització de tècniques culinàries amb poc greix, és a dir, planxa, brasa, bullit, vapor, forn o papillota. · Augmentar l’activitat física, 30 minuts diaris com a mínim. Actualment també s’ha estudiat el paper dels fitosterols en la nutrició. Aquests són uns compostos que competeixen amb l’absorció de colesterol de l’organisme i per tant, aconsegueixen reduir-lo en un 10%. Es troben bàsicament en alguns preparats làctics, però cal tenir en compte que s’aconsella una ingesta màxima de 3 g/dia de fitosterols, doncs ingestes superiors no tenen efecte.

En aquest espai es podran publicar poesies, contes i escrits diversos amb l’objectiu de convertir aquesta secció en una referència literària. Podeu enviar els vostres escrits a quatrecantons@ametllamar.cat. Han d’estar en format digital i la seva extensió màxima no ha de superar les 40 línies. La revista es reserva el dret de resumir el contingut de les cartes en el cas de superar-ho. Han d’anar identificades amb nom i cognoms, DNI i telèfon.

Què té la sardana que sonant festiva a tothom convida joiós a dansar, i en carrers i places, sota el sol o els arbres, grans, petits i joves, es donen la mà?

Si a la més bonica mai falta parella, la menys agraciada també pot ballar. Sap que dins l’anella No serà una estranya, i de la mà amiga es podrà penjar.

és l’ensenya viva que a tothom convida sense preguntar-li d’on és arribat; tan sols li demana que dins la sardana se senti amb els altres ben compenetrat,

La nena petita de puntetes balla, per junt amb els altres poder-hi arribar, i el vell, que les cames ja té un xic xacroses, salta i esbufega per poder dansar.

Què té la sardana que sonant festiva a tothom convida joiós a dansar ? És una bandera flamejant lleugera, a dreta i esquerra voltant sens parar,

i vegi a tothora el qui ve de fora, que no sols de pedres en sabem fer pans, també sabem riure, també som dansaires, i amb les mans obertes a petits i grans oferim la dansa tots els catalans !

Carta d’un fill als seus pares.

Marina Labrador. Educadora Social. Serveis Socials d’Atenció Primària

Estima’m així: NO EM DONIS TOT EL QUE DEMANO. De vegades només demano per veure fins on puc arribar. NO EM CRIDIS. Et respecto menys quan ho fas, i m’ensenyes a cridar a mi també, i jo no vull fer-ho. NO EM DONIS ORDRES SEMPRE. Si de vegades em demanessis les coses, jo ho faria més ràpid i amb més gust. COMPLEIX LES PROMESES, bones o dolentes. Si em promets un premi, dóna-me’l ; però també si és un càstig. NO EM COMPARIS AMB NINGÚ, especialment de la família. Si tu em presentes millor que als altres, algú patirà; i si em presentes pitjor que els altres, seré jo qui pateixi. NO CANVIÏS D’OPINIÓ TAN SOVINT sobre el que he de fer, decideix i manté aquesta decisió. DEIXA’M VALER-ME PER MI MATEIX. Si tu fas tot per mi, jo mai podré aprendre. NO DIGUIS MENTIDES davant de mi, ni em demanis que les digui per tu encara que sigui per treure’t d’un compromís. Em fas sentir malament i perdre la fe en el que dius.

NO M’EXIGEIXIS QUE ET DIGUI EL PERQUÈ QUAN FAIG ALGUNA COSA MALAMENT. A vegades ni jo mateix ho sé. ADMET LES TEVES EQUIVOCACIONS, creixerà la bona opinió que tinc de tu i m’ensenyaràs a admetre les meves. TRACTA’M AMB LA MATEIXA AMABILITAT QUE ALS TEUS AMICS. És que perquè siguem família no podem tractar-nos amb la mateixa cordialitat que si fóssim amics? NO EM DIGUIS QUE FACI UNA COSA SI TU NO LA FAS. Jo aprendré i faré sempre el que tu facis encara que no ho diguis; però mai faré el que tu diguis i no ho facis. NO EM DIGUIS “NO TINC TEMPS” quan t’expliqui un problema. Tracta de comprendre’m i ajudar-me. I ESTIMA’M I DIGUES-M’HO. A mi m’agrada sentir-t’ho dir, encara que tu no creguis necessari dir-m’ho. Aquesta carta, fictícia, però que podria ser real, certament, ens podria servir per entendre una mica més als nostres fills.


Quatre Cantons

Maig 2008 | pàg. 38

Esports Èxit de participació i assistència en una nova edició de la Diada de la Bicicleta a l’Ametlla de Mar

Més de 150 persones es van donar cita a la sortida organitzada pel Patronal Mpal. d’Esports el passat 1 de maig a la Diada de la Bicicleta.

El passat dijous, 1 de maig, com és tradició a La Cala, era el dia destinat per portar a terme una nova edició de la Diada de la Bicicleta, segona amb més antiguitat a la província, només superada per la del Vendrell. Aquesta iniciativa, sorgida d’un grup reduït d’aficionats al ciclisme, s’ha convertit en una festivitat que implica la participació de tot un poble que s’aplega per menjar i gaudir d’aquesta incomparable jornada. A diferència de l’any passat, les condicions climatològiques foren immillorables, fet que va ajudar a

superar les xifres d’inscripció en la sortida, programada des de davant de l’Ajuntament de la nostra població. Així, més de 150 persones, de les quals hem de destacar la gran quantitat de components de la Secció de Ciclisme del Patronat Mpal. d’Esports, foren les encarregades d’iniciar la marxa des del centre de la vila, en direcció al Mas Platé, en la que els esperava la típica Sardinada Popular.

il·lusió per haver assolit l’objectiu d’arribar a la meta. A partir d’aquí, els més petits ja s’anaren preparant per prendre part de les diferents curses i jocs programats al llarg de tot el matí: curses tot terreny, cursa de velocitat pels més petits, curses d’eslàlom, curses lentes, carrera dels adults, futbol bike, tot un seguit d’activitats per a tota la matinal.

Poc a poc anaren arribant tots els ciclistes, uns més fatigats que altres, però tots amb la mateixa

En aquest sentit, les classificacions en les diferents proves foren les següents:

Curses Tot Terreny Categoria 13-15 Anys

Categoria 7-9 Anys

Categoria 10-12 Anys

1er.-Ramon Pitarque

1er.- Àlejandro Kellenberguer

1er.- Félix Gerhard

2on.-Arnau Aragonès

2on.- Igors Azizous

2on.- Josep Lluís Sueca

Cursa Infantil < 7 anys 1er.- Gerard Pitarque

2on.- Jordi Callau Cursa Infantil < 7 anys

Categoria <10 Anys

Categoria >10 Anys

1er.- Ramon P. Pitarque

1er.- Àngel Mestres

2on.- Albert Bardí

2on.- Fran Martí Curses Lentes

Categoria <10 Anys

Categoria >10 Anys

1er.- Ramon P. Pitarque

1er.- Àngel Mestres

2on.- David Soriano

2on.- Ricard Solé Cursa Adults – Futbol Bike

Cursa Adults 1er.- Jaume Andreu 2on.- Pere Samarra 3er.- Juan Jose. Callau

Futbol Bike 1ers.- Sergi C. / Dani C. / Ivan B. 2ons.- Alfred B./ Eduard P. / Gerard F.


Quatre Cantons

Maig 2008 | pàg. 39

I d’aquesta manera arribàvem a les voltes del migdia, on arrancava un dels actes més esperats d’aquesta intensa jornada, el Concurs d’Allioli, en el que hi participaren fins a 30 persones en dos torns. Tots els participants van col·laborar a que la festa fos encara més gran i a que els assistents poguessin degustar les seves “obres” al mateix temps que omplien la panxa amb la tradicional Botifarrada Popular. Un cop el jurat reunit i amb la deliberació posterior, la classificació va quedar de la següent manera:

EQUIP 1r.- Jordi Margalef Creixenti 2a.- Rosa Piñol 3r.- Josep Pallarés Ja seguidament, i per concloure amb els actes del matí, el regidor d’Esports de l’ajuntament de l’Ametlla de Mar, Joan Pere Gómez Comes, va lliurar a tots els guanyadors els premis pertinents, entre el que va destacar Liam Balfegó, alhora que se sortejava la Bicicleta i que la sort va fer que s’endugués Vicent Martí.

Un cop finalitzades les diferents competicions, el regidor d’Esports, Joan Pere Gómez Comes, fou l’encarregat de lliurar els premis als diferents ciclistes guanyadors.

Altres jocs, com la cursa de sacs i el de la xocolatada cega, completaren l’oferta i donaren pas a la marxa de tots els ciclistes restants cap al poble, posant punt i final així a aquesta intensa i inmillorable jornada.

Ja a la tarda, i un cop dinats, es va portar a terme moltes més activitats, però ara de caire més popular i obertes a tots els assistents i per a totes les edats. Així, els més petits foren els encarregats de començar amb el joc de trencar olles , en les que els més precisos s’emportaren un bon grapat de dolços com a premi. Posteriorment, es va realitzar el Joc d’Estirar la Corda, en el que la participació fou màxima. Seguidament, grans i petits s’alternaren en les curses de sacs en les que, afortunadament, no es tingueren que lamentar lesions, encara que sí que hi va haver més d’una caiguda. I per acabar , el Joc de la Xocolatada Cega estava preparada per embrutar

a grans i petits en un joc que poc a poc s’ha anat arrelant a aquesta diada. Finalment, tocades les sis de la tarda, es va iniciar la tornada cap a casa, culminant així una jornada rodona, tal i com així la van valorar tots els assistents i l’organització de l’esdeveniment, qui agraeix a l’Associació Mas Platé Rural, als veïns de la zona i la Cooperativa Flor de la Cala, així com a la Policia Local, al SUM, al Patronat de Turisme i a la Regidoria d’Obres i Serveis la seva col·laboració en aquesta nova edició. Patronat Mpal. d’Esports de l’Ametlla de Mar


Quatre Cantons

Maig 2008 | pàg. 40

Esports Récord de participació i de pluja per m2 a la Caminada Popular al Castell de Sant Jordi

Els participants recorrent el litoral calero.

El passat diumenge 20 d’abril, en el marc de les celebracions per a la tradicional Diada de Sant Jordi al Castell que l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar havia previst, el Patronat Municipal d’Esports de l’Ametlla de Mar

hi havia de col·laborar amb la inicial Caminada Popular des del Poliesportiu fins al Castell pel sender de gran recorregut (GR-92). Donada la lleu pluja present a primeres hores del matí, l’organització va preveure

l’ajornament de l’acte tal i com es va fer amb la resta d’activitats previstes al Castell de Sant Jordi. La sorpresa dels tècnics i del regidor d’Esports de l’Ajuntament, Joan Pere Gómez Comes, que assistí a l’activitat, va ser quan poc a poc, com el degoteig de la pluja, s’anaven donant cita al Poliesportiu les més de 100 persones que, “aparecades” amb roba de pluja, es resistien a acceptar que després d’haver matinat, la pluja els impedís realitzar la caminada prevista. Així, després de valorar tots els aspectes es decidí emprendre la marxa amb la xifra més elevada registrada en les caminades populars organitzades pel Patronat Municipal d’Esports de l’Ametlla de Mar. Més que mai, els assistents pogueren sentir el contacte amb la natura, el flaire de la vegetació humida i la proximitat de la mar. La Caminada

va transcórrer amb total normalitat, amb l’afegit del pas d’un gran núvol que va xopar als participants davant l’embogiment dels més petits que xalaven saltant dins els nombrosos tolls d’aigua presents a la part final del camí. Però ni el núvol, ni la pluja, van ser suficients per a frenar l’objectiu d’ hissar la bandera amb la creu de Sant Jordi al més alt del Castell. L’únic que sí va aconseguir el núvol de pluja va ser apagar les brases que havien de rostir la sardina que esperaven en “candeletes” els valents caminadors que, una vegada més, van estar al costat del Patronat Municipal d’Esports de l’Ametlla de Mar pel que fa a la participació en les seves activitats. A tots, moltes gràcies.

Patronat Municipal d’Esports de l’Ametlla de Mar


Quatre Cantons

Maig 2008 | pàg. 41

L’Ametlla de Mar, seu de les Finals dels Jocs Esportius Escolars de Catalunya en la modalitat de Futbol 7 El passat dissabte 12 d’abril, el Camp Municipal d’Esports de “La Cala” acollia les Fases Finals del Campionat Comarcal del Consell Esportiu del Baix Ebre en categoria Prebenjamí, concretament per definir EQUIP

des del 9è fins al 15è classificat. Els resultats dels partits, que es disputaren en la modalitat de Futbol 7, foren els següents:

RESULTAT

EQUIP

CF CAMARLES

5

0

MÓRA D’EBRE

PME L’AMETLLA DE MAR SEITONILLOS

1

7

PME EL PERELLÓ

EF DELTA EBRE BLAU

1

2

PME L’AMETLLA DE MAR SARDINETES

CD ROQUETENC

5

4

COMBINAT DE LA CALA

A sota, jugadors durant el partit. A la dreta, el regidor d’Esports, Joan Pere Gómez Comes, amb el combinat calero, amb els tècnics Genís Cañagueral i Fran Samarra al capdavant.

Un cop finalitzats els partits, el regidor d’esports de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, Joan Pere Gómez Comes,i el Vice-President del Patronat Mpal. d’Esports, Albert Medrano, foren els encarregats de lliurar els trofeus i les medalles a tots els participants en aquesta present edició. La classificació final quedà de la següent forma:

9è.- CF Camarles 10è.- Móra d’Ebre 11è.- PME El Perelló 12è.- PME L’Ametlla de Mar Seitonillos 13è.- PME L’Ametlla de Mar Sardinetes 14è.- EF Delta Ebre Blau 15è.- CD Roquetenc

Patronat Mpal. d’Esports de l’Ametlla de Mar

Tràgic final per a l’expedició Himalaia-Maestrat Rafa Guillén, de 35 anys, natural de Masdenverge i company d’expedició del calero Agustí Pallarés, va morir després de patir un greu accident. Araceli Domínguez El membre de l’expedició HimalaiaMaestrat, Rafael Guillén, de 35 anys i natural de Masdenverge, va morir divendres 2 de maig a conseqüència d’un greu accident quan auxiliava Jesús Morales que baixava del cim del Dhaulagiri de 8167 metres. El cos d’aquest alpinista, company d’expedició del calero Agustí Pallarés, es va precipitar al buit . En el seu descens, el va trobar un altre membre de l’expedició, David Ferrer, de Benicarló, que pujava a auxiliar-los responent a una crida telefònica del propi Guillén, que va requerir ajuda en veure que Jesús Morales, de Barcelona, mostrava símptomes de congelació. Ferrer va haver de donar la terrible notícia a la resta de l’expedició. Baix es trobava el calero Agustí Pallarès que va arribar fins al camp 3 i que, dels quatre companys,

va ser l’únic que no es va trobar en condicions per pujar fins al cim perquè arrossegava un refredat. Dies de confusió i decepció Els dies previs van ser molt confusos i decebedors per la dura climatologia. David, que va coronar l’Everest al 2006, va decidir abandonar a 7.600 metres en no veure’s amb forces per arribar al cim i després baixar amb seguretat. Rafa va fer el mateix però Jesús va decidir continuar amb la companyia d’un alpinista argentí, Christian Vitry que, ara mateix, es troba desaparegut, la qual cosa fa que la tragèdia pugui agreujar-se. Sobretot si es té en compte que del company d’aquest argentí, Dario Bracali, que no va arribar al cim, tampoc es tenen notícies. Després de coronar el Dhaulagiri va començar el descens, però el que anava a ser un final feliç va acabar amb un trist desenllaç.

Alpinistes amb molta experiència Recordem que l’expedició va arrancar el 24 de març amb un equip format per alpinistes del Maestrat i algunes comarques veïnes, entre elles el Baix Ebre amb la participació de Pallarès, amb una vasta experiència en escalada d’alta muntanya. La web de l’expedició destacava de Rafa Guillén la seva serenitat i predisposició a ajudar a qualsevol situació, el que el convertia en un company imprescindible en qualsevol expedició. Havia escalat els Alps, els Pirineus, havia practicat escalada i esquí i també havia participat en expedicions a Perú, Argentina, Escòcia i El Marroc. Evacuats a Kathmandú Eva Ruiz, companya d’Agustí Pallarès, ens explicava que la resta de membres de l’expedició “encara que molt afectats anímicament per la mort de Rafa, es trobaven bé físicament. En aquells moments de dolor i incertesa, van ser evacuats de seguida a Kathmandú on s’havien d’ocupar de diferents tràmits burocràtics”. La resta de l’expedició arribà a casa a mitjans de maig. Mal-

auradament, però, el cos de Rubén no va poder ser rescatat perquè va caure molt avall. Una muntanya blanca i imponent El Dhaulagiri és troba a la serralada de l’Himàlaia i íntegrament en territori nepalí. El seu nom ve del sànscrit: dhaula que vol dir blanc i giri que significa muntanya. Quan va ser descoberta pels occidentals al 1808, es va pensar que es tractava de la muntanya més alta del món. A més, aquesta muntanya arrossega una llegenda negra. Encara que tècnicament els experts diuen que no és difícil de pujar, tot i que a l’ascens hom pot trobar unes perilloses i relliscoses plaques de gel, ja han hagut diversos accidents i desaparicions, inclòs el cadàver que marca la ruta en el tram final, just abans d’assolir el cim. Allí van morir al fatídic camp 2 Xantal Maduit, Pepe Garcés, Santiago Sagaste i Ricardo Valencia. En canvi, Edurne Pasaban i Iván Vallejo, de la expedició Al filo de lo imposible, van aconseguir fer el cim, finalment aquest 1 de maig, després de tres intents. En total, 20 alpinistes ho han aconseguit.


Maig 2008 | pàg. 42

Quatre Cantons

Esports El 1r equip de la SCER de L’Ametlla de Mar es juga el tot per tot en aquestes últimes jornades del campionat PRIMERA CATEGORIA TERRITORIAL CAMPIONAT DE LLIGA 2007/2008 | Grup: 6 | Jornada: 31 Seguint amb la igualtat mostrada al llarg de tota la temporada, s’arriba a la finalització de la mateixa amb quasi tot per decidir. Només el CD Salou, un dels equips, que juntament amb la UD Deltebre i la SCER de l’Ametlla de Mar, va pujar de categoria l’any passat jugarà els últims partits sense pressió donat que ja ha baixat de categoria. Per dalt, encara estan per resoldre les primeres posicions, les quals marquen l’ascens directe i la promoció d’ascens, mentre que per la zona mitjabaixa hi ha una gran quantitat d’equips implicats per no baixar, i tenint en compte que els enfrontaments directes que hi haurà es preveu un final apassionant en el que esperem que els caleros puguin assolir el seu objectiu de mantenir la categoria.

TORNEIG TERRES DE L´EBRE 3a CATEGORIA TERRITORIAL 2007/2008 | Grup: 2 | Jornada: 10 Pel que fa a l’equip calero que milita al Grup de la 3a Categoria Territorial, també es troba en els últims compasos d’aquesta lliga, una lliga que s’ha caracteritzat per una fase regular i després per una que han disputat els equips classificats a la zona intermitja de la taula. En aquesta última fase del campionat sembla ser que l’equip entrenat per Jordi Tort ha tornat a recuperar la bona dinàmica de joc i resultats que el va fer ocupar les primeres posicions la temporada passada. A falta dels últims partits la classificiació està de la següent manera:

JUVENIL PRIMERA DIVISIÓ CAMPIONAT DE LLIGA 2007/2008 | Grup: 9 | Jornada: 25 Per últim, l’equip juvenil, un dels que ha patit més aquesta temporada, ha finalitzat la seva participació en aquest campionat de lliga 2007-08, i ho ha fet amb l’objectiu prioritari i primordial que es va marcar: mantenir la categoria. Després d’un inici poc esperançador, amb resultats i partits decebedors, l’equip va saber reaccionar i imposar-se a les adversitats, superant sobretot als rivals més directes en aquesta lluita de la zona baixa. Per tant, felicitar un altre cop a tècnics i jugadors per la tasca realitzada en aquesta temporada.


Quatre Cantons

Maig 2008 | pàg. 43

Arriba la fase decisiva al Campionat de Lliga Costa Daurada de Futbol Sala 2007-08 Després de disputar-se la fase regular, el mes d’abril arrancava amb la disputa del play-off pel títol, amb la participació dels 8 primers classificats a la lliga. Durant dos caps de setmana es van jugar els partits corresponents als quarts final, quedant decidits així els encreuaments de cara a les semifinals i posteriors finals que es portaran a terme durant el mes de maig. En principi, llevat de l’Homogènik, que va donar la sorpresa en la seva eliminatòria, es van classificar els, teòricament, favorits. Els resultats i encreuaments fins al moment han quedat de la següent forma:

SEMI-FINAL PLAY-OFF PEL TÍTOL ANADA:

DATA: 11 – 05 – 2008

EQUIP

TORNADA:

DATA: 17– 05 – 2008

EQUIP

EQUIP

EQUIP

CONSTRUCCIONS KEL-COR

SOCSTONE

HOMOGÈNIK

CONSTRUCCIONS TEC

CONSTRUCCIONS TEC

HOMOGÈNIK

SOCSTONE

CONSTRUCCIONS KEL-COR

QUARTS PLAY-OFF PEL TÍTOL ANADA:

EQUIP

DATA: 19– 04 – 2008

RESULTAT

TORNADA:

EQUIP

EQUIP

DATA: 26– 04 – 2008

RESULTAT

EQUIP

CONSTRUCCIONS KEL-COR

3

1

CONSTRUCCIONS FEROI

JARPI PISCINES

5

5

SOCSTONE

CONSTRUCCIONS TEC

3

2

JOPA FUSTERIA

CONSTRUCCIONS FEROI

5

5

CONSTRUCCIONS KEL-COR

ALBERT CONPLAS-LUASA

2

4

HOMOGÈNIK

JOPA FUSTERIA

2

5

CONSTRUCCIONS TEC

SOCSTONE

3

1

JARPI PISCINES

HOMOGÈNIK

5

6

ALBERT CONPLAS-LUASA


Quatre Cantons

Maig 2008 | pàg. 44

Esports 2a Fase Comarcal del Baix Ebre de Gimnàstica Rítmica a La Cala

A dalt, el regidor d’Esports, Joan Pere Gómez Comes, lliurant els trofeus a les gimnastes de la Cala que coparen el podi en categoria prebenjamí. A sota, Júlia Curto en el moment de la seva actuació.

El passat dissabte 5 d’abril, el Pavelló Poliesportiu “Galetet” de l’Ametlla de Mar acollia la 2a Jornada del Campionat Comarcal de Gimnàstica Rítmica d’aquesta temporada 2007-08. A l’igual que en la primera, celebrada a Tortosa a primers de març, els clubs que hi prengueren part foren el Patronat Mpal.

D’Esports de Tortosa i el de l’Ametlla de Mar, qui competiren en la modalitat d’individuals i de conjunts, en les categories prebenjamí, benjamí, aleví i infantil. En aquest sentit, la classificació, vàlida per la posterior competició territorial, va quedar de la següent manera:

Modalitat: Individual / Nivell B Categoria: Prebenjamí 1ª.- Laura Moreno (PME Tortosa) 2ª.- Maria Escurriola (PME Tortosa)

Modalitat: Individual / Nivell A Categoria: Aleví 1ª.- Carla Cañagueral (PME L’Ametlla) 2ª.- Paula Pallarés (PME L’Ametlla) 3ª.- Laura V. Barreto (PME L’Ametlla)

Modalitat: Individual / Nivell B Categoria: Benjamí 1ª.- Carlonia Monllau (PME Tortosa) 2ª.- Jaydevi Gómez (PME L’Ametlla) 3.- Mónica Monllau (PME Tortosa) Modalitat: Individual / Nivell B Categoria: Aleví 1ª.- Alexandra Oprea (PME L’Ametlla) 2ª.- Rita Prieto (PME Tortosa) 3ª.- Mireia Bardí (PME L’Ametlla) Modalitat: Individual / Nivell B Categoria: Infantil 1ª.- Joana Guerrero (PME Tortosa) Modalitat: Individual / Nivell A Categoria: Prebenjamí 1ª.- Judit Reverté (PME L’Ametlla) 2ª.- Mireia Benaiges (PME L’Ametlla) 3ª.- Neus Estrada (PME L’Ametlla) Modalitat: Individual / Nivell A Categoria: Benjamí 1ª.- Júlia Curto (PME L’Ametlla) 2ª.- Judit Molina (PME L’Ametlla) 3ª.- Miruna Popa (PME L’Ametlla)

Modalitat: Individual / Nivell A Categoria: Infantil 1ª.- Cristina Escoda (PME L’Ametlla) 2ª.- Sílvia Martínez (PME L’Ametlla) 3ª.- Carla Martos (PME L’Ametlla) Modalitat: Conjunts / Nivell B Categoria: Benjamí 1ª.- PME Tortosa Categoria: Aleví 1ª.- PME Tortosa Modalitat: Conjunts / Nivell A Categoria: Prebenjamí 1ª.- PME L’Ametlla de Mar Categoria: Benjamí 1ª.- PME L’Ametlla de Mar Categoria: Aleví 1ª.- PME L’Ametlla de Mar Categoria: Infantil 1ª.- PME L’Ametlla de Mar

Competicions Nacionals Per la seva banda, el passat diumenge 13 d’abril la secció de Gimnàstica Rítmica del Patronat Mpal. D’Esports es desplaçava fins a Vic per participar en la 2a Fase de la Copa Catalana Individual 2008, concretament en la categoria Aleví i Infantil. La primera prova s’havia realitzat ara un mes enrere a la localitat de Palafrugell, on els resultats no foren del tot satisfactoris. En aquesta ocasió, la Jéssica Cañagueral Pallarés, de categoria aleví, en Nivell I mo-

dalitat Mans Lliures, va ocupar la 31a posició; mentre que l’Alba Arjona Soria, Infantil, en Nivell I modalitat Maces, va finalitzar en 16a posició. D’aquesta manera, ambdues milloraven els resultats obtinguts en la 1a Fase, si bé no es classificaren per la posterior Final Nacional a celebrar a Sant Cugat del Vallès. Patronat Mpal. d’Esports de l’Ametlla de Mar


Quatre Cantons

Maig 2008 | pàg. 45

La secció de Gimnàstica Rítmica del PME finalitza la seva participació en competicions escolars a Torredembarra

Patronat Mpal. d’Esports de l’Ametlla de Mar El passat dissabte 26 d’abril, el Pavelló St. Jordi de Torredembarra acollia el Campionat Territorial dels Jocs Esportius Escolars de Catalunya, organitzat pel Consell Esportiu del Tarragonès i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Torredembarra, el Consell Català de l’Esport i la Unió de Consells Esportius de Catalunya. Després de participar en els anteriors comarcals, classificatoris per la cita, la secció de Gimnàstica Rítmi-

• Categoria Infantil A en Modalitat de Maces: 8a.- Cristina Escoda Gaseni 11a.- Sílvia Martínez Oller 16a.- Carla Martos Borràs • Categoria Aleví A en Modalitat de Corda 10a.-Laura V. Barreto Correa 12a.- Marina Subirats Espuny 13a.- Anna Estrada Brull 15a.- Paula Pallarés Borràs 17a.- Carla Cañagueral Rosell • Categoria Benjamí A en Modalitat de Mans Lliures 14a.- Miruna Andrea Popa 16a.- Júlia Curto Arbó 17a.- Paula Margalef Encinas 18a.- Judith Molina Moreno • Categoria Prebenjamí A en Modalitat de Mans Lliures 3a.- Judith Reverté Pallarés 5a.- Neus Estrada Brull 7a.- Mireia Benaiges Méndez

ca del Patronat Mpal. d’Esports de l’Ametlla de Mar arribava a la cita amb les esperances de realitzar un bon paper i assolir així alguna de les places per a la posterior Final Nacional. Però no fou així, i tot i que la Judit Reverté va aconseguir un podi, quedant 3a en categoria prebenjamí, no hi haurà representació calera a la final ja que aquesta categoria no competeix al nacional. Els altres resultats de les de la Cala foren els següents:

• Categoria Aleví B en Modalitat Mans Lliures 10a.- Mireia Bardí Llambrich 12a.- Alexandra Oprea • Categoria Benjamí B en Modalitat de Mans Lliures 14a.- Jaydevi Gómez Balfegó • Categoria Infantil A en Modalitat Conjunts a 5 Maces 4a.- PME L’Ametlla de Mar • Categoria Aleví A en Modalitat Conjunts a 2 Mans Lliures i 3 Cordes 9a.- PME L’Ametlla de Mar • Categoria Benjamí A en Modalitat Conjunts a 5 Mans Lliures 7a.- PME L’Ametlla de Mar • Categoria Prebenjamí en Modalitat Conjunts 6a.- PME L’Ametlla de Mar

D’altra banda, a l’endemà diumenge, les Instal·lacions del Club Gimnàstica de Tarragona albergaren la 2a Fase de Copa Catalana Individual, en les categories Júnior i Sènior

en Nivells I, II i III. Els resultats de les gimnastes caleres en aquesta prova van ser els següents:

• Categoria Júnior, Nivell I en Modalitat Pilota: 14a.- Maria Llambrich Rodríguez ( de 17) • Categoria Sènior, Nivell I en Modalitat Corda: 14a.- Martina Comes Escoda ( de 24) • Categoria Sènior, Nivell II en Modalitat Pilota: 20a.- Anna Swapp Fortune (de 50) 29a.- Agnés Balfegó Brull (de 50) 35a.- Mireia Fortuna Gilabert (de 50)


Maig 2008 | pàg. 46

Quatre Cantons

Esports El PME cerca ingressos adicionals en la publicitat estàtica a les instal·lacions esportives municipals gar un nou Pla de Publicitat Estàtica en el que les diferents empreses i comerços es podien anunciar a partir de diferents cartells o espais publicitaris, en el cas també que utilitzessin la revista “La Cala es mou”. Per tal d’adequarse a totes les possibilitats i necessiEl regidor d’Esports, Joan Pere Gómez Comes, amb el Representant d’Expert I Cifec Serafí, Eduard Font, després de tats publicitàries, la signatura del Contracte de Publicitat entre l’entitat i l’empresa de la població. el Patronat Mpal. D’Esports posa a Des del Patronat Mpal. D’Esports, la seva disposició variades opcions i aprofitant les passades reformes en quant a preus i formats, podent realitzades a la pista del Pavelló així triar com anunciar degudament Poliesportiu Municipal, es va enge- la seva empresa.

Els més de 800 lectors de la nostra revista, així com la notable assistència de públic al Pavelló Poliesportiu Municipal, donades les moltes activitats esportives, culturals i d’oci i espectacle, garanteixen la difusió de la seva imatge corporativa, sense oblidar la seva contribució social que permetrà que els recursos obtinguts s’inverteixin en millorar la qualitat de l’esport municipal. Són vàries les empreses que ja han confiat la seva publicitat al Patronat Mpal. d’Esports com Grup Balfegó&Balfegó, Expert i Cifec Serafí, Centre de Fisioteràpia l’Ametlla de Mar, Pintor Morillo CB,... Per tots els interessats que desitgin més informació poden adreçar-se a les Oficines del Pavelló o bé trucar al 977 45 68 11.


ii

Informació

esdeveniments socials

AJUNTAMENT DE L’AMETLLA DE MAR C/ Sant jordi, 55 OFICINES MUNICIPALS Tel. 977 456 000

De dilluns a Divendres: 9h. a 14h. OFICINA MUNICIPAL 3 CALES Tel. 977 456 376 OFICINA DE RECAPTACIÓ (Baixos Ajunt.) De dilluns a Divendres: de 9h. a 14h. OFICINA TÉCNICA Tel. 977 493 331 JUTJAT DE PAU Tel. 977 457 704 Dill. Dim. Div. Tardes: 17h. a 19h. SERVEIS SOCIALS Tel. 977 456 008 Dilluns - Dimecres - Divendres de 9h. a 14h. Visites concertades

TORNS DE FARMÀCIES AL POBLE Cada farmàcia entra de guàrdia de 8,30h. de la nit del divendres fins els següent divendres de la mateixa h.

10-05 al 16-05 17-05 al 23-05 24-05 al 30-05 31-05 al 06-06 07-06 al 13-06 14-06 al 20-06 21-06 al 27-06 28-06 al 04-07 05-07 al 11-07

J. Borges A. Aytés J. Pedrola J. Borges A. Aytés J. Pedrola J. Borges A. Aytés J.Pedrola

CENTRE MUNICIPAL DE LECTURA DOCTOR FRIAS

Tel. 977 493 080 De Dilluns a Divendres de 17h a 20’30h. Dissabtes d’11h. a 13’30h.

REGIDORIA I MEDI AMBIENT

PATRONAT DE MITJANS INFORMATIUS

(La Cala Ràdio Revista “Des dels Quatre Cantons”) 2on pis Ajunt. Tels. 977 493 037 – 977 493 007 CUTURA Tel. 977 493 754 2on pis Ajunt. POLICIA LOCAL Tel 977 493 949 Escoles Velles, Av. Batlle Pijoan PUNT D’INFORMACIÓ JUVENIL Tel. 977 457 269 TELECENTRE Tel. 977 457 269 MERCAT MUNICIPAL Tel. 977 456 830 POLISPORTIU MUNICIPAL GALETET Tel. 977 456 811 CASAL DELS AVIS Tel. 977 456 216

SERVEI D’URGÈNCIES MUNICIPAL AMBULÀNCIA 24 H 977 45 70 00

D’ALTRES CASERNA GUÀRDIA CIVIL

L’Ametlla de Mar. Tel. 977 45 60 03 DESTACAMENT TRÀFIC A-7 Tel 977 45 64 10 AUTOPISTES DEL MARE NOSTRUM

(Àrea de manteniment) Tels. 977 45 60 50 – 977 45 61 54 CASA DEL MAR Tel. 977 45 61 75 CONFRARIA DE PESCADORS ST. PERE Tel. 977 45 60 07 CLUB NÀUTIC DE L’AMETLLA DE MAR

Tel. 977 45 72 40 COOPERATIVA Tel. 977 45 64 07 S.C.E. i R. Tel. 977 45 60 39 LA CAIXA Tel. 977 45 60 62 CAIXA TARRAGONA Tel. 977 45 64 36 CAIXA PENEDÉS Tel. 977 49 36 60 BANC SANTANDER Tel. 977 45 64 33 BANC BILBAO BISCAIA Tel. 977 45 61 83 AQUALIA Tel. 977 45 75 21 Pau Casals, 33 Horari de 10h a 13h de Dilluns a Divendres PARRÒQUIA Tel. 977 45 68 94 Missa Diumenges i preceptes: 9’30h. - 10’00h. - 18’30h. Dissabtes i vespres: Parròquia: 18’30h., Calafat: 20h. i Sant Jordi: 21h.

RESIDÈNCIES SEGURETAT SOCIAL

TORTOSA- Tel. 977 519 100 TARRAGONA- Tel. 977 211 554 MUSEU DE CERÀMICA POPULAR Tel. 977 486 810 Horari: De Dilluns a Divendres: 10h a 14h. I de 16h a 20h. Dissabtes i Diumenges de 10h a 14h. ENSENYAMENT LLAR D’INFANTS Tel. 977 49 37 10 ESCOLA NAUTICOPESQUERA Tel. 977 457 775 COL·LEGI PÚBLIC SANT JORDI Tel. 977 45 64 80

Av. Ensenyament, 1

- Pedro Pérez Martínez i Vanesa Farnós Brull, el 5/04/08

iNFO. 977 456 329 977 456 477 - 977 456 376

LA CALA- Tel. 650 381 351 PERE MARGALET- Tel. 977 49 33 22 CARBAJALES- Tel. 977 45 64 68 J.J. PINO PENIN- Tel. 977 45 60 94 IMMA GONZALVO- Tel. 670 769 504

CRISTÒBAL CABALLÉ BARBERÀ Cervantes, 39, 1er, 2a Tel. 977 493 456

- Irene Gusils LLambrich, filla de David i Imma, nascuda el 1/04/08 - Miren Romeu Sentís, filla d’Albert i Núria, nascuda el 5/04/08 - Ainhoa Ferras Garcia, filla de Christian i Camino, nascuda el 8/04/08 - Fadi el Yamani, fill de Mohamed i Dounia, nascut el 4/04/08

DE LA CALA

TAXISTES

PSICÒLEG

Casaments:

TARIFES PUBLICITÀRIES 2008

Les persones que visquin fora de la població o vulguin rebre la revista a domicili ho podran fer previ pagament de les despeses d’enviament (25 euros anuals IVA inclòs).

Defuncions: - Juan Boquera Ferré 90 anys 12/04/08 - Rafael Farnós Rebull 53 anys 14/04/08 - Francisca Garcia Pastó 100 anys 18/04/08 - Àngela Margalef Margalef 64 anys 19/04/08 - Vicente Llambrich Amat 54 anys 24/04/08

1 mòdul Doble mòdul 4 mòduls o faldó 1/4 1/2 Plana 1 Plana Interior 1 Plana Contraportada - Interior - Exterior Encarts

12 € 24 € 48 € 72 € 135 € 270 € 300 € 350 € 500 €

IVA no inclòs

ntil * forn nya forn al ala ig Infa ava ala lu Vid lM rdi ós FE P adr t v.C -C/21 al 4 arc ja C /Cata tlla ra fat e bre t p a 1 A P d / a e artí c / l N ya A r t JoMotel iel* i me s ala ’Olive s s C Alm Lle ca* C P M n s ’ C c er on RE t - C n / e / e e A r C l n l l ’ u e L s a l l l a n n C n M e C a r a a a l e i r r r a t l e r e de llólló- ardon ada Slfama Gab a B IÓ rta om de s C res C Pe s C res Ca a Cat del Ca lafo lafo nte lafo ar d la d trada r a ove /Rove ça ça Plaç STAC /Libe aC Tre T tes Ca ç me Av.Ca Av.Ca res Av.Tre T dol Ca C/C Ent D’a Plaç Pla E Av. Pla Av. C Av. C/R Pis Ce v.T En Zon Pla C Av. Co Av. 1 2 3 4 1 2 3 4 5 6 A7 8 9 10 11 12 13 1 2 1 1 2 3 4

CASC URBÀ

CASC URBÀ 07.47 09.37 13.53 16.47

07.45 09.35 13.51 16.45

07.43 09.33 13.49 16.43

A SE AS EN RCUL CL DE TR CI

RE CE RE R CE CE CE R CE R RE

1 DIARI DIARI DIARI DIARI DIARI DIARI 3 4 3 DIARI

URB. URB. MARINA SANT JORDI SANT JORDI

URBANITZACIÓ TRES CALES

11.00 11.02 11.05 11.06 11.10 11.13 11.14 11.15 11.16 11.17 11.18 11.20 11.22 11.23 11.25 12.30 12.32 12.35 12.36 12.40 12.43 12.44 12.45 12.46 12.47 12.48 12.50 12.52 12.53 12.55 19.00 19.02 19.05 19.06 19.10 19.13 19.14 19.15 19.16 19.17 19.18 19.20 19.22 19.23 19.25

>

07.42 09.32 13.48 16.46

07.36 09.26 13.42 16.36

DIRECCIÓ BARCELONA

Informació Renfe 902 240 202

L’AMETLLA DE MAR- Carrerera Perelló Tels. 977 45 64 00 – 977 49 31 51 CENT. TARRAGONA- Tel. 977 54 70 80 REUS- Tel. 977 30 50 80 TORTOSA- Tel. 977 44 20 80 AMPOSTA- Tel. 977 70 00 80

Dr. CARLOS ALBERTO VOLPATI Pau Casals, 24, 2n, 3a Tel. 977 493 120 Dr. MANUEL BLASCO Lluís Companys, 19, 3r, 2a Tel. 977 493 285

Naixements:

BUS

BOMBERS

ODONTÒLEGS

Tel. 977 500 333

C/ Llibertat Tels. 977 49 38 49 – 977 49 35 14 CREU ROJA Tel. 977 493 664 Passeig Marítim s/n SERVEI AMBULÀNCIA 24 H.

mínim quatre mesos abans de la data del matrimoni

Av. Ensenyament

AMBULATORI SEGURETAT SOCIAL TORTOSA

SANITAT S.U.M. AMBULÀNCIA 24 H. Tel. 977 45 70 00 C.A.P. (Centre d’Assistència Primària)

Es comunica a totes les parelles que volen contraure matrimoni exclusivament civil, que han d’iniciar l’expedient, com a

Dr. ALEJO OLGUIN Pau Casals, 25, 4art Tel. 977 456 381

JOANA PEDROLA Andreu Llambrich, 22 Tel. 977 45 61 32 Telf. Urgències 637 733 985 JOAN BORGES Pau Casals, 34 Tel. 977 493 252 Tel. Urgències 908 93 55 76 AGUSTÍ AYTÉS C/ Cala Joanet (La Rambleta) Tel. 617 457 014 – 977 493 493 Horari matí: 9’30- 13’30h. Horari tarda: 17h. – 20’30h.

Baixos Ajuntament. Tel. 977 45 64 77 Av. Amistat Hispano-Italiana Tel.977 456 329

TELÈFON URGÈNCIES CAP 977 49 35 14 Visites CAP: 902 111 444

INSTITUT D’ENSENYAMENT SECUNDARI MARE DE DÉU DE LA CANDELERA Tel. 977 45 64 42

Domicili particular METGES DE CAPÇALERA

FARMÀCIES

OFICINA D’INFORMACIÓ I TURISME

1r Pis Ajuntament. Tel. 977 456 000

TREN

i

Maig 2008 | pàg. 47

A TOS

TOR

6.19 7.53 9.18 10.45 13.24 15.54 17.25 18.03 18.50 19.12 19.36

URBANITZACIONS 07.33 09.23 13.39 16.33

07.32 09.22 13.38 16.32

07.31 09.21 13.37 16.31

A L A TA TLL LDE OS ’AME MAR L’A AMP L DE

6.30 8.04 9.30 10.55 13.36 16.05 17.35 18.12 19.03 19.22 19.50

6.45 8.17 9.46 11.10 13.51 16.19 17.49 18.26 19.17 19.36 20.04

CASC URBÀ

07.30 09.20 13.36 16.30

07.29 09.19 13.35 16.29

R

TAR

ON AG

07.28 09.18 13.34 16.28

1|No circula els diumenges ni els dies 6, 8 i 26/12, 6 i 7/01, 14, 15 i 17/04 i 1/05 3| Només circula els diumenges des del 5/03 i els dies 6 i 8/12, 8/01, 17/04, 1/05, 5/06 4| Els diumenges i els dies 6, 8 i 26/12, 14, 15 i 17/04, 1/05 i 5/06 circula com Regional

07.24 09.14 13.30 16.24

07.23 09.13 13.29 16.23

07.21 09.11 13.27 16.21

07.19 09.09 13.25 16.19

07.18 09.08 13.24 16.18

< URBANITZACIONS 07.15 09.05 13.21 16.15

07.09 08.59 13.15 16.09

07.07 08.57 13.13 16.07

07.04 09.54 13.10 16.04

07.02 09.52 13.08 16.02

DIRECCIÓ TORTOSA

A

7.26 8.56 10.25 11.56 14.28 16.57 18.30 19.12 19.57 20.34 21.00

07.26 09.16 13.32 16.26

URB. CALAFAT

11.27 11.28 11.31 11.37 11.39 11.41 11.43 11.44 11.45 12.57 12.58 13.01 13.07 13.09 13.01 13.03 13.04 13.05 19.27 19.28 19.31 19.37 19.39 19.41 19.43 19.44 19.45

SA

NT

8.41 10.06 11.38 13.08 15.38 18.08 19.38 20.36 21.08 21.48 22.08

S

IA

ÀC

GR

8.46 10.12 11.43 13.13 15.43 18.13 19.44 20.42 21.13 21.54 22.13

A SE AS EN RCUL CL DE TR CI

RE CE RE R CE CE CE R CE R

1 DIARI DIARI DIARI DIARI 2 DIARI DIARI DIARI 3

À GR

CIA

5.58 7.58 9.27 10.55 13.26 14.55 16.28 17.57 19.25 20.55

SA

NT

6.03 8.03 9.33 11.03 13.33 15.03 16.33 18.04 19.33 21.00

S

RA

TAR

7.08 9.07 10.37 12.06 14.34 16.06 17.36 19.08 20.38 22.07

NA

GO

07.01 09.51 13.07 16.01

07.00 08.50 13.06 16.00

A TLL ME AR L’A DE M

7.50 9.48 11.16 12.47 15.16 16.48 18.21 19.59 21.27 22.49

*Només circula del 15 de juliol al 15 de setembre - Només circularà de dilluns a divendres - Els horaris són aproximatius

A

LDE L’A

8.07 10.02 11.29 13.01 15.31 17.06 18.35 20.17 21.42 23.06

TOS

TOR

A

8.17 10.11 11.41 13.12 15.42 17.17 18.47 20.28 21.51 23.16

1| No circula els diumenges ni els dies 6, 8 i 26/12 i 7/01, 14, 15 i 17/04 i 1/05. 2| Els diumenges i els dies 6, 8 i 26/12, 14, 15 i 17/04, 1/05 i 5/06 ciucula com Regional 3| No circula els dies 24, 25 i 31/12

Per un món més sostenible... RECICLA!


Els Quatre Cantons - Maig 2008  
Els Quatre Cantons - Maig 2008  

Els Quatre Cantons - Maig 2008

Advertisement